Pandemònium (XI)

Anterior

11

La segona ronda d'alarmes no es va detenir durant tres dies i mig; semblaven cridar més fort que mai. La Quarra s'havia acostumat al mal de cap. La meitat de la població està bullint aigua per als xiulets, va pensar, i l'altra meitat fent orelleres per als sords!

Però aquests eren els seus xiulets, els xiulets d'Uhrar. Dempeus a mitjanit als carrers foscos de la ciutat industrial, es va sentir orgullosa que funcionessin exactament com es pretenia. Durant anys s'havien realitzat proves, però sempre hi havia hagut alguns dubtes a si els grans tubs de vidre resistirien durant una invasió real. Aquesta pregunta havia estat contestada.

Tot Alanciar semblava haver resistit bé, pel que havia vist. Ella i l'Edell havien escapat del conflicte retrocedint, però el resultat de la batalla era evident. La mitja lluna d'aeronaus Sith havia estat realment gran, seixanta vaixells atacant al llarg una àmplia franja de territori. Totes menys les dues més septentrionals de les Sis Urpes havien quedat al marge, deixant la lluita limitada a l'Escut Occidental... un nom que havia demostrat ser quelcom més que topogràfic. Les fortaleses i ballestes enmig de les terres de cultiu havien destruït la major part dels invasors Sith en l'aire. D'altres havien estat forçats a baixar a terra, on van ser aclaparadorament superats en nombre. Els cridaires de pensaments informaven que diversos Sith encara seguien lliures, i les torres de senyals continuaven llançant espurnes frenèticament. No obstant això, si els Sith fugitius eren reals o fantasmes, no era el seu problema. Havia d'arribar a casa. Hi havia mostrat les seves credencials per requisar un carro de muntoks i equip. Ningú anava a interferir amb una cap de secció que es dirigia al seu districte. L'Edell havia muntat a la part posterior, fora de la vista. Després de tres dies i tres nits de viatge, havien arribat just després de la posta del sol.

Donar una volta per Uhrar aquella nit la va fer sentir molt millor. Havia trobat als seus fills, adormits, al refugi de protecció de la comunitat: el primer lloc on havia mirat, i exactament on se suposava que havien d'estar. El seu personal havia fet un meravellós treball reunint a tothom: de fet, la seva família havia estat allà des que les forces de l'Edell van aparèixer feia més d'una setmana.

L'ajudant de cap de secció semblava gairebé decebut de veure-la. L'absència de la Quarra havia estat el seu moment de brillar. La Quarra no podia preocupar-se per això ara. Tampoc necessitava veure a Brue; amb els seus fills fora de perill i amb tanta munició de vidre com s'estava utilitzant, probablement havia estat enviat de nou a la fàbrica per a un torn nocturn.

En sortir de la seva oficina, va alçar la vista cap a les llums de l'estació de senyals i va respirar fondo. El carro en el qual es trobava l'Edell estava estacionat a prop en la foscor. El va trobar assegut a la part de darrere, menjant el menjar que ella li havia portat abans.

-La teva família està fora de perill -va dir-. Estàs satisfeta?

-Sí -va dir ella.

-Mentidera. -llançà un os fora-. Vinga. Aquest desviament pot haver estat bo per a tu, però a mi pot sortir-me car. Anem a Sus'mintri.

La Quarra grimpà al seient del conductor i va prendre les regnes. L'Edell va lliscar de nou en la foscor del vagó, d'esquena a ella, amb el seu rostre ocult entre les ombres.

Avançant sorollosament pel camí de pedra, va mirar cap a la foscor. Mentre hi hagués perill d'atacs aeris, l'apagada -per a tots excepte per a les estacions de senyals- continuaria. Finalment, va parlar.

-A què et referies quan vas dir que jo tenia més en comú amb els Sith del que em pensava?

Després de pensar-ho un instant, l'Edell va parlar.

-Em refereixo que el que t'impulsa és el desig de millorar-te a tu mateixa... i que sents desesperació davant la debilitat dels altres. No estava fent broma. Mai estàs satisfeta. Suposo que això t'ha convertit en una bona cap de batalló1...

-De Secció.

-... Una bona organitzadora d'altres persones. Veus el que necessita fer-se, i esperes que es faci. Veus la manca d'ambició com una falta de respecte no només cap a un mateix, sinó cap als altres. I cap a tu.

Ella no va respondre.

-Aquest marit teu... Gairebé puc veure la seva cara quan penses en ell. És un no ningú. Mai va ser, i mai ha volgut ser, més que del que és. T'està frenant. Entenc que això va ser el que et va conduir cap a aquest sentinella, aquest Jogan. Però encara que ell pot tenir lleugerament alguna cosa més que oferir-te que el teu marit, ell també és només per a flirtejar una temporada. -L'Alt Senyor va prendre un glop d'una ampolla-. El vaig estudiar, saps? Quan era el meu presoner. Podria ser necessari un uniforme, però és un observador, no un actor. Podries tenir-lo, sí, però aviat et cansaries d'ell.

La Quarra tenia la mirada perduda en la foscor.

-Hi ha molt més en ell que això.

-Potser, però hi ha molt més en tu. Tu el superes... i ell seria un llast per a tu, com els uvaks en les meves aeronaus. I hauries de tallar la corda i deixar-lo anar.

-Sí, vaig veure el que vas fer amb els teus -va dir, recordant el gegantí cadàver que havia caigut del cel sobre Jogan-. Oblida-ho. No vaig a prendre una decisió així.

-Aquesta és una bona notícia -va dir l'Edell-. Perquè, igual que les aeronaus, com més gran ets, més pots portar amb tu. El poder no és només tenir opcions. El poder és ser capaç de decidir si s'ha de triar en absolut. Pots tenir el teu marit i la teva petita família... i al teu amant a la torre. I pots estendre la teva autoritat, i fer que s'obeeixi la teva paraula.

La Quarra va parpellejar.

-Com, al teu servei?

-Sí -Va respondre-. Però també al teu propi servei. Podries ser Sith, Quarra. És només una qüestió de creença. Mai seràs realment una Sith mentre portis les cadenes d'una altra persona... però alliberar-te d'aquests llaços menors és el primer pas.

-Jo en el teu lloc aniria amb compte -va dir-. Vosaltres els Sith, i les vostres aeronaus, podeu esclatar.

Badallant, l'Edell es va tendir a la part de darrere del carro. La Quarra va tornar la mirada cap a Uhrar i va pensar en l'altra cosa que acabava de fer. El que no li havia explicat a l'Edell.

Hi havia enviat el missatge com una pregunta genèrica, perfectament comprensible atès el recent atac. Què hauria de fer si un Senyor Sith queia a les seves mans?

El senyal de resposta de Sus'mintri va arribar gairebé immediatament: Portar-lo davant nostre. Sabem el que s'ha de fer.

No podia haver estat més clar... o més autoritari. Portava adjunt el codi identificador oficial del Gabinet de Guerra. Imaginava que ara mateix el vistiplau estaria sortint cap a tots els caps de secció. Es va preguntar què significava allò. Segurament, voldrien reunir els supervivents Sith. Però, dur-los a la capital? Potser els annexos secrets a les Cròniques tantes vegades reeditats explicaven alguna manera de frenar amb seguretat indefinidament als Sith.

Potser els volien per executar-los i disseccionar-los.

Va mirar de nou a l'Edell, que dormia. Tenia temps suficient per dur-lo a la Casa de Vaal per al que volgués fer i tornar amb ell a la Cala Meori per salvar a Jogan. Però fins i tot si el portava a un parany, encara podria rescatar a Jogan... i podria tenir la força de tot l'exèrcit d'Alanciar recolzant-la en l'intent.

Podria salvar a Jogan... i a més ser una heroïna, després d'haver fet la seva feina i molt més.

És veritat, Senyor Sith. Puc tenir-ho tot.

1 A l'original, l'Edell fa servir la paraula Warmaster ("senyor de la guerra"), que sona molt semblant a wardmaster (que jo he traduït aquí com "cap de secció"). Per això, he traduït Warmaster com a "cap de batalló", tractant, com en l'original, d'usar una expressió que soni semblant a "cap de secció", i que posseeixi una connotació més bel·licista. (N. del T. Original en castellà)

 Següent