Conquesta (Pr)

CONQUESTA


AL CAIENT DE LA VICTÒRIA 1 


Greg Keyes

Sense estar content amb la destrucció que ja han causat els yuuzhan vong, el Mestre de Guerra Tsavong Lah ha exigit els caps de tots els Jedi. Ara els Cavallers Jedi estan en terrible perill, i sobretot els joves estudiants de l'acadèmia Jedi a Yavin IV. Ja que els simpatitzants coneguts com la Brigada de la Pau estan en el sistema Yavin i una flota yuuzhan vong no pot estar lluny.

A petició d'en Luke Skywalker, Talon Karrde munta una expedició per rescatar els joves estudiants. L'Ànakin Solo té les seves pròpies idees. Impacient, i pensant que és més fàcil demanar perdó que demanar permís, ell surt cap a Yavin IV en el seu ala-X.

Quan es tracta de confiança, valor i talent pur de la Força, l'Ànakin té pocs iguals. Però quan la seva amiga Tahiri és separada dels altres nens de l'acadèmia i capturada pels yuuzhan vong, la situació es posarà difícil fins i tot per a l'Ànakin. Doncs els alienígenes no s'aturaran davant res per aconseguir els seus fins horribles...

PRÒLEG

En Dorsk 82 es va ajupir darrere dels graons de pedra del moll, just a temps d'esquivar el tret làser procedent de la riba oposada.

-De pressa, pugeu a bord de la meva nau -va ordenar a tots els que es trobaven al seu càrrec-. Ens han tornat a trobar.

Era una obvietat. Pel passeig marítim s'acostava una xusma composta per una cinquantena d'aqualish, empenyent-se els uns als altres i cridant amb veu ronca. La majoria empunyant armes improvisades -pals, ganivets, pedres... -, però uns quants empunyaven piques de força i almenys un portava una pistola làser, com demostrava el fum que desprenia del moll d'embarcament.

-Vingui amb nosaltres, Mestre Dorsk -li va pregar l'androide de protocol 3D-4 que es trobava darrere seu.

En Dorsk va assentir amb el seu cap calb i clapejat de groc i verd.

-De seguida. He de retardar el seu avanç, guanyar temps perquè tothom pugui embarcar.

-No pot detenir-los vostè sol, senyor.

-Crec que si. A més a més A més a més, he d'intentar dialogar amb ells. Això és insensat.

-S'han tornat bojos! -va exclamar l'androide-. Estan destruint androides per tota la ciutat!

-No estan bojos, només aterrits -va matisar en Dorsk-. Els yuuzhan vong estan a Ando, i poden arribar a conquerir tot el planeta.

-Però, Mestre Dorsk, per què destrueixen androides?

-Perquè els yuuzhan vong odien les màquines -va respondre el clon khommita-. Us consideren abominacions.

-Com és possible? Per què creuen això?

-No ho sé, però és un fet -va tallar en Dorsk-. Vés, si us plau. Ajuda als altres a embarcar. El meu pilot ja està als comandaments i té les seves instruccions. Us portarà al vostre destí si em passa alguna cosa.

-Per què ens ajuda, senyor? -va dubtar l'androide.

-Perquè sóc un Jedi i perquè puc. No mereixeu ser destruïts.

-Vostè tampoc, senyor.

-Gràcies. Però no pretenc ser destruït.

Va alçar de nou el cap, mentre l'androide guiava als seus companys fins a la nau.

La multitud havia arribat a l'antiga calçada de pedra que connectava la ciutat-escull d'Imthitill amb l'abandonada plataforma de pesca darrere de la qual en Dorsk es trobava ajupit. Semblava que tots anaven a peu, la qual cosa significava que només havia d'impedir-los creuar la calçada.

En Dorsk va impulsar el seu prim cos fins a la calçada amb un únic salt, abandonant la cobertura que li proporcionava la plataforma de pesca. Sostenint el seu sabre làser a una banda, va contemplar com s'acostava la multitud.

Sóc un Jedi, va pensar, i un Jedi no coneix la por.

I, sorprenentment, gairebé no la sentia. El seu entrenament amb el Mestre Skywalker havia estat esquitxat d'atacs de pànic. En Dorsk era el 82 clon del primer khommita que va portar aquest nom. Va créixer en un món satisfet amb el seu peculiar tipus de perfecció, i això no l'havia preparat per al perill, la por o fins i tot allò inesperat. Hi va haver moments en què va creure que mai podria ser tan valent com els altres estudiants Jedi o que mai arribaria als estàndards establerts pel seu famós predecessor, Dorsk 81.

Però, veient els grans i foscos ulls de la multitud que s'apropava, només va sentir una suau tristesa per allò que els impulsava a plantar cara a aquella situació. Havien de tenir una por horrible als yuuzhan vong.

La destrucció d'androides havia començat a petita escala, gairebé domèstica, però en pocs dies es va convertir en una epidèmia planetària. El govern d'Ando -si tal cosa existia-, no animava aquesta brutalitat, però tampoc la condemnava mentre no sortís ferit o morís algun no-androide. En no comptar amb la intervenció de la policia, en Dorsk 82 era l'única oportunitat que els hi quedava als androides, i no pensava fallar. Ja havia fallat a massa gent.

Va connectar el seu sabre làser i, per un instant, va ser conscient de tot el que l'envoltava. El sol ponent abocava una gloriosa taca de foc ataronjat sobre l'oceà i convertia en castells de flames els núvols alts que s'alçaven per l'horitzó. Més amunt encara, el cel adquiria un color barreja de jade daurat i aiguamarina, abans de donar pas a la nit. Els llums en les cilíndriques torres blanques d'Imthitill parpellejaven encenent-se una per una, així com les de les plataformes de pesca que suraven sobre les profunditats, adornant l'oceà de solitàries constel·lacions.

El seu planeta natal no comptava amb espectacles tan indòmits. El temps a Khomm era tan predictible i homogeni com els seus habitants. Probablement ell, Dorsk 82, era l'únic de tota la seva espècie que podia apreciar aquest cel o les ones del mar vestides d'acer.

L'aire salat bufava al seu voltant i va aixecar la barbeta per aspirar-lo, per apreciar-lo millor. D'alguna manera, després de tants anys, per fi sentia que estava fent el que sempre havia somiat.

Un aqualish es va avançar als altres. Era més a més baix que la majoria, amb els ullals retallats a l'estil local. Portava el vestit d'obrer tacat de greix.

-Aparta't, Jedi -ordenà-. Aquests androides no són assumpte teu.

-Aquests androides estan sota la meva protecció -va contestar en Dorsk amb serenitat.

-No tens per què protegir-los, Jedi -va replicar l'aqualish-. Si els seus amos no protesten, tu no tens res a dir en aquest assumpte.

-Discrepo -va dir en Dorsk-. I et prego que atenguis a raons. Destruir els androides no aplacarà als yuuzhan vong. Res els aplacarà.

-Això és cosa nostra -va cridar el portaveu del grup-. Aquest no és el teu planeta, Jedi; és el nostre, no t'has assabentat? Els yuuzhan vong han pres Duro.

-No ho sabia -va admetre en Dorsk-, però no importa. Torneu a les vostres llars en pau, no vull causar-vos cap mal. M'emportaré als androides i no tornareu a veure'ls mai més. Ho juro.

Aquesta vegada va veure alçar-se la pistola làser, empunyada per un aqualish mig ocult entre la multitud. En Dorsk va recórrer a la Força i va arrencar l'arma del puny del seu amo, fent-la volar pels aires fins a la seva mà esquerra.

-Si us plau -va repetir pacientment.

Durant un etern segon ningú es va moure. En Dorsk va sentir que els aqualish vacil·laven, però formaven un grup tossut i violent. Hauria estat més fàcil aturar el procés d'una estrella convertint-se en nova que calmar tota aquella multitud.

Va escoltar un sobtat brunzit i va veure acostar-se un lliscant de seguretat. Va donar un pas enrere i va permetre que s'interposés entre la multitud i ell. No va relaxar la guàrdia, ni tan sols quan van desembarcar vuit soldats aqualish enfundats en brillant armadura groga i van fer retrocedir als seus congèneres.

L'oficial que comandava la patrulla es va acostar fins a ell.

-Què passa aquí? -va preguntar.

-Aquesta gent intenta destruir un grup d'androides -va explicar en Dorsk, assenyalant amb el cap a la multitud. Jo els protegeixo.

-Entenc -va dir l'oficial-. Aquesta és la teva nau?

-Sí.

-Hi ha algun altre Jedi a bord?

-No.

-Molt Bé -l'oficial va parlar per un petit comunicador en to massa baix com perquè en Dorsk pogués sentir-ho, però el clon es va adonar sobtadament del que estava a punt de succeir.

-No! -va cridar.

Va girar i va córrer cap a la nau. Però, mentre ho feia, enfront d'ell van caure diversos dards de llum massa brillants per mirar-los a simple vista. Una columna de foc blanc va saltar cap al cel, arrossegant fragments del que havia estat la seva nau, el seu pilot i trenta-vuit androides.

En Dorsk seguia mirant les restes absort, movent la boca sense emetre un sol so davant de tanta destrucció insensata, quan li va colpejar un bastó atordidor. Va caure a terra girant sobre si mateix, llançant la mateixa mirada d'incomprensió als seus atacants.

L'oficial que havia parlat amb ell brandava orgullós el bastó.

-No et moguis, Jedi, i viuràs.

-Què? Per què...?

-Suposo que no t'has assabentat. Els yuuzhan vong ens han proposat la pau. Detindran la conquesta de Duro i marxaran d'Ando si els lliurem a tots els Jedi. Us prefereixen vius, però també us accepten morts.

En Dorsk 82 invocar la Força, va fer que s'emportés el dolor i la paràlisi del bastó atordidor i es va aixecar.

-Tira el teu sabre làser a terra, Jedi -va ordenar l'oficial.

En Dorsk es va aixecar i va contemplar les boques dels canons de les armes làser. Va deixar caure la qual havia pres de la multitud i va enganxar el sabre làser al seu cinturó.

-No lluitaré amb vosaltres -va dir per fi.

-Bé. Llavors, no t'importarà lliurar la teva arma.

-Els Yuuzhan vong no mantindran la seva paraula. La seva única intenció és que vosaltres els hi lliureu dels seus pitjors enemics. Amb els Jedi fora de combat, vindran a per vosaltres. Si em traïu, us traíreu a vosaltres mateixos.

-Ens arriscarem -va dir el funcionari.

-Me'n vaig i no m'aturaràs -va assenyalar en Dorsk amb un lleuger moviment de la mà.

-Te n'aniràs i no et detindré -va corroborar l'oficial.

-Ni ho farà cap de vosaltres.

En Dorsk 82 va començar a caminar. Un dels soldats, de voluntat més forta que els altres, va alçar el seu làser amb mà tremolosa.

-No ho facis -li va pregar en Dorsk. I va estendre la mà.

El tret del làser només li va fregar el palmell, obligant-lo a fer un pas enrere, però A més a més va alliberar la resta de la patrulla de la suggestió hipnòtica que el Jedi havia imposat en les seves ments. El següent tret li va obrir un forat a la cuixa. En Dorsk caure de genolls.

-Prou -va bordar l'oficial-. No més trucs mentals.

En Dorsk es va obligar a posar-se novament en peu dolorosament, torturadament. Va donar un altre pas endavant.

Sóc un Jedi. I un Jedi no coneix la por.

La descàrrega massiva de làsers va il·luminar el crepuscle.

* * *

Socors.

El senyal automàtic era feble però clar.

-Els hem trobat -va exclamar l'Uldir joiós-. T'ho havia dit, oi?

En Dacholder, el seu copilot, li donar uns copets a l'esquena.

-Mai ho vaig dubtar, amic. Ets el millor rescatador de tota la unitat.

-Tinc bona sort, això és tot -va matisar l'Uldir-. Intenta contactar amb ells.

-Dóna-ho per fet -En Dacholder activà el comunicador-. Orgull de Thela a nau sinistrada, poden sentir-me?

La resposta només va ser d'estàtica, però estàtica modulada.

-Això és que intenten contestar, però el seu comunicador ha d'estar espatllat -va l'Uldir-. Potser quan ens acostem més... Eh, aquí estan!

