Espectre del Passat (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

El conseller Borsk Fey'lya va alçar la vista del datapad, amb els ulls violeta dilatats, i el pelatge color crema aixafat contra el seu cos.

-Així que finalment ha sortit a la llum,- va murmurar.

-Sí, ho ha fet,- va dir la Leia. -I demana una explicació.

En Fey'lya va agitar el cap.

-No hi ha res per explicar,- va dir suaument. -És veritat.

-Ja veig,- va dir la Leia, sentint un pes assentant-se sobre les seves espatlles. No se n'havia adonat quant havia estat esperant que en Karrde hagués tingut raó sobre que el registre de Caamas fos una falsificació.

-Estàs segur?

-Sí,- va dir en Fey’lya, la seva mirada tornant de la Leia al datapad.

-Llavors saps qui va estar involucrat.

-No,- va dir en Fey’lya. -Aquest és el centre del problema, Consellera Organa Solo. I la raó per la qual hem estat callats sobre això per tant de temps. Només sabem el que ara saps: que un grup de bothans van ajudar als agents del Senador Palpatine a guanyar l’accés als generadors d'escut de Caamas. Ni tan sols coneixem el clan involucrat, molt menys als individus específics.

-Van intentar esbrinar-ho?- va preguntar bruscament la Leia.

El pelatge d’en Fey’lya va onejar.

-Per descomptat que ho vam fer. Però en Palpatine havia cobert el seu rastre massa bé. No va ser fins molt després de l'esdeveniment, en els primerencs dies de la Rebel·lió, que els líders dels clans principals tan sols es van assabentar de la complicitat bothana a Caamas. Va ser la impressió per aquesta revelació, de fet, el que ens va empènyer a dedicar a la nostra gent a l'Aliança Rebel i a la caiguda d’en Palpatine. Però la pista ja era llavors massa vella per seguir-la.

La Leia va sospirar.

-Ho entenc.

-Em creus, no?- va persistir en Fey’lya. -Has de creure’m.

Per un moment la Leia no va parlar. Mirant-lo fixament a la cara, estenent-se amb la Força, va buscar el millor que va poder qualsevol indici d'engany. Però si n'hi havia, ella no va poder trobar-lo.

-Crec que estàs dient la veritat, almenys fins on la coneixes,- li va explicar al bothan. -Desafortunadament, jo no sóc l'única a la qual hauràs de convèncer.

En Fey'lya es va estremir, flocs a l'atzar del seu pelatge es van eriçar al llarg del seu cos.

-No,- va convenir sòbriament. -Hi haurà molts que creuran que estem només protegint delinqüents en el nom de la solidaritat bothana.

La Leia va recollir el datapad, suprimint una ganyota. Ell certament tenia raó. L'acostament bothan a la política interestel·lar era molt més punyent i directe que el que a molts en la Nova República els hi importaria. Fins i tot les espècies a les quals no els importava el despietat combat físic entre ells generalment intentaven moderar el seu acostament per tractar-se amb forasters. El fet que els bothans fossin incapaços o no volguessin fer el mateix els havia guanyat més que la seva justa porció en els cercles diplomàtics.

-Estic d'acord,- va dir ella. -Més raó per resoldre això tan ràpidament com sigui possible.

-Però com?- va preguntar en Fey’lya. -Els bothans han buscat molt i per molt temps la llista de responsables, en ambdues de les biblioteques oficials dels clans a Bothawui, així com en tots els nostres mons de colònia i enclavaments. Simplement no existeix.

-Va existir aquí,- va assenyalar la Leia, traient la Datacard del datapad. -Estic convençuda que ho va fer. Podem veure si els tècnics poden reconstruir-la, si no poden, només haurem de localitzar una altra còpia en algun lloc. Almenys ara sabem què cercar.

-Podem intentar-ho,- va dir en Fey’lya dubtosament. -Però mentrestant, què planeges fer?

La Leia va tocar la Datacard.

-No puc simplement oblidar-me de tot, Conseller Fey’lya has d'entendre que he de tractar almenys amb la resta de l'Alt Consell. Però faré el que pugui per persuadir al President Gàvrisom que no s'ha de fer públic. Almenys no fins que els tècnics hagin tingut temps per veure el que poden fer amb les seccions arruïnades.

-Ja veig,- va dir en Fey’lya, amb tots dos el seu pelatge i les emocions onejant. -Si els tècnics es mantindran callats és per descomptat una altra pregunta. Més important, què hi ha sobre el contrabandista Talon Karrde? Vas dir que ell també ho sap.

-Ell ha donat la seva promesa que no dirà res,- li va explicar la Leia. -I va enviar un missatge a la resta de la seva gent per buscar el devaronià que va trobar la Datacard. Potser ells puguin assolir-lo abans que ho expliqui a algú més.

En Fey'lya va esbufegar.

-Realment, creus que encara no li ho ha comptat als altres? Després de la forma en què tu i en Karrde el van tractar?

-Vam fer el que jutgem necessari en el moment,- va dir la Leia, severament reprimint una sobtada flamarada de molèstia cap al bothan. -Preferiries que l’hagués deixat a Wayland amb la Datacard?

-Per ser directe: sí,- va dir en Fey’lya rígidament. -Clarament, nosaltres érem els seus anhelats destinataris. Ens hauria demanat una tremenda suma de diners, i li hauríem pagat, i aquí hi hauria acabat tot.

La Leia va sospirar.

-No hi hauria acabat, conseller. No acabarà fins que tota la veritat sigui coneguda i els responsables castigats.

-Això és de fet tot el que ens queda ara,- va dir en Fey’lya, posant-se dempeus. -Gràcies per la teva cortesia donant-me aquesta reunió privada, Consellera Organa Solo. Ara aniré a preparar la meva defensa.

-No estàs sent jutjat aquí, Conseller,- li va recordar la Leia.

El pelatge d’en Fey’lya es va aplanar.

-Ho estaré,- va dir suaument. -Com tota la raça bothana. Ja ho veuràs.

 

***

El cafè Dona Laza estava tan ple com la Shada D’ukal mai ho havia vist, apinyat gairebé literalment de paret a paret amb éssers d'una dotzena d'espècies diferents i de cada classe social des de mitjana-baixa cap avall.

-És un lloc popular aquesta nit,- li va comentar al seu cap, assegut a la taula prop al seu costat.

-És el seu torn en el torneig de Boga flotant de Minawk,- va explicar en Mazzic, acariciant ociosament el dors de la mà de la Shada, -No creuries com de bojos que els posa el joc per aquí.

-Suposes que per això és que ell qui va escollir aquest lloc?- va preguntar la Shada, -A causa de la multitud?

-No et preocupis, Cromf el portarà bé,- la va tranquil·litzar en Mazzic. –Passa-li prou diners i es tornarà positivament fiable. Sobretot quan la segona meitat del pagament no arriba fins al lliurament.

La Shada va mirar als éssers apinyats al voltant de la seva taula.

-Jo estic preocupada sobre si podrem treure’l d'aquí tranquil·lament amb tanta gent mirant.

-No hi ha cap pressa en això,- va dir en Mazzic. -Considerant tots els problemes que vam passar, hauríem almenys de sentir aquest profund secret fosc que vol explicar. Després d'això, podem veure com el capturem.

La Shada el va mirar de cua d'ull.

-Karrde no estarà content amb això,- li va advertir ella. -Ell va ser molt específic sobre que en Lak Jit no parlés amb ningú.

-No som treballadors d’en Talon Karrde,- li va recordar Mazzic asprament. -I hi ha la tarifa de descobridor d’en Cromf, no sortirem a mà en això com està. Si aquest petit secret té algun valor en el mercat, mereixem aconseguir una porció d'ell.

La Shada li va donar l'esquena, amb una onada de negror fluint sobre el seu ja fosc humor. Sempre s'arribava a això en el món del contraban: guanys, i més guanys, i fer qualsevol maquinació i traïció que fes falta per aconseguir tants com fos possible. Conceptes com la lleialtat i l'honor...

-Oh, vinga, Shada,- la va renyar Mazzic, acariciant-li la mà de nou. -Aquests esclats de culpa personal han d'acabar. Així és com es juga el joc. Ja saps això.

-Segur,- va murmurar Shada. Ho sabia, està bé. El que li feia més mal era que pels últims dotze anys ella havia participat de bon grat en això. De bona gana, i amb molt de talent.

A vegades, tard a la nit, es preguntava què li havia passat a la galàxia. O potser era simplement a ella.

Gairebé a la vora de la multitud va aparèixer un jove garoos, lliscant amb la safata carregada cautelosament entre un parell d’ishori que gesticulaven fort i ferotgement. Ho va aconseguir sense vessar les begudes, i es va desplomar al seient davant d’en Mazzic

-Wheh!- mig va xiular, prenent una de les quatre begudes de la safata, les aletes matisades de porpra de les seves ganyes ondaven rítmicament amb la seva respiració. -No vaig creure que ho aconseguiria.

-I també vas fer una bona feina, Cromf,- li va assegurar Mazzic, prenent dos dels altres vasos i posant un davant de la Shada. -Ja vas veure algun senyal de la nostra presa?

-No’l vaig veure,- va dir Cromf, xuclant acuradament la seva beguda i mirant nerviosament al seu voltant. Un raïm auditiu es va obrir breument quan algú proper va deixar anar un riure ronc, llavors es va tancar de nou. -No m'grada això, Maz'k. M'ssa gent aquí mirant.

-No et preocupis,- el va tranquil·litzar Mazzic. -Només porta'l a taula. Nosaltres farem la resta.

Al costat de l'orella esquerra de la Shada, una de les agulles decoratives lacades entrellaçades en el seu cabell va emetre dos suaus clics.

-Senyal d’en Griv,- li va dir a Mazzic. -Possible albirament.

-Bé,- va dir Mazzic. -Ves per ell, Cromf -per l'entrada lateral. Concentra't en l'altra meitat de la tarifa de descobridor.

El garoos mig va xiular mentre s’aixecava de la taula i va desaparèixer de nou entre la multitud. Shada va respirar profundament, posant-se en mode de combat i li va donar a l'àrea al voltant d'ells un examen final. Si el devaronià feia olor de problemes i intentava fugir, probablement s'adreçaria a la seva esquerra.

I llavors en Cromf estava de tornada, seguit per un banyut devaronià.

-Wheh!- mig va xiular, asseient-se al costat d’en Mazzic. -Molta g'nt aquí. Aquest és Lak Jit. Aquest és el contrab'Maz'k.

-Encantat de conèixer-te, Lak Jit,- va dir en Mazzic, oferint-li el quart got de la safata. -Beus cervesa marca Vistulo, crec jo?

-Quan algú més la paga,- va dir en Lak Jit, prenent seient davant d’en Mazzic. -Vull que sàpigues primer, Mazzic que encara que el que estic a punt de dir-te és cert, sé que no puc demanar diners a canvi. Ja no tinc proves tangibles, només l'evidència dels meus propis ulls.

-Entenc,- va dir en Mazzic, recolzant la mà al centre de la taula. La va retirar, revelant una pila baixeta de monedes d'alta denominació. -De totes maneres, un cavaller respectable ha d'estar disposat a pagar pel valor rebut.

En Lak Jit va somriure amb el seu prim somriure devaronià i es va estirar per agafar les monedes

I va trobar el seu canell empresonat sòlidament al puny d’en Mazzic.

-Pel valor rebut,- li va recordar fredament Mazzic. Estenent l'altra mà, va lliscar la pila de monedes de tornada a la vora de la taula davant d'ell. -Ara,- va dir, deixant anar el canell del devaronià. -Escoltem el que tens.

En Lak Jit es va inclinar endavant per recolzar-se sobre la taula.

-Entén que el que estic a punt de dir-te és privat i exclusiu,- va murmurar. -Ningú més fora del govern de la Nova República ho sap.

-Per descomptat,- va dir secament Mazzic, el seu to deixant clar a Shada que ell no creia això més que ella. El devaronià probablement ja havia venut aquesta mateixa informació “exclusiva” a una altra mitja-dotzena de persones. -Escoltem-ho.

En Lak Jit va mirar al voltant i es va inclinar una mica més a prop.

-Involucra Caamas,- va dir. -Hi ha evidència que hi va haver en realitat agents del llavors Senador Palpatine planificant la seva destrucció.

Per sota de la taula, Shada va sentir la seva mà enroscant-se en un puny tancat. Caamas. Havia passat molt temps des que ella havia pensat sobre aquest món. Molt temps des que ella havia intentat bloquejar el seu nom i els records de la seva infantesa que evocava a la seva ment del seu propi món d’Emberlene. Ara, de sobte, tot estava tornant.

Ella no hagués esperat que Mazzic estigués igualment commogut. I no ho estava.

-No són notícies molt pertorbadores,- va dir amb un encongiment d'espatlles. -Aquesta és la teoria més acceptada pràcticament des que l'última tempesta de foc caamasi es va extingir a si mateixa.

-Però aquesta és la prova,- va insistir Lak Jit. -Un registre recuperat del magatzem personal de l'Emperador a Wayland.

-Un document que passa que no tens.

-Però hi ha més,- va xiuxiuejar el devaronià, recolzant-se endavant fins que les seves banyes gairebé tocaven el front d’en Mazzic. -Ara sabem com va ser que el planeta va ser destruït tan fàcilment. Els generadors d'escut van ser sabotejats deliberadament.- Va colpejar la taula amb un dit per emfatitzar. -Per un grup de bothans.

Mazzic li va disparar una mirada a la Shada.

-Realment,- va dir, amb veu encara despreocupada però amb una nota definida d'interès per sota. -Saps els seus noms?

-Desafortunadament no,- va dir en Lak Jit. -Aquesta part del document estava massa danyada perquè la llegís el meu humil datapad.- Es va inclinar enrere de tornada a la cadira. -Però jo suggereixo que no importa. De qualsevol manera, els bothans passaran per un temps molt dur. Un home de negocis intel·ligent ha de ser capaç d'obtenir un guany pel coneixement d’aquesta inestabilitat imminent.- Va gesticular cap a la pila de monedes davant d’en Mazzic. -No estaries d'acord?

-Certament ho estaria,- va dir Mazzic, mirant la Shada i movent una cella. -Molt bé. Shada, ajudaries al nostre amic?

-No cal,- va dir en Lak Jit. Recolzant-se de nou sobre la taula, va estendre la mà cap a les monedes.

I aixecant-se a mig camí del seu seient, la Shada li va clavar els artells de la seva mà dreta a la base de la seva banya esquerra.

Va caure sense un ploriqueig, de cara contra la taula, la seva banya esquerre gairebé va arribar a tirar la beguda d’en Mazzic però no. Un barabel i un parell de duros van mirar i llavors van apartar la vista, els clients desmaiats eren aparentment una vista comú al Dona Laza.

-Wheh!- va panteixar Cromf, mirant amb ulls sortits a la forma flàccida. -Ell no 'stà?

-Per descomptat que no,- va dir en Mazzic, estenent la mà per colpejar suaument tres vegades el senyalitzador en forma d'agulla en el cabell de la Shada. -Ningú ens està pagant per matar a ningú.

Obrint-se camí a través de la multitud, en Griv va aparèixer a la taula.

-A punt?- va preguntar.

-Llest,- va assentir en Mazzic, recollint la pila de monedes. Li va donar a Cromf quatre d'elles, i va deixar caure la resta a la butxaca interior. -Treu-lo a l’speeder.

En Griv va hissar al devaronià sobre la seva espatlla i es va obrir camí de retorn per la multitud.

-Bé, això va ser una pèrdua de temps,- va comentar en Mazzic, posant-se dempeus i cortesament li va oferir una mà a la Shada. -Potser podrem regatejar una mica més a la recompensa d’en Karrde. Per intentar almenys sortir a mà.

-No farem res amb això?- va preguntar la Shada.

-No siguis ximple,- la va renyar, prenent-la del braç i guiant-la cap a la multitud. -Qui va a preocupar-se per un planeta destruït fa gairebé mig segle?

L'estómac de la Shada es va fer un nus. Caamas... i Emberlene.

-Ningú,- va convenir amargament. -Ningú en absolut.

  

***

Els va prendre un temps, almenys dues llegides completes a cada un, va estimar en Disra mentre caminava lentament darrere de l'escriptori ivrooy, intentant veure impacient en lloc de perspicaçment. Però eventualment l'últim dels quatre capitans Imperials va acabar de llegir i va alçar els ulls del seu datapad.

-Amb tot el respecte, Sa Excel·lència, trobo aquesta proposta increïble,- va dir el Capità Trazzen de l’Obliterador, amb una veu suau que desmentia la seva reputació de brutalitat. -Segurament comprèn que no es pot simplement treure a quatre Destructors Estel·lars Imperials d'una flota de sector i esperar que les forces restants defensin el seu territori adequadament.

-Estic d'acord -, va afegir el capità Nalgol del Tirànic, tocant l'anell de l'escut familiar de Kuat que sempre portava. -A més, i també amb el degut respecte, jo aniria tan lluny com per qüestionar la seva autoritat per tan sols ordenar aquestes dues missions. Se suposa que totes les incursions a l'espai de la Nova República han d'estar sota el comandament directe del Comandant Suprem de la Flota Pellaeon.

-Potser si,- va dir en Disra. -Potser no. Apartarem aquest detall de moment. Hi ha altres preguntes?

-Jo en tinc una,- va parlar el Capità Dorja de l’Implacable. -Aquesta missió a Morishim en què vol que vagi. Què és exactament aquesta nau missatgera que està demanant que intercepti?

En Disra va alçar les celles.

-Estic “demanant”, Capità? “Demanant”?

-Sí, Sa Excel·lència,- va dir rígidament en Dorja. -El Capità Nalgol té raó: vostè és comandant suprem de la Flota del Sector Braxant amb incumbència en les operacions dins del sector Braxant. Les missions a Morishim i Bothawui no es troben dins d'aquesta autoritat.

-Això veig.- En Disra va mirar al quart capità. -Ha estat força silenciós, Capità Argona.

-El Mà de Ferro està per descomptat sota el seu comandament, Sa Excel·lència, i anirà a on sigui que ho mani,- va dir en veu baixa Argona. -Al mateix temps, he de coincidir amb l'avaluació del Capità Trazzen. Enviar a una altra part quatre dels tretze Destructors Estel·lars de la flota del sector no és una cosa que s'hagi de fer a la lleugera.

-Especialment amb tres d'ells en aquesta missió a llarg termini en el sistema Bothawui-, va afegir en Trazzen. -La naturalesa de la qual, li recordo, impedeix qualsevol oportunitat d'una crida de retorn ràpid.

-És veritat,- va dir l’Argona. -Hauria d'enviar missatgers físicament per contactar-nos. En cas d'emergència, els dies extra que costaria això podrien portar-nos al desastre.

-Mai es guanya res que valgui la pena sense riscos,- va dir fredament en Disra. -Estic començant a pensar que potser va ser una mala elecció oferir aquestes missions a vostès. Si prefereixen apartar-se d'una campanya militar que farà història.

-No

La veu havia vingut de la direcció del passadís secret d’en Disra. Els capitans es van tornar.

I el Gran Almirall Thrawn va entrar a l'oficina. Hi va haver un panteix d'algú, ennuegat en un silenci atordit.

-Disculpi’m, Almirall?- en Disra va preguntar acuradament.

-Vaig dir que no serien excusats d'aquesta missió, Sa Excel·lència,- va dir en Thrawn, amb veu calmada i fresca mentre caminava cap a l'escriptori i s'asseia a la cadira d’en Disra. -Vaig tenir els meus motius per escollir a aquests Destructors Estel·lars i els seus capitans en particular. Aquestes raons no han canviat.

Per un moment els ulls brillants es van enfocar en els capitans mentre es posaven ferms evidentment confosos davant seu, mesurant-los i avaluant-los d’un a un a la vegada. Llavors, recolzant-se en el seu seient, va somriure lleugerament.

-Fixeu-vos-hi, Sa Excel·lència,- va dir ell, buscant en Disra i assenyalant amb una mà als oficials. -Absolutament atordits per la meva aparició inesperada, però ja estan majorment recuperats. Ments ràpides i flexibles, combinades amb lleialtat absoluta cap a l'Imperi. Aquesta és la combinació que necessito. La combinació que tindré.

-Per descomptat, Almirall,- va dir en Disra.

En Thrawn va tornar tota la seva atenció cap als capitans.

-Tenen preguntes, per descomptat,- va dir. -Desafortunadament, la que es troba primera en totes les seves ments no pot ser contestada en aquest moment. Mentre faig preparacions per tornar obertament al comandament, el mètode que em va permetre sobreviure a l'intent d'assassinat fa deu anys ha de romandre confidencial. També he de demanar-los que de moment el meu retorn ha de ser mantingut en secret, per ser compartit només amb els seus oficials de més antiguitat, i només després que hagin deixat l'espai Imperial. A més d'això -Va sacsejar el cap lleugerament al costat. -Crec que hi havia algunes preguntes sobre l'autoritat de comandament?

-Cap pregunta, Almirall,- va dir en Trazzen, amb veu gairebé reverent. -Ja no.

-Està bé.- En Thrawn li va alçar una cella negre-blavosa a Nalgol. -Veig per la seva expressió, Capità Nalgol que no coincideix amb el seu col·lega?

En Nalgol es va aclarir la seva gola conscient d'ell mateix, estrenyent l'anell com si intentés extreure confiança de l'escut tallat.

-Certament no qüestiono la seva autoritat, Almirall Thrawn,- va dir. -Però apreciaria moltíssim alguna clarificació. Estic familiaritzat amb el sistema Bothawui, i no puc pensar en cap raó per la qual hauria de ser d'algun valor militar seriós per a l'Imperi. Certament no un prou important com per afectar a tres Destructors Estel·lars.

-La seva avaluació és prou correcta,- va convenir en Thrawn. -No és el sistema en si mateix el que m'interessa, sinó esdeveniments que tindran lloc en el futur proper al planeta natal bothan. Esdeveniments que tinc intenció de manipular a la conveniència de l'Imperi.

-Sí, senyor,- va dir en Nalgol. –Però...

-Amb el temps, tot quedarà clar,- va dir en Thrawn. -Per ara, he de demanar-li que confiï en el meu judici.

-Sempre, Almirall.- Va fer un pas endavant i li va oferir la mà per sobre l'escriptori. -I si em permet dir-ho, benvingut de tornada. L'Imperi ha trobat penosament a faltar el seu lideratge.

-Com jo he trobat a faltar el privilegi del comandament,- va dir en Thrawn, posant-se dret i prenent breument la mà oferta. -El recondicionament dels seus tres Destructors Estel·lars ja està en marxa, i hauria d'estar complet d'aquí a dos dies.- Va canviar la seva atenció a Dorja. -Pel que fa a la seva missió, Capità Dorja, el missatger Imperial que va a interceptar a Morishim té programat partir en vint hores. Tindrà el temps suficient per tornar a l’Implacable i assolir el sistema per davant d'ell?

-Fàcilment, Almirall.- El llavi d’en Dorja va tremolar en el que passava per un somriure en ell en aquests dies. -I si m'ho permet, senyor, m'agradaria fer-me ressò dels sentiments del Capità Nalgol. Estic honrat per servir sota el seu comandament directe una vegada més.

En Disra va mirar en Dorja, va sentir de sobte una pressió al pit. Hi havia servit Dorja directament sota en Thrawn?

-Jo estic feliç de guiar-lo un cop més, Capità.- va dir greument en Thrawn. -Durant el meu temps al Quimera sovint vaig sentir que vostè tenia més potencial de lideratge que el que les circumstàncies li van permetre desenvolupar. Potser ara tindrem l'oportunitat de jutjar aquesta avaluació.

En Dorja va brillar intensament.

-Faré el meu millor esforç per demostrar que té raó, senyor.

-No puc demanar res més que el seu millor esforç,- va dir en Thrawn. -I no admetré ni més ni menys-, va afegir, mirant a cada un dels capitans per torn. -Tenen les seves ordres. Poden retirar-se.

-Sí, Almirall,- En Trazzen ho va dir per tots. Es van tornar i van sortir, amb el que li va semblar a Disra que era un pas notablement més espirituós que amb el que havien entrat a l'oficina mitja hora abans. Les dobles portes es van tancar ponderosament darrere d'ells.

-Un bon grup de cavallers,- va declarar en Flim, ficant-se un dit al coll del seu uniforme blanc de Gran Almirall. -Una mica incauts, potser, però bons cavallers de totes maneres.

-Oh, són bons, molt bons,- va grunyir en Disra, amb la mirada en la porta secreta per la qual l'estafador havia fet la seva gran entrada. -També són molt perillosos. Tierce? On és?

-Just aquí,- va dir en Tierce, sortint de la porta secreta, -Quin és el problema?

-Quin és el problema?- va exclamar en Disra. -Ja és prou dolent que tres dels quatre capitans que va escollir per a aquestes missions no siguin particularment fidels a mi. Però algú que ja va servir directament amb en Thrawn? Està boig?

-No m’insulti,- va dir fredament Tierce, unint-se als altres amb l'escriptori -Havia de portar a algú com Dorja en això. Un estudiant júnior de tàctiques podria dir-li-ho.

-Jo no penso tàcticament,- en Disra li va respondre el foc. -Almenys, no com vostè. És per això que algú dels seus antecedents era necessari, recorda?

-Tranquil·litzi’s, Sa Excel·lència,- va interposar en Flim, curosament traient-se l'empelt de superfície resplendent del seu ull esquerre. -Tard o d'hora, era inevitable que s'enfrontés a algú que personalment coneixia en Thrawn. Quin millor moment o lloc que aquí, on els quatre podrien haver estat manejats calladament i discretament si fos necessari?

-Exactament,- va dir en Tierce. -I pel que fa a la meva elecció de comandants, aquells que no són personalment fidels a vostè són precisament en els que necessitem utilitzar la màgia Flim.

-I ha considerat que podrien fer una vegada que estiguin fora del rang d'aquesta màgia?- va contraposar en Disra. -Si decideixen que no estan realment convençuts després de tot, i investiguen una mica?

-Oh, van a fer-ho,- li va assegurar en Tierce. -Va ser per això que volia que Nalgol estigués en aquest primer grup. Ve d'una llarga línia de la noblesa de Kuat, i sabia que estaria utilitzant el seu anell injector de verí.

En Flim es va aturar a mig camí de treure l'altre empelt de superfície.

-El seu què?

-El seu anell injector de verí,- va repetir en Tierce. -El fet d’enverinar als enemics és una tradició de segles d'antiguitat allà. Oh, relaxeu-vos, en Nalgol no ha portat cap verí en aquest anell des de fa anys.

-M'alegro que cregui això,- va dir en Flim irritat, examinant de prop la mà on Nalgol l’havia agafat. -No va ser la seva mà la que ell va agafar i...

-Li he dit que es relaxi,- va dir de nou Tierce, i aquest cop hi havia una amenaça en la seva veu. -No estava posant res. Estava traient alguna cosa.

-Una petita mostra de pell, per ser exacte,- va dir en Disra, adonant-se finalment. -Que portarà indubtablement directament als arxius per comparar-lo contra el perfil genètic en el registre d'ID d’en Thrawn.

-Exactament,- va dir en Tierce. -I una vegada que estigui convençut, i certament, compartirà les seves troballes amb els altres, no hi haurà literalment res que no facin per nosaltres.

-Em vaig preguntar per què estava vostè tan insistent en el fet que alteréssim aquests arxius d'ID ahir a la nit,- va dir en Disra. -No hi ha exactament molt marge d'error en aquesta operació.

-Especialment considerant que nosaltres dos érem els que corríem tots els riscos,- va secundar en Flim, encara encunyant-se la mà. -Ni tan sols era a la sala amb nosaltres.

-Tranquil·litzin-se, els dos,- va dir Tierce, amb un suggeriment de menyspreu en el seu to. -Queda molt camí per davant. Espero que no comencin a perdre el valor.

-No es preocupi pel nostre valor, Major,- va escopir en Disra. -Preocupis per què aquesta estratègia seva realment funcioni.

-Ho farà,- li va assegurar en Tierce. -Confiï en mi. Qualssevol que siguin les escaramusses preliminars, la batalla d'obertura de la guerra civil final de la Rebel·lió es lluitarà sobre Bothawui. El Document de Caamas s'assegurarà això. Volem orquestrar els detalls d'aquest topada el millor que puguem; i volem una presència Imperial a Bothawui per assegurar-nos que el dany a ambdós bàndols sigui tan extens com sigui possible.

-Bé, el que sigui que fem, serà millor que ho fem ràpid,- va advertir en Disra. -Pellaeon ja està a tres-quarts de camí de descobrir la meva connexió amb els Pirates Cavrilhu i els seus associats. Si investiga i troba que a la meva flota de sector li falten quatre Destructors Estel·lars, em caurà al damunt.

-No hi ha molt que puguem fer sobre l'itinerari,- li va recordar en Tierce. -Els tres en camí al sistema Bothawui no estaran en posició d'atac fins d'aquí a diverses setmanes.

-Llavors potser podríem dissimular l'aspecte del cometa,- va dir en Disra. -Poden formar-se al voltant d'algun altre marcador.

-No hi ha cap altre,- va dir pacientment Tierce. -Almenys, cap que seria segur perquè el facin servir. Vostè només haurà de fer servir el seu encant natiu per mantenir en Pellaeon a ratlla.

-Faré el meu millor esforç,- va dir sarcàsticament en Disra. -I quina mena d'encant suggeriria que utilitzi amb el Capità Zothip?

-Què li passa al Capità Zothip?- va preguntar en Flim.

-El Major Tierce el va cridar i li va dir que estàvem tallant-li el subministrament de clons,- va grunyir en Disra. -Zothip està bastant disgustat.

-Ja vam passar per això una vegada,- va dir en Tierce amb un aire de paciència tirant. Nosaltres necessitem aquests clons ara. Zothip no té de què queixar-se ell ja s'ha beneficiat prou per tenir-los a bord de les seves naus. De qualsevol manera, què li preocupa? Que ell vingui aquí i demani una satisfacció?

-No coneix Zothip,- va dir en Disra pesadament.

-És escòria del baix món,- va dir en Tierce, desestimant al pirata amb una torçada del llavi. –Compri’l o calmi’l, no m'importa com.

-Em preocupa menys Zothip que la seva actitud, Major,- va contraposar en Disra. -Des d'ara, les decisions majors com aquesta van a fer-se en conjunt. No vull que tiri avall el que he construït i llavors em doni els trossos perquè torni a unir-los.

Per un llarg moment en Tierce només el va mirar.

-Aclarim una cosa ara mateix, Disra,- va dir per fi, amb la seva veu llisa com el gel. -Jo estic a càrrec dels aspectes militars d'aquesta operació. Tots ells. Això és el que em va oferir, i això és el que estic prenent. La seva part ara, la seva única part ara, és proporcionar les naus i els homes que necessito, i gestionar qualsevol aspecte polític que sorgeixi.

En Disra el va mirar fixament de nou. Però era una mirada amb el tall que es podia sentir embotint-se. Quina classe de monstre havia creat aquí?

-Això és tot el que sóc per a vostè?- li va preguntar en veu baixa a Tierce. -El seu oficial de subministraments?

En Tierce va somriure, una freda tremolor de la cantonada del seu llavi.

-Espantat que hagi perdut el control d'aquesta conspiració que ha creat? No ho estigui. La meva meta aquí, la meva única meta, és venjar la mort de l'Emperador i escombrar la Rebel·lió fora de cada mapa de la galàxia. Després d'això, el meu treball està fet. Governar al nou Imperi que sorgeixi quedarà completament a les seves mans.

Per un moment en Disra el va mirar, intentant llegir més enllà de la seva expressió de pedra, intentant impedir que els seus desitjos pintessin la seva opinió. Si l'home estava mentint...

No, Tierce era un soldat: un extraordinàriament bo, però tanmateix un soldat. No tenia en res ni a prop de les habilitats o experiència política que el propi Disra posseïa. Tot i que arribés acostumant-se al gust del poder, encara necessitaria en Disra després que la lluita hagués acabat.

-La majoria dels triumvirats són inestables, Sa Excel·lència,- va dir en Flim. -Ho sé, he vist a molts d'ells alçar-se i ensorrar-se entre pirates i organitzacions contrabandistes al baix món. Però aquest és diferent. Cap de nosaltres pot fer-ho sense els altres dos.

-Té raó,- va convenir en Tierce. -Així que calli els seus ploriquejos i faci la seva part. O tots anirem a les colònies penals.

-Convingut,- va dir en Disra reticentment. –Les meves disculpes, Major. No passarà de nou.

-Bé,- va dir en Tierce vivament. -Tornem als nostres assumptes. Vaig a necessitar una còpia de l'algorisme de desencriptació que va usar per introduir-se en els arxius privats de l'Emperador i d’en Thrawn.

En Disra va arrufar les celles.

-Per què?

-Perquè pugui treure una llista completa de les cèl·lules dorments que va plantar en Thrawn al voltant de la Rebel·lió,- va explicar en Tierce. -Anem a necessitar a tots els soldats i pilots Imperials entrenats en què puguem posar les nostres mans.

Això semblava prou raonable.

-Està bé,- va dir en Disra. -Però jo puc obtenir la llista per vostè.

-Seria útil si jo pogués entrar en aquests arxius sempre que ho necessiti-, va assenyalar en Tierce.

-També seria útil per a mi saber algunes coses que vostè no,- va contraposar en Disra. -Pel bé del balanç i tot això.

En Tierce va agitar el cap.

-Bé. Prossegueixi i jugui els seus petits jocs. Només aconsegueix-me aquesta llista.

En Disra va inclinar el cap en una reverència irònica.

-Immediatament, Major.

No, no hi hauria cap esclat més, va decidir en Disra mentre tornava a l'oficina pel túnel secret. Però això no significava que no vigilaria de prop els seus companys en aquest triumvirat. I si ells dos encara el necessitaven, podria bé arribar el temps en què ell ja no els necessités.

Era una cosa en el que pensar.

 Següent