Pandemònium (XIV)

Anterior

14

Per segona vegada en dues setmanes, la Quarra atenia un home ferit mentre els Sith aguaitaven a prop. Però la ubicació no podria haver estat més diferent. No es trobava a l'estació de senyals d'en Jogan o en la coberta d'un vaixell; estava en el major santuari de tot Alanciar: la biblioteca de l'Adari Vaal.

Els Sith romanien a fora, a l'altre costat del tapís, parlant sorollosament. Durant les llargues hores des que van entrar allà, mai hi havia hagut allà fora menys de tres veus alhora. No hi havia manera de sortir a l'exterior, però encara tenia una oportunitat d'advertir al seu poble. Durant dues hores, va aconseguir arribar mitjançant la Força a altres cridaires de pensaments, sense preocupar-se de si els Sith sentien la seva presència. La Força era un sistema de comunicacions que els Sith no podien comprometre...

... O això creia. Entre la ira que emanava dels Sith i els nivells gairebé tòxics de por que s'havien desenvolupat entre els alanciari en els últims dies, el fet de cridar mitjançant la Força se sentia gairebé com si s'estigués morint ofegada. No hi havia manera que ningú pogués entendre el que estava tractant de dir. Estava massa cansada... i ella mateixa també tenia massa por.

I enutjada. Durant encara més llargues hores, va observar a l'Edell mentre dormia, recuperant-se de la seva terrible experiència. Li havia mentit tot el camí. Ella coneixia l'escarpada costa sud. No hi havia molts assentaments o fortaleses: les muntanyes nevades eren la seva pròpia defensa. L'Infortuni podia fer-se a la mar sense ser molestat. Però amb la tardor al sud, els marins alanciari evitaven el pas pel sud pels seus increïblement ràpids corrents polars i pel gel que s'expandia. Un equip sense experiència tindria l'oportunitat d'aconseguir l'oceà oriental? I en Jogan els advertiria, o romandria en silenci, disposat a naufragar amb ells si fos necessari? Si els advertia, li escoltarien si més no?

La Quarra es va adonar amb un sobresalt que no sabia realment què faria en Jogan. S'havia imaginat que coneixia els seus pensaments privats, però el que en realitat tenia era un munt de missatges i unes poques hores al seu costat. I ella gairebé havia posat tota la seva vida de cap per avall per ell.

I l'Edell? Ell i el seu poble havien posat cap per avall el seu món sencer. I, no obstant, l'havia salvat, fins i tot després de saber que li havia mentit. Per què? Va recordar l'escena en l'observatori mundial. L'Edell semblava diferent a Bentado. Un assassí, sens dubte, però l'Edell era un constructor, no un lluitador. Semblava estar interessat en alguna cosa més gran. Tot i així, podien els Sith interessar-se en alguna cosa més gran que ells mateixos? No contradeia això l'essència mateixa de ser un Sith?

La Quarra no confiava en ell. Però tampoc havia estat capaç d'abandonar-lo. Què li estava passant?

La Quarra va dormir a estones, despertant amb freqüència en escoltar les veus de fora. Però no es van acostar més... i al matí, la llum va entrar a l'habitació per una espècie de xemeneia diagonal sobre ells. El túnel de formigó s'estrenyia massa a la part superior per servir com a sortida, però la il·luminació proporcionava l'oportunitat de fer alguna cosa mentre el Gran Senyor dormia. Va agafar un llibre.

Havia llegit les mateixes Cròniques de Keshtah que havia llegit tot el món. Les entrevistes transcrites amb la geòloga i lluitadora per la llibertat sobre la seva vida anterior eren obligatòries quant els nens aprenien a llegir. Eren la base -adaptada lliurement, és clar- del que apareixia en les obres de teatre. Però se sabia que l'Adari Vaal havia produït altres escrits durant el seu exili a Alanciar. Alguns eren obres biogràfiques sobre els Sith; altres proporcionaven una descripció detallada del seu continent. Un volum considerable de la seva obra comparava i contrastava els minerals dels dos continents; fins i tot els més devots estudiosos sobre la Vaal tenien problemes per llegir i entendre tot aquest material. El més interessant d'aquests textos era el seu suport a la teoria que l'Antic Cataclisme va tallar l'accés entre Keshtah i Alanciar.

Però el llibre que la Quarra tenia a les seves mans era una cosa diferent. Les seves pàgines no estaven acuradament cal·ligrafiades, sinó que estaven escrites amb els gargots d'algú. De puny i lletra de l'Adari? A la Quarra, que ara prestava especial cura en passar les pàgines, li semblava impossible. En qualsevol cas, tant si el document era original com una còpia feta a mà en segles posteriors, era una cosa que mai havia vist: les memòries personals de l'Adari.

Amb entusiasme, la Quarra va llegir per sobre dels escrits, sentint la mateixa emoció que li embargava sempre en llegir les missives d'en Jogan. Hi havia moltes seccions plenes de laments sobre els fills de l'Adari; particularment Tona, que havia quedat enrere. Hi havia uns pocs i durs passatges sobre la mare de l'Adari, Eulyn... i no gaire en absolut sobre el seu primer matrimoni amb Zhari. Però, tornant la pàgina, va veure que la mà de l'escriptor s'accelerava i les lletres s'inclinaven. Parlava d'en Yaru Korsin, el capità del Presagi i el primer Gran Senyor de la Tribu.

En Korsin havia tocat la ment de l'Adari des de lluny molt abans del seu primer encontre, i ella esmentava aquesta sensació més d'una vegada. Havia estat desconcertant llavors, i cada vegada que ho va fer després. La Quarra entenia el malestar de l'Adari, perquè ella ho havia sentit quan intentava comunicar-se mentalment amb altres keshiri que no estaven en sintonia amb la Força. No ho feia sovint, ja que no sempre funcionava, i de totes maneres no tenia cap necessitat pràctica. Com a cridaire de pensaments, només s'havia comunicat amb altres usuaris de la Força. Però hi havia tractat d'arribar telepàticament al seu marit, i la resposta per la seva part havia estat una expressió fastiguejada. Era això el que havia sentit l'Adari, la primera keshiri a ser contactada a través de la Força? La Quarra s'imaginava el seu malestar.

I aquest malestar vivia a totes les pàgines següents, quan l'Adari descrivia la gelosia que d'ella sentia la Seelah, l'esposa d'en Yaru entre els humans. Verí mental, transmès cap a ella cada vegada que en Yaru no estava a prop. Tampoc és que ell detingués mai la Seelah quan estava a prop; l'Adari escrivia que ell gaudia en veure-les a les dues, l'una contra l'altra. Aquest comportament no era Sith, escrivia l'Adari; era masculí. Però el que més li molestava a ella era que s'havia col·locat voluntàriament en aquesta posició, i no només per obtenir informació per al seu moviment de resistència:

En Yaru té una ment més aguda que la de ningú que jo hagi conegut. L'esgrima verbal amb ell era com un dels seus duels amb sabre de llum; em sentia completament desperta i viva. Fins i tot ara, dècades després, recordo despertar al matí i desitjar amb ganes que comencés la següent conversa. Caminar amb ell mentre altres keshiri i Sith s'agenollaven era com estar en el centre del món.

Però mai puc oblidar l'altre sentiment. El que vaig sentir el primer dia a la muntanya, quan la Seelah i la seva gent van envair la meva ment. En Yaru és elegant, intel·ligent i encantador, i usa aquestes coses per governar als altres... i a mi. Però també és un principal entre els Sith... i això vol dir que és vanitós, cruel i sàdic. És un home que va matar al seu germà per pura conveniència. Si en Yaru encara viu, probablement ha fet coses encara més greus. És un animal.

Quan era jove, vaig formar part d'un matrimoni de conveniència. El problema és que això et defineix com desigual abans de començar. Que qualsevol dona que consideri unir-se a un Sith vagi amb compte: les dones fortes no caminen al costat dels animals. No sense una corretja...

La Quarra va tancar el llibre, sentint calfreds de sobte.

Ara comprenia per què ningú havia vist mai les memòries, quan tantes altres coses sobre l'Adari Vaal havien estat lectura obligatòria. El líder dels Sith li havia temptat. I la Roca de Kesh havia flaquejat.

Va mirar l'Edell, que es removia en el seu somni. La Quarra encara tenia el sabre de llum. Podia suprimir una amenaça, una amenaça per al seu poble i possiblement a si mateixa. Ella no l'estimava, però tampoc l'odiava -encara no- i ell sempre jugaria amb això. Ja havia començat amb això, al llarg del seu viatge. Ella tenia l'oportunitat de detenir-ho ara.

Però també tenia una pregunta.

-Desperta -va dir en veu baixa, empenyent-lo.

L'Edell va deixar escapar un gemec ofegat.

-Encara hi són fora?

-Sí. Tres o quatre, crec. Pots ocupar-te d'ells?

Es va incorporar sobre un colze i es va estremir.

-No, però potser podrem entre tots dos. -Va veure el seu sabre de llum a la mà d'ella-. Familiaritzant-te amb ell?

-Tinc una pregunta -va dir la Quarra, amb rostre seriós-. Vas dir que vindran més persones. I que tant tu com ells serviu a una altra persona. Aquesta persona és tan dolenta com Bentado?

Sorprès per la pregunta, l'Edell la va mirar de prop.

-No. No, no ho és. El Gran Senyor és ancià... però savi.

-T'agrada -Va dir ella, sorpresa pel que estava sentint. -És el teu amic.

Gairebé malgrat tot, l'Edell va somriure dèbilment.

-Sí, suposo que ho és. Si haguessis de viure a les ordres d'un Sith, preferiries viure a les seves ordres, i a les meves, que a les d'en Bentado. Confia en mi, els hem tingut molt pitjors.

-Els aqüeductes. Vas dir que s'havien ensorrat. Es van arruïnar a causa d'alguns dels vostres líders?

-I d'alguns que volien liderar-nos. Van haver-hi mil anys de caos, Quarra. Si Alanciar creu en construir coses, com jo, no pots deixar que això comenci de nou -va dir-. Has d'ajudar-me.

Ella el va estudiar... i va arribar a una decisió. L'Adari tenia raó, però jo també. Alguns animals són millors que altres.

-Està bé -va dir ella, aixecant-se-. Però que una cosa quedi clara. No t'estic ajudant per tu, ni per mi. Vaig a detenir a Bentado... i a arreglar les coses. Estic fent això pel meu poble.

-Això és el mateix que fer-ho per tu -va dir ell, somrient-. Però discutirem de filosofia Sith després. Hi ha feina per fer. Hem de tallar les comunicacions d'en Bentado... però si tractem d'acudir a la teva gent, em tallaran a trossos. Cosa que també faran si vas sola a la recerca d'ajuda i em troben aquí. Si encara tenim la teva ballesta, podríem disparar als globus de foc de la torre de senyals...

-Això trigaria una eternitat!

-... I llavors ambdós bàndols ens tallarien a trossos. -Sospirà-. Suposo que ja has intentat demanar ajuda a través de la Força.

Ella va assentir amb el cap.

-El que vol dir que l'única forma de detenir a Bentado... és detenint-lo. -L'Edell va ajuntar les mans, sumit en els seus pensaments.

Aquest és el seu mode normal, es va adonar la Quarra. Calculant, no lluitant.

Els seus ulls daurats es van obrir un segon després... i va mirar cap amunt.

-Està bé, ja ho tinc. Però haurem de lluitar de totes formes. Llàstima que només tinguem una arma.

La Quarra es va posar dreta.

-No hi ha cap problema. Si aquest és el lloc on es van traslladar els arxius de l'Adari Vaal, se suposa que ha d'haver un altre sabre de llum per aquí.

-Si n'hi ha, llavors ella el va robar.

-Bé per ella, llavors. -Li va picar l'ullet-. I millor per a nosaltres. Sempre en vaig voler provar un.

 Següent