Els sensors de llarg abast van mostrar una nau a l'espai, immòbil, de la mida d'un transport mitjà. Havia de ser la Basa Victoriosa, un iot de plaer desaparegut després de realitzar un salt des del sector corellià. Aquest salt l'havia portat perillosament prop d'Obroa-Skai, ara en ple espai yuuzhan vong. Encara no havien atacat cap altre planeta des de la caiguda de Duro, els yuuzhan vong havien sembrat el seu espai amb Dovin basal, que arrencaven de l'hiperespai a totes les naus que eren prou atrevides o descuidades com per apropar-se a les nebuloses fronteres. La majoria no tornava a ser vista, però la Basa Victoriosa havia aconseguit llançar una confosa transmissió al llarg de la Ruta Comercial Perlemiana, no lluny del Sector Meridian. Seguia sent una ingent quantitat d'espai, però el rastreig i salvament havia estat el negoci de l'Uldir els últims sis anys. A la madura edat de vint-i-dos anys, era un dels millors pilots del cos.

-Just en el blanc -va dir en Dacholder-. Felicitats de nou.

-Gràcies, Doc.

En Dacholder era una micA més a més vell que l'Uldir, amb el seu pèl prematurament vetejat de gris que retrocedia tan ràpidament en el seu front que l'Uldir gairebé podia veure'l caure. No era un gran pilot però sí bastant competent, i a l'Uldir li agradava.

-Escolta, Uldir, mai t'ho he preguntat, però... -va començar en Dacholder en to inquisitiu-. Per què no vas sol·licitar que et transferissin a una unitat militar quan van arribar els vong? Per la teva forma de volar, podries ser tot un as.

-Massa perillós per a mi -va respondre l'Uldir.

-Ximpleries. Les missions de rescat són el doble de perilloses i només comptem amb una dècima part de la potència de foc d'una nau de combat. Diuen que durant la caiguda de Duro vas recollir a tres pilots abatuts sense comptar amb cap suport, mentre t'assetjaven quatre caces coralites.

-Vaig tenir molta sort -va objectar l'Uldir.

-Segur que només va ser sort?

-Què vols dir?

-Bé, diuen que vas assistir a l'acadèmia Jedi de l'Skywalker...

L'Uldir va deixar anar una riallada.

-Assistir no és la paraula adequada. Vaig estar allà, sí, però vaig causar un munt de problemes en molt poc temps, i no tenia cap talent per a ser Jedi. Malgrat tot, potser tinguis raó. Vaig pensar que, ja que no podia ser Jedi, almenys podria emular-los, i recerca i rescat em va semblar la millor manera d'intentar-ho. En temps de guerra som tan necessaris com els pilots de caça.

-I no has de matar.

L'Uldir va arronsar les espatlles.

-Em sembla bé. Per cert, des de quan et preocupes tant per mi, Doc? -Va ampliar la imatge de la nau a la seva pantalla-. Mira això, no sembla massa danyada. O potser no hagin sofert moltes baixes.

-Tant de bo -va dir en Dacholder.

-Veus alguna cosa més a més allà fora?

-Res.

-Això és bo. No hem entrat a l'espai yuuzhan vong, però gairebé. Malgrat tot el que he trastejat en aquesta preciositat, no m'agradaria enfrontar-me a un dels seus interceptors.

-He notat que li has tret un altre vint per cent més de rendiment als amortidors inercials. Bon treball.

-Una demostració del que es pot fer quan no tens més vida que el servei, suposo -filosofà l'Uldir. Va ajustar una mica més a més la trajectòria-. Es diria que tenen dificultats, però el seu sistema de suport vital sembla estar en bones condicions.

-Sí.

L'Uldir li va fer una mirada de reüll al seu copilot. En Doc semblava una mica nerviós, el que resultava estrany. No és que fos el més intrèpid de la unitat, però tampoc era cap covard. Potser es degués al fet que es trobaven lluny de la seva base i sense suport. La guerra els obligava a disseminar tots els seus recursos en un front massa ampli.

-Uldir... -va dir en Dacholder de sobte.

-Sí?

-Creus que podrem derrotar-los...? Em refereixo als vong.

-Aquesta és una pregunta absurda -va assegurar l'Uldir-. És clar que els derrotarem. Només ens han sorprès, això és tot. Així que els militars actuïn units i coordinats, i atreguin al seu costat als Jedi, els yuuzhan vong no trigaran a sortir per cames.

En Dacholder es va mantenir en silenci, mentre contemplava com la nau a la deriva augmentava de mida a la pantalla.

-Doncs jo no crec que els puguem vèncer -va dir per fi en veu baixa-. Per començar, crec que ni tan sols hauríem de combatre contra ells.

-A què et refereixes?

-Mira, diguis el que diguis, no han deixat de donar-nos cops de peu al cul des que van aparèixer. Si continuen atacant, s'apoderaran de Coruscant abans que ens adonem.

-Això és molt derrotista.

-Això és molt realista.

-Llavors, què hem de fer? -va preguntar l'Uldir-. Creus que hem de rendir-nos?

-No, això tampoc. Mira, no hi ha tants vong i ja tenen tots els planetes que necessiten, ho han reconegut. No han seguit avançant des de Duro i no crec que ho facin...

La consola va atraure l'atenció de l'Uldir i no va escoltar la resta del que deia en Dacholder.

-Espera un moment -el tallà-. Allunya't d'aquesta nau.

-Per què?

-Perquè estava fingint, per això. Acaben d'activar tots els seus sistemes i ens intenta atrapar amb un raig tractor.

Va començar a programar una maniobra evasiva.

-Deixa que ens atrapi, Uldir -va dir en Dacholder-. No m'obliguis a usar això.

Davant la sorpresa de l'Uldir, això era una pistola làser. I el seu copilot li apuntava amb ella al capdavant.

-Doc? Què estàs fent?

-Ho sento, amic. Em caus bé i això em desagrada tant com beure àcid, però he de fer-ho.

-Què has de fer?

-El Mestre Bèl·lic yuuzhan vong va ser molt concret. Vol a tots els Jedi.

-Doc, idiota, no sóc un Jedi!

-Hi ha una llista, Uldir, i el teu nom està en ella.

-Una llista? Quina llista? Qui ha fet aquesta llista? Els yuuzhan vong no, segur, perquè no tenen manera de saber qui ha assistit a l'acadèmia Jedi i qui no.

-Exacte. Però alguns dels nostres estan situats en llocs molt importants.

L'Uldir va aclucar els ulls.

-Els nostres? Ets membre de la Brigada de la Pau, Doc?

-Sí.

-Per tots els...! -L'Uldir es va aturar en sec-. I aquesta nau... aquesta nau és la que em portarà amb els yuuzhan vong, oi?

-No és idea meva, amic, només compleixo ordres. Ara, porta't bé i deixa que ens abordin.

-No sóc un Jedi -va repetir l'Uldir.

-Ah, no? Doncs sempre he pensat que tenies massa sort. Sembles preveure les coses abans que succeeixin.

-Molt cert. Vols dir que preveig coses com aquesta?

-En el fons, no importa si ets un Jedi o no. El que importa és que ells creuen que ho ets. I segur que saps coses que els interessen.

-No ho facis, Doc, t'ho prego. Saps perfectament el que els yuuzhan vong els hi fan a les seves víctimes. Com pots pensar tan sols en fer un tracte amb ells? Per l'espai, van destruir Ithor!

-Diuen que el responsable va ser un Jedi anomenat Corran Horn.

-Pura merda de bantha.

En Dacholder va sospirar.

-Contaré fins a tres, Uldir.

-No ho facis, Doc.

-Un.

-No penso anar amb ells.

-Dos.

-Si us plau.

-tr...

No va poder acabar. Tot just havia començat a pronunciar la paraula, en Dacholder es va trobar al buit, a vint metres de distància de la nau i accelerant. L'Uldir va segellar la cabina del pilot amb les orelles a punt d'esclatar i sentint un formigueig per tota la cara per la seva breu exposició al no-res. Va contemplar com s'allunyava el seient del copilot amb el seu ocupant.

-Ho sento, Doc, no m'has deixat elecció -mussità-. Suposo que no et vaig explicar detalladament totes les meves modificacions.

Va donar potència a l'accelerador, guanyant ràpidament terreny al iot de plaer. Quan la Basa Victoriosa va reaccionar, l'Uldir ja havia aconseguit la velocitat-llum i desaparegut.

On apareixeria? No ho sabia.

Sobreviuria al salt hiperespacial? I si ho aconseguia, què passaria amb els veritables Jedi, amb els seus companys d'acadèmia?

No podia fugir i amagar-se, el Mestre Skywalker havia de saber el que estava passant. Ja pensaria després en si mateix.

* * *

L'Swilja Fenn intentava mantenir-se dreta. És una cosa bàsica, una cosa que ni tan sols es pensa conscientment. Però la llarga persecució a Cujicor, l'abundant pèrdua de sang i l'empresonament a la nau de la Brigada de la Pau feien que coses tan bàsiques com aquella suposaven un veritable suplici. Va extreure energia de la Força i va fer petar d'impotència el seu lekku.

Els matons de la Brigada de la Pau l'havien derrocat, lligat i abandonat mig sense sentit en alguna lluna sense nom, després d'anul·lar la gravetat. Poc després van aparèixer els yuuzhan vong. Després de tallar les seves lligadures, les van substituir per una viscosa substància vivent semblant a la gelatina, mentre la insultaven en una llengua que semblava composta enterament de malediccions.

Després, més viatges en llocs foscos fins arribar-hi, a aquella vasta càmera que semblava excavada en un enorme tros de carn crua. I feia olor com si realment fos així.

L'Swilja va sentir algú que s'acostava des de la foscor i va sentir les ombres que s'aglomeraven a l'extrem més llunyà de la sala.

-Què voleu de mi, bruts excrements de lylek? -va grunyir, oblidant per un segon la seva instrucció Jedi.

Va rebre un cop de puny a la cara prou fort com per enderrocar-la.

Quan va aconseguir aixecar-se, ell ja estava dret davant seu.

Als yuuzhan vong els hi agradaven les cicatrius, els talls i els tatuatges a la cara, els dits retallats. Com més amunt es trobaven a la cadena alimentària, menys parts intactes del seu cos quedaven. O, almenys, menys parts originals perquè també els hi encantaven els implants.

El yuuzhan vong que es trobava davant seu havia d'estar molt amunt en aquesta cadena, perquè semblava haver caigut dins d'una caixa plena de vibronavalles activades. Taques del color de la sang seca cobrien la major part del seu cos, i una mena de capa penjava de les seves espatlles. Una capa que es recargolava lentament per si sola.

I com li havia passat amb l'altre yuuzhan vong, no hi era per a ella, no el sentia en la Força. Si fos un twi'lek, un humà o rodià, podria aturar el seu cor gràcies a la Força o llançar-lo contra el sostre i trencar-li el coll. Ho faria sense dubtar-ho encara que això signifiqués caure en el Costat Fosc, perquè així lliuraria per sempre a la galàxia de la seva presència.

Va intentar fer el més aproximat a això: llançar-se contra ell i arrencar-li els ulls. Estava a un escàs metre de distància. Almenys s'emportaria amb ella a un d'aquells cucs.

Per desgràcia, el més aproximat va resultar ser també el menys eficaç. El mateix guàrdia que l'havia colpejat poc abans es va moure amb una velocitat encegadora, la va frenar subjectant-la per un lekku i la va fer retrocedir. La va sostenir mentre l'altre monstre s'enfrontava a ella.

-Et conec -va dir l'Swilja escopint sang i dents. Ets Tsavong Lah, el que ha demanat els nostres caps.

-Sóc el Mestre Bèl·lic Tsavong Lah -va confirmar el monstre.

Ella va tornar a escopir. La saliva li va amarar la mà, però ell la va ignorar, negant-li fins i tot la pírrica victòria d'irritar-lo.

-Et felicito per demostrar que ets digne de ser sacrificada amb honor -va admetre en Tsavong Lah-. Ets molt més admirable que l'escòria covard que t'ha lliurat a nosaltres. Quan arribi el moment simplement moriran, no ens burlarem dels Déus oferint-los en sacrifici.

Tot d'una, va mostrar més de l'interior de la seva boca del que a l'Swilja li hagués agradat veure. Podia ser tant una ganyota com un somriure menyspreador.

-Si saps qui sóc, saps el que vull -va seguir en Tsavong Lah-. Saps a qui vull.

-No tinc ni idea del que vols. Pel que sé de tu, bé podria ser un hutt malalt.

En Tsavong Lah es va llepar els llavis i va moure lleugerament el coll. Els seus ulls la van trepar.

-Ajuda'm a trobar a Jacen Solo -li va exigir-. Amb la teva ajuda, el trobaré.

-Traga Poodoo.

-No és cosa meva convèncer-te, per això tinc especialistes -va explicar, rient entre dents. I si no et poden convèncer a tu, hi ha altres... molts altres. Algun dia abraçareu la veritat... o la mort.

Amