Espectre del Passat (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

Els hi ho va explicar tot, en complets i dolorosos detalls. I per quan va acabar, estaven, com havia esperat, ultratjats.

-Ha d'estar fent broma, Almirall Pellaeon,- va dir el Moff Andray amb veu gelada.

-Estic d'acord,- va dir el Moff sabem, tocant el gegantí anell de codoran que tenia al dit. -Som l'Imperi, Almirall. L'Imperi mai es rendeix.

-Llavors l'Imperi es mor,- va dir bruscament en Pellaeon. -Ho sento, les seves Excel·lències, però aquesta és l'última línia de tot això. L'Imperi està vençut. Negociant un tractat de pau, almenys podem...

-Ja he sentit prou,- li va renyar el Moff en Hort, recollint les seves datacards de la taula amb un grandiós gest de la mà i apartant la cadira. -Tinc assumptes importants esperant-me al meu sector.

-Igual que jo,- se li va unir el Moff Quillan, posant-se dret amb ell. -Si m'ho pregunten, un home així no té res a fer liderant les nostres forces militars.

-Seguin!- va ordenar una veu baixa. -Els dos.

En Pellaeon es va enfocar en l'home que havia parlat, assegut en el que per a ell era l'extrem llunyà de la taula. Era baix i prim, amb cabell platejat i minvat, penetrants ulls blaus amb rivets grocs, i mans com urpes que eren molt més fortes del que aparentaven. La seva cara estava arrugada per l'edat i l'amargor, la seva boca retorçada de crueltat i ambició latent.

Era el Moff Disra. L'administrador principal del sector Braxant, governant del nou planeta capital Imperial de nom-codi Bastió, i el seu amfitrió aquí a la sala de conferències del seu palau. I de tots els vuit Moffs que quedaven, en què en Pellaeon hi confiava menys.

En Quilan i en Hort també es van quedar mirant a Disra, el seu intent de gran sortida de sobte va vacil·lar en la incertesa. En Hort va fer com si anés a parlar, llavors, silenciosament, els dos van reassumir els seus seients.

-Gràcies.- En Disra va tornar la mirada a Pellaeon. -Si us plau continuï, Almirall.

-Gràcies, Sa Excel·lència.- En Pellaeon va fer una mirada al voltant de la taula. -No culpo a cap de vostès per estar disgustat amb la meva recomanació. No la faig a la lleugera. Però no veig cap altre camí. Tenint un tractat, podem almenys mantenir el territori que encara tenim. Sense un, serem segurament destruïts.

-No obstant això podrem mantenir el nostre territori?-va preguntar el Moff Edan. -La Nova República ha perpetuat la mentida que governem pel terror i la força. No insistiran en la nostra destrucció, amb o sense tractat?

-No ho crec,- va dir en Pellaeon. -Crec que els podrem convèncer fins i tot als més rabiosos d'ells que els mons actualment sota el règim Imperial romanen amb nosaltres per la seva pròpia elecció.

-No tots ho fan,- va retrunyir el Moff en Sander. -Alguns al meu sector se n'anirien en un moment si se'ls dóna l'opció.

-Certament, perdrem alguns sistemes,- va dir en Pellaeon. -Però del costat oposat, hi ha indubtablement sistemes actualment dins de les fronteres de la Nova República en els quals els seus habitants preferirien viure sota la llei Imperial si se'ls dóna aquesta mateixa opció. Com estan les coses, no hi ha res que puguem fer per aquests sistemes, no tenim les naus ni el personal necessari per defensar-los, ni podríem mantenir rutes de subministraments fins a ells. Però sota un tractat de pau aquests sistemes podrien ser convidats a reunir-se.

En Quillan va esbufegar a sota veu.

-Ridícul. Realment creu que la Nova República simplement deixaria tornar-nos dòcilment els seus sistemes robats?

-Al contrari, Quillan: no tindrien cap opció en aquest assumpte -, va afegir secament el Moff Vered. -L'única base de la seva autoritat és que els sistemes de la Nova República accepten la seva autoritat de bona gana. Com podrien donar-se la volta llavors i prohibir als sistemes que renunciïn a aquesta autoritat?

-Exactament,- va dir en Pellaeon, assentint amb el cap. -Especialment amb tots els petits conflictes que s'han desfermat recentment. Prohibir als sistemes abandonar la Nova República ens donaria una arma de propaganda majúscula. L'incident d’Almània segueix certament prou fresc en les seves ments.

-No obstant això, si les coses estan tan inestables allà, per què necessitem fer alguna cosa en absolut?- va suggerir Bemos. -Si esperem, hi ha una bona oportunitat que la Nova República es desintegri per si mateixa.

-Jo diria que és més que probable,- va dir l’Andrey. -Aquesta va ser tota la base filosòfica del Nou Ordre de l'Emperador en primer lloc. Només ell de tots al Senat Imperial, va entendre que tantes espècies i cultures diverses mai podrien viure juntes sense una mà forta que les governés.

