Conquesta (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

L'Ànakin va buscar la Tahiri amb la Força, i per un instant es va topar amb un mur tan resistent com la pedra del temple. Llavors, ella el va buscar a ell i van connectar com si mai s'haguessin separat, amb un contacte tan intens que fins i tot el va espantar. Es van unir en una mena de dansa acrobàtica, en què l'Ànakin utilitzava la Força per frenar la caiguda de la Tahiri i ella feia el mateix amb ell, girant al voltant d'un punt de suport comú, com dos nens agafats de la mà. Si un es deixava anar, l'altre sortiria disparat sense control...

Un vell joc que havien inventat feia temps.

L'Ànakin va sentir que alguna cosa queia amb ells, un parell de granades glop. Les va tornar cap amunt amb un impuls de la Força, fent-les passar pel forat obert de les portes del turboascensor.

Els dos joves Jedi es van posar suaument sobre el sostre del transport.

-Uauh, ha estat genial! -va exclamar la Tahiri-. Feia molt temps que no fèiem això. I la forma en què els hi has tornat les granades... pur art!

-Jo...

L'ascensor es va posar en moviment sobtadament.

L'Ànakin va tallar amb el sabre làser els superconductors instal·lats a les parets i que li subministraven energia. La cabina es va aturar en sec. La Tahiri va utilitzar el seu propi sabre per obrir una bretxa en el sostre de l'ascensor, retrocedint alerta per si hi havia brigadistes al seu interior i els disparaven.

Però no va passar res.

-No capto a ningú dins -va la Tahiri.

-No, el vaig enviar al tercer nivell dels hangars sota el temple. En Valin i la Sannah han d'haver sortit d'allà, i algú el va tornar a cridar... probablement algú de la planta baixa. A jutjar per la durada de la nostra caiguda, hem d'estar entre...

Es va produir una explosió sis metres per sobre d'ells, i una de les portes exteriors del turboascensor va volar pels aires.

-Cal sortir d'aquí -va urgir l'Ànakin-. Segueix-me!

Va saltar a l'interior de l'ascensor. Va tallar amb el sabre làser la paret de la cabina i el mur que hi havia darrere, revelant un hangar subterrani que no s'havia fet servir des de la batalla contra la primera Estrella de la Mort.

-Bloqueja els seus trets -va ordenar l'Ànakin a la Tahiri.

Mentre plovien els làsers i la Tahiri els desviava, l'Ànakin va destrossar els frens de seguretat magnètics que mantenien el turboascensor immobilitzat.

-Desconnecta el sabre làser! Ara!

-Però...

-Ràpid!

Ella va obeir, aixafant-se contra una de les parets de l'ascensor, esquivant els trets que es colaven a través del forat del sostre. Una altra granada va rebotar contra el terra.

-Retorna-la-hi -va cridar l'Ànakin.

La granada va desaparèixer pel forat del sostre.

-Per què no ho has fet tu? -va preguntar la Tahiri.

-Perquè estic sostenint mentalment el turboascensor.

La granada va esclatar per sobre dels seus caps i l'Ànakin va deixar que la gravetat s'encarregués de l'ascensor.

Va caure com una pedra.

-Recorda saltar un segon abans de xocar contra el fons -va advertir l'Ànakin, mentre l'ascensor travessava a tota velocitat als diferents nivells dels hangars i les cavernes sota el temple Massassi.

-Crec que algú es va saltar les classes de física -va apuntar la Tahiri.

-No. Atenta.

I van saltar, impulsant-se mitjançant la Força a través del forat del sostre, ascendint pel pou del turboascensor.

Sota ells, l'ascensor va xocar contra el fons amb un estrèpit horripilant. Una vegada més es van ajudar mútuament a baixar. L'impacte havia arrencat de soca-rel les portes del turboascensor i van sortir sense problemes.

L'Aliança Rebel havia convertit en hangars quilòmetres i quilòmetres quadrats de cavernes, però sota ells seguia havent-hi altres càmeres més o menys intactes. Els turboascensors només arribaven fins al nivell inferior de les cavernes remodelades. Més enllà només hi havia escales, passadissos tortuosos i passatges secrets.

-Primer ens buscaran aquí -va dir l'Ànakin-. Creuran que ens ocultem en l'hangar del qual vaig tallar un tros de paret. Quan no ens trobin i segueixin buscant més avall... Bé, espera un moment.

Va activar el comunicador del canell.

-Fiver?

AFIRMATIU, va respondre l'androide a través de la petita pantalla.

-Necessito que treguis l'Ala-X de l'hangar. Esquiva a qualsevol que et persegueixi fins que torni a trucar. Entesos?

AFIRMATIU.

-Bona Sort, Fiver -va xiuxiuejar l'Ànakin.

* * *

Després d'un llarg descens, l'Ànakin es va aturar davant d'una paret.

-Et recordes d'això?

-Està Dagobah ple de fang? -va respondre la Tahiri, empenyent una roca incrustada a la paret i fent-la girar sobre si mateixa.

Els dos van travessar l'obertura descoberta i van tancar la pedra darrere d'ells. L'Ànakin va avançar palpant la pedra que els envoltava i va tornar amb dos llums que van deixar allà molt temps abans.

-El Mestre Ikrit ha estat aquí -xiuxiuejà-. Amb Valin i la Sannah.

-Sí, puc sentir-ho.

-És... Mmm, agradable tornar aquí -va admetre l'Ànakin-. On vas aconseguir el teu sabre làser?

-Ànakin Solo, et creus l'únic capaç de construir un sabre làser?

-No he dit això. És que no vaig pensar que...

-Exacte, no vas pensar. I segueixes sense pensar, així que deixa-ho córrer abans que tornis a ficar la pota. Vinga, busquem al Mestre Ikrit.

* * *

En el cas que haguessin oblidat el camí, la típica pudor a ous podrits de sofre els hauria guiat fàcilment fins a la seva destinació. L'Ikrit, en Valin i la Sannah es trobaven asseguts al costat d'una font termal subterrània, al costat d'un raig de llum que queia des de cent metres d'altura, on alguna força natural o artificial havia obert una esquerda a la pedra.

-Mai havia vist això a la llum del dia -va murmurar la Tahiri.

Quan eren més joves, solien anar-hi amb Kam i la Tionne per nedar en aquelles aigües càlides i practicar amb la Força, per contemplar mentalment les estrelles de l'exterior i el jo interior. Era un lloc que coneixien tots els estudiants, però del qual mai parlaven amb ningú.

-M'alegra que hàgiu aconseguit arribar -va sospirar l'Ikrit.

-Sabies que ho faria -va respondre l'Ànakin.

-Sí. Tot i això, me n'alegro.

-Què farem ara? -va preguntar en Valin intentant semblar valent, però l'Ànakin va poder captar la seva por.

-Ara? Vosaltres, nois, esperareu aquí, crec que això és un refugi bastant segur. Jo aniré a la superfície i... -La Tahiri li va clavar un colze a les costelles. Es va corregir tot seguit-. Vull dir, que la Tahiri i jo anirem a la superfície mentre quedi llum i puguem veure-hi. Llavors, ens amagarem fins que es faci fosc i robaré... er, reclutarem una de les seves naus, una prou gran per poder-nos transportar a tots.

-I prou ​​petita com per poder-la portar fins aquí -va afegir la Tahiri.

-Exacte. He vist un transport lleuger que pot complir les dues condicions.

-Et recordes del camí? -va preguntar la Tahiri.

-Ja havíeu fet això abans? -es va interessar l'Ikrit-. Havíeu escalat aquesta gruta fins a la superfície?

-Um, Sí -va reconèixer l'Ànakin a contracor-. Quan estàvem avorrits, però només una vegada.

-Vaig creure que havia aconseguit tenir-vos vigilats -va comentar l'Ikrit-. Suposo que he d'estar-me fent vell.

D'alguna manera el Mestre Jedi li semblava vell a l'Ànakin, més vell que mai. Fins i tot la seva veu semblava haver envellit.

-Està malalt, Mestre Ikrit?

-Malalt? No, només trist.

-Per què trist?

-Per res, la meva tristesa és inadequada en aquests moments -L'Ikrit es va igualar el pelatge-. Endavant, marxeu i aconseguiu el vostre objectiu, com sempre. Però, recordeu... -va fer una pausa i va prosseguir amb un to de veu tan potent, tan enèrgic, que l'Ànakin es va sentir de sobte com si tornés a tenir onze anys-. Recordeu que sou millors que la suma de les vostres parts, que els dos junts podríeu... -va fer una nova pausa. -No. Ja he dit prou. L'important és que esteu junts. Ara, marxeu.

* * *

Van aconseguir el cim al vespre i es van refugiar en una petita caverna sota la vora del pou. Era estreta, impossible de descobrir llevat que flotessis just davant. Es van asseure espatlla amb espatlla, respirant profundament i fregant-se els músculs per alleujar les rampes.

-Vas creure que ho espatllaria tot -va dir la Tahiri de sobte.

-A què ve això?

-No hem pogut parlar del tema fins ara.

-Bé, però parla en veu baixa. Posar-nos a discutir no és el més intel·ligent precisament.

-Si s'acosten, els sentirem en la Força molt abans que ens escoltin.

-A menys que els hagin acompanyat alguns yuuzhan vong. No podem captar-los amb la Força.

-En serio? Això és veritat?

-Sí.

-I?

-I què?

La Tahiri li va donar un suau cop de puny a l'espatlla.

-Que pensaves que ho espatllaria tot. Que ens atraparien per culpa meva.

-Mai he dit això.

-No, és clar que no. Mai faries enfadar la nena petita Tahiri.

-Tahiri, ara actues com una nena petita.

-Doncs no ho sóc. Actuo com algú que ha estat completament oblidada pel seu millor amic.

-Això és ridícul.

-Ho és? Quan te'n vas anar de l'acadèmia amb la Mara, ni tan sols et vas molestar a acomiadar-te de mi. Des de llavors no m'has enviat ni un sol missatge, ni tan sols has contactat amb mi mitjançant la Força. I fa una estona, quan estàvem en plena dansa durant la caiguda pel forat de l'ascensor... no et va agradar. Gairebé vaig haver de subjectar-me a mi mateixa!

-vas ser tu la que es va resistir -va protestar l'Ànakin-. Estàvem caient com pedres i et vas resistir.

-No vaig ser jo, gundark estúpid, sinó tu.

-Estàs boja, tu... -però tota l'escena va passar sobtadament per la seva ment. Potser si havia estat ell. Quan la Tahiri i ell treballaven junts, de vegades era difícil saber qui sentia què.

-Ho veus? -va dir ella amb veu gèlida.

L'Ànakin va callar un moment i, miraculosament, la Tahiri també.

-T'he trobat molt a faltar -va confessar l'Ànakin per fi-. Ningú em coneix com tu...

-Exacte -va insistir la Tahiri-. Ningú et coneix com jo, i no vols que ningú ho faci. Vols guardar tots els teus sentiments dins teu, on ningú pugui arribar fins a ells. Chewbacca... l'última vegada que vas estar aquí, ni tan sols vas voler parlar d'ell. Ara vols fer veure que tot això queda en el passat. I el que va passar a Centràlia...

-Tens raó, no vull parlar d'això -va reconèixer l'Ànakin-. Almenys, ara.

Les espatlles de la Tahiri es van agitar lleument, i l'Ànakin va comprendre que estava plorant.

-Vinga, Tahiri, vinga...

-Què som, Ànakin? Fa un any, érem els millors amics.

-I seguim sent-ho -li va assegurar.

-Llavors, la forma de tractar a la resta dels teus amics ha de donar fàstic.

-Sí -va admetre l'Ànakin.

Li va buscar la mà gairebé sense pensar, però ella no va respondre durant un segon. Els seus dits es van mantenir freds i immòbils entre els seus, i ell va creure que havia comès un error. Llavors, ella va reaccionar i es va arrepapar al seu voltant com un remolí. Va recolzar el cap sobre l'espatlla de l'Ànakin sense deixar de plorar i el silenci va regnar de nou, però aquesta vegada era un silenci més còmode. No feliç, ni tan sols satisfet, però sí més còmode.

Una estona després la seva respiració es va fer més regular, i l'Ànakin va comprendre que s'havia adormit. Va estudiar els seus trets sota la feble llum ataronjada que arribava fins a ells, tan familiars i en certa manera tan diferents. Era com si, sota la cara de la noia que sempre havia conegut, com si quelcom estigués empenyent cap a fora, igual que la calor interna d'un planeta pressiona les muntanyes que s'alcen sobre ell. Una cosa que, per molt que vulguis, no pots impedir.

Allò li impulsava a quedar-se al seu costat i al mateix temps a voler fugir, i va tenir l'epifania de veure que se sentia així des de feia temps.

De nens havien estat bons amics. Però cap dels dos era ja un nen, no exactament.

El seu braç es va adormir a causa del pes de la noia, però no es va atrevir a moure'l per por a despertar-la.

* * *

L'Ànakin va despertar la Tahiri una hora abans que es posés el planeta taronja. El sol encara no havia sortit.

-Ha arribat l'hora -va dir.

-D'acord, tinc rampes a tot el cos -va remugar la Tahiri. Es va moure fins a quedar-se ajupida-. Els altres segueixen bé?

-No he sentit ni sentit res. Estàs preparada?

-Com un coet, heroi.

Van ascendir acuradament fins a emergir del pou i es van internar a la selva. L'olor picant dels arbustos trepitjats suggeria una intensa recerca per la zona, però en aquest moment tot estava tranquil. L'Ànakin i la Tahiri van arribar sense incidents a la zona d'aterratge.

-M'agrada aquesta -va xiuxiuejar l'Ànakin, assenyalant un transport lleuger una mica separat de la resta-. No crec que tingui problemes per pilotar-lo, i pot baixar pel pou.

-Tu ets el capità, Capità.

L'Ànakin va estudiar la nau uns segons més i va acabar sortint al clar. Un guàrdia situat a diversos centenars de metres mirà en la seva direcció, però n'hi va haver prou amb un dèbil suggeriment de la Força per convertir l'Ànakin i la Tahiri en ombres i llum planetària.

Van trobar un altre guàrdia al costat de la nau, assegut a la rampa de desembarcament. Quan els va veure, es va posar ràpidament dempeus.

-Et necessiten l'altra banda del temple -va dir l'Ànakin, imprimint a la seva mà un lleuger moviment rotatori.

L'home va dubtar un instant, gratant-se la barbeta.

-Em necessiten a l'altra banda del temple -va repetir-. Aniré allà.

-Fins després -es va acomiadar l'Ànakin mentre el brigadista s'allunyava a pas ràpid.

-Que dimonis... ?! -la cara d'un home jove va aparèixer per una cantonada de la nau. Semblava que acabés de despertar-se.

En veure a l'Ànakin i la Tahiri, els seus ulls es van obrir com a plats i va buscar el seu rifle làser. Es va aturar quan va sentir el xiuxiueig del sabre de l'Ànakin al connectar-se i va veure la seva resplendent punta porpra a escassos centímetres d'un dels seus ulls grisos.

-Calma -va dir l'Ànakin.

-Ei, sempre estic calmat -va exclamar el brigadista-. Pregunteu a qualsevol. Et faria res... er, apartar això de la meva cara?

-Tens unes manilles per aquí?

-Potser.

L'Ànakin va arronsar les espatlles.

-Puc tallar-te els braços i aconseguir més o menys el mateix efecte...

-En aquell armari -va dir l'altre ràpidament, apuntant amb el dit.

-Busca-les, Tahiri. Com et dius?

-Remis. Remis Vehn.

-Ets el pilot d'aquesta nau?

-Això diuen.

-Necessito saber alguna cosa abans de pilotar-la?

En Vehn va fer una ganyota de dolor mentre la Tahiri tirava dels seus braços cap enrere i li col·locava les manilles als canells.

-No que recordi ara.

-Bé. No obstant això, vindràs amb nosaltres. Si et recordes d'alguna cosa, fes-m'ho saber.

L'Ànakin va apagar el seu sabre làser, es va acostar als controls i els va estudiar durant un minut. No eren molt diferents dels del Falcó Mil·lenari, la nau del seu pare.

En Vehn es va aclarir la gola.

-Acabo de recordar que, abans de connectar els repulsors, has d'entrar un codi de seguretat.

-De veritat? Què passaria si no ho fes?

-Que la cabina quedaria electrificada.

-M'alegra que ho hagis recordat -va dir l'Ànakin secament-. El codi, si us plau.

En Vehn el va recitar mentre l'Ànakin el teclejava. Llavors, el jove Jedi es va girar cap al seu captiu.

-Deixa'm que t'expliqui alguna cosa. Em dic Ànakin Solo, i aquesta és la meva amiga Tahiri Veila. Som Cavallers Jedi, part dels que vau venir a buscar per lliurar-los als yuuzhan vong. Si ens menteixes, ho sabrem. Si intentes ocultar alguna cosa, ho descobrirem. L'únic factor que no controlem és el dany haurem de fer-te per aconseguir el que volem.

-Tenien raó -rebufà en Vehn-. Vosaltres i els vostres alts ideals... tot és una cortina de fum!

L'Ànakin el va trepar amb la mirada.

-La propera vegada que intenteu capturar nens perquè els yuuzhan vong els sacrifiquin, estaré encantat de discutir amb tu sobre «alts ideals». Fins llavors, o fins que tinguis alguna cosa útil a dir, serà millor que mantinguis tancat aquest galleda d'escombraries que tens per boca.

L'Ànakin va tornar als controls.

-Subjecta't, Tahiri. Fins que aconsegueixi dominar els controls, potser no ho passem molt bé. I presta-li atenció al nostre Vehn. Si es mou gens ni mica, acaba amb ell.

-Sí, Senyor, capità Solo.

L'Ànakin va connectar els repulsors i la nau va començar a ascendir lentament. Abans de tancar la rampa, va sentir que algú cridava a l'exterior.

-Truca al Mestre Ikrit -va ordenar l'Ànakin a la Tahiri-. Utilitza la Força perquè sàpiga que anem a recollir-lo.

I que ens anirà molt just, va afegir per a si mateix.

 Següent