Espectre del Passat (XX)

Anterior

CAPÍTOL 20

El Senador diamala va acabar el seu informe i es va asseure de nou a la banqueta del testimoni al costat d’en Lando... i per a la Leia, la Gran Cambra d'Assemblea es va tornar de sobte molt freda.

L'impossible havia passat. El gran Almirall Thrawn havia tornat.

-Jo no veig el problema,- va declarar la Senadora likashana, amb la seva veu aguda fent tremolar el sistema de so de la càmera. Nosaltres som molts, els de l'Imperi són pocs. Unim-nos i enfrontem-nos-hi. I aquest cop, no ens aturem fins que l’haguem destruït completament.

-Si pensa que aquesta tan sols segueix sent una opció, és una nècia,- va contraposar el Senador Sronk. -Jo vaig veure el que aquest Gran Almirall Thrawn va fer amb la mà esquerra oberta a les defenses del meu món fa deu cicles estàndards, i amb res més que set Cuirassats de la flota Katana com a armes. Ell no hauria anunciat el seu retorn si encara no estigués preparat per rebre el cop de la nostra mà dreta tancada.

-No els hi queden més que mil mons-, va afegir amb desdeny un senador al qual la Leia no va poder identificar. -Sense més que cent Destructors Estel·lars i uns pocs milers de naus inferiors. Suggereix que una força tan llastimosa pot resistir el tro directe dels nostres cascs trepollants?

-No coneix aquest Thrawn...

-Si us plau,- va interrompre el president Gàvrisom. -Tots vostès. Nosaltres al Consell certament entenem les seves preocupacions i les seves pors. Tanmateix, a hores d'ara els instaria a què ponderessin aquestes notícies sense saltar a conclusions precipitades o accions prematures.

-Un cop preventiu no seria una acció prematura,- va insistir una veu enutjada. -Jo convinc amb la Senadora likashana que ens hem de moure immediatament contra els romanents de l'Imperi.

-Sí,- va cridar la likash. -El gran Almirall Thrawn gairebé ens va derrotar una vegada, no podem permetre-li el temps que necessita per atacar de nou.

-Ja va tenir tot el temps que necessitava,- va respondre el foc l’Sronk. -No estava escoltant el que vaig dir? Ell no s'hauria revelat si no estigués llest per a nosaltres.

-Però la situació no és la mateixa que fa deu anys,- els hi va recordar la Leia, esforçant-se per mantenir la seva pròpia veu calmada i impedir que la sensació de creixent por a la cambra alimentés les seves pròpies pors. -En aquell llavors en Thrawn encara tenia gairebé un quart del vell Imperi amb el qual treballar. Com ja ha estat assenyalat, els seus recursos ara són gairebé inexistents.

-Així que traiem-li el que li queda,- va cridar una veu. –Destruïm-lo ara!

-No podem destruir-lo,- va dir en Gàvrisom. -Fins i tot si volguéssim fer-ho, el que encara no estic convençut que sigui la resposta apropiada a la seva oferta.

-Per què no?- va demanar la likash. -La Nova República té moltes més naus de guerra que l'Imperi.

El Senador maerdocià va rugir alguna cosa en el seu idioma.

-Implica que de debò consideraria deixar-li interrogar oficials de la Nova República?- va xiuxiuejar la traducció a l'orella de la Leia. -Aquest camí porta a la bogeria.

-Ell no ens vol a tots nosaltres,- va assenyalar el senador kian'thar -Només vol als bothans.

Hi va haver un altre rugit.

-Creu genuïnament que acabaria amb els bothans?- va demanar la traducció. -En aquest cas, el seu camí porta a la bogeria.

En Gàvrisom va oprimir una tecla en el seu tauler, apagant el sistema de so de la càmera. La cridòria es va extingir reticentment, i va tornar a encendre el sistema.

-Si us plau,- va dir suaument. -Mantinguem el nostre enfocament clar en aquest debat. Certament no tenim cap intenció de permetre un oficial Imperial interrogar els líders de cap món membre de la Nova República. Tanmateix, és a hores d'ara igualment desraonat suggerir un atac concertat contra l'Imperi. Mentre que és veritat que un estat de guerra existeix tècnicament entre nosaltres, les recents hostilitats han estat poques i principalment accidentals. Més al punt, encara que les nostres forces superen en nombre les seves, aquestes forces es troben de moment àmpliament disperses per la galàxia.

Va agitar la seva cabellera en un gest d'afable reprovació.

-Intentant, com tots vostès saben, portar alguna mesura d'estabilitat a la Nova República contra les commocions de centenars d'amenaces de guerres interiors.

-Que conv'nient,- mig va xiular sarcàsticament el Senador garoosh. -P'ra l’Imp'ri, al men’ys.

-Ells probablement són els que estan incitant totes les guerres,- va suggerir algú amb obvi menyspreu. -Això seria just l'estil d’en Thrawn. Alimentar els focs d'odi estúpid i primitius sense sentits genocides.

-No anomeni al nostre llarg forcejament estúpid,- va retrunyir la Senadora forshul. -I pel que fa al genocidi, trobo altament significant que els nostres opressors els prosslee estiguin llestos a excusar les accions dels propis bothans contra els caamasi. És el deure de tots els éssers que pensin bé reconèixer que semblant actitud és un perill, no només per al meu poble sinó també per a tot el sector Yminis.

En Gàvrisom va tocar l'interruptor de nou, i la veu de la forshul es va tornar una veu distant i indistinta retrunyint en la seva secció de la càmera.

-Agraeixo a la Senadora del sector Yminis pels seus comentaris,- va dir el president. -Jo també li recordaria que aquest no és el moment per a aquests discursos.

-President Gàvrisom, em concedeix la paraula,- una veu familiar traspuant un empipament familiar va rodar per la càmera, omplint l'espai fins i tot amb el sistema de so apagat.

La Leia va mirar en aquesta direcció. Ghic Dx'ono, el Senador ishori, estava dret, amb tot el cos tremolant amb aquesta ràbia física que en la seva espècie sempre acompanyava al pensament profund.

-Té la paraula,- li va dir en Gàvrisom, encenent el sistema de so de nou. -Li adverteixo que així com aquesta càmera no desitja sentir un discurs contra els prosslee, tampoc volem sentir una contra els diamales.

-No penso fer cap discurs,- va bordar Dx'ono. -Merament vull recordar a la càmera que només tenim la paraula del Senador diamala que ell realment va veure en aquest Thrawn. També voldria recordar-li als senadors que ell va acabar el seu testimoni fa uns moments amb una exhortació a què deixem l'assumpte bothan enrere, sense castigar als culpables, perquè puguem enfrontar aquesta suposada nova amenaça.

-La reaparició del Gran Almirall Thrawn difícilment és una amenaça suposada, senador Dx'ono,- va contraposar en Miatamia amb la típica calma diamalana. -El que l'última vegada hagi estat detingut abans d'arribar a cap món ishori no garanteix la seva seguretat si se li dóna la llibertat d'avançar de nou.

-No m’acusi de pensar només en els meus propis mons,- va tornar el foc Dx'ono. -Els ishori busquen la seguretat de tot el poble de la Nova República. Però al mateix temps també demanem justícia per a aquest poble.

-El poble diamala dóna suport a totes les formes de justícia,- va dir en Miatamia. -Només que no considerem que la venjança cega sigui justícia.

-Només un observador cec consideraria que la nostra demanda és de venjança,- va grunyir Dx'ono. -Però aquest no és el problema aquí-, va afegir ràpidament quan la punta de l'ala d’en Gàvrisom s'acostava a l'interruptor. -El problema és que vostè ha fet una declaració en aquesta cambra que convenientment li agrega pes i empeny al seu costat polític, però que no té suport de qualsevol font independent.

-No considera que l'ex-General Lando Calrissian sigui una font independent?- va preguntar en Miatamia.

-Pel seu propi testimoni ell es va acostar a vostè demanant-li ajuda militar diamalana,- va bordar Dx'ono. -Considerant això, realment espera que considerem el seu testimoni imparcial?

-En nom del Capità Calrissian, repudio les implicacions d'aquesta declaració, senador,- va dir la Leia, trobant-se dempeus. -Ell ha estat un amic i aliat acèrrim, d'ambdues la Nova República i l'Aliança Rebel amb anterioritat. Si en Lando diu que va veure en Thrawn, llavors ho va fer.

-Una vegada va ser un amic i aliat,- va replicar Dx'ono. -Una vegada també va ser un contrabandista i jugador professional, experimentat a estafar i mentir per obtenir el que volia. Ara és un home de negocis, manejant una operació de mineria suboceànica on els guanys depenen d'obtenir ajuda diamalana. Així que digueu-nos, Consellera Organa Solo: en quin d'aquests dos antecedents creu que ell està donant suport?

