Pandemònium (XII)

Anterior

12

Sus'mintri havia començat segles abans com un altre lloc militar en la vora de l'altiplà, amb vistes al territori que s'estenia cap al mar sota l'Escut Occidental. No obstant això, la seva ubicació entre les posicions defensives costaneres i el centre industrial el col·locava en el centre neuràlgic de les senyals de comunicació d'Alanciar... exactament on el Gabinet de Guerra volia estar.

Fins feia deu anys, els líders dels diversos directorats militars, industrials i educatius es reunien per separat. La Casa de Vaal a Sus'mintri va unificar les operacions consolidades en un anodí xalet de maó d'un pis d'altura... discret, si no fos per la colossal sitja blanca que s'alçava al seu costat en el gran pati emmurallat. A diferència de la torre d'en Jogan a Punta Desafiament, la torre de la Casa de Vaal tenia múltiples nivells de llums de senyalització, apuntant en totes direccions. Els ocupants de la Casa de Vaal podien comunicar-se amb qualsevol persona, des dels treballadors de les drassanes en el llunyà nord-est fins als guàrdies en la seva pròpia porta, separats tan sols per un camí polsegós.

Una guàrdia keshiri vestida de marró mirà a la torre de senyals, i després una altra vegada a Quarra. Parlava en veu alta per fer-se sentir entre els xiulets d'alarma.

-Em diuen que els deixi entrar, Cap de Secció. -Colpejà al carro amb la seva arma-. A tots dos -va dir amb nerviós desdeny.

La porta es va obrir, i els muntoks del carro de la Quarra van caminar a l'interior. Les portes tot just portaven tancades un instant quan l'Edell va treure el cap per sota de la lona a la part posterior.

-A tots dos? Què vol dir això?

-No... No ho sé -va balbucejar ella, baixant del seu seient. Ell tenia el seu sabre de llum a la mà. El llarg camí des d'Uhrar havia deixat a la Quarra amb els ossos cansats, i a l'Edell cada vegada més nerviós; la Quarra esperava que això esmorteís l'avantatge del Sith en cas que els esperés un parany.

Gairebé esperava haver estat rebuda per esquadrons de tiradors, tot esperant el seu lliurament. Però les úniques coses al pati eren ella i el seu carro. Una mala olor surava en l'aire. A dalt, els llums de senyals a la torre parpellejaven en silenci.

I la porta a la Casa de Vaal estava oberta de bat a bat.

-Això no m'agrada -va dir, sense pretendre ser escoltada.

-Ja en som dos -va dir l'Edell, lliscant pel costat de la carreta i caient amb un soroll sord a terra. Agafant l'espatlla de la Quarra, va fer-li tornar la cara cap a ell-. No només t'esperaven a tu, oi? M'estaven esperant també a mi.

Mirant en totes les direccions, excepte a ell, la Quarra lluitava per trobar les paraules.

-Mai em vas dir el que volies fer aquí. "Recorri la regió, visiti la capital, conegui al Gabinet de Guerra". -Va arronsar les espatlles-. Sóc una buròcrata, Edell. No puc deixar-te passar sense més per la porta principal.

L'Edell la va mirar ombrívolament durant un instant abans d'esbossar un somriure.

-No, sóc jo qui et farà passar per la porta principal. Va llançar l'impermeable a terra i va encendre el seu sabre de llum-. Com sempre... tu primer.

Els keshiri del passadís portaven morts almenys un dia, potser més. La Quarra va reconèixer els seus uniformes d'oficina: un parell de guàrdies en primer lloc, seguits per una barreja d'administradors i assistents conforme avançaven. L'edifici no havia estat assaltat; no hi havia evidència d'una defensa vigorosa a la porta. Només keshiri, sorpresos i mutilats. Algunes de les marques de cremades li van semblar ferides de sabre de llum. Però no totes.

Es va tapar la boca.

-Jo treballava amb aquesta gent.

-Ja no -va dir l'Edell, passant per sobre dels cadàvers. Va mirar cap al passadís, alerta. -Aquesta planta no és res, oi? Tot allò important es troba sota terra.

-Sí -va dir ella, desitjant haver-se atrevit a agafar d'amagat una arma quan va visitar la seva oficina. Ja s'havia acostumat a la malícia de l'Edell, però el que allà se sentia era un mal generalitzat. I s'estava propagant.

Els llums incandescents ja estaven encesos al peu de les escales. Al passadís principal van trobar una sala d'estar, agradablement decorada excepte pels guàrdies keshiri morts que jeien al peu d'un gran tapís. L'Edell va mirar la imatge. Una dona gran dona keshiri. El seu escàs cabell blanc emmarcava una expressió cansada, demacrada.

-Quina dona tan lletja -va dir.

-Ho dius només perquè saps qui és -va dir-. Adari Vaal.

Ella havia estat dreta moltes vegades en aquesta sala a l'espera de veure el Gabinet de Guerra, admirant el tapís que estava sota vigilància permanent. Mostrava a la gran keshiri amb l'aspecte que tenia al final dels seus dies, no la jove figura dels relats històrics. La pura resistència suggerida per la imatge havia servit en el passat per animar-la.

Ara els guàrdies d'honor del tapís estaven morts... igual que tots els altres. La sala de reunions del Gabinet de Guerra era un dipòsit de cadàvers, amb totes les grans figures de la política Alanciari esteses sota la taula o sobre ella. Un cop més, no hi havia senyals d'una última resistència. Fos qui fos qui havia entrat, havia arribat a la nit, i amb total sorpresa.

-No -va dir l'Edell, obrint de bat a bat els seus ulls daurats-. Ell no es quedaria aquí. Segueix-me.

-Qui?

-Només segueix-me... i estigues a prop!

***

En Korsin Bentado estava assegut en una cadira de respatller alt, amb l'aspecte d'un aracnoide en una xarxa a la selva. I era una xarxa, en efecte. Moments abans, la Quarra havia anomenat aquesta sala l'"observatori mundial", i l'Edell havia estat tot el temps segur de l'existència d'un lloc semblant. Tots els comunicadors havien d'estar enrutant els seus missatges en algun lloc. Havia suposat que hi hauria nodes secundaris; una tria assenyada, per raons tant de velocitat com de redundància. Però conforme veia la naturalesa marcial de la vida Alanciari, es va donar compte de com de centralitzada que era. Un missatge de Punta Desafiament al Coll de Garrow podria ser una connexió directa, però tota la resta s'enrutava abans a través del centre.

El centre era aquí, i en Bentado estava en ell, amb aspecte molt canviat. El seu cap portava les cicatrius de cremades de diversos dies d'antiguitat. No eren debilitants, però sí òbviament doloroses... les celles espesses havien cremat completament. El seu uniforme estava tacat de vermell i porpra.

-Has sobreviscut -va dir en Bentado. La seva veu profunda sonava més dura del que l'Edell recordava-. M'imaginava que series tu a qui sentia. Entra, Vrai. Mira el que hem fet amb aquest lloc.

L'Edell va creuar la porta, protegida a banda i banda pels sequaços Sith d'en Bentado. La Quarra va esperar nerviosament darrere seu.

-Porta la teva guia -va dir en Bentado, fent una ganyota mentre s'aixecava-. Ella és la raó per la que ets aquí.

L'Edell va desactivar el seu sabre de llum i va agafar a Quarra del canell per portar-la a l'interior. En efecte, era l'habitació que havia sospitat. Una gran instal·lació rodona enterrada sota la torre, amb personal pujant i baixant escales portant missatges. Reixetes d'un metre quadrat de superfície al sostre proporcionaven llum sobre una superfície elevada al mig de l'habitació. Allà hi havia un gran mapa d'Alanciar, sorprenentment similar al que existia en el palau de Tahv, a excepció de la complexa xarxa d'estacions de senyals i fortaleses que s'indicava en aquest.

L'Edell mirà als missatgers. A alguns els reconeixia de la nombrosa tripulació d'en Bentado al Yaru, però altres eren de diferents vaixells. En la seva majoria, guerrers humans, però també hi havia alguns dels seus ambaixadors keshiri en la barreja... incloent a Squab, que va portar un feix de pergamins al seu amo, que coixejava.

-Un dur aterratge -va dir en Bentado-. Vam tallar la góndola per alliberar-nos quant vam superar la vora de l'altiplà. -Va somriure amb dents trencades. -El teu hidrogen era una mala idea.

-Ens ha portat fins aquí -va dir l'Edell, cada vegada més conscient. Aquest era el seu lloc, entre els altres Sith... però alguna cosa no estava bé. Es va apropar al mapa, i després va tornar a mirar a l'habitació-. Aquí són grans constructors. Però això no pot ser el centre de totes les seves comunicacions.

-No. Hi ha almenys tretze edificis en aquesta ciutat, processant missatges. Vam trobar un després d'aterrar; és el que ens va portar fins aquí. Una de les instal·lacions fins i tot rep missatges d'usuaris de la Força, si pots creure-ho. Però tots els missatges importants es copien aquí... o comencen aquí. Una vegada que vam trobar el lloc, era només qüestió d'aconseguir entrar sense cridar l'atenció. -Es va posar a riure-. Habitualment acostumo a deixar la delicadesa als altres. Però ja pots veure part de la meva obra per tot l'edifici.

L'Edell va mirar les escales de la torre.

-Així és com has reunit als altres supervivents de la teva Flota.

-I et vaig atreure aquí -va dir en Bentado, assenyalant a Quarra-. Utilitzem l'estació de senyals per demanar qualsevol cosa, fins i tot que ens obrin les portes. Una cosa és quan fem que els keshiri ens lliurin aliments a l'interior de la porta. Però aquests estúpids també ens han estat lliurant els seus presoners!

L'Edell mirà a Quarra. Aquesta estava petrificada amb cara de sorpresa, tapant-se la boca amb la mà. En els seus ulls enormes, va poder veure com es filtrava la veritat. L'organització que havia proporcionat a Alanciar la seva força havia demostrat també la seva debilitat. Ell havia tingut la intuïció que això podria ser possible; era part del que li havia atret tan implacablement a Sus'mintri. Però en Bentado havia arribat primer, i amb la mateixa idea. La glòria seria seva.

-Cancel·leu les alarmes, a tot arreu -va ordenar en Bentado. Squab va córrer de nou al peu de l'escala amb l'ordre. Menys d'un minut després, els xiulets estridents sobre Sus'mintri es van aturar... com aviat ho farien per tot el continent-. Que tothom es prepari per quan arribi la següent onada.

-La següent? -va preguntar l'Edell.

-La següent onada de Sith. Hi havia aeronaus que es van quedar a Keshtah. Espero que les veiem aviat.

L'Edell arquejà les celles.

-Llavors hem d'avisar a casa abans que parteixin. Pot ser que siguis capaç d'ordenar als keshiri de per aquí. Però crec que, diguis el que diguis, els Alanciari seguiran disparant a les nostres aeronaus!

-Hi estic d'acord -va dir en Bentado, somrient misteriosament-. I això és exactament el que vull que facin!

 Següent