Conquesta (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

-Compte amb la meva nau, bava de hutt! -va exclamar en Remis Vehn, mentre el costat del transport raspava la paret del pou.

-Els comandaments són molt poc sensibles -es va queixar l'Ànakin.

-No, és que estàs volant com un twi'lek atapeït d'espècia -va replicar en Vehn.

-Tranquil -l'amenaçà la Tahiri-, o també t'immobilitzarem la boca.

En Vehn va protestar de nou mentre tornaven a arrencar trossos de pedra de les parets del pou. Allò era més difícil del que l'Ànakin havia pensat.

Poc després, es van posar a l'aigua fumejant de la piscina subterrània. L'Ànakin va desplegar la rampa de desembarcament i, un instant després, saltaven a bord l'Ikrit i els dos nens Jedi.

-Subjecteu-vos tots -els hi va advertir l'Ànakin.

Va connectar els repulsors i van començar a recórrer el camí a la inversa. Un moment després, tota la nau s'estremia i les orelles van captar el grinyol del metall.

-La rampa de desembarcament, cervell de vac! -udolà en Vehn-. No has retirat la rampa!

L'Ànakin va accionar l'interruptor adequat, però només va obtenir un soroll grinyolant.

-Genial -va murmurar.

-Ànakin, crec que tenim un problema -va comentar la Tahiri.

-Ho aconseguirem, fins i tot amb la rampa desplegada. Ja ho arreglarem després.

-No em referia a això -i va assenyalar més enllà de la cabina del pilot.

Una cosa fosca eclipsava la llum del sol.

-Monstre de Sith. Han col·locat una de les seves fragates sobre el forat.

-Segueix -va murmurar el Mestre Ikrit.

-Però...

-Segueix -el diminut Mestre es va ajupir amb els ulls tancats. La seva veu amb prou feines era un serè ronc. L'Ànakin va sentir una poderosa onada de la Força.

-Mestre, hauries de lligar-te.

-No hi ha temps.

-Com vulguis -i va accelerar.

Van ascendir directes cap al ventre del seu enemic, esgarrapant la roca, aixecant espurnes i espolsant-les embogidament.

-S'està movent -va exclamar la Tahiri incrèdula-. El Mestre Ikrit està movent la fragata.

Quan van emergir a l'exterior, en lloc d'estar situada directament sobre del forat, la fragata es trobava a uns vuitanta metres sobre el nivell del sòl. Els seus impulsors funcionaven a tota potència, intentant baixar, però la nau no es movia.

L'Ànakin va escrutar al seu voltant. Les altres naus i els brigadistes a peu s'havien disseminat per tot arreu excepte un, així que va enfilar cap al forat del cèrcol mentre els colpejava una descàrrega brutal de làsers.

-La meva nau! -udolà en Vehn, amb la coberta agitant-se salvatgement.

Sense immutar-se, l'Ànakin els va llançar a través de la tempesta, alhora que dues naus més convergien sobre ells tancant el parany.

-Ajudeu al Mestre Ikrit -va demanar l'Ànakin als candidats a Jedi-. Empenyeu la fragata lluny de nosaltres.

-El Mestre Ikrit no està -va dir en Valin-. Ha saltat per la comporta.

-Que ha fet què?

-Allà! -va cridar la Tahiri, assenyalant davant d'ells.

L'Ikrit caminava cap a les naus que els bloquejaven, una corbeta i una fragata lleugera. A mesura que s'acostava, elles semblaven apartar-se del seu camí com empeses per dues mans gegantines.

-No m'ho puc creure -va exclamar l'Ànakin.

No obstant això va llançar la nau cap endavant, cap al buit que el Mestre Jedi obria per a ells. Les explosions i els làsers grinyolaven i xiuxiuejaven en l'aire, però tots els que podien impactar en Ikrit o en la nau, es desviaven, de vegades fallant només per centímetres. El petit Jedi seguia avançant tranquil·lament entre ells.

Quan van passar per sobre de l'Ikrit van poder considerar-se pràcticament lliures.

-No aguantarà molt més -va dir l'Ànakin-. Tahiri, fés servir la Força per pujar-lo a bord mentre ens allunyem.

-Fet -va respondre ella, però la seva confiança sonava a fals. L'Ànakin va notar una lleugera tremolor en la seva veu.

Va ser llavors quan es va colar el primer làser a través de la xarxa protectora i va encertar al Mestre Ikrit. L'Ànakin ho va sentir en la Força, una fogonada de claredat. Cap dolor, cap por, cap remordiment, només... comprensió.

Dos trets més van impactar contra l'Ikrit en ràpida successió, abans que el foc es concentrés de nou contra la nau. Amb un sanglot d'angoixa, l'Ànakin va fer passar la nau a través del forat i va accelerar. En aquest moment, la Tahiri va saltar per la comporta oberta empunyant el seu sabre làser i va córrer cap al caigut Mestre Jedi llançant un grunyit inarticulat.

-No! -udolà l'Ànakin.

Va connectar els canons davanters -els únics que podia controlar directament-, i va obrir foc contra les naus que intentaven situar-se entre la Tahiri i ell, però elles van retornar el foc. Va albirar la noia amb el cos de l'Ikrit en els braços tornant cap a la fragata. Absurdament, els seus ulls es van veure atrets pels seus peus descalços, taques blanques contra la fosca terra.

El transport va bascular amb violència sota una descàrrega enemiga, i tots els llums de la nau es van apagar. Maleint, l'Ànakin va intentar canalitzar l'energia i els llums van gemegar tornant a encendre's... però els escuts havien desaparegut.

-Valin, Sannah, que qualsevol dels dos vagi a la torreta làser! -va cridar-. Moveu-vos!

Va fer l'únic que podia. Uns segons més i cremarien com una torxa. Si volia tenir la menor oportunitat de recuperar la Tahiri, necessitava un pla.

Va maniobrar la nau perquè girés sobre si mateixa i va disparar els motors, saltant sobre les altres naus, metrallant-les al seu pas. Estava absort, amb els seus sentits estesos al límit en la Força, esquivant làsers abans que fossin disparats, captant els punts febles dels seus enemics per apuntar les seves pròpies armes, rodant i girant sobre ells.

Les naus brigadistes van convergir cap a ell. Va lluitar per prendre altitud, conscient que cada segon que passava la Tahiri s'allunyava més i més d'ell. Encara podia sentir-la. Encara era viva.

El Mestre Ikrit no. L'Ànakin va sentir que la vida havia abandonat el cos de l'ancià Jedi, passant a través d'ell com un vent dolç.

Estic orgullós de tu, Ànakin, semblava dir. Recorda: junts sou més forts que la suma de les vostres parts. Us vull. Adéu.

Amb les dents grinyolant a causa d'un altre impacte, l'Ànakin va intentar contenir les llàgrimes. Plora després, Ànakin, va pensar, ara necessites els ulls per veure-hi.

Un dels motors va fallar. No podia guanyar, ni ara ni aquí. Amb una maledicció a punt de transformar-se en sanglot, va girar, va lliscar entre dues naus que van xocar un instant després i va ascendir cap a l'atmosfera superior.

Sota ell, la presència de la Tahiri va anar apagant-se.

Com Chewie. Exactament com Chewie.

Va fer que la nau donés mitja volta i la va apuntar cap a l'enemic més proper, una corbeta. Va accelerar al màxim.

-Què dimonis...? -es va sorprendre en Vehn-. Vas a matar-nos a tots!

L'Ànakin va disparar els seus canons, però l'altra nau va resistir la descàrrega. Es va desviar lleugerament, i va rebotar sobre la corbeta com una pedra plana rebota sobre la superfície d'un llac. La col·lisió els va sacsejar amb un terrible cruixit de metall. L'impacte va llançar la corbeta cap avall, no gaire, però prou com per fer-li enterrar la proa enmig del Gran Temple. Els seus motors van florir en una orquídia de flames.

Un instant després, quan la Sannah es va instal·lar a la torreta, els seus turbolàsers van començar a escopir foc. L'Ànakin va fer que la nau ascendís, lluitant per posar distància entre el planeta i ells, tot i que cada metre guanyat signifiqués una altra punxada de dolor en el seu cor.

-Tornaré, Tahiri -va remugar entre dents. - Et juro que tornaré.

* * *

En Kam Solusar boquejà i va haver de recolzar-se contra la humida paret de pedra de la cova. A prop d'ell, la Tionne va ofegar un lament d'angoixa. Alguns nens, els més sensibles, van començar a plorar encara que ni tan sols estaven segurs del motiu.

Va temptejar a través de la foscor fins que va trobar la Tionne i la va abraçar. Podia assaborir la sal en les seves galtes, sentir el dolor que l'estripava.

La Tionne sentia les coses de forma molt profunda, molt intensa. No temia el dolor que pogués causar aquella actitud; era una de les coses que li encantava d'ella. Mentre ell es posava en guàrdia contra l'univers, ella ho reunia tot i ho tornava com una cosa millor. La seva ferida curaria, i d'ella sorgiria una cançó. Altres podien pensar que ella era feble, només perquè els seus poders en la Força no eren tan grans. Quant s'equivocaven!

En Kam la coneixia millor i sabia que, en el fons, era més forta que ell.

-El Mestre Ikrit... -va murmurar ella.

-Ja ho sé -va contestar en Kam, acariciant el platejat pèl-. I ell sempre ho va saber.

Van romandre en silenci uns preciosos segons, donant-se força i consol mutus. La Tionne va ser la que es va moure primer.

-Els nens ens necessiten -va dir suaument-. Ara som tot el que els queda.

-No -va murmurar en Kam darrere ella-. L'Ànakin segueix allà fora.

 Següent