Espectre del Passat (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

El seu nom oficial era el Gran Passeig de la Vora; i fins i tot en un món que s'enorgullia de les seves obres d'enginyeria tant com ho feia Cejansij, era de fet una obra notable. Trenta metres d'ample en la seva major extensió, unit a la paret oriental del Canyonade a dues-terceres parts del camí del sòl a la vora, s'estirava per tota la longitud, més de deu quilòmetres, del canó. Petites caselles de comerç i venda estaven fixades tot al llarg de la paret del canó, àrees comercials barrejades amb cercles de conversa o diminuts jardins de meditació contornejats per raïms d'escultures. En altres punts la paret havia quedat completament oberta per permetre l'observació lliure d'obstacles dels interessants grups de vegetació natural o de les petites cascades que es vessaven suaument cap a terra del canó.

Encara que, la vista més interessant, estava a l'altra banda del Passeig. Més enllà de la barana d'una malla metàl·lica molt elaborada fins a l'altura del pit, un podia mirar cap avall al mateix Canyonade, a la ciutat que havia estat creada a terra i els costats. A intervals regulars la barana s'obria en arcs celestials que s'encorbaven gràcilment a través del canó a les inferiors i més utilitàries passarel·les al costat més llunyà. Els arcs celestials estaven arreglats en grups de nou en un patró de diamant: tres connectaven amb el Passeig, dos de cada un es connectaven amb les passarel·les per sobre i per sota d'ell, un a cadascuna de les passarel·les per sobre i per sota d'aquells.

Una obra impressionant, que ho era encara més pel fet que tota l'estructura de tres-cents anys d'edat es mantenia sòlidament al seu lloc sense cap suport de repulsors en absolut. Caminant al llarg del Passeig, mirant a través de la foscor a les llums escampades pel canó i avall, en Luke es va preguntar si algú en aquests dies moderns hagués tingut les dues, l'habilitat i la confiança en si mateix, per emprendre una obra de semblant magnitud.

Rodant al costat d’en Luke, l’R2 va refilar inquietament.

-No et preocupis, R2, no vaig a acostar-me massa a la vora,- en Luke va tranquil·litzar al petit droide, movent les espatlles sota la seva capa amb caputxa. -No obstant això, no és perillós, el fullet diu que hi ha raigs tractors d'emergència disposats per agafar a qualsevol que caigui.

L’R2 va trinar un assentiment no completament convençut. Llavors, fent rodar la seva cúpula per donar una mirada subreptícia cap enrere, va xiular una pregunta.

-Sí,- va dir sòbriament en Luke. -Encara està seguint-nos.

Havia estat seguint-los, de fet, des de poc després de la seva arribada al Passeig: un gran alienígena voluminós, esmunyint-se dins i fora dels grups d'altres vianants amb una gràcia improbable. En Luke no estava exactament segur de quan ell i l’R2 l’havien descobert i identificat; possiblement durant el viatge en el turboascensor des de l’espaiport, possiblement no fins que havien arribat al mateix Passeig.

Pel que sabia, era completament possible que no hagin estat identificats en absolut. La seva cua podria ser simplement un lladre local esperant alleujar a un estrany desvalgut del seu droide astromecànic.

En aquest cas, anava a endur-se una sorpresa.

L’R2 va refilar de nou.

-Paciència,- li va dir en Luke, mirant al voltant. Havien arribat al final d'un dels grups d'edificis que abraçaven la paret i ara estaven entrant a una ampla àrea que només oferia una cascada i dues àrees de conversa actualment desocupades. Tranquil, pacífic, i més privat de tot el que en Luke havia vist aquí fins ara. Un lloc ideal per mantenir una conversa improvisada.

O per fer saltar una emboscada.

-Aturem-nos aquí un moment,- li va dir a l’R2, creuant cap a la vora exterior del Passeig. Estaven més o menys al mig de l'àrea tranquil·la ara, amb la cascada ondulant suaument darrere d'ells. Escollint una secció de la barana, en Luke va deixar de caminar i va recolzar els colzes a la barra superior, estirant-se a la Força mentre ho feia. Ara hi va haver un canvi subtil en les emocions del seu perseguidor: un canvi que es va sentir per al Luke com que l'altre havia pres una decisió.

-Ve cap aquí,- en Luke li va murmurar a l’R2. -Crec que està sol, però encara podria haver-hi problemes. Mantingues-te enrere fora del camí, està bé?

El droide va assentir amb un refilet nerviós, rodant un metre enrere en resposta. Tornant a posar els colzes a la barana, en Luke va mirar fixament fora a Canyonade, un suau calfred li va córrer per l'esquena quan va escoltar els passos silenciosos que s'aproximaven pel costat. Fins on podia dir, aquest era el punt exacte on s'havia vist en aquesta visió.

Els passos es van aturar.

-Disculpi,- va preguntar una veu suau. -És vostè el Mestre Jedi Luke Skywalker?

En Luke es va tornar, donant la seva primera mirada clara a l'ésser que havia estat seguint-los. Era d'una espècie que no li era familiar: alt i ample, amb plaques òssies fosques mig ocultes sota la capa de pell afaitada que vestia. El seu cap era gran, amb ulls negres alerta i amb petites pues on la boca estaria en un humà.

-Sí, ho sóc,- va confirmar en Luke. -I tu?

-Jo sóc Moshene Tre,- va dir l'alienígena. –L’Un'Yala de la tribu Cas'ta del poble rellarí de Rellnas Minor.

Va alçar una mà de la mida de la d'un wookiee al coll de la seva capa i va donar volta la vora. Cordat a la part inferior hi havia una agulla distintiva d'or filigranat.

-També sóc un observador de la Nova República. Em sento honrat de conèixer-lo, senyor.

-I jo a tu,- va dir en Luke, inclinant el cap en salutació mentre els seus últims vestigis de tensió s'esvaïen. Els Observadors eren una part experimental, quasi-oficial de la Nova República, creada en aquesta última ronda de reorganització de política governamental. Movent-se lliurement pels seus sectors designats, el seu treball era informar directament a l'Alt Consell i al Senat el que veien o sentien, enfocant-se en particular en les activitats governamentals impròpies a què les autoritats natives o del sector podrien preferir fer els ulls grossos.

Hi havia hagut alguns temors primerencs que els Observadors podrien evolucionar en el tipus de forces de seguretat secretes que l'Imperi havia usat amb tan devastador efecte durant el seu regne de terror. Fins ara, però, això no semblava estar passant. Els diversos governs que s'havien compromès a patrocinar als Observadors havien escollit els seus candidats amb cura, a cura de contractar només a éssers èticament forts i llavors definint estrictament els límits del seu mandat. El fet que els Observadors eren assignats a sectors lluny de casa i de qualsevol rivalitat nativa o de l'espècie indubtablement ajudava animar els seus patrocinadors a escollir candidats que fossin tan incorruptibles i imparcials com fos possible.

Un sistema similar havia estat usat en l'Antiga República, sabia en Luke, amb els Cavallers Jedi que actuaven en el paper dels Observadors. Potser algun dia els seus graduats de l'acadèmia serien prou nombrosos, i inspirarien la suficient confiança, per assumir aquesta tasca un cop més.

-Què puc fer per ajudar-te?- va preguntar.

-Si us plau perdona la meva impertinència de caminar a la teva ombra,- va continuar en Tre. -Però vaig sentir que era una càrrega parlar amb tu, i necessitava estar segur de la teva identitat abans d'aproximar-me.

-Ho entenc,- va dir en Luke. -No hi va haver cap dany. En què puc ajudar-te?

El rellarí va anar fins a la barana al costat d’en Luke i va assenyalar amb una mà gegantina cap avall.

-Desitjo que vegis el que està passant aquesta nit al Canyonade. Que vegis, i que entenguis.

En Luke es va tornar de nou a la barana i va mirar cap avall. Tot el que podia veure eren les llums normals de carrers i vehicles d'una ciutat moderna.

-On se suposa que he de mirar?- va preguntar.

-Allà,- va dir en Tre, apuntant directament cap a una gran àrea en forma de diamant prop del centre del Canyonade és davant d'on els dos d'ells estaven aturats. Encara vorejada per la il·luminació normal dels carrers, l'àrea en si mateixa estava gairebé completament fosca, amb només un grapat de llums diminutes visibles prop del centre.

-Sembla un parc,- es va arriscar en Luke, mentalment tractant de recordar el mapa del Canyonade que havia mirat en el camí a l’espaiport. -Tranquil·litat Comú, potser?

-Això és correcte,- va dir en Tre. -Veus les llums en el centre?

-Sí,- va dir en Luke. -Són...

Va fer una pausa, arrufant les celles. En els últims segons, mentre ell i en Tre havien estat parlant, el nombre de llums s'havia aparentment duplicat. Encara agrupades molt juntes... i llavors, fins i tot mentre ell mirava, un nou cercle de llums es va agregar al grup.

-Són llums de pau,- va dir en Tre. -Aquesta nit, la gent de Cejansij es reuneix per donar suport a la justícia.

-Sí,- va dir en Luke. Podia veure massa bé on anava tot això. -Justícia.

-Percebo pel teu to de veu que encara no ho entens,- va dir en Tre, amb el seu propi to de suau reprimenda. -L'Alt Consell i el Senat desestimen totes aquestes manifestacions com aldarulls fets pels violents o ignorants, o sinó com complots de l'Imperi. Però aquest no sempre és el cas.

-No crec que el Senat realment vegi les coses tan simples,- va dir en Luke. No obstant això, havia d'admetre que en Tre tenia raó. -Així que, en quina tercera categoria encaixaria la manifestació d'allà baix?

-Com ja he dit: suport a la justícia,- va dir el rellarí. -Les llums blanques que veus són en memòria de la gent de Caamas. Aviat...ara sí, allà. Les veus?

En Luke va assentir. Al voltant del grup de llums blanques, havia aparegut un cercle prim de llums blaves. Mentre mirava, més s’hi van unir, creant un anell sempre creixent de blau al voltant del blanc. -Les veig.

-Representen la memòria de les víctimes de la massacre de Vrassh,- li va explicar en Tre. -La terra guanyada pels perpetradors d'aquest acte les ha reanomenat grans riqueses, però ni el govern de Pas'sic ni la Nova República han insistit que una mica d'aquesta riquesa sigui donat a les famílies dels supervivents, com les dues, el costum i l'antiga llei d'aquest món dicten.

-Un dels meus estudiants Jedi venia de Vrassh,- va dir en Luke, amb el seu cor regirant pel record. -Tenia molta fúria a superar abans que el seu entrenament apropiat pogués començar.

-La seva ràbia és comprensible,- va dir en Tre. -No obstant això no hi ha tal empipament en aquells reunits allà a baix.- Va assenyalar de nou cap al creixent cercle de llums. -No en la forma en què els humans defineixen l'enuig. Són tranquils i pacífics, no amenacen ningú. Però no s'oblidaran d'aquells a qui se'ls va fer mal, ni permetre que aquells en el poder se n'oblidin.

-Sí,- va murmurar en Luke. -Certament hi ha coses que mai s'han d'oblidar.

Durant alguns minuts es van quedar en silenci i van mirar. El cercle de llums blaves va continuar creixent, i llavors, quan el centre blanc havia donat pas al blau, el blau va donar pas al groc. Al groc se li va unir i va ser abraçat al seu torn pel vermell, llavors pel verd pàl·lid, llavors pel violeta, i finalment per un anell exterior de blanc. -Estan tots reunits,- va dir en Tre quan la sèrie d'anells concèntrics va estar completa. -Aquests són els que aquesta nit han donat el seu temps a la memòria. Altres donaran el seu temps altres nits, i quan tots mirin sota les llums recordaran també. I tot Cejansij s'enfortirà en la seva resolució de continuar sol·licitant a les seus de poder fins que tots aquests mals siguin corregits.

En Luke va agitar el cap.

-Excepte que cap d'aquests mals pot ser realment corregit, Un'Yala Tre,- va dir. -Ni Caamas, ni cap d'ells.

-Els cejansijíes entenen això,- va dir el rellarí. -Saben que els morts no poden retornar a la vida, ni els mons devastats ser arreglats de nou. Ells merament busquen la justícia tal com està dins del poder dels éssers mortals concedir-la.

-I quina justícia buscarien per Caamas?- va persistir en Luke. -El càstig a tota la raça bothana pels crims d'uns pocs?

-Molts dirien que això no seria justícia veritable,- va convenir en Tre. -Però altres no comparteixen aquesta opinió, i les seves veus també han de ser escoltades.- Va apuntar als cercles de llums. -Però ara mira. Ells demostren que aquesta justícia no pot limitar-se a una sola gent o esdeveniment. La justícia ha d'existir per a tots.

En Luke va arrufar les celles. Els prolixos cercles estaven separant-se, els diferents colors començaven a barrejar-se en les vores. El seu primer pensament va ser que la manifestació havia acabat i els participants estaven començant a dispersar-se. Però el grup general de llums no semblava estar fent res més gran. Els colors van continuar amalgamant-se, els anells van donar pas a una barreja més homogènia de color.

I de sobte ho va entendre. Els participants estaven deixant els seus propis cercles de memòria i els estaven entreteixint amb la gent en els altres cercles. Era una silenciosa encara que profundament commovedora demostració d'unitat.

-Alguns d'aquells ara al Comú creuen de fet que tota l'espècie bothana s'ha de considerar responsable del crim de Caamas,- va dir en veu baixa en Tre. -Almenys pel que fa a les indemnitzacions als supervivents caamasi. Altres cejansijíes rebutgen aquest argument, però estan d'acord que el fet d’ocultar el coneixement de la seva part en el crim, el lideratge bothan ha renunciat a qualsevol dret de demanar innocència. Haurà també visitants extraplanetaris al Comú, sostenint les seves llums amb ells i les opinions variaran igualment.

-Sembla que aquí és com en tota la resta de la galàxia,- va dir en Luke.

-És cert,- va dir en Tre. -El punt que desitjava ensenyar-te, Mestre Skywalker, és que aquestes diferències no són el resultat de complots enemics o si més no postures entre rivals polítics. Són les diferències d'opinió genuïnes i honestes entre els molts éssers que constitueixen la Nova República. Desestimar a qualsevol d'elles com a poc important o feta sense pensar és insultar l'honor i la integritat d'aquests éssers i les seves cultures.

-Ho sé,- va dir en Luke. -Estic segur que el Senat també ho sap. El problema és com reconciliar totes aquestes diferències. No només sobre Caamas, però també en altres mil assumptes.

-No sé com tindràs èxit,- va dir en Tre. -Només sé que s'ha de fer, i que s'ha de fer ràpidament. Ja he sentit les commocions d'enuig genuí degudes a la inacció del Senat en aquest assumpte. Hi ha altres commocions i fins i tot més pertorbadores: suggeriments murmurats que a la Nova República ja no li importa què fa qualsevol món contra els seus veïns o adversaris, tot ara alguns s'estan preparant per resoldre vells greuges, mentre altres busquen noves aliances per protegir-se.

En Luke va sospirar.

-He perdut el compte de quantes vegades el govern de la Nova República ha estat acusat de ser massa sever en una crisi o una altra durant els últims anys. Ara estan intentant deixar que els sectors i sistemes es governin a si mateixos una mica més, llavors per descomptat els acusen de no fer-hi res.

-Això et sorprèn?- va preguntar en Tre. -L'única certesa en tota la política és que algunes veus fortes s'aixecaran contra qualsevol decisió que es prengui.

-Sí,- va dir en Luke, mirant avall a les llums oscil·lants.

-Molts d'aquells que ara s'estan manifestant es reuniran més tard aquesta nit al cafè PensarEsLlibertat,- va dir en Tre. -Està al costat llunyà del Comú, a la cantonada occidental del diamant. Si tries unir-te a ells, estaran complaguts d'explicar-te els seus pensaments.

-Estic segur que ho estaran,- va dir en Luke, amagant acuradament una ganyota. -Gràcies per prendre't el temps per mostrar-me això.

-És el meu deure jurat de proveir d'informació als líders de la Nova República,- va dir greument el rellarí. -És un jurament que em prenc molt seriosament.

Va ajuntar els dits i va inclinar el cap.

-T'agraeixo alhora el teu temps i la teva atenció, Mestre Skywalker, i t’insto a què visiteu el PensarEsLlibertat aquesta nit. Guanyaràs molt coneixement allà.- Inclinant el cap de nou, es va donar la volta i es va allunyar pel Passeig.

Darrere d’en Luke, l’R2 va xiular suaument, i es va tornar per veure al petit droide aturat en mecàniques puntes de peus mentre mirava baix a les llums del Canyonade.

-És impressionant, està bé,- va convenir sòbriament en Luke. -Això és el que el fa tan difícil de manejar. Hi ha tant d'això que realment són diferències honestes d'opinió.

L’R2 va trinar de nou, la seva cúpula va girar significativament en direcció a l'arc celestial a la seva esquerra, la direcció que havien de prendre per travessar el Canyonade i baixar al cafè que en Tre havia esmentat.

-Suposo que hem d'anar a fer una ullada,- va dir reticentment en Luke. -Encara que dubto que aconseguim cap nova informació allà. Només seran més opinions.

Es va separar de la barana i va començar a caminar cap a l'entrada a l'arc celestial.

-Si realment vols informació has d'anar amb algú com Talon Karrde,- va continuar mentre l’R2 rodava al costat d'ell com una mascota ben entrenada. -De fet, he estat pensant que potser hem d'intentar posar-nos en contacte amb ell.

L’R2 va fer un soroll que va sonar rude.

-Espero que això sigui per l'actual actitud cap a ell a Coruscant,- li va advertir en Luke, -i no per al propi Karrde. Ha fet molt per la Nova República.

El droide va fer un refilet ambigu, seguit per una impressió notablement bona d'un munt de monedes tentinejant.

-Sí, ja sé que se li va pagar per la seva ajuda,- va reconèixer en Luke. -Podries recordar que els diners també va ser la primera raó per la qual en Han es va involucrar amb la Rebel·lió, i va anar prou bé.

Van arribar a l'entrada de l'arc celestial i van entrar al pont amb baranes i sostre com paraigües. Com el mateix Passeig de la Vora, els arcs celestials del Canyonade eren notables exemples d'habilitat d'enginyeria, encorbant-se suaument i gràcilment per la gola de mig quilòmetre sense l'ajuda de suports o cables de suspensió addicionals. El costat dret de la passarel·la estava acabat en una simple superfície antilliscant, clarament dissenyada per als vianants casuals o aquells que volien fer una pausa i admirar la vista del Canyonade de sota. El costat esquerre, en contrast, estava proveït amb un parell de cintes transportadores per al viatger seriós que merament desitjava anar d'un costat a l'altre.

Hauria estat un passeig plaent, va pensar en Luke amb una silenciosa punxada de remordiment, però últimament no semblava tenir el temps per a tals plaers simples.

-El punt important és que en Karrde sempre ha vingut primer a nosaltres amb la informació que necessitàvem-, va afegir per a l’R2, conduint al droide cap a la cinta transportadora i entrant darrere d'ell. -Ho admeti o no, està realment del nostre costat.

L’R2 va girar la seva cúpula al voltant per enfrontar al Luke, va fer una mena de grunyit suposo-que-sí, llavors va tornar a girar-la per mirar de nou cap endavant. La cinta transportadora s'estava accelerant, va notar en Luke amb interès, accelerant-se contínuament mentre s'aproximaven al centre de l'arc. Presumiblement no tota la cinta estava accelerant, el que crearia un bon desafiament per a qualsevol que intentés pujar a la cinta darrere d'ell. Estava composta d'algun tipus de material pseudo-fluid, va suposar, usant una variant de flux laminar per crear velocitats variables al llarg de la seva longitud. Una meravella d'enginyeria més per afegir a la llista.

Van arribar a la cúspide de l'arc, i estava pensant a demanar-li a l’R2 que li fes una anàlisi de la cinta transportadora, quan va sentir un parpelleig en la Força. No va ser molt, poc més que una punxada a curta distància. Però va ser suficient.

En alguna part molt prop a la mà, algú estava preparant-se per l'assassinat.

Va sortir de la cinta transportadora, lluitant per un moment amb l'abrupte canvi de velocitat abans de recobrar l'equilibri. L’R2, de sobte adonant-se que se n'havia anat, va grallar de sorpresa, llavors va grallar de nou quan en Luke es va estirar amb la Força i el va alçar completament en l'aire.

-Silenci,- el va amonestar en Luke mentre baixava al droide a la secció estacionària de la passarel·la. Fent una mirada al voltant, es va estirar de nou amb la Força.

La intenció assassina encara hi era, en algun lloc prop. Però encara que hi havia un grapat d'altres vianants a la vista, no hi havia res que pogués veure que semblés encaixar amb la sensació.

Almenys, no en aquest arc celestial en particular.

Es va donar la volta, apuntant cap amunt per sota de la vora del sostre del seu arc celestial i a través de la malla de la barana de l'arc celestial que corria en paral·lel a un nivell sobre d'ell. I allà estaven, potser deu metres més endavant d'on ell estava: dues figures amb capes i caputxes parades amb les espatlles estretes contra la barana, la figura més petita de la mida d'un nen aferrada a la més alta. Més enllà d'ells, en Luke podia a penes distingir les formes fosques de tres atacants movent-se lentament i confiadament cap a ells. A la mà d'un d'ells, va veure la lluentor d'un ganivet.

No hi havia temps per perdre, i exactament una sola ruta que tingués alguna oportunitat de què en Luke arribés a ells a temps. Seria un salt fort, però res que un Jedi usant la Força no pogués manejar fàcilment. L'únic imponderable era si els rajos tractors de seguretat del Canyonade reaccionarien prou ràpid per agafar-lo enmig de l'aire i desviar-lo.

Només hi havia una manera d’esbrinar-ho.

-Espera aquí, R2,- va murmurar. Estirant-se a la Força, va botar de la passarel·la al cim de la barana del seu arc celestial. Per un parell de batecs del cor es va quedar allà ajupit, recobrant l'equilibri mentre feia una mesura visual final de la distància entre aquest i l'altre arc celestial. Llavors, respirant profund, va utilitzar la Força de nou i va saltar.

Els raigs tractors d'emergència òbviament no estaven tan ben calibrats com havia temut, i hi va arribar a l'altre costat sense res més que un cop de colze lleuger per part d'ells. Agafant-se la vora de la barana de l'altre arc celestial, va passar les cames a través de l'obertura entre la barana i el sostre per aterrar una mica ajupit a la secció immòbil de la passarel·la.

Va avaluar d'una mirada el quadre disposat davant ell. Les dues probables víctimes, com ja havia vist, estaven dretes endavant i a la dreta, amb les espatlles estretes contra la barana. La caputxa de la més alta d'elles s'havia caigut enrere, revelant la cara arrugada i el cabell blanc d'una dona. La cara del nen aferrat al seu costat, probablement un nét o fins i tot un besnét, considerant l'edat de la dona, encara estava completament a l'ombra. Però en Luke no necessitava veure una expressió, la forma en què el nen s'aferrava al costat de l'anciana era tota l'evidència que qualsevol necessitava per reconèixer-hi el terror silenciós.

Un terror que estava ben fundat, des de l'arc celestial més a baix en Luke havia vist tres homes brandant ganivets que se'ls acostaven. Ara, des de la seva nova perspectiva, podia veure que aquests tres només eren el cercle intern d'un grup molt més gran. Altres nou homes estaven uns passos més enrere, formant un semicercle al voltant de la seva presumpta presa. Els nou tenien les cares endurides d'homes als qui les vides havien estat formades per la violència i la crueltat; dels nou tenien blàsters desenfundats i llestos.

I en aquell moment, les nou cares, i cinc d'aquells blàsters apuntaven al Luke.

-Ja n'hi ha prou,- va exclamar en Luke, redreçant-se de la postura ajupida en què havia aterrat. -Baixin les seves armes.

-Tinc una idea millor,- va grunyir un dels homes, la seva veu era tan bruta com la seva aparença. -Per què no et dones la volta i te n'allunyes. Mentre encara puguis.

-No ho crec,- va dir en Luke, intentant sonar més confiat del que sentia. Amb 5, 6 ara, blàsters apuntant-lo, hi hauria una carrera per veure si podia treure el seu sabre de llum prou ràpid com per desviar els tirs que estarien venint en la seva direcció en el moment en què fes un moviment cap l'arma.

Però allà estava la cinta transportadora dues passos a la seva esquerra. Una secció en cada direcció, ambdues movent-se a velocitat raonablement alta.

-Estem perdent el temps,- va renyar un dels altres homes –Acaba-ho i...

I en aquest instant, enmig de la frase, el nen es va moure.

Va ser tan silenciós i tan ràpid que al principi en Luke no es va adonar del que estava succeint. El nen es va girar des d'on s'aferrava espantat de mort amb la dona cap al més proper dels atacants que brandava un ganivet, un braç es va balancejar davant de l'home com un estilitzat copet creuat al pit que va quedar curt. El moviment del braç va semblar desviar l'infant com una pedra rebotant cap al segon atacant, el moviment de palmellada de nou, i estava llançant-se ara cap al tercer home.

I amb un crit borbollejant, el primer home es va ensorrar a terra.

Algú va jurar amb un insult sobresaltat, els blàsters apuntats cap al Luke van vacil·lar mentre la sobtada confusió s'entremetia en el que dos segons abans havia estat una situació sòlidament segura. Els caps es van tornar a mirar cap al nen i la seva àvia.

I llavors el segon home es va arronsar, i el tercer home va començar a fer el mateix, el seu ganivet ara inexplicablement estava a la mà del nen. Però només breument, un instant més tard, amb un abreujat gir del canell, el ganivet va volar una curta distància per enterrar-se en el pit d'un dels altres atacants.

I quan ho va fer, la caputxa va caure enrere prou per finalment exposar la cara del nen.

No hi havia un nen sota d'aquesta capa. Hi havia un noghri.

Aquesta única besllum va ser l'última vista clara que qualsevol va tenir de l'alienígena. Per a alguns, va ser l'última vista clara d'una cosa que tindrien alguna vegada. Tot mentre en Luke manotejava el seu sabre de llum, el noghri es va tornar un esborrall de moviment: capbussant-se, rodant, apunyalant ara amb fulles en ambdues mans, evadint la frenètica pluja de rajos de blàster amb facilitat casual. Una magrana va ressonar a la passarel·la als peus de la dona, es va esvair quan en Luke es va estendre a través de la Força per maniobrar a través del buit entre la barana i el sostre i, enviar-la directe cap amunt.

Per quan va explotar inofensivament lluny damunt d'ells, la batalla havia acabat.

-Mestre Skywalker,- va dir el noghri, inclinant el cap greument des del centre de la carnisseria mentre lliscava els seus dos ganivets d'assassí de tornada al seu amagatall. -Em sento honrat per la teva presència, i agraït per la teva ajuda.

-Pel que va ser,- va dir en Luke, agitant el cap sorprès. Havia vist noghris entrenant-se i en pràctica de combat i havia pensat que coneixia els límits de les seves habilitats de lluita. Ni tan sols havia estat a prop. -D'alguna manera, crec que te les hauries arreglat força bé sense mi.

-Disculpa’m, però això no és veritat,- va objectar el noghri, caminant per sobre dels cossos i venint fins a ell. -La teva distracció va ser molt oportuna, permetent-me gairebé quatre segons més que d'una altra manera no hauria tingut.

-Per no esmentar la magrana-, va afegir l'anciana. S'havia ajupit al costat d'un dels morts i estava revisant les seves butxaques amb dits experimentats. -Si no fos per la teva ràpida acció, tots hauríem acabat morts. Gràcies.

-De res-, va dir en Luke, mirant-la amb creixents dubtes mentre ella acabava la seva recerca i seguia al pròxim cos. Un guerrer noghri i una dona amb l'habilitat d'un lladregot professional no eren exactament el que havia tingut en ment quan va venir botant al rescat. -Puc preguntar qui és vostè?

-No qui probablement tems que sigui,- va dir la dona, fent una pausa en la seva recerca per mostrar un somriure. -En realitat és una cosa bastant honesta, i principalment respectable. Meu nom és Moranda Savich; Plakhmirakh aquí està actualment assignat a mi com el meu guardaespatlles. Treballem per a algú a qui coneixes: Talon Karrde.

-Realment,- va dir en Luke. -El més estrany, és que estava pensant a intentar fer contacte amb Karrde.

-Bé, has vingut al lloc correcte,- va dir la Moranda, redreçant-se. -Acaba d'arribar a Cejansij.

-Estàs fent broma,- va dir en Luke, arrufant les celles. -Què està fent aquí?

-Qui sap mai el que en Karrde està fent arreu?- va declarar filosòficament la Moranda. -Per què no véns i li ho preguntes?

En Luke va mirar avall a través de la barana cap a les llums de la ciutat de sota. Un cop més, les hi havia arreglat per estar en el lloc apropiat en el moment correcte. La Força sí que era amb ell.

-Gràcies,- li va dir a la Moranda. -Crec que ho faré.

  

***

-Cap?

En Karrde va alçar la vista del seu escriptori per trobar el cap d’en Dankin sortint per la porta oberta de l'oficina.

-Sí, què passa?

-Savich i la seva guàrdia noghri són aquí,- va dir en Dankin. -Ella va aconseguir les dades que volies.

-Que bé,- va dir en Karrde, arrufant lleugerament les celles. Quan la tripulació del pont del Salvatge Karrde s'havia estat preparant per fer saltar al Ventura Errant de Booster Térrik a la confiada H'sishi, Dankin havia estat portant un somriure mig dissimulat. Estava portant el mateix somriure ara.

-I?- va preguntar en Karrde.

El somriure va deixar totalment d'amagar-se.

-I també et porten una sorpresa.

-Realment,- va dir en Karrde, deixant que la temperatura de la seva veu caigués un parell de graus. -Espero que recordis quant m'agraden les sorpreses.

-T'agradarà aquesta, Cap,- li va assegurar en Dankin, donant un pas al costat i fent senyals. En Plakhmirakh i la Moranda Savich van emergir del voltant de la porta i van entrar a l'oficina, l'última sostenint un cilindre de dades a la mà. I entrant darrere seu...

-Està bé, seré kesselat,- va dir en Karrde, posant-se dempeus. -Una sorpresa de fet plaent. Hola, Skywalker.

-Karrde.- L’Skywalker va inclinar el cap en una salutació. -Em sorprèn trobar-te aquí.

-El sentiment és mutu,- va convenir en Karrde. -Estàs sol?

-L’R2 està amb mi,- va dir l’Skywalker, assenyalant enrere amb el cap per sobre de la seva espatlla. -Va veure un droide de reparació GV9T treballant a la teva badia de càrrega i es va aturar per xerrar.

-Espero que ho gaudeixi,- va dir en Karrde, prenent el cilindre de la Moranda i mirant les seves marques. -Aquest és l'últim GV9T que vaig a comprar alguna vegada. Algun problema, Moranda?

-Ens van assaltar al camí de tornada,- li va explicar ella. -Dotze homes, molt professionals, cap indicació sobre per a qui estaven treballant.

-Probablement un dels Hutts,- va dir en Karrde, donant voltes al cilindre sobre la seva mà. -No estan exactament entusiasmats pel fet de perdre això.

-Podria ser,- va dir la Moranda. Qui bolquessin que fossin, en Plakhmirakh es va ocupar d'ells.

-Amb l'ajuda del Mestre Skywalker,- va afegir el noghri amb la seva veu ronca. -Va arribar exactament en el moment apropiat.

-Els Mestres Jedi tenen aquesta destresa,- va dir secament en Karrde, tornant el cilindre a la Moranda. -Està bé. Porta-li a l’Odonnl, llavors pots anar-te’n i relaxar-te al saló de descans de la tripulació mentre ell ho revisa i et prepara el teu pagament. Estaries interessada a prendre una altra assignació?

-Només si és més divertida que el treball de missatgera,- va dir la Moranda. -A part de l'atac, tot va ser més aviat avorrit.- Va onejar una mà cap al Luke i en Plakhmirakh. -I amb aquests dos a prop, ni tan sols aquesta part va ser molt excitant.

-Intentaré fer-ho millor la propera vegada,- va prometre en Karrde. -De fet, tinc un treball en particular on els teus talents podrien ser útils. Informa’t de tornada aquí després que t'hagin pagat i parlarem, està bé?

-D'acord,- va dir la Moranda, inclinant el cap. En Plakhmirakh va donar una abreujada reverència noghri, i junts van sortir de l'oficina.

En Karrde li va alçar una cella a l’Skywalker.

-Gràcies per la teva ajuda. Crec que ara és el meu torn de deure-te’n una.

-Tot just,- va dir l'altre. –En Plakhmirakh sobrevalora immensament la meva ajuda allà.

-Aquells que no necessiten de molta ajuda generalment ho fan, no?- va convenir en Karrde. -He estat molt satisfet amb el seu servei. A part d'interferir contra els mercenaris dels hutt, què et porta a Cejansij?

L’Skywalker va arronsar les espatlles.

-La Força, en realitat,- va dir. -Estava intentant veure una visió del futur, i em vaig veure aquí. Així que aquí estic.

-Ah,- va dir en Karrde. -No és una tècnica de planificació amb la qual jo estaria personalment còmode.

-Jo tampoc estic exactament acostumat,- va dir l’Skywalker. -D'altra banda, just estava pensant a intentar posar-me en contacte amb tu, i aquí estàs, així que sembla haver funcionat. Què estàs fent aquí, de qualsevol manera, si puc preguntar?

-No és un secret,- li va assegurar en Karrde. -Almenys, no per a tu. He estat investigant la possibilitat que agitadors externs puguin estar involucrats en algunes de les protestes que han aparegut al voltant de la Nova República. Ja que Cejansij té una llarga història de manifestacions pacífiques, vaig pensar que seria un blanc obvi per a la subversió.

-Té sentit,- va meditar l’Skywalker. -Encara que potser és massa obvi.

-Depèn de com de tan subtils els nostres agitadors desconeguts decideixin ser,- va dir en Karrde. -Vaig pensar que de totes maneres valia la pena comprovar-ho. Vas dir que volies parlar amb mi?

-Sí,- va dir l’Skywalker. -M'he estat preguntant si havies fet algun progrés en la nostra cacera de clons.

-Cap en absolut,- va concedir en Karrde. -Cap de les meves fonts d'informació ni tan sols ha sentit un xiuxiueig sobre activitat de clons. Si estan allà fora, qualsevol que estigui usant-los ho està mantenint molt en secret.

-Mmm,- va murmurar l’Skywalker. -Què hi ha sobre els Pirates Cavrilhu?

En Karrde va agitar el cap. -Sembla haver-se'ls empassat la terra.- Va alçar una cella. -No és que realment els culpi. Ser perseguit de la teva base més segura per un Mestre Jedi ha de ser una experiència més aviat desconcertant.

-A tu et va perseguir fora de Myrkr el Gran Almirall Thrawn, i no et vas atemorir,- li va recordar l’Skywalker.

En Karrde va forçar un somriure. Els records d'aquesta època encara li provocaven punxades desagradables.

-Potser jo estic fet d'un material més fort. O potser només no em va atemorir tan notòriament.

En el seu escriptori, l'intercomunicador va refilar, i es va ajupir per tocar l'interruptor.

-Sí?

Era en Dankin, la seva expressió de sobte va ser atípicament aspra.

-Missatge de prioritat del Gel Estrellat,- va dir asprament. –La Faughn diu que la Mara ha estat capturada.

En Karrde va sentir un nus a l'estómac quan es va deixar caure de tornada a la seva cadira de l'escriptori.

-Està la Faughn encara en línia?

-En la seva majoria,- va dir en Dankin. -El senyal està una mica confús, massa retransmissions en la barreja, però està majorment clar. Canal de comunicador 5.

En Karrde va teclejar el canal, tot just conscient que l’Skywalker havia donat la volta a l’escriptori i arribat al seu costat.

-Aquest és en Karrde. Faughn?

-Sí, senyor,- va venir la veu de la Faughn, vacil·lant lleugerament amb la distorsió de les múltiples retransmissions de l’hiperespai. –Vàrem arribar al sistema Nirauan i vàrem observar una nau espacial no identificada aterrar en el segon planeta. La Jade va anar amb el nostre Defensor i va entrar. Vàrem rebre una transmissió de pols del seu gravador que indicava que ella estava en problemes. Capturada, potser pitjor.

En Karrde podia sentir el seu cor fent un soroll sord a les orelles.

-Dankin, tenim una còpia de la gravació?

-Just aquí,- va dir la veu d’en Dankin.

-Passa-la.

Va escoltar mentre es reproduïa: el vol i l’aterratge, el descobriment de la Mara de la cova i la fortalesa, Sa Exclamació sobresaltada i aquest últim cop malaltís.

-Que H'sishi comenci amb una anàlisi de seguida,- va ordenar en Karrde. Aquest cop havia sonat massa com el so d'un cos picant a terra.... -Vull tot el que puguin treure d'aquesta gravació.

-Ja estem en això.

-Ja vam fer alguna anàlisi per nosaltres mateixos en el camí cap aquí,- va dir la Faughn. -Hi ha definitivament respiració i un batec del cor a ritme humà després que ella callés, així que almenys fins en aquest punt encara era viva. Hi ha cinquanta o més criatures voladores a la cova, podem distingir almenys tants jocs d'ales batent, encara que això pot no haver estat amb qui ella estava parlant. Ah, i per les diferents velocitats del so a través de l'aire i ossos, sembla que aquest cop va ser alguna cosa colpejant-li el front o costat del seu cap.

En Karrde va fer una ganyota.

-Un atac.

-O un accident,- va dir la Faughn. -Sabem que s'estava movent just abans que passés, i que estava dins d'una cova. Podria haver xocat contra una paret o alguna cosa.

-Podem intentar una anàlisi d'eco,- va suggerir en Dankin. -Intentar deduir què tan a prop de la paret estava quan va ser colpejada.

-Sí- en Karrde va alçar la vista cap a l’Skywalker, aturat en fosc silenci al seu costat, amb ulls preocupats enfocats aparentment en el buit. -Saps alguna cosa sobre això?- li va preguntar al Jedi. -Del planeta o de qui sigui amb el qual ella estigués parlant?

L’Skywalker va agitar el cap, els seus ulls van semblar encara més preocupats.

-No. Però vaig veure una visió de la Mara, al mateix temps que vaig venir aquí. I on era ella... podria haver estat una cova.

-Vaig odiar haver de deixar-la allà,- va dir la Faughn. -Però tampoc vaig voler arriscar-me a què tots nosaltres desapareguéssim sense que ningú sabés el que havia passat. Especialment donades aquestes naus i aquesta fortalesa.

-No, vas fer el correcte,- li va assegurar en Karrde. -La pregunta ara és com la traiem.- Va alçar la vista cap a l’Skywalker. -O més aviat, a qui enviem per fer la feina.

L’Skywalker va haver d'escoltar el desafiament en la seva veu. Els seus ulls van tornar de qualsevol cosa que estiguessin mirant per mirar avall cap en Karrde.

-Estàs suggerint que hi vagi jo?

-Algú allà sembla conèixer-te,- va assenyalar en Karrde. -Almenys, això va pensar la Mara. Pots ser l'únic amb el qui ell o això, o ells, estigui disposat a parlar.

-No puc anar-me'n,- va dir l’Skywalker, amb paraules que sortien gairebé mecànicament, la seva atenció estava clarament en una altra part. -Tinc obligacions aquí.

-També tens una obligació cap a la Mara,- va contraposar en Karrde. -Pel que sabem, també tens una obligació envers la resta de la Nova República. Vas veure una d'aquelles naus, saps que estem tractant amb una cultura desconeguda aquí. Si aquesta fortalesa que ella va veure està feta del mateix material que la d'Hijarna, podran refugiar-se allà i no preocupar-se de qualsevol atac que podríem tirar-los-hi a sobre. I...

-Està bé,- va dir l’Skywalker. –Hi aniré.

En Karrde va parpellejar, pres lleugerament desprevingut per la rapidesa de la decisió. Hi havia esperat haver de discutir almenys per alguns minuts més i probablement llençar alguna cosa concreta abans que l'altre estigués d'acord.

Però també sabia que era millor no qüestionar una decisió per la qual ell ja estava pressionant.

-Bé,- va dir. -Digues-me el que necessitis en equip o subministraments, i t'ho aconseguirem. Voldràs una nau més gran, naturalment. Dankin, què tenim disponible?

-No hi ha temps per a això,- va dir l’Skywalker abans que en Dankin pogués contestar. -El meu ala-X està en el Rectangle d’Atracada 16. Si pots transmetre una còpia de les dades de navegació a l’R2, reposaríem el combustible i estarem de camí.

-No pots portar un passatger en una ala-X,- va objectar la Faughn. -Si ella està ferida...

-Llavors agafarem la seva nau i deixem enrere l'ala-X,- la va interrompre l’Skywalker. -Estem perdent el temps.

-No arribaràs molt lluny en un Defensor,- li va recordar en Karrde, teclejant en el seu tauler amb un pressentiment. Sí, la sincronització i les distàncies funcionarien. -Permet-me suggerir una altra solució: deixes aquí el teu ala-X i jo faré que el Cop de l’Alba et porti al Foc de Jade per trobar-te prop de Duroon. El seu droide no serà activat, però tu i el teu R2 han de poder volar sense cap problema.

L’Skywalker va agitar el cap.

-No vull intentar introduir-me furtivament a Nirauan amb una nau tan gran.

-Llavors deixa al Foc amagat en algun lloc en el sistema exterior i entra amb el caça estel·lar,- va suggerir la Faughn. -El port d'atracament hauria de poder gestionar un ala-X sense problemes.

L’Skywalker va titubejar per un batec del cor, llavors va assentir.

-Està bé.

-Bé,- va dir en Karrde. -Dankin, truca al control de l’espaiport i demana una ordre de combustible per la seva ala-X. Número u en la llista de prioritat, i pots subornar o amenaçar qualsevol que calgui per aconseguir-ho. Llavors arma l'equip de supervivència més complet que pugui entrar al celler d'una ala-X. Dos metres cúbics i 110 quilograms, segons recordo.

-Ho tinc-, va dir en Dankin. -Quin tipus de suport anem a enviar darrere d'ell?

-Tot el que puguem reunir,- li va dir en Karrde, teclejant per una llista de recursos disponibles. La flota de la seva organització era impressionantment gran, però escampada al voltant de tota la Nova República com estava, li prendria un temps preciós reunir qualsevol tipus de força d'atac.

-No vull cap suport,- l’Skywalker va interrompre les seves meditacions. -Portar al Foc de Jade és bastant arriscat; quantes més naus en el sistema, majors seran les oportunitats que una d'elles sigui vista. Serà millor que intenti introduir-me sol.

-Però no pots treure-la sol,- va dir la Faughn.

-Puc,- va dir suaument l’Skywalker. -He de fer-ho.

-No pots,- va insistir la Faughn. -Karrde? Recomana-li.

Per un llarg moment en Karrde va estudiar a l'home més jove, la seva ment retrocedint a la primera trobada entre els dos d'ells a bord del Salvatge Karrde feia tant de temps. Ni tan sols llavors l’Skywalker havia estat el que hauria anomenat temerari, però veient-lo ara en Karrde va quedar impactat per la maduresa silenciosa que deu anys li havien agregat a la seva cara.

-És la seva part, Faughn,- va dir. -Si ell diu que pot fer-ho, llavors pot.

L’Skywalker va assentir.

-Gràcies,- va dir.

-Crec que les gràcies són totes per l'altre costat,- va assenyalar en Karrde, intentant forçar un somriure. -Està bé: combustible i subministraments, i el Foc de Jade a Duroon. Què més necessites que fem nosaltres?

-Només el que ja estàs fent,- va dir l’Skywalker. -Segueix investigant aquests aldarulls, i si trobes alguna cosa li fas arribar la informació a la Leia.

-Considera-ho fet,- va dir en Karrde. -Alguna cosa més?

-Sí,- va dir l’Skywalker, amb una ombra creuant la cara. -Podries passar-li la veu a la Leia a Coruscant i explicar-li on he anat?

-Aniré jo mateix,- va prometre en Karrde, posant-se dret de nou. -Sortirem quant hagis partit.

-Gràcies,- va dir l’Skywalker. Es va tornar i es va dirigir cap a la porta de l'oficina

-Vas dir que vas veure la Mara en una visió,- li va dir en Karrde. -Què estava fent ella?

L’Skywalker va fer una pausa a la porta.

-Estava en un lloc rocós, flotant a l'aigua,- va dir, sense donar-se la volta. -I semblava morta.

En Karrde va assentir lentament. -Ja veig.

Va seguir allà, mirant fixament la porta oberta, molt després que l’Skywalker se n'hagués anat.

 Següent