Espectre del Passat (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Per un llarg moment la Leia Organa Solo es va quedar allà, amb les inquietes brises del bosc de Wayland xiuxiuejant en el seu cabell, mirant fixament al droide de protocol color daurat que s'agitava nerviosament davant d'ella. Hi havia, va reflexionar distant, molt poques coses en la galàxia que encara podien deixar-la estupefacta. En Han Solo, el seu marit i pare dels seus tres fills, aparentment encara era una d'elles.

-Ell va fer què?

Era una pregunta retòrica, naturalment. Possiblement una forma de confirmar-se a si mateixa que la seva veu encara funcionava. C3PO o no es va adonar o sinó no va voler córrer el risc d'equivocar-se.

-Ell i en Chewbacca han anat a Iphigin, Sa Altesa,- va repetir el droide, amb veu miserable. -Fa diverses hores, poc després que vostè sortís en la seva gira. Jo vaig intentar detenir-los, però no em van escoltar. Us plau no em desactivi.

La Leia va prendre alè acuradament, estirant-se a la Força per calmar-se, segons sembla, semblava més enfadada del que realment estava, i va intentar pensar. En Han ja estaria a Iphigin, probablement embrancat en un diàleg amb les delegacions diamalana i ishori. Podria fer que la seva guàrdia d'honor volés fins allà en una de les naus, trucant primer i dient-li al Han que declari un recés fins que hi arribés ella. Als nens els podia deixar aquí, la resta dels noghri podria cuidar-los fins que ella i en Han tornessin. Alternativament, es podria posar en contacte amb el President Gàvrisom i fer que ell enviés a algú més a fer-se càrrec. Però qualsevol dels dos acostaments faria l'esforç d’en Han un obvi i vergonyós fals començament, difícilment la classe de cosa que milloraria la ja baixa opinió que els diamales tenien de la capacitat de la Nova República. De fet, depenent de com de seriosament els diamales escollissin prendre-s’ho, podria fàcilment empitjorar molt més que si ella simplement deixava sol al Han.

A més, ell era un heroi de la Rebel·lió, i els diamales i els ishori apreciaven aquesta classe de coses. I després d'anys de veure’l manejar aquesta mena de negociacions, ell segurament devia haver après un o dos trucs.

-Oh -una altra cosa,- va dir vacil·lantment C3PO. -El Capità Solo també va fer una altra trucada abans que ell i en Chewbacca partissin. Crec que va ser a l'amo Luke.

La Leia va somriure irònicament, el seu primer veritable somriure des que C3PO li havia donat la notícia. Havia d'haver comptat que en Han no només s'apressaria en això per si sol. Hi havia enganyat al Luke perquè fos amb ell.

C3PO encara hi era clarament nerviós.

-Tot està bé, C3PO,- el va tranquil·litzar. -Una vegada que en Han es fica una idea al cap, no hi ha res que l'aturi. Ell i en Luke haurien de ser capaços de manejar les coses.

El droide va semblar encongir-se d'alleujament.

-Gràcies, Sa Altesa,- va murmurar.

La Leia es va girar i va mirar de nou al clar. El seu fill menor, Ànakin, s'havia ajupit al costat d'un dels prims airspeeders en què el grup acabava d'arribar, i fins i tot a aquesta distància ella podia sentir la barreja de serietat i excitació en la veu del nen de vuit anys quan discutia els millors punts del disseny amb el pilot noghri. Aturats una mica de banda al costat de les motos speeder Mobquet que els havien escortat, els bessons Jacen i Jaina estaven mirant-lo amb l'aire de paciència emfatitzada que venia naturalment de ser tot un any i mig més grans i més savis que el seu germà menor. Agrupats al voltant dels nens i vehicles estaven les figures petites i grises de la seva escorta noghri, amb gairebé tota la seva atenció dirigida cap a fora. Fins i tot aquí a la vora d'una colònia noghri, estaven contínuament alertes per qualsevol perill. Més enllà d'ells, alçant-se sobre el bosc, la Leia podia veure el cim de la Muntanya Tantiss.

-Benvinguda de tornada, Lady Vader,- un greu miol noghri vi sorgir del seu costat.

-Ai mare!- va dir C3PO, sobresaltat.

Només la seva llarga experiència, i la seva forta calma a la Força, van impedir que la Leia fes el mateix. Fins i tot quan no intentaven ser particularment silenciosos, els noghri eren gairebé impossibles de sentir. Una de les moltes raons per les que el Gran Almirall Thrawn, i Darth Vader abans que ell, havien cobejat tant els seus serveis com a Comandaments de la Mort per a l'Imperi.

Havien cobejat tant aquest servei, que de fet, havien destruït deliberadament el planeta natal dels noghri, Honoghr, mantenint als noghri a la vora del perpetu desastre. Un desastre que havia estat acuradament estructurat per mantenir-los en una servitud eterna.

La Leia els havia ajudat a descobrir la veritat sobre l'engany de l'Imperi. Però encara que això havia portat als noghri fermament cap al costat de la Nova República, havia estat de moltes maneres una victòria superficial per a tots els involucrats. Malgrat l'esforç que s'havia fet en el projecte de restauració de la Nova República durant els últims deu anys, les esperances seguien esvaint fermament que Honoghr alguna vegada tornés veritablement a la vida. I encara que els noghri semblaven raonablement contents amb les seves noves colònies aquí a Wayland, la Leia podia sentir la silenciosa tristesa en les seves veus sempre que parlaven de casa.

Alderaan, el seu propi planeta natal, havia estat polvoritzat davant els seus ulls per la primera Estrella de la Mort, Honoghr, marró i mort, havia estat destruït més subtilment però no menys completament. Números desconeguts d'altres, arreu de la galàxia, havien estat assolats per la guerra contra l'Imperi.

Algunes d'aquestes ferides trigarien molt temps a curar. Altres no ho farien mai.

-Et saludo, Cakhmaim del clan Eikh'mir,- li va dir al noghri al seu costat. -Confio que tot està bé?

-Tot està bé i tranquil,- va dir greument Cakhmaim, donant-li la inclinació de respecte noghri. -Amb potser una petita excepció.

-Ja sé,- va dir la Leia. -Han i Chewie es van anar mentre nosaltres estàvem a la gira.

En Cakhmaim va arrufar les celles.

-No havia de marxar?- va demandar, amb la veu sobtadament més fosca. -Ens va dir que l'havien cridat.

-No, està bé,- va dir la Leia ràpidament. Les relacions entre en Han i els noghri mai havien estat tan relaxades com a ella li hauria agradat, i no tenia cap desig d'agregar aquest incident a qualsevol llista de rancors. -Hauria d'haver parlat amb mi primer, però està bé. Ell probablement només volia que jo no em preocupés per la política de la Nova República per algun temps.

En Cakhmaim la va mirar.

-Si puc dir-ho, Lady Vader, jo he de coincidir amb en Han del clan Solo en aquest pensament. Els reports de la seva guàrdia d'honor diuen clarament que passa massa poc temps en la seva necessària relaxació.

-No puc discutir amb això,- va admetre la Leia. -Ve de tenir tots dos una família i un treball de què ocupar-se, i un nombre limitat d'hores al dia per dividir entre ells. Potser ara que Ponc Gàvrisom ha assumit la Presidència per algun temps, les coses seran més fàcils.

-Potser,- va dir en Cakhmaim, sense sonar més convençut del que la mateixa Leia se sentia. -No obstant això, mentre el poble Noghri visqui, sempre tindrà un lloc de refugi entre nosaltres. Vostè i els seus fills i els fills dels seus fills. Sempre.

-Agraeixo això, Cakhmaim,- va dir la Leia, i ho feia. Hi havia molt pocs llocs a la galàxia on ella podia sentir-se tan fora de perill, per ambdós ella mateixa i els seus fills, com ho feia dins d'una colònia noghri. -Però has esmentat un problema. Explica-m'ho.

-Ara dubto en involucrar-la, Lady Vader,- va dir en Cakhmaim incertament. -Va venir aquí per relaxar-se, no per intervenir en disputes. Més, jo detestaria apartar-la dels seus primersfills i primerafilla.

-Els nens estan bé on són,- li va assegurar la Leia, mirant al grup. L’Ànakin estava ara a meitat de camí sota l’airspeeder, amb un parell de cames noghri sobresortint al costat de les seves. Els bessons encara tenien aquesta forçada mirada pacient mentre parlaven en veu baixa entre ells, però la Leia podia veure la mà de la Jaina acariciant tendrament la cadira de muntar d'una de les motos speeder. –l’Ànakin ha heretat l'amor del seu pare pels trencaclosques,- li va dir a Cakhmaim. -I els bessons no estan ni a prop de tan avorrits com volen aparentar. Explica’m tot sobre aquesta disputa.

-Com desitgi,- va dir en Cakhmaim. -Si us plau acompanyi’m.

La Leia va assentir.

-C3PO, podries quedar-te aquí també.

-Certament, Sa Altesa,- va dir el droide, amb una definida nota d'alleujament en la seva veu. C3PO odiava les disputes.

Tots dos van travessar una curta distància entre els arbres fins a una segona clariana, aquesta era la part principal de la colònia Noghri de la Muntanya Tantiss. Arraïmades juntes hi havia potser trenta cases, construïdes amb el mateix disseny bàsic de les cases que la Leia havia vist a Honoghr, encara que modificades per les diferències en els materials de construcció locals. Al mig hi havia el més llarg i una mica més alt dukha central del clan.

Altres colònies noghri a Wayland havien transportat els seus antics dukhes de clan des d’Honoghr, fent els honorats punts focals dels seus pobles en aquest món així com ho havien estat a casa. Però la colònia de la Muntanya Tantiss tenia una missió específica a fer, i part d'aquesta missió era mai oblidar el que l'Imperi i l'Emperador havien pres del poble noghri. El seu centre de clan, construït nou de fusta i pedra local, era un recordatori permanent i gràfic d'aquesta pèrdua.

La porta del dukha estava flanquejada per un parell de nens noghri aturats molt rectes, complint les seves obligacions de guarda-portes amb la serietat de generacions de costum i ritual. Un d'ells va obrir la porta, i en Cakhmaim i la Leia van entrar.

El centre del clan consistia en una sola cambra gran, amb sostre de pesades bigues de fusta, amb parets en què la història i la genealogia de la colònia havien començat a ser tallades. A dues-terceres parts del camí al fons hi havia un Seient Alt semblant a un tron, l'única cadira a l'habitació.

I assegut a terra al peu del Seient Alt, vestit amb robes tacades de terra, hi havia un devaronià.

-Ah,- va dir, i va esbossar un prim somriure cap en Cakhmaim mentre es posava dret. -El meu amable amfitrió. Espero que hagis portat menjar; comença a donar-me fam.- Va canviar la seva atenció a la Leia. -I tu, suposo, ets la prenedora de decisions errant que em van prometre.

-Aquesta és l'Alta consellera la Leia Organa Solo de la Nova República,- la va identificar en Cakhmaim, la seva veu tallant com ganivets. -Li parlaràs amb respecte.

-Per descomptat,- va dir secament el devaronià, tocant el de més a la dreta de les dues banyes del seu front amb les puntes dels dits de la mà dreta. -Mai li parlaria d'una altra manera a un oficial de la Nova República.

-Per descomptat que no,- va dir la Leia, igualant el seu to mentre s'estenia cap a ell amb la Força. Els homes devaronians eren àvids viatgers i una imatge comuna en els espaiports de la galàxia, però hi havia hagut molt pocs si hi havia hagut algun en l'Aliança Rebel i ella mai havia tingut cap contacte molt personal amb l'espècie. -I el teu nom?- va preguntar ella, intentant treure una lectura dels seus pensaments i emocions.

-Sóc Lak Jit, Consellera. Un simple cercador del coneixement i la veritat.

La Leia va somriure.

-Per descomptat,- va dir, enfocant una mica més fort en els seus pensaments. No hi havia cap canvi que ella pogués detectar que indiqués una mentida, però donat el seu desconeixement de l'espècie, no significava molt. A més probablement això de totes maneres no era res més que una deformació o embelliment de la veritat. –Explica’m sobre aquesta disputa, Cakhmaim.

-Aquest alienígena va ser descobert prop de la Muntanya Tantiss per un dels equips de neteja,- va dir en Cakhmaim mirant amb duresa el devaronià. -Havia estat excavant la terra a l'àrea restringida i trobat sis datacards. Quan l'equip va intentar confiscar-les-hi, ell va exigir la seva possessió sota l'Acord de Debble.

-Realment,- va dir la Leia, mirant al devaronià amb un nou interès. L'Acord de Debble era un tracte de compromís del moment que ella havia aconseguit entre els equips de neteja noghri que havien jurat eradicar cada record de la presència de l'Emperador a Wayland, i Garv Debble, un arqueòleg de la Nova República que havia insistit que els articles saquejats d'altres mons havien de ser retornats als seus apropiats amos. L'acord havia estat informal i bastant privat, difícilment una cosa que un casual caçador de tresors coneixeria. -Digueu-me, Lak Jit, com es va assabentar de l'Acord de Debble?

-Honestament, Consellera, li asseguro,- va dir el devaronià. -Estic associat amb un humà que crec que ha tingut alguns tractes amb la Nova República. Talon Karrde.

-Ja veig,- va dir la Leia, mantenint la seva veu i cara inexpressives. Dir que Talon Karrde havia tingut tractes amb la Nova República era subestimar immensament el cas. Cap contrabandista i corredor d'informació, amb una organització que s'expandia a l'ample de la galàxia coneguda, Karrde s'havia aliat reticentment amb la Nova República durant la gegantina contra-Imperial liderada pel Gran Almirall Thrawn. Més que això, havia reunit una unió improbable de col·legues contrabandistes que havien jugat un paper significatiu per aturar l'avanç d’en Thrawn i finalment derrotar-ho. La unió s'havia dissolt amb els anys, però la Leia s'havia esforçat per mantenir-se una mica en contacte amb el mateix Karrde.

Es va adonar d'una presència en el fons de la seva ment, i es va donar la volta mentre en Jacen entrava a la cambra.

-Mare, quan anem a la muntanya?- va preguntar, llançant una mirada gens curiosa al devaronià. -Vas dir que aniríem a veure la muntanya després de l'altra gira.

-Anirem aviat, amor,- va dir la Leia. -Només tinc un petit assumpte que resoldre primer.

En Jacen va arrufar les celles.

-Creia que no anàvem a tenir assumptes aquí.

-Només prendrà un minut,- li va assegurar la Leia.

-Però estic avorrit,- va insistir. Va mirar de nou a Lak Jit, i la Leia va poder sentir l'esforç quan el nen s'estenia amb les seves limitades habilitats en la Força. -Ets l'assumpte de la meva mare?- va preguntar.

-Sí,- va dir en Lak Jit amb un altre somriure prim. -I ella té raó: només prendrà un minut. Consellera Organa Solo, hauria d'estar clar que l'Acord de Debble va ser creat precisament per protegir coses com les datacards històriques. Consegüentment...

-Només tenim la seva declaració que les datacards són històriques,- va interposar en Cakhmaim. Hem d’estudiar-los per nosaltres mateixos.

-D'acord,- va dir la Leia abans que el devaronià pogués objectar. Desafortunadament, aquest tipus d'examen podria trigar hores, i els nens l'estaven esperant. -Aquesta és l'oferta, Lak Jit. M’emportaré les datacards, pagant-li cinc-cents ara com a senya. Després que els hagi examinat, la Nova República li pagarà el que valguin.

-I qui decidirà el valor?- va demandar en Lak Jit.

-Jo ho faré -, va dir la Leia. -O, si ho prefereix, puc portar les datacards a Coruscant i demanar-li al conseller Templa Siev o a un altre expert en història que els avaluï.

-I si em nego?

La Leia va assenyalar en Cakhmaim amb el cap.

-Preferiria que deixi als noghri fixar el preu?

En Lak Jit va fer una ganyota, una expressió que s'assemblava a un altre somriure devaronià, només més prim.

-Sembla que no tinc alternativa.- Va fer un pas endavant, traient una pila de datacards. -Aquí té, llavors. Avaluï’ls. Atès que no m'han portat menjar, objectarien vostè i els seus amfitrions si jo surto i farratjo mentre treballen?

-Vas dir que només un minut, mamà,- va parlar en Jacen.

-Silenci, Jacen,- va dir la Leia, prenent cautelosament la pila de datacards i fent un ràpid recompte de les vores. Sis, bé, tan brutes i plenes de terra com la roba d’en Lak Jit. Probablement havien estat volades de la Muntanya Tantiss amb el núvol general de runa quan en Chewbacca i Lando Calrissian van fer explotar el reactor d'energia de la base, i hi havien jagut enterrades a la terra de Wayland des de llavors.

En Lak Jit es va aclarir la gola.

-Puc?

-Sí, vagi,- el va acomiadar la Leia. No s'havia adonat que els devaronians farratjaven menjar, i certament no estava interessada en els detalls. -Jacen, silenci. Només serà un altre minut. T'ho prometo.

-Que sigui ràpid si us plau,- va dir en Lak Jit, i va desaparèixer per la porta.

-Mamà.

-Si estàs avorrit, per què no li demanes a Cakhmaim que et mostri la història que estan tallant aquí a les parets,- va suggerir la Leia, sacsejant cautelosament la pols que cobria la coberta de la Datacard. -O uneix-te als nens noghri en la seva classe de lluita. Crec que en Mobvekhar anava a ensenyar preses de palanca avui.

En Jacen va esbufegar.

-Els Jedi no necessiten aquestes coses. Tenim la Força.

-Encara no ets un Jedi,- li va recordar la Leia, mirant-li durament. Ella tampoc estava precisament contenta per aquesta interrupció en les seves vacances, però tots els seus ploriquejos només estaven retardant-la més. -Si ho fossis, sabries que només perquè tens la Força no vol dir que puguis ignorar la condició del teu cos físic. Les classes de lluita noghri són un bon exercici.

-També ho és la caminada de muntanya,- va contraposar en Jacen. -Així que quan ens anem?

-Quan jo acabi,- li va dir fermament la Leia, acabant el seu treball de neteja i examinant l'etiqueta de la Datacard. Llistats de la Quarta Conferència de Pestoriv, ​​deia. Res important allà, d'una manera o altra: les Conferències de Pestoriv havien estat completament obertes, i tan completament documentades.

Llevat que l'Emperador hagués tingut la seva pròpia versió privada del que havia passat allà. Una cosa a comprovar més tard, tot i que la Datacard hauria de ser completament netejada abans que ella estigués disposada a arriscar el seu datapad. Posant la Datacard al fons de la pila, va examinar l'etiqueta de la segona. Igualment innòcua: alguna cosa sobre els balls de festeig dels ri'dar. La tercera Datacard.

Va mirar fixament l'etiqueta, i un fred sobtat la va recórrer.

Quatre paraules, amb la pols ja sacsejada. La Mà d’en Thrawn.

-Mare?- va preguntar en Jacen, amb la seva veu amb prou feines mes que un murmuri. Encara que jove i inexpert en la Força, ell estava però agudament harmonitzat amb la seva mare, gairebé tan estretament com estava harmonitzat amb la seva germana Jaina. -Què passa?

La Leia es va estendre a la Força, calmant-se.

-Estic bé,- va dir al seu fill. -Alguna cosa en aquesta targeta em va sobresaltar, això és tot.

En Jacen va estirar el seu coll per mirar.

-La Mà d’en Thrawn. Què vol dir?

La Leia va agitar el cap.

-No ho sé.

-Oh.- Jacen li va arrufar les celles. -Llavors per què et va espantar tant?

Era una bona pregunta, la Leia ho va haver d'admetre. Podia ser només la simple encara que inesperada aparició del nom d’en Thrawn el que realment l'havia impactat tan fort? Fins i tot sumat als seus records de la seva gairebé victòria, no semblava probable. -Jo tampoc ho sé, Jacen,- va dir. -Potser jo només estava recordant el passat.

-O veient el futur,- va dir en Cakhmaim suaument. -La Mal'ary'ush té grans poders, segonfill d’en Vader.

-Ja ho sé,- va dir greument Jacen. -Ella és la meva mare.

-I no t'oblidis,- el va amonestar la Leia mofant-se severament mentre es rinxolava el cabell. -Ara queda't callat un minut i vegem de què es tracta, - Traient el seu datapad de la seva bossa, de sobte sense importar en absolut la possible contaminació de pols, va inserir la Datacard.

-Què diu?- va preguntar en Cakhmaim en veu baixa.

La Leia va moure el cap.

-Res,- va contestar. -Almenys, res llegible.- Va provar amb una secció diferent de la targeta, i llavors una altra. -Sembla que tota la Datacard s'ha deteriorat. Suposo que deu anys a la intempèrie fan això. Potser els experts en Coruscant puguin...

Es va interrompre. La cara i els pensaments d’en Jacen.

-Mama!- va dir ell bruscament. -Jaina i Ànakin!

-És Lak Jit,- va exclamar la Leia, estirant-se a través de la Força i captant el sobtat centelleig de por en els seus fills. Va captar una imatge de segona mà del devaronià carregant per la clariana i un sobtat núvol d’ondulant fum blanc.

-Cakhmaim!

Però en Cakhmaim ja havia passat la porta, cridant l'alarma al trinant codi de combat noghri. Tirant el datapad i datacards de tornada a la borsa en el seu maluc, la Leia va agafar la mà d’en Jacen i va seguir en Cakhmaim fora, passant el llindar de la porta just quan una resposta va trinar a través dels arbres.

-Estan il·lesos,- va dir en Cakhmaim amb to gelat d’aspre alleujament. -El devaronià ha robat una moto speeder.

Tot al seu voltant molts noghri armats estaven sortint de les cases en resposta a l'alarma d'en Cakhmaim.

-Per on es va anar?- va preguntar la Leia, travessant la colònia. A banda i banda, els noghri anaven posant-se en posicions d'escorta, endavant, a través dels arbres, ella podia albirar el fum que es dispersava. Estirant a través de la Força, els va enviar una sensació de seguretat als seus fills.

En Cakhmaim va trinar de nou, li van contestar quan van arribar a la vora de la colònia.

-Desconegut,- va informar. -No van poder veure la seva partida.

La majoria del fum s'havia dissipat quan van arribar a la clariana un minut més tard. Dels nou noghri que la Leia havia deixat allà, quedaven sis, atapeïts en un estret cercle defensiu al voltant dels nens.-Jaina, Ànakin,- va respirar, deixant-se caure sobre un genoll al seu costat i donant-los a cadascun una abraçada ràpida però atapeïda. No tenia cap necessitat de preguntar-los si estaven bé, els seus sentits Jedi ja li havien confirmat això, -Khabarakh, què va passar?

-Ell ens va sorprendre, Lady Vader,- va dir el noghri, amb la cara d'agonia silenciosa d'un guerrer que ha fallat en el seu deure. -Va entrar caminant casualment a la clariana i va deixar caure la seva eina d'excavació a terra entre nosaltres. Part de la nansa era una granada de fum emmascarada, que va explotar amb l'impacte. Vam poder sentir quan va activar una de les motos speeder, però jo no vaig permetre que ningú intentés buscar-lo en el fum, havia d'haver actuat d'una altra manera?

-No,- va dir en Cakhmaim fermament. -La màquina no és de cap importància. Només la seguretat dels primersfills de Lady Vader és important. El teu honor no està compromès, Khabarakh del clan Kihm'bar.

La Jaina va tirar de la màniga de la Leia.

-Per què córrer, Mare? Estava espantat dels noghri?

-En certa manera, amor, sí,- va dir la Leia severament. Tot d'una, amb la clara visió retrospectiva, tot l'engany va ser obvi. Traient-se les datacards del devaronià de la seva bossa de maluc, les va obrir en ventall a les mans.

Totes elles, com ja havia notat, tenien les vores brutes. En una, però, només les vores estaven brutes.

-Lady Vader?

La Leia es va tornar. Dels matolls a la vora de la clariana, dues noghri estaven ajudant a un C3PO d'aspecte atordit.

-Ai mare,- va exclamar el droide. -He d’haver donat un mal pas.

-C3PO!- va xisclar l’Ànakin, passant ajupit entre la seva mare i en Cakhmaim i corrent per ajudar. -Estàs bé?

C3PO es va examinar breument els braços.

-Sembla que no estic danyat, Amo Ànakin, gràcies,- va assegurar al nen.

-Hem de trobar-lo,- va dir la Leia, tornant-se una altra vegada cap en Cakhmaim i Khabarakh i sostenint la Datacard neta. -Encara té una de les datacards que va trobar a la muntanya.

-Enviaré més cercadors,- va dir en Cakhmaim, traient un comunicador. -Potser també pugui arreglar una sorpresa inesperada per al nostre lladre.

-Sa Altesa?- va cridar C3PO. -No sé si això té algun ús, o si ja ho sap, però abans que ensopegués i em caigués...

-Parla ràpid,- va exclamar en Cakhmaim.

C3PO es va tornar enrere lleugerament.

-Vaig observar la moto speeder robada anar en aquesta direcció.- I va apuntar.

-És clar, sí,- va dir l’Ànakin. -C3PO estava fora del fum!

-Es dirigeix ​​al costat nord de la Muntanya Tantiss,- va dir en Cakhmaim decididament. -Indubtablement on es localitza la seva nau. Khabarakh, el teu grup prendrà els airspeeders i les motos speeder restants i li seguirà. Jo portaré a Lady Vader i els seus primersfills de tornada a la colònia.

-Només als nens, Cakhmaim,- el va corregir la Leia, dirigint-se cap un dels airspeeders. -Jo vaig amb Khabarakh.

Trenta segons més tard el grup estava en l'aire.

-Tenim alguna idea d'on podria estar la seva nau?- va preguntar la Leia quan els vehicles travessaven el terreny.

-Els Myneyrshi ho sabran,- va dir en Khabarakh. -Vigilen tots els moviments a prop de la muntanya prohibida. Potser aquesta és la sorpresa que en Cakhmaim va esmentar.

La Leia va treure un joc de macrobinoculars del compartiment d'emmagatzematge de l’airspeeder, i per uns minuts va examinar el bosc per sota i davant d'ells. Res.

-Probablement està just a sota a nivell de terra,- va dir.

-Això el retardarà,- va dir en Khabarakh. -Encara que si no podem localitzar la seva nau, probablement podrà enlairar abans que la localitzem.

I a menys que els airspeeders dels noghri tinguessin la sort d'estar just a sobre d'ell en aquest moment, el devaronià estaria fora del seu rang de tir en qüestió de segons. Prement més la cara contra els macrobinoculars, la Leia es va estirar tan fort com va poder a través de la Força, intentant localitzar la presència d’en Lak Jit.

No hi havia res que ella pogués descobrir al bosc davant d'ells. Però quan va intentar enfocar els seus pensaments més fort, va captar un parpelleig d'una mica més en la proximitat. Una cosa inesperada, encara que definitivament familiar, i apropant-se directament. Baixant els macrobinoculars, va aclucar els ulls i va intentar enfocar-se en la sensació.

-Agafin-se!- va exclamar en Khabarakh, i l’airspeeder va girar abruptament a l'esquerra. La Leia va buscar d'on agafar-se, i gairebé se li rellisquen els macrobinoculars. Endavant i sota d'ells, un vell vaixell de càrrega Gymsnor-2 havia aparegut sobre els arbres. Va aclucar els ulls de nou, es va estirar-se cap al vaixell de càrrega i finalment va captar la presència del devaronià.

-És ell,- va confirmar. -Podem aturar-lo?

-Ho intentarem,- va dir en Khabarakh.

La Leia va fer una ganyota. Fes-ho, o no ho facis. No ho intentis. En Luke li havia citat una vegada i una altra aquest aforisme Jedi durant el seu entrenament.

I s'estava tornant ràpidament clar que tampoc aquí, no hi havia cap intent. Fins i tot amb els airspeeders corrent a tota velocitat, el Gymsnor estava fermament apartant-se dels seus perseguidors. Davant d'ell, no hi havia res: ni naus, ni turons, ni obstacles de qualsevol mena, res que el retardés. Ja estava per sobre del límit d'altitud de les motos speeder; uns minuts més i també deixaria enrere als airspeeders.

Hi va haver un sobtat miol ronc de paraules noghri en l'altaveu del comunicador, en Khabarakh va contestar, i abruptament els airspeeders van baixar la velocitat. La Leia es va girar cap a ell, obrint la boca per preguntar per què estaven abandonant la persecució.

I amb un rugit terrorífic, una nau espacial es va disparar més enllà d'ells a la seva dreta, dirigint-se directament cap al Gymsnor.

-Khabarakh!- va exclamar la Leia, fent una ganyota de dolor quan l’airspeeder va trontollar en el deixant de l'altra nau.

-Està bé, Lady Vader,- li va assegurar en Khabarakh. -És un aliat.

-Un aliat?- va repetir la Leia, arrufant les celles al nouvingut. Un vaixell de càrrega pesat Acció VI Corellià, per l'aspecte. Gairebé quatre vegades més gran que la nau d’en Lak Jit per començar; i a jutjar per la forma en què s'estava apropant al devaronià, havia estat sotmès a una substancial millora en el motor.

En Lak Jit havia arribat al que semblava una conclusió similar. Girant-se abruptament a la dreta, es va capbussar cap avall als arbres i llavors va donar un gir tancat cap amunt i al voltant, posant-se en un nou vector i tractant molt d'esgarrapar cap a l'espai.

Era una maniobra que la Leia havia vist utilitzar una vegada i una altra en la guerra contra l'Imperi, i era una que gairebé sempre funcionava contra un perseguidor més gran i maldestre. Però en aquest cas, no ho va fer. Gairebé abans que en Lak Jit ni tan sols hauria començat a girar, l’Acció VI ja s'estava movent per contrarestar-lo, i per quan el Gymsnor s'havia redreçat, la nau més gran tornava a estar a sobre seu, forçant-la a abandonar la seva ascensió o arriscar-se a una col·lisió enmig de l'aire. Lentament però inexorablement, el devaronià va ser forçat a baixar.

-Ben fet,- va dir en Khabarakh.

-Sí,- va murmurar la Leia... i finalment va entendre la rara sensació que havia sentit feia uns minuts. -Així que aquesta és la sorpresa que en Cakhmaim va prometre.

-Sí,- va dir en Khabarakh. -El Salvatge Karrde, amb els seus aliats Talon Karrde i Mara Jade a bord.- Ell la va mirar, gairebé furtivament. -Confio que no estigui disgustada?

La Leia va esbossar un atapeït somriure. Talon Karrde: el cortès cap contrabandista, un cop aliat de la Nova República, considerat poc fiable per la major part de l'Alt Consell. Mara Jade: ex agent de l'Emperador, segona-al-comandament d’en Karrde, i a part de la mateixa Leia, el primer intent d’en Luke d'ensenyar els camins de la Força. També considerada poc fiable.

-No, Khabarakh, no estic disgustada en absolut,- li va assegurar la Leia. -Com els noghri, jo també recordo el passat.

  

***

El Gymsnor estava aclofat a la clariana, tort lleugerament a un costat sobre un patí d'aterratge abonyegat, el seu escotilló obert i envoltat per un grup de noghri.

-No hauria cregut que pogués forçar a baixar una nau així,- va comentar la Leia, passant un ull crític pel vaixell de càrrega. -No sense arruïnar la meitat en el procés.

Al seu costat, Talon Karrde va arronsar les espatlles modestament.

-Cakhmaim va dir 'relativament il·lesa',- li va explicar. -Intentem complir-lo.

-I generalment tens èxit,- va convenir la Leia. Un parell de noghri van aparèixer a l’escotilló, van conversar breument amb els altres que estaven de guàrdia fora, i van tornar a desaparèixer dins. -M'alegra que estiguessis per casualitat a Wayland. Què estàs fent aquí, de qualsevol manera?

-Visita de negocis,- li va explicar Karrde. -He estat experimentant amb contractar noghri per ajudar a protegir a la meva gent de contacte en algunes de les parts més perilloses o esquerpes de la galàxia.

La Leia va arrufar les celles.

-No havia sentit res d'això.

-Ho hem estat mantenint en secret,- va dir Karrde. -Jo no sóc precisament benvingut a Coruscant aquests dies, i donats els teus llaços íntims amb els noghri, no volíem que la teva reputació i influència fossin danyades per associació.

-Agraeixo la teva preocupació,- va dir la Leia. -Però jo puc tenir cura de la meva pròpia reputació, gràcies. I pel que fa a l'hospitalitat de la Nova República, encara quedem uns quants que no ens hem oblidat de la teva part aturant el Gran Almirall Thrawn.

-No crec que cap dels Alts consellers o senadors s'hagi realment oblidat,- va contraposar Karrde amb un atípic toc d'amargor traspuant en la seva veu i el seu humor. -El punt és que la majoria d'ells repudiava l'ajuda de la meva organització fins i tot en el moment en què estàvem brindant-la.

La Leia el va mirar, notant la duresa a la cara i el tall igualment dur de les seves emocions. Ella sabia que els llaços oficials entre els amics contrabandistes d’en Karrde i la Nova República s'havien distanciat en els últims anys, però no havia notat que ell ho sentís tant.

-Ho sento,- va ser tot el que va poder pensar en dir. -Què puc fer per ajudar?

Ell va rebutjar l'oferta amb un gest, i quan ho va fer l'amargor es va esvair en una mena de forçada resignació.

-No ho intentis.- va dir. -Els contrabandistes són part del baix món, igual que els mercenaris, estafadors i pirates. Intenta defensar-nos, i tot el que aconseguiràs serà enfangar-te amb nosaltres.

-Com ja t'ho he dit, la meva reputació és de la meva pròpia incumbència.

-A més,- va continuar en Karrde en veu baixa, -atreure qualsevol atenció cap a mi a hores d'ara també posaria als noghri en perill. O no creus que alguns a l'Alt Consell considerarien que ser contractats per un contrabandista sigui una activitat inacceptable?

La Leia va fer una ganyota. Però ell tenia raó, i amb els noghri encara sota el seu autoimposat núvol de penitència pels seus anys al servei de l'Imperi, els dinastes dels clans serien summament sensibles a aquests càrrecs.

-Ho sento,- va repetir ella.

-No ho facis,- li va aconsellar en Karrde. -Si la Nova República no em necessita, jo certament tampoc la necessito. Ah, aquí anem.

La Leia va mirar altra vegada al vaixell de càrrega. Un nou grup havia sortit de l’escotilló: tres noghri, i en Lak Jit d'aspecte trist, i la Mara Jade, amb el seu cabell vermell-daurat brillant a la llum del sol. A la mà hi havia una Datacard polsosa.

-A propòsit, què va passar amb la companyia comercial independent de la Mara?- va preguntar la Leia. -Vaig sentir que havia fracassat, però mai vaig sentir per què.

-No va fracassar; només va ser tancada,- va dir en Karrde. -En realitat, mai va ser pensada com una cosa permanent, jo volia que ella tingués una mica d'experiència administrant directament una petita companyia, així que li’n preparem una. Tot part del procés de preparar-la per agafar la meva organització algun dia.

El grup va creuar la clariana fins on en Karrde i la Leia esperaven. No sorprenent a la Leia en el més mínim, el devaronià va tenir la primera paraula, -Protesto vehementment per aquest tractament,- va dir entre dents, amb els ulls i les banyes brillant de fúria. -No he comès cap crim que li permeti, Consellera Organa Solo, obrir foc sobre mi i causar mal a la meva nau. Estigui segura que faré les meves queixes formals a l'Alt Consell i Senat de la Nova República, a l'Assemblea del Sector Ojoster, al Gremi de Comerciants Corellians...

-I al teu patró, Talon Karrde?- va suggerir en Karrde amb lleugeresa.

-Certament: i a Talon Karrde,- va convenir en Lak Jit. -Demandarà la immediata devolució de la meva propietat...

Es va interrompre quan els seus ulls es van fixar en Karrde per primera vegada. La Leia es va estirar amb la Força, i va captar el sobtat i sobresaltat esclat de reconeixement.

-Tu ets...?

-Sí,- va confirmar en Karrde amb veu sobtadament freda. Va allargar la mà, i la Mara li va posar la Datacard en ella. –Explica’m, on anaves a portar això?

-Anava a portar-t'ho a tu, per descomptat,- va dir en Lak Jit.

La Leia va mirar la Mara, parada una mica darrere del devaronià, amb la mà descansant casualment al sabre de llum unit al seu cinturó. L'altra dona va tornar la mirada de la Leia, amb un astutament i lleugerament cínic mig somriure a la cara. Clarament, les dues havien captat el tremolor en els pensaments d’en Lak Jit. La Mara va tornar els ulls cap en Karrde, i va inclinar el cap parcialment a l'esquerra.

-Aquesta és la mentida número u, Lak Jit,- li va dir en Karrde al devaronià, alçant un dit. -Una més, i informaré al Gremi de Comerciants Corellians que estàs amb el seu nom il·legalment.- La temperatura de la seva veu va caure encara més. -La tercera mentida et fica en problemes amb mi. Ara. On anaves?

El devaronià va semblar encongir-se.

-A vendre la Datacard,- va murmurar. -Als que pagarien més.- Va mirar furtivament a la Leia. -Molt més que el que faria ella.

-I qui són aquestes generoses persones?- preguntar en Karrde.

En Lak Jit va sacsejar les banyes a l'esquerra, llavors a la dreta: l'equivalent devaronià a un encongiment d'espatlles.

-Ho sabràs tan aviat com la llegeixis. Vés amb compte quan ho facis, jo gairebé vaig destruir el meu datapad intentant-ho. Està molt bruta.

-Sí, ho vaig notar.- en Karrde va mirar la Mara. -Has revisat tota la seva nau?

-Els noghri encara estan investigant, però aquesta és definitivament la targeta,- va dir la Mara.

-Està bé.- en Karrde va tornar a mirar el devaronià. -Quan acabin, pots anar-te'n. Depenent del que trobem a la Datacard, pots seguir o no associat amb la meva organització. El teu contacte habitual t'ho farà saber.

En Lak Jit es va inclinar cerimoniosament.

-Com sempre, un amo d'allò més generós,- va dir, sense prou sarcasme en el seu to perquè fos ofensiu. Va mirar a la Leia. -Hi va haver, crec jo, un esment a un senyal de cinc-cents en diners?

La Leia i en Karrde van intercanviar mirades incrèdules.

-Crec que qualsevol reclam sobre això va caducar en el moment en què li vas tirar una granada de fum als meus fills,- li va dir al devaronià. -Encara et pagarem qualsevol cosa que decidim que valen aquestes datacards, però ara hauràs d'esperar.

-Poden pagar-te,- es va esmenar en Karrde. -Jo puc considerar aquest pagament com la meva quota per conservar el teu lloc.

En Lak Jit va esbossar un prim somriure.

-Com vaig dir, un amo d'allò més generós.

-Només agraeix que no vas intentar això amb un hutt,- va contraposar en Karrde. -Vés.

El devaronià es va inclinar de nou i es va encaminar de tornada cap a la seva nau, els tres noghri el van seguir.

-Això és teu, crec,- va dir en Karrde, donant-li la Datacard a la Leia. -Tenim mitjans per netejar-la a bord del Salvatge Karrde, si vols servir-te d'ells.

-El que et donarà l'oportunitat de llegir sobre la meva espatlla?- va suggerir secament la Leia.

En Karrde va somriure.

-Podríem considerar-lo com la meva quota. A menys que no creguis que ens ho hem guanyat?

La Leia va moure el cap en divertida resignació.

-A vegades m'oblido de com és tractar amb tu, Karrde. Després de tu.

 

***

L'última pàgina llegible va desfilar per segona vegada per la pantalla, seguida dels bits escampats a l'atzar i els espais en blanc de les seccions arruïnades de la Datacard. Curosament, la Leia va recolzar la datapad en una cantonada de l'escriptori d’en Karrde, sentint el cor colpejant a la gola. De sobte l'oficina privada que havia semblat tan còmoda i tèbia minuts abans, se sentia molt freda.

Un moviment va captar la seva mirada quan va mirar a la distància: en Karrde, ara assegut a la cadira de respatller alt a l'altre costat de l'escriptori, es va estendre per prendre la datapad.

-Bé,- va dir sòbriament quan va girar el dispositiu cap a ell. -Almenys ara sabem per què el nostre amic bothan Fey'lya estava tan ansiós de què la Muntanya Tantiss fos completament destruïda.

La Leia va assentir silenciosament, amb aquesta escena de feia deu anys tornant a la ment. El conseller Borsk Fey'lya, aturat fora del Salvatge Karrde a la Ciutat Imperial a Coruscant, gairebé suplicant en Karrde que portés a la Leia a Wayland per ajudar al Han i als altres a destruir el magatzem de l'Emperador a la Muntanya Tantiss. Advertint obscurament que hi havia coses en aquest magatzem, que si es trobaven, podrien portar-li la ruïna al poble bothan i a la galàxia.

En Lak Jit les havia trobat. I en Fey'lya havia tingut raó.

-No crec que hi hagi cap possibilitat que el registre sigui una falsificació,- va dir en Karrde, amb la mirada pensativa en la datapad. -Una cosa que l'Emperador pogués haver creat amb l'objectiu d'usar-la algun dia per fer xantatge als bothans.

-Ho dubto,- va dir la Leia. -La biblioteca reial a Alderaan tenia molta informació sobre l'atac que va cremar a Caamas. Els detalls mai es van fer de coneixement públic.

-És difícil creure que qualsevol cosa sobre Caamas pogués haver-se mantingut en secret,- va dir en Karrde. -L'ultratge que hi va haver en aquell moment va ser molt estès. Pitjor fins i tot que quan el teu propi Alderaan va ser destruït.

La Leia va assentir mecànicament, l'ull de la seva ment s’havia empès de mala gana a recordar les horroroses holo imatges que havia vist quan era nena en els arxius històrics. La destrucció de Caamas havia passat abans del seu temps, però les imatges eren tan vívides com si ella hagués testificat les conseqüències de l'esdeveniment en persona.

L'atac havia estat sobtat i total, amb un acarnissament que ho havia fet destacar fins i tot contra l'extensa devastació de les Guerres Clòniques que l'havien precedit. Potser això és el que els atacants havien esperat, que la població cansada de la guerra estaria tan emocionalment esgotada per tan sols adonar-se i que molt menys li importaria el destí d'un sol món.

Però si aquesta era de fet la seva estratègia, va resultar ser un seriós error de càlculs. Els caamasi havien estat una bona i noble gent, amb una inclinació artística i una tranquil·la saviesa que els havien guanyat un profund respecte fins i tot entre els seus adversaris. La seva ferma creença en la pau a través de la força moral havia estat una forta influència en les filosofies polítiques de molts mons, inclòs Alderaan, mentre que el seu ferm suport als principis de l'Antiga República els havia tornat un punt de reunió per a tots aquests partidaris durant els caos polítics d'aquesta era.

Encara no se sabia qui havien estat els atacants que havien sortit de cap part per sistemàticament i despietadament calcinar tot el planeta. Cap del oponents polítics dels caamasi havia acceptat el crèdit -de fet, tots ells s'havien unit a la condemna universal, almenys verbalment- i els registres de la batalla caamasi supervivents estaven massa danyats per ser usats en la identificació.

Però amb el Datacard d’en Lak Jit, ara s'havia resolt almenys una de les peces del trencaclosques.

-Eren un poble estimat gairebé universalment.- va sospirar la Leia, centrant la seva atenció al present. -Encara ho són, els pocs que queden.- Va reprimir les llàgrimes. -No crec que ho sàpigues, però hi havia un gran grup de refugiats caamasi a Alderaan quan vaig créixer, vivint en secret a les Illes del Sud sota la protecció del meu pare. Tenien l'esperança que algun dia quan s'haguessin enfortit prou tornarien a Caamas i intentarien reconstruir-lo.

-Interessant,- va murmurar en Karrde, acariciant absentment la barba. -En realitat, sabia sobre aquest grup, jo solia fer contraban amb els comestibles i medicines que necessitaven i que estaven a la llista d'importacions prohibides d'Alderaan. Sempre em vaig preguntar per què la seva gent de duanes mai va semblar notar-me.

-El meu pare no volia que res oficial aparegués en cap registre d'importacions,- va dir la Leia. -Sempre vaig sospitar que en Palpatine va estar involucrat en la destrucció de Caamas, directament o a través d'intermediaris, sobretot quan es va tornar clar en quina direcció Palpatine estava intentant retorçar la República. Els caamasi mai li haurien donat suport, i haurien estat molt més ràpids a reconèixer i respondre a l'amenaça que el que nosaltres en Alderaan vam ser.

-Per tant, havien de ser eliminats,- va dir en Karrde pesadament. -Com ho dius, obvi en retrospectiva.- Va assenyalar cap al datapad. -Però jo mai hagués suposat que havia bothans involucrats.

-Va a sorprendre a tots,- va dir la Leia, fent una ganyota de dolor. -I no podria haver vingut en un pitjor moment. Amb les tensions i disputes que estan brollant per tota la Nova República, no estic gens segura que estiguem en forma de tractar racionalment amb alguna cosa així.

Hi va haver un pessigolleig de presència des de fora de l'oficina, i ella es va girar quan la porta es va obrir lliscant.

-L'avís està enviat,- va dir la Mara, entrant a l'oficina i asseient-se al costat de la Leia. -A totes les nostres naus i estacions de terra, i també he fet córrer la veu a la gent d’en Mazzic i Clyngunn. Si Lak Jit s'acosta a qualsevol d'elles, el tindrem.- Va assenyalar amb el cap al datapad. -Hi havia alguna cosa més en la Datacard?

-Res llegible,- va contestar la Leia. -Potser els tècnics a Coruscant puguin interpretar una mica més. Encara que jo ho dubto.

-Acabàvem d'intercanviar retalls d'informació sobre Caamas i les seves conseqüències,- va dir en Karrde. -No tindries alguna cosa que afegir, oi?

La Mara li va fer una mirada indiferent.

-Vols dir alguna cosa com els noms i clans dels bothans que van sabotejar els generadors de l'escut planetari de Caamas?

-Això seria un bon començament,- va convenir ell.

La Mara esbufegar suaument.

-Apostaria que si. Desafortunadament, no sé res més del que hi ha en aquesta Datacard. Menys, en realitat, ja que jo no sabia que hi hagués bothans involucrats. No t'oblidis, que Caamas ja s'havia anat fa molt de temps quan l'Emperador em va trobar i em va entrenar per ser la seva Mà.

-Ell mai va esmentar l'atac?- preguntar la Leia. -Presumint o jactant-se d'això? Alguna cosa?

La Mara va agitar el cap.

-No amb mi. L'única vegada que ell va esmentar als caamasi va ser una vegada quan estava convençut que ells estaven agitant a Bail Organa contra ell i estava pensant a enviar-me perquè fes alguna cosa. Però llavors va canviar d'idea.

La Leia va sentir el seu cor estrenyent-se al seu interior.

-Hi ha d'haver decidit que tenia alguna cosa millor que fer servir com a objecte de la lliçó. L'Estrella de la Mort.

Per un llarg minut ningú va parlar. Llavors en Karrde es va regirar.

-Què faràs amb la Datacard?- va preguntar.

Amb esforç, la Leia va reprimir els records de la seva llar destruïda i de la seva família i amics perduts.

-No tinc cap opció,- va contestar. -Lak Jit ja l'ha llegit, i ell segur que passarà la història, per rancor si no té una raó millor. Tot el que jo puc fer és intentar avisar a Coruscant abans que això passi. Almenys donar-li l'Alt Consell algun temps per preparar-se per l'enrenou.

En Karrde mirar la Mara.

-Com va el nostre programa de treball?

-Ocupat-, va dir ella. -Però tenim temps per portar-la primer.

-Si és que t’agradaria fer autoestop, no?- va dir en Karrde, girant-se cap a la Leia. -Encara amb Solo i el wookiee de viatge cap algun lloc en el Falcó suposo que realment no tens moltes opcions.

La Leia va fer una cara.

-Vaig ser jo l'última al planeta d’assabentar-se que en Han se n'havia anat?

En Karrde va somriure.

-Probablement. Però com ja saps, la informació és la meva feina.

-Recordo quan també solia ser la meva,- va dir la Leia amb un sospir. -Sí, agrairia una ajudeta. Tens lloc per als meus fills i l'equip d’en Khabarakh?

-Estic segur que entraran si s'estrenyen una mica,- li va assegurar en Karrde, agafant el comunicador per sobre el seu escriptori. -Dankin? Prepara'ns per volar. Recollirem als fills i la guàrdia d'honor de la consellera Organa Solo a la colònia noghri de la Muntanya Tantiss i després ens anirem.

Va rebre un assentiment i el va apagar.

-Cakhmaim va dir que en Lak Jit va trobar sis datacards,- va dir, mirant amb atenció a la Leia. -Hi havia alguna cosa d'aquesta magnitud en alguna de les altres?

-Hi havia una que podria ser-ho,- va dir la Leia mecànicament, amb una sobtada idea agullonant-la com un ganivet. Mara Jade, una vegada una poderosa agent secreta de l'Emperador... coneguda només com la Mà de l'Emperador.

Es va tornar per mirar la Mara i es va trobar amb aquells brillants ulls verds tornant-li la mirada amb la mateixa intensitat. La Mà de l'Emperador. La Mà d’en Thrawn.

Un record se li va aparèixer: fa deu anys, poc després del naixement d’en Jacen i la Jaina, les dues dones enfrontant-se en una cambra petita al Palau Imperial. La Leia, mirant fixament a aquests mateixos ulls verds quan la Mara serenament va anunciar la seva intenció de matar al germà de la Leia, en Luke.

Fins i tot llavors, ella havia reconegut les habilitats de la Mara en la Força. Ara, amb la pràctica i una mica de l'entrenament del mateix Luke, aquests poders estaven encara més en evidència. Podria sentir els pensaments de la Mara sondejant els d'ella, provant la seva ment i intentant discernir que era el que estava preocupant-la de sobte. I se li va acudir, o potser li va ser suggerit sense paraules, que la Mara amb els seus únics antecedents Imperials ja podria saber qui o què era el que es deia la Mà d’en Thrawn.

Però no podia preguntar-li. No ara. Considerava amics la Mara i en Karrde, però això era una cosa que l'Alt Consell de la Nova República havia de sentir primer.

-No puc dir res sobre això,- els hi va explicar. -No encara.

-Entenc,- va dir en Karrde, amb la mirada movent-se pensativament entre les dues dones. Ell sabia que estava passant una mica per sota de la superfície, però era massa cortès com per pressionar. A més, podria esbrinar-ho més tard per la Mara, de qualsevol forma. -No fa mal preguntar.

Ell va abaixar els ulls al datapad.

-Se m'acut, però, que podríem estar preocupant-nos més del necessari per tot aquest afer de Caamas. Això va ser fa molt de temps, i podria ser que ja a ningú li importa de qui és la culpa.

La Leia va agitar el cap.

-No m'ho crec ni per un moment.

-Jo tampoc -, va dir la Mara.

En Karrde va fer una ganyota.

-No Jo tampoc.

Següent