Espectre del Passat (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

Ceok Orou'cya, el Primer Secretari dels Clans Bothans Combinats, era urbà, cortès, i completament amable. Però sota del poliment, fins on la Leia podia dir, també semblava genuïnament sorprès per la seva visita.

I per sota de la sorpresa, sospitava ella, hi havia molta preocupació.

-Ha d'entendre la meva posició aquí, Consellera Organa Solo,- va dir per tercera vegada mentre feia passar a la Leia, en Han, i C3PO més enllà de l'estació de recepció exterior i cap a la sumptuosa avantcambra / atri de tres pisos que omplia el terç davanter de l’Edifici Central dels Clans Combinats. -La seva visita, així sense anunciar, és extremadament irregular. La vostra consulta,- el seu pelatge va tremolar malgrat els seus obvis esforços per controlar-lo -fins i tot ho és més.

-Té la carta d’en Gàvrisom,- va interposar en Han asprament. -Té la carta d’en Fey’lya. Què més vol?

El secretari va llançar una mirada indirecta al Han, i malgrat la gravetat de la situació la Leia va haver d'esforçar-se per reprimir un somriure. En Han estava d'allò més intimidant: dret, ferm i alt, arrufant les celles sense parpellejar, amb la mà descansant al blàster enfundat en el seu costat. Els artells de la seva mà es van blanquejar lleugerament per la pressió quan ell va agafar l'arma, una subtilesa que ella li havia suggerit en el viatge cap aquí des de Coruscant i una que clarament no va passar desapercebuda per l'audiència a la qual anava dirigida.

Hauria estat tot més intimidat amb Barkhimkh i Sakhisakh aturats allà al costat d'ell. Però als bothans no els hi agradaven molt els noghri, i la Leia havia decidit que la situació ja era prou irritant sense aquesta tensió addicional. Els dos noghri estaven aguaitant en algun lloc fora, a una trucada ràpida de comunicador de distància si eren necessitats.

Però ella no esperava que ho fossin. Entre el pes oficial que estava portant i l'amenaça de conseqüències més físiques per part d’en Han, ja tenien a l’Orou'cya fortament atapeït. Amb sort, això havia de donar-los una bona oportunitat d'arribar als arxius financers abans que algú pogués amagar-los o alterar-los.

-Personalment jo no necessito res més, Capità Solo,- va dir el secretari. -El problema és que només un dels líders dels Clans Combinats pot concedir autorització per veure els arxius que està demanant, i cap està en aquest moment en aquesta part de Bothawui.

En Han va donar un altre pas cap a ell.

-Té la carta del President Gàvrisom...

-Si us plau.- La Leia va alçar una mà. -Secretari Orou'cya, entenc la seva situació. Crec que pot haver una altra sortida al problema. Entenc jo correctament que en la seva capacitat com a representant davant la Nova República el conseller Fey’lya també tindria accés als arxius financers que busquem?

Els ulls del bothan es van llançar entre els dos d'ells, clarament sospitant un parany.

-Crec que el té,- va contestar cautelosament. -Hauria de verificar les regulacions.

La Leia va mirar al Han, alçant lleugerament les celles.

-Aquí,- va dir en Han, fent-li arribar una datacard al secretari. -Li he marcat el lloc.

L’Orou'cya va allargar la mà per agafar la targeta, va titubejar, llavors la va deixar caure de nou al costat.

-Li prenc la paraula,- va dir. -Però no veig quina rellevància pot tenir si el conseller Fey’lya no és aquí, i una simple carta no pot estendre aquests privilegis a una altra persona.

-És cert,- va dir la Leia amb una inclinació de cap. -No obstant això, aquests privilegis s'estenen a les possessions personals del conseller Fey’lya, oi?

L’Orou'cya arrufar les celles.

-A què es refereix?

-Em refereixo a possessions com ara els seus ordinadors personals,- va dir la Leia. -O els seus droides.

El bothan va mirar C3PO, i aquesta vegada el seu pelatge definitivament es va aplanar.

-Els seus...? Però...

En Han li va tocar l'espatlla amb la datacard.

-Aquesta part també està marcada.

-I aquí està el registre de propietat d’en Fey’lya, -va afegir la Leia, traient altra datacard.

Mecànicament, l’Orou'cya va agafar les dues datacards, amb els ulls fixos en el droide daurat parat silenciós i apartat amb tranquil·la arrogància.

Almenys, això era el que la Leia esperava que veiés. En realitat, C3PO estava sent apartat i silenciós per la simple raó que ell també estava avergonyit i mortificat per les paraules. Ja havia estat força dolent, s'havia queixat una vegada i una altra durant el viatge cap aquí, que en Luke l’hagués “regalat” a Jabba el Hutt durant el rescat d’en Han a Tatooine va ser dolent, però ser venut sumàriament a un diplomàtic bothan sense cap avís en absolut era una completa desgràcia.

No li importava a ell que la venda només fos en arxius i no genuïna. Fins on sabia, l'engany involucrat només ho empitjorava.

Però l’Orou'cya no sabia això.

-Ja veig,- va dir el bothan, la seva veu bastant plana, els seus ulls encara clavats en C3PO. -Ja...- Es va quedar sense paraules.

-La cambra de fitxers hi és al tercer pis, correcte?- va demanar en Han en el silenci.

-Si prefereix esperar aquí baix-, va afegir la Leia, -estic segura que podrem trobar el que estem buscant per nosaltres mateixos.

El pelatge de l’Orou'cya semblar marcir-se.

-No, jo els he escortar,- va murmurar. -Seguiu-me, Si us plau.

Els va portar per l'atri a una ampla escala cerimonial de llum lliure que arquejava gràcilment entre el primer i segon pis, aparentment l'única ruta de les seccions més o menys públiques en el primer pis a les oficines privades i sales de reunions de dalt. Al cim de l'escala hi havia un balcó des d'on es veia la sala de baix, també clarament dissenyat amb la cerimònia en ment.

Cerimonial o no, però, els bothans no havien escatimat en seguretat. Un parell de guàrdies armats estava dret a baix de l'escala, i la Leia va poder veure els pals camuflats d'una barrera estàtica integrats en els passamans a uns passos a cada costat.

També es va preguntar quantes de les finestres de les oficines amb vidre de privadesa que treien el cap entre els arbres baixos i arbustos borscii i enfiladisses kafvris dels dos pisos superiors tenien guàrdies amagats vigilant l'escala i l'atri. Coneixent als bothans, probablement almenys un.

Però ningú, guàrdies ocults o no, va interferir mentre l’Orou'cya portava a la partida al cim de l'escala, llavors al llarg d'un corredor a un altre més normal joc de graons que portaven al tercer pis, i finalment a una porta marcada simplement amb la paraula: ARXIUS. Allà el secretari va fer una pausa, però si estava tenint segons pensaments, no tindrien temps per madurar. Passant més enllà d'ell, en Han va obrir la porta i va entrar.

Hi havia cinc bothans a la sala, asseguts en diverses estacions de recuperació de dades. Tots ells estaven mirant a la porta quan la Leia va entrar caminant darrere d’en Han amb expressions i postures que podrien haver estat de sorpresa o culpa.

-Aquesta estarà bé,- va dir la Leia, apuntant a una estació de recuperació desocupada prop de la porta. -Prossegueix i comença, C3PO.

Silenciosament, C3PO es va avançar cap a l'estació.

-Gràcies, Secretari Orou'cya-, va afegir la Leia per a la seva escorta. –El cridarem si necessitem qualsevol assistència addicional.

-Estaré disponible per a qualsevol cosa que necessiti,- va dir l’Orou'cya. Tornant-se, va deixar la sala, tancant la porta darrere d'ell.

Al costat de la Leia, en Han va fer un soroll rude.

-Un pensaria que en Fey’lya hauria esmentat a la carta que nosaltres estem del seu costat aquí,- va murmurar.

-Estic segura que ho va fer,- va convenir la Leia. -Però aquests són bothans. Veuen ganivets ocults per tot arreu.

En Han va fer una ganyota.

-Especialment venint d'altres bothans.

-Així és com funciona la seva política interior,- li va recordar la Leia, estrenyent-li el braç. -Vinga, acabem amb això.

  

***

L'ordre havia especificat una multitud gran, i en Navett li havia assegurat al Major Tierce que el seu equip podia complir-la. Però ara, mirant a les vores de la multitud que podia veure des del seu mirador al terrat, una munió que ja havia inundat tot l'espai disponible a la Plaça del Comerciant, fins i tot ell estava impressionat. Aquesta vegada en Klif definitivament s'havia superat.

-Navett?- la veu d’en Pensin va venir des de l'altaveu diminut a l'orella esquerra d’en Navett. -Sembla que està a punt per començar.

-Correcte,- va dir en Navett, movent el micròfon unit una mica més a prop dels seus llavis. Era un comunicador d'estil militar, reciclat d'un casc d’stormtrooper, i probablement tindria problemes si l’atrapaven amb ell. Però el disseny de mans lliures era més privat i convenient que el cilindre del tipus normal civil, amb una millor encriptació en temps real. De totes maneres, no planejava ser atrapat. -Millor posa't en posició. Quina és la composició?

-És una veritable barreja aquesta vegada,- va dir en Pensin. -Tenim un grapat d’espaciants de tots els tipus de l'àrea del port, però hi ha un munt de compradors i comerciants també. De tot, des d’humans a ishori i rodians. També tenim un grapat de froffli, puc veure aquests estúpids esperons de cabell sobresortint sobre la resta de la multitud.

-Que bé.- A part de l’agitabilitat general pròpia de l'espècie, el govern froffli era un dels pocs que ja havia demanat públicament sancions contra els bothans. Una espècie basada en la venjança, i el fet que els bothans havien passat els darrers quinze anys sistemàticament molent a pols la indústria de maquinària lleugera froffli certament no havia ajudat. -Assegura't d'estar fora del seu camí quan comencin la seva càrrega.

-No et preocupis,- va dir secament Pensin. –Oops, està bé, allà van. Propera parada, l'Edifici dels Clans Combinats. Tu ho tens tot a punt?

-Tot a punt,- va dir en Navett, acariciant la culata del rifle blàster de franctirador Nightstinger que jeia a la teulada al seu costat. -Fem-ho.

  

***

-Shh,- va dir en Han, arrufant les celles de concentració. -Senten això?

La Leia va mirar amunt des de l'estació de recuperació.

-Jo no he sentit res.

-Va sonar com un tro,- va dir en Han, forçant les orelles. -O una multitud o, allà està de nou.

-És una multitud,- va dir la Leia, amb aspecte de Jedi a la cara. -I s'estan posant més sorollosos.

En Han va mirar als altres bothans a la sala. Cap d'ells semblava haver notat el soroll. -Ha de ser de força bona mida si podem sentir-los des d'aquí.

L'aspecte de Jedi s'estava posant més intens.

-No m'agrada, Han,- va dir ella. -Hi ha alguna cosa que no està bé aquí.

-Potser és una d'aquelles manifestacions que han estat apareixent últimament,- va dir en Han, acostant-se a la porta. -Queda't aquí, jo sortiré a veure.

Els bothans a la cambra de fitxer podrien no haver notat el que estava passant, però la resta de l'edifici ja estava al corrent. El corredor de fora era ple de bothans apurats, alguns portaven caixes de datacards o un altre equip, altres simplement corrien. Creuant un balcó que mirava cap avall a l'atri, va veure el que semblava ser tot el personal del primer pis empenyent-se per la gran escala cerimonial, la majoria d'ells també portant caixes i equip.

Un grapat de bothans s'oposava al corrent, baixant l'escala. Tots en aquest grup portaven blàsters.

L'atri, va decidir en Han, no semblava un lloc particularment bo on estar en aquest moment. Afortunadament, ell no hauria de baixar allà. Tots dos, el segon i tercer pis, tenien balcons d'observació que enfrontaven el front de l'edifici per on podria avaluar la situació. Obrint camí a través dels bothans apurats, es va encaminar en aquesta direcció. Després d'una mica d'assaig i error per trobar quina oficina estava connectada al balcó, va empènyer la porta corredissa de vidre de privadesa i va mirar fora.

Era pitjor del que havia temut. La multitud era enorme, omplint tot el carrer mentre humans i alienígenes continuaven fluint cap a l'edifici. Va sortir cap al balcó per veure millor, i quan ho va fer, una figura prop del front de la multitud va cridar i va fer senyals ferotgement mentre apuntava cap amunt. Automàticament, la mà d’en Han va baixar cap al seu blàster.

-Ciutadans de la Nova República,- una profunda veu bothana va cridar des d'alguna part propera. -Apel·lo respectuosament a la seva calma.- La multitud va respondre amb encara més soroll, cap d'ells va sonar especialment calmat o respectuós. Caminant a la vora del seu balcó, en Han va treure el coll i va mirar cap avall a la balconada del segon pis sota d'ell. Allà hi havia: un bothan d'edat, d'aspecte distingit, que portava l'elaborat senyal i segell d'un líder de clan.

-Cap líder de clan en aquesta part de Bothawui, huh?- va murmurar en Han, redreçant-se de nou. Ell no era cap expert, però segur que no semblava la classe de torba que una mica de discursos ensucrats bothans podria millorar molt.

El que suggeria que el més intel·ligent seria tornar endins i de tornada amb la Leia. Per si de cas. Donant-li una última mirada a la multitud, va començar a girar-se.

 

***

El front de la multitud havia arribat ara a l'Edifici dels Clans Combinats, la gent darrere d'ells empenyent i passant-los, i omplint-ho tot al voltant dels costats. Descansant la culata del seu rifle blàster contra la seva espatlla, en Navett va mirar experimentalment a través del visor macrobinocular que corria al llarg del canó. Ja gairebé era hora...

I llavors, com que sabia que passaria, els bothans van enviar a un representant cap al balcó més baix per parlar amb la torba. La figura va alçar les mans demanant silenci, sense cap efecte notable, naturalment, i en Navett tot just estava començant a alinear la seva mira quan una altra figura va aparèixer, aquest cop al balcó superior.

Un humà? Arrufant les celles, en Navett va apuntar amunt i va ajustar el seu enfocament...

I va sentir els ulls obrint-se amb incredulitat. En Han Solo, era en Han Solo. L'heroi de la Rebel·lió, l'enllaç amb els transportistes de la Nova República, i esvalotador general de tots. I hi era, aturat en un balcó just davant d'ell.

En Navett sempre havia considerat que estava portant una vida encantada, però de vegades ni tan sols ell podia creure la seva pròpia sort.

-Navett?- venir la veu excitada d'en Pensin a la seva orella. -A dalt al balcó superior-

-Ja el veig,- va dir Navett, esforçant-se per sonar calmat i professional. El mateix Han Solo. Això era massa bo per ser veritat.

-Així que de quin ens ocupem?

En Navett va esbossar un prim somriure.

-De tots dos, naturalment. Tens un de més, no?

-Bé, si...

-Llavors ens ocupem de tots dos,- li va dir en Navett. -I comencem per Solo. Dóna'm un compte.

-Correcte,- va dir Pensin. -Cinc segons, quatre, tres...

  

***

En Han s'havia anat per només uns segons quan la porta es va obrir sobtadament de nou.

-Consellera Organa Solo,- va dir el secretari Orou'cya, respirant agitadament. -Necessitem la seva ajuda desesperadament. Hi ha una multitud que ve cap a aquest edifici.

-Sí, ja ho sé,- va dir la Leia. -Què vol que faci?

-Defensar-nos, per descomptat,- va exclamar el bothan, estenent una mà cap el sabre de llum que penjava discretament sota seu sobretot solt. -No sou una Jedi?

La Leia va reprimir un sospir. Hi havia encara tanta gent allà fora que es negava a veure els Jedi en qualsevol paper que no fos el de defensor armat o combatent.

-Potser podria intentar parlar amb ells,- va suggerir ella suaument.

-Rayl'skar, el Líder del Clan Askar, ja ha anat a fer això,- va dir l’Orou'cya, amb el pelatge onejant d'impaciència nerviosa. -Si us plau, poden forçar l'entrada en qualsevol moment.

-Està bé,- va dir la Leia, posant-se dempeus. Fins aquí arribava això de què no hi havia cap líder de clan en aquesta part de Bothawui, però aquest no era el moment de cridar l'atenció sobre aquest punt. -C3PO, serà millor que també vinguis.

-Jo?- va panteixar el droide, tirant-se enrere com només C3PO podia fer-ho. -Però-Mestressa Leia...

-Podria necessitar que em traduïssis,- el va interrompre la Leia. -Anem-. Van haver d’oposar-se al flux general de bothans que fluïen cap amunt quan van baixar per l'escala principal.

-Mestressa Leia -sembla haver alguna considerable preocupació entre els residents d'aquí,- va cridar C3PO per sobre dels peus apurats i el ressò de la multitud de fora. -Podria suggerir que reconsiderem la nostra estratègia?

-No hi haurà cap problema,- li va assegurar la Leia, agafant-lo d'un dels seus braços per impedir que se separessin. -La majoria de les vegades el màxim que aquests manifestants han fet és llançar fruites passades i pedres. Si puc persuadir-los que els seus interessos estan sent considerats, potser pugui aconseguir que es dispersin sense tan sols fer això.

Van arribar al final de l'escala, van passar a través del triple cordó de guàrdies bothans que bloquejaven el final inferior, i es van donar pressa cap a les portes davanteres.

-Jo només vaig pensar que podríem desitjar reavaluar-ho,- va continuar C3PO, la rapidesa de discurs incrementant-se amb el seu nerviosisme, que s'estava incrementant bruscament va passar pel mig. -Hi ha dos balcons des dels quals podríem parlar, després de tot, i fins i tot els vegetals passats al lloc apropiat poden ser nocius per als mecanismes interns d'un droide...

-Silenci,- el va interrompre la Leia, frenant-se a uns metres de la porta. De sobte alguna cosa se sentia diferent allà fora; un indici de propòsits malignes fluctuant a la vora de l'enuig i ressentiment cuits a foc lent de la multitud. Es va estirar amb la Força, intentant identificar-lo.

I llavors, per al seu horror, un so massa familiar va fendir a través del rumor com el cruixit del llampec del tro distant.

El so d'un tret blàster.

  

***

No hi va haver cap advertència. Cap en absolut. Un minut en Han estava mirant fora la multitud, preguntant-se si havia de cridar a la Leia i suggerir-li que sortís aquí fora i parlés amb ells, i llavors el proper minut, allà estava, fent un so com el d'una bota en el fang humit quan va venir des de cap part per colpejar la paret al costat de la seva espatlla esquerra. Mig es va girar per mirar-lo, va aconseguir només un albiri d'una massa d'una argila grisa d'aspecte suau amb un petit tub connectat a un cristall multifacetat encastat al centre.

I de sobte va semblar explotar en una brillant flamarada de foc blàster.

Es va tirar enrere, girant la cara per allunyar-la de la flamarada mentre una punxada de dolor li va agullonar l'espatlla esquerra. D'en algun lloc sota d'ell va venir un crit de dolor, i fins i tot mentre es tirava darrere de la mínima protecció de la barana del balcó va sentir el so i va veure el parpelleig de llum reflectida d'un segon tret. Va treure d'una estirada el seu blàster de la seva pistolera, parpellejant per la boirina porpra esquitxada surant davant dels seus ulls, i va intentar veure d'on estava venint l'atac.

On sigui que estigués el pistoler, semblava no tenir pressa a revelar la seva posició disparant de nou. Però els seus dos primers tirs ja havien fet prou mal. A sota i a deu metres endavant, la multitud havia obert un cercle al voltant d'un mishtak que es recargolava d’agonia a terra. Uns metres darrere d'ell, en el mig d'un altre cercle, un leresai jeia immòbil.

Amb els dos trets, la multitud s'havia posat mortalment silenciosa. Un moviment va agafar la cua de l'ull d’en Han: algú movent-se en un terrat a una quadra de distància. Mig es va parar, alçant el seu blàster.

-Allà està!- va cridar algú.

En Han va mirar cap avall de nou. Algú en la multitud estava apuntant cap amunt, però estava apuntant al Han.

-Espera un minut-- va començar en Han.

-Allà està!- va cridar de nou l'home. -Allà hi ha l'assassí!

I com si fos un senyal la multitud va tornar de sobte a la vida. Rugint com cent rancors frenètics, es van abalançar cap avall del balcó.

I amb un cop que va agitar tot l'edifici, van forçar les portes.

  

***

-Han!- va exclamar la Leia quan va sonar el segon tret de blàster. Si ell hagués estat el blanc...

No, va comprendre inundada d'alleujament. Encara podia sentir la seva presència, alerta i tensa. Però li havien donat a algú allà fora, podia sentir les onades de dolor. Estirant amb la Força, va intentar localitzar-lo.

I llavors, de sobte, hi va haver un horrible rugit de la multitud a fora.

I davant d'ella les portes es van obrir de cop i una paret massissa d'éssers van entrar a dolls a l'atri.

-Ai mare!- va panteixar C3PO. -Mestressa Leia...

-Posa't darrere meu!- va exclamar la Leia, donant un llarg pas al costat i agafant el seu sabre de llum mentre li feia una ullada ràpida a l'escala cerimonial a l'altre extrem de l'atri. Amb una mica d'esforç, ella hi havia de poder arribar per davant de la multitud. Però C3PO no tenia aquest tipus de velocitat. I si el deixava a la torba...

-Posa't darrere meu,- va ordenar de nou al droide, encenent el sabre de llum. Ella havia vingut aquí per parlar, i seria millor que comencés. Els més propers de la multitud es van allunyar intimidats quan la fulla del sabre de llum va cremar a l'existència, molts d'ells probablement la notaven per primera vegada.

-Ciutadans de la Nova República,- va cridar ella, sostenint en alt el sabre de llum. -Jo sóc la consellera de la Nova República i Cavaller Jedi Leia Organa Solo. Els hi demano que s'aturin.

La gent més propera a la Leia va vacil·lar en la seva càrrega, molts detenint-se gairebé reticentment. O més aviat, intentant fer-ho. La resta de la multitud darrere d'ells, sense saber de la presència de la Leia, encara estava empenyent cap endavant. Impulsant a aquells endavant o forçant el seu camí al voltant i més enllà d'ells, van continuar fluint cap a l'edifici.

Però almenys l'impuls de la multitud havia estat retardat, i la Leia tenia el principi d'una audiència atenta. Ara si pogués projectar la seva veu a suficients d'ells, i pogués trobar les paraules correctes que dir amb aquesta veu...

Va respirar profund, usant les seves tècniques Jedi d'increment de forces, i va obrir la boca...

I en aquell moment hi va haver un crit dels guàrdies bothans agrupats al peu de l'escala, i una mitja dotzena de raigs blàster van caure sobre la multitud.

I tot es va tornar directament en un infern caòtic.

La Leia havia pensat que la multitud havia estat al pic del seu nivell de soroll. Havia estat equivocada. Els crits dels ferits es van perdre en un rugit de fúria i terror que va ferir les orelles. La línia davantera de la multitud es va fer miques, molts dels éssers van intentar amagar-se darrere dels arbres baixos i arbustos o sinó es van posar a córrer bojament anant a cobrir-se a les oficines alineades a la vora de l'atri. Altres simplement es van congelar allà on eren, reticents a tornar i córrer però igualment reticents a caminar cap al foc de blàster concentrat.

Els bothans van disparar de nou, encenent més crits, però aquesta vegada els tirs van ser contestats. D'una dotzena de llocs entre la multitud, blàsters van obrir foc, i sis dels guàrdies es van desplomar a terra.

-Això és!- una veu de la torba va cridar per sobre del rugit. –Tots, agafeu-los!

-Esperin!- va cridar la Leia. -Alto!

Però era massa tard. La multitud, inconscient de ràbia, estava avançant ara com una marea de flames, amb blàsters disparant lliurement mentre l'atri es va tornar de sobte una zona de guerra. Ni tan sols aquells als que l’avanç havia estat retardat per la vista del sabre de llum de la Leia estaven escoltant ara, i de fet la majoria ja l'havia abandonat o havia estat arrossegada per la torba. Dues vegades va haver d'alçar el seu sabre de llum per sobre del seu cap quan les sacsejades i empentes gairebé van enviar a algú cap a la fulla. Obscurament per sobre del soroll va sentir que C3PO es lamentava d’alguna cosa, però quan va poder donar-se la volta s'havia esvaït. Un Khil va rebotar cap a ella, xiulant agitadament a través del seu hullepi i onejant un blàster cap a l'escala, completament inconscient de la fulla del sabre de llum cap a la que s’estava dirigint.

I amb un fosc reconeixement de derrota, la Leia va apagar l'arma, usant la Força per impedir que el Khil xoqués contra ella. No hi havia res més que ella pogués fer aquí. Aquells que encara seguien disparant estaven a meitat de camí per la multitud, era impossible per a ella arribar fins a ells, i cap dels éssers més a prop d'ella havia fet alguna cosa que valgués la mort o el desmembrament que eren l'únic càstig que el seu sabre de llum podia infligir. Hi havia massa ments aquí perquè ella les tranquil·litzés, massa cossos perquè ella els apartés amb la Força, i tot el que li quedava era intentar no ser trepitjada.

I llavors, a través de tot el caos que l'envoltava, va captar un feble indici d'alguna cosa diferent. Algú no molt lluny; algú calladament aterrit per ella.

Han.

Es va esforçar per veure’l, però sense la fulla del sabre de llum flamejant per mantenir-los a ratlla la multitud s'havia tancat i ara s'estava estrenyent massa a prop com perquè ella pogués veure en cap direcció excepte a munt. Per un moment va buscar a les finestres silencioses que enfrontaven l'atri mentre lluitava per mantenir l'equilibri, però si en Han estava allà dalt ella no podia ubicar-lo.

Però hi havia alguna cosa allà, ara gairebé directament sobre el seu cap: una gruixuda branca d’enfiladissa borscii sobresortint de la paret de l'atri. Obrint-se camí a través de la multitud en aquesta direcció, usant la Força per lliscar la gent al costat quan calia, es va posar sota d'ella. Llavors, estirant-se de nou a la Força, va flexionar els genolls i va saltar.

La branca no estava a més de dos metres sobre ella, un salt fàcil per a una Jedi. Ho va fer amb mig metre de sobres, agafant-se a la branca i utilitzant-la per a pujar al cos principal de la planta enfiladissa borscii on aquesta es penjava serpentejant per la paret. Des del seu nou mirador ara poder veure al Han: ajupit al costat de la barana del balcó cerimonial, el seu blàster apuntat a baix, a l'escala, els seus ulls buscant ansiosament entre la torba els senyals de la seva esposa. Flanquejant a banda i banda, amb aspecte d'estar preparats per capbussar-se des del balcó cap a la multitud si i quan calgués, estaven en Barkhimkh i en Sakhisakh.

Com i quan els dos noghri se les havien arreglat per entrar furtivament a l'edifici la Leia no ho sabia. Però de moment no importava. Els guàrdies bothans al peu de l'escala havien caigut, disparats o trepitjats, i tot el pes de la torba semblava estrènyer contra la barrera estàtica uns graons amunt.

Però no els detindria per molt temps. Fins i tot a aquesta distància ella podia veure el feble espurneig que significava que la barrera estava a punt de caure. I quan ho fes, seria un desastre per a tothom. Si en Han i qualsevol guàrdia bothan ocult obrissin foc quan la multitud prengués per assalt l'escala, el resultat seria la matança de dotzenes o fins i tot centenars de persones.

Però si no obrien foc, hi hauria una matança igualment insensible dels bothans que havien escapat als dos pisos superiors. D'una manera o altra, un gran nombre de persones estava a punt de morir.

Llevat que...

Un dels noghri l'havia vist ara, i va assenyalar en la seva direcció als altres. En Han mig es va alçar de la seva posició ajupida, la seva boca es va moure amb paraules cridades que ella no va poder sentir. Estic bé, va pensar desesperadament cap a ell, arriscant el seu agafador per intentar saludar-lo amb la mà. Si ell o els noghri es dirigien a baix, a aquest caos, probablement serien trossejats.

Però no, ell la va entendre. Ajupint-se de nou, va fer senyals al noghri que es quedés enrere, els seus ulls es van clavar en els d'ella a través de l'atri. Està bé, aquesta expressió semblava dir, Si no vols que anem per tu, què vols?

Aquí, ella va pensar cap a ell, arriscant el seu agafador de nou i desenganxant el seu sabre de llum. Per un moment va lluitar contra les branques espesses que intentaven enredar-la; llavors el va alliberar i el va sostenir. Alçant el braç per sobre de la seva espatlla, el va llançar a través de l'atri, mig agafant-lo amb la Força i guiant-lo la resta del camí per caure a la mà d’en Han. Per uns batecs del cor ell va grapejar l'arma, arrufant-li el nas a la distància. Ella li va fer senyals i li va enviar els seus pensaments...

I abruptament ell ho va entendre. Assentint amb el cap, va encendre l'arma i va girar la fulla per apuntar cap avall.

I va començar a tallar deixant anar l'escala des del balcó.

L'acció no havia passat inadvertida. Algú a la multitud va rugir, i un parell de rajos de blàster van ser llançats, errant al Han per només uns centímetres quan es va ajupir per esquivar-los. El noghri al costat d’en Han, -el segon noghri, va notar la Leia amb una moderada sorpresa, havia fet d’alguna manera un acte de desaparició,- va respondre el foc, i l'altre blàster va callar.

Una cosa va fregar el clatell de la Leia. Es va girar al voltant, la seva ment retrocedint a les mortíferes enfiladisses serpentejants de Wayland.

Però no era una enfiladissa serp, o dit sigui de pas cap altre tipus de criatura, era un tros de sintesoga, penjant des d'una de les finestres directament sobre ella.

Amb la cara ansiosa d’en Barkhimkh mirant cap a baix, des de darrere d'ella.

Agafant la soga, va començar a pujar. Hi havia gairebé arribat a la finestra quan, darrere d'ella, l'escala es va ensorrar a terra.

  

***

-Almirall Pellaeon?

Amb una sacsejada, en Pellaeon va despertar, el somni pertorbador es va esvair a la foscor de la seva cabina.

-Sí?- va respondre.

-Major Tschel, senyor,- va venir la veu de l'oficial del pont per l'intercomunicador. -Hi ha una transmissió per a vostè, marcada amb la seva encriptació personal.

-Entès,- va dir en Pellaeon, baixant fatigat del seu llit i anant fins a l'estació d'ordinador. –Transfereixi-la aquí baix, Major,- va ordenar, deixant-se caure a la cadira.

-Sí, senyor.

La llum del comunicador es va encendre, confirmant la connexió, i en Pellaeon va començar a teclejar el codi de desencriptació apropiat. Viatjar al voltant de l'Imperi intentant pregar, defensar, o entabanar l'acceptació de la seva iniciativa de pau ja era prou cansat, però tenir aleshores que suportar aquests malsons sobre d'això només estava empitjorant la situació. L'edició d'aquesta nit havia mostrat al Gran Almirall Thrawn, reprovant-lo en una veu calmada però amarga per haver deixar que el que ell havia creat es perdés...

L'ordinador va xiular en acceptació de la desencriptació, i una imatge d'un quart de mida va aparèixer a la plataforma hologràfica.

-Almirall Pellaeon, aquest és el Comandant Dreyf,- es va identificar la figura. -Tinc un informe preliminar per a vostè de la meva anàlisi d’en Lord Graemon i les seves finances.

-Molt bé,- va dir en Pellaeon, sobtadament totalment despert. –Continuï.

-Per ser franc, senyor, l'home és una serp,- va dir en Dreyf, sense si més no molestar-se a amagar el seu menyspreu. -Sembla tenir un dit a cada olla d'estofat entre Muunilinst i Coruscant i de tornada. Ja hem destapat quinze línies separades als interessos financers i de mercat de la Nova República, i ni tan sols hem rascat la superfície.

En Pellaeon va assentir severament. Sí, això encaixava en el patró esperat. Perquè el Moff Disra operés d'aquesta manera havia de tenir col·legues igual d’ombrívols que en Graemon al costat de la Nova República de les fronteres polítiques.

-Què hi ha sobre les connexions amb bandes pirata conegudes?

-Res específic amb Graemon encara,- va dir en Dreyf. -Però tenim una connexió prou sòlida entre el General Kyte i algú que està definitivament associat als Pirates Cavrilhu. Kyte va enviar una transmissió al contacte just després de la seva reunió amb la jerarquia de defensa Muunilinst fa onze dies. L’estem seguint.

-Ja veig.- Així que en Kyte era de fet una part d'això. Malgrat tots els indicadors, en Pellaeon havia esperat estar equivocat. Tenir oficials de la Flota involucrats en activitats traïdores era doblement dolorós. -Ha pogut rastrejar els contactes d’en Graemon en alguna altra direcció?

-No encara,- va dir en Dreyf. -Encara que ell no és el del cim de la pila d'això estic segur.

-No, no ho és,- va convenir en Pellaeon. Encara que fos quina fos la connexió entre ell i en Disra, estaria molt ben amagada. Massa ben amagada, potser, perquè en Dreyf i els seus recursos limitats la desenterressin. -Continueu,- va continuar. -Vull els fets, i vull l'evidència.

-Sí, senyor,- va dir en Dreyf. -Si puc fer un suggeriment, Almirall, totes aquestes connexions comercials amb la Nova República haurien de ser suficients per fer caure a Lord Graemon, si això és el que vostè vol.

-No tinc un interès particular en fer caure a cap persona específica,- va dir en Pellaeon, no era completament cert. -El comerç amb la Nova República pot ser tècnicament il·legal, però vostè sap tan bé com jo que necessitem massa els recursos com perquè algú es molesti a realment fer respectar les lleis.

A més de tot això, va afegir silenciosament per a si mateix, si i quan la seva iniciativa de pau tingués èxit tot aquest aïllacionisme oficial de qualsevol manera hauria de canviar. Però per descomptat en Dreyf no tenia cap idea que res d'això estava sent planejat.

-El que vull, i tot el que vull, és esbrinar qui ha estat manipulant personal i fons Imperials d'aquesta forma i detenir-lo,- va agregar en veu alta. -Està clar?

-Perfectament, Almirall,- va dir en Dreyf. -No es preocupi, senyor, no importa com de tan profund s'hagin soterrat, els desenterrarem.

-Estic segur que ho faran, Major,- li va assegurar en Pellaeon. -Hi havia alguna cosa més?

-En realitat, senyor, sí,- va dir en Dreyf, consultant un datapad. -Acabo de rebre un missatge d'un dels meus agents a Bothawui que estava rastrejant una de les connexions de Lord Graemon allà baix. Diu que hi va haver un enrenou bastant dolent a l'Edifici dels Clans Combinats a Drev'starn, aparentment per aquest assumpte del Document de Caamas.

En Pellaeon va arrufar les celles.

-Algun altre detall?

-Només que hi va haver definitivament baixes,- va dir en Dreyf. -No tenim idea del nombre encara. Aparentment acaba de passar, les notícies ni tan sols han arribat encara als diversos serveis. Probablement els hi prendrà una estona treure'n l'aigua clara, però vaig pensar que li agradaria saber-ho.

-Sí, gràcies,- va dir en Pellaeon. -Alguna cosa més?

-No, senyor, per ara.

-Bé,- va dir en Pellaeon, assentint. –Mantingui’m informat, Comandant. Fora.

Durant uns minuts va romandre assegut a l'estació d'ordinador, mirant fixament la pantalla buida mentre donava voltes a aquesta última peça d'informació. La Nova República és inestable, al final, no té cap opció més que auto-destruir-se. Quantes vegades, es va preguntar, li havien llançat aquest pensament en les tres setmanes des que havia començat aquesta campanya per persuadir els líders de l'Imperi que era temps de concedir la derrota? Cent vegades, semblava, potser més, i cada vegada ho havia enfrontat, repetint-se una vegada i una altra i una altra la seva mateixa llista d'arguments fins al punt en què el seu precís i polit frasejat li va venir ara automàticament a la ment i als llavis.

I no obstant això...

Havia llegit els informes sobre els aldarulls que havien estat deslligant sobre aquesta revelació i controvèrsia de Caamas; havia revisat els resums d'Intel·ligència dels debats cada vegada més acalorats que tenien lloc al Senat de la Nova República i les diverses assemblees de sector; havia llegit les anàlisis d'amenaça de la bel·ligerància creixent entre antics rivals per tota la galàxia.

Estava ell equivocat i tota la resta en el cert? Estava la Nova República a la vora de destruir-se a si mateixa?

Si ho era, què Imperis estava ell fent intentant fer la pau amb ells?

Amb un sospir, es va aixecar de la seva cadira i va creuar de tornada al seu llit. No, no semblava raonable ara mateix i aquí, res mai semblava raonable en la solitària quietud de la nit profunda. Havia tingut bones i apropiades raons per començar aquest camí, ho sabia, i només podia assumir que aquestes raons encara semblarien vàlides quan les examinés de nou a la llum del dia. I si aquesta controvèrsia sobre el Document de Caamas s'interposava en el camí del procés...

En Pellaeon li va arrufar les celles a la foscor, el record d'un comentari que en Thrawn li havia fet un cop li va venir a la ment. Examineu tots els obstacles amb cura, l'havia amonestat el Gran Almirall. Amb una mica d’enginy, aquests poden sovint esdevenir suports.

Si el Document de Caamas estava trencant en trossos a la Nova República... Què podrien oferir a canvi de l'ajuda de l'Imperi per a aplacar aquesta controvèrsia?

Estirant-se sobre el llit, va manotejar la seva datapad i va teclejar per la seva llista de pròximes reunions. Tornar a Bastió estava descartat, a part de la pertorbació que causaria en el seu itinerari, qualsevol intent de treure una còpia del Document de Caamas de la Biblioteca Imperial d'allà seria indubtablement informat directament a Disra, i no tenia cap interès a donar-li qualsevol advertiment previ de les seves intencions al Moff.

Però hi havia també un joc complet dels arxius Imperials a la base Ubiqtorat a Yaga Minor. I quatre reunions després d'ara, aquí era on el Quimera estaria.

Apagant el datapad, en Pellaeon el va posar de tornada a la taula de nit i es va ficar al llit de nou. Sí, això era el que faria. Intentar trobar una còpia completa del Document de Caamas i oferir-lo a la Nova República a canvi de concessions polítiques.

Assumint, per descomptat, que aquesta reunió tingués realment lloc.

Per un moment va considerar trucar al pont per veure si hi havia algun missatge pendent del Major Vermel. Però els oficials de comunicacions ja tenien instruccions explícites d’alertar-lo immediatament si arribava tal missatge. Recordar aquestes instruccions dues vegades al dia només els hi faria preguntar què estava passant.

A més, només havien passat onze dies des que la nau d’en Vermel podria haver arribat a Morishim. Amb la situació política a Coruscant com estava, el General Bel Iblis podria bé haver necessitat tot aquest temps per simplement aconseguir que la jerarquia de la Nova República acceptés la idea d'una reunió.

No, en Vermel trucaria eventualment. I mentrestant, en Pellaeon havia de suportar quatre reunions més amb uns probablement hostils oficials d'antiguitat de la Flota abans que pogués dirigir-se a Yaga Minor.

La primera de les quals seria en tot just sis hores. Rodant, tancant els ulls, va aclarir la seva ment i va intentar tornar a dormir.

  

***

En Han va agitar el cap.

-No,- va dir, fent una lleugera ganyota de dolor mentre la Leia acuradament pinzellava un bàlsam a l'espatlla esquerra. -Jo no vaig disparar. No a la multitud, no enlloc.

-Aquells amb els quals parlem diuen que vostè ho va fer,- va insistir l’Orou'cya. -Diuen que un tret de blàster va venir des del balcó.

-També va disparar el Líder del Clan Rayl'skar?- va demanar Sakhisakh. -Els supervivents també diuen això.

-Estan equivocats en això,- va dir l’Orou'cya, la seva veu enutjada en estrany contrast amb la cautela amb què mirava al noghri. -El Líder del Clan Rayl'skar no tenia cap blàster.

-Bé, jo no vaig disparar el meu,- va insistir en Han.

El pelatge del bothan va onejar.

-Si aquesta és la seva paraula, he d’acceptar-la,- va sospirar. -En realitat no importa.

En Han va fer una ganyota. No, probablement no. Amb vint dels manifestants morts i potser quaranta més de ferits, i amb el primer pis de l'Edifici dels Clans Combinats una pèrdua total, ja importava molt poc qui l'havia començat.

Excepte per als reporters de les notícies, naturalment. La majoria dels quals l’estava culpant.

La porta es va obrir i un parell de guàrdies bothans van entrar, portant uns trossos retorçats de metall daurat.

-Aquí està la resta, Primer Secretari,- va dir un d'ells, oferint els seus premis a l’Orou'cya. -Hem completat la nostra recerca, i no queda res més per trobar.

En Han li va arrufar les celles als fragments. Havien estat escombrant trossos de C3PO durant ja gairebé una hora, dels racons i esquerdes de tot el primer pis. Era com a Ciutat Núvol una altra vegada, només que pitjor.

-Estarà bé,- li va murmurar la Leia. -No sembla que cap dels seus components principals s'hagi danyat seriosament mentre van ser patejats pel voltant. La majoria dels danys són només cosmètics.

-Podem reparar-lo, si vostè ho desitja,- es va oferir l’Orou'cya.

-No, gràcies-, va dir en Han, desitjant que Chewie fos aquí en lloc de Coruscant cuidant als nens.

O potser no. L'última vegada que el wookiee havia hagut de tornar a armar C3PO, el droide no hi havia, exactament, estat ple de gratitud.

-Tenim gent a Coruscant que pot fer-ho.

-Per descomptat.- va titubejar Orou'cya. -Parlant de Coruscant, Consellera Organa Solo, el Líder de Clan Rayl'skar ha estat en contacte amb el govern de la Nova República. Al president Gàvrisom li agradaria parlar amb vostè a la seva més primerenca conveniència.

En Han va mirar amunt a la Leia.

-Vols que necessiti una mica de cura addicional després?- va murmurar, només prou alt perquè ella ho sentís.

La Leia va fer una ganyota, però va agitar el cap.

-No, millor no posposar-ho,- va dir ella, donant-li una bena. -Com més aviat li fem arribar el nostre costat de la història, millor. Puc utilitzar la seva cambra de comunicacions, Secretari Orou'cya?

-Per descomptat, Consellera Organa Solo,- va dir greument el bothan, fent senyals cap a la porta. –Segueixi’m, si us plau.

Van sortir, amb els altres dos bothans seguint-los, Sakhisakh bastant visiblement convidant a unir-se'ls. Arrufant les celles de nou, en Han va aprofitar la seva nova solitud per alleujar-se d'unes paraules selectes, i acabava de posar-se la bena en el seu lloc a l'espatlla quan la porta es va obrir i en Barkhimkh va entrar.

-La Leia ha anat a la cambra de comunicacions,- li va explicar al noghri.

-Ja ho sé,- va dir Barkhimkh, caminant fins a ell i oferint-li la mà. -Però jo volia que tu veiessis això primer.

Arrufant les celles, en Han va recollir el dispositiu carbonitzat i retorçat de la mà del noghri.

-Què és?

-Les restes d'un engany Imperial,- va dir entre dents Barkhimkh, amb veu aspra de menyspreu. -Un cristall de redirecció i canó de tret ple de gas Tibanna muntats en un tac de material adhesiu i situat a prop d'algú que hagi de ser acusat d'un assassinat. Un bon tirador llavors dispara al vidre que redirigeix ​​l'energia al tub.

-Que llavors dispara just com un blàster regular.- Va assentir severament en Han. De sobte tot això va començar a posar-se clar. -Un tret a l'atzar a la multitud, i em culpen a mi per ell.

-Sí,- va dir foscament Barkhimkh. -Una vegada més, has estat culpat d'alguna cosa que no vas cometre.

-Sí, però aquesta vegada han fet un treball realment bo,- va dir en Han -Encara que... espera un segon. Com és que ningú va veure el tret d'aquest bon tirador?

-És molt probable que estigués usant una arma de franctirador Xerrol Nightstinger,- va dir en Barkhimkh. -Dispara un llamp invisible.

En Han va arrufar les celles.

-Estàs fent broma. Mai he sentit parlar d'un blàster que pogués fer això.

-L'Imperi no va fer exactament publicitat de la seva existència,- va dir el noghri, -I a més d'aquest petit avantatge era decididament una arma inferior. El gas de blàster requerit costa bastant més de mil per cartutx, i només pot usar-se en blàsters especialment dissenyats, i només permet de tres a cinc trets per cartutx abans de la seva substitució. Difícilment una arma per a ús comú.

-Sí,- va dir en Han -D'altra banda, tampoc és exactament una arma que algú portaria per casualitat.

-És cert,- va convenir en Barkhimkh. -Qualsevol cosa que sigui el que va començar aquesta confrontació, no hi ha cap dubte que van ser agents Imperials els que el van convertir en un enrenou.

-El problema és com demostrar això,- va dir en Han, sospesant el que quedava d’allò al palmell de la mà. -No crec que això sigui suficient per si mateix.

El noghri va agitar el cap.

-El dispositiu és una arma d'un sol tret, dissenyada per desintegrar-se amb l'ús. Jo sé el que és només per la teva descripció del que va passar.

I perquè els equips d'assassinat noghri havien fet servir els dispositius de vegades? Probablement, però no tenia sentit esmentar aquest fet. Fins i tot ara, deu anys després de saber la veritat i canviar de bàndol, els noghri encara eren sensibles sobre el seu llarg servei a l'Imperi.

-Bé, almenys nosaltres sabem sobre això,- va dir, -Qui està a càrrec de la Flota Imperial ara mateix, de qualsevol manera? Crec que vaig perdre-li la pista.

-El Comandant Suprem és l'Almirall Pellaeon,- va dir en Barkimkh. -Ell comanda al Destructor Estel·lar Imperial Quimera.

En Han va sentir que el seu llavi es torçava.

-Un de la gent d’en Thrawn, correcte?

-En Pellaeon va servir directament sota el Gran Almirall,- va confirmar el noghri. -Molts el consideraven el primer protegit d’en Thrawn durant aquells mesos.

-Segur que sembla haver après bé els trucs del negoci,- va grunyir en Han -Haurem de trobar una forma de fer-li-ho pagar.

Li va tornar el dispositiu.

-Aquí tens, intenta mantenir el que queda d'ell en una peça fins que puguem portar-lo a la nau. I tampoc els ho mencions als bothans.

-T’obeeixo, Han del clan Solo,- va dir el noghri, inclinant el cap breument mentre lliscava el dispositiu en una butxaca lateral. -Podran utilitzar aquesta informació?

-Oh, la farem servir bé,- li va assegurar en Han, espolsant-se el sutge de les mans. Gairebé seixanta humans i alienígenes morts o ferits, la Nova República en general i ell en particular culpats per això, i el Comandant Suprem Pellaeon i agents Imperials al fons d'això. -Creu-me que la farem servir.

Els ulls foscos del noghri el van mirar fixament a la cara.

-Com?

En Han va moure el cap.

-No tinc ni idea.

Següent