-Estic d'acord,- va dir en Pellaeon. -Però a hores d'ara la discussió no és pertinent. L'auto-aniquilació de la Nova República podria demorar dècades, i molt abans que es destrueixin a si mateixos s'haurien assegurat de polvoritzar a tots els romanents de l'Imperi.- Va alçar les celles. -Tots nosaltres, no cal dir-ho, estaríem morts. Morts en batalla, o si no executats sota el seu concepte actual de justícia.

-Després de ser exhibits com a trofeus de guerra davant les multituds d’ovacionants subhumans,- va murmurar en Sander. -Probablement nus i estacats.

-No hi ha necessitat de ser tan gràfic, en Sander,-va grunyir en Hort, llançant-li una mirada intensa a l'altre Moff.

-El punt necessita ser exposat,-va contraposar en Sander. -L'Almirall té raó: aquest és precisament el moment just per obrir les negociacions. Mentre puguin ser persuadits que el cessament de les hostilitats és el millor per als seus interessos.

El debat va continuar durant una altra hora. Al final, mostrant la mateixa profunda renúncia que el mateix Pellaeon sentia, van estar d'acord.

  

***

L'únic guàrdia apostat davant de les ornamentades dobles portes que portaven a l'oficina privada del Moff Disra era alt, jove, i de constitució forta, l'exacta antítesi, va pensar en Pellaeon irreverentment mentre se li aproximava, del propi Disra.

-Almirall Pellaeon,- es va identificar. -Desitjo veure al Moff Disra.

-Sa Excel·lència no va deixar cap missatge.

-Hi ha holocàmeres de vigilància per tot aquest corredor,- en Pellaeon el va interrompre bruscament. -Ell sap que sóc aquí. Obriu les portes.

El llavi del guàrdia va tremolar.

-Sí, Almirall.- Va donar dos passos al costat, i quan ho va fer, les portes dobles es van obrir ponderosament.

L’habitació estava tan completament ornamentada com les portes que la segellaven, amb el tipus de luxe que en Pellaeon no havia vist en el palau d'un Moff des de l'apogeu de poder de l'Imperi. En Disra estava assegut en un vitri escriptori blanc al centre de la cambra, un jovenet ajudant militar amb el cabell fosc curt i portant una insígnia de Major estava dret darrere d'ell. L'ajudant tenia un grapat de datacards a la mà, pel que sembla, o acabava d'arribar o havia estat preparant-se per marxar.

-Ah, Almirall Pellaeon,- li va saludar en Disra, fent-li senyals que s'acostés, -Passi. Havia pensat que estaria ocupat organitzant el seu enviament de pau.

-Tenim temps,- va dir en Pellaeon, mirant al voltant de l’habitació mentre caminava cap a l'escriptori, sumant mentalment els valors dels molts mobles. -Segons els nostres informes d'Intel·ligència, el General Bel Iblis no arribarà a la base de caces estel·lars de Morishim fins aquí dues setmanes.

-Per descomptat,- va dir en Disra sarcàsticament. -Rendir-se a Bel Iblis és per alguna raó més desitjable per a vostè que humiliar-se davant qualsevol altre d'aquests canalles?

-Tinc un cert respecte pel General Bel Iblis, sí,- va dir en Pellaeon, aturant-se a un metre de l'escriptori. Era de corall ivrooy conreat, va notar, pel color, probablement d'origen pre-Guerres Clòniques. Car. -Vostè sembla bastant disgustat per la perspectiva de pau.

-No li tinc aversió a la pau,- va contraposar en Disra. -És la idea de rebaixar-me la que em regira l’estómac.

L'ajudant es va aclarir la gola.

-Amb el seu permís, Sa Excel·lència,- va murmurar, recolzant la seva pila de datacards a l'escriptori i tornant-se per anar-se'n.

-No, quedeu-vos, Major,- va dir en Disra, alçant una mà per aturar-lo. -M'agradaria que sentís això. Coneix al meu ajudant, Almirall, no? El Major Grodin Tierce.

La cantonada de la boca d'en Tierce podria haver tremolat. En Pellaeon no va poder estar segur.

-No crec que hàgim estat presentats,- va dir, amb una educada inclinació de cap cap al Major.

-Ah. El meu error,- va dir en Disra. -Està bé. Estàvem discutint la capitulació, crec jo?

En Pellaeon va tornar a mirar en Tierce. Però després d'aquest possible tremolor la cara del Major s'havia tornat impassible, sense donar cap pista dels seus pensaments.

-Encara estic obert a suggeriments, Sa Excel·lència.

-Ja coneix els meus suggeriments, Almirall,- va dir entre dents en Disra. -Enviar equips que ajudin a fomentar la marea creixent de conflictes interplanetaris i intersectorials dins de la Nova República. Utilitzar aquest escut invisible de vostè per plantar forces a on més puguin aprofitar-se d'aquestes disputes. Per expandir les nostres forces militars on sigui i com sigui que puguem, usant qualsevol mitjà al nostre abast.

En Pellaeon va sentir un tremolor al llavi. Havien passat pel mateix una vegada i una altra.

-Som la Flota Imperial,- li va contestar rígidament al Disra. -No contractem mercenaris i bandes pirata del baix món per lluitar les nostres batalles per nosaltres.

-Li suggereixo que rellegeixi la seva història, Almirall,- en Disra va respondre el foc. -L'Imperi sempre ha fet ús de tal escòria. Els Moffs els han contractat, així com els Grans Moffs, fins i tot el mateix Lord Darth Vader, quan convenia als seus propòsits. I així ho han fet els oficials d'antiguitat de la seva preciosa i honradíssima Flota. No es faci el beat amb mi. – Uns cops dels dits amb impaciència. -Estic bastant ocupat, Almirall, i vostè té una humiliació per la qual preparar-se. Necessita alguna cosa més?

-Una o dues coses, sí,- va dir en Pellaeon, fent un esforç suprem per controlar el seu temperament. -Volia parlar sobre aquestes Aus de Presa SoroSuub de les que ha estat proveint a la Flota.

-Sí,- va dir en Disra, recolzant-se en la seva cadira. -Excel·lents petits caces estel·lars, oi? No són el mateix que la presència psicològica dels caces TIE, potser, però perfectament adequats a la seva pròpia manera.

-Tan adequats que em vaig preguntar per què no havíem vist més d'ells durant els anys,- va dir en Pellaeon. -Així que vaig fer algunes investigacions. Resulta que SoroSuub mai va arribar realment a fer funcionar el projecte, però va acabar tancant la línia després de només uns models de producció. El que porta a una interessant pregunta: d'on els està traient?

-No veig per què la font hagi d’importar-li a ningú, Almirall,- va dir en Disra. -Per tal que mostrin la tradicional qualitat de SoroSuub...

-Vull saber amb qui fa negocis l'Imperi,- li va interrompre en Pellaeon. -Amb qui estic fent negocis jo.

Sota les celles platejades, els ulls d’en Disra van semblar emissions.

-Un grup d'inversors privats van comprar la línia de producció de les Aus de Presa i la va reiniciar,- va grunyir. -Jo tinc un acord comercial amb ells.

-Els seus noms i sistemes?

-És un grup d'inversors privats,- va repetir en Disra, enunciant les paraules acuradament com si li estigués parlant a un nen.

-No m'importa-, va dir en Pellaeon, amb el mateix to. -Jo vull els seus noms, els seus sistemes natals, i les seves connexions corporatives. I els mitjans que està fent servir per finançar aquest tracte.

En Disra es va aixecar.

-Està insinuant que hi ha una cosa impròpia en això?

-No, per descomptat que no.- En Pellaeon va recórrer significativament l’habitació amb la mirada. -Certament un home dels seus obvis mitjans té accés a un gran nombre de recursos financers.- Va tornar a mirar el Moff. -Jo merament desitjo assegurar-me que tot l'Imperi s’estigui beneficiant pel tracte.

Gairebé hauria preferit que en Disra s'ofengués per això. Però el Moff merament va somriure.

-Quedeu-vos tranquil, Almirall,- va dir suaument. -Certament tot l'Imperi es beneficiarà.

En Pellaeon el va mirar fixament, sentint un lleuger arrufament formant-se en el seu front. Hi havia alguna cosa en aquesta expressió que no li va agradar en absolut. Una mica ambiciós, i vagament sinistre.

-Jo vull els noms del seu grup d'inversió.

-Faré que li transmetin la llista al Quimera,- va prometre en Disra. -Ara si m'ho permet, el Major Tierce i jo tenim feina a fer.

-Per descomptat,- va dir en Pellaeon, intentant posar un toc de condescendència en la seva veu. El Comandant Suprem de les Forces Imperials no havia de donar la impressió que podia ser acomiadat sumàriament d'aquesta forma. Ni tan sols per un Moff. No a menys que ell mateix escollís marxar. -Bon dia, Sa Excel·lència.

Es va tornar i es va dirigir de tornada cap a les dobles portes. Sí, faria que Intel·ligència esbrinés els noms del grup inversor privat d’en Disra, si, posaria al Comandant Dreyf i el seu equip immediatament a fer-ho. I mentre eren a això, els faria revisar les finances personals del Moff també. Podria haver-hi algunes connexions molt interessants que desenterrar d’allà.

Però mentrestant, tenia una missió diplomàtica a preparar. I, amb sort, una guerra a la qual posar fi.

  

***

Les dobles portes es van tancar darrere d’en Pellaeon, i per un moment en Disra va deixar que el seu rostre reflectís una petita porció del menyspreu que sentia per l'Almirall que se n'anava. Menyspreu per en Pellaeon com a home i com a oficial Imperial. Menyspreu per la seva incapacitat per guanyar contra aquesta bigarrada col·lecció de rebels amants dels alienígenes. Menyspreu per la seva descarada actitud d'apaivagament.

El moment va passar. Hi havia assumptes més urgents que havia de tractar ara mateix, assumptes que requerien una ment clara. A més, si les coses anaven segons el pla d’en Pellaeon molt aviat es veuria reduït a la irrellevància. Girant la cadira a mig camí, va mirar al Major Tierce.

-Una conversa interessant, no ho creu, Major?- va inquirir lleugerament. -Digueu-me, quins van ser les seves impressions?

Amb un esforç obvi, en Tierce va arrossegar la mirada des de les portes per on en Pellaeon s'havia anat.

-Ho sento, Sa Excel·lència, però realment no ho sé,- va dir. Les seves espatlles estaven inclinades lleugerament amb la humilitat d'un home que coneix els seus límits, la seva expressió seriosa però simple. -Jo només sóc un ajudant de la Flota. No sé molt sobre aquestes coses polítiques.

Era una actuació molt competent, va haver d'admetre en Disra, una que pel que sembla havia enganyat dotzenes de civils i comandants militars durant els últims quinze anys, fins i tot al propi Disra. Però sabia la veritat ara... i la representació estava a punt d'acabar.

-Ja veig,- va dir en Disra. -Bé, llavors, ometem la política i vegem l'opinió militar d'un oficial militar. Sentir els meus suggeriments sobre com l'Imperi pot evitar aquesta capitulació que l'Almirall sembla voler tant. Comentaris?

-Bé, Sa Excel·lència, l'Almirall Pellaeon és el Comandant Suprem,- va dir en Tierce reticentment. L'expressió estòlida seguia allà, però en Disra ara va poder veure un indici de tensió en els seus ulls. Sospitava que en Disra ho sabia? Probablement no. No que tingués importància. -Jo presumiria que ell sap el que és millor per a la nostra situació estratègica,- va prosseguir en Tierce. -De nou, em temo que el meu propi coneixement d'estratègia a gran escala també és molt limitat.

-Ah.- En Disra va agitar el cap, estirant cap avall i al costat per tocar l'interruptor de codi-personal integrat a l'escriptori durant el creixement de l’ivrooy. Hi va haver un clic, i el calaix ocult integrat al fons de superfície d'escriptura es va obrir. -Em decep, Major,- va dir, buscant el contacte entre la mitja dotzena de datacards, amb els ulls ferms en la cara d’en Tierce. -Jo hauria assumit que l'Emperador hauria insistit en només els millors.

No hi va haver error aquesta vegada: Els ulls d’en Tierce definitivament es van estrènyer. Però ell encara no estava preparat per deixar la xarada.

-L'Emperador, Sa Excel·lència?-va preguntar, parpellejant amb desconcert.

-Només els millors,- va repetir en Disra, seleccionant una de les datacards i aixecant-la perquè en Tierce la inspeccionés, -per servir a la seva Guàrdia Real.

Disra havia esperat que l'altre llancés un esclat de sorpresa o desconcert del seu repertori teatral. Però en Tierce només es va quedar allà, amb els ulls clavats en Disra com bateries turbolàsers bessones. En Disra va sostenir la mirada, reprimint una sobtada punxada de dubte. Si hi havia calculat malament, si en Tierce decidia que mantenir el seu anonimat era prou important com per assassinar un Moff Imperial

En Tierce va exhalar suaument, el xiuxiueig d'una serp verinosa.

-Suposo que no té sentit fer forts sorolls de protesta, o sí?- va dir. Es va redreçar de la seva usual postura mandrosa.

I en Disra es va trobar tirant-se enrere a la cadira involuntàriament. De sobte el tímid i marginalment competent Major Tierce que havia servit com el seu ajudant militar durant vuit mesos s'havia anat.

En el seu lloc hi havia un guerrer.

Disra havia sentit una vegada que deien que una persona amb discerniment sempre podia reconèixer un stormtrooper Imperial o Guàrdia Reial, si estava davant d'ell amb l'armadura completa o jeia morint en un llit de malalt. Sempre havia desestimat tals coses com mites infantils. No cometria aquest error de nou.

-Com em va identificar?- preguntar en Tierce en el silenci.

Li va prendre al Disra un altre moment trobar la seva veu.

-Vaig fer una cerca a la Biblioteca Central d'arxius Imperials després que es va mudar aquí a Bastió,- va dir. -Els duplicats dels arxius privats de l'Emperador també es guarden aquí. Vaig poder trobar una forma d’accedir-hi.

En Tierce va alçar una cella.

-De veritat. Se suposava que aquests arxius eren absolutament segurs.

-No existeix tal cosa com la seguretat absoluta,- va dir en Disra.

-Aparentment no,- va dir en Tierce. -Bé. Ara què?

-No el que està esperant,- li va assegurar en Disra. -No tinc cap intenció de denunciar-lo com un desertor o qualsevol cosa que sigui el que li preocupa, fins i tot presumint que pugui trobar algú amb l'autoritat apropiada a qui denunciar-ho. L'Imperi no pot donar-se el luxe de desaprofitar la seva millor gent.- Va aixecar una cella. -Parlant d'això, he de preguntar. Com va escapar a la destrucció de la segona Estrella de la Mort?

En Tierce va arronsar parcialment les espatlles.

-Per la simple raó que jo no hi era. Els de la Guàrdia Reial érem rotats periòdicament a unitats regulars de stormtrooper per mantenir les nostres habilitats de combat en bon estat. Estava a Magagran en aquell moment, a la Vora Exterior, ajudant a desbandar una cèl·lula Rebel.

-I la resta de la unitat va ser destruïda?

-Per una sola cèl·lula Rebel?-va esbufegar desdenyosament Tierce. -Improbable. No, vam completar la nostra missió i ens van ordenar tornar. Hi havia tota mena de rumors rugint en el moment sobre si l'Emperador havia mort a Endor o no, tan aviat com vam arribar dins del rang de Coruscant jo vaig saltar de la nau i vaig anar a veure si hi havia alguna cosa que pogués fer per salvar la situació.

En Disra va sentir que el seu llavi es recargolava.

-Recordo aquells mesos. Pur caos, amb els Rebels recollint els trossos que podrien més aviat haver estat lliurats en safates.

-Sí,- va dir en Tierce, amb veu i cara amarga. -Era com si tot l'Imperi s'estigués desfent de dalt a baix.

-Potser ho estava,- va convenir en Disra. -Pellaeon va esmentar una vegada que el Gran Almirall Thrawn tenia una teoria sobre això.

-Sí: que l'Emperador havia estat usant la Força per donar suport a les seves tropes,- va dir en Tierce. -Recordo discussions similars a bord del Quimera. Potser ell tenia raó.

En Disra va arrufar les celles.

-Va estar vostè al Quimera?

-Per descomptat,- va dir en Tierce. -Quin millor lloc per a un Guàrdia Reial que al costat d'un Gran Almirall? Aproximadament un mes després que va tornar del seu servei a les Regions Desconegudes, vaig poder arreglar una transferència a la dotació stormtrooper del Quimera.

-Però llavors...?- en Disra va balbucejar.

-Per què va morir?- la mandíbula d'en Tierce es va estrènyer. -Perquè vaig endevinar malament. Jo estava esperant un atemptat contra el Gran Almirall quan vam trobar nombres inesperats en les drassanes de Bilbringi. Però estava esperant-lo en la forma d'un equip de comandos abordant el Quimera en la confusió de la batalla. En Luke Skywalker havia penetrat a la nau d'aquesta forma un cop, per rescatar el contrabandista Talon Karrde, i vaig pensar que ho intentarien de nou. Així que vaig apostar a la meva unitat stormtrooper prop de les badies de l'hangar.

-Ah.- en Disra va assentir, una peça perduda de la història d'aquesta batalla va caure al seu lloc. -Així que va ser la seva unitat la que va interceptar i va matar al noghri traïdor Rukh després que va assassinar al Gran Almirall?

-Sín Pel fred consol que va ser.

-Um.- en Disra el va mirar. -Sabia en Thrawn sobre tu?

En Tierce va arronsar les espatlles de nou.

-Qui podia dir el que el Gran Almirall sabia o no? Tot el que puc dir és que jo mai em vaig identificar a ell, i ell mai em va confrontar amb el meu passat.

-Per què no es va identificar?- va preguntar en Disra. -Jo hauria pensat que un Guàrdia Reial podria gaudir de certs, ah, assignacions especials.

-Mai torni a suggerir res, Disra,- va dir en Tierce, amb veu baixa i mortal. -Ni tan sols ho pensi. Un Guàrdia Reial mai busca privilegis especials. Mai. La seva única meta en la vida és servir a l'Emperador, i al Nou Ordre que ell va crear. El seu objectiu a la vida, i el seu desig en la mort.

-Sí,- va murmurar en Disra, pres desprevingut malgrat tot. S'estava tornant cada vegada més clar que la reputació de la Guàrdia Real, una reputació que sempre havia assumit que era el producte de la fabricació dels propagandistes de l'Emperador, de fet se l'havia realment guanyada honestament. -Ho sento molt, Guàrdia.

-Major,- el va corregir en Tierce. -Només Major. La Guàrdia Reial ja no existeix.

-De nou, perdó, Major,- va dir en Disra, amb un toc de molèstia traspuant per l'estranyesa. Havia pensat manejar al seu antull aquesta conversa, però, a cada gir, semblava, que estava perdent el control de la mateixa. -I s'ha de dirigir a mi com Sa Excel·lència.

En Tierce va arrufar les celles, i per un dolorós moment en Disra va contenir la respiració. Llavors, per al seu alleujament, el llavi de l'altre es va torçar en un somriure irònic.

-Per descomptat,- va dir secament. -Sa Excel·lència. Heu satisfet apropiadament la seva curiositat, Sa Excel·lència?

-Ho he fet,- va dir en Disra, assentint. -El passat és el passat, Major. Ara considerem el futur. Sentint els meus suggeriments a l'Almirall Pellaeon. Què en pensa?

En Tierce va agitar el cap.

-L'Almirall té raó: no funcionarà. Els números estan massa inclinats en contra nostre.

-Ni tan sols amb la Nova República ocupada amb dotzenes de conflictes interns?

-No – va gesticular Tierce l'escriptori d’en Disra. -Ni tan sols amb l'interessant informe arxivat pel Lak Jit en la tercera Datacard de sota.

-Oh?- en Disra va arrufar les celles, traient la Datacard de la pila que en Tierce havia portat. Se suposava que tots aquests informes eren privats, encriptats amb un codi Imperial especial reservat per als més alts oficials d'Intel·ligència i els mateixos Moffs. Òbviament, en Disra no era l'únic que havia estat fent una mica de descodificació d'alt-nivell. Ficant la Datacard en el seu lector, va teclejar per desencriptar-la.

Era un informe d'Intel·ligència, comprat a un devaronià independent anomenat Lak Jit, sobre el descobriment en les ruïnes de la Muntanya Tantiss d'un registre parcial de la destrucció de Caamas.

-Això és perfecte,- li va dir a Tierce mentre ho avaluava. -Exactament el que necessitem.

En Tierce va agitar el cap.

-Certament és útil. Però no és suficient.

-Ah, però ho és,- va dir en Disra, sentint un somriure atapeït arrossegant els llavis mentre rellegia les parts crucials de l’informe. -No crec que entengui totalment la situació política en què la Nova República es troba per aquests dies. Amb un punt conflictiu com Caamas, sobretot amb bothans involucrats, tot bullirà a borbolls. Particularment si podem donar-li l'empenta apropiada.

-La situació entre els Rebels no és el problema,- va contraposar fredament en Tierce. -És l'estat de l'Imperi el que no sembla entendre. Només esbocinar la Rebel·lió no va a reconstruir el Nou Ordre de l'Emperador. Necessitem un punt focal, un líder al voltant de qui les forces Imperials es puguin reunir. L'Almirall Pellaeon és el més proper que tenim a tal figura d'autoritat, i ell evidentment ha perdut la voluntat de lluitar.

-Oblidi en Pellaeon,- va dir en Disra. -Suposeu que jo podria proveir a semblant líder. Estaria vostè disposat a unir-se a nosaltres?

En Tierce el va mirar.

-Qui són els nosaltres a què es refereix?

-Si se'ns uneix, seríem tres,- va dir en Disra. -Tres qui compartirien el secret que estic disposat a oferir-li. Un secret que portarà a tota la Flota cap al nostre costat.

En Tierce va somriure cínicament.

-Disculpi’m, Sa Excel·lència, si suggereixo que vostè no podria inspirar lleialtat cega en un bantha narcotitzat.

En Disra va sentir una flamarada de fúria. Com s'atrevia aquest soldat comú..?

-No,- va convenir, pràcticament ennuegant-se amb la paraula entre les dents serrades. Després de tot, en Tierce estava molt lluny de ser un soldat comú. I el que era més important, en Disra necessitava desesperadament a un home de les seves habilitats i entrenament. -Jo seria merament el poder polític darrere del tron. Més el proveïdor d'homes i material militar, naturalment.

-De la Flota del Sector Braxant?

-I altres fonts,- va dir en Disra. -Vostè, si tria unir-se, ens serviria com l'arquitecte de la nostra estratègia general.

-Ja veig.- Si a Tierce va molestar la paraula servir, no va deixar que es notés. -I la tercera persona?

-Està vostè amb nosaltres?

En Tierce el va estudiar.

-Primer expliqui-me'n més.

-Faré una cosa millor que explicar-li.- En Disra va empènyer la cadira enrere i es va posar dempeus. –Li ho mostraré.

Jutjant per la falta de reacció d’en Tierce, el corredor suposadament secret entre l'oficina privada i l'habitació d’en Disra no va ser cap sorpresa per l'ex-Guàrdia. La porta camuflada a meitat de camí al llarg d'ell, però, si.

-Instal·lada per l'amo anterior del palau,- va explicar en Disra quan van baixar per un estret passadís a la cabina d'un turboascensor igualment estret. -Baixa cinquanta metres. Des d'aquí es pot anar o a la cambra de tortura sota del nivell del calabós o a un túnel de sortida secret en els pujols al nord. A vegades m'he preguntat en quina direcció ell ho faria servir més.

-Quin estem fent servir avui?- va preguntar en Tierce quan la cabina del turboascensor començava a baixar.

-El que va a la cambra de tortura,- va dir en Disra. -És el lloc més privat i segur del palau. O en qualsevol part de Bastió, dit sigui de pas. La tercera persona del nostre grup està esperant aquí.

La cabina es va aturar i la porta es va obrir lliscant. Dos estrets túnels, asprament tallats es bifurcaven a l'espai obert davant del turboascensor; apartant a un costat un fil perdut de teranyina, en Disra es va encaminar pel corredor de més a la dreta. Acabava en una porta de metall polsosa amb un joc de rodes en el seu centre. Agafant les vores de la roda, en Disra la va girar, i amb un cruixit que va ressonar paorosament en l'espai confinat la porta es va obrir.

El propietari anterior amb prou feines hauria reconegut la seva un cop cambra de tortura. Els instruments de dolor i terror havien estat llevats, les parets i el terra netejats i emmoquetats, i s'havien instal·lat els mobles d'un apartament modern totalment funcionals.

Però de moment en Disra no tenia interès en la pròpia càmera. Tota la seva atenció estava en Tierce mentre l'ex-Guàrdia entrava a la cambra.

Entrava a la cambra... i albirava l'únic ocupant de l'habitació, assegut al centre en un duplicat de la cadira de capità d'un Destructor Estel·lar.

En Tierce es va quedar gelat, amb els ulls ben oberts per la impressió, amb tot el cos endurit com si un corrent d'energia s'hagués descarregat a través d'ell. Els seus ulls es van llançar cap en Disra, de tornada a la cadira de capità, van recórrer al voltant de la sala com buscant evidència que es tractés d'un parany o al·lucinació o potser de la seva pròpia bogeria, i de nou a la cadira. En Disra va contenir la respiració.

I llavors, abruptament, en Tierce es va redreçar, ferm en postura de cerimònia.

-Gran Almirall Thrawn, senyor,- va dir amb formalitat militar de tall làser. -Stormtrooper TR-889, informant als seus deures.

En Disra va desviar la seva atenció a l'ocupant de la cambra mentre es posava lentament dret. A la pell blava, el cabell negre-blavós, els resplendents ulls vermells, l'uniforme blanc de Gran Almirall. Els ulls resplendents van trobar als d’en Disra, aleshores es van tornar cap en Tierce. -Benvingut de tornada als seus deures, stormtrooper,- va dir ell greument. -No obstant això, em temo que he de dir-li -va mirar de nou en Disra- que no sóc qui vostè pensa.

La primera insinuació d'un nas es va arrossegar per la cara d’en Tierce.

-Senyor?

-Permeteu-me,- va dir en Disra. Caminant per la sala, va agafar la màniga de l'uniforme blanc i va tirar de l'home un pas més a prop d’en Tierce.

-Major Tierce: permeteu-me presentar al meu associat Flim.

-Un altament talentós estafador i artista de la disfressa.

Per un llarg minut la sala va estar plena d'un trencadís silenci. En Tierce va mirar fixament l'impostor d'uniforme blanc, amb incredulitat i desil·lusió barrejades amb enuig i traïció a la cara. En Disra va mirar el pas de les emocions, amb el seu pols colpejant desagradablement en el seu coll. Si en Tierce deixava que el seu orgull prengués el control aquí, si triava ofendre’s per l'engany que li havien fet, aleshores ni en Disra ni en Flim sortirien d'aquesta cambra vius.

En Tierce va tornar la seva mirada cap en Disra, el tumult d'emocions es va retirar darrere d'una màscara de pedra.

-Expliqui’s,- va dir ell obscurament.

-Vostè mateix va dir que l'Imperi necessitava un líder,- en Disra li va recordar. -Quin millor líder podríem tenir que el Gran Almirall Thrawn?

Lentament, reticentment, en Tierce va mirar altra vegada al fals Gran Almirall.

-Qui ets?- va demandar.

-Com Sa Excel·lència li ha dit, el meu nom és Flim.- va dir l'altre. La seva veu estava subtilment canviada, les seves maneres ja no eren l'aire poderós, gairebé regi d'un Gran Almirall. Precisament la mateixa transformació, en Disra va comprendre de sobte, que la que el mateix Tierce havia patit feia uns minuts a l'oficina privada, excepte que a l’invers.

Potser en Tierce també es va donar compte.

-Interessant,- va dir, donant un pas endavant i examinant de prop la cara d’en Flim. -És inaudit. És exactament com ell.

-Hauria,- va dir en Disra. -Em va prendre gairebé vuit anys de recerca trobar algú que pogués efectuar semblant mascarada. He estat planejant això per molt de temps.

-Ja ho veig.- va gesticular Tierce. -Com va fer els ulls?

-Empelts de superfície,- va dir en Disra. -Auto-energitzats per proveir la brillantor vermella. La resta és només acolorit de pell i cabell, més uns notables controls de veu i habilitat teatral natural.

-He fet moltes personificacions així,- va dir en Flim. -Aquesta és només una més.- Va somriure. -Encara que amb un potencial de recompensa considerablement major.

-És notable,- va dir en Tierce, mirant de nou a Disra. -Només hi ha un problema. En Thrawn és mort, i tots ho saben.

Disra va alçar les celles.

-Ah, però ho saben? La seva mort va ser informada, és cert, però això pot no significar res en absolut. Potser ell merament estava comatós per la ferida del ganivet d’en Rukh. Potser va ser portat a algun lloc secret on ha passat llargs anys recuperant-se. - Va moure el cap cap en Flim. -O potser va ser realment un impostor com Flim el que va morir al pont del Quimera. Vostè va dir que estava esperant un atemptat en contra a Bilbringi; potser en Thrawn també ho estava, i va fer els seus propis arranjaments privats.

En Tierce va esbufegar.

-Agafat pels pèls.

-Per descomptat,- va convenir en Disra. -Però això no importa. Tot el que necessitem fer és presentar a Thrawn, i una actitud positiva farà la resta. Tot l’Imperi s'afanyarà a creure en ell, des de l’Almirall Pellaeon cap avall.

-Aquest és el seu pla, llavors?- va preguntar en Tierce. -Presentar al Gran Almirall a Pellaeon, reinstal·lar-lo a bord del Quimera, i usar-lo com a punt focal per a l'Imperi?

-Bàsicament,- va dir en Disra, arrufant les celles. -Per què?

Per un moment en Tierce es va quedar callat.

-Vostè va dir que tenia altres recursos a més de la Flota del Sector Braxant,- va dir. -Quins?

En Disra va mirar en Flim. Però l'estafador estava merament mirant amb interès a Tierce.

-Tinc un arranjament amb els Pirates Cavrilhu,- li va explicar al Guàrdia. -Són un grup gran i altament sofisticat operant fora de...

-Estic familiaritzat amb la banda del Capità Zothip,- va dir en Tierce. -No és particularment sofisticada, al meu entendre, però és certament prou gran. Quina classe d'arranjament?

-Un d'interessos creuats,- va dir en Disra. -Jo uso els informes d'Intel·ligència Imperial per localitzar embarcaments útils de la Nova República, els que Zothip llavors ataca. Ell es queda amb tot el botí que pugui; nosaltres aconseguim una major desestabilització del nostre enemic.

-I una porció de les Aus de Presa SoroSuub que surten de la línia de producció d’en Zothip?-va suggerir en Tierce.

En Disra va prémer els llavis. O Tierce sabia molt més del que hi hauria sobre els secrets del Moff, o era molt més intel·ligent del que en Disra havia esperat. De qualsevol manera, no estava segur que li agradés.

-Obtenim totes les Aus de Presa, en realitat,- va dir. -Zothip ja té tots els caces estel·lars que necessita.

-I com està pagant per ells?

-Amb el tipus d'ajuda especialitzada que en Zothip no pot aconseguir en cap altra part,- va dir en Disra, oferint a l'altre un somriure furtiu. -Estic prestant alguns guerrers-consellers molt especials: grups de clons de la Muntanya Tantiss del propi Thrawn.

Va tenir la satisfacció de veure la mandíbula d'en Tierce caure una mica.

-Encara queden alguns?

-Hi ha nius complets d'ells,- li va dir agrament en Disra. -El nostre intel·ligent petit Gran Almirall va escampar grups per tota la Nova República amb identitats secretes. Què pensava fer amb ells no ho sé, no hi havia res en els seus arxius que els involucrés específicament...

-Va trobar els arxius d’en Thrawn?- el va interrompre Tierce. -Els seus arxius personals, vull dir?

-Per descomptat,- va dir en Disra, arrufant lleugerament les celles. Per un moment havia hagut sobtadament quelcom elèctric en l'expressió del Guàrdia. -Com més va pensar que jo sabia on trobar tots aquests clons amagats?

La flamarada d'interès ja s'havia esvaït darrere de la màscara d’en Tierce.

-Per descomptat,- va dir serenament. -Què més hi havia?

-Hi havia els trets generals d'una gran estratègia,- va dir en Disra, mirant-lo de prop. Però qualsevol cosa que hagués encès aquesta espurna s'havia enterrat de nou. -Els seus plans, per als propers cinc anys, de campanyes contra la Nova República. Increïblement detallats, malauradament, a hores d'ara, també completament inútils.

-Jo aniria amb compte sobre desestimar qualsevol cosa feta per en Thrawn com completament inútil,- el va reprovar lleugerament Tierce. -Alguna cosa més?

En Disra va arronsar les espatlles.

-Les memòries personals i això. Res que em semblés militarment interessant. Us permetré revisar-ho més tard si ho desitja.

-Gràcies,- va dir Tierce. -Crec que ho faré.

-Suposo,- va interposar en Flim, -que està considerant com quelcom més ambiciós que tan sols utilitzar al meu Thrawn com un punt focal?

En Tierce va inclinar el cap lleugerament a l’estafador.

-Molt perceptiu, Almirall,- va dir. -Sí, penso que podem fer alguna cosa millor que això. Molt millor, de fet. Hi ha una terminal d'ordinador aquí baix? Ah; excel·lent. Necessitaré les datacards que vam deixar en el seu escriptori, Sa Excel·lència. Podria anar a buscar-les?

-Com no,- va murmurar en Disra. -Tornaré de seguida.

Ja ocupat a la terminal d'ordinador, en Tierce no es va molestar a contestar. Per un moment en Disra el va mirar fixament al clatell, preguntant-se si era possible que hi hagués calculat malament. El Major Tierce, ex-Guàrdia Reial, seria un servent útil. Però no seria un amo apreciat.

Però per ara, tots es necessitaven entre si. Empassant-se les seves paraules, i el seu orgull, en Disra va sortir al túnel i es va dirigir de tornada cap al turboascensor.

Següent