6
Els
núvols es van obrir i el sol es va reflectir de nou a les torres de vidre de
Tahv.
-No puc
veure ni una maleïda cosa -va dir el vell, protegint-se els ulls-. Tot aquest
maleït vidre no era una idea tan bona!
-Sí,
Gran Senyor. -Una solemne keshiri va donar unes palmellades, i un altre ajudant
tirà d'un cordó de seda. Al terrat de l'edifici del capitoli, treballadors en
estat d'alerta van córrer unes cortines fosques sobre les vidrieres de la
cúpula de l'atri.
-Fa massa
calor aquí -va grunyir el seu amo, eixugant l'inexistent suor del seu front
irregular-. Me'n vaig a la meva oficina.
-Sí,
Gran Senyor.
Els
assistents que portaven els ventalls van tornar a ficar-se en les alcoves,
permetent-li passar. Varner Hilts, el líder suprem de la Tribu Perduda dels
Sith a Kesh, es dirigia de tornada a la petita habitació on havia passat la
meitat de la seva vida. I per què no? Encara era Cuidador, a més de Gran
Senyor. L'habitació era seva... com totes les habitacions ho eren ara. Si volia
seure davant d'un vell escriptori enterrat sota textos antics i prendre un glop
de cervesa, podia fer-ho.
Darrerament,
l'únic que volia era privadesa. Tal com ell ho veia, feia temps que havia
complert les seves responsabilitats principals. Hi havia retornat l'estabilitat
a la Tribu i restaurat la seva antiga esplendor a l'edifici que estimava. La
resta era trivial. L'octogenari havia perdut l'interès en la gestió del dia a
dia de la Tribu, i en la gran missió que havia proposat al seu poble vint anys
abans. Hi havia altres per encarregar-se d'aquestes coses.
La
seva consort, Iliana, encara robusta als quaranta-nou anys, tenia les seves
mans ocupades gestionant la política. El Cuidador Gran Senyor seguia sent una
figura venerada per la majoria, però, entre els Sith, fins i tot una barra de
pa es crearia enemics si se la col·locava sobre un tron. Ningú havia estat tan
irreverent com per desafiar-lo directament, però en Hilts no era tan ingenu com
per pensar que sempre el respectarien. Encara que si envellia més, probablement
no seria capaç de distingir la fulla que li colpejaria de qualsevol dels seus
altres dolors.
Però
aquells en el poder són els creadors de les tradicions... i aquí, en Hilts
trobava l'única raó que l'aixecava pels matins. Hi havia transcorregut un quart
de segle des de l'última lectura del Testament d'en Yaru Korsin a Tahv, i ja
era hora de fer-ho de nou. No obstant això, amb la destrucció de l'antic
dispositiu d'enregistrament, el Korsin espectral mai tornaria a lliurar el
missatge en veu alta. Tot i els danys als arxius durant els horribles disturbis
de la Gran Crisi, el text del Testament encara existia. Les biblioteques a
Orreg i Elvarnos havien escapat la destrucció total, i de totes maneres en Hilts
coneixia el discurs de memòria. No obstant això, aquesta mateixa memòria,
aquesta ment -encara raonablement forta, després de tots aquests anys- li deia
que el missatge últim d'en Korsin ja no era apropiat per al moment, ni pel seu
poble.
Així
que en Hilts i un equip d'escribes s'havien posat a treballar en un nou
discurs. En part manifest, recordant als oients del que significava ser Sith;
en part document legal, reforçant la jerarquia d'Alts Senyors, Senyors, i
Sables i reafirmant les pràctiques al voltant de la successió. Però el cor del
missatge, i el que més excitava a l'ancià governant, era una secció que
detallava el llinatge dels humans de Kesh, retrocedint fins als membres Tapani
de la Casa de Nidantha. Per a Hilts, aquest representava el seu major assoliment,
més enllà fins i tot del seu càrrec de Gran Senyor.
Poc
després que comencés la Restauració Hilts, ell i altres investigadors havien
començat a posar en context tot el que havien descobert recentment, des de les
ordres fragmentades d'en Naga Sadow fins a la missiva de la Takara Korsin al
seu fill. Sempre hi havia hagut referències desconcertants en els antics
escrits dels supervivents originals del Presagi;
ara tot tenia sentit. Els humans de la Tribu eren importants en l'esquema de la
galàxia... i, sorprenentment, eren un poble molt més antic que el propi
moviment Sith.
A
través dels estilets d'escribes keshiri més eloqüents que ell, el que havia
estat un simple recompte dels fets es va convertir en poesia calculada per
inspirar orgull a la tribu. Davant la impossibilitat d'aconseguir la supremacia
en el sector Tapani, els membres de la Casa de Nidantha havien decidit buscar
un nou i major destí pel seu compte... només per ser atrapats i esclavitzats
pels Sith de la Caldera Estígia. Però els avantpassats de la tribu no es van
enfonsar, sobretot després d'aprendre les filosofies de recerca de poder dels
Sith i el funcionament del costat fosc de la Força. Sí, l'arribada de la
tripulació del Presagi a Kesh havia
estat tan accidental com l'arribada dels seus avantpassats Tapani a l'espai
Sith... però no existien els accidents. Els primers anys de la tribu Kesh havia
estat, de fet, una presa de poder, en la qual els éssers humans es van
convertir en governants i esclavistes... i en la qual els Sith Rojos van ser
ràpidament i justament extingits. Si tan sols els refugiats Tapani ja haguessin
conegut la Força quan van arribar a la Caldera Estígia, que diferent hauria
estat la història!
No
importava: ara la Tribu estava fent la seva pròpia història. Passés el que
passés amb Naga Sadow i els seus durant els últims dos mil anys, les persones
que eventualment deixessin Kesh serien independents. Un nou Sith, nascut d'un
vell poble. En Hilts havia tingut la temptació d'usar el seu Testament
Veritable per anomenar públicament Nidanthans als membres de la Tribu, però s'ho
havia pensat millor. Pot ser que hagin començat com a part d'una casa de comerç
interestel·lar, però la seva identitat ara residia en el que havien fet des que
van arribar.
Anys
enrere, el terme Tribu Perduda havia portat connotacions de fracàs. Ara les
paraules recordaven tot el que ja havien aconseguit. Perdent-se, la Tribu havia
trobat molt més.
-És bo
-va dir en Hilts, amb un cruixent pergamí a les seves mans pàl·lides-. Força bo.
Va
deixar els fulls sobre l'únic espai llis. Llàstima
que no puguis estar aquí per sentir això, Jaye. Sempre et van agradar les meves
històries.
-Varner,
sembles l'extrem equivocat d'un uvak!
-Eh?
-No ho
entenc -va dir l'Iliana Hilts, entrant remenant el cos. Vestida amb un vestit
setinat carregat de pedres precioses, la pèl-roja li va pessigar les galtes i
va arrufar el gest-. Portem als millors especialistes de la pell perquè tu...
-Els vaig
exiliar del regne -va dir, fregant-se la mandíbula-. Estaven tota l'estona
volent plantar arbres en els meus porus.
-És un
cataplasma orgànic, Varner. Són experts. Empolainen a les millors persones.
-Bé, ara
estan empolainant als icebergs.
Fent-li
abaixar el cap, l'Iliana li redreçà el coll de la camisa.
-El numeret
del governant irascible diverteix als keshiri? Perquè no el comparteixo.
-Res funciona
amb tu, estimada. -Ell li va somriure amb dents de ceràmica-. És una de les
veritats de les que puc estar segur.
Mai
podia saber si l'Iliana l'estimava o l'odiava. Però després de tots aquests
anys, realment no importava. Funcionaven. Dubtava que moltes parelles a Kesh
poguessin dir el mateix. Per descomptat, hi havia calgut l'amenaça de la mort
per despertar a un interès comú. Ell no podia lluitar per si mateixa, i, com a
consort, a ella se li permetria viure només mentre ell seguís amb vida. Però
potser això era el que les relacions dels Sith necessitaven.
-Aixeca't
-va dir ella, tirant de la seva cadira atrotinada cap enrere tan ràpid que en Varner
gairebé va caure d'ella-. Et necessiten a la sala del tron.
-Una altra
vegada? Prefereixo llepar el terra. -Va fer un gest cap al document gairebé acabat
sobre la taula-. És aquí on em necessiten. Aquí és on puc ser eficaç.
L'Iliana
va sospirar.
-Més paraules.
-Introduint les mans sota els seus braços, ella el va obligar a posar-se dret-.
Això és sobre l'única cosa que saps. Sempre has estat un pobre Sith. On és la
teva ira, la teva enveja?
-M'enutjo
cada vegada que em miro al mirall... i sento enveja cada vegada que veig algú
que encara no ha arribat als setanta.
Ella
li va arreglar la túnica i es va mossegar el llavi.
-Això serà
suficient. L'Alt Senyor Korsin Bentado està demanant una audiència.
En Hilts
va gemegar.
-Ja sabia
que havia viscut massa temps. -Va mirar amb tristesa el pergamí. En aquest
ritme, mai arribaria a acabar-lo-. Despatxa'l sense més.
-Res em
faria més feliç -Va dir l'Iliana, posant els ulls en blanc-. Però el vas posar
a càrrec de la força d'invasió.
Per què vaig fer això?
-Perquè
jo t'ho vaig dir. Per començar, un Bentado que està ocupat és millor que un
Bentado deambulant, buscant adeptes. -Ella va arronsar les espatlles-. Però,
sobretot, perquè jo t'ho vaig dir.
-Bentado
-Va dir ell ombrívolament. Només pensar en ell feia que li fes mal el costat-.
Edell Vrai, aquest sí que és un home intel·ligent.
-I el
vas enviar a l'expedició, Varner -Va dir ella, empenyent-lo cap a la porta-.
Ara, anem. Jo faig tota la resta per aquí, però no faré això!
***
-Les benediccions
del costat fosc a la seva família, Gran Senyor -va dir en Korsin Bentado.
Assegut
a la cadira de capità del Presagi, en
Hilts murmurà una resposta inaudible. El
costat fosc beneeix les coses? Imbècil.
-Com sempre,
és un honor visitar aquest lloc, el més sant dels sants a Tahv -va dir Bentado,
assenyalant al voltant de la sala del tron amb la seva única mà restant. En Yaru Korsin havia
mort abans que pogués assentar la cort aquí, i la llarga sala d'alts sostres
havia estat tancada fins que en Hilts va tornar a obrir-la. Bentado seguia
parlotejant-. Em vaig quedar sorprès fora, davant les noves torres de vidre.
Això demostra el que he dit. La Restauració Hilts només comença a Kesh. Però
arribarà a les estrelles, en les que algun dia ens restauraràs a tots al nostre
lloc dominant!
-Està bé.
L'Alt
Senyor Bentado gallejava davant vuit guerrers Sith, tots vestits de cuir negre
igual que ell. Ben passats els cinquanta anys, en Bentado mostrava el mateix
aspecte que tenia en la seva joventut, calb, amb espessa barba negra. En Hilts
sospitava que s'havia deixat fer gran quantitat de treballs pels
"especialistes" de l'Iliana. Quina classe d'home es tenyia les
celles?
-La notícia
que hem estat esperant durant anys ha arribat a la fi -va declarar en Bentado-.
Squab!
En Bentado
va dirigir la mirada cap a les grans portes, on un keshiri geperut va entrar
portant una nota. Dempeus, just darrere del Gran Senyor, l'Iliana va posar els
ulls en blanc.
-Bé -Va
murmurar a l'arrugada oïda del seu marit-, ara sabem per què va trigar anys a
arribar fins aquí.
-Shhh
-va dir en Hilts, tractant de no riure. Havia estat la seva broma privada, cinc
anys abans, en suggerir a Squab com a ajudant d'en Bentado. L'Alt Senyor havia
fingit plaer en la recomanació, acceptant de bon grat al deformat keshiri en el
seu seguici de perfectes espècimens humans. S'havia preguntat fins quan ho
suportaria... i s'ho seguia preguntant encara. En Bentado mai es presentava
sense el seu atrofiat assistent al seu costat.
En Bentado
va agafar la nota i la va sostenir en alt.
-Triomf!
-va declarar-. Els nostres oients van escoltar la crida a través de la Força fa
només unes hores. L'Edell Vrai ha trobat la terra oculta que Yaru Korsin ens va
revelar. Existeix! -Arrugà el pergamí a la mà enguantada-. L'exploració ha
estat realitzada. És hora d'atacar!
En Hilts
va mirar a la seva dona. Les seves fonts li havien dit el mateix al principi
del dia, però no era res per emocionar-se encara.
-Hauríem
d'esperar fins que l'Edell torni.
-Gran
Senyor, la majoria de les aeronaus estan llestes. Els meus equips estan
complets i esperant. Vostè va estar d'acord en què, si es trobava alguna cosa, valia
la pena conquistar-la amb totes les nostres forces! -En Bentado es va tornar
cap a les seves tropes-. Esperem les seves ordres... per atacar!
-Això ja
ho has dit.
Fregant
les espatlles del seu marit sobre el respatller de la cadira, l'Iliana va somriure.
-No t'està
dient la resta, Gran Senyor. La meva gent estava escoltant, també. Només va
arribar un missatge clar. Però més tard es van sentir altres emocions.
Sorpresa. Xoc. Confusió. -Va deixar de fregar-li les espatlles-. I després,
res.
En Bentado
es va enfrontar a l'Iliana i va aixecar el monyó del seu braç esquerre; ella li
havia causat aquella ferida, mig segle abans.
-Han trobat
un nou món, consort. Probablement hi ha molt a admirar... i és probable que
estiguin confusos sobre què fer a continuació. L'Edell Vrai no és un guerrer
-va dir-. Respectat, sí, com ho ha de ser un Alt Senyor. Però segueix sent un
manetes amb talent. Està esperant que arribin les meves forces, per dur a terme
la invasió.
L'Iliana
es va burlar.
-Què passa
si els absurds artefactes de l'Edell es van enfonsar a l'oceà?
-L'Edell
no està mort -va dir en Hilts, de sobte a la defensiva-. Ho hauria sentit.
L'Iliana
el va fulminar amb la mirada. Ella havia dit moltes vegades que el seu marit no
podria sentir l'aigua encara que estigués enmig d'un llac.
En Bentado
va somriure àmpliament.
-Comparteixo
la seva confiança, Gran Senyor. L'expedició ja està a punt. Els primers
seixanta dirigibles estan inflats i equipats per a la guerra. -Es va agenollar,
i darrere d'ell els seus seguidors van fer el mateix. El petit Squab va captar
el senyal una mica massa tard i gairebé va caure a terra tractant de seguir el
seu exemple.
-Li demano
permís -Va dir en Bentado, fent una reverència-, per buscar el nostre destí.
En Hilts
va parpellejar.
-Umm...
Sí, és clar.
Els
guerrers van sortir. Abans de seguir-los, el company keshiri d'en Bentado es va
inclinar de nou davant el tron... aquest cop, amb més propietat. En Hilts va somriure
lleument per l'esforç. Esperant fins al final, en Bentado saludà al Gran Senyor
i va sortir darrere de la seva tripulació.
En Hilts
mirà a l'Iliana i va arquejar una fina cella blanca.
-Estem
malgastant un dirigible amb ell. Aquest home és la seva pròpia borsa inflada de
gas.
-
S'afanya tant -va dir l'Iliana. Semblava perplexa-. Hauria d'esperar que tornés
l'Edell. Està dirigint a tota la seva gent a la mort ofegats en l'oceà.
-I això
et molesta?
-No, en
absolut -va dir l'Iliana, començant a marxar-se en un remolí de randes-. Ell els
va escollir. Qualsevol persona en la qual en Bentado confiï mereix ofegar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada