Espectre del Passat (i XXIV)

Anterior

CAPÍTOL 24

Els exploradors havien passat les últimes vint hores escombrant el sistema, i quan van tornar van portar l'informe que l'Almirall Pellaeon havia estat esperant. Excepte pel mateix Quimera, el sistema Pesitiin estava tan desert com qualsevol regió de l'espai podia estar-ho.

-A primera vista, senyor, diria que ell va rebutjar la seva oferta,- va dir el Capità l’Ardiff, pujant al costat d’en Pellaeon a la passarel·la de comandament del Destructor Estel·lar.

-Potser,- va dir en Pellaeon, mirant les estrelles pel finestral. -També és possible que el meu itinerari suggerit fos una mica optimista. El General Bel Iblis pot estar tenint dificultats per convèncer la jerarquia de la Nova República que seria en el seu benefici parlar amb mi.

-O si no està tenint problemes a ajuntar una força de combat prou gran per enfrontar-se a un Destructor Estel·lar Imperial,- va dir ominosament l’Ardiff. -Em sembla que aquesta podria ser una teranyina de rachnid gegant al mig de la qual estem posant-nos còmodes.

-Relaxi’s, Capità,- en Pellaeon va tranquil·litzar l'home més jove. Malgrat tota la seva capacitat militar en potència, l’Ardiff tenia una tendència a deixar-se portar per la seva pròpia llengua quan se sentia nerviós. -Bel Iblis és un home d'honor. No trairia la meva invitació d'aquesta forma.

-Crec recordar que ell també va ser una vegada un home d'ambició,- va contraposar l’Ardiff. -I en aquest moment sembla haver-se perdut en l'eixam d'altres generals i almiralls que infesten l'exèrcit de la Nova República. Podria ocórrer fàcilment a un home ambiciós que capturar-lo a vostè incrementaria dramàticament la seva visibilitat.

En Pellaeon va somriure.

-M'agradaria creure que després de tots aquests anys encara pugui continuar sent un premi tan valuós,- va dir. -Però difícilment crec que aquest sigui el cas.

-Pot ser tan modest com vulgui, Almirall,- va dir l’Ardiff, mirant inquiet al cel il·luminat per les estrelles. -Però ara mateix vostè és pràcticament l'única cosa que manté unit l'Imperi.

En Pellaeon va mirar fixament les estrelles.

-O l'única oportunitat que tenim de supervivència-, va afegir en veu baixa.

-De qualsevol manera com vulgui veure-ho, senyor,- va dir l’Ardiff, amb una nota d'aspror filtrant-se en la seva veu. -L'assumpte continua sent que el Coronel Vermel va sortir a lliurar el seu missatge i mai va tornar. Per què?

-No ho sé,- va haver de concedir en Pellaeon. -Suposo que vostè té una teoria?

-Sí, senyor, la mateixa teoria que he tingut des d'abans que deixéssim Yaga Minor,- va dir l’Ardiff. -Crec que en Vermel es va assabentar d'alguna cosa, o bé directament d’en Bel Iblis o si no va sentir per casualitat alguna cosa que va dir algú més. El que sigui que va sentir va fer necessari que en Bel Iblis el tanqués on no pogués comunicar-se amb vostè. Pel que en el millor dels casos estem perdent el nostre temps, i en el pitjor estem ficant-nos en un parany.

-Encara és una aposta que val la pena, Capità,- va dir en Pellaeon en veu baixa. -Li donarem a Bel Iblis uns dies per presentar-se. Després d'això...

-Almirall Pellaeon?- va cridar l'oficial de sensors des de la trinxera de tripulació d'estribord. -S'acosten naus, senyor. Semblen ser vuit, entrant en el vector 1-6-4 per cinquanta-tres.

En Pellaeon va sentir estrènyer la seva gola.

-Identificació?- va preguntar, intentant mantenir la veu calmada.

-Quatre són canoneres corellianes,- va dir una altra veu. -La gran és un creuer de batalla Kaloth, sembla que ha estat molt modificat. Tres són bots d'assalt classe pacificadors Telgorns. IDs... inconclusos.

-Què vol dir, inconclusos?- va demanar l’Ardiff.

-Els seus IDs no corresponen a res en el registre,- va dir l'oficial. -Estic corrent una revisió de recobriment per veure si puc descobrir-los.

-Naus emmascarades,- va dir obscurament l’Ardiff.

-Els contrabandistes també fan servir recobriment d'ID,- li va recordar en Pellaeon. -Igual que els pirates i alguns grups mercenaris.

-Ja ho sé, senyor,- va dir l’Ardiff. -També sé que hi ha molt poc en aquest sistema que qualsevol d'aquests grups possiblement pugui estimar.

-Bon punt,- va admetre en Pellaeon. -Oficial de comunicacions, transmeti la nostra identificació i demani la seva.

-Identificació transmesa,- va dir l'altre. -Cap resposta.

-Les naus entrants han canviat de curs,- va avisar l'oficial de sensors. -Ara a vector d'intercepció amb el Quimera.

L’Ardiff va xiuxiuejar intensament entre les dents.

-Conserveu la calma, Capità,- li va aconsellar en Pellaeon. -Tinent, doni’m un escaneig de sensors complet de les naus entrants. Capacitats d'armes i marques en el casc en particular.

-Entesos, senyor.

-Almirall!- va interrompre una altra veu. -Les naus entrants s'han reconfigurat en formació d'atac.

-Crec, Almirall,- va dir l’Ardiff, amb veu dura, -que tenim la resposta d’en Bel Iblis.

En Pellaeon va tancar la mà esquerra en un puny al seu costat.

-Alguna marca al casc, Tinent?- va cridar.

-Està venint ara, senyor... sí, senyor, n'hi ha. Les canoneres porten la insígnia de la Força de Defensa Corelliana. Les altres... La mateixa, senyor.

-Gràcies,- va murmurar en Pellaeon. Podia sentir els ulls de l’Ardiff en ell, i la calor de l'enuig i vindicació amarga de l'altre. -Capità, serà millor que prepari el Quimera per al combat.

-Sí, senyor.- l’Ardiff mig es va tornar cap a la trinxera de tripulació de babord. -Tots els pilots als seus caces,- va ordenar. -Prepareu-vos per al llançament a les meves ordres. Energitzin les pantalles deflectores; energitzin i preparin tots els turbolàsers.

-I rajos tractors-, va agregar en veu baixa en Pellaeon.

L’Ardiff li va llançar una mirada confosa.

-Senyor?

-Podem voler portar una o més de les naus,- va explicar en Pellaeon. -O algunes de les restes de la batalla.

El llavi de l’Ardiff va tremolar.

-Sí, senyor. Tots els raigs tractors, activats.

En Pellaeon va fer unes passes més a prop del finestral davanter, allunyant-se del brunzit elevat de l'activitat de les trinxeres de tripulació i el pont de popa. Podria aquest realment ser en Bel Iblis allà fora, carregant cap al Quimera en completa formació de batalla?

No. Ridícul. Mai s'havia trobat personalment amb Bel Iblis, però tot el que havia llegit alguna vegada sobre l'home indicava un fort sentit de l'honor i la dignitat. Un home així no faria el que era essencialment un atac covard i traïdor, no en resposta a una comanda honesta per parlamentar. Fins i tot quan en Bel Iblis estava perdent batalles contra el Gran Almirall Thrawn havia mantingut aquesta mateixa dignitat.

Les seves batalles contra en Thrawn...

En Pellaeon va esbossar un prim somriure. Sí, això era. Una manera, potser, d'esbrinar si aquest era realment en Bel Iblis o no liderant aquesta força d'atac bigarrada allà fora.

Hi va haver un moviment d'aire al seu costat.

-És possible que només estigui sent cautelós,- va dir l’Ardiff, amb paraules que sortien amb reticència òbvia. -El solapament d'escuts que ve d'una formació d'atac també la fa útil per a la defensa. I pot no voler simplement transmetre la seva identitat fins que estigui més a prop.

En Pellaeon va mirar al capità jove amb sorpresa afable.

-M'impressiona, Capità,- va dir. -Un dels atributs més importants d'un bon comandant és l'habilitat de pensar més enllà de les seves pròpies expectatives.

-Vull ser just, senyor,- va dir rígidament l’Ardiff. -Però no arriscant la seva nau. Vol que llanci TIEs o Aus de Presa?

-No encara,- va dir en Pellaeon, mirant de tornada pel finestral. Les naus entrants ja eren visibles, taques diminutes que es feien més grans ràpidament. -Sense importar el que passi, vull que quedi clar que nosaltres no anem a fer res per provocar les hostilitats.

Per un llarg minut van estar dempeus junts en silenci i esperant. Les naus entrants es van tornar més i més grans...

I de sobte estaven accelerant a poca alçada sobre el Quimera, rasclant la superfície superior del Destructor Estel·lar amb una andanada de foc turbolàser. Van donar la volta, dirigint-se directament cap al pont, algú en una de les trinxeres de tripulació darrera d’en Pellaeon va grallar amb sorpresa o por.

I llavors se n'havien anat, separant-se en branques a banda i banda al voltant de la superestructura de comandament i buscant la seguretat de la distància.

L’Ardiff va deixar escapar un esbufec ​​mussitant.

-Crec que això demostra les seves intencions, Almirall,- va dir, el seu primerenc nerviosisme s'havia esvaït en un gelat professionalisme. -Demano permís per atacar.

-Permís concedit,- va dir en Pellaeon. -Però només amb turbolàsers.

L’Ardiff li va donar una mirada esmolada.

-Cap caça?

-No encara,- li va dir en Pellaeon, buscant els atacants pel cel. Probablement encara donant la volta després d'aquesta capbussada salvatge a popa. -Tinc alguna cosa més planejada per a les Aus de Presa.

L’Ardiff va llançar una mirada ràpida al voltant d'ells.

-Almirall, l’insto respectuosament a reconsiderar-ho,- va dir, amb veu tot just prou forta perquè en Pellaeon la sentís. -Aquest creuer de batalla porta algun armament seriós. Va passar massa ràpid aquest cop per fer cap dany important, però no és probable que aquest tipus d'actitud espantadissa duri. Si nosaltres no fem servir els caces per mantenir-nos a distància d'armes només estarem buscant-nos problemes.

-Entenc les seves preocupacions, Capità,- li va explicar en Pellaeon. Els atacants havien donat la volta a la vista ara, punts distants girant gairebé lentament per la seva segona passada. -Però jo tinc les meves raons. Ordeneu a les bateries turbolàser que es preparin.

Va poder veure a la gola de l’Ardiff movent-se, però el capità li va donar merament un curt assentiment amb el cap.

-Tripulacions de turbolàser: preparin-se,- va cridar severament.

-Confiï en mi, Capità,- va murmurar en Pellaeon, esforçant-se per no somriure quan la seva ment de sobte va retrocedir deu anys. Llavors, ell havia estat el diligent capità parat en aquesta mateixa coberta, intentant de la forma més diplomàtica possible fer veure al seu superior la sensatesa en el mig d'una tensa situació de combat. Ell havia tingut molta més experiència que l’Ardiff, per descomptat, però això merament havia fet que les seves frustracions correguessin més profundament mentre es quedava parat desvalgudament i mirava com el Quimera es ficava de ple en el desastre segur.

I no obstant això en Thrawn mai l’havia reprès per la seva impertinència o falta de comprensió. Ell merament havia continuat serenament amb els seus plans, deixant que els resultats parlessin per si mateixos.

En Pellaeon només podia esperar que els resultats d'aquest pla foren la meitat d’eloqüents.

Els atacants havien completat la seva volta i es van girar cap al Quimera.

-Aquí vénen,- va cridar l'oficial de sensors. -Sembla que van a passar creuats aquesta vegada.

-Estan preocupats pel fet de xocar amb la superestructura de comandament,- va comentar en Pellaeon. -Això ha de significar que una o més de les seves naus gairebé no van poder apartar-se a temps aquesta última cursa.

-O si no que simplement volen varietat,- va grunyir l’Ardiff, amb frustració bombollejant sota de les seves paraules.

De nou els records van aparèixer, i de nou en Pellaeon va reprimir acuradament el seu somriure. Ara mateix, en la calor del combat, un somriure definitivament no seria una cosa que l’Ardiff entendria.

-Turbolàsers llestos,- va dir. -Foc a voluntat.

Els atacants van escombrar cap a ells, amb les armes cremant. Els turbolàsers del Quimera van contestar, i per uns segons el cel fora del pont es va tornar un espectacle enlluernador de foc verd i vermell.

I llavors els atacants se n'havien anat, esgarrapant de nou a la distància, i l'imponent armament del Destructor Estel·lar va callar.

-Danys?- va demanar en Pellaeon.

-Només danys menors,- va venir l'informe de la trinxera de tripulació d'estribord. -Tres sistemes de rastreig de turbolàsers en el Quadrant Un han estat trets de servei, i hi ha algunes mínimes escletxes en el casc al llarg de la carena del davant. Ja han estat segellades.

-Estan intentant incapacitar tots els turbolàsers en el Quadrant Un,- va murmurar l’Ardiff, -Un cop ho facin, aquest creuer de batalla pot simplement posar-se a proa i disparar-li al nucli.

-Aquesta sembla ser la seva intenció,- va convenir en Pellaeon. -Dany de l'enemic?

-Desconegut, però probablement mínim,- va informar l'oficial de sensors. -Aquesta configuració d'escuts solapats seva no és fàcil de penetrar.

-Però és principalment d'escuts de raigs?-va preguntar en Pellaeon.

-Sí, senyor, almenys en el creuer de batalla,- va confirmar l'oficial. -Les canoneres també tenen algun mínim escut de partícules.

-No tindrem moltes oportunitats de colpejar-los amb torpedes de protó, si això és en el que està pensant,- li va advertir l’Ardiff. -De prop, la seva velocitat angular és massa alta perquè els torpedes els rastregin; i a una distància real, tindran tot el temps que necessiten per apuntar i destruir-los.

-Entenc les tàctiques involucrades,- va dir suaument en Pellaeon. -Vegem si podem reescriure el llibret una mica. Coronel Bas, ordeni a un esquadró d'Aus de Presa llançar-se a la meva petició. El seu vector d'atac...

Va fer una pausa, seguint als atacants amb els ulls. Havien arribat al punt més llunyà de la seva corba ara, i estaven començant a girar-se per una altra passada.

-Vector d'atac 2-3 per 7,- va decidir. -Han de quedar-se en aquest vector en formació tancada de desfilada fins que se'ls hi ordeni el contrari.

Podia sentir els ulls de l’Ardiff en ell.

-Formació de desfilada, senyor?- va repetir el capità, clarament sense creure les seves oïdes.

-El solapat d'escuts ajudarà a protegir-los del foc enemic,- va explicar en Pellaeon.

-No prou,- va contraposar l’Ardiff. -No contra un creuer de batalla Kaloth a curt rang.

-Amb una mica de sort, no necessitaran posar-se tan a prop,- va dir en Pellaeon. Igual que en les seves últimes dues curses, va veure, els atacants estaven apropant-se en línia recta. Perfecte.

-Coronel: llanci l’esquadró de caces.

-Entesos,- va dir el Coronel Bas. -Caces llançats.

En Pellaeon va mirar de nou al finestral. Uns segons més tard Lles Aus de Presa van aparèixer al voltant de la vora del casc, un grup d'esteles de motors en formació tancada disparant-se com fletxes directament cap als atacants entrants.

-Preparat raïm de torpede de protó Nombre Vuit,- va cridar. -Que els quinze torpedes disparin en seqüència de tres-per-cinc al llarg del vector 2-3 per 7.

El brunzit del fons en el pont de sobte va semblar vacil·lar.

-Senyor?- va preguntar vacil·lantment l'oficial de control de foc. -Aquest és el mateix vector...

-Que el de les Au de Presa,- va acabar per ell en Pellaeon. -Sí, ho sé, Tinent. Té les seves ordres.

-Sí, senyor!

-Dispari torpedes només a la meva petició,- va continuar en Pellaeon, mirant les Au de Presa que ratllaven cap als atacants entrants. Ja gairebé...

-Coronel Bas, ordeni a les Au de Presa que realitzin una maniobra de capoll de saggery a tota velocitat a la meva petició. Tinent dispari torpedes de protó.

-Torpedes disparats,- va confirmar l'altre, i des de baix de la proa del Quimera va aparèixer una estreta columna d'esteles de torpedes, cinc grups de tres torpedes cadascun, anant directament cap a les esteles de motors de les ara distants Aus de Presa.

Abruptament l’Ardiff va donar un petit esbufec ​​de comprensió.

-Ah. naturalment.

-Certament,- va convenir en Pellaeon, mirant els torpedes partint atapeïdament, dolorosament conscient de la sincronització de fraccions de segon que calia. Ja gairebé... -Coronel Bas... ara.

Per un sol agònic batec del cor no va passar res. Llavors, amb precisió de vol de desfilada, les Aus de Presa van trencar la seva formació en raïm. Girant abruptament i allunyant-se del seu vector original, van formar una breu estilitzada forma de flor saggery mentre s'encorbaven al voltant de tornada cap al Quimera. El foc de turbolàser enemic que havia estat colpejant els seus escuts solapats es va separar en resposta, obrint-se per rastrejar a cada un dels caces individuals

I amb una flamarada de llum brillant dels tres primers torpedes de protó van rugir per la indefensa àrea del centre, obrint el seu ardent camí directament entre les dues canoneres d'endavant, i van impactar de ple contra la proa del creuer de batalla.

Fins i tot a la distància del Quimera la consternació entre les naus atacants va ser immediatament aparent. Immediatament aparent, i absolutament inútil. Tot mentre les naus juntes intentaven desesperadament separar-se una mica entre si, el segon grup de torpedes va colpejar, esclatant en un impressionant núvol de metall de casc i transpariacer estrellat. El tercer grup va haver d'haver xocat amb trossos de les ruïnes d'aquesta segona explosió; els tres torpedes van explotar prematurament, enviant a una de les canoneres fent espirals violentament cap a la nit amb un casc fracturat.

Per quan els últims tres torpedes havien aplacat la seva fúria, la batalla havia acabat. El creuer de batalla havia estat reduït a ferralla, i les altres naus estaven corrent per les seves vides.

-Brillantment executat, Almirall,- va dir l’Ardiff, l'admiració i torbació es barrejaven en la seva veu. -Jo, ah, ho sento si vaig somiar...

-Ho entenc, Capità,- li va assegurar en Pellaeon. -Ho cregui o no, jo he estat al seu lloc.

-Gràcies, senyor.- L’Ardiff va gesticular cap al núvol resplendent de restes ardents. -He d’enviar un equip a recuperar algunes de les restes? Podrien poder dir-nos qui eren.

-Continueu i envieu un equip,- va dir en Pellaeon. -Però puc avançar que aquest no era el General Bel Iblis.

-Realment,- va dir l’Ardiff, amb els ulls dirigits cap en Pellaeon mentre feia senyals de les seves ordres a la trinxera de tripulació. Sense qüestionar, aquest cop, però honestament encuriosit. -Com pot estar tan segur?

-Primer el primer,- va dir en Pellaeon. -Mentre l'equip està recuperant les restes, vull que corri una gravació de la batalla pel Predictor. Encara està en línia, no?

-Sí, senyor,- va dir l’Ardiff, esbossant un prim somriure de comprensió. -És per això que els va deixar fer aquesta segona passada contra nosaltres, no? Perquè hi hagués prou dades perquè el Predictor les analitzi.

-Exactament,- va dir en Pellaeon. -No va funcionar molt bé per deduir les tàctiques d'un enemic donat; vegem si pot funcionar en inversa per deduir l'enemic donades les tàctiques. Si tenim sort, pot poder donar-nos almenys un indici de qui allà fora podria afavorir aquest estil de combat en particular.

-I està segur que no era en Bel Iblis?

En Pellaeon va mirar fora al núvol resplendent.

-Alguna vegada ha sentit parlar d'una ganivetada d'ala-A, Capità?

-No ho crec, senyor.

-És una tècnica de batalla de la Nova República,- va dir en Pellaeon, girant-se de tornada per enfrontar-lo. -Requereix una sincronització altament precisa que és pel que gairebé mai és usada. Un grup de caces estel·lars, usualment ala-X, es dirigeix ​​directament cap a la línia de defensa que guarda una nau cabdal. En els últims segons els ala-X s'aparten, virant sobre si mateixos i allunyant-se.

-Bastant semblant al que les nostres Aus de Presa acaben de fer.

-Exactament el que les nostres Aus de Presa acaben de fer,- va assentir en Pellaeon. -La reacció natural dels defensors, per descomptat, és assumir que els atacants estan intentant una maniobra de flanqueig i viren per seguir-los i atacar. Però del que no s'adonen fins que és massa tard és que un grup d'ala-A ha estat volant directament darrere dels ala-X, amagats pels mateixos ala-X i les seves esteles de motors. Per quan detecten aquesta segona onada, ja estan massa fora de línia per bloquejar-los, i els ala-A tenen una passada neta a través de les naus ara indefenses.

-Bastant intel·ligent,- va dir l’Ardiff. -Puc veure per què un no voldria usar-lo molt sovint, encara que certament va funcionar prou bé amb torpedes de protó interpretant el paper dels ala-A. Què té això a veure amb Bel Iblis?

En Pellaeon va esbossar un prim somriure.

-Jo vaig estar a la batalla on ell la va inventar.

L’Ardiff va parpellejar amb sorpresa, i llavors també va somriure.

-En altres paraules, no és una tàctica que l’enganyaria?

-No hi ha una oportunitat a la galàxia,- va convenir en Pellaeon. -Però amb aquestes marques corellianes, jo diria que algú es va esforçar molt per fer-nos pensar que era ell.

L’Ardiff es va posar seriós.

-Algú de l'Imperi?

-O algú de la Nova República,- va dir en Pellaeon. -Sabem que hi ha faccions del nostre costat que no volen la pau. M'imagino que tenen les seves contrapartides de l'altre.

-Probablement,- va dir l’Ardiff. -Llavors què fem ara? Qualsevol que va ordenar aquest atac volia que penséssim que en Bel Iblis estava darrere d'ell,- va dir en Pellaeon. -La petita grandària de la força, més la ràpida i desvergonyida retirada, impliquen que realment no li importava si realment infligia algun mal o no. El seu propòsit, per tant, ha d'haver estat fer-nos fugir d'aquí abans que en Bel Iblis pogués arribar.

-I llavors ens quedem?

-Llavors ens quedem,- va convenir en Pellaeon. -Almenys per algun temps.

-Sí, senyor.- l’Ardiff va arrufar els llavis. -Comprèn, per descomptat, que el nostre oponent desconegut pot no rendir-se tan fàcilment. Pot atacar-nos de nou.

En Pellaeon es va tornar per mirar de nou les ruïnes ardents.

-Deixem-li-ho provar.

  Conclourà...