Espectre del Passat (I)

Espectre del Passat


Duologia de la Mà d’en Thrawn 

Timothy Zahn

CAPÍTOL 1

Lentament i silenciosament, amb les seves llums resplendint lànguides de vida enmig de la foscor, el Destructor Estel·lar Imperial Quimera lliscava a través de l'espai.

Espai buit. Espai opressivament fosc. A molts solitaris anys-llum, de la més propera de les illes diminutes, que eren els sistemes estel·lars de la galàxia, surant a la vora del límit entre els mons de la Vora Exterior i les vastes regions de territori conegudes com l'Espai Desconegut. A la mateixa vora de l'Imperi.

O més aviat, a la vora dels llastimosos trossos del que alguna vegada havia estat l'Imperi.

Dempeus al costat d'un del dels finestrals laterals del Quimera, l'Almirall Pellaeon, Comandant Suprem de la Flota Imperial, mirava fixament a la vacuïtat exterior, amb el pes de tots els seus massa anys aixafant-li pesadament les seves espatlles. Massa anys, massa batalles, massa derrotes.

Potser la tripulació del pont del Quimera també estava sentint el pes. Certament els sons d'activitat darrere d'ell avui semblaven més callats que usualment. Però potser era merament l'efecte de ser aquí fora, tan lluny de qualsevol part en absolut.

No, naturalment que havia de ser això. Els homes del Quimera eren els millors que la Flota podia oferir. Eren oficials i tripulants Imperials, i els Imperials mai es rendeixen. Mai.

Hi va haver un pas temptatiu al seu costat.

-Almirall?- va dir el Capità Ardiff en veu baixa. -Estem preparats per començar, senyor.

Per un moment la ment d’en Pellaeon va retrocedir deu anys, a un altre moment molt similar. Llavors, havien estat Pellaeon i el Gran Almirall Thrawn els que havien estat aquí al pont del Quimera, mirant la prova final del prototip d'escut d'invisibilitat que Thrawn havia recuperat dels trofeus de l'Emperador dintre de la Muntanya Tantiss. Pellaeon podia recordar l'excitació que havia sentit llavors, malgrat els seus dubtes sobre el dement clon Jedi Joruus C'baoth, quan va veure a Thrawn per si sol insuflant nova vida i vigor de retorn a l'Imperi.

Però la Muntanya Tantiss se n'havia anat, destruïda per agents de la Nova República i per la pròpia bogeria i traïció d’en C'baoth. I el Gran Almirall Thrawn era mort.

I l'Imperi estava morint.

Amb un esforç, Pellaeon es va sacsejar les ombres del passat. Ell era un oficial Imperial, i els Imperials mai es rendeixen.

-Gràcies,- li va dir a Ardiff. -Quan ho consideri convenient, Capità.

-Sí, senyor.- Ardiff mig es va tornar i va fer senyals al coordinador de caces a la trinxera de tripulació de babord. -Doni el senyal d'atac,- va demanar.

L'oficial va assentir i li va fer senyals al seu torn a un dels seus tripulants. Pellaeon va tornar la seva atenció de nou al finestral just a temps de veure a vuit caces estel·lars SoroSuub classe Au de Presa en formació tancada acostant-se rugint per darrere d'ells. Creuant prop de la superestructura del Quimera, van passar per sobre de la cresta davantera, rastellant-la amb foc blàster de baixa potència, llavors es van dispersar ràpidament en vuit direccions diferents. En espiral cap a fora i endavant, van mantenir el seu foc fins que van estar fora de la zona d'atac primària del Destructor Estel·lar. Llavors, amb una corba fàcil, van donar la volta i es van reagrupar.

-Almirall?- va preguntar en Ardiff.

-Donem-los una passada més, Capità,- va dir en Pellaeon. -Com més dades de vol tingui el Predictor amb els quals treballar, millor funcionarà.- Va mirar als ulls a un dels oficials de la trinxera de tripulació. -Informe de danys?

-Danys menors a la carena davantera, senyor,- va informar l'oficial. -Una matriu de sensors avariada, deixant cinc turbolàsers sense informació de blancs.

-Entès.- Tot dany teòric, per descomptat, calculat sota la premissa que les Aus de Presa estiguessin usant turbolàsers de la nau-capital a plena potència. En Pellaeon sempre havia estimat els jocs de guerra quan era més jove; havia assaborit l'oportunitat de jugar amb tècniques i tàctiques sense els riscos del veritable combat. En alguna part de tots aquests anys, l'excitació s'havia esvaït. -Timó, portin-nos uns vint graus a estribord,- va demanar. -Els turbolàsers d'estribord faran foc de dispersió quan ells facin la seva pròxima passada.

Les Aus de Presa estaven ara de nou en formació tancada, un cop més aproximant-se al seu blanc. Els turbolàsers del Quimera van obrir foc quan es van acostar, el seu foc de baixa potència escampant-se sobre els escuts deflectors solapats de les Aus de Presa. Per uns segons els oponents van intercanviar foc, aleshores les Aus de Presa van trencar la formació de nou, dispersant-se com les puntes dels dits d'una mà que s'obre. Retorçant-se per sobre i sota del Quimera, van passar disparats, corrent a la seguretat de la distància.

-Informe de danys?- va demanar en Pellaeon.

-Tres bateries turbolàser d'estribord avariades,- va respondre l'oficial. -També vam perdre un projector de raig tractor i dos canons d’ió.

-Dany enemic?

-Un atacant sembla haver perdut el seu escut deflector, i en altres dos hi ha lectures de capacitat turbolàser disminuïda.

-Gairebé no compte com a dany,- va murmurar l’Ardiff. -Per descomptat que la situació d'aquí no és precisament justa. Unes naus tan petites i maniobrables mai tindrien el tipus d'escuts o el poder de foc pel que els hi estem donant crèdit.

-Si vol un joc just, organitzi un torneig de shockball,- va dir en Pellaeon àcidament. -No busqui això a la guerra.

La galta de l’Ardiff es va crispar.

-Ho sento, senyor.

En Pellaeon va sospirar. El millor que la Flota Imperial podia oferir.

-Prepareu l'escut d'invisibilitat, Capità,- va demanar, mirant la llunyana brillantor dels seus motors mentre les Aus de Presa es reagrupaven de nou en la distància. –Activi’l a la meva ordre.

-Sí, Almirall.

Hi va haver un sobtat centelleig de brillantor de motors, parcialment eclipsat per les mateixes Aus de Presa, mentre l'enemic va iniciar una alta acceleració.

-Aquí vénen,- va dir en Pellaeon, mirant com l'únic punt lluminós ràpidament es resolia en vuit naus en formació tancada. -Enllacin el Predictor al control de foc. Prepareu escut invisible.

-Predictor i escut invisible llestos,- va confirmar l’Ardiff.

En Pellaeon va assentir, tota la seva atenció en les Aus de Presa. Gairebé en el punt on havien trencat formació l'última vegada...

-Escut invisible: ara.

I amb un breu parpelleig en la il·luminació del pont, les estrelles i les Aus de Presa que s'acostaven es van esvair quan l'escut invisible va sumir al Quimera en la foscor total.

-Escut d'invisibilitat activat i estabilitzat,- va dir l’Ardiff.

-Timó, torneu a babord: trenta graus i després vuit,- va demanar en Pellaeon. -Acceleració cap endavant punt u. Turbolàsers: foc.

-Entès,- va contestar un oficial. -Els turbolàsers estan disparant.

En Pellaeon va fer un pas cap al finestral i va mirar avall al llarg dels costats del Quimera. Les febles andanades del foc de baixa potència eren visibles, llancejant una curta distància fora del Destructor Estel·lar i llavors desapareixent quan penetraven la vora esfèrica de l'escut invisible del Destructor Estel·lar. Encegat pel mateix dispositiu que l’ocultava de la vista dels seus oponents, el Quimera disparava salvatgement en un esforç per destruir aquests oponents.

O potser no tan salvatgement. Si el Predictor funcionava com els seus dissenyadors esperaven, potser l'Imperi encara tenia una oportunitat en aquesta guerra.

Va passar força temps abans que els turbolàsers del Quimera cessessin el foc. Massa temps.

-Això és tot?- li va preguntar a l’Ardiff.

-Sí, senyor,- va dir l'altre. -Cinc-cents trets, com estava preprogramat.

En Pellaeon va assentir.

-Desactivin l'escut invisible. Vegem què tan bé ho vam fer.

Hi va haver un altre parpelleig en les llums, i les estrelles van tornar. Creuant mentalment els dits, en Pellaeon va treure el cap pel finestral.

Per un moment no hi va haver res. Llavors, des d’estribord, va albirar les llums dels motors aproximant-se. Set d'elles.

-Senyal del Comandant Adversari, Almirall,- va avisar l'oficial de comunicacions. -El Blanc Tres reporta que va rebre un cop desactivant i s'ha tornat inactiu; tots els altres blancs només han sostingut danys mínims. Esperen ordres.

En Pellaeon va fer una ganyota. U. De vuit blancs, el Quimera havia pogut encertar exactament a un. I aquesta gran gesta havia requerit cinc-cents tirs per aconseguir-ho.

Així que això era tot. El meravellós Predictor de Combat computat, aclamat pels seus creadors i patrocinadors com el millor apropament a l'ús pràctic de l'escut d'invisibilitat, havia estat posat a prova. I per ser just, havia estat probablement millor que simples trets a l'atzar.

Però no ho havia millorat prou. Gens a prop del prou.

-Informe al Comandant Adversari que l'exercici ha acabat,- va dir en Pellaeon a l'oficial de comunicacions. -El Blanc Tres pot reactivar els sistemes, totes les naus han de tornar al Quimera. Vull els seus informes arxivats dins de les properes dues hores.

-Sí, senyor.

-Estic segur que podran millorar-lo, Almirall,- va dir l’Ardiff al costat d’en Pellaeon. -Aquesta va ser només la primera prova de camp. Segurament podran millorar-lo.

-Com?- Va retrucar en Pellaeon. -Entrenaran al Predictor per ser omniscient? O simplement li ensenyaran com llegir les ments dels nostres enemics?

-Només li ha donat dues passades per estudiar els patrons de vol dels blancs,- li va recordar l’Ardiff. -Amb més dades, podria anticipar millor els seus moviments.

En Pellaeon va esbufegar suaument.

-És una bona teoria, Capità, i sota certes situacions controlades fins i tot podria funcionar. Però el combat poques vegades és una situació controlada. Hi ha massa variables i incerteses, sobretot considerant els centenars d'espècies alienígenes i estils de combat amb els que hem de contendre. Vaig saber des del principi que aquesta idea del Predictor era probablement fútil. Però havia de ser intentada.

-Bé, llavors, només hem de tornar a zero-, va dir l’Ardiff. -Inventar alguna cosa més. Ha d'haver usos pràctics per a aquest dispositiu d'escut d'invisibilitat.

-Per descomptat que n'hi ha,- va acordar en Pellaeon durament. -El Gran Almirall Thrawn en va inventar tres. Però no queda ningú a l'Imperi amb el seu geni militar.

Va sospirar.

-No, Capità. És la fi. Tot s'ha acabat. I nosaltres hem perdut.

Per un llarg moment el baix murmuri de la conversa de fons va ser l'únic so en el pont.

-No pot voler dir això, Almirall,- va dir per fi l’Ardiff. -I si em permet dir-ho, senyor, aquesta no és la classe de coses sobre les que el Comandant Suprem de les forces Imperials hauria de parlar.

-Per què no?- va contraposar en Pellaeon. -És obvi per a tots els altres.

-Certament no ho és, senyor,- va dir encarcaradament l’Ardiff. -Encara dominem vuit sectors, més de mil sistemes habitats. Tenim la Flota, amb la força de gairebé dos-cents Destructors Estel·lars. Encara som una gran força a tenir en compte.

-Ho som?- va preguntar en Pellaeon. -Ho som realment?

-Per descomptat que ho som,- va insistir l’Ardiff. -Com més podríem estar resistint contra la Nova República?

En Pellaeon va moure el cap.

-Estem resistint per la simple raó que la Nova República està massa ocupada ara mateix amb disputes interiors per molestar-se amb nosaltres.

-El que funciona directament al nostre favor -, va dir l’Ardiff. -Ens està donant el temps que necessitem per reorganitzar-nos i rearmar-nos.

-Rearmar-nos?- En Pellaeon el va mirar amb un nas inquisitiu. -Ha fet vostè almenys una mirada superficial al que estem fent servir aquí- Va fer senyals pel finestral a les Aus de Presa, desapareixent de nou sota de la vora del casc del Quimera mentre s'encaminaven cap a l’hangar del Destructor Estel·lar. –Miri’ls, Capità. Aus de Presa de SoroSuub. Ens hem reduït a Aus de Presa de SoroSuub.

-No hi ha res dolent amb les Aus de Presa, senyor,- va dir l’Ardiff obstinadament. -Són un caça estel·lar mig bastant capaç.

-El punt és que no són fabricats per l'Imperi,- va dir en Pellaeon. -Són escamotejats de qui sap on, probablement d'algun pirata del baix món o alguna colla mercenària. I són escamotejats precisament perquè nosaltres estem reduïts a una sola drassana gran que no pot mantenir-se al ritme de la demanda de naus capitals, i molt menys de caces estel·lars. Així que digui com planeja que ens rearmem.

L’Ardiff va mirar fora per la finestra.

-Encara no és la fi, senyor.

Però sí ho era. I ben endins, en Pellaeon estava segur que l’Ardiff ho sabia tan bé com ell. Quedaven mil sistemes, d'un Imperi que una vegada havia arribat a un milió. Dos-cents Destructors Estel·lars quedaven d'una Flota que una vegada havia inclòs més de vint-i-cinc mil d'ells.

I potser el més notori de tot, centenars de sistemes estel·lars que una vegada havien mantingut una cauta neutralitat estaven ara sol·licitant ser membres de la Nova República. Ells també sabien que el resultat no era incert.

El Gran Almirall Thrawn potser podria haver revifat les espurnes restants fins a una victòria Imperial. Però el Gran Almirall Thrawn se n'havia anat.

-Feu que el navegant traci un curs per al sistema Bastió. Capità,- en Pellaeon li va dir a l’Ardiff. -Envieu transmissions a tots els Moffs, amb instruccions de trobar-se amb mi al palau del Moff Disra. Sortirem tan aviat com les Aus de Presa estiguin a bord.

-Sí, Almirall,- va dir l’Ardiff. -Puc comunicar als Moffs sobre què és la reunió?

En Pellaeon va mirar les estrelles distants pel finestral. Estrelles que un cop l'Imperi havia anomenat seves. Havien tingut tantes... i d'alguna manera tot s'havia escorregut per entre els seus dits.

-Digueu,- va dir en veu baixa, -que és temps d'enviar un emissari a la Nova República... Per discutir els termes de la nostra rendició.

Següent