dilluns, 14 de setembre del 2015

Espectre del Passat (XI)

Anterior



CAPÍTOL 11

La porta es va obrir, i en Karrde va entrar al pont del Salvatge Karrde.
-Bona tarda, cavallers,- va dir. -Com estem anant?
-Bé, Cap,- va dir en Dankin, mig girant-se en el seient del timó per mirar-lo. -Gairebé estem en el sistema Nosken, només uns minuts més.
-Que bé.- En Karrde va fer un pas cap a ell, llançant una ràpida mirada a les altres estacions
I va fer una pausa, arrufant les celles.
-Què estàs fent aquí, H'sishi?- li va preguntar a la jove togoriana a l'estació de sensors.
Ella es va tornar per enfrontar-ho.
[Dankin em va demanar que agafés l'estació,] va dir, la seva miolant parla togoriana tan roncantment felina com la seva aparença. [Va dir que era temps que prengués una mica de pràctica al pont.]
En Karrde va mirar en Dankin. L'altre estava mirant estudiosament el seu tauler contra la seva cara de perfil, però tot i així en Karrde va poder veure la diversió secreta bombollejant allà.
-Sí, suposo que sí,- va dir, fent una segona mirada al voltant del pont a les altres estacions. Odonnl, al seient del copilot, estava portant la mateixa expressió que Dankin. Igual que en Pormfil al monitor de motors, encara que en la seva cara kerestiana era una mica més difícil d'identificar. Fins i tot en Chin, que tendia a ser més aviat com un avi cap als nous reclutes aquests dies, estava tenint que esforçar-se per no somriure. -Has fet una revisió d'estat contra l’estàndard recentment?- va preguntar, mirant de nou a H'sishi.
Els ulls grocs de la togoriana van semblar ennuvolar-se una mica.
[No, cap,] va dir. [En faré un ara si m'ho demanes.]
-Si us plau,- va assentir en Karrde. -La datacard estàndard està a la sala d'ordinadors.
[Obeeixo,] va dir H'sishi, desenrotllant el seu cos elàstic del seient. Va caminar sobre els seus peus encoixinats pel pont, amb les seves arpes repicant contra el terra metàl·lic mentre caminava, i va sortir.
-Està bé, cavallers,- va dir suaument en Karrde quan la porta es va tancar darrere d'ella. -Hauré d'endevinar-ho?
-Oh, no és per tant, Cap,- va dir en Dankin, radiant una innocència per a res convincent. -És només que ella mai ha anat al de Térrik abans. Vaig pensar que tindria la millor vista si hi era aquí dalt quan sortim de l'hiperespai.
-Ah,- va dir en Karrde. -I tenien curiositat de veure que com d’alt saltaria?
-Bé... sí, potser una mica,- va admetre en Dankin.
-Ens agrada pensar-hi com la seva completa iniciació a la tripulació-, va afegir servicialment l’Odonnl.
-Ja veig.- En Karrde va fer una mirada al voltant als altres, tots somreien obertament ara. -Suposo que no se'ls ha ocorregut que sobresaltar així a una togoriana podria ser una miqueta perillós?
-Oh, apa, Capità, és diversió inofensiva,- va dir l’Odonnl. –La Mara ens deixa fer-ho quan està en el pont.
-De totes maneres, Cap'tà, aquesta és una llarga tradició,- va dir Chin. -La gent d’en Billey segurament et va preparar a alguna cosa semblant quan et vas unir a ells, hee?
-La gent d’en Billey no era tan creativa,- va dir secament en Karrde. -Quant a la Mara, la seva excusa és que ella vol fer servir la Força per examinar com es comporten sota tensió els nous membres de la tripulació.
-Em sona com una bona raó,- va oferir en Dankin. -Millor que els examinem aquí fora abans de descobrir del que estan fets quan estiguem enmig d'una crisi genuïna.
-Estàs racionalitzant, per descomptat,- va assenyalar en Karrde.
-Probablement,- va convenir descaradament en Dankin. –Vinga, Cap, deixa'ns tranquils. Ha estat això mortalment tranquil per aquí últimament.
-Una togoriana enfurismada segurament trencaria la monotonia,- va dir en Karrde, agitant el cap. De totes maneres, apartant a un costat la pallassada, tenien raó. Si H'sishi anava a tornar-se un membre permanent de la tripulació del Salvatge Karrde, realment necessitaven esbrinar com reaccionava quan es sobresaltava. -Que sigui sobre els seus caps. Jo miraré des d'allà.
Va caminar a la mampara al costat d’en Chin, des d'on tenia una bona vista de l'estació de sensors, i quan ho va fer, la porta es va obrir i H'sishi va entrar.
[He portat la datacard, Cap Karrde,] va dir, aixecant-la perquè la inspeccionés.
-Bé,- va confirmar en Karrde, verificant ràpidament l'etiqueta. H'sishi tenia un bon Bàsic parlat, però les seves habilitats de lectura de l’Aurekbesh eren encara una mica insegures. -Prossegueix i prepara-la.
[Obeeixo.] Es va asseure de nou en la seva consola, manipulant delicadament els controls amb les mans amb urpes.
-Aquí anem,- va dir en Dankin. -Prepareu motors sublumínics.
Agafant les palanques, les va tirar enrere. El cel jaspiat es va tornar en línies estel·lars i es va col·lapsar en estrelles
I allà, surant en la foscor directament davant d'ells, hi havia un Destructor Estel·lar Imperial.
H'sishi mig va sortir del seu seient, xiuxiuejant quelcom que sonava viciós en el seu idioma que en Karrde no va entendre. La seva boca estirada ben oberta, els ullals brillaven blancs a la pàl·lida il·luminació del pont. El seu pelatge es va parar rígidament al seu cos, fent-la veure de nou la meitat de gran del normal, i en els seus ulls grocs hi havia un foc boig.
-Destructor Estel·lar directament al capdavant,- va avisar en Dankin, com si algú al pont pogués d'alguna manera no haver-lo vist. -Rang, dos quilòmetres.
-Bateries turbolàser girant cap a nosaltres-, va afegir Odonnl. -Pormfil?
-Motors a tota potència,- va dir el kerestià, els seus vuit orificis nasals en les seves galtes panteixant rítmicament.
-Rebent transmissió, Cap'tà,- va anunciar Chin.
-Contesta,- va dir en Karrde, mirant atentament H'sishi. No s'havia mogut, però encara estava mig parada mirant fixament la mola fosca i llums lluents. -Estan activant algun raig tractor?
Per gairebé mig segon el pont va semblar retenir la seva respiració col·lectiva. Llavors, amb un xiuxiueig silenciós, H'sishi es va enfonsar de nou al seu seient i va començar a teclejar en el seu tauler de control.
[Cap raig tractor s'ha activat encara,] va miolar. [Les bateries turbolàser...]
El seu pelatge tens va semblar baixar una mica quan va tocar més tecles.
[No tenen energia,] va dir, sonant confosa. [No. Només tenen energia...]
Es va tornar per enfrontar en Karrde, estrenyent els ulls grocs.
[Hi ha tres bateries turbolàser funcionals,] va dir. [Cap més.]
-Que bé,- va dir serenament en Karrde. -Això vol dir que estem en el lloc correcte. Sempre és bo saber-ho. Chin?
-L'amo espera, Cap'tán,- va dir Chin, somrient obertament ara mentre estrenyia la tecla del comunicador. -Li agradaria parlar amb tu.
-Gràcies,- va dir en Karrde. -Hola, Booster. Com estan les coses?
-Millor que mai, vell pirata,- la veu alegre d’en Booster Térrik va retrunyir per l'altaveu del pont. -Benvingut al Ventura Errant. Vens de compres avui, o només estàs iniciant a una nova membre de la tripulació?
H'sishi va xiuxiuejar a sota veu, fregant suaument els dits contra el tauler de control. Però no va dir res.
-Venim de compres,- va dir en Karrde. -A comprar informació, principalment.
-De debò,- va dir en Booster en un to que va fer que en Karrde se l’imaginés fregant-se les mans. -Bé, bé. Aquest és definitivament el meu dia d'estrelles brillants. Vols portar al Salvatge Karrde a bord, o he d’enviar-te una llançadora?
-Pujarem a bord si tens l'espai,- va dir en Karrde. -No vaig a comprar cap mercaderia per mi mateix, però m'imagino que la meva gent voldrà buscar-ne.
-Està bé, passin, aleshores,- va dir alegrement Booster. -El Carreró dels Negociants està obert i llest per als negocis, com ho està la resta de les nostres petites boutiques. Prossegueixin i prenguin, deixin-me veure, la Badia d’Atracada Quinze. Faré que algú t’escorti al pont després que hagis deixat anar la teva gent. No t'oblidis de recordar-los que en el Carreró dels Negociants només s'accepta diners en efectiu.
-Per descomptat,- va dir en Karrde. -Et veuré aviat.
Li va fer senyals a Chin, i l'altre va apagar el comunicador.
-Porta'ns endins, Dankin,- va dir. -Saps entrar a les badies d'atracada?
-Cap problema.- va dir en Dankin, posant-se a treballar en el seu tauler.
A l'estació de sensors, H'sishi es va posar dreta i es va tornar per enfrontar en Karrde.
[Va ser això llavors una broma, Cap?] Va preguntar. El seu to i expressió estaven rígids, sense trair res del que estava pensant. [No m’agrada que em facin quedar com una ximple.]
-No et vas veure com una ximple,- li va assegurar en Karrde. -Et vas veure merament sobresaltada, després de la qual cosa vas tornar als teus deures assignats.
La togoriana va fer una breu mirada al voltant als altres.
[Els humans gaudeixen fent que els altres es vegin com ximples,] va dir, amb una mica de desafiament a la veu.
-Els humans gaudeixen de les bromes,- va reconèixer en Karrde. -Però l'humor no era el propòsit primari de l'exercici.
El pelatge de H'sishi s'havia estat posant tens de nou. Ara, lentament, va tornar a baixar.
[Desitjaven veure si corria espantada.]
-O et congelaves, o et feia pànic,- va convenir en Karrde. -Si haguessis fet qualsevol d'aquestes coses...
[M’haurien executat?]
En Karrde va moure el cap.
-Jo no executo la meva gent, H'sishi,- li va dir. -No a menys que s'hagi comès un crim seriós contra mi o l'organització. No, simplement hauries estat moguda a una posició diferent, algun lloc on seria menys probable que t'enfrontessis en aquest tipus de tensió. Una recol·lectora d'informació, potser, o si no un enllaç de negocis a l'ombra.
Les orelles de H'sishi es van agitar bruscament.
[Jo no desitjo semblant lloc.]
-M'alegra sentir això,- va dir en Karrde, -perquè francament crec que series desaprofitada allà. Series molt més útil a bord del Salvatge Karrde o una de les meves altres naus.
La togoriana va semblar pensar en això.
[Preferiria quedar-me aquí, si això fos possible.]
-Crec que hi ha una bona oportunitat d'això,- va dir en Karrde. -Parlarem més sobre això més tard.- Va fer un senyal al seu tauler de control. -Pots tornar la datacard a la sala d'ordinadors, no necessitarem executar aquesta revisió estàndard fins que sortim.
H'sishi va mostrar els ullals de nou.
[Obeeixo, Cap,] va dir. Traient la datacard de la ranura tirant delicadament amb les puntes de les seves urpes, va sortir del pont.
-Està bé, cavallers,- va dir en Karrde, caminant fins darrere de la cadira buida de la H'sishi. -Van tenir la seva broma, i tots vivim per explicar-ho. Va passar?
-Definitivament,- va dir en Dankin. -Amb estendards onejant, diria jo.
-D'acord,- va assentir l’Odonnl. -Li va prendre un segon recobrar el control, però llavors ella va tornar de seguida a la feina.
-I no es va oblidar de com utilitzar la seva consola, com alguns-, va afegir Pormfil, xiulant emfàticament a través dels seus orificis nasals. -No crec que ni tan sols l’Elkin ho fes tan bé quan va ser posat a prova així.
-Potser,- va dir en Karrde. -Encara que apostaria que la H'sishi va deixar alguna cosa enrere que l’Elkin no.
En Pormfil va ensumar l'aire.
-Aroma a suor nerviosa?- va suggerir.
-No- En Karrde va apuntar al grup de depressions petites a la vora del tauler de control de la H'sishi. -Marques d'urpes.
 
***
Una figura familiar estava esperant per en Karrde i l’Odonnl quan van baixar la rampa del Salvatge Karrde.
-Ah-Capità Karrde,- va dir en Nawara Ven, inclinant el cap a una reverència formal Twi'lek. -És bo veure't de nou.
-I a tu, Ven.- En Karrde va tornar la reverència. -Confio que la vida estigui tractant-te bé?
-Tot és diversió a bord del Ventura Errant,- va dir Ven, amb un prim somriure. -Acompanya'm. Booster t'està esperant al pont.
El Twi'lek el va guiar cap a un banc de turboascensors, coixejant només lleugerament sobre la seva cama artificial.
-Veig que han perdut alguns dels seus turbolàsers,- va comentar en Karrde. -La meva gent estava llegint només tres bateries actives quan vam arribar.
-Les fortunes del negoci, em temo,- va dir Ven, teclejant la crida del turboascensor. -Vam haver de desarmar dos per parts per als altres tres, però llavors vam haver de vendre a aquests tres per comprar components per a l’hiperimpulsor.
-Segons el meu compte, això encara els deixa cinc de les seves deu bateries originals,- va assenyalar en Karrde.
-Sí,- va dir en Ven, reacomodant la seva cua cefàlica sobre la seva espatlla mentre la porta del turboascensor s'obria ponderosament. -Les altres dues estan actualment sota reparacions.
Van caminar al turboascensor. La porta es va tancar de nou, i la cabina va començar a moure’s.
-Només dos dels turboascensors en aquesta secció encara estan funcionant,- va dir en Ven. -Et sorprendria quantes coses poden funcionar malament en un Destructor Estel·lar.
-M'ho puc imaginar,- va dir en Karrde. -En l'època de l'apogeu de la Rebel·lió vaig sentir un home d'Operacions Especials descriure a un Destructor Estel·lar com 174.000 falles de disseny esperant a ser explotades.
En Ven va sacsejar el cap.
-Una estimació del mínim. Booster finalment va cedir i va contractar un grup de dos-cents tècnics, verpine per ser exacte, per actualitzar alguns dels nostres sistemes. Això va ser fa set mesos, i encara estan en això.
-Suposo que això és el que s'obté quan intentes gestionar una nau d'aquesta mida amb menys del que se suposa que és el mínim de la tripulació mínima,- va suggerir en Karrde, mirant al voltant de la cabina. -L'entropia sempre et portarà la davantera. Presumeixo que en Booster no està pensant a vendre-la?
En Ven el va afavorir amb una ganyota furtiva.
-Per què? Estàs pensant de comprar?
-Probablement podria ser persuadit,- va dir en Karrde. -Certament si es redueix a què la nau caigui en mans d'algú més. No voldria enfrontar a un hutt en una d'aquestes coses.
-Oh, no ho sé,- va dir secament el Twi'lek. -Donada l'actuació passada dels Hutts, podria ser entretingut per veure’ls.
-No si fos algú com Jabba.
-És cert,- va concedir en Ven. -De totes maneres, li passaré la teva oferta a Booster.
La cabina del turboascensor es va aturar amb un lleuger clunk, i la porta es va obrir per revelar el pont de popa.
-A propòsit, Booster em va demanar que em disculpés per no donar-te la benvinguda personalment,- va dir en Ven quan els feia senyals cap a l'arc que portava al pont principal. –Ho entendràs en un moment per què no va poder.
-No hi ha problema-, va dir en Karrde, mirant casualment al voltant a les consoles del pont de popa. Aquí i allà una llum indicadora encara parpellejava, però la majoria de les consoles semblaven o estar en estat d'espera o haver estat completament apagades. Va caminar a l'arc d'entrada, donant-se la volta per donar una ràpida mirada a la plataforma hologràfica del pont de popa, que també semblava estar apagada
-Talon Karrde!- va retrunyir la veu d’en Booster. -Benvingut a bord.
En Karrde va completar el seu gir. En Booster estava baixant de la passarel·la de comandament cap a ells, amb els braços ben oberts en expansiu gest de benvinguda.
I caminant just darrere d'ell...
-I mirin qui més ha vingut a visitar el vell,- va continuar en Booster, mig girant-se per assenyalar-la igual d'expansivament a ells.
-Sí, segur,- va dir en Karrde, fent senyals endavant a l’Odonnl.
-Odonnl, crec que no t'han presentat a la família d’en Booster. Aquesta és la seva encantadora filla Mírax, i el seu gendre el Comandant Corran Horn. Ex-perdó; actual membre del famós Esquadró Murri del General Wedge Antilles.
-Ah,- va dir cautelosament l’Odonnl. -Encantat de conèixer-los. Aquest és el grup amb el qual en Ven aquí solia estar, no?
-Nawara i jo volàvem junts, sí,- va dir en Corran, el seu to igualment acurat, Booster, suposo que no m'importa que en Karrde sàpiga que som aquí, però...
-Relaxa't, Corran,- el va tranquil·litzar en Booster, caminant cap endavant per prendre breument la mà d’en Karrde.
-Els empleats de confiança d’en Karrde són tan fiables com ell mateix.
En Corran va mirar en Karrde amb una mirada decididament ambivalent.
-Això em fa sentir molt millor.
-No et preocupis,- li va assegurar en Karrde, oferint-li la mà. -No li direm a Coruscant que un dels seus més venerats herois està associant-se amb la xusma.
En Corran va agafar la mà oferta, la seva cara es va relaxar en un somriure lleuger.
-Agraeixo això. Com està la Mara en aquests dies?
-Bastant bé, gràcies,- va dir en Karrde. -De fet, ha d'estar per arribar en qualsevol moment, està temporalment volant en el Gel Estrellat que se suposa que es trobarà amb nosaltres aquí.- Va tornar la mirada a la dona. -Hola, Mírax; ha passat molt de temps. On està el petit?
-Valin està just allà baix-, va dir la Mírax, donant-li a Karrde un somriure més genuí que la del seu marit quan va assenyalar cap a la trinxera de tripulació d'estribord. -I ja té sis anys, ja no és tan petit.
-És clar que no,- va dir en Karrde, donant un parell de passos al costat i mirant avall cap a la trinxera de tripulació. El noi estava pujat a un parell de coixins extra en una de les cadires, mirant fixament a una de les pantalles, sense prestar atenció als visitants o als homes d’en Booster escampats manejant algunes de les altres consoles. -Estan ensenyant-li a volar la nau?
-Difícil,- va dir la Mírax, venint al seu costat i somrient-li tendrament al seu fill. -Papa va preparar una de les consoles de raig tractor perquè ell pogués jugar amb jocs. Vols saludar?
-No li molestis,- va dir en Karrde. -Potser tinguem temps més tard. Segueix amb la seva música?
-Com un mynock amb foc a la cua,- va dir en Booster irònicament. -Acabo de comprar un nou chordokeylo, ja havia gastat el primer. Però de debò, Karrde, agrairia que mantinguessis la presència d’en Corran aquí per a tu mateix. Se suposa que aquesta és una reunió silenciosa, només un grapat d'oficials de la Nova República sap alguna cosa sobre ella.
-Ho entenc,- va dir en Karrde, mirant a Corran de nou. -Una missió secreta, eh? Amb capa i ganivet, aguaitant en cantines fosques, converses xiuxiuejades amb contactes tenebrosos, aquesta classe de coses?
-Estic segur que comprens que no podem discutir-ho amb tu,- va dir Corran, la seva cara no tan de pedra.
-Sí, naturalment,- va dir en Karrde. -No diguis més.- Va assenyalar amb el cap cap a la trinxera de tripulació. -Encara que no puc dir que aprovo que els teus superiors et permeten portar la teva família a una missió tan perillosa.
-No n'hi ha per a tant,- va dir en Booster amb un toc d'afable exasperació. -Tot el que en Corran necessita és una mica d'informació...
-Booster!- va exclamar en Corran, mirant fortament al seu sogre. -Sella el teu port de paraules, vols?
-Potser jo pugui ajudar,- va oferir en Karrde. -Tinc les meves pròpies fonts d'informació. Algunes de les quals, m'atreveixo a dir, són fins i tot millors que les d’en Booster.
-Gràcies per l'oferta,- va dir en Corran. –Ens les arreglarem.
-Té raó, Corran,- va dir en Booster, fregant-se pensativament la galta. -Potser hagis d’exposar-li la situació a ell.
-No - Corran va agitar el cap. -No vull ofendre, Karrde, però això és material d'alt nivell. No estàs autoritzat a saber res sobre això.
-Sí, però...- va començar Booster.
-No, està bé,- va dir en Karrde, alçant una mà. -Si els seus superiors no volen que ningú de fora ni tan sols sàpiga que ell i la seva família són aquí, certament no voldrien que discuteixi la seva missió amb mi.
-Exactament,- va dir Corran. -Gràcies per entendre-ho.
-Si m'ho permeten, prendré prestat a Booster per alguns minuts per discutir la meva missió,- va continuar en Karrde, ficant la mà dins de la butxaca de la jaqueta i traient una datacard. -Però abans que m'oblidi, Mírax, he portat això per al teu fill.
La Mírax va arrufar les celles quan ell li va donar la datacard.
-Què és?
-Una targeta tonal ettiana per al seu chordokeylo,- li va dir suaument en Karrde. -Entenc que l'etiqueta apropiada és que un convidat porti un petit regal per als fills o néts dels seus amfitrions.
En Corran es va recolzar a l'espatlla d'ella per mirar la datacard, amb una lleugera expressió d'haver estat enganyat a la cara.
-Però com vas saber...?- Va mirar de nou a Karrde, va tornar la mirada que s'enduria ràpidament cap al seu sogre. -Booster?
-Sóc innocent-, va dir precipitadament Booster, alçant les dues mans. -No li vaig explicar a ningú que veníeu. Ni tan sols a la meva pròpia gent.
-Com ja vaig dir,- va dir en veu baixa en Karrde. -Les meves fonts d'informació són bastant bones.
Durant un minut el pont va quedar en silenci, en Corran va mirar a Booster, llavors a la Mírax, no va rebre ajuda de cap d'ells, i finalment va mirar de nou a Karrde.
-Què em va a costar?-va sospirar.
En Karrde va arronsar les espatlles.
-El que valgui, naturalment. Podem negociar el preu més tard.
En Corran va mirar en Booster.
-Ja he sentit això abans.
-Si ho prefereixes, podríem deixar aquesta part la consellera Organa Solo,- va oferir en Karrde. -En el passat ella i jo sempre hem pogut arribar a un acord mútuament acceptable.
-Odiaria pensar el que alguns d'aquests arranjaments podrien haver-nos costat,- va grunyir en Corran. -Està bé, d'acord. Presumeixo que ets conscient que últimament hem tingut moltes manifestacions i aldarulls contra negocis i consolats bothans.
-Sobre les revelacions contingudes en el Document de Caamas,- va murmurar en Karrde.
-Correcte. Bé, dins i entre totes aquestes protestes estem començant a sentir al nom 'Venjança' sent utilitzat. No com una paraula, sinó com un grup o organització.
En Karrde va mirar l’Odonnl.
-Has sentit parlar res d'això?
-No personalment,- va dir l’Odonnl. -Però hi ha molt material que envien les nostres fonts que jo no tinc temps per revisar.
-Farem una recerca de dades quan tornem al Salvatge Karrde,- va dir en Karrde. -Quines són les conclusions de Coruscant?
-Cap conclusió encara, només preguntes,- va dir Corran. -La principal és qui i què és aquesta 'Venjança'... i si es van formar a casa o amb ajuda de fora.
-Deixa’m endevinar. L'Imperi?
Els ulls d’en Corran es van estrènyer lleugerament.
-Ho dius com si no ho creguessis.
-No exactament,- va corregir en Karrde. -Ho dic com algú que prou cínicament nota que sempre que alguna cosa surt malament a la Nova República, els dits acusadors oficials immediatament apunten a l'Imperi.
-Això és una mica injust,- va dir en Booster. -Especialment considerant la llarga història en aquest tipus d'intromissions de l'Imperi.
-No estic dient que no estiguin involucrats,- va dir en Karrde. -Simplement estic advertint-los de cuidar-se d'assumir automàticament que són ells.
-Però...
-No, té raó,- va dir reticentment Corran. -Hi ha molts éssers que recorden l'Imperi fent exactament la mateixa cosa: culpant a la Rebel·lió de tot, llavors usant això com una excusa per prémer més fort. És per això que se suposava que la meva visita aquí es mantingués secreta, de fet, el General Bel Iblis no volia que es filtri que estàvem tan sols pensant en aquesta direcció.
En Karrde va assentir. Hauria d'haver comptat que en Bel Iblis seria el que va posar aquesta mosca xiuxiuejant ratitana a l'orella d’en Corran. Al contrari d'alguns dels líders de la Nova República, Bel Iblis sabia mantenir l'ull en la seva meta. I, quan calia, a ignorar les limitacions de la gent amb la que podia haver de tractar per combatre'l.
-Entès,- va dir. -Veurem els nostres arxius, si no hi ha res allà, començarem algunes preguntes silencioses i veurem el que podem trobar.
-Sona bé,- va dir en Booster. -I mentre estem intercanviant llistes de desitjos aquí, també tenies una mica d'informació que volies, correcte?
-Dues simples preguntes, en realitat,- va dir en Karrde. -En primer lloc: el nostre amic Luke Skywalker està intentant localitzar els pirates Cavrilhu. Alguna idea de sota quina roca es podrien haver enterrat?
-Sé que tenen una base a Amorris,- va dir en Booster, traient un datapad i teclejant en ell. –In deixa’m veure, em sembla que la seva fortalesa principal està, està bé, aquí està. Un asteroide buidat en el sistema Kauron.- En Karrde va moure el cap. -Han abandonat el seu lloc d’Amorris, -va explicar a Booster.- I segons la Mara, l’Skywalker acaba de terminar d’espantar-los del seu asteroide.
-Per què va fer això?- En Booster va alçar una mà. -No importa; No vull saber-ho. Està bé, si aquests ja no hi són llavors no puc ajudar-te. Segona pregunta?
-Abans que anés a Kauron, l’Skywalker va ajudar a detenir una correria pirata a Iphigin,- va dir en Karrde, mirant casualment al voltant del pont. No hi havia ningú més a l'abast de l'oïda. -Cap idea de quin grup va estar involucrat. Durant la batalla, va sentir el que ell va creure que era un grup de clons a bord d'una de les naus pirates.
Ningú es va moure, però l'atmosfera es va posar sobtadament rígida.
-Vaig pensar que l'Imperi ja havia esgotat el seu subministrament de clons de la Muntanya Tantiss,- va dir la Mírax, amb una ombra de por en la veu.
-Això és el que diu Coruscant,- va confirmar Booster, que no sonava res més feliç que la seva filla. -Almenys a nosaltres els de fora. Corran?
-Fins on jo sé, és la veritat,- va dir Corran. -Fa anys que no tenim baixes per clons en accions militars.
-Quant ha passat des que les vas buscar?- va preguntar l’Odonnl.
-Bon punt,- va concedir Corran. -No ho sé.
-És difícil creure que podria haver quedat algun d'ells,- va dir en Booster. -Eren algunes de les millors i més brillants tropes que tenia en Thrawn. Jo creuria que la Daala o algú més els hauria gastat fa temps.
-Tret que en Thrawn els ocultés on la Daala no pogués trobar-los,- va dir en Karrde.
-Per què?- es va mofar Booster. –Guardar-los? Per a què?
-I per què estarien apareixent de sobte ara?- va afegir Corran.
-No sabem que estiguin apareixent de sobte,- li va recordar asprament l’Odonnl. -Potser han estat allà fora des del principi i és només que vostès els asos militars no ho havien notat.
En Corran va donar mig pas cap a ell.
-Mira, Odonnl, quan estem ocupats intentant mantenir la pau en tota la galàxia...
-Tranquils, cavallers,- va dir en Karrde, posant-se entre ells i alçant una mà. -Intentem recordar que estem tots del mateix costat aquí, està bé?
Els llavis de l’Odonnl es van arronsar.
-Sí segur.
-Per què no et dirigeixes de tornada al Salvatge Karrde, Odonnl,- va suggerir en Karrde. -Comença amb aquesta recerca de dades.
-Segur,- va murmurar de nou l’Odonnl. -Bona idea.
-T’escoltaré cap a baix,- es va oferir en Ven, caminant cap endavant. En Karrde el va mirar amb afable sorpresa, el Twi'lek havia estat tan callat que gairebé s'havia oblidat que hi era. -És fàcil perdre’s en una nau d'aquesta mida.
L'expressió a la cara de l’Odonnl indicava la seva opinió que això era clarament una excusa, però merament va inclinar el cap i es va dirigir a popa, amb Ven al seu costat. –Les neves disculpes, Comandant Horn,- va dir en veu baixa en Karrde quan els dos van creuar sota l'arc i van desaparèixer al pont de popa. –L’Odonnl no té els mateixos records afectuosos de l'exèrcit de la Nova República que jo.
-Està bé,- va dir obscurament Corran. -Jo també tinc certs records poc afectuosos dels contrabandistes.
-Corran,- li va advertir la Mírax, prenent-lo del braç.
El pilot d'ala-X li va donar uns copets la mà.
-Excloent la companyia present, per descomptat,- es va esmenar. -Tornem als nostres assumptes.
-Gràcies,- va dir en Karrde. Del que ara estem segurs, i tot del que estem segurs, és que l’Skywalker va sentir clons a bord d'aquestes naus. El nostre primer treball és contestar una simple pregunta: si són sobrants Imperials, o si algú més s'ha trobat un altre amagatall de cilindres de clonació.
-Algú com els Pirates Cavrilhu?- va preguntar la Mírax.
-Aquest pensament ha creuat la meva ment,- va convenir sòbriament en Karrde. -Pot ser que les meves dues preguntes per al teu pare estiguin de fet interconnectades.- Li va somriure a Booster. -En aquest cas, per descomptat, esperaria un descompte en el preu.
En Booster va girar exageradament els ulls.
-Oh, per...
-Ei, Capità,- va cridar una veu des d'una de les trinxeres de tripulació.
-Què passa, Shish?- va contestar en Booster.
-S'acosta una nau, la identifiquem com el Gel Estrellat,- va informar Shish. -La pilot vol instruccions per aterrar. Vols que l'autoritzi?
-Passa’m la transmissió,- va instruir en Booster, traient el seu comunicador. -Probablement preguntarà per tu de qualsevol forma-, va afegir donant-li a Karrde el prim cilindre. -Podríem millor estalviar-nos una mica de temps.
-Gràcies.- En Karrde va encendre el comunicador. -Mara, aquí Karrde. Com estan les coses?
-Sense molts problemes, gràcies,- va dir la Mara. Si estava sorpresa de sentir la seva veu, ho estava amagant bé. Encara que ara que ho pensava, no hi havia moltes coses que semblessin sorprendre-li alguna vegada. -Em temo que no vam tenir temps per passar per Dronseen per aquesta càrrega.
-Està bé,- va dir en Karrde. -Faughn pot fer la recollida després que et deixi aquí. Com va ser la cacera de pirates?
-Un complet fracàs,- va dir ella. -Rastregem el seu vector a Di'wor però després el vam perdre completament. El trànsit per allà era ferotge-, Starspeeder 3000’s per totes bandes.
-És estació de pol·linització per als boscos de cantafruita,- va murmurar en Booster. -La pau engendra als turistes.
En Karrde va assentir.
-No et preocupis per això,- li va dir a la Mara. -No esperava realment que deixessin un rastre que poguessis seguir. Fes que la Faughn porti al Gel Estrellat a bord i nosaltres...
-Jade!- va interrompre la veu de la Faughn. -Per allà, aproximant-se a estribord.
-Ja ho veig,- va dir la Mara, el seu to sobtadament trencat. -Térrik, tens companyia, vénen en un-un-set per quinze, el teu vector.
Booster ja estava corrent al llarg de la passarel·la de comandament cap al finestral davanter, Corran just darrere d'ell.
-U-u-set per quinze, Bodwae,- va exclamar. -Què veus?
-Nadja,- va dir una esgarriada veu laerdociana des d'una de les trinxeres de tripulació. -Aquests majleïts senjsors.
-És difícil de veure,- va agregar la Mara, la seva veu venia ara del sistema d'altaveus principal del pont del Ventura Errant. -Petit i fosc, sembla una mica com un Caça TIE severament modificat.
-Tampoc apareix molt bé en els sensors-, va afegir la Faughn.
-Enjcara najda,- va insistir Bodwae.
-No importa-, va dir asprament Booster. Ell i Corran estaven drets junts ara davant dels finestrals davanters, el cap d’en Booster anava enrere i endavant mentre inspeccionava el cel. -Encén els escuts deflectors, i posa els turbolàsers en espera.
-Els ejscuts estan cujrtcircuitant-se de nou,- va dir Bodwae. -Els turbolàjsers...
-Estic captant una transmissió ara,- va bordar Shish. -Senyal fort. És... bé, llamps i trons, no sé el que és.
-Mara?- va preguntar en Karrde.
-Estem captant la vora d'ella,- va confirmar la Mara. -Encara que és bastant feble aquí fora. Fins ara l'ordinador no en pot treure res.
-Allà està,- va exclamar en Corran, assenyalant amb el dit. -Venint directe cap a nosaltres.
-Troba la forma d'encendre aquests deflectors del pont!-va exclamar en Booster. -Ara!
-Mara?- va cridar en Karrde.
-Encara estem fora del rang de foc,- va dir ella fermament. -Millor cobrir-nos.
En Karrde va mirar al seu voltant, tardanament preguntant-se on era la Mírax. La va trobar immediatament, dirigint-se a la carrera cap a la relativa seguretat del pont de popa, amb el seu fill Valin amb aspecte desorientat premut en els seus braços. Per un moment va considerar unir-s’hi, es va adonar que ja era massa tard, i en canvi va tornar a girar-se cap als finestrals davanters. Ara podia veure l'intrús desconegut, cremant espai directament cap a ells. Com cap nau que hagués vist abans...
-El dejflector del Pojnt no s'encén,- va grunyir Bodwae. -La naju va a colpejajr-nos.
-Al terra!- va exclamar en Booster, agafant el braç d’en Corran i baixant-los als dos cos a terra a la passarel·la de comandament. En Karrde va fer un pas llarg cap a la trinxera de tripulació més propera, es va adonar que no tindria temps per saltar dins d'ella, i es va aturar. L'intrús encara estava acostant-se.
I llavors, a l'últim segon, va fer una estranya maniobra en tirabuixó a un costat i va passar disparat al voltant i per sobre del finestral.
Li va prendre a Karrde un segon trobar la seva veu.
-Mara?
-Estan tots bé?- va preguntar ella ansiosament.
-Sí, estem bé,- li va assegurar, trencant la seva paràlisi i encaminant passarel·la de comandament a baix cap a on Booster i Corran encara estaven estirats a la coberta. -On se’n va anar?
-Va passar per sobre de la superestructura de comandament, va donar la volta per darrere de les boques dels motors on no podíem veure’l, llavors va saltar a la velocitat de la llum,- li va explicar ella. -El mateix truc que va fer la que en Luke va espantar.
En Karrde va arrufar les celles als finestrals.
-Era aquesta del mateix tipus que aquella?
-Se li semblava,- la Mara li va explicar. –En Torve està analitzant les dades del sensor ara.
Booster i Corran s'havien posat dempeus quan en Karrde hi va arribar.
-Vas veure això?- li va demanar Booster, agitant el cap mentre s'espolsava la pols. -De totes les estúpides acrobàcies cervell de cherfer...
-Capità, parla Torve,- el va interrompre la veu del jove. -Està confirmat: el mateix tipus de nau que abans.
-A on van veure aquesta altra nau?- va preguntar en Booster.
-En els asteroides prop del la base Kauron dels Cavrilhu,- li va dir en Karrde. -Mara, què hi ha sobre aquesta transmissió?
-Estem analitzant-la ara,- va dir ella. -Consisteix en el que sembla ser un missatge curt, seguit per una pausa, seguit per una repetició del missatge. Fins ara no hem trobat cap coincidència amb cap idioma, codi, o encriptament conegut.
-Probablement alguna cosa inútil com aquesta nau qella que Calrissian va perseguir per mitja galàxia,- va dir Booster amb un esbufec ​​despectiu.
-Això és el que vam creure al principi,- va dir la Mara. -Ja no crec això.
-Per què?-va preguntar Booster. -Només perquè estava transmetent alguna cosa?
-Perquè estava transmetent específicament cap a aquesta nau,- va dir en Karrde. -I el fet que fes una pausa i llavors repetís el missatge implica que estava esperant una resposta.
En Booster es va gratar la galta.
-Com que sona d'aquesta forma, no? Mara, també estàs fent servir codis Imperials, no?
-Va ser la primera cosa que vam provar,- li va dir ella. -Cap va estar ni a prop.
-No obstant això van venir a mirar de prop un Destructor Estel·lar Imperial,- va meditar en Karrde. -I abans que això estaven espiant al voltant d'una base pirata sospitosa de tenir llaços Imperials.
-Sona com que o ja estan involucrats amb l'Imperi o si no, volen estar-ho,- va dir la Mara.
-O potser és alguna cosa completament diferent-, va afegir la Faughn, amb veu sobtadament ferma. -Acabo de fer una anàlisi de fonemes en aquesta transmissió, i crec que he trobat el nom d’en Thrawn allà.
En Karrde va arrufar les celles.
-Escoltem-la.
Hi va haver una breu pausa, i llavors pel comunicador va venir un balboteig d'idioma extraterrestre.
I al bell mig de la incoherència
-Ja ho he sentit,- va dir Booster. -Estava com separat, com si estigués tartamudejat o alguna cosa.
-Això és perquè estaves sentint el seu nom complet allà,- va dir la Mara, amb veu sobtadament aspra. -Mitth'raw'nuruodo. En Thrawn era el que ell anomenava el seu nom central.
Pel cua d'ull, en Karrde va veure alguna cosa passar per l'expressió d’en Corran.
-Així que tenies una relació de nom-complet amb el tipus?-va preguntar en Booster intentant en va que semblés casual.
-No tant,- va dir la Mara. -Però sabia el seu nom complet. I no hi havia molta gent a l’Imperi que ho sabés.
En Karrde es va mossegar el llavi inferior.
-Saps alguna cosa sobre la seva història? El principi de la seva història amb l'Imperi, vull dir?
-No realment,- va dir ella. -Algun comandant Imperial se'l va trobar en un món abandonat tot just entrant a les Regions Desconegudes mentre perseguia contrabandistes. Quedar impressionat per la seva habilitat tàctica, i se'l va emportar a Coruscant *. A propòsit, la remor deia que la seva pròpia gent l’havia desterrat allà.
-Per què?- va preguntar en Booster.
-No ho sé,- va dir la Mara. -Però podria ser que aquesta nau era algú que finalment es va adonar d'on va anar i ha vingut a buscar-lo.
En Booster va esbufegar.
-Van a estar realment defraudats quan esbrinin que arriben deu anys massa tard.
-Potser no,- va murmurar en Corran. -Podria ser que no és a Thrawn al qual estan buscant.
En Karrde va estudiar la cara de l'altre. Hi havia alguna cosa allà, cert.
-Suposo que aquesta no és una presumpció ociosa,- va dir suaument. -Et faria res compartir-la amb la resta?
El llavi d’en Corran va tremolar.
-Se suposava que no havia de dir res sobre això a ningú però Booster,- va dir reticentment. -Però sota les circumstàncies... Aquest devaronià del qual vas rebre el Document de Caamas, Karrde? Va trobar algunes altres datacards en el mateix lot. Una d'elles estava etiquetada 'La Mà d’en Thrawn'.
En Karrde va assentir lentament. Així que aquest era el secret que la Leia no va voler explicar a Wayland. I la raó per la qual havia mirat a la Mara de forma tan estranya.
-La datacard estava tan revolta que no van poder treure res d'ella,- va continuar Corran. -La consellera Organa Solo va pensar que podria ser la versió d’en Thrawn de la Mà de l'Emperador. El General Bel Iblis volia que jo li preguntés a Booster si s'havia trobat amb el terme abans.
-Mai,- va dir en Booster, agitant el cap. -Karrde? Mara?
-No,- va dir en Karrde.
-Jo tampoc-, va dir la Mara. -I personalment, trobo difícil imaginar-me en Thrawn tenint aquest tipus d'agent encobert. Ell no feia el mateix tipus de manipulacions polítiques que l'Emperador. A més, tenia als noghri si necessitava alguna feina especial.
-No obstant això hi havia una datacard amb aquest títol en els arxius privats de l'Emperador-, va assenyalar en Karrde. -Ha de significar alguna cosa.
-I com saps que era dels seus arxius privats?- va preguntar en Booster.
-Perquè si fos una cosa que Bel Iblis podria haver buscat en els arxius de Kamparas, no hauria enviat a Corran a preguntar sobre això,- va assenyalar en Karrde.
-Bon punt,- va retrunyir en Booster. -Així que suposes que aquestes naus estan buscant en Thrawn o a aquesta Mà d’en Thrawn?
-O si no, la persona a la nau és la Mà d’en Thrawn,- va dir la Mara. -Sigui el que sigui, està començant a veure’s més important que mai que intentem rastrejar aquestes naus.
-D'acord,- va dir en Karrde. -Com suggereixes que comencem?
-Tenim el vector del seu salt de fa uns minuts,- va dir la Mara. -També tenim el vector de la nau de Kauron. La Faughn està traçant un punt d'intersecció.
-El tinc-, va dir la Faughn. -És un sistema inexplorat en el sector Gradilis, just en el límit entre l'Espai Salvatge i les Regions Desconegudes. Està llistat com el sistema Nirauan, així que algú ha d'haver visitat el lloc, però no hi ha cap altra dada.
-Sona massa fàcil,- va retrunyir en Booster. -No serien realment tan estúpids com per saltar així directament a la seva base, o sí? Especialment no amb nosaltres mirant-los.
-Depèn de com facin els seus salts,- va assenyalar en Karrde. -Podrien no tenir el poder de computació a bord per manejar els complicats càlculs de l’hiperespai. O podria ser que el seu retorn a casa estigui preprogramat per assegurar-se que cap de les seves naus es perdi.
-Pot ser que tampoc se n'adonin que encara podem detectar el seu vector per uns microsegons després que saltin-, va afegir la Mara. -Les dues vegades s'han assegurat que estaven fora de la nostra línia visual abans d'usar el seu hiperimpulsor. Podrien pensar que això és tot el que han de fer.
-De totes maneres, és un lloc per on començar,- va dir en Karrde, traspuant una rara reticència.
Una reticència que la Mara evidentment va poder sentir en la seva veu.
-Preferiries que no hi anem?-va preguntar. -Podríem simplement denunciar tot això a la Nova República i deixar que s'ocupin ells.
-Corran?-va preguntar Booster.
El pilot d'ala-X encara estava mirant fixament les estrelles pel finestral.
-Puc emportar-li-ho a Bel Iblis, cap problema-, va dir, sonant vagament distret. -Però dubto que ell pugui fer alguna cosa, almenys no per ara. Tot aquest assumpte de Caamas té a tots amb l'aigua al coll.
En Karrde va assentir, la seva reticència instintiva es va tornar encara més fosca. Booster tenia raó: això era massa fàcil. Un parany, potser, o almenys una salvatge recerca del tresor i una pèrdua de temps.
Però si no ho era...
-No, serà millor que ho investiguis tu,- va sospirar. -Fes que la Faughn li transmeti el seu programa a Chin abans de saltar; repartirem les seves assignacions entre les altres naus.
-Correcte,- va dir la Mara. -Vols que ens trobem en algun lloc en particular quan tornem?
-Només posa't en contacte amb la xarxa, ells em trobaran,- li va dir en Karrde. -I vés amb compte.
-No et preocupis,- li va assegurar severament la Mara. -Si estan intentant algun joc, lamentaran que ho intentin amb nosaltres. Et veuré més tard.
En Karrde va apagar el comunicador.
-Bona sort-, va dir suaument.
-No et preocupis, estaran bé,- va dir Booster, traient el comunicador de la mà d’en Karrde i tornant a posar-lo en el seu propi cinturó. -Les dues, la Mara i la Faughn, són bastant dures, i el Gel Estrellat és una bona nau. Millor que aquesta, almenys,- va afegir, veient-se amb les celles arrufades mentre va passar al costat d’en Karrde i va tornar a baixar de la passarel·la de comandament. -Està bé, Bodwae, què parpellejant fems de mradhe està passant amb aquests escuts?
Es va agotzonar per sentir les excuses del laerdocià, i quan ho va fer, en Karrde va caminar fins al costat d’en Corran.
-Estaves just aquí quan aquesta nau alienígena va passar,- va dir en veu baixa. -Per casualitat vas sentir alguna cosa inusual sobre ella?
En Corran li va fer una mirada indirecta.
-Què vols dir?
-Vull dir el que sigui que Skywalker capta quan està prop d'un grup de clons,- li va dir en Karrde. -El que sigui que sigui aquesta pertorbació que creguin en la Força.
Per un llarg moment l'únic so en el pont va ser la discussió que seguia darrere d’ells, ara s'havia tornat de tres vies quan Shish es va unir al costat d’en Bodwae.
-No sé què sent en Luke quan hi ha clons a prop,- va dir per fi Corran, amb veu a penes audible. -Tot el que jo vaig sentir va ser la presència d'alguna cosa alienígena.
En Karrde va assentir.
-Ja veig.
En Corran es va tornar per enfrontar-ho.
-El meu... talent... no és precisament de coneixement públic, Karrde,- va dir, amb to en algun lloc entre el desafiament i l'amenaça.
-Sí, ho sé,- en Karrde va contestar de la mateixa manera. -És savi de la teva part mantenir-ho d'aquesta manera.
-Això crec,-va contraposar en Corran. -El problema és, que tu estàs en el negoci de vendre informació.
-Ah, però també estic en el negoci de la supervivència,- va dir en Karrde. -I en aquesta galàxia tan gran i perillosa un de tant en tant necessita una mà d'ajuda.- Va alçar una cella. -Sempre crec que és bo que hi hagi cartes en aquesta mà sobre les que l'oposició no sap res.
El front d’en Corran es va arronsar lleugerament.
-Llavors així és com funciona, huh? Tu et quedes callat, i jo et dec una?
En Karrde va mirar enrere al llarg de la passarel·la de comandament. A la volta de la cantonada del pont de popa, la Mírax i en Valin havien reaparegut, la Mírax es veia cauta, el noi donant estrebades amb impaciència de la mà de la seva mare amb l'obvi desig de córrer amb el pare.
-Sí, em deus una,- va explicar a Corran. -Però t'asseguro que quan te la demani, serà quelcom segur. Li dec tant a la Mírax.- Va considerar. -O això, o alguna cosa vital que necessiti absolutament ser fet.
En Corran va esbufegar suaument.
-Això cobreix molt terreny.
En Karrde va arronsar les espatlles.
-Com ja vaig dir. És una galàxia molt gran i perillosa.

*N. del T. Aquesta història apareix en un conte, també escrit per Zahn, titulat “Mist Encounter”, " Trobada a la Boira".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada