Conquesta (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

Les copes dels arbres es van trencar davant l'envestida de la nau, mentre l'Ànakin lluitava contra la gravetat. Les queixes d'en Vehn havien disminuït fins a convertir-se en un gemec continu. En Valin, atrapat en el seient del copilot, semblava molt malalt i la Sannah seguia disparant furiosament el turbolàser, encara que l'Ànakin podia copsar la frustració i la ràbia que emanaven d'ella. La Tahiri també havia estat la seva amiga.

Seguia sent la seva amiga, perquè la Tahiri encara vivia. L'Ànakin podia sentir-la com sentia la seva pròpia pell.

El transport va obrir un sender fumejant entre els arbres al llarg de tot un quilòmetre, abans que l'Ànakin divisés el que li va semblar una clariana. Va descendir bruscament, forçant els amortidors inercials més enllà dels seus paràmetres, envestint un mur de lianes i branques secundàries, dens però no impenetrable. Si es topava amb un arbre realment gran...

Va intentar no pensar-hi. Va disparar un torpede i immediatament va invertir els motors per dirigir-se amb els repulsors a una zona més buida, lliscant entre els arbres, ajupint-se dins de la cabina.

El torpede va esclatar, obrint un espai de cent metres quadrats enmig de la selva.

-Veniu ara, voltors -va murmurar l'Ànakin.

-Els tinc -va dir la Sannah tranquil·lament.

-No -la va interrompre l'Ànakin-. Espera una mica més.

Podia captar-ho a través del fum: era una llançadora classe Sentinella.

-Creuen que ens hem estavellat -va apuntar en Valin.

-Sí -va admetre l'Ànakin, forçant els motors.

El modificat transbordador va intentar apartar-se mentre l'altra nau sorgia d'entre els arbres, però era massa tard. L'Ànakin va disparar el seu últim torpede de protons, i la nau de la Brigada de la Pau es va convertir en una bola de foc, enfonsant-se en la selva ja ardent.

-Ànakin! -va cridar la Sannah.

Instintivament, el noi va tirar dels comandaments perquè la nau s'elevés, però no ho va aconseguir abans que múltiples impactes foradessin el casc.

-Aquí esteu -va murmurar.

De les tres naus que l'havien perseguit per mitja lluna, només quedava aquella, un Ala-E. Malauradament, mentre el transport de l'Ànakin se sacsejava tan violentament com per presagiar un descens més que accidentat, el petit caça seguia indemne.

-Només has d'encertar-lo una vegada, Sannah -va dir l'Ànakin-. Potser dues, no més.

-No puc centrar-lo en el meu punt de mira -va cridar ella des del darrere.

La petita nau va fer una ràpida passada, i l'aire va ensumar de sobte a ozó i metall vaporitzat mentre el transport tornava a sacsejar-se violentament.

-Deixa'm disparar a mi! -va exigir en Vehn.

-Què?

-Mira, no vull morir. Aquesta és la meva nau i aquests són els meus canons. Els conec millor que aquesta nena. És clar que mai ha manejat un canó... iiiih! -va cridar, quan l'Ànakin va fer descendir la nau en una espiral molt tancada.

-Creus que vaig a confiar en tu?

-Utilitza els teus maleïts i pudents poders Jedi. No pots veure que parlo seriosament?

Davant la seva sorpresa, l'Ànakin no va captar engany ni traïció en el seu company forçós.

-Dispararàs contra els teus propis amics?

-No són els meus amics.

Sinceritat de nou. L'Ànakin va prendre la seva decisió.

-Valin, treu-li les manilles i acompanya'l fins a la torreta. Vehn, et juro que si això és un truc, no importa el que passi després, ho lamentaràs.

-Més del que ja ho estic lamentant ara...? Ho dubto.

L'Ànakin va descendir de nou, intentant guanyar uns segons preciosos. Només comptava amb un motor, i un impacte més acabaria amb la nau ràpidament.

-Ja estic en posició -va dir en Vehn des de la torreta-. Dóna'm una mica d'altitud, és quan necessito.

-La tindràs -va cridar l'Ànakin.

Va tornar a llançar la nau cap al cel. L'Ala-E va creure veure la seva oportunitat per destrossar l'únic motor viable del transport, que va tossir sorollosament i va morir. Per un segon, el transport va semblar penjar immòbil a cent metres sobre les copes dels arbres. En aquell moment, en Vehn va prémer el gallet i va sembrar el cel de línies vermelloses que van travessar l'Ala-E i el van fer girar descontroladament sobre si mateix. Llavors, el transport va començar a caure i l'Ànakin va connectar els repulsors a tota potència.

L'últim que va sentir abans de desmaiar-se va ser el so del metall estripant.

* * *

L'Ànakin va tornar en si sentint el gust de la sang a la boca. No sabia si havia estat fora de combat segons o dies, i una ràpida mirada als controls no va ajudar. Només va poder veure vegetació aixafada a través del transpariacer de la cabina del pilot.

-Sannah! Valin!

-Estan bé -va respondre en Remis Vehn des de la part posterior del transport-. Una mica masegats, però res més.

L'Ànakin es va retorçar en el seu seient i es va trobar davant del canó d'una pistola làser. Pestanyejant repetidament, abans de mirar als freds ulls grisos de l'home.

-Vols baixar la teva arma, oi? -va preguntar l'Ànakin, irradiant Força.

-Bé... -va dubtar en Vehn.

-Baixa-la -va ordenar l'Ànakin.

-D'acord, la baixaré.

-Genial -L'Ànakin es va alliberar de l'arnès de vol. Va prendre la pistola de la mà de l'altre i se la va guardar en el seu cinturó.

-Fumuts Moffs! -va maleir en Vehn-. Realment els Jedi sou bruixots.

-No et moguis -li va advertir l'Ànakin, girant-se cap a la Sannah.

La noia melodiana estava inconscient, però la seva respiració era uniforme. En Valin es mantenia despert, però la part del casc més propera a ell s'havia doblegat de tal manera, que l'arnès de la Sannah estava encallat. L'Ànakin el va tallar amb el sabre làser i la noia va gemegar suaument.

-Vehn, treu d'aquí la Sannah -li va dir al brigadista-. Aquesta nau encara pot reservar unes quantes sorpreses.

-La meva nau! -es va lamentar en Vehn-. No puc creure el que li has fet a la meva nau!

-Ho van fer els teus propis companys -el va corregir l'Ànakin-. Els mateixos que han assassinat a un Mestre Jedi i han fet presonera la meva millor amiga. No esperis que aboqui ni una sola llàgrima per la teva nau o per tu.

-Primer, no són els meus companys -va intentar aclarir en Vehn-. Només em vaig ficar en aquest assumpte pels diners i perquè vaig pensar que es tractava de Jedi adults, no de nens. I segon, no espero que et posis a plorar, però, com penses sortir d'aquesta selva embullada sense la meva nau?

L'Ànakin no va contestar, estava ocupat examinant en Valin.

-Et trobes bé? -li va preguntar-. Pots caminar?

-Estic bé, tranquil -va contestar en Valin.

-Bé, vull que surtis a fora i busquis un refugi entre els arbres. Vés amb compte... la jungla no és precisament segura, encara que suposo que la nostra caiguda haurà espantat a la majoria dels seus habitants.

Llavors va examinar la Sannah. Estava molt masegada, però no va captar res especialment greu en ella.

-Treu la Sannah -li va repetir a Vehn-. Jo sortiré de seguida.

Mentre l'altre obeïa, l'Ànakin va recollir les manilles del sòl.

* * *

-No és just -es va queixar en Remis Vehn-. Acabes de reconèixer com és de perillosa aquesta selva i no només no em dónes una arma, sinó que em tornes a emmanillar. I si ens topem amb alguna cosa que busca dinar?

-Per escollir-te a tu hauria de ser un devorador de carronya -va respondre l'Ànakin.

-Molt graciós. Abans et vaig ajudar.

-De veritat penses que vaig a donar-te les gràcies? -rebufà l'Ànakin-. Només intentaves salvar la teva pròpia pell, res més. Ara, calla.

-Es posarà bé? -va preguntar en Valin, contemplant la Sannah.

-Crec que sí -L'Ànakin va tocar físicament el front de la noia melodiana amb el palmell de la mà i mentalment amb la Força, enfortint-la allà on semblava més feble, atraient-la suaument cap a la consciència.

Ella va obrir els ulls amb un feble sospir, va pestanyejar i es va asseure bruscament.

-Tahiri! -va exclamar.

-Shhh, tranquil·la -la va calmar l'Ànakin-. Ens em estavellat i t'has donat alguns cops. Com et trobes?

-Com si m'hagués enverinat una purella i estigués penjant de la seva xarxa. Com està en Valin?

-Estic aquí -va contestar ell.

-Tots estem més o menys bé -va assegurar l'Ànakin.

-No, tots no -unes llàgrimes van sorgir als ulls grocs de la noia-. El Mestre Ikrit, i la Tahiri...

-El Mestre Ikrit es va sacrificar per nosaltres -va assegurar l'Ànakin, sentint el gust de la bilis a la gola-. I no voldria que ens afligíssim per ell. Ara és un amb la Força. Respecte a la Tahiri...

-També està morta, oi? -va preguntar en Valin desesperançat.

-No -L'Ànakin va agitar el cap amb decisió-. Puc sentir-la en la Força.

Cridant-me, podia haver afegit. Sentia la seva por barrejada amb ràbia, però no li semblava que estigués en perill imminent.

L'Ànakin es va tornar cap a Vehn, que es trobava assegut a terra a diversos metres de distància, envoltant un jove arbre Massassi amb els braços, i els canell emmanillats.

-Què faran amb ella, Vehn? On se suposa que havíeu de portar els nens un cop els tinguéssiu en el vostre poder?

-Ja t'he dit que no sabia que els nostres objectius fossin nens -va replicar en Vehn bròfegament-. I no tinc ni idea d'on se suposa que havíem de portar-los.

-Però sí sabies que anàveu a lliurar-los als yuuzhan vong.

En Vehn va estudiar les fulles que gronxava el vent per sobre del seu cap.

-Sí -va reconèixer per fi.

-On? On era la cita?

-No ho sé.

-Menteixes.

-Escolta, mira...

-Puc obligar-te a què m'ho diguis -va advertir l'Ànakin-. I no t'agradarà.

Se li va ocórrer que el seu germà Jacen no aprovaria aquesta classe d'amenaces, i tampoc l'oncle Luke. Però en aquell moment, no li importava gens ni mica.

En Vehn es va remoure inquiet, però no va dir res. L'Ànakin es va aixecar sobtadament i es va apropar al brigadista de la pau.

-Alto! Espera un segon, Jedi! No em fregeixis el cervell! No sé molt, però puc dir-te una cosa que vaig escoltar per casualitat, quelcom que se suposa que no havia de sentir.

L'Ànakin va donar un altre pas... i es va ajupir enfront d'ell. Els seus ulls blaus van quedar a mil·límetres dels grisos fosc d'en Vehn.

-I bé? -li va instar.

-Se suposa que no havia de saber res, però... els yuuzhan vong ja tenien planejat venir a aquest miserable forat. La Brigada de la Pau va decidir avançar-se i capturar-vos abans que arribessin.

-I així estalviar-los les molèsties?

-Exactament. Aquests tipus de la Brigada de la Pau van de debò. Semblen realment convençuts que la galàxia estarà condemnada a no ser que els hi donem als vong el que volen.

-Per què dius «aquests tipus de la Brigada de la Pau», com si tu no fossis un d'ells?

-Em van contractar com a pilot. Això és tot.

L'Ànakin va arrufar les celles, però ho va deixar passar.

-Què farà la Brigada de la Pau, ara que el seu treball ha resultat un nyap?

-Com saps que ha estat un nyap? Van deduir que amagaríeu els nens en algun lloc, així que van portar bons rastrejadors i un equip de recerca.

-No trobaran a ningú -va dir l'Ànakin resolt-. Què faran llavors? Els yuuzhan vong poden pensar que la Brigada va venir per amagar als nens. Com a mínim, no s'alegraran molt de veure que vau ser tan ineptes com per no capturar ni a un sol Jedi i deixar que trenta o més se us s'escapessin entre els dits.

En Vehn va meditar la seva resposta.

-Potser surtin corrent o intentin aplacar-los amb la seva única presonera... No els conec prou com per estar segur.

-Ànakin -va cridar la Sannah suaument-, la Tahiri i tu vau salvar la meva gent. No puc permetre que li passi res a ella, no puc!

-Per què no ho vau pensar abans? -va esclatar l'Ànakin-. Vosaltres tres havíeu d'haver marxat amb Kam i la Tionne. Vau creure que això era una mena de joc. I no ho és.

-Ànakin! -els ulls de la Sannah es van obrir com plats, abans de baixar-los avergonyida-. Tens raó -xiuxiuejà-. És culpa nostra. Culpa meva. Vaig poder dir-ho a Kam i res d'això hauria passat. El Mestre Ikrit seguiria viu... -les llàgrimes van relliscar galta avall i, per un segon, l'Ànakin es va alegrar que plorés, satisfet que per fi s'adonés de com d'estúpida que havia estat. Va voler estar d'acord amb ella.

Va estrènyer les dents, es va posar dret i es va internar a la selva.

No va anar molt lluny. Es va recolzar contra el tronc d'un arbre gegant respirant pesadament, intentant recompondre's. Quan va pensar que ho havia aconseguit, va tornar a la clariana on la Sannah seguia plorant. En Valin també vessava llàgrimes silencioses.

-M'he equivocat -va reconèixer tranquil·lament-. La culpa no és de cap de vosaltres, només intentàveu ajudar. La culpa és de la Brigada de la Pau, la culpa és dels yuuzhan vong, no vostra. I sentir-se culpable no ens ajudarà en aquests moments. En aquest planeta queden moltes més naus. Pel que sabem, ens tenen localitzats, així que hem de preparar-nos. Si no vénen a per nosaltres, haurem d'aconseguir que aquesta nau torni a volar.

En Remis Vehn va deixar anar un riure amarg.

-Podem comptar amb parts de tres naus, ja que vam enderrocar-ne a dues -va seguir dient l'Ànakin-. I hem d'aprofitar aquestes parts per aconseguir que funcioni almenys una de les tres. A més a més, segur que l'ajuda està de camí, i potser l'únic que calgui fer sigui resistir una mica més. Valin, quedes encarregat de fer inventari del menjar i les medicines de què disposem. Vehn, tu li diràs a quina part de la teva nau tens emmagatzemat tot això... i quan dic tot, vull dir tot. Sannah, vaig a donar-te la pistola làser. Vull que vigilis el campament mentre miro als llocs on es van estavellar les que ens perseguien. Si sents alguna cosa al cel, el que sigui, us amagueu i esteu amagats fins que se'n vagi. Entesos?

-Sí -va respondre la Sannah. En Valin va assentir mudament amb el cap.

-Bé. I una altra cosa, ignoreu tot el que digui en Vehn. No toqueu les seves manilles, ni tan sols us apropeu a ell. Tornaré ben aviat.

Següent