Espectre del Passat (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

Era un dia calorós a aquesta part de Dordolum. Calorós i assolellat, amb una opressivament calma, i pesada atmosfera que semblava embolicar al voltant de la silenciosa multitud a l'hora de dinar com una manta de pell de grov humida.

El conferenciant que actualment li cridava a la multitud des del seu lloc sobre l’Estrada d'Expressió Pública augmentava la calor. Però al contrari del temps la seva calor era ardent, una barreja de paraules i pensaments i presència escènica acuradament dissenyada per inflamar les emocions i avivar les dotzenes de vells ressentiments llargament cuits a foc lent representats allà fora avui. Pràcticament tots els que escoltaven la diatriba albergaven almenys una d'aquestes rancors silencioses, podia ser ishori contra diamales, barabels contra rodians, o aqualish contra humans.

O gairebé tots contra els bothans. Deixant que els seus ulls vaguessin per la multitud a l'elaborat emblema de la Companyia de Transport Solferin, de propietat bothana, directament per la plaça a la seva dreta, Drend Navett es va permetre un somriure privat.

Era un bon dia per a un enrenou.

El conferenciant havia arribat ara al seu tema principal, i mentre picava en detalls gràfics l'horror que havia estat la destrucció de Caamas i com de covard i detestable havia sigut el paper dels bothans en ella, en Navett podia sentir l'enuig de la multitud finalment alçant-se cap a la fúria inconscient que havia estat esperant. A poc a poc, acurat de què el seu moviment no trenqués l'encanteri a aquells al seu voltant, va començar a desviar-se cap a l'àrea més propera a la companyia de transport. En Klif podia ser un geni en la demagògia, però era ell, Navett, el que sabia com estimar l'humor d'una multitud i escollir el moment correcte per a l'acció.

Ja gairebé. En Navett estava ara en posició, a tir fàcil de la companyia de transport. Ficant una mà a la bossa que penjava discretament dins el costat, va treure la seva arma favorita i va esperar. Altres pocs segons... i... ara.

-Justícia per Caamas!- va cridar. -Justícia ara!- Alçant el braç per sobre de la seva espatlla, va girar i la va llançar a l'edifici bothan.

I just en el blanc, la fruita blicci passada de madura va colpejar la porta, rebentant-se i esquitxant-la de manera malaltissa i deixant enrere una taca vermella brillant.

Hi va haver un crit sobresaltat d'un parell de duros aturats a prop. Però ni ells ni ningú més de la gent anava a tenir el temps suficient per pensar sobre a què estaven sent arrossegats aquí. Una mitja dotzena d'altres llocs a la multitud es van fer ressò del crit per justícia, i una altra mitja dotzena de trossos de fruita van esquitxar l'edifici.

-Justícia per Caamas!- va cridar de nou Navett, llançant una altra fruita blicci. -Venjança pel genocidi!

-Venjança!- algú va repetir la crida, el crit acompanyat per més dels molestos míssils. -Venjança pel genocidi!- Navett va tirar una altra fruita blicci, i una altra.

I llavors en algun lloc una veu alienígena va cridar roncament, fent-se ressò de la crida de venjança... i com si aquest fos algun tipus de senyal, la multitud de sobte i gratificantment es va col·lapsar en una torba. Una pluja de queviures va començar a colpejar l’edifici, trets de bosses i cartrons de dinar i propulsada per la fúria inconscient i la ràbia acumulada que en Klif tan hàbilment havia agitat en ells.

Una ràbia que Navett no tenia cap intenció de malgastar en unes taques de fruita. Buscant més enllà de les últimes fruites blicci a la seva bossa, va treure una pedra tosca. La violència engendra més violència, va citar silenciosament la vella màxima, i la va deixar volar.

Va donar de ple en la finestra a la qual apuntava, estellant el plàstic amb un xoc que amb prou feines va poder ser escoltat sobre el rugit de la torba.

-Venjança pel genocidi!- va cridar Navett, sacsejà el puny a l'edifici i traient una altra pedra.

La multitud aprenia ràpid. La pluja de fruita i ous va continuar, però van començar a unir-se algunes de les pedres de la vora que vorejava els senders i picapedrers de flors de la plaça. Navett va llançar una altra pedra mentre quatre finestres més es tornaven esvorancs oberts, llavors es va prendre un ràpid moment per examinar els cels al seu voltant. Fins i tot preses per sorpresa d'aquesta manera, les autoritats de Dordol no trigarien a respondre.

I allà estava la resposta esperada, aproximant-se ràpidament des de la direcció de l’espaiport, ara: tres airspeeders de duana de colors brillants amb una escorta de potser mitja dotzena de motos speeder. Movent-se ràpid, també, estarien a la plaça en menys de dos minuts.

El que significava que era hora de marxar. Lliscant una mà per l'interior de la seva túnica al seu comunicador ocult, Navett va tocar el botó de trucada dues vegades, el senyal per a la resta del seu equip d'agitació per moure’s a les vores de la torba i esvair-se en el sol de la tarda. Llavors, buscant més enllà de les últimes dues pedres a la seva bossa, va treure el seu regal final per als bothans.

Era una magrana, naturalment. Però una magrana molt especial. Navett l'havia pres personalment de la mà morta d'un lluitador de la resistència myomarana feia deu anys, durant la breu reocupació de l'Imperi a aquest món sota el meteòric regnat del Gran Almirall Thrawn. El que feia a aquesta magrana en particular tan útil era que aquesta cèl·lula de resistència havia d'alguna manera convençut a un visitant Bith a què els dissenyés el seu armament. Quan les restes de la magrana fossin estudiades, com certament ho serien, la Nova República seria forçada a concloure que fins i tot els generalment pacifistes Bith estaven començant a unir-se al bàndol del sentiment anti-bothan.

Potser això no importés. Potser res d'això realment importava. Potser els alienígenes i amants dels extraterrestres havien fet caure tant a l'Imperi que res que en Navett i el seu equip fessin ara faria alguna diferència.

Però fins a on li concernia el seu deure, aquestes possibilitats tampoc importaven realment. En Navett havia vist la glòria de l'Imperi, així com els seus dies més foscos... i si aquesta glòria no podia revifar-se, llavors només era apropiat que ajudés a enterrar-la sota les cendres de la Nova República.

Tirant del fiador, va prémer el detonador i la va llançar. La magrana va caure netament a través d'una de les finestres trencades del pis superior i es va esvair dins. Estava a mig camí cap a la vora de la multitud quan va explotar, esfondrant el sostre i llançant una bola de foc espectacular, enterbolint el cel.

Ja estava fora de la plaça i caminant indiferentment carrer avall amb la resta dels passejants del migdia quan les autoritats van arribar a l'escena del foc.

  

***

La petició va desfilar fins al final passant la llarga llista de signatures. La Leia va alçar la vista del seu datapad, amb un dolor en el seu estómac. No li quedava cap dubte de per què el president Gàvrisom estava tan solemne quan la va cridar a la seva oficina privada.

-Quan va arribar això?- va preguntar.

-Fa aproximadament una hora,- va dir en Gàvrisom, amb les puntes de les seves ales fregant inquietament les piles de datacards que esperaven la seva atenció. -Sota aquestes circumstàncies, vaig pensar que havia de notificar-ho anticipadament a tu i al conseller Fey’lya.

La Leia va mirar en Fey’lya. El bothan estava inclinat en el seu seient, amb el pelatge atapeït completament pla contra la seva pell.

-Per què a mi?- va preguntar ella.

-Perquè vas ser la que va trobar el Document de Caamas en primer lloc,- va dir en Gàvrisom, agitant la seva cua en l'equivalent calíbop a un encongiment d'espatlles. -Perquè com el dels caamasi, el teu món va ser destruït i per tant pots entendre millor que la majoria la seva condició. Perquè com una venerada heroïna en la batalla per la llibertat, encara tens molta influència entre els membres del Senat.

-Jo no puc igualar la influència d'aquestes firmes,- va advertir la Leia, fent un senyal cap al seu datapad. -A més- va titubejar, mirant de nou a Fey’lya -No estic segura que estigui en desacord amb ells en què aquest és un punt intermedi raonable.

-Un punt intermedi?- va preguntar en Fey’lya, amb veu morta. -Aquest no és un punt intermedi, Consellera Organa Solo. Aquesta és una sentència de ruïna per al poble bothan.

-Estem els tres sols en aquesta sala, Conseller Fey’lya,- li va recordar suaument en Gàvrisom. -No hi ha necessitat d'una hipèrbole retòrica.

En Fey'lya va mirar al calíbop, amb ulls tan morts com la seva veu.

-No parlo ni en retòrica ni en hipèrbole, President Gàvrisom,- va dir. -Potser no entén quant temps i esforç seria necessari per tan sols la simple localització d'un món inhabitat que fos convenient per als restants caamasi.- El seu pelatge va onejar. -Però llavors a més d'insistir que cobrim els costos de reformar aquest món a les especificacions originals de Caamas? No podem ni remotament solucionar semblant emprenedoria.

-Estic familiaritzat amb els probables costos de semblant projecte,-va contraposar en Gàvrisom, amb to encara pacient. -Es va fer almenys cinc vegades durant l'Antiga República.

-Per pobles arrogants en el seu poder i la seva riquesa,- va exclamar en Fey’lya, de sobte bullint a la vida. -El poble bothan no té tal poder ni tal riquesa.

En Gàvrisom va agitar la seva cabellera.

-Vinga, Conseller, siguem honestos aquí. L'estat actual del capital general bothan és bastant adequat per cobrir semblant projecte. Certament seria un seriós sacrifici, però no un de ruïnós. Jo a més suggeriria que representa la seva millor oportunitat de resoldre aquest assumpte ràpidament i pacíficament.

El pelatge d’en Fey’lya va onejar rígidament pel seu cos.

-No ho entén,- va dir en veu baixa. -Els recursos de què parla no existeixen.

La Leia va arrufar les celles.

-De què estàs parlant? He vist els informes de mercat. Hi ha pàgines senceres de llistats de tinences bothanes.

En Fey'lya la va mirar als ulls.

-Són mentides,- va dir. -No és res més que una destrament arreglada il·lusió de datapad.

La Leia va mirar en Gàvrisom. Les ales inquietes de l'altre s'havien de sobte deixat de moure.

-Estàs dient,- va preguntar acuradament el calíbop, -que els líders dels Clans Bothans Combinats estan involucrats en un frau?

El pelatge onejant del bothan es va posar encara més encarcarat.

-Anava a ser només un engany temporal,- va dir, amb veu fosca de súplica. -Com els nostres mateixos problemes financers són només temporals. Un grapat de males decisions de negocis ha buidat dels seus recursos als Clans Combinats i ens ha deixat profundament endeutats. I llavors va arribar aquesta controvèrsia, causant encara més incertesa. Calien nous inversors i contactes, i això...

Es va quedar sense paraules.

-Ja veig,- va dir en Gàvrisom. La seva veu encara era tranquil·la, però hi havia una expressió en aquesta cara llarga que la Leia mai havia vist allà abans. -Em poses en una posició molt incòmoda, Conseller Fey’lya. Com suggereixes que procedeixi exactament?

Els ulls violeta d’en Fey’lya es van trobar amb els blau pàl·lid del calíbop.

-Podem recuperar-nos, President Gàvrisom,- va dir. -Només prendrà una mica de temps. La revelació prematura d'aquesta informació seria devastadora, no només per al poble bothan però també per aquells que han invertit amb nosaltres.

-Que han confiat en vosaltres,- va corregir fredament en Gàvrisom.

Els ulls d’en Fey’lya es van desviar d'aquesta mirada acusadora.

-Sí,- va murmurar. -Que han confiat en nosaltres.

Durant un llarg minut la sala va estar en silenci. Llavors, sacsejant de nou la seva cabellera, en Gàvrisom va mirar a la Leia.

-Ets un Cavaller Jedi, Consellera Organa Solo,- va dir. -Com a tal, tens la saviesa dels temps i la guia de la Força. Demanaria la teva recomanació.

La Leia va sospirar.

-Desitjaria tenir una donar-los-hi,- va dir ella.

-Han fet algun progrés en la recerca dels noms dels bothans involucrats en Caamas?

-No encara,- va dir la Leia. -La nostra gent d'Intel·ligència encara està treballant en la Datacard original, però el cap de Criptografia Ghent em diu que ja tenim tot el que traurem d'ella. També estem investigant en els vells arxius Imperials a Kamparas, Boddolayz, i Obroa-skai, però fins ara no hem trobat res.

-Probablement estava guardat en la secció d'Arxius Especials,- va dir en Gàvrisom amb un sospir renillant. -Els arxius que els hi van ordenar destruir les forces Imperials abans de retirar-se.

-Probablement,- va dir la Leia. -Encara tenim esperança de què en algun lloc una còpia hagi sobreviscut.

-Encara que una esperança petita.

-Sí,- va haver de concedir la Leia. -Fey'lya, quant de temps necessitaran els Clans Combinats per tornar a aixecar-se?

-La projecció actual és tenir els nostres majors deutes saldats d'aquí a tres mesos,- va dir el bothan. -Però en aquest moment encara estarem lluny de la posició financera en què actualment es pensa que estem.

En Gàvrisom va fer un soroll profund en la seva gola.

-I quant temps fins que puguin assumir aquest tipus de projecte?-va preguntar la Leia, tocant el seu datapad.

En Fey'lya va tancar els ulls.

-Potser deu anys. Potser mai.

La Leia va tornar a mirar en Gàvrisom.

-Desitjaria poder oferir-te un consell, President Gàvrisom,- va dir. -Però en aquest moment no puc veure un camí clar.

-Ho entenc,- va dir en Gàvrisom. -Puc animar-te a meditar i buscar més guia a través de la Força?

-Certament faré això,- li va assegurar la Leia. -El que està clar, però, és que els bothans no podran complir amb les demandes en aquesta petició per algun temps.

-És cert,- va dir pesadament Gàvrisom. -Hauré d'intentar guanyar una mica de temps.

-Com, oferint-lo al debat?- va preguntar dubtosament la Leia. -Això podria ser arriscat.

-Més que merament arriscat,- va convenir en Gàvrisom. -Si algú decidís plantejar-ho com un projecte oficial, tot el Senat podria acabar ratificant-lo. En aquest punt no tindria res d'espai per maniobrar en absolut.

La Leia va fer una ganyota. Res d'espai per al Gàvrisom, i fins i tot menys per als bothans. Ells haurien llavors de prosseguir i crear-los un nou planeta natal als caamasi o s'enfrontarien a les conseqüències de desafiar la llei de la Nova República.

-Però com vostès saben, el president no està completament mancat de recursos-, va continuar el calíbop. -I hi ha certs trucs parlamentaris que es poden aplicar. Hauria de poder ajornar això durant algun temps.

La Leia va mirar en Fey’lya.

-Però no pels propers deu anys.

-No- va haver un altre breu silenci. -Bé,- va dir en Gàvrisom. -Sembla que hi poc que puguem fer ara mateix. Excepte una cosa: Vull que els registres financers dels Clans Combinats siguin examinats per confirmar que la situació és de fet com va ser descrita. Consellera Organa Solo, estaries disposada a viatjar a Bothawui per a tal propòsit?

-Jo?- va preguntar la Leia, sorpresa. -Jo no sóc una experta financera.

-No obstant això segurament has d'haver après els fonaments del teu pare Bail Organa quan eres més jove,- va assenyalar en Gàvrisom.

-Els fonaments, sí,- va dir la Leia. -Però això és tot.

-Això serà tot el que necessitaràs,- li va assegurar en Gàvrisom. –L’engany estarà als documents falsificats, no en els veritables.- Va gesticular cap en Fey’lya amb una ala. -Li permetran veure els veritables, veritat?

-Per descomptat,- va dir en Fey’lya, onejant el seu pelatge infeliçment. -Alertaré als líders dels Clans Combinats que vindràs.

-No faràs tal cosa,- va dir fermament en Gàvrisom. -No han de tenir cap avís en absolut.

Els ulls d’en Fey’lya van guspirejar.

-Insultes la integritat dels líders dels clans, President Gàvrisom.

-Pots veure-ho de qualsevol manera que escullis,- va dir en Gàvrisom. -Però no han de tenir cap advertència per endavant. I no s'oblidin que la consellera Organa Solo és un Cavaller Jedi. Si els seus líders de clans no estan autènticament sorpresos per la seva arribada i petició, ella serà immediatament conscient.

La Leia va mantenir la cara inexpressiva. Per atenir-se als fets, ella sempre havia trobat al bothan mig una mica difícil de llegir, i no estava gens segura que podria dir si els líders dels clans havien estat avisats.

Però per descomptat en Fey’lya no ho sabia.

-Entenc,- va murmurar ell. -Quan vols que surti?

-El més aviat possible,- va dir en Gàvrisom. -Consellera Organa Solo?

-Probablement podríem sortir d'aquí un parell d'hores,- va dir la Leia, fent una ràpida llista mental dels arranjaments necessaris. –En Han voldria venir, naturalment.- Si ho pensava així, seria una bona oportunitat perquè els dos tinguessin algun temps de tranquil·litat junts. -Chewie i els noghri podrien cuidar els nens aquí per nosaltres.

-Els noghri,- va murmurar en Fey’lya, amb un deix d'amargor a la veu. –Haurien d’haver matat a aquest devaronià a Wayland. Aleshores res d'això hauria passat.

-El devaronià no va fer res que valgués la mort,- va dir en veu baixa en Gàvrisom. -I ja hi ha hagut per molt massa matances al llarg de la galàxia.

-Amb més encara per venir,- va contraposar obscurament en Fey’lya. -Hauria estat sacrificar una vida per prevenir un intercanvi tan dolent?

-Aquesta és una pregunta que eventualment tots els éssers es fan,- va dir en Gàvrisom. -Per aquells que desitgen romandre civilitzats, només pot haver-hi una resposta.- Va posar les seves ales de nou en posició de descans sobre la seva creu i esquena. -Gràcies a tots dos per venir, Consellers. Tornaré a parlar amb vostès més tard.

  

***

El Moff Disra va recolzar el seu datapad.

-Molt satisfactori-, va dir, mirant als altres. -Tot sembla anar bastant bé.

-Tot sembla anar bastant lent,- va contraposar agrament en Flim, reclinant-se en el seu seient amb els peus pujats a una cantonada de l'escriptori d’ivrooy d’en Disra. Tenim, què, uns quants atacs pirates i potser cent aldarulls al nostre crèdit?

-La paciència és una virtut,- li va recordar en Tierce. -Fins i tot per als soldats. Especialment per als soldats.

-Ah, està bé, aquí ha d'haver el problema,- va contraposar en Flim. -Jo sóc un estafador, no un soldat. Però puc dir-te que en el meu món, no pots donar-te el luxe de donar-li fil a les coses massa temps. Has d’enganxar el blanc, estirar el fil, i llavors pujar-lo al pot, pim, pam, pum. Si li dónes massa temps per pensar, el perdràs.

-No anem a perdre,- el va tranquil·litzar en Tierce. -Confia en mi. Aquest és un estofat delicat que estem cuinant. Merament necessita bullir a foc lent una mica més.

-Llavors potser hauries de pujar una mica el foc,- va dir en Flim. -Aquest és el major paper de la meva carrera, i fins ara les úniques persones que l’han vist han estat vostès dos, quatre capitans de Destructors Estel·lars. Quan vaig a realment mostrar-me en públic?

-Segueix així i no arribaràs a mostrar-te mai,- va dir en Disra, esforçant-se molt per controlar el seu temperament. En Flim estava començant a mostrar totes les excentricitats i bogeries d'un presumit entretenidor d'escenari, un tipus de personalitat que en Disra sempre havia menyspreat.

-No et preocupis,- el va tranquil·litzar en Tierce. -Tindràs l'oportunitat d'almenys una actuació privada per als Rebels. Però no fins que sapiguem on funcionarà millor. Necessitem saber quins governs alienígenes estan a favor de les sancions més severes contra els bothans i quins a favor del perdó i la conciliació pacífica.

-El que probablement vol dir que actuaràs per a un mon calamarià o duros,- va grunyir en Disra, mirant fixament sota les seves celles a Tierce. Aquesta maquinació en particular era un dels últims girs mentals del guàrdia, i encara Disra no estava gens segur que ell l’aprovés. Tota la idea aquí era usar en Flim per inspirar secretament a les seves forces Imperials, no espantar la Nova República perquè se'ls hi tiri a sobre.

-En realitat, el moment està molt més a prop del que sembla,- va continuar en Tierce, ignorant el comentari d'en Disra. -Els nostres espies a Coruscant han sentit rumors d'alguna petició que ha estat enviada al president. Si poden aconseguir una còpia i fer-la circular públicament, això hauria d'accelerar el procés. Uns dies més, crec, i podrem passar a la pròxima fase.

-Això espero,- va dir en Flim. -A propòsit, presumeixo que t'ha passat pel cap que hi ha una manera molt simple en què la Nova República podria resoldre tota aquesta crisi i tallar el terra sota els nostres peus.

-Per descomptat que n'hi ha-, va dir en Disra amb esforçada paciència. -Tot el que han de fer és esbrinar quins bothans específics van estar involucrats amb els agents d’en Palpatine a Caamas.

-I has pres mesures per impedir que això passi?

-Què creus que sóc, un neci?- va exclamar en Disra. -Per descomptat que sí. L'únic joc intacte de registres està aquí, a Bastió, i ja m'he ocupat d'ells.

-En realitat, això no és completament exacte,- va dir pensativament en Tierce. -Els arxius a la base de l’Ubictorat a Yaga Minor també podrien contenir una còpia.

En Disra li va arrufar les celles.

-Per què no ha dit res sobre això abans?

-El tema de les incursions enemigues per informació no havia sorgit abans,- va dir en Tierce. -Sabia que vostè havia estat en els arxius de Bastió, suposo que estava assumint que s'hauria encarregat també de les còpies de Yaga Minor.

-No ho he fet, però puc fer-ho,- va dir en Disra. -Partiré a Yaga Minor aquesta mateixa nit.

-Aquesta podria no ser una bona idea,- va dir en Tierce. -Que vagi personalment, vull dir. El general a càrrec de la base coneix força bé a l'Almirall Pellaeon i amb la biblioteca de Bastió just aquí a la mà, no té realment una bona excusa per examinar els fitxers.

En Disra li va arrufar les celles.

-Llavors qui anirà allà? Vostè?

-Jo sóc l'elecció lògica,- va assenyalar en Tierce. -El General Hestiv no em coneix ni de nom ni de vista, i puc construir una història que no em relacioni amb vostè. Per tal que la gran gira per l'Imperi d’en Pellaeon no li faci caure al mateix temps que jo allà, no hauria d'haver cap problema.

-Excepte que com va a entrar a la secció d'Arxius Especials,- va dir en Disra.

En Tierce va arronsar les espatlles.

-Faré servir una còpia del seu mètode de desencriptació, naturalment.

En Disra va arrufar les celles una mica més fort.

-Sap que aquesta és la segona vegada que ha intentat obtenir de mi aquesta desencriptació,- va assenyalar. -Un podria preguntar-se per què està tan ansiós d'aconseguir-la.

-Preferiria que els Rebels aconseguissin primer el Document de Caamas?- va contraposar en Tierce. –Què, en el nom de l'Imperi l'espanta tant, de qualsevol forma?

-No estic segur,- va dir obscurament en Disra. -Potser que tot el que realment vol, tot el que alguna vegada ha volgut des del començament, és ficar el nas en aquests arxius. Potser estic pensant que un cop aconseguit el que sigui que està buscant, s'esvairà i ens deixarà sostenint la borsa.

En Tierce va esbossar un prim somriure.

-Fa un minut estava preocupat per què jo semblo estar robant el seu gran projecte,- va assenyalar -Ara està preocupat que de sobte podria abandonar-lo? Decidiu-vos.

-No ha contestat la meva pregunta,- va escopir en Disra -Què és el que està buscant en aquests arxius?

-No ho sé,- va dir en Tierce. -L'Emperador tenia molts secrets, alguns dels quals segurament ens poden ser útils. Però no puc saber quins fins que tingui una oportunitat d'examinar-los, oi?

-Si tot és així de simple i obert, per què no ho va suggerir en primer lloc?- va demanar en Disra. -Jo podria haver-li permès revisar els registres de Bastió.

-Està bé,- va dir en Tierce. -Penseu en la petició feta. Tanmateix, si vaig a veure els arxius de Yaga Minor, puc ocupar-me de dos problemes alhora, no ho creu?

En Disra va fer una ganyota. Excepte que si Tierce feia la seva recerca a Yaga Minor, ell no podria estar mirant sobre l'espatlla del guàrdia mentre ho feia.

A l'altre costat de l'escriptori, en Flim es va regirar.

-Tots estem en això junts, Sa Excel·lència,- va recordar al Disra. -Qualsevol secret que desenterri el Major Tierce, no podrà possiblement usar-se tan eficaçment per si sol com pot fer-ho juntament amb nosaltres dos.

-Exactament,- va dir en Tierce, assentint. -De fet, aniré més enllà. Un dels arxius que espero trobar només serà útil juntament amb els dos de vostès.

Així que estava darrere d'alguna cosa específica.

-I aquest secret misteriós és...?- va preguntar en Disra.

En Tierce va moure el cap.

-Ho sento. Definitivament necessitaré l'ajuda dels dos de vosaltres per utilitzar-lo, però és possible que vostès no em necessitin a mi. No és la meva intenció ofendre, però a hores d'ara preferiria quedar indispensable.

En Disra va fer una ganyota, però es va adonar que aquesta part de la conversa havia acabat. Hi havia empès a Tierce fins on el guàrdia estava disposat a ser empès, i havia après tot el que era probable que aprengués, i això era tot.

Almenys per ara.

-Vostè encara és indispensable com el mestre tàctic del nostre petit grup,- li va recordar en Disra, agitant una mà per treure-li importància. -Però si això li fa sentir una mica més segur.

Es va interrompre per un xiulet silenciós a l'escriptori.

-Què és això?- va preguntar en Flim.

-El meu comunicador privat,- va dir en Disra, arrufant les celles quan va obrir un calaix i va mirar el codi d'accés. En el nom de l’Imperi?

-Vas a contestar?- va preguntar en Flim.

-Queda't fora de la vista,- va dir en Disra lacònicament, teclejant el codi de la connexió. -Els dos de vosaltres.- Es va posar dret i va enfrontar la pantalla del seu escriptori, posant una expressió una mica dura i règia. L’informe d'estat que havia estat a la pantalla es va esvair i va aparèixer una cara.

-Està bé, Disra,- va grunyir el Capità Zothip. -Escoltem-ho. Què dimonis està passant?

-Sa Excel·lència, Capità,- el va corregir en Disra. -I jo estava a punt de fer aquesta mateixa pregunta. Vostè coneix les regles sobre contactar d'aquesta manera.

-A Vader amb les teves regles! Vull saber-ho.

-Coneix les regles,- va repetir en Disra, la pura fredor del seu to d'alguna manera va silenciar l'altre. -Aquest canal mai ha de ser usat excepte en casos d'emergència.- Va alçar les celles. -O està intentant dir-me que ha passat alguna cosa del que els Pirates Cavrilhu no poden encarregar-se?

-Oh, ja ens vam encarregar,- va dir viciosament en Zothip. -Em va costar dos homes i una de les meves millors bases, però ens vam encarregar. El que vull saber de tu és com i per què en Luke Skywalker acaba de venir de visita.

En Disra va arrufar les celles.

-De què està parlant?

-No te’m desviïs, Disra,- va advertir en Zothip. -Skywalker va estar a Kauron, preguntant pels teus preciosos clons. Es va escapar de la nostra trampa per Jedi, i vam acabar havent de destruir-la i escapar.

-Lamento la seva pèrdua amb vostè,- va dir sarcàsticament en Disra. -Què té això a veure amb mi?

-Què no té a veure amb tu?- va respondre al foc Zothip. -Primer treus a tots els teus clons, sense cap explicació, i ara de cop i volta l’Skywalker cau de visita.- Els ulls del pirata es van endurir. -Saps el que penso? Penso que vas decidir que ja no ens necessites i li vas assenyalar a l’Skywalker la nostra direcció per intentar tancar-nos. Què dius a això?

-Jo dic que estic veient a un cap pirata que ha perdut el seu valor,- va dir bruscament en Disra. –En el nom de l’Imperi que guanyaria jo eliminant als pirates Cavrilhu? Fins i tot assumint que pogués orquestrar semblant fet?

-M'ho dius a mi,- es va molestar Zothip. -Sento que la gent de l'Almirall Pellaeon ha estat ensumant al voltant de les botes dels nostres socis financers a Muunilinst i Borgo Prime. Potser estàs intentant cremar els teus ponts-aeris darrere teu abans que ell descobreixi la nostra connexió.

En Disra va esbufegar.

-Deixeu-me explicar-vos una cosa. No només no estic preocupat per l'Almirall Pellaeon, ni vostè ni ningú més en la galàxia tampoc té raons per preocupar-se per ell. No per molt temps, almenys.

-Realment,- va dir en Zothip, gratant sota la seva llanuda barba negra. -Vaig pensar que els bons Imperials ja no s’assassinaven entre si.

-Ell no serà matat,- li va assegurar en Disra amb un somriure envanit. -Simplement deixarà de ser una amenaça, això és tot.

A costat de l'escriptori, en Tierce va murmurar alguna cosa a sota veu i va agafar el datapad d’en Disra.

-Sí, segur, el que sigui,- va dir en Zothip. -Llavors què estava fent Skywalker aquí?

En Disra va arronsar les espatlles, mirant a Tierce de cua d'ull. L'altre semblava estar escrivint un missatge a velocitat furiosa.

-Potser els va identificar durant aquest barroer treball a Iphigin,- li va suggerir a Zothip. -Vostè mateix va dir que les naus que els van espantar van ser un YT-1300 i una ala-X. Solo i Skywalker?

-Podria ser, suposo,- el pirata va concedir amb gràcia malaltissa. -De totes maneres sabia que jo havia estat fent servir els teus clons.

En Disra onejar una mà desestimant.

-Estava disparant a munt, Zothip. Intentant fer alguna connexió, qualsevol connexió, entre vostès i l'Imperi. No sap res.

-Potser res sobre tu,- va grunyir en Zothip. -Però què sobre mi? És un Mestre Jedi, recordes? Podria haver captat tota mena de brutícia dels meus homes.

-Llavors millor que s’enterrin a algun lloc per algun temps, oi?- va suggerir en Disra, sentint que la seva paciència començava a partir-se en les vores. No tenia temps per això. -En alguna part on els Jedi grans i dolents no puguin trobar-los.

La cara d’en Zothip es va enfosquir.

-No intentis acomiadar-me com a un nen, Disra,- va dir, amb la veu onejant amb suau amenaça. -La nostra societat ha estat summament productiva, per als dos. Però no em vols com el teu enemic. Creu-me en això.

-Això funciona en les dues direccions,- va contraposar en Disra. Tierce havia acabat qualsevol cosa que estigués escrivint i havia donat la volta darrere de l'escriptori, sostenint el datapad just a sobre de la pantalla on Disra pogués llegir-lo. -Creu-me en això,- va continuar el Moff, inclinant-se casualment cap endavant mentre intentava parlar i llegir alhora. -No hi ha cap raó per acabar la nostra relació per una cosa tan trivial.

-Trivial?- va repetir Zothip. -Dius a la pèrdua d'una base major trivial?

-A més, tinc un altre treball que oferir-te,- va dir en Disra, reclinant-se de nou al seu seient i llançant-li a Tierce un somriure feble. El mateix per al seu mestre tàctic. -Si estàs interessat, naturalment.

En Zothip va estudiar la cara d'en Disra sospitosament.

-Estic escoltant.

-En aproximadament tres setmanes l'Almirall Pellaeon i el Quimera estaran deixant l'espai Imperial per a una reunió secreta a Pesitiin,- va dir en Disra. -Vull que vostès l’ataquin allà.

En Zothip va riure, un sol lladruc com de ranphyx.

-Clar que si, Disra. Atacar un Destructor Estel·lar Imperial amb uns pacificadors Telgorn i potser un o dos creuers de batalla Kaloth. Segur, cap problema.

-No vull dir atacar amb intenció de fer qualsevol dany seriós,- va dir pacientment en Disra. -Tot el que cal és que estigui sota foc. Vostè pot fer això, no?

-Puc fer-ho, segur,- va dir en Zothip. -La pregunta és, per què ho hauria de fer?

-Perquè li pagaré el doble de la seva tarifa usual per turmentar naus de la Nova República.- En Disra va baixar la veu a un suau ronc. -I perquè si ho fa, els pirates Cavrilhu seran els primers a la línia per collir els guanys quan tot això hagi acabat.

-Estàs esperant que hi hagi prou guanys per parcel·lar, no?

-Més dels que pugui imaginar-se,- li va assegurar en Disra. En Zothip va esbufegar.

-Et sorprendries de quant puc imaginar-me,- va dir. Però hi havia quelcom pensatiu a la seva mirada ara. -Està bé, seguiré amb això per una mica més. Pesitiin, dius?

-Correcte,- va dir en Disra. -Una altra cosa: Vull que qualsevol nau que enviï contra el Quimera estigui marcada amb la insígnia corelliana.

-Això vols, no,- va dir en Zothip, gratant-se sota la barba de nou. -Per alguna raó en particular?

-Per la mateixa raó per la qual no m'importa si realment li infligeix ​​o no algun dany,- va dir en Disra. -Per què no veu si pot deduir-ho per vostè mateix?

-Ho faré,- va prometre en Zothip. -Mentrestant, fixa't si pots trobar com dipositar la tarifa en el nostre compte, d'acord?

En Disra va esbossar un prim somriure.

-Un plaer fer negocis amb vostè, Capità Zothip.

-Com sempre, Moff Disra,- va contraposar l'altre. -Estaré en contacte.

La pantalla es va posar en blanc.

-A través dels canals apropiats la propera vegada, si us plau,- va murmurar en Disra cap a la pantalla buida, deixant-se caure lleugerament en el seu seient. Les converses amb Zothip sempre el deixaven sentint esgotat. -De totes maneres, això hauria d’allunyar-lo de les nostres esquenes per algun temps.

-Així com realitzant un servei útil per a nosaltres,- va dir en Tierce, retornant al datapad i esborrant-lo. -Aquí hi ha una altra virtut militar per a tu, Flim: mai et desfacis dels aliats fins que estiguis absolutament segur que ja no els necessitaràs.

-Tenim regles similars al baix món,- va dir secament en Flim. -No tan eloqüentment expressades, naturalment. Què va ser tot això exactament?

-Què, l'atac d’en Zothip a Pellaeon?- va preguntar en Disra.

-L'atac en si mateix ho entenc,- va dir en Flim. -Estan intentant fer que en Pellaeon pensi que la Nova República ha rebutjat la seva oferta de pau i en canvi està emboscant-lo.

En Disra va alçar una cella a l’estafador.

-Bé, estàs aprenent. Encara que per descomptat la visió sempre és més clara en retrospectiva.

-Ets massa amable,- va dir en Flim, inclinant suaument el cap en una salutació lleugerament burleta. -El que no entenc és per què la insígnia corelliana en lloc de la de la Nova República.

-Perquè això seria massa obvi,- li va dir en Tierce. -Implicaria que tots a Coruscant hagueren rebutjat rotundament la idea d'una reunió. En Pellaeon sap que no farien això, i endevinaria que està arreglat.

-D'aquesta manera li semblarà que és només Bel Iblis, que és un corellià, qui està rebutjant-lo, - va afegir en Disra. -Aparentar ser naus de la defensa corelliana també hauria d'ajudar a explicar per què no hi ha cap Creuer Estel·lar o una altra nau cabdal major enviada a l'atac.

-Correcte,- va dir en Tierce. -També tingues present que nosaltres no volem que en Pellaeon perdi completament l'interès en aquesta idea de rendició, almenys no encara. Si Bel Iblis rebutja els seus avenços sense sanció oficial, llavors el proper moviment d’en Pellaeon seria buscar algú més a qui fer les seves obertures. Això li prendrà temps, el que juga al nostre favor. Més important, també li exigirà que deixi Pesitiin prematurament. Tot i que una part suficient del missatge del Major Vermel es filtrés abans que fos capturat a Morishim, les oportunitats són que en Pellaeon i Bel Iblis no es trobessin.

-Hauria de funcionar bastant bé,- va dir casualment en Disra, acuradament ocultant la seva pròpia sorpresa. Aquesta última part ni tan sols se li havia ocorregut fins que en Tierce la va plantejar, però no tenia cap intenció de deixar a qualsevol dels altres saber això. En Tierce estava massa completament segur de si mateix, i Flim no era tan prou respectuós amb qualsevol dels seus superiors per al gust d’en Disra. -Mentrestant, en les paraules del Major Tierce, el nostre estofat necessita regirar una mica més. Ja estem preparats per l'enrenou de Bothawui?

-Si, estem molt a prop,- va dir en Tierce. -Farem servir a l'equip d’en Navett, crec que han estat els agitadors més reeixits.

-I definitivament volem que aquest en sigui un de memorable,- va convenir en Disra. -Els ordenaré que es posin en posició.

-També hem de començar a activar la resta dels grups dorments,- va dir en Tierce. -No hi ha manera de planejar el nostre itinerari precisament, i no volem que segueixin adormits quan els necessitem.

-Sí- va esbufegar suaument en Disra. -Especialment considerant que si el veritable Thrawn estigués a càrrec, probablement tindria a tota l'operació cronometrada al minut.

-Haurem de fer el millor que puguem-, va dir en Tierce. -I confiar que els nostres enemics omplin els buits per nosaltres. Mentrestant, aniré a Yaga Minor i veuré el que puc desenterrar.

-Esperem que trobis alguna cosa útil-, va dir en Flim, posant-se dempeus. -Una cosa que encara em molesta. Què estava fent l’Skywalker ensumant en un lloc pirata Cavrilhu?

-Com li vaig dir a Zothip, intentant connectar-nos amb ells,- va dir en Disra. -No et preocupis, no podrà fer-ho.

-Però...

-A més, és irrellevant,- el va interrompre Tierce. -Ara molt aviat uns clons i una petita banda pirata llardosa seran les menors de les preocupacions de la Rebel·lió.

Següent