Pandemònium (VIII)

Anterior

8

Keshtah era el domini dels Sith. Però Alanciar, es va adonar l'Edell, era el veritable imperi.

A la seva terra natal, era possible viatjar en secret en alguns llocs, evitant els camins principals. Aquí, no ho era. El fullatge -quins arbres, aquí! - estava talat a distància dels camins de pedra elevats, i hi havia trinxeres que separaven als viatgers dels vorals. El personal de les estacions de pas tenia bona visibilitat de llargs trossos de camí, observant el trànsit en ambdues direccions. L'Edell i la Quarra s'havien esmunyit sense ser vistos en una remota carretera de muntanya en la foscor de la nit, però dubtava que fossin capaços de travessar més territori d'aquesta manera. Alanciar estava alerta.

Sobre els turons, van tornar a sonar aguts xiulets, que semblaven provenir de totes direccions. Encara no s'havia acostumat a ells. Els sons provenien de totes les àrees poblades, més forts que qualsevol cosa que ell mai hagués escoltat. La Quarra li havia explicat que eren sirenes d'alarma, generades pel pas de vapor a través de colossals tubs de vidre. Cada poble semblava tenir-ne un. Era el matí del quart dia des de l'arribada de la flotilla dels Sith, i les alarmes encara sonaven.

Alerta.

L'Edell va veure una altra estació de pas més endavant i va col·locar-se la caputxa de l'impermeable de mariner per tapar-se millor la cara. El seu aspecte continuava preocupant-li. L'uniforme Alanciar d'en Jogan havia estat massa gran per a ell, i l'Edell va pensar en vestir-se amb la roba dels mariners. Però, en lloc d'això, la Quarra li havia donat l'impermeable, juntament amb un parell d'ulleres fosques que havia trobat a bord del vaixell per ocultar els seus ulls. Això, i una mica de maquillatge a la cara, seria tot el necessari per ocultar la seva identitat, li havia dit. L'Edell no podia imaginar com això podia funcionar.

I, però, havia funcionat fins ara. No havien trobat a ningú en el primer dia i nit de viatge, creuant les muntanyes boscoses al nord de la Cala Meori. Però des de l'inici de la marxa en la segona jornada, havien vist un munt de keshiri... majoritàriament soldats, dirigint-se cap a l'oest. Tothom els havia detingut, i cada conversa havia seguit el mateix curs. Ara, en la cruïlla, s'estava reproduint de nou.

-Què tenim aquí? -va preguntar el sentinella armat, mirant a l'Edell.

-Un dels intèrprets per Kerebba -va respondre la Quarra, mostrant els seus documents d'identificació.

-Aquesta nit? Sí, suposo que no li agradaria trencar amb la tradició. Especialment, no ara! -El sentinella va fer un pas enrere a la seva garita i va assentir amb el cap a l'Edell-. És bo, ja ho crec. Seguiu endavant.

Guardant els documents, la Quarra va prendre el camí cap al nord.

-Anem -va grunyir a l'Edell.

L'Alt Senyor avançava pesadament darrere d'ella.

-De què estava parlant? Per què em segueixen deixant passar?

-Ja ho veuràs.

Ell la va agafar de l'armilla i va tirar d'ella cap a ell.

-No estàs en condicions de fer-te la graciosa amb mi, keshiri!

-I tu no estàs en un lloc on em puguis empènyer -va dir. Darrere d'ells, el guàrdia de l'estació de pas encara els observava. Hi havia altres a l'interior, i una torre de senyals amb personal estava a la vista, just al costat de la carretera-. Només cal que cridi "Sith", i estàs mort -va dir ella amb fredor-. I, probablement, disseccionat.

Darrere de les ulleres, els ulls daurats de l'Edell es van obrir com a plats. A contracor, la va deixar anar i va continuar seguint-la pel camí. Aquesta dona guardava més del que ell havia pensat.

Va estar encara més segur d'això una hora més tard, després d'un llarg tram de silenci. Es va adonar que el seu humor taciturn no es devia només a haver de ser la seva guia forçada. En preguntar-li, va respondre:

-Estic preocupada per la meva família. -Ella el va mirar secament-. Saps el que és això, oi?

-La teva família -va dir l'Edell-. Tens fills?

-Depèn. No menges nens, oi?

L'Edell va aclucar els ulls.

-Els teus fills no estaven a l'estació de senyals. Els vas enviar a una altra banda?

La Quarra simplement se'l va quedar mirant.

Les peces van començar a encaixar per a l'Edell.

-Ah, ja veig. Tens un espòs... però no és aquest robust espècimen porpra. -Va riure entre dents-. Sembla que no sóc l'única cosa que has d'amagar.

Ella va tornar la cara i va seguir caminant.

-No crec que hagi de ser jutjada per un Sith.

-Oh, no t'estic jutjant -va dir l'Edell, amb brillantor en els seus ulls daurats-. A menys que sigui per dir que tens més en comú amb els Sith del que en penses.

***

El canal tenia dos carrils per al trànsit, amb una sirga blanca al centre.

-Gran -Va dir l'Edell-. Gairebé un riu.

-Ho va ser, una vegada. Li vam fer millores.

L'Edell va veure com paquebots i barcasses acceleraven amunt i avall pels canals, junyits a grups de les bèsties que la Quarra deia muntoks.

-Com poden els vaixells anar tan ràpid? -va preguntar. Havia estudiat la idea de desenvolupar un sistema de canals similars per a càrrega, allà en la seva llar, coincidint amb les reparacions dels aqüeductes elevats. Finalment s'havia donat per vençut. El trànsit ràpid causava ones que feien malbé el revestiment de les parets.

-Mira més de prop.

Agenollant-se, l'Edell va tocar el llis llit del canal.

-Formigó! -Els Keshiri d'on ell provenia coneixien aquest compost (disposaven de ciment, grava, i aigua en abundància), però que poques vegades el feien servir, preferint treballar amb lloses de pedra polida. Si arribaven a fer-lo servir alguna vegada, el mantenien fora de la vista. No obstant això, els keshiri d'Alanciar semblaven haver revestit tot el seu sistema fluvial amb ell-. Això deu haver trigat segles!

-Vam tenir temps.

L'Edell creuà el pont amb ella, tolerant abans una nova i intrigant conversa amb un sentinella. L'Alt Senyor encara no tenia idea del que estaven parlant, però no sentia cap engany per part de la Quarra. L'Edell li havia donat instruccions per dur-lo a la seu del govern, i ella semblava estar complint. La major part del continent estava cap al nord-est, i havien estat fent ziga-zagues en aquesta direcció durant hores. Ella també s'estava prenent més llibertats, explicant detalls sobre el seu món, potser pensant que les vistes estaven fent efecte en ell.

Ell havia tingut cura de no donar-li motius per pensar altre cosa; després de tot, la seva gent havia vingut de les estrelles. I tot i que els anys d'estudi del Presagi no li havien acostat res a ser capaç de replicar una sola cosa de l'interior d'aquella nau antiga, ni els molins d'aigua, ni les fortaleses de maó, ni els rius pavimentats escapaven a la seva comprensió. No obstant això, el fet que existien aquí sí que ho feia. Era difícil de creure que la gent que els havia creat eren de la mateixa espècie que els keshiri que coneixia. Com havien arribat a ser així?

-Ja estem -va dir la Quarra-. Kerebba. És el més lluny que arribarem avui.

Kerebba era la ciutat més gran que havia vist fins aquell moment; monòtona i poc atractiva. El formigó no era només per als canals; Els alanciari vivien en blocs sense ànima del mateix material. A mesura que el sol desapareixia sobre un horitzó gris, una obscuritat depriment va inundar els carrers. I, com sempre, sonava aquest maleït xiulet... ara, més fort que mai.

-No vull passar la nit en una zona poblada -va dir, alçant la veu mentre s'apropaven a la plaça del poble.

-No podem anar més lluny. Les carreteres estaran tancades.

-No es van tancar ahir a la nit! De què estàs parlant...?

L'Edell es va quedar sense paraules, sorprès. Va mirar als tubs en un sostre proper. Els xiulets s'havien aturat. Preocupat, va tractar de tirar de la Quarra per tenir-la més a prop, però va ser empès per una multitud de keshiri, joves i vells, sortint als carrers. La majoria anaven d'uniforme, com els que havia vist al llarg del camí, però no tots. Va poder veure que alguns estaven vestits de forma relativament festiva, en colors brillants. Més keshiri van entrar a l'avinguda, xerrant i rient. Per un segon, li va semblar veure a un ésser humà...

-Aquí n'hi ha un! -va cridar la Quarra, retirant la caputxa de l'Edell. L'Alt Senyor es va quedar immòbil, atònit, mentre els keshiri al seu voltant es quedaven bocabadats. Va ficar la mà a l'interior de l'impermeable, on el seu sabre de llum penjava de la seva túnica. Però just quan va agafar l'arma, la multitud es va posar a riure.

A riure. Donant voltes al seu voltant, la gent del lloc va escridassar-lo i va cridar, assenyalant a la cara exposada del nouvingut, més pàl·lida i més rosada que el de qualsevol keshiri. Per sota de les ulleres, la Quarra havia aplicat a l'Edell una mica de maquillatge improvisat pintant-li negres arrugues d'ira, donant-li un aspecte amenaçador. Ara estava tirant de la part posterior de la jaqueta, llevant-li per descobrir les seves vestimentes... i l'arma inactiva.

-És genial! -va exclamar un espectador. Mira el seu color!

-Fins i tot té un sabre de llum!

Exclamacions d'alegria van sorgir de la multitud... exclamacions que aviat es van convertir en burles, a la seva costa. I ja no només a consta seva. Atordit, l'Edell va poder veure altres keshiri ballant als carrers, vestits de negre amb els seus rostres pintats en una varietat de tons diferents del porpra.

La multitud es va tornar boja.

-Els Sith! Els Sith!

La gent disfressada va fugir cap a la fosca plaça, on s'havia creat un gran escenari. Empès per la multitud, l'Edell no va tenir més remei que seguir-los... i va quedar encegat quan una llum va brillar des de dalt. En grans trípodes, globus colossals cremaven amb gran resplendor, amb alguna substància luminescent del seu interior reflectida i amplificada una dotzena de vegades. Tot d'una, es podia veure tot Kerebba. I, pel que semblava , tot Kerebba es dirigia cap allà.

Llums, va pensar l'Edell, mirant cap amunt. En Korsin va veure un continent il·luminat.

Va mirar cap a ambdós costats, donant-se compte de sobte que havia estat separat de la Quarra. No, allà estava ella, obrint-se camí cap a ell... i somrient amb aire de suficiència. Més endavant, els disfressats s'estaven pujant a la tarima, preparant algun tipus de representació.

-Així que per això em deien intèrpret. -La va mirar fixament-. No pujaré allà dalt.

-No tens per què fer-ho -va dir, fent un gest. Hi havia "Sith" també entre el públic, grunyint als assistents i rebent esbroncades d'entusiasmats nens uniformats-. Tan sols sigues desagradable, sigues tu mateix.

L'Edell va veure com els keshiri aixecaven decorats a l'escenari. Roques. Ones pintades. Un vaixell de vela de grans dimensions. Dues keshiri es van unir en una disfressa d'uvak.

-Pensàveu estar sota setge -va dir-. I ho deteniu tot per una obra de teatre?

-Aquí, i en totes les ciutats d'Alanciar. És el Dia de l'Observança. No van a cancel·lar-ho a causa de la vostra invasió. -Ella semblava inflar-se d'orgull mentre parlava-. Especialment no a causa d'això.

-No crec que sigui gran cosa -va dir. Els keshiri de la seva llar duien a terme luxoses pantomimes, usant riques lliurees i actuant en estades de marbre. Els espectadors rares vegades eren escassos, ja que el teatre sempre havia estat propaganda útil per un o altre Sith. Les companyies de la ciutat capital havien mantingut els seus estàndards, fins i tot quan la civilització que les envoltava havia decaigut, parant les seves produccions només durant els disturbis d'un quart de segle abans. Havien estat una part important de la restauració de l'ordre civil, també, difonent la notícia del que en Hilts havia descobert en el Temple de la muntanya. Però aquest teatre de carrer a l'aire lliure semblava amateur, el seu vestuari no era en absolut digne de Tahv.

Estava a punt de dir-ho en veu alta quan, a l'escenari, el vaixell d'atrezzo es va agitar de sobte en una tempesta imaginària. La roca falsa es va alçar per bloquejar el pas, i una dona keshiri va aparèixer darrere d'ella. El públic va aplaudir la seva arribada. Vestida amb una armadura de cuir, sostenia en alt un brillant bastó de vidre amb un lluent orbe a la part superior... una versió en miniatura de les llums que il·luminaven la plaça. L'agitat vaixell es va aturar de sobte i va caure pla en l'escenari, revelant actors vestits com els mariners que l'Edell havia vist. En veure el bastó de la dona, es van encongir. Un silenci va caure sobre la multitud.

-Jo sóc Adari Vaal... i jo sóc la Roca de Kesh!

-Adari! -L'Edell no va poder evitar deixar escapar el nom, donant-se compte en fer-ho que els ulls es tornaven cap a ell. Es va quedar paralitzat. La Quarra el va mirar amb urgència. L'Edell es va ajupir avergonyit, i l'atenció es va tornar cap a l'escenari. Es preguntava si havia escoltat bé.

A l'escenari, va obtenir la seva resposta.

-Jo sóc Adari, la Roca i l'Herald. Salvadora i Filla Perduda. Aliada dels Tuash Lluminosos, llegendaris portadors alats de misericòrdia -va dir l'actriu-Adari-. Llançada des de molt lluny, m'he alçat del mar per portar-vos noves de por i sorpresa. Jo sóc la roca que s'ha alçat des del mar, i us parlaré de la inundació que ha de venir!

L'Edell es va quedar bocabadat. Adari Vaal. Confident d'en Yaru Korsin, o la seva joguina, en funció de quina història es cregués. La dona que havia intentat una insurrecció keshiri... i que havia fugit cap a una mort en l'oceà. Va mirar al seu voltant. Els keshiri que es trobaven allà semblaven haver escoltat el discurs abans. Alguns estaven formant en silenci les paraules a la boca mentre l'actriu parlava.

-Hi ha enemics més enllà del vostre coneixement, gent d'Alanciar. No podeu veure'ls, perquè estan més enllà de la vela de la vostra nau més llunyana. No podeu sentir-los, encara que poden pronunciar el seu mal en perillosos murmuris que s'escolten en l'aire.

L'Edell remugà a cau d'orella de la Quarra.

-Això és xerrameca retòrica. Hauria d'explicar-te clarament el seu significat.

-És una cerimònia -xiuxiuejà-. La fem cada deu anys. Deu anys va ser la durada de la resistència secreta de l'Adari contra la Tribu -va dir la Quarra... i a l'escenari, l'oradora estava parlant d'aquesta Tribu, i la seva maldat. Els intèrprets Sith van sorgir a l'escenari, darrere de la mateixa roca. El públic va xiular i escridassar.

L'Adari va aixecar el seu bastó cap al cel.

-Sí, els Sith són els Destructors que s'havien predit... però no tingueu por! Perquè jo he vist la vostra Alanciar, i és superior a Keshtah, en tots els dons de la natura. -Es va acostar al perímetre de l'escenari, apuntant cap a fora-. Superior en els productes dels vostres boscos: bones i fortes fustes per a vaixells de vela. Les jungles de Keshtah alberguen poc que pugui suportar pes. Superior a les criatures del camp: el poderós shumshur, el veloç muntok. A part de l'uvak, Keshtah no té criatures a les que junyir un jou.

-Ens les vam menjar totes -va exclamar un Sith de pacotilla de l'escenari, arrencant rialles del públic. Portant els seus braços davant seu per simular una tremenda panxa, es remenava per l'escenari aixecant crits i exclamacions despectives.

-Estúpids, estúpids!

L'Adari va somriure.

-Sí, això també: Alanciar és superior a la intel·ligència del seu poble. Amb brou de flames i miralls vau crear els globus de foc, per mantenir els vostres camins i llars il·luminats. Els vostres canals us proporcionen transport. La indústria ho aconsegueix tot a Alanciar!

L'Edell va mirar a la multitud d'espectadors mentre continuava el recitat d'èxits. Fins en aquell moment, s'havia cuirassat davant les vistes d'Alanciar; feia ja temps que sospitava que aquest lloc era més avançat. Però ara, envoltat per l'enemic, va sentir una gran intranquil·litat. Hi havia crescut en una Tribu que havia perdut el seu camí. Res havia estat segur. Per això li havien atret tant l'arquitectura i l'enginyeria quan era un adolescent: les dues tenien regles, fixes i inqüestionables.

Sí, la Restauració havia reparat molt del dany realitzat, donant als Sith alguna cosa en el que tornar a creure... però els keshiri d'Alanciar mai havien deixat de creure, des que l'Adari Vaal els va visitar dos mil anys abans. Examinant les cares al seu voltant, l'Edell va veure certesa i seguretat.

Per què no hauré nascut aquí?

-Us ensenyaré el llenguatge dels malvats. El parlareu com la vostra llengua nativa, per poder-los conèixer quan arribin. I us donaré un altre present -va dir l'oradora, baixant el bastó brillant en la direcció dels mariners keshiri-. L'avantatge dels Sith és un poder conegut com la Força. És un poder que alguns de vosaltres ja teniu, en el vostre interior! -Quan el globus de foc va tocar al primer mariner, aquest es va despullar de la seva disfressa externa per revelar un vestit sumptuós i setinat, amb brillantors daurats-. Jo no tinc el poder. Però vosaltres podeu tenir-lo... i ara, sabeu com detectar-lo. Sou els Protectors de Kesh!

Va somriure amb benevolència i va observar a l'audiència.

-I aquí esteu vosaltres també. Heu lluitat la primera batalla -va dir, afegint alguna cosa nova per òbvia alegria dels presents-. Heu vençut. I vencereu de nou. Declaro aquest dia el Dia de l'Observança. Sempre estareu observants. I, algun dia, triomfareu per sempre!

L'audiència va esclatar en crits d'autocomplaença. L'Edell va observar en sorprès silenci com la Quarra victorejava i aplaudia sonorament.

Un home ancià va pujar a l'escenari. Identificant-se com l'alcalde de Kerebba, va tornar a insistir en la importància de romandre vigilants.

-Tots hem vist aquesta obra altres vegades. Però de totes elles, aquesta és una ocasió especial... l'enemic ha arribat. Aquesta nit les nostres forces estan pentinant les penínsules a la recerca de qualsevol rastre dels atacants. Tornaran de nou, amb tota seguretat. El Gabinet de Guerra ha desplegat forces anti-aèries a l'oest. Tant si tornen en igual nombre com si vénen amb una força major, moriran. Moriran com han de morir els Sith!

La multitud va esclatar en crits, però més organitzats que abans. Van alçar els punys a l'uníson.

Moriran com Sith! Moriran com Sith!

Això era massa. L'Edell va agafar la Quarra del braç i la va apartar de la multitud. Conscient de la seva condició, va tornar a posar-se l'abric i la caputxa. Volia saltar a l'escenari i matar a tots aquests pretensiosos.

Podria fer-ho. Altres ho haurien fet. Per què ell no?

Es va esforçar per controlar la seva ira. No era el moment, i una petita ciutat de províncies no era el lloc. Si el que acabava de veure estava efectivament passant a tot arreu, llavors la força invasora d'en Bentado estava en perill.

I potser, fins i tot, la mateixa Tribu?

-Ens anem al matí tan aviat obrin els camins -va dir l'Edell a Quarra en les ombres-. Vull veure aquest "Gabinet de Guerra"... i saber exactament el que aquesta traïdora keshiri us va explicar sobre nosaltres!

 Següent