Conquesta (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Quan les estrelles van tornar a la normalitat, l'Ànakin va posar l'Ala-X XJ en caiguda lliure i va desconnectar tota l'energia de la nau, excepte la dels sensors i el suport vital mínim. Normalment no era tan caut; al cap i a la fi, algú hauria d'estar buscant específicament les hiperones d'un Ala-X per poder-lo detectar entrant en el sistema. Però, donada la sensació que sentia a l'estómac, potser ho estigués fent algú.

La deriva del seu Ala-X no era aleatòria, sinó calculada perquè els seus instruments poguessin captar tot l'espai circumdant en el mínim temps possible. Mentre els sensors feien la seva feina, l'Ànakin va explorar amb el sentit en el que més confiava: la Força.

El planeta Yavin, amb els seus immensos oceans ataronjats de gas bullint en pautes fractals, fugisseres, omplia la major part del cel davant d'ell. El seu aspecte familiar havia marcat molts dels dies i nits de la seva infància. El Praxeum, l'acadèmia del seu oncle Luke, es trobava a Yavin IV, una lluna del gegant gasós. Va recordar haver contemplat des d'ella a Yavin penjat al cel nocturn, un miratge planetari colossal, preguntant-se què podria contenir, explorant-lo mitjançant la Força.

Va trobar núvols de metà i amoníac més profundes que els oceans, hidrogen sota tanta pressió que es transformava en metall, formes de vida aixafades, més fines que el paper però desenvolupant-se, ciclons més pesats que el plom però més veloços que qualsevol vent de qualsevol món habitat per humans. I cristalls, brillants gemmes coruscas que ascendien per aquests vents titànics, ballant una antiga dansa, capturant l'escassa llum que podien trobar a la tènue atmosfera superior i atrapant-la fermament en les seves molècules.

No va veure res d'això amb els ulls, naturalment, sinó que ho va sentir a través de la Força, comprenent a poc a poc gràcies a les referències que va trobar a la biblioteca.

En la seva imaginació havia vist més. Trossos de la primera Estrella de la Mort, que havia trobat la seva fi sobre aquests mateixos cels, gairebé convertits en filaments monomoleculars per la pressió i la gravetat. Coses més antigues, com relíquies Sith. I espècies encara a més velles i distants en el temps. Quan un planeta com Yavin s'empassava un secret, era improbable que e tornés, i donats els pocs que havia revelat el sistema, com el Triturador de Sols que el mateix Kyp Durron havia aconseguit rescatar de les entranyes del gegant taronja, era millor així.

Just en el límit del vast vora del planeta parpellejava una estrella groguenca. Estava Yavin VIII, una de les tres llunes beneïdes amb vida. L'Ànakin tenia una amiga nativa d'aquest món que havia estat entrenada breument a l'acadèmia abans de tornar a casa. Podia sentir-la, encara que molt dèbilment. En certa manera, tot el sistema era familiar per a l'Ànakin, tant que podia saber immediatament si alguna cosa estava fora de lloc.

I sentia que alguna cosa estava molt fora de lloc.

Podia captar els candidats Jedi gràcies a la Força, perquè eren forts en ella. Sentia a Kam Solusar, la seva dona Tionne, i l'ancià Ikrit, que no eren estudiants sinó Jedi de ple dret. Els veia com a través d'un núvol, el que suggeria que intentaven mantenir la il·lusió que ocultava Yavin IV a un ull casual.

Però, fins i tot a través d'aquest núvol, una presència resplendia brillantment, més lluminosa per la familiaritat i l'amistat: Tahiri.

Ella també podia sentir-lo a ell, i encara que no sentís cap de les paraules que li intentava enviar, l'Ànakin captava una mena de ritme, com si algú parlés ràpidament, agitadament, sense fer pauses ni tan sols per respirar.

L'Ànakin no va poder reprimir un somriure. Sí, aquesta era la Tahiri.

El que li semblava fora de lloc estava una mic més a prop i era molt més feble. No eren yuuzhan vong, perquè no podien sentir-se mitjançant la Força, sinó algú que no hauria d'estar allà. Algú lleugerament desconcertat, però amb una creixent sensació de confiança.

-Espera, Fiver -li va ordenar al seu astromecànic-. Prepara't per fugir o combatre quant doni l'ordre. Igual només són en Talon Karrde i la seva tripulació, que han arribat abans del previst, però preferiria apostar contra Lando Calrissian jugant al sàbacc a confiar que és això.

AFIRMATIU, parpellejà la pantalla.

La presència va entrar en l'abast del sensor, i el seu ordinador va recrear una silueta a partir de la imatge augmentada.

-No està tan malament; només és un transport lleuger corellià -va murmurar-. Potser sigui una de les naus d'en Karrde, però potser no.

I potser havia cent naus yuuzhan vong ocultes darrere del gegant de gas, o l'altre costat de Yavin IV, invisibles als sentits Jedi i ocultes als sensors. Fos com fos, esperar allà no resoldria els seus dubtes. Va tornar a connectar l'energia, va corregir el rumb i va donar impuls als motors iònics.

Va activar el sistema de comunicacions i va cridar l'estrany.

-Transport, respongui.

Per uns moments no va rebre resposta, però al final l'altaveu va deixar escapar un cruixit.

-Qui és?

-Em dic Ànakin Solo. Què fan en el Sistema Yavin?

-Som miners de Coruscant.

-Sí, segur. On és la seva nau de suport?

Una altra pausa. Després, les paraules van suggerir un indici d'enuig.

-Tenim la lluna en el nostre camp de visió. Sabíem que estaves aquí des del principi. La teva fetilleria Jedi ha fallat.

EL TRANSPORT ESTÀ ARMANT ELS SISTEMES D'ARMAMENT, va informar-lo en Fiver.

L'Ànakin va assentir ombrívol amb el cap mentre l'altra nau virava cap a ell.

-Només li ho advertiré un cop -va anunciar l'Ànakin-. No s'acosti.

La resposta va ser un tret de canó làser, llançat des tanta distància que el va esquivar amb tanta facilitat com desviava el d'una pistola amb el seu sabre làser.

-Vaja, suposo que això ho diu tot -va xiuxiuejar l'Ànakin, obrint els alerons del seu Ala-X. Fiver, acció evasiva sis, però segueix alerta per si de cas.

REBUT.

Es va deixar caure a tota velocitat cap a Yavin IV i cap al transport, ballant i girant a la vegada, que la Força li va permetre captar nítidament el seu blanc, els raigs color robí dels seus canons solcaran la negror espacial. El transport va tornar el foc i va realitzar les seves pròpies maniobres evasives, però era com si un bantha intentés esquivar una mosca.

Però, els desconeguts tenien bons escuts. Quan l'Ànakin va completar la seva primera passada, seguien pràcticament intactes. Perquè tot resultés més interessant, quatre flamejants punts blaus van semblar desprendre's del transport i els seus instruments van informar que li disparaven torpedes de protons. L'Ànakin s'havia preparat per a un segon atac però, en vista dels esdeveniments, es va capbussar cap a la lluna.

-Quatre torpedes de protons. A aquests tipus no els hi agradem gens, Fiver.

EL TRANSPORT SEMBLA HOSTIL, va respondre l'androide.

L'Ànakin va sospirar. En Fiver era un astromecànic més avançat que R2-D2, però de vegades trobava a faltar la personalitat del robot del seu oncle. Hauria de fer alguna cosa.

Dos descàrregues làser van impactar contra els seus escuts en ràpida successió, però aquests van resistir. Darrere d'ell, els torpedes de protons van seguir apropant-se mentre l'Ànakin notava que la nau començava a vibrar dèbilment causa de la resistència de l'atmosfera. El morro i les ales del vehicle es van escalfar a causa de la fricció. Si no calculava la maniobra amb exactitud, acabaria escampat pels molts quilòmetres de selva que tenia sota ell.

Quan ja tenia el primer torpede gairebé a sobre, va desconnectar els motors i va alçar el morro. L'atmosfera, tot i que encara era tènue, li va donar una bona bufetada al seu Ala-X XJ, allunyant-lo de la lluna. Els servos van gemegar i alguna cosa, en algun lloc, va deixar escapar un sorprenent ping. Aprofitant la inèrcia de l'empenta atmosfèrica, va fer girar la nau en direcció a l'espai, amb la sang amuntegant-se en el seu cap a mesura que augmentaven els g's de gravetat. En aquest moment va tornar a connectar els motors.

Darrere d'ell, els torpedes de protons no van poder maniobrar tan bé. Van intentar seguir-lo, és clar, però dos d'ells no ho van aconseguir i van caure a la lluna. Els altres dos van prendre cursos tan diferents del seguit per l'Ànakin, que mai aconseguirien tornar a trobar-lo abans que se'ls acabés el combustible.

-Bon intent -va comentar l'Ànakin irònicament.

Va ascendir, alliberant-se de la gravetat lunar i disparant els seus làsers a un ritme frenètic. Va rebre un altre impacte del canó enemic i, per un instant, els llums de la cabina es van enfosquir. Però van tornar a brillar quan Fiver va reconduir l'energia, i l'Ànakin es va llançar contra el transport. Els seus escuts van vacil·lar i els va connectar al generador principal. Va voletejar al voltant del transport, metrallant torrasses làser, llançatorpedes i motors.

Va tornar a connectar les comunicacions.

-Disposats a parlar ara? -va preguntar.

-Per què no? -va replicar la veu a l'altre extrem-. Encara pots rendir-te si vols.

-Això és... -va començar l'Ànakin, però en Fiver el va interrompre.

DETECTAT SALT HIPERSPACIAL. HAN ARRIBAT 12 NAUS, DISTÀNCIA 100.000 QUILÒMETRES.

-Esput de Sith! -va maleir l'Ànakin, desviant la mirada cap als sensors.

Va descobrir l'instant que no eren naus yuuzhan vong, sinó una bigarrada col·lecció d'Ales-Y, transports i corbetes.

I convergien cap a ell.

-Nau no identificada, aquí la Brigada de la Pau -ressonà una veu-. Rendeixi's i prepari's per a ser abordada. No patirà danys.

Estaven massa lluny per disparar, però aviat deixarien d'estar-ho. L'Ànakin va retreure els flaps, va prémer l'accelerador i es va llançar cap al distant Yavin IV.

* * *

L'Ànakin va baixar de la cabina del seu Ala-X enmig de la foscor. Una feble il·luminació en la distància delatava l'entrada del que abans fos part d'un temple Massassi i, molt després, el poc utilitzat hangar central de la flota rebel, ja que la majoria de les naus aterraven a l'esplanada davant de l'acadèmia.

Les botes de vol de l'Ànakin es van arrossegar per la vella superfície de pedra, i al seu voltant va créixer el rumor d'un batre d'ales enormes. Feia olor de pedra i lubricant, i més feblement a l'almesc que desprenia la selva de l'exterior.

Algú observava l'Ànakin des de la foscor.

-Qui va? -va preguntar una veu, estirant cadascuna de les paraules per omplir l'abisme.

-Sóc jo, Kam. L'Ànakin.

Va aparèixer una dèbil llum, i després es va encendre tot un conjunt de panells. En Kam Solusar es trobava dret a uns deu metres de distància, penjant el sabre làser del cinturó.

-Ja m'ho semblava -va assegurar en Kam-, però fa diversos dies estàndard que hi ha una nau desconeguda en òrbita. Estem intentant mantenir-los desconcertats.

-És de la Brigada de la Pau -va aclarir l'Ànakin-. Acaba de rebre reforços, una dotzena aproximadament. I ja no estan desconcertats.

Mentre parlava, s'havia estat acostant a Kam. Tot d'una, el seu vell mestre va fer un pas endavant i el va abraçar.

-M'alegra veure't, Ànakin. I tu? Estàs sol?

L'Ànakin va assentir amb el cap.

-Talon Karrde ve de camí amb una flotilla, se suposa que per evacuar-los a vostè i als estudiants. L'Oncle Luke no esperava que la Brigada de la Pau arribés tan aviat, suposo...

-Però tu sí, oi? -els ulls d'en Kam es van entretancar-. Has vingut sense permís.

-He vingut desobeint les seves ordres -va corregir l'Ànakin-. Però això no importa ara. El que importa és posar els nens fora de perill.

-És clar -va accedir en Kam-. Quant creus que trigarà a aterrar la Brigada de la Pau?

-Una hora, potser. No gaire més.

-I en Karrde?

-Pot trigar dies.

-No podrem resistir tant -va reconèixer en Kam, fent una ganyota.

-Podrem. Tots som Jedi.

-Necessites conèixer les teves limitacions -rebufà en Kam-. Almenys, jo conec les meves. Potser puguem aconseguir-ho, però perdrem alguns nens. I són la meva gran prioritat.

Ja estaven prop del turboascensor quan les portes es van obrir amb un xiuxiueig per deixar pas a una borrosa taca de color ros i taronja. La taca va xocar contra l'Ànakin a l'altura del pit i, de sobte, el noi es va descobrir envoltat per uns braços sorprenentment forts que l'abraçaven amb ferocitat. Brillants ulls verds ballaven a pocs centímetres dels seus.

Va sentir que es posava vermell.

-Hola, Tahiri -va poder saludar per fi.

Ella el va fer retrocedir.

-Hola, tu, gran heroi de les estrelles, massa important i massa ocupat per mantenir-se en contacte amb la seva millor amiga.

-He...

-... Estat ocupat. D'acord. Ho sé tot sobre tu... Bé, no tot, perquè les notícies triguen a arribar aquí, però he sentit parlar de Duro, de Centràlia, de...

Es va aturar sobtadament pel que va veure a la cara del seu amic i el que va captar mitjançant la Força: Centràlia era un tema delicat.

-Bé, no saps com d'avorrit que això ha estat sense tu -va seguir sense deixar-se acoquinar-. Tots els aprenents han marxat i només queden els nens... -va donar un pas enrere i l'Ànakin va poder-la veure realment per primera vegada.

El que fos que ella detectés en la seva mirada va fer que es quedés a mitja frase.

-Què? -va preguntar ella-. Què estàs mirant?

-Jo... -Sentia la seva cara com si hagués rebut l'impacte directe d'un làser-. Sembles... diferent.

-Més vella potser? Ja tinc catorze anys. Els vaig complir la setmana passada.

-Feliç aniversari.

-Devies recordar-te'n abans i felicitar-me en el seu moment, ximple, però gràcies de totes maneres.

L'Ànakin va descobrir sobtadament que era incapaç de sostenir la seva mirada i va baixar els ulls.

-Veig que... er, que segueixes anant descalça.

-Què esperaves? Odio les sabates. Només me les poso quan és imprescindible. Segur que les sabates són un invent dels Sith per fer que els delicats dits dels peus pateixin i s'angoixin. Creus que perquè hagi crescut un centímetre o dos anava a començar a torturar els meus peus?

Ella va mirar a Kam amb sospita.

-A propòsit, què fa aquí? Ja sé que no ha vingut a veure'm.

L'Ànakin es va estremir davant el retret implícit.

-Ha vingut a advertir-nos d'un problema -va contestar en Kam-. De fet, seria millor que seguissis després amb els teus retrets.

-En serio? Problemes?

-Sí -va corroborar l'Ànakin.

-Bé, per què no ho vas dir abans? -el desafià la Tahiri amb les mans a les malucs-. Què passa?

-Hem de parlar amb la Tionne i l'Ikrit -va dir en Kam, dirigint-se de nou cap al turboascensor.

-Ara -va afegir l'Ànakin seguint-lo.

-Però, què passa? -va cridar la Tahiri a l'esquena.

-T'ho explicaré pel camí -li va prometre l'Ànakin.

-D'acord -va acceptar la noia, lliscant entre les portes de l'ascensor mentre es tancaven.

-El Mestre Bèl·lic dels yuuzhan vong ha posat preu als nostres caps -va començar l'Ànakin-. A tots els nostres caps, els de tots els Jedi. Ha promès que si el que queda de la Nova República els hi lliura a tots els Jedi, especialment al Jacen, no atacarà ni s'apoderarà de més planetes.

-Noi, això em sona a mentida -va assegurar la Tahiri.

-És possible, però és igual perquè la gent s'ho ha cregut. Gent com la de les naus que s'estan aproximant en aquest mateix moment.

-I volen lliurar-nos als yuuzhan vong? Què ho intentin!

-No et preocupis, ho intentaran.

La porta es va obrir en el segon nivell. En Kam va agafar el passadís principal i després tot un seguit de passatges molt familiars per a l'Ànakin, encara que li semblaven més estrets que l'última vegada que els havia vist. El temple Massassi que allotjava l'acadèmia i que li havia semblat increïblement enorme, ara només li semblava gran.

Van arribar a la zona central, i vint cares es van girar cap a ells. Humans, bothans, twi'leks, wookiees... Hi havia més d'una dotzena d'espècies representades. Tots molt joves, excepte la Tionne, l'esposa d'en Kam, una dona de pèl platejat i ulls semblants a perles blanques. Les seves celles es van alçar de sorpresa, però els seus llavis van somriure de plaer.

-Ànakin! -va exclamar alegre.

-Tionne, hem de parlar -va dir en Kam suaument, però amb to d'urgència.

-Ànakin! -va cridar la Sannah, una noia de tretze anys amb cabell castany i ulls grocs, abalançant cap a ell. En Valin Horn feia el mateix, encara que no cridava.

-Està ocupat! -va protestar la Tahiri.

Però quan l'Ànakin es disposava a parlar amb Kam i Tionne, la Tahiri es va unir al grup.

-Tahiri... -va començar en Kam.

-Ei, no. No aneu a deixar-me al marge.

-No pensava fer-ho -li va explicar -, només anava a demanar-te que busquessis al Mestre Ikrit i que us reuniu amb nosaltres a la Sala de Conferències.

-Ah, d'acord.

Va donar mitja volta i va córrer pel passadís amb els peus descalços.

* * *

La Tahiri tornà moments després amb l'Ikrit. El vell Mestre Jedi va entrar a la cambra gairebé arrossegant per terra les llargues i caigudes orelles. A l'Ànakin, els seus ulls normalment brillants li van semblar una mica embotits i va sentir una punxada inexplicable.

-Mestre Ikrit.

-Jove Ànakin, m'alegro de veure't -va respondre l'Ikrit-. Encara que sembla que portes notícies preocupants.

-Sí -i va tornar a explicar els detalls per a l'Ikrit i la Tionne.

-Volen emportar-se als nostres nens? -va xiuxiuejar la Tionne, amb un to més ombrívol que de costum.

-La Brigada de la Pau? Per descomptat. Ara mateix és dolent per a un Jedi sortir a l'exterior, Tionne.

-Comprenc -va acceptar ella, estrenyent els punys-. No, no ho comprenc. S'ha tornat boja la galàxia?

-Sí -va dir en Kam suaument-. Una vella bogeria, la guerra.

-No teniu naus, oi?

-No. L'Streen se'n va anar en la nau de subministraments amb en Peckhum.

-A On?

-A Corèllia. Havien de tornar aviat, però suposo que ja no ho faran.

-Llavors, caldrà amagar-nos aquí -va proposar l'Ànakin-. On?

-Riu abaix! A la cova que hi ha sota el Palau del woolamandra! -va proposar la Tahiri-. La cova del Mestre Ikrit.

L'Ànakin va arquejar les celles.

-Bona idea. Els costarà trobar-nos-hi, sobretot si triguen a començar la recerca.

-Què vols dir? -va preguntar en Kam sobtadament caut-. Per què anaven a trigar?

-Jo em quedaré aquí -va sentenciar l'Ànakin-. Els faré creure que seguim en el temple i que intentem resistir. Perdran molt de temps intentant obrir-se camí mentre la Tionne i vosaltres poseu els nens fora de perill.

-Oblides un petit detall -va dir la Tahiri-. I tu? Com et posaràs tu fora de perill?

-Amagaré l'ala-X, conec un bon lloc. Puc creuar les seves files i jugar amb ells al gat i al ratolí fins que arribi en Talon Karrde. Un cop acabi amb la Brigada de la Pau, el guiaré fins vosaltres.

-Ho has estat planejant -tantejà la Tionne.

-Durant tot el camí -va admetre l'Ànakin-. És la millor solució.

-Té raó -va dir en Kam.

-Kam, com...? -va voler intervenir la Tionne.

-Té raó -va repetir en Kam-. Però no serà ell qui es quedi aquí... seré jo.

-Sóc millor pilot -va intervenir l'Ànakin bruscament-. I sóc l'únic que pot aconseguir-ho.

-El que diu l'Ànakin és correcte -va assegurar l'Ikrit amb la seva veu irregular-. És part del seu destí. I del meu.

-Mestre Ikrit...

-Podeu argumentar que no sóc un guerrer i serà cert... Fa molt que no empunyo un sabre làser, i ni tan sols llavors m'agradava fer-ho. Però no seran els sabres làser els quals prevaldran avui aquí, no seran les armes. No tots els usos de la Força són agressius.

L'Ànakin va arrufar les celles, però no va poder contradir al seu antic Mestre.

En Kam es va mossegar el llavi un moment.

-Està bé. No m'agrada, però no tenim temps per seguir discutint. Vine, Tahiri, ajuda'ns a la Tionne i a mi a portar els estudiants fins als bots.

-Però després em quedaré amb l'Ànakin -va assegurar la noia.

-No -va tallar l'Ànakin.

-Sí! -contraatacà la Tahiri-. M'he quedat en aquesta bola de fang mentre tu anaves per allà lluitant contra els yuuzhan vong. I això ha de canviar! Estic farta!

-Ets massa jove -va dir la Tionne.

-L'Ànakin només té dos anys més que jo! En tenia quinze a Sernpidal!

-Això és veritat -va reconèixer l'Ànakin-, i només vaig aconseguir matar en Chewbacca. Tahiri, si us plau, vés amb Kam.

Els seus ulls es van obrir de sorpresa traïció.

-No em vols amb tu! Després de tot el que...! Creus que sóc una nena, com ells!

No, va pensar l'Ànakin, és que no vull que tu també moris.

-Vinga, Tahiri -va dir la Tionne suaument-. No hi ha temps a perdre.

-Bé, molt bé -va remugar la noia. I va sortir de la sala sense dirigir una altra mirada a l'Ànakin.

-Ha estat bastant dur conviure amb ella sense tenir-te aquí -va dir en Kam, picant de mans l'espatlla de l'Ànakin. Aquest va assentir amb el cap.

-Serà millor que comencem a treballar -va dir emmurriat.

-Vés amb compte, Ànakin. I quan hagis d'anar-te'n, vés-te'n. Nosaltres no necessitarem molt de temps, és molt més important que segueixis viu.

-Morir no entra en els meus plans -li va assegurar l'Ànakin.

-Com a la majoria, però la gent mor. Confia en la Força, escolta l'Ikrit. Que la Força t'acompanyi.

 Següent