dijous, 10 de setembre del 2015

Espectre del Passat (II)

Anterior



CAPÍTOL 2

La consola del Falcó Mil·lenari va donar un xiulet final de proximitat, despertant en Han Solo d'un somni lleuger. Descreuant els braços, va estirar els músculs cansats i va donar una ràpida mirada als dials. Ja gairebé.
–Vinga, Chewie, mostra signes de vida,- li va dir, donant al wookiee del seu costat un parell de ràpids cops amb el dors dels dits.
En Chewbacca es va despertar amb una sacsejada, retrunyint una pregunta.
-Ja som aquí, és això,- li va dir en Han, eixamplant els ulls un segon per aclarir-los. Agafant les palanques de l’hiperimpulsor, va mirar el compte enrere del cronòmetre. -Prepara els motors sublumínics. Aquí anem.
Quan el comptador va arribar a zero, i va empènyer les palanques cap endavant. Fora del parabrisa del Falcó, el cel jaspiat de l'hiperespai es va tornar línies estel·lars que es van col·lapsar en estrelles, i ja hi eren.
-Just en el blanc,- va comentar, assenyalant cap al mig cercle planetari vermell-blavós davant d'ells.
Al seu costat, en Chewbacca va grunyir.
-Sí, bé, sempre hi ha molt trànsit al voltant d’Iphigin,- va dir en Han, mirant els centenars de diminutes brillantors de motors movent-se al voltant del planeta com algun boig ball múltiple. -El punt de transferència principal per a aquest sector i almenys per altres dos. Probablement la raó per la qual en Bufador va fer la cita aquí, ningú comença a disparar si algunes de les seves pròpies coses podrien ficar-se en el camí.
En Chewbacca va grunyir molest.
-Bé, perdó,- es va disculpar en Han sarcàsticament. -El president Gàvrisom, llavors. No sabia que eres el seu gran admirador.
Hi va haver un xiulet al comunicador. Palmetejant amb una gegantina mà sobre l'interruptor, en Chewbacca va rugir una salutació.
-Ei, Chewie,- la veu d’en Luke Skywalker va sortir l'altaveu. -Arriben just a horari. El Falcó ha d'estar funcionant bé per variar.
-Res trencat excepte l'interruptor del comunicador,- va rondinar en Han, arrufant-li el nas al wookiee. -Chewie acaba d'intentar aplanar-lo. On ets, Luke?
-Sortint del costat nocturn,- va dir en Luke. -Què li passa a Chewie?
-Gairebé res -, va dir en Han -Una petita diferència d'opinions polítiques, això és tot.
-Ah,- va dir en Luke entenent. -Vas estar anomenant al President Gàvrisom Bufador altra vegada, oi?
-No comencis,- grunyir en Han, mirant a l'altaveu del comunicador.
En Chewbacca va retrunyir una pregunta.
-Bé, en primer lloc, mai sembla fer res a part de parlar,- va dir Han.
-Això és en el que els calíbops són millors -, va assenyalar en Luke. –Enfronta-ho Han: les paraules són l'eina que es fa servir en aquests dies.
-Ja ho sé, ja ho sé,- va dir en Han, fent una ganyota. -Leia m'ho ha estat matxucant des de sempre.- La seva veu va canviar lentament a una paròdia gairebé inconscient de la seva esposa. -Ja no som l'Aliança Rebel, amb un grapat de persones manejant tot l'espectacle. Som negociadors i àrbitres i estem aquí per ajudar els governs de sistemes i sectors a ser tots bons i amistosos entre si.
-És així realment com ho diu la Leia?
-I què si he parafrasejat una miqueta.- en Han va desviar la vista al parabrisa del Falcó i va tornar a les seves pantalles. -Aquest ets tu en l'ala-X?
-Sóc jo,- va confirmar en Luke. -Per què? Creies que m'havia oblidat de com volar-ne en un?
-No, només vaig creure que usualment usaves una de les llançadores Lambda de l'acadèmia aquests dies.
-Això és perquè usualment volo amb altres persones,- va dir en Luke. -Estudiants i això. L’R2D2 era amb mi a Yavin tamisant algunes dades, així que quan va arribar la teva trucada, nosaltres només vam fer un bot al vell caça i vam sortim. De què es tracta?
-Del que passa sempre en aquesta punta del Nucli.- va contraposar en Han agrament. -Els diamales i els ishori s'estan barallant de nou.
En Luke va sospirar, un feble xiuxiueig a l'altaveu.
-Deixa’m endevinar. Una disputa sobre comerç i distribució de recursos?
-A prop, a prop-, va dir en Han -Aquesta vegada és la seguretat de navegació. Als diamales no els hi agrada haver de confiar en naus de patrulla locals quan van a ports ishori. Els ishori, per altra banda, no volen naus diamales armades entrant en els seus sistemes.
-Sona típic,- va dir en Luke. -Gàvrisom té alguna idea de com resoldre aquesta?
-Si la té, no la va esmentar,- va dir en Han -Ell només em va trucar a Wayland i va dir que vingués en una flamarada. Per ajudar-los a ser bons i amistosos entre si, suposo.
-En Gàvrisom et va demanar que arbitressis?
En Han va prémer els llavis.
-Bé... no exactament. Ell... com que creu que la Leia és aquí amb nosaltres.
-Ah.
-Mira, Luke, jo sóc l’enllaç oficial de l'Associació de Transportistes Independents,- en Han li va recordar irritadament. -No és com si no hagués fet aquesta mena de cosa abans. I la Leia no ha tingut cap tipus de vacances de veritat en molt temps, ella i els nens necessiten algun temps lliure junts. I per una vegada, jo no vaig a permetre-li ser arrossegada en algun estúpid assumpte diplomàtic, sobretot quan se suposa que està de llicència. Ella mereix alguna cosa millor.
-No puc discutir això,- va concedir en Luke. -No és com si els seus últims temps lluny de la Presidència haguessin estat precisament tranquils. Encara que personalment, no puc imaginar que ningú tingui al Wayland molt alt en la seva llista de llocs d'esbarjo.
-Et sorprendries,- va dir en Han -No és com quan nosaltres vaguem a través del bosc de camí a la Muntanya Tantiss. No amb tots els noghri que s'han establert allà.
-Et prenc la paraula,- va dir en Luke. -Així que com puc ajudar?
-Ho tinc tot planejat,- va dir en Han -Saps com es posen els diamales quan pensen: molta calma gelada i impassibles, oi? Bé, això s'assembla a les teves profundes coses Jedi, així que pots anar a parlar a la seva delegació. Els ishori són just el contrari, no poden discutir res sense alterar-se i cridar-se els uns als altres.
-Però no volen dir res amb això -, ha afegit en Luke. -És tot hormonal, una resposta de lluita o pensament, crec que es diu.
-Sí, ja ho sé, ja ho sé,- va dir en Han, sentint una lleugera molèstia per la lliçó. Mestre Jedi o no, en Luke encara no tenia ni la meitat de l'experiència d'en Han volant al voltant de la galàxia i tractant amb altres espècies. -El punt és, que poden cridar tant com vulguin sense molestar a cap wookiee. Així que en Chewie parlarà amb el seu grup. Aleshores tots tres ens reunirem, proposarem una solució, i llestos.
-És un acostament inventiu t’ho concedeixo,- va dir en Luke, en to pensatiu. -Personalment, encara preferiria tenir aquí a la Leia. Ella té un do genuí per a la conciliació.
-Raó de més perquè nosaltres fem això per ella,- va dir en Han obscurament. -Com estan les coses allà fora, en Gàvrisom i l'Alt Consell la podrien tenir corrent en cercles per trepitjar focs per la resta de la seva vida.
-La Nova República sembla estar tenint més de la seva part de dolors de creixement,- va convenir sòbriament en Luke. -Potser és un ajust normal al col·lapse de la dominació Imperial.
-Això, o el que queda de l'Imperi està remenant la sopa,- va dir en Han amb una ganyota. -Vinga, baixem allà. Com més aviat comencem, més aviat podrem tornar a casa.
***
Van aterrar en una badia d'atracada de mida doble que havia estat buidada per a ells en el complex de l’espaiport nord de la ciutat cabdal. En Han i en Chewbacca estaven parats al peu de la rampa d'aterratge del Falcó, parlant amb una tríada de diamales de cabellera blanca, quan en Luke va maniobrar la seva Ala-X en un aterratge només lleugerament fora de pràctica.
I fins i tot abans de tallar els repulsors, va poder sentir que hi havia problemes.
-Queda't amb la nau, R2,- va ordenar al droide mentre obria la carlinga i es treia el casc de vol -Mantingues un ull a les coses, d'acord?
L’R2 va donar un trinat afirmatiu. Deixant caure el seu casc i guants al seient, en Luke es va deixar caure lleugerament per sobre del costat de l'Ala-X a terra i va caminar cap al grup que esperava prop del Falcó. Els tres diamales, va notar inquiet, l’estaven mirant detingudament... i les seves expressions no li van semblar particularment amistoses.
-Salutacions,- va dir, inclinant-se educadament, quan va arribar al costat d’en Han -Sóc en Luke Skywalker.
El diamala que estava més a prop al Han es va agitar.
-El saludem recíprocament, Mestre Jedi Skywalker,- va dir amb una veu monòtona i sense emocions, la seva cara colrada i il·legible. -Però no li donem la benvinguda a aquesta conferència.
En Luke va parpellejar. Va mirar al Han, va captar la tensió a la cara i els pensaments de l'altre, llavors va mirar de nou al diamala.
-No ho entenc.
-Llavors ho faré més clar,- va dir l'alienígena, la seva orella esquerra es va sacsejar. -No volem que vostè sigui part d'aquestes negociacions. No pensem discutir res d'això amb vostè. Nosaltres preferiríem que, de fet, vostè deixés completament aquest sistema.
-Escolta, espera un minut,- va interposar en Han, -Aquest és el meu amic, d'acord? Jo li vaig demanar que vingui aquí, i ell ha fet un llarg camí per ajudar.
-Nosaltres no volem la seva ajuda.
-Està bé, jo la desitjo,- en Han va respondre al foc. -I no vaig a demanar-li que se’n vagi.
Hi va haver un moment de silenci compromès. En Luke va mantenir els seus ulls en els diamales, preguntant-se si havia de resoldre unilateralment la discordança simplement retirant-se. Si realment no li volien aquí.
El diamala al capdavant va moure una orella de nou.
-Bé,- va dir. -El Mestre Jedi pot quedar-se. Però només com el seu conseller, i ha d'estar absent en les negociacions reals. Els diamales no discutiran aquests assumptes en la seva presència.
En Han va fer una ganyota, però va assentir.
-Si així és com ho volen, està bé. Per què no ens mostren les nostres habitacions, i començarem.
El diamala va fer senyals, i un dels seus companys li va donar un datapad al Chewbacca.
-Se'ls ha lliurat una suite al complex de control de l’espaiport,- va dir. -El mapa els hi mostrarà el camí. Els ishori ja s'han congregat a la cambra de reunió. Començarem quan estiguin llestos.
A l'uníson, els tres alienígenes es van donar la volta i es van dirigir per la badia de desembarcament cap a una de les escales que sortien.
-Bé, això va ser interessant,- va dir en Luke en veu baixa mentre els veia allunyar-se. -Alguna idea de què va ser tot això?
-Sí,- va dir en Han -Bé, una cosa així.
-Una cosa així? Què significa això?
En Han va mirar al Luke de costat, tots dos, la seva expressió i pensaments estranyament pertorbats.
-Mira, oblidem això per ara d'acord? Ells no, bé, no els hi agrades. Només deixa-ho aquí.
En Luke va fixar la mirada en les esquenes dels diamales partint, veient les seves brillants melenes ondulant-se lleugerament a la brisa. No havia d'acontentar-se amb això, naturalment, podia estirar-se amb la Força ara mateix i treure el coneixement necessari. Segurament qualsevol que fos el problema havia de ser algun tipus de malentès, i seria difícil que pogués ajudar a aclarir-lo llevat que sabés de què es tractava. Sí, això era el que havia de fer.
I no obstant això...
Va mirar en Han, Han estava retornant-li la mirada, amb una expressió pertorbada a la cara. Potser preguntant-se si en Luke faria exactament això.
No. Com en Han li ho havia demanat, ho deixaria passar. Per ara.
-Bé,- va dir. -Quina és la nova estratègia?
-Chewie i jo ens ocuparem de les xerrades,- va dir en Han, tornant-se cap al wookiee. Fins i tot amb la seva expressió oculta, no hi havia manera de confondre el parpelleig d'alleujament silenciós en el seu estat emocional. -Si no t'importa esperar fins que nosaltres acabem, potser puguis ajudar-nos a deduir com resoldre-ho tot.
-Segur.- En Luke va mirar en la direcció per la qual els diamales s'havien anat. -Ell va dir que jo podia ser el teu conseller. Així que suposo que et donaré consells.
Va tornar a mirar-lo per trobar-se en Han estudiant-li la cara.
-No t'agrada això, oi?- va dir l'home més vell.
En Luke va arronsar les espatlles.
-Bé, no és exactament el punt més alt del meu dia,- va concedir. -Sempre és una mica vergonyós oferir la teva ajuda a algú i ser rebutjat. Però suposo que una mica de vergonya mai va matar a ningú.
-Sí,- va dir en Han -A vegades fins i tot ajuda.
Això va ser, va pensar en Luke, una cosa bastant rara a dir. Però abans que pogués preguntar res, en Han havia arribat al costat d’en Chewbacca i pres el datapad que el diamala li havia donat.
-Has esbrinat on se suposa que hem d'anar?- va preguntar.
El wookiee va retrunyir una afirmació, apuntant un dit llanut a la pantalla del datapad.
-Sí, bé,- va dir en Han, tornant-li el datapad. -Mostra'ns el camí.- Li va donar al Luke una ganyota desequilibrada. -No hi ha res com un wookiee per fer que la gent s'aparti del teu camí.
-Te n'adones que hi ha una altra possibilitat,- va dir en Luke en veu baixa quan van partir creuant la badia d'atracada. -Poden estar intentant separar-nos per algun tipus d'atac.
En Han va agitar el cap.
-No crec que sigui això.
-De totes maneres m'agradaria mantenir un ull en les teves reunions,- va persistir en Luke. -Hauria de poder seguir la teva presència des d’on sigui que ens posin. D'aquesta manera, jo puc arribar-hi de seguida si em necessites.
-Però només la meva presència, no?
En Luke li va arrufar les celles.
-Per descomptat. Jo no intentaria llegir la teva ment sense permís. Ja ho saps.
-Sí,- va dir en Han -Segur.
***
Com van resultar les coses, no va ser necessari que en Luke fes servir la Força per mantenir-se al tant dels procediments. Els seus amfitrions iphigini d'alguna manera s'havien assabentat de les restriccions que els diamales li havien posat a la seva assistència, i per quan en Han i en Chewbacca van començar les negociacions havien connectat una línia de monitors entre la suite d’en Luke i el saló de conferències, permetent-li mirar la reunió directament.
Li va prendre dues hores comprendre que les xerrades no estaven anant enlloc. Va passar una altra hora abans que en Han arribés a la mateixa conclusió. O almenys fins que estigués disposat a admetre-ho en veu alta.
-Estan bojos,- va rondinar en Han, fent un grapat de datacards cap a una tauleta baixa al centre quan ell i en Chewbacca es van unir amb en Luke a la suite. -Tot el munt d'ells. Completament bojos.
-Jo no diria bojos,- li va dir en Luke. -Tossuts cap de suro, potser, però no bojos.
-Gràcies,- va rondinar en Han -Això ajuda molt.
En Chewbacca va retrunyir una advertència.
-No estic perdent els estreps,- va informar rígidament en Han -Estic perfectament sota control.
En Luke va mirar al seu amic, amagant acuradament un somriure. Era com el vell Han de nou, el descaradament confiat contrabandista que ell i l’Obi Wan s'havien trobat per primera vegada a la cantina de Mos Eisley. A tota càrrega alegrement cap a les situacions desconegudes, i la majoria de les vegades trobant-se fins al coll en problemes. Era bo saber que tot i que s'havia tornat un home de família respectable i un oficial de la Nova República responsable, en Han no havia perdut tota la temeritat que una vegada havia tornat als seus amics gairebé tan bojos com tenia als Imperials. Fins al coll en problemes era on en Han funcionava millor. Potser, per pur hàbit, era on ell estava més còmode.
-Bé,- va dir en Han, llençant-ne una cadira al costat oposat de la taula d’en Luke. -Pensem en tot això. Ha d'haver una sortida.
-Com provar amb l'acostament d'una tercera part?- va suggerir en Luke. -Potser la Nova República podria ocupar-se de la seguretat dels vaixells de càrrega diamalans quan estiguin en ELS sistemes ishori.
En Chewbacca va retrunyir el problema obvi.
-Sí, ja sé que nosaltres no tenim moltes naus de les que disposar,- va dir en Luke. -Però l'Alt Consell hauria de poder reunir alguns.
-No prou per fer alguna diferència,- va dir en Han, agitant el cap. -Els diamales fan una horrorosa quantitat de viatges, i no crec que comprenguis quant hem estirat les nostres existències d'equip allà fora.
-De totes maneres seria més barat a la llarga que el que costaria separar els diamales i els ishori si comencen a disparar-se entre ells de nou,- va defensar en Luke.
-Probablement,- va concedir en Han, jugant amb una de les datacards. -El problema és, que jo crec que els diamales no acceptarien l'oferta ni encara que tinguéssim les naus disponibles. No crec que estiguin preparats per confiar la seva seguretat a ningú més.
-Ni tan sols a la Nova República?- preguntar en Luke.
En Han va moure el cap, els seus ulls es van clavar furtivament en els d’en Luke per un moment, llavors es van apartar tan ràpidament. -No
En Luke va arrufar les celles. En aquest moment va captar un altre parpelleig del mateix humor pertorbat que havia sentit en el Falcó. -Ja veig.
-Sí,- va dir en Han, animat de nou. -Algú té qualsevol altra idea?
En Luke va mirar en Chewbacca, buscant una forma diplomàtica de dir això. Però realment no hi havia cap.
-Saps, Han, no és massa tard per demanar l'ajuda de la Leia en tot això. Podríem trucar a Wayland i demanar-li als noghri que la portessin aquí.
-No,- va dir en Han fermament.
En Chewbacca va grunyir estan d’acord amb en Luke.
-He dit que no,- va repetir en Han, fustigant al wookiee amb la mirada. -Podem manejar això nosaltres.
Hi va haver un trinat de la consola integrada a la taula. En Luke va mirar al Han, però ell encara estava ocupat en un concurs de mirades amb en Chewbacca. Estenent-se amb la Força, va accionar l'interruptor.
-Skywalker,- va dir ell.
En el disc hologràfic al mig de la taula la imatge d'un quart de la mida d'un iphigini jove va aparèixer, el seu llavi-barba trenada cobrint parcialment la insígnia en la seva gola del Directori de l’espaiport Iphigin.
-Disculpi’m per pertorbar les seves deliberacions, Jedi Skywalker,- va dir ell, la seva veu era molt més melodiosa que el que la seva cara i físic aspres haguessin suggerit. -Però hem rebut una notificació de Comerç de la Nova República dient que un vaixell de càrrega Sarkan està de camí cap aquí sota una Alerta roja de Duana.
En Luke va mirar al Han. Duana Vermella: una advertència que hi havia càrrega il·legal i altament perillosa a bord.
-Va identificar Comerç al capità i la tripulació?
-No,- va dir l’iphigini. -Van prometre una transmissió subsegüent, però no ha arribat encara. El vaixell sospitós ja està aproximant-se a Iphigin, i hem despatxat el gruix de les nostres fragates de duana del sistema intern i naus de patrulla per interceptar-lo. Es va pensar que com a representants de la Nova República, vostè i el Capità Solo podrien desitjar observar el procediment.
Hi va haver un sobtat canvi en les emocions d’en Han, en Luke el va mirar per veure el seu amic mirant fixament i pensativament l'espai exterior.
-Apreciem la invitació,- va dir, mirant de nou a l’holograma. -Però de moment...
-D'on ve aquest Sarkan?- li va interrompre en Han.
-Sector Tres-Besh.- La imatge de l’iphigini va ser reemplaçada per un esquemàtic d’Iphigin i l'espai circumdant. Un punt vermell va parpellejar a uns graus d'una línia que unia Iphigin amb el seu sol; gairebé vint punts parpellejant verds estaven convergint sobre ell des del planeta i l'espai proper. -Com poden veure, hem intentat despatxar una força adequada per superar qualsevol resistència.
-Sí,- va dir en Han a poc a poc. -I estan segurs que és un Sarkan?
-El seu transponedor d'ID ha estat verificat,- li va dir l’iphigini. -La nau en si mateixa és un Acció-Keynne XII Corellià, poques vegades vist en aquesta part del Nucli excepte sota autoritat Sarkan.
En Luke va xiular silenciosament. Un cop li havien donat una gira per un Acció-Keynne XII, i s'havia marxat completament impressionat per ambdues coses, els tocs de luxe intern i les múltiples files d'armament exterior. Dissenyat per transportar les més valuoses de les càrregues, gairebé qualificava com una nau de guerra capital.
Probablement la raó per la qual els iphiginis estaven enviant tantes naus a interceptar-lo. Si el seu capità decidís no cooperar, els iphiginis tindrien una bona baralla.
-Sembla Sarkan, d'acord,- va convenir en Han, amb veu una mica massa casual. -Prossegueixin i facin la seva intercepció. Potser nosaltres hi pugem més tard i donem una mirada.
-Gràcies, Capità Solo,- va dir l’iphigini. -Alertaré als oficials que se'ls uniran. Adéu.
L’holograma es va esvair.
-No comptis amb això,- va murmurar en Han, recollint les datacards d'on les havia trobat a la tauleta i fullejant-les ràpidament. -Chewie, acosta't a aquesta consola, fixa't si pots fer un llistat complet del patró de trànsit allà fora.
-Què està passant?- preguntar en Luke, arrufant-li les celles al Han i intentant llegir el seu humor. De sobte tota la frustració d’abans se n'havia anat, deixant una mena d'excitació furtiva al seu lloc. -Saps qui és el contrabandista?
-No és un contrabandista,- va dir en Han, va trobar la targeta que estava buscant i la va inserir en el seu datapad. -Ho has aconseguit, Chewie? Genial. Connecta’l aquí a l’holoprojector.
En Chewbacca va grunyir en un assentiment, i un esquemàtic més complet de l’Iphigin va aparèixer damunt la taula. En Han es va inclinar sobre ell, llavors va mirar cap avall al datapad de la seva mà. -Genial. Bé, vine aquí i dóna'm un cop mà amb això.
-Què és això?- preguntar en Luke.
-Aquesta és la llista de l'estació en terra i les dades de l'òrbita de la seva Plataforma de Defensa Golan I,- li va explicar en Han, agitant el datapad mentre en Chewbacca s'acostava de nou al seu costat. -Vegem...
Per un minut els dos es van agrupar junts, apuntant alternativament a l’holograma i al datapad d’en Han i conversant en tons baixos. En Luke va estudiar l'esquemàtic, mirant els vaixells de càrrega codificats per color i les altres naus movent-se dins i fora i preguntant de què es tractava tot això.
-D'acord,- va dir en Han a la fi. -Aquí és per on vindran. Així que tot el que hem de fer és seure en algun lloc en el mig d'aquest con i esperar. Genial. Baixa al Falcó i prepara’l. Vaig en un moment.
En Chewbacca va retrunyir un assentiment i va sortir per la porta amb un ràpid trot wookiee.
-Puc saber què està passant?- preguntar en Luke.
-Segur,- va dir en Han, recollint les datacards i guardant-les de nou. Tenim pirates de camí.
-Pirates?- va parpellejar en Luke. -Aquí?
-Segur. Per què no?
-Jo no creia que les bandes pirata operessin tan dins del Nucli això és tot,- va dir en Luke. -Així que el Sarkan és només una distracció?
-Sí,- va dir en Han, posant-se dempeus. -Només que ell no ho sap. És un vell truc: posar una alarma en alguna nau que vingui del costat del sol, llavors atracar un blanc del costat nocturn mentre Duanes està ocupada a mig planeta de distància. L'única part complicada és el fet d’assegurar-se que les defenses en terra i òrbita no puguin arribar fins a tu. A més de trobar com falsificar l'alarma en primer lloc. Vinga, vinga.
-No hem d’alertar primer els iphigini?- va preguntar en Luke, agafant el comunicador.
-Per què?- va dir en Han –Tu, Chewie i jo hem de poder manejar-ho.
-Què, tota una banda pirata?
-Segur, per què no? Les úniques bandes que treballen en aquest sector són petites una, dues o tres naus, com a màxim.- en Han va torçar el llavi. -En realitat, probablement ni tan sols ens necessitis.
-Agraeixo la teva confiança,- va dir en Luke fredament. -Però de moment preferiria no carregar-me’ls tots, gràcies.
En Han va alçar les mans.
-Eh. No volia ofendre’t.
-No m'ofenc.- en Luke va fer senyals a l’holograma i a les naus patrulla teixint la seva xarxa al voltant del vaixell de càrrega Sarkan que s'acostava. -I encara penso que hem de trucar als iphigini.
-No podem-, va dir en Han -Els pirates probablement ja tenen una campana aquí. Qualsevol senyal d'alarma, i només cancel·laran la incursió. Acabaríem semblant estúpids, i l'opinió diamalana de la Nova República s'enfonsaria una mica més profundament. L'Alt Consell voldrà la meva pell si això passa.
En Luke va sospirar.
-Les coses eren molt més fàcils quan les activitats militars de l'Aliança no sempre s'embullaven en la política.
-Explica-m'ho a mi,- va rondinar en Han -Mira, hem de partir. Vens o no?
En Luke va arronsar les espatlles.
-Vaig,- va dir, traient el seu comunicador. - R2?
  
***
A l’R2-D2 no li va agradar. Ni una mica. Les paraules que van aparèixer a la pantalla de l'ordinador de l'ala-X li van deixar molt clar.
-Oh, apa, R2,- li va reprendre en Luke. -Passem per tota una guerra junts, contra la màquina militar més poderosa que la galàxia hagi vist alguna vegada. No vas a dir-me que ara tens por d'un parell de naus pirata apedaçades?
El droide va grunyir indignat.
-Això està millor,- va dir en Luke amb aprovació. -Només vigila fora. Estarem bé.
L’R2 va trinar de nou, clarament no convençut, i va callar. En Luke va mirar fora de la carlinga de l'ala-X, intentant treure la seva pròpia col·lecció de dubtes porfidiosos. L'estranya incomoditat que seguia apareixent en les emocions d’en Han, la inexplicada negativa diamalana a deixar-lo entrar a les negociacions, tot això només se sumava a l'estranya inquietud que havia estat coent a foc lent i creixent en ell durant les últimes setmanes.
Havia parlat dues vegades amb la Leia sobre això, esperant que la seva perspicàcia i experiència poguessin ajudar-lo a enfocar millor aquests indicis vagues. Però el millor que ella havia pogut fer era suggerir que es tractava d'algun tipus d'avís subconscient de la pròpia Força. Una cosa que se suposava que en Luke havia de fer, va conjecturar ella, o potser alguna cosa que se suposava que ell no havia de fer.
A petició d'ella, havia estat meditant més temps últimament, esperant que el fet de submergir-se en la Força ajudaria. Fins ara, però, no havia tingut cap resultat.
-Luke?- va dir la veu d’en Han en el seu casc. -On estàs?
En Luke va sacsejar els seus pensaments de tornada a la tasca que tenia a mà.
-A dalt teu i una miqueta a babord,- va dir. -No veig res aquí fora que s'assembli a una nau pirata. I tu?
-No encara,- va dir en Han -No et preocupis, quan arribin, et donaràs compte.
-Correcte.- Girant el cap a poc a poc, en Luke va fer una mirada al voltant a les brillantors de motors i les llums de marxa dels diversos vaixells de càrrega.
I de sobte, hi eren.
Només que no eren només dos o tres naus. Sortint des de la velocitat de la llum, hi havia no menys que vuit naus, totes sense marques, totes estarrufades de bateries turbolàser.
Darrere d’en Luke va venir un xiscle sobresaltat.
-Tranquil, R2,- en Luke va alleujar al droide. -Dóna'm una lectura d'elles.
L’R2 va xiular incertament, i va aparèixer una llista en el sensor de mira d’en Luke. Dues canoneres corellianes d'aspecte matxucat, un vell però impressionantment gran creuer de batalla Kaloth amb un igualment vell canó d'ió KDY a-4 barroerament soldat a la seva proa, i cinc caces estel·lars d'assalt classe-Corsari. Tot el grup estava en formació de cèrcol, tancant-se sobre un parell de transports mitjans uns quilòmetres més avall i endavant.
Transports que portaven la insígnia de la Nova República.
-Han?- va cridar en Luke.
-Sí, ja els veig,- va dir en Han estretament. -Bé. Què vols fer?- En Luke va mirar els pirates que s'acostaven i va tenir una sobtada sensació de pressió en el seu estómac. Hi havia moltes opcions, naturalment. Podia estendre’s amb la Força i danyar les superfícies de control de les naus, incapacitant-les. Fins i tot havia de poder arrencar panells complets i deformar els emplaçaments d'armes, espedaçant-los només amb la Força. O simplement podria tocar dins les ments dels tripulants, convertint-los en observadors desvalguts o fins i tot forçant-los a rendir-se. Per a un Mestre Jedi amb la Força com la seva aliada, no hi havia cap límit. Cap límit en absolut.
I llavors, abruptament, es va posar rígid, el seu alè va semblar gelar-se a la seva gola. Allà davant d'ell, clarament visible contra la negror de l'espai, podia veure les febles imatges de l'Emperador Palpatine i l’Exar Kun, dos dels més grans punts focals del costat fosc que ell s'havia trobat alguna vegada. Hi eren davant seu, mirant-lo.
I rient-se.
-Luke?
La veu d’en Han li va fer tornar, i quan ho va fer, les imatges es van esvair. Però el gèlid horror va romandre. Una cosa que se suposava que no havia de fer.
-Luke? Ei, mostra senyals de vida, company.
-Sóc aquí,- en Luke les hi va arreglar per dir. La seva boca, va descobrir, estava de sobte molt seca. –Jo -seria millor que agafis el comandament, Han.
-Estàs bé? Pots volar?
En Luke va empassar saliva.
-Sí Estic bé.
-Segur,- va dir en Han, òbviament no molt convençut. -Mira, millor queda't enrere. Chewie i jo ens encarregarem d'això.
-No,- va dir en Luke. -No, estic amb tu. Només digues-me què vols que faci.
-Bé, si estàs segur que estàs en condicions, pots cobrir-nos una mica,- va dir en Han -La primera cosa és remoure aquest canó d'ió.
En Luke va respirar fondo, aquietant la seva ment i estirant-la a la Força. Dues naus contra vuit. Era com en els vells dies, quan l'Aliança Rebel contenia contra l'imponent poder de l'Imperi. Ell no havia estat ni a prop de ser tan bo en la Força llavors. Tot just prou bo, de fet, per millorar les seves habilitats de combat i vol naturals.
I no obstant això, d'alguna manera, els records d'aquells dies se sentien estranyament nets. Més nets del que la seva ment s'havia sentit en molt de temps.
Una cosa que se suposava que no havia de fer...
Bé, va dir als records. Que això sigui una prova.
-Prossegueix,- li va dir al Han -Estic just darrere teu.
Era incert en aquest primer minut si els pirates, concentrant-se en la seva esperada presa, tan sols havien notat al vell transport YT-1300 i l'ala-X volant al seu costat. Va quedar abundantment clar, però, que un sobtat atac des de fora del seu anell de setge era l'última cosa que s’esperaven. El Falcó va disparar entre dos dels Corsaris sense atreure foc en absolut fins haver passat bastant més enllà d'ells. Van disparar una sola i ineficaç salva de turbolàsers abans que en Luke s’esmunyís darrere d'ells, llançant un torpede de protons a cada un en les seves seccions de motors. Una brillant flamarada doble, i estaven efectivament fora de la lluita.
L'ala-X va passar disparat entre ells, corbant-se fora de la línia de foc de les naus avariades. El creuer de batalla estava començant a girar les seves torretes cap a ells. Hi va haver un sobtat xiscle d'advertència des de darrere d'ell.
-Ja els veig, R2,- va dir en Luke, llançant l'ala-X en una espiral retorça-estómacs i allunyant-se del creuer de batalla quan dos dels tres Corsaris restants van errar el tret. Va veure un esclat de llum de cua d'ull quan girava, i es va tornar per veure la proa del creuer de batalla esclatar en resquills. -Han? Estàs bé?
-Segur,- la veu d’en Han va respondre. -Em vaig ocupar del canó d'ió, però primer li va donar un tret a un dels transports. No sé si estan deshabilitats o no. I tu?
-Cap problema encara,- va dir en Luke. El seu sentit del perill va fer un pessigolleig, i va deixar caure l'ala-X en un altre gir mentre que un anihilador patró de foc làser va tallar al punt que acabava de deixar vacant. Girant a munt i al voltant, es va situar darrere d'un dels Corsaris atacants. Havia passat molt de temps des que havia fet aquest tipus de coses de manera regular, però no semblava estar tan rovellat com havia temut que estaria. -Aquestes coses estan molt millor blindades que els caces TIE, però són molt menys maniobrables.
Les paraules a penes havien sortit de la seva boca quan gairebé va haver de menjar-se-les. Sobtadament el Corsari davant d'ell va girar abruptament a estribord, retorçant-se fora de la línia de foc d’en Luke i intentant lliscar darrere d'ell. Prement les dents, en Luke va imitar la maniobra, i per uns segons es van perseguir l'un a l'altre en un estret cercle, cadascun buscant un tret clar. En Luke va guanyar per un sol batec del cor, i el Corsari va esclatar en flames i runes.
Del seu comunicador va venir un ansiós grunyit wookiee.
-Estic bé, Chewie,- va dir en Luke, estirant-se amb la Força a la recerca de calma. Aquest havia estat una miqueta massa a prop. -Vosaltres dos encara esteu bé?
-Fins ara,- va replicar en Han -Vés amb compte, probablement ara s'estan enfadant.
En Luke va somriure desequilibradament i va fer una ràpida mirada al voltant. Els últims dos Corsaris s'estaven dirigint a tot impuls cap a ell, però encara tenia uns segons abans que hagués de fer alguna cosa sobre això. A curta distància propera podia veure el creuer de batalla, disparant furiosament sobre el molt més petit Falcó que el fregava com un insecte sobre el seu casc, sistemàticament enderrocant emplaçaments turbolàser en el seu camí. A un costat, les dues canoneres estaven intercanviant foc amb els transports de la Nova República que estaven clarament millor armats del que havien semblat en un principi. La resta del tràfic de càrrega al voltant d'ells estava comprensiblement deixant vacant l’àrea tan ràpidament com podia.
Va arrufar les celles, concentrant-se de nou en el creuer de batalla. Amb la seva decisió de no fer servir tot el poder de la Força contra els pirates, molta de la confusió i tensió de la seva ment semblava haver-se dissipat.
I ara, en aquest silenci, podia sentir alguna cosa estranya sobre la nau gran allà fora. Una estranyesa que no havia sentit en molt de temps...
L’R2 va xisclar una advertència.
-Sí,- va dir en Luke, sacsejant el sentiment. Els dos Corsaris s’estaven acostant ràpid, el company a babord i lleugerament darrere del líder. -Aquest és el pla,- li va dir al droide. -Al meu senyal, encén a plena potència el motor superior d'estribord i dues toveres de frenada de babord. Després de quatre segons apaga les toveres i dóna-li mitja potència a tots els motors. Entesos?
El droide va xiular el seu assentiment. Descansant els seus polzes en els gallets dels torpedes de protó, en Luke va mirar als Corsaris encaminant-se cap a ell, estirant-se a través de la Força per tocar les ments dels dos tripulants. No per controlar o retorçar, sinó per merament mirar la textura dels seus pensaments. Sostenint el curs, va esperar...
-Ara,- li va dir a l’R2. El trinat del droide va ser empassat pel sobtat rugit del motor, i un segon més tard l'ala-X estava girant ferotgement al voltant del seu centre de massa. Amb els ulls mig tancats, en Luke va deixar que la Força guiés la sincronia del seu tir.
I llavors va ser aixafat contra el seient mentre l'ala-X prenia una nova trajectòria, redreçant-se reticentment de la seva rotació.
Parpellejant contra el seu sobtat vertigen, en Luke va buscar al seu voltant als Corsaris.
El gambit havia funcionat. Concentrant-se en el seu gir de Gandder, intentant anticipar-se a la direcció que prendria quan sortís d'ell, probablement ni tan sols van notar els torpedes de protó fins que va ser massa tard.
-Luke?- la veu d’en Han va sortir del comunicador. -Sembla que s'estan retirant.
Esforçant-se per aplacar la seva oïda interna insubordinada, en Luke va redreçar l'ala-X altra vegada. El creuer de batalla estava accelerant cap a l'espai profund, amb les dues canoneres seguint-lo de prop. Una de les canoneres, va notar, mostrava danys considerables. -L’R2, dóna'm una valoració de danys,- va dir en Luke, canviant el control del comunicador a una de les freqüències oficials de la Nova República. -Transports, aquest és l'ala-X AA-589 de la Nova República,- va dir. -Quina és la seva situació?
-Es veu molt millor que fa uns minuts,- va arribar la ràpida resposta. -Gràcies per l'ajuda, ala-X. Necessiten vostè o el seu amic alguna ajuda?
La valoració de dany de l’R2 va aparèixer a la pantalla de l'ordinador.
-No, jo estic bé,- va dir en Luke. -Han?
-Cap problema aquí,- va dir en Han -Els escortarem fins a baix si volen.
-Sona bé per a mi,- va dir el capità del transport. -Gràcies de nou.
Els transports es van girar de nou cap a Iphigin. Posant l'ala-X en el seu vector, en Luke va tornar a la freqüència privada.
-Com en els vells temps,- li va dir irònicament al Han.
-Sí,- va dir en Han, amb veu distreta. –Vas veure alguna insígnia o marca a alguna d'aquestes naus?
-No hi havia res en els Corsaris,- va dir en Luke. -No vaig passar prou a prop dels altres per veure’n. Per què? Creus que podrien no haver estat pirates?
-Oh, eren pirates, segur,- va dir en Han -El problema és, que a la majoria dels pirates els agrada pintar urpes flamejants o boles de foc per totes les seves naus. Intenten espantar al blanc perquè es rendeixi sense lluitar. Usualment l'única raó per la qual es cobririen és si estaven treballant per a algú més.
En Luke va mirar fora de la seva carlinga a les llums de la resta dels vaixells de càrrega al seu voltant, que a poc a poc i cautelosament tornaven altre cop al patró de tràfic normal. Cent carregaments exòtics, de cent mons diferents... i de totes maneres els pirates havien escollit robar un parell de transports de la Nova República.
-Mercenaris, llavors,- va dir. -Contractats per l'Imperi.
-Jo diria que aquesta és una bona aposta,- va convenir en Han severament. -Em pregunto de quina banda eren.
-O d'on l'Imperi està traient fons per contractar-los,- va dir en Luke a poc a poc. Estirant-se amb la Força, recuperar el record de l'estranya sensació que havia captat en el creuer de batalla. -Recordo la Leia explicant-me el que costen els mercenaris, en el temps en què l'Aliança els contractava per assaltar embarcaments Imperials. No són barats.
-No els bons, almenys.- va esbufegar en Han -No és que aquest lot fos una cosa especial.
-Jo no estic tan segur,- va dir en Luke, enfocant tota la seva atenció en els records. Era de fet alguna cosa que havia sentit abans...
I llavors les peces van encaixar al seu lloc.
-Puc equivocar-me, Han,- va dir, -però crec que hi havia un grup de clons a bord d'aquest creuer de batalla.
Per un llarg moment el comunicador va estar en silenci.
-Estàs segur?
-Se sentien igual que el que vaig sentir quan estàvem perseguint als guerrers clon del Gran Almirall Thrawn per la Katana.
En Han va xiuxiuejar pensativament al comunicador.
-Genial. Em pregunto on ha estat amagant clons l'Imperi durant els últims deu anys. Vaig creure que ja ens els havien llançat a gairebé tots.
-Jo també ho creia,- va dir en Luke. -Potser tinguin un nou establiment de clonació funcionant.
-Oh, quina idea tan alegre,- va rondinar en Han -Mira, preocupem-nos d'una crisi a la vegada. Acabarem aquí i llavors deixarem anar a Intel·ligència en això.
-Tenia la impressió que Intel·ligència no estava tenint molta sort atrapant aquestes bandes.
-No la tenen,- va admetre en Han -Ni tampoc els meus contactes dels transportistes Independents.
-Em sona que necessitem algú millor connectat amb el baix món.- va titubejar en Luke. -A algú com Talon Karrde, per exemple.
Hi va haver un breu silenci de l'altre costat.
-No has dit això molt convençut,- va suggerir en Han -Algun problema?
-No, no realment,- va dir en Luke, desitjant ara haver-se quedat callat. -És només, no, res.
-Deixa’m endevinar. Mara?
En Luke va fer una ganyota.
-No és res, Han. D'acord? Només deixa-ho passar.
-Segur,- li va assegurar en Han -No hi ha problema. Tan aviat com acabem aquí, pots tornar a Yavin i oblidar-te d'això. Chewie i jo podem passar-li la veu a Karrde. D'acord?
-D'acord,- va dir en Luke. -Gràcies.
-No hi ha problema. Anem a xerrar amb els diamales una mica més. A veure si alguna cosa d'això podria haver canviat la seva actitud cap a la protecció de la Nova República.
-Podem provar, - va titubejar en Luke. -Han, què és el que no els hi agrada de mi als diamales? Realment necessito saber-ho.
Hi va haver una pausa curta.
-Bé, per posar-lo en un polvoritzador, ells no confien en tu.
-Per què no?
-Perquè ets massa poderós,- va dir en Han -Almenys, segons ells. Diuen que un Jedi que usa tant poder com tu sempre acaba caient al costat fosc.
Una sensació desagradable es va afirmar en el fons de l'estómac d’en Luke.
-I tu creus que tenen raó?- va preguntar.
-Ei, Luke, jo no sé res sobre això,- va protestar l'altre. -T'he vist fer algunes coses bastant salvatges, i admetré que de vegades em preocupa una mica. Però si dius que ho tens sota control, eh, és suficient per a mi. Estàs segur que no estaves tornant-te tot llampegant aquí fora fa un moment.
-No ho era,- va convenir en Luke, una mica a la defensiva. Perquè en Han tenia raó; s'havia tornat una miqueta llampegant altres vegades en el passat. Moltes vegades, en realitat.
Però només quan va ser necessari, i només per aconseguir alguna gran i noble meta. El seu poder en la Força havia salvat la seva vida nombroses vegades, i la vida d’en Han, i les vides d'innombrables altres. En cap d'aquests casos havia tingut cap altra opció.
I no obstant això...
En Luke va mirar fora de la cabina a les estrelles distants. I aquí estava l’Obi-Wan Kenobi, el seu primer mestre en la Força. Un poderós Jedi, que no obstant es va deixar matar a la primera Estrella de la Mort en lloc d'escombrar en Vader i els stormtroopers amb un moviment de la mà.
I allà estava en Yoda, qui segurament havia tingut una comprensió tan profunda de la Força com ningú en la història recent. Si el nivell de coneixement actual del mateix Luke servia de referència, Yoda podria haver segurament derrotat l'Emperador per si sol. I no obstant això havia escollit en canvi deixar aquesta tasca al Luke i a l'Aliança Rebel.
I allà estava la Callista. Una dona a qui havia estimat... que havia fugit d'ell perquè el seu poder l'havia d'alguna manera intimidat i espantat.
-Mira, Luke, pot no significar res,- la veu d’en Han es va entremetre en els seus pensaments. -Saps com funcionen de vegades les ments alienígenes.
-Sí,- va murmurar en Luke. Però era clarament una cosa que no havia de ser desestimada tan ràpidament. Era una pregunta que necessitava estudiar, i meditar, i discutir amb els seus amics i familiars més propers.
Es va estremir, amb aquesta horrorosa visió d'un Emperador rient-se apareixent una altra vegada en la seva memòria. I seria millor que ho fes ràpid.
Però com havia dit en Han, una crisi a la vegada. Aixecant el nas de l'ala-X, va lliscar cap a la formació d'escorta al costat dels transports i van enfilar.
   Següent

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada