Pandemònium (XIII)

Anterior

13

L'Edell es va estremir.

-Vols que els keshiri d'aquí destrueixin les nostres naus?

-No les nostres naus -va dir en Bentado, alçant-se sobre el mapa gegant. Una dotzena de models de dirigibles en miniatura es trobaven fora de la vora occidental-. Destruiran les naus de la Tribu.

-Però tots som part de la Tribu.

-Ho som? -La cicatriu sobre l'ull d'en Bentado va tremolar.

-Vam passar molt temps tractant de reconstruir-la -va dir l'Edell, tot just conscient que la Quarra observava atentament des d'un costat-. No veig quin sentit ha de tornar a estripar-la.

-No et facis l'innocent. Tu i la teva gent del Destí Daurat heu estat estripant la Tribu durant anys, igual que la meva gent. -Va fer un gest incloent tots els Sith a l'habitació-. Perdició, Edell! Vas estar al nostre costat en la Crisi, mostrant-nos com destruir el temple!

-No va ser un dels meus millors moments.

-No, és clar que no -va dir en Bentado-. Però jo no tinc intenció de destruir el que vam reconstruir. Estic parlant d'una Segona Tribu, aquí a Alanciar.

-Una segona... -L'Edell estava sorprès. Mai havia considerat tal cosa.

-És molt senzill -va explicar l'home calb. -No hi ha camí fins al càrrec de Gran Senyor, mentre en Hilts visqui. I l'Iliana... -la seva boca es va corbar amb maldat en pronunciar el nom de la consort real, fent que la paraula durés el doble del normal.- Ella s'ocuparà que en Hilts visqui fins que tu i jo siguem massa vells perquè ens importi. -En Bentado coixejà al voltant del mapa-. Tu mateix vas dir que els keshiri d'aquí eren superiors als que tenim a casa... i no em refereixo només en aquest malbaratament de carn, aquí present, que en Hilts em va endossar -va dir, descarregant pesadament la mà sobre l'espatlla nuosa de l'Squab -. En Yaru Korsin va trobar escultors i pintors. Nosaltres hem trobat una raça de guerrers. De constructors i armers!

-Els Alanciari tenen quelcom -va dir l'Edell, assenyalant a Quarra-. Són veritablement increïbles. Però són tots keshiri. També hi ha aquest mateix potencial en les persones del nostre vell continent.

-Tens dos mil anys per entrenar-los? -va preguntar burleta en Bentado.

L'Edell va tornar a mirar als guàrdies humans de la porta. Ho havien sentit tot, i no havien fet res. La seva gent, havia dit en Bentado. Els seus tripulants, acuradament escollits, es va adonar l'Edell. Quants provenien de la vella Lliga Korsinita d'en Bentado? Per què no hi havia prestat més atenció?

En Bentado passà la seva mà enguantada sobre la superfície del mapa.

-És perfecte, saps? Una solució perfecta. El problema dels Sith sempre ha estat el mateix. Ens ensenyen la glorificació d'un mateix, i la submissió dels altres. L'individu només és veritablement lliure quan totes les cadenes es trenquen, quan ningú pot limitar la seva acció resistint-se a la seva voluntat. El perfecte Sith ha de controlar-ho tot, i a tots. -Va aixecar amb la Força les miniatures de les naus. Els petits dirigibles es van balancejar en l'aire, flotant com si fossin de veritat. -Però fer efectiu aquest control... aquí és on fracassa sempre l'assumpte. Hi ha massa variables. Massa esclaus que aspiren a alguna cosa que no és la teva pròpia glòria. Massa aspirants a Sith treballant en direccions oposades. -Amb un moviment de canell, les petites aeronaus van creuar d'un costat a l'altre de la taula-. Pandemònium!

L'Edell no va dir res. En Bentado sempre parlava així. El seu lloc era a l'escenari amb altres actors.

-Quan jo era jove -va continuar en Bentado- vaig pensar que en Yaru Korsin tenia la solució. Segur que te'n recordes. Hi havia enganyat als keshiri perquè creguessin en ell. No va conquistar-los... només va arribar i va girar la clau. Va fer bé la primera part, però no la segona. El resultat va ser la seva pròpia mort... i un mil·lenni perdut. Però aquí... -En Bentado va fer una pausa per prendre un model d'una estació de senyals-. Aquí puc fer-ho tot de nou, i fer-ho bé. Igual que en Korsin, he estat llançat del cel en aquestes costes. Aquí, hi ha funcionant un sistema de govern que pot doblegar-se a la meva voluntat, encaixant a la mà com un guant. I aquí, no hi ha Sith.

L'Edell va considerar les paraules. Al marge del que opinava de la font, la idea era interessant. Un Senyor Sith solitari mai aconseguiria una multitud perquè treballés en el seu nom... llevat que aquesta multitud ja estigués treballant. Alanciar era un cor que bategava, mantenint els seus exèrcits preparats per la força del costum. Només necessitava un Senyor Sith que es col·loqués al capdamunt, sense pertorbar el funcionament de la gran màquina.

-És una bona idea, Alt Senyor -va dir finalment-. Molt bona. Algú hauria de recordar-ho quan conquistem la República Galàctica.

En Bentado va somriure.

-Hi ha un problema amb fer-ho a Alanciar, per descomptat -va dir l'Edell-. Tu no ets l'únic Sith aquí.

-La gent en aquest edifici és lleial -va dir en Bentado-. Treballaran per a mi.

-Per quant de temps, aquí tancats? Són humans. No poden sortir al carrer sense que els keshiri descobreixin immediatament que són diferents.

-A tu no t'han descobert!

-Tenia ajuda -va dir la Quarra, parlant per primera vegada-. Ajuda motivada. Et prometo que ningú més us ajudarà quan descobreixin que sou aquí. -Amb la mirada ferma, va assenyalar amb el polze cap a la sortida-. I heu matat als nostres líders. Estigueu o no en el búnquer, amb el temps el meu poble vindrà a buscar-los.

L'Edell va llegir la frustració a la cara del seu rival. No, en Bentado no havia pensat a llarg termini. I ell sabia que una cosa que en Bentado no sabia, que ell no li havia dit ni tan sols a la Quarra.

-Els següents dirigibles poden arribar abans del que espereu. Hem de començar a pensar en la manera de fer que arribin fora de perill. Aquest pla teu... és interessant. Però aconseguirem més coses com una Tribu.

-Llavors, que guanyi la millor Tribu!

-No. No farem això de nou. -L'Edell va llançar una mirada a Quarra, instant-la a sortir amb la mirada. En veure que començava a moure's, es va acostar als guàrdies-. L'Alt Senyor Bentado ha establert el control sobre els keshiri d'aquest continent. L' ajudareu fins que arribin els reforços. Llavors treballarem junts per consolidar aquí el poder... en nom de la Tribu, i del Gran Senyor Hilts.

En Bentado va deixar escapar un sospir exasperat.

-Sempre has estat un ensopit. -Es va dirigir als guàrdies. -Deteniu-lo!

Els matons d'en Bentado que es trobaven a la porta van fer un pas endavant, però no més; l'Edell ja estava en moviment, amb el seu sabre de llum activat. Va traçar un arc amb la seva arma que va travessar el tors de tots dos, aclarit el camí.

-Quarra, vinga!

La Quarra va sortir disparada per la porta, passant al costat de l'Edell i al seu brillant sabre de llum. Ell es va tornar al llindar per seguir-la... i va cridar. La Quarra va veure amb horror com un llampec il·luminava el fosc passadís. Des de l'observatori mundial, en Korsin Bentado avançava amb pas ferm, amb la seva mà il·luminada amb estranys tentacles blaus d'energia. L'Edell tremolà sota l'atac, deixant caure la seva espasa de llum.

La Quarra va clavar la mirada a terra, i en la visió que havia tingut en entrar: els Sith no s'havien molestat a despullar de les seves armes als keshiri morts que custodiaven l'habitació! Llançant-se pesadament a terra, la Quarra va agafar una ballesta portàtil de repetició, va rodar i va disparar. Fragments de vidre van sortir disparats més enllà de l'Edell. En Bentado udolà de dolor quan un es va allotjar al monyó que tenia per braç esquerre, fent desaparèixer el seu atac elèctric.

Encara crepitant, l'Edell va caure d'esquena al braç lliure de la Quarra. Ella va tornar a disparar, obligant a Bentado i al seu ajudant Squab a posar-se a cobert. Quan la seva arma va quedar buida, va atreure amb la Força el sabre de llum caigut de l'Edell des del terra fins a la seva mà.

Ara era la Quarra qui obria la marxa, ajudant al Sith atordit a creuar el laberint de passadissos. Mentre avançaven, anava trencant els globus de foc que il·luminaven el lloc; la foscor seria la seva amiga, per variar. Podia sentir a la gent d'en Bentado movent-se de nou per les sales darrere d'ella, però ella sabia on era. No hi havia comprès tot el que havia dit el Sith, però ella ho havia de dir al món exterior: el sistema havia estat compromès!

Panteixant, va arribar a l'avantsala exterior de la cambra del Gabinet de Guerra. A l'altre costat de l'habitació es trobaven les empinades escales que conduïen al nivell de la superfície. Però quan es va dirigir cap a elles, l'Edell va caure a terra, encara en agonia per l'atac Sith. Ella no sabia el que en Bentado li havia fet, però estava clar que l'Edell mai ho havia experimentat abans.

Va tractar d'ajudar-lo a seure... i va tenir una espurna recordant haver fet exactament el mateix amb Jogan a Punta Desafiament, dies abans. Massa dies abans. La Quarra es va aixecar, trontollant adonant-se'n.

-Se m'acaba el temps, Edell! Me n'he d'anar.

L'Edell va tossir sorollosament.

-De... De què estàs parlant?

-He d'advertir a la meva gent... no intentis aturar-me. I després he d'anar-me'n! Ja han passat deu dies des que vam deixar el vaixell. Fins i tot en uvak farien falta dos dies per tornar a l'Infortuni a la Cala Meori. -Tractà d'ajudar-lo a posar-se dret-. Si us plau, vine amb mi! Si no tornem, la teva tripulació el matarà!

El Gran Lord es va doblegar de dolor. La Quarra va lluitar per mantenir-lo dret, però va fracassar.

-Hi aniré jo sola si és necessari...

-No, queda't, Quarra. Això... és important. Queda't a ajudar-me...

-No puc! -La Quarra es va aixecar i va mirar cap a les escales-. Me n'he d'anar!

Ja era al primer esglaó quan el va sentir cridar.

-Quarra... no hi són!

-Què?

-Només et vaig dir que l'Infortuni seguia allà perquè em guiessis fins aquí -va dir l'Edell, tractant d'incorporar-se-. Jo els vaig enviar de tornada.

-De tornada? -Va tornar corrent al seu costat-. De tornada a on?

-A Keshtah. Al nostre continent.

-Amb Jogan?

-Si sobrevivia -va dir l'Edell amb un esbufeg-. Segur que no hi aniria enlloc per si sol. Van sortir tan aviat com tu i jo vam arribar a la riba.

-Maleït siguis!

La Quarra es va tornar cap a l'escala... i es va aturar de sobte. Se sentien passos allà dalt. Tenia en Bentado gent oculta allà dalt? I ara se sentien veus al passadís fosc.

Darrere d'ella, l'Edell tractava treballosament de posar-se de genolls. Ella encara tenia el seu sabre de llum.

-Quarra, ens mataran a tots dos. Llavors, tothom perdrà!

La Quarra es va quedar gelada per un segon, insegura de què fer. Va fer un pas enrere cap a l'Edell, que va caure contra ella. Sentint el seu pes, ella va mirar amb urgència a les portes... i després al tapís just darrere d'ella. L'Adari Vaal la mirava des de dalt, tan silenciosa com sempre mentre el clam de l'exterior i el de les escales es feia més fort.

-Roca de Kesh -va exclamar,- salva a la teva filla!

Va sentir una tremolor a través de la Força... lleugera, gairebé com una ràfega de vent, que provenia de la direcció del tapís.

La Quarra va obrir els ulls de bat a bat. Sí! Sense temps per témer la falta de respecte històric, va apartar la tela a un costat... i va mirar cap a la foscor de l'habitació oculta que hi havia darrere. Col·locant el braç de l'Edell sobre la seva espatlla, es va llançar temeràriament amb ell cap al buit.

 Següent