La Leia va alçar la vista a Lando, assegut amb cara aspra i silenciosa darrere d’en Gàvrisom.

-He conegut a Lando durant setze anys,- va dir ella en veu baixa. -Jo avalaré personalment el seu caràcter.

-Està bé,- va dir Dx'ono amb un esbufec. -Pot avalar tot el que vulgui, Consellera. Suposeu llavors, per seguir la discussió, que ell va veure a una persona en aquest Destructor Estel·lar. Però era en Thrawn, o era alguna cosa més?

La Leia va arrufar les celles, intentant llegir els seus pensaments a través de la càmera. Però tot el que va poder captar va ser l'enuig exterior, emmascarant tot el que hi havia sota.

-Està suggerint que l'Imperi va falsificar la reunió?

-Bé podria haver estat una falsificació,- va dir l’ishori, mirant en Miatamia. -Però no culpo necessàriament a l'Imperi. Tots sabem que hi ha nombrosos Destructors Estel·lars Imperials dins del territori de la Nova República, alguns fins i tot en mans privades, si es pot creure en els rumors. I com ja he assenyalat, el missatge que va ser suposadament lliurat per aquest supòsit en Thrawn convenientment dóna suport a la posició diamalana en el problema bothan. Coincidència? O acurada manipulació?

-L'habilitat de manipular als seus enemics era un dels més grans talents d’en Thrawn,- va agregar en Fey’lya.

-Un talent que no és únic a ell,- va exclamar Dx'ono. -Els bothans, per esmentar un exemple, també són mestres d’aquest l'art. Així com ho són els diamales.

-L'home amb l'uniforme de Gran Almirall sabia de la meva visita a Myrkr fa deu anys,- va dir Lando. -Les úniques persones que hi eren en aquell moment eren en Thrawn i el seu escorta stormtrooper.

-No és cert,- va respondre el foc Dx'ono. -En la seva pròpia declaració diu que l'ex-General Solo també hi era.

La Leia va sentir un sobtat enuig.

-Està suggerint...?

-Com també hi era,- va continuar Dx'ono, interrompent la Leia amb una mirada fosca, -el contrabandista Talon Karrde.

La Leia li va llançar una mirada a Lando.

-Karrde no seria una part d'una cosa així,- va insistir ella.

-No ho seria?- va demanar Dx'ono. -Al contrari del Capità Calrissian, aquest Karrde mai ha tan sols expressat alguna lleialtat cap a la Nova República. És un contrabandista i venedor d'informació, un home a qui les úniques preocupacions i lleialtats són el lucre i els guanys.

L’ishori es va estirar una mica més alt, un dit assenyalant acusadorament cap a la Leia.

-I a més, un home amb qui els principals vincles a Coruscant han estat persones com el Capità Calrissian i vostè mateixa, Consellera Organa Solo. Així que ara digueu-nos: quina és exactament la seva posició en el problema bothan?

La pregunta va agafar a la Leia completament per sorpresa.

-Què vol dir?- va preguntar, intentant fer temps.

-Sap el que vull dir,- va grunyir Dx'ono. -Digueu-nos quina és la seva posició, Consellera Organa Solo. Creu que se li han de demanar completes indemnitzacions i justícia als bothans? O, com el Senador diamala, prefereix permetre que el seu horrorós crim quedi impune? Potser fins i tot prou per crear una situació que forçaria en aquesta cambra a prendre aquesta decisió?

-Sabem la seva posició,- va cridar una altra veu enfadada. -No va obrir la seva parellaunida Han Solo foc en una protesta pacífica a l'Edifici dels Clans a Bothawui?

-Això no ha estat demostrat, senador Shibatthi,- va irrompre severament en Gàvrisom, venint al rescat de la Leia. -I les seves acusacions estan igualment fora de lloc, senador Dx'ono. Com ja he dit, aquest no és el moment ni el lloc per a un altre debat més sobre el problema de Caamas. Seguin els dos, si us plau.

Però el mal ja estava fet, la Leia va comprendre mentre es tornava a asseure. En un sol cop mestre, Dx'ono no només havia llançat seriosos dubtes en la història d’en Miatamia, se les havia arreglat per també minar la credibilitat d'ella. D'ara endavant, qualsevol intent que fes per defensar Lando o al Senador diamala merament alimentaria les sospites que ell acabava de plantar.

Lluites interiors, sospites, divisió. Sí, era de fet l'estil d’en Thrawn.

-Aquest sembla un bon moment per seguir amb el report de l’Almirallat sobre la situació militar integral a la Nova República,- va continuar en Gàvrisom. -Almirall Drayson?

L'almirall va pujar al podi al costat d’en Gàvrisom, i mentre ho feia, un discret parpelleig de llum va captar la mirada de la Leia. El petit indicador verd del comunicador en el recolza-braços de la cadira estava llampant.

Va arrufar les celles, llançant una mirada subreptícia al voltant de la càmera. Se suposava que ningú més que la seva família i ajudants més propers tenia aquesta freqüència de comunicador, i tots ells tenien instruccions estrictes de què només havia de ser usat en cas d'emergència. Però en aquest cas també se suposava que havien de tocar l'indicador en un patró de tres centelleigs, i en el moment estava merament parpellejant uniformement.

Reprimint una flamarada de molèstia, va activar el camp de privacitat de la seva cadira. La veu d’en Drayson va baixar a una dècima part del seu volum normal mentre ella girava la pantalla del comunicador de la seva posició d'emmagatzematge al llarg del costat del seu recolza-braços. Si aquest era l’Ànakin que preguntava si podia obrir un nou paquet de galetes, es va prometre obscurament mentre tocava l'interruptor, quedaria castigat per una setmana. -Leia Organa Solo.

Però no era l’Ànakin.

-Hola, Leia,- va dir Talon Karrde, inclinant el cap educadament. -Espero no estar trucant en un moment massa inoportú.

Per reflex, la Leia es va acostar la pantalla tant com va poder. De tots els moments incòmodes perquè truqués...

-De fet, és inoportú,- li va dir breument. -Sóc al mig d'una reunió del Senat.

-Llavors seré breu,- va dir ell, estrenyent lleugerament els ulls. Era massa intel·ligent, i la coneixia massa bé, per no adonar-se que hi havia alguna cosa més que només això. -Tinc un missatge personal que lliurar-te, un que preferiria no posar ni tan sols en un canal encriptat. Desafortunadament, un dels directors de línia en el Control Espacial de Coruscant sent que no se m'ha de permetre aterrar.

La Leia va arrufar les celles, les acusacions de Dx'ono fent ressò a través de la seva ment. Però com podria haver-se assabentat tan ràpidament?

-Tens seu nom?

-Només el seu número d'operació burocràtic: KTR-44875,- va dir en Karrde. -A propòsit, ni tan sols volia donar-me això; vaig veure-ho en la seva placa d'ID. És un ishori, si això ajuda en alguna cosa.

La Leia va fer una ganyota. Això explicava com s'havia assabentat tan ràpidament.

-Ho fa,- li va dir a Karrde. -El Senador ishori acaba d'acusar-te a tu i a Lando de conspirar amb els diamales per treure-li als bothans la soga per l’assumpte de Caamas. Ha intentat lligar-me a mi també, només per estar segur.

-Ja veig,- va dir en Karrde, arrufant els llavis. -I per descomptat aquí sóc jo, trucant-te per ajudar. Les meves disculpes per la mala sincronització.

-No és culpa teva-, va dir la Leia, mirant per sobre de la pantalla a la càmera i les seves centenars de cares humanes i alienígenes que miraven a sota en la seva direcció. Ella no anava a permetre'ls dictar qui podien ser els seus amics i associats. -Digues en aquest director de línia ishori que jo t'estic donant permís per aterrar, transmetré l’ordre quant surtis del comunicador. Estàs en el Salvatge Karrde?

-Sí,- va dir en Karrde. -Però podria baixar en una llançadora si creus que això seria més polític.

La Leia va esbufegar.

-Els sentiments retorçats són la menor de les meves preocupacions de moment. Saps on està el camp d'aterratge de Championne Oriental? Està aproximadament dos-cents quilòmetres al sud del Palau Imperial, a prop de les Muntanyes Manarai.

-El tinc al mapa,- va confirmar en Karrde, mirant-la amb cura. -És això una cosa nova, o simplement ha donat el debat de Caamas una volta viciosa més?

-No ho sé encara,- va dir la Leia. -Podria ser qualsevol de les dues, depenent a qui escoltis. Tenim un lloc al pis trenta de la Torre BoscOr, uns vint quilòmetres a l'est del camp d'aterratge. Trucaré als conserges noghri i els hi diré que et deixin entrar; estarem allà fora quan pugui escapar-me aquesta nit.

-Sona còmode,- va dir, encara mirant-la pensativament. -Per no esmentar apartat.

-Ho és,- va convenir la Leia, fent una lleugera ganyota de dolor. No era difícil endevinar els seus pensaments: que malgrat les seves protestes al contrari, ella no volia arriscar-se a ser vista amb ell en qualsevol part prop del Palau Imperial. -Entendràs per què vull trobar-me amb tu allà quan t'expliqui el que ha passat.

-Per descomptat,- va dir igualment. -Estaria bé si utilitzo el comunicador i equip de recuperació de dades del teu retir fins que hi arribis? Només per entretenir-me, naturalment?

La Leia va somriure.

-I per veure el que pots trobar en els arxius governamentals?

Va arronsar les espatlles.

-Podria aprendre alguna cosa nova. Mai se sap.

-Estic segura que és més difícil per a tu aprendre alguna cosa que encara no sàpigues que el que ho és per a la majoria de nosaltres,- va dir secament la Leia. -Està bé, els ho aclariré als noghri quan els cridi.

-Gràcies. Et veuré més tard. Adéu.

-Adéu.

Amb un sospir, va apagar el comunicador. Lluites interiors, sospites, divisió. Sí, era l'estil d’en Thrawn, està bé. Només podia preguntar què els havia planejat per a després.

Encenent de nou el comunicador, va trucar al Control Espacial de Coruscant.

 

***

Al cap i a la fi, va pensar en Carib Devist mentre mirava fixament els colorits camps de gransalts onejant per la Vall Dorchess, havia estat un bon dia.

Realment ho havia estat. L’opressiu sol de l'estiu que cremava tan fermament sobre Pakrik Minor durant l'estació de creixement s'havia estat amagant-se tímidament darrere dels núvols per la majoria del dia, donant un respir a l'usual calor. Els núvols no s'havien dissipat fins tard a la tarda, just a temps perquè el sol desaparegués durant una hora i mitja darrere del més densament poblat món germà de Pakrik Minor, Pakrik Major. Per quan va reemergir la calor addicional va ser realment gairebé benvinguda.

Encara hi havia alguns problemes en els camps mateixos, naturalment, però tot això era part de la vida d'un granger. En Carib i els seus germans havien hagut de fer fora una altra colònia de cucs més que havia intentat fer casa seva entre les arrels entrellaçades dels gransalts, i havien hagut de tractar amb una infecció de pugons blancs que podria haver arruïnat tota la collita en qüestió de dies si no hagués estat atrapada. Però l'havien atrapat, i els cucs havien estat arrencats d'arrel, i cap dels droides s'havia trencat o ni tan sols actuava malament, i la collita realment estava creixent millor de l'esperat per variar.

No, havia estat un bon dia, i quan en Carib va aixecar els peus per apuntar al magnífic ocàs i xarrupar d'un bé guanyat got d'aigua mineral de R'alla va decidir que era molt bo estar viu.

Un moviment a la seva dreta va atrapar la seva mirada: el seu germà Sabmin venia cap a la casa en el seu vell i colpejat landspeeder. La Lacy probablement havia convidat en Sabmin i a la seva família al sopar, a ella sempre se li oblidava explicar coses com aquesta.

Però no. En Sabmin estava sol en el vehicle... i quan el landspeeder es va acostar en Carib va ​​poder distingir l'expressió a la cara del seu germà.

Estava esperant al peu del camí quan en Sabmin va parar el landspeeder en un núvol de pols.

-Quin és el problema?- va preguntar sense preàmbul.

-Ha passat,- va dir en Sabmin, la seva veu era un xiuxiueig ronc. -Jo era a la cova i-bé, ha passat.

En Carib va mirar enrere al camí a la casa. Podia veure la Lacy a la finestra de la cuina, curosament traient el rostit del sopar del fogó d'enfocament.

-Caminem,- va dir ell.

El va portar camí avall cap a la vora dels camps.

-Has confirmat que el missatge fos legítim?- va preguntar.

-Va ser el primer que vaig fer,- va dir sòbriament en Sabmin. -Tenia tots els codis Imperials apropiats.

En Carib va ​​fer una ganyota de dolor. Havia passat molt temps des que la paraula Imperial havia estat usada en aquesta part de Pakrik Minor.

-Llavors suposo que és hora,- va dir, amb una sensació estranya al fons del seu estómac. Després de deu anys d'espera silenciosa, els cridaven al servei una vegada més. -Ja li has dit alguna cosa als altres?

-No, he vingut directe aquí,- va dir en Sabmin. -Però hi ha més.

Va mirar al voltant, com si tingués por que pogués haver algú escoltant entre les atapeïdes files de gransalts.

-L'ordre d'activació ha vingut amb el nom del Gran Almirall Thrawn.

En Carib se li va caure la mandíbula.

-Això és impossible,- va xiuxiuejar. – En Thrawn és mort.

-Això és el que tots diuen,- va convenir sòbriament Sabmin. -Tot el que sé és que el seu nom està a l'ordre.

Havien arribat a la primera fila de tiges ara.

-Podria ser una mentida-, va dir en Carib, tornant-se de costat per lliscar entre les files, ensumant el familiar aroma agre-mesc que pujava al seu voltant mentre la seva armilla de cuerois torrat es raspallava per les fulles. -O si no un truc.

-Difícilment un truc que podrien mantenir-, va assenyalar en Sabmin -Fins i tot el fet d’usar holo-enregistraments vells d'ell en les transmissions no enganyaria a ningú per molt temps.

-És cert,- va dir en Carib, detenint-se al costat d'una tija gairebé madura i tocant amb un dit el cordó de granalt que treia el cap tímidament per una obertura a la beina. El Gran Almirall Thrawn que havia donat la volta a cinc anys de ferm declivi i havia portat a l'Imperi a la vista de la victòria total. -Comprens, per descomptat, que això podria canviar-ho tot.

-No veig com,- va dir en Sabmin. -El fet és que nosaltres seguim plantats aquí amb l'exprés propòsit d'estar preparats per causar estralls si i quan siguem cridats a fer-ho.- Va acariciar el cordó del granalt. -Bé, el sembradís ha arrelat, la plantació ha madurat... i ara estan preparant-se per a la collita.

-Sí,- va dir en Carib, deixant caure la mà de tornada al seu costat. Una collita de terror i mort sobtada i destrucció, gairebé certament dirigida a la fruita madura que era Pakrik Major penjant sobre els seus caps. Pakrik Major, i la conferència anual que abastava el sector que acabava de posar-se en marxa a la capital. Un molt endarrerit cop contra els traïdors de la Rebel·lió, cortesia de l'Imperi. -Però no és el meu punt,- li va dir a Sabmin. -El meu punt és que si en Thrawn realment ha tornat al comandament, llavors qualsevol cosa que ens ordenin que fem no serà simplement un gran però sense sentit gest de desafiament suïcida. Si en Thrawn ha tornat, llavors l'Imperi podria guanyar.

En Sabmin va xiular suaument.

-Tens raó,- va murmurar. -Ni tan sols havia pensat en això d'aquesta manera.

-Bé, millor que comencis a pensar en això d'aquesta manera,- li va advertir en Carib. -I millor que ens assegurem que els altres també ho facin. Alguna idea de quan es va fer l'última revisió de manteniment en els TIEs?

-No fa més d'un mes,- va dir en Sabmin. -Crec que va ser en Dobrow el que ho va fer. Vols parlar amb ell aquesta nit?

-Vull parlar amb tots aquesta nit,- va dir en Carib, sortint de les files de gransalts i posant-se de camí de tornada cap a la casa. -A casa meva, en dues hores.

-Podem intentar-ho,- va dir en Sabmin, caminant probablement inconscientment en un pas militar al seu costat. -No obstant això potser en Tabric i l’Hovarb no arribin a fer-ho, tres dels seus gornts es van posar a llaurar aquesta tarda.

-Les gornts poden parir les seves cries per si mateixes,- va dir breument en Carib. -Això és important.

En Sabmin li va arrufar el nas.

-Oh, vinga, Carib, no estàs sobrerreaccionant només una mica? És una ordre d'activació, no un pla d'atac complet.

-Si en Thrawn està a càrrec, no hi haurà molt temps entre les dues coses,- va grunyir Carib. -Qualsevol cosa que ell estigui planejant, tindrà el seu itinerari ajustat a mig segon.

Van caminar la resta del camí al vehicle d’en Sabmin en silenci.

-Està bé, els ho diré,- va dir en Sabmin mentre pujava. -Estaran aquí.

En Carib va sospirar.

-Fem-ho millor a casa teva,- va suggerir. -Està a només tres minuts en landspeeder fins al seu graner. Poden tornar amb temps suficient si alguna cosa surt malament amb la tasca.

En Sabmin va esbossar un estret somriure.

-Gràcies, Carib. Et veurem allà.

Següent