Conquesta (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

En Talon Karrde era un ostatge, però se suposava que no havia de saber-ho. Probablement, l'Imsatad es creia molt intel·ligent per haver convençut a Karrde que s'unís a la patrulla de recerca i molt més per assegurar-se que aquesta patrulla estigués composta per vint dels seus homes i només quatre dels d'en Karrde.

I en Karrde estava bastant satisfet deixant que l'Imsatad es cregués tan intel·ligent.

-Ja hem buscat aquí -va protestar amb la seva veueta cridanera en Maber Yeff, el líder dels brigadistes de la pau que formaven part de l'equip, movent la mà per abastar una llarga filera de ruïnes mig ocultes per la vegetació.

-Estic segur, però no amb vornskrs -va replicar en Karrde.

El pàl·lid rostre d'en Yeff, amb el seu nas dividit, es va tornar dubtosament cap a les bèsties de llargues potes que corrien davant del grup donant àmplies gambades.

-Com sap que no oloren simplement rates womp o alguna cosa així? -va preguntar.

-Si poguessin fer-ho, serien encara més valuosos -va reconèixer en Karrde-. Atès que no hi ha rates womp a Yavin IV, haurien de tenir un olfacte hiperespacial per detectar-los d'aquí a Tatooine.

-Ja sap el que vull dir.

-Els vornskrs senten la Força, i sobretot a les criatures que fan servir la Força. Estan particularment preparats per caçar Jedi.

-Ah, sí? I on podríem aconseguir-ne alguns? Ens serien molt útils en el nostre tipus de treball.

-Ho sento, però els meus són els únics vornskrs domats que existeixen. I creieu-me, no voldria trobar-se cara a cara amb un de salvatge.

-De moment. Tenim molts d'aquests Jedi per caçar, i ells compten amb tots els avantatges que els hi proporciona la seva fetilleria. Si aquestes coses fan el que diu...

-Observi -va dir en Karrde.

Les bèsties havien alçat les orelles i panteixaven àvidament. Es van llançar a través d'una entrada mig oculta.

-Però si ja hem mirat aquí... -va repetir en Yeff.

-Quants Jedi creu que s'oculten aquí? Segons les meves informacions, almenys dos adults i uns trenta nens. De debò creu que els veuria si ells no desitgessin ser vistos? O que els recordaria més d'un segon en cas de veure'ls?

-De veritat poden fer això?

-De veritat poden fer això.

-És el que va dir el capità Imsatad. I també va dir que vostè té forma de solucionar això.

-La tinc -En Karrde va somriure lleument-. Certa criatura del mateix planeta que els vornskrs projecta una bombolla que repel·leix la Força.

-És el que porta la seva preciositat en aquesta gàbia coberta?

De cua d'ull, en Karrde va veure arrugar perillosament les celles de la Shada, però la dona va seguir jugant el seu paper.

-Exactament. La meva dolça Sleena és tan delicada com elles. Comprèn les seves necessitats.

-Sí -En Yeff va dirigir a la«Sleena» una mirada de gairell-. Puc veure aquesta criatura?

-La llum del sol els hi fa mal i s'agiten amb facilitat. Si ho desitja, se la mostraré després de la caça. De moment, els hi suggereixo als seus homes i a vostè que preparin les armes. Els nens no oposaran molta resistència, però els adults seran adversaris formidables... fins i tot sense els seus poders Jedi.

Van seguir els vornskrs entre les ruïnes, a través de galeries mig derruïdes, impregnades amb l'olor a espècia de les fulles aixafades i la fastigosa pudor a fusta podrida. Al principi, l'escassa llum va ser suficient, els raigs es colaven pels buits de la paret i el sostre, difuminats per la boira, les fulles i la molsa. Però, a mesura que seguien els vornskrs, la foscor es va fer cada vegada més gran, fins que van arribar al principi d'una escala que queia gairebé verticalment fins als mateixos fonaments rocosos del lloc.

En Karrde va desenfundar la pistola làser i va mirar la Shada assentint amb el cap. Gairebé tots els altres ja empunyaven les seves armes.

-Després de vostè -va suggerir en Karrde.

-Són les seves bèsties -va respondre en Yeff-. Vostè primer.

-Com vulgui.

El túnel els va conduir a través d'eres de pedra, tallades aquí i allà amb imatges alienígenes i indesxifrable escriptura. Va arribar un moment en què van desembocar en una enorme caverna. Els vornskrs van grunyir i bavejar en la foscor.

-Seieu -va ordenar en Karrde amb els cabells del clatell eriçat. Hi havia albirat un moviment, part d'una cara, o simplement s'enganyava a si mateix? La seva vida depenia de la resposta.

Va tornar a fixar-se en els vornskrs i en la forma que movien els ulls, com si seguissin les passes d'algú molt proper.

-On són? No veig res -va protestar en Yeff movent la llanterna a banda i banda.

-No, jo tampoc -va reconèixer en Karrde.

Va alçar la pistola i va disparar contra el brigadista de la pau.

Va aconseguir atordir a un altre abans que els altres tornessin el foc, però per llavors ja es capbussava entre les roques. Els integrants del seu equip, en Halm i en Ferson, alertats pel seu senyal, havien fet el mateix. La Shada, en canvi, era una taca giroscòpica enmig dels seus enemics. Llàstima que en Yeff ja estigués atordit; si no, estaria aprenent una nova accepció de la paraula «preciositat».

Quan li van permetre portar únicament a tres membres de la seva tripulació, no sabien com de bona que era la Shada en el combat cos a cos. Ara ja era massa tard. L'aire es va espessir amb trets d'energia, i la cova es va omplir de llums estroboscòpics.

Segons el seu compte, ara eren quatre contra quinze.

Va sentir un crit d'en Halm, i va lamentar que les seves forces s'haguessin reduït a tres. Va empunyar la seva altra pistola làser i va saltar buscant una nova cobertura mentre disparava amb ambdues alhora.

-Vinga, vinga! -va cridar-. Sé que esteu aquí! Recordeu-vos de les noces d'en Luke i la Mara!

Un làser li va socarrimar el braç i va ensopegar al terra irregular. M'estic fent massa vell per això, va pensar, rodant sobre la seva esquena. Sense cobertura a penes duraria uns segons, potser prou com per disparar un parell de vegades però poc més. La Shada acabaria matant-los a tots, però això deixaria la galàxia sense en Talon Karrde, la qual cosa li semblava una terrible tragèdia.

Va aixecar les armes i va girar sobre la punta dels peus. Els canons van vomitar energia letal.

I, de sobte, una vara d'energia resplendent va aparèixer sobre ell, traçant complexos jeroglífics en l'aire. Els làsers destinats a acabar amb la gloriosa carrera d'en Talon Karrde es van disseminar per la caverna.

En Karrde parpellejà mirant cap amunt, cap a l'home que s'alçava dempeus darrere seu.

-M'alegro de veure't, Solusar. Per què has trigat tant?

Sense esperar resposta, va obrir foc contra els brigadistes. En Solusar el cobria desviant el foc que llançaven contra ells gràcies a aquesta fantasmagòrica seguretat Jedi.

Un altre sabre làser va brillar a la cova. Devia ser la Tionne.

El grup d'en Karrde estava format ara per cinc membres; l'altre només comptava amb deu. Quan els brigadistes van quedar reduïts a tres, van fugir pel passatge.

-No podem permetre que s'escapin -va sentenciar en Karrde.

-No escaparan -va prometre la fosca figura al seu costat. I va desaparèixer.

I en algun lloc darrere d'ell, en la mateixa caverna, en Karrde sentir les veus dels nens.

* * *

En Kam Solusar tornà uns segons després. Sota la tènue llum d'un llum, en Karrde va poder albirar el seu rostre sever i el seu front cada vegada més clar. El Jedi va arribar al seu costat i el va mirar un instant.

-Has tingut sort que no et partís per la meitat -va dir-. A qui se li ocorre portar en aquests homes fins aquí baix, on es troben els nens? I a més a més, usant vornskrs. I si haguessin atacat als meus estudiants?

-Les meves mascotes estan molt ben entrenades, només ataquen si es que els hi ordeno -va respondre en Karrde, agitant el cap-. Mira, Solusar, havia de trobar-te i no podia fer-ho sense la interferència d'aquests idiotes. I quan et vaig trobar, havia de lliurar-me d'ells. Fins i tot van creure que també havia portat un ysalamiri i que els teus poders Jedi quedarien bloquejats.

-Però no vas portar cap.

-La gàbia és buida.

-Així que els vas atacar sense estar segur que estiguéssim aquí.

-Conec les meves mascotes. Estava segur que us trobàveu aquí baix i no volia coartar-te portant un ysalamiri.

-Vas córrer molt de risc.

-Li vaig dir al Luke Skywalker que rescataria els seus alumnes de Yavin IV. Si per complir amb la meva paraula pateixo alguns riscos, els considero acceptables.

-Entenc -va assentir en Solusar amb impaciència-. Però, com sé que dius la veritat? Et conec, sí, i sempre has estat en el bàndol correcte. Però molts s'estan unint a la Brigada de la Pau... i no seria la primera vegada que canvies de jaqueta, Karrde.

-Com tu. Mai has volgut deixar enrere el teu passat?

Els ulls d'en Solusar es van entretancar, abans d'assentir una sola vegada amb el cap.

-Confiaré en tu. I ara què?

-Ara suggereixo que sortim d'aquí, abans que enviïn reforços.

* * *

Malauradament, el capità Imsatad no havia infravalorat tant a Karrde com ell havia suposat. Quan van arribar a la superfície, la selva bullia de brigadistes.

-Perfecte -va xiuxiuejar en Kam Solusar, ajupint-se per esquivar un tret làser que va obrir un forat de la mida d'un puny en una roca propera-. Almenys, abans estàvem ocults.

-Solusar, fereixes els meus sentiments -En Karrde li va fer una mirada casual al seu crono. No tens fe en mi?

-La fe és creença cega, inqüestionable. Què tens pensat?

-De ser tu, jo em taparia les orelles -va alçar la veu-. Tionne, nens, tapeu-vos les orelles.

-Què...? -va començar en Solusar, però la seva frase va quedar ofegada pel que bé podria haver estat un copet donat per mans de la mida de les Estrelles de la Mort.

En Karrde va somriure amb ferotge satisfacció mentre els turbolàsers feien cremar la selva circumdant. Era fantàstic tenir una tripulació en la qual es podia confiar. Va sortir de la roca darrere de la qual es parapetava i trotà cap al lloc d'aterratge del Salvatge Karrde, apuntant acuradament cap als pocs brigadistes de la pau que encara li prestaven atenció. Quan va baixar la rampa, en Kam Solusar i la Tionne portar els nens a bord, mentre en Karrde i la seva tripulació disparaven per cobrir-los. En pocs segons van estar fora de perill dins de la nau.

En Karrde va ser l'últim a embarcar i, en el moment de trepitjar la coberta, el modificat transport corellià va fer una pirueta elevant-se cap al cel. A través de l'escotilla, en Karrde va veure que diverses naus enemigues s'enlairaven en la seva persecució.

Sabia des del principi que la fugida seria difícil, però gairebé no podia creure que ho haguessin aconseguit.

És clar que mai ho reconeixeria en veu alta.

Quan va arribar al pont de comandament, el cel ja era d'un blau fosc i s'ennegria més i més a cada segon.

-Bé, nois, quina és la situació? -va preguntar en Karrde quant va asseure a la cadira del capità.

La H'sishi li va llançar una mirada preocupada des del seu lloc de control de sensors.

-Hem provocat danys als gossos guardians que estan en òrbita, però segueixen volant. Ara caldrà enfrontar-se també amb les naus de superfície.

-Bé, ho farem.

-Sí, senyor.

La nau es va estremir i els amortidors inercials van gemegar.

-Opur, assegura't que posin els nens a resguard! -va cridar en Karrde a un dels seus homes de seguretat-. No vull que corri perill ni un sol pèl dels caps d'aquests petits Jedi.

-Sí, senyor -va replicar l'Opur, donant-se pressa.

-Ens tenen envoltats, oi? -va preguntar en Karrde estudiant les pantalles.

-A menys que puguem saltar a l'hiperespai.

-Amb Yavin aquí? -va qüestionar en Karrde-. No, avui no. Crec que és preferible obrir un forat a la gàbia i escapar per ella -va assenyalar un punt lluminós de la consola-. Per aquí.

-Aquí tenen la seva nau millor armada -va observar la Shada.

-Si t'ataca un ramat de vornskrs, procura donar-li una puntada de peu a les dents al més gran i ferotge. Així aconseguiràs atreure la seva atenció.

-Crec que ja atraiem suficient atenció.

-Mai es té massa vi bo, dones boniques o atenció -va dir en Karrde-. Endavant, a tota potència.

-No aconseguirem anul·lar els seus escuts abans d'arribar-hi -va protestar la Shada.

-No, no ho aconseguirem. Però veurem qui parpelleja primer -va reflexionar uns instants-. Deixa'm els comandaments.

-No vas dir apostar era de ximples? -va preguntar la Shada, mentre la fragata enemiga creixia cada vegada més a les pantalles.

-Sí, ho vaig dir -va acceptar en Karrde-. Però no estic apostant. Quan doni l'ordre, llanceu els torpedes de protons. No connecteu les càrregues, només llanceu-los.

-Com ordeni, senyor -va respondre l'artiller amb veu confosa.

-Intenten atrapar-nos en un raig tractor -va advertir la Shada.

-Deixa que ho aconsegueixin.

-Què?

-Baixa els escuts.

Aquesta vegada, els amortidors no van aconseguir absorbir l'impacte. La coberta va tremolar sota els seus peus mentre el raig els atrapava, frenant-los gairebé en sec.

-Llanceu els torpedes. Ara -va ordenar en Karrde.

-Torpedes llançats -va anunciar la Shada-. El raig tractor els ha atrapat.

-Bé. Arma'ls i torna a aixecar els escuts.

-Senyor, han començat a disparar contra els torpedes.

-Han desconnectat el raig tractor?

-No, senyor.

-Llavors, detona els torpedes.

I va tornar a connectar els impulsors mentre les pantalles es quedaven en blanc.

 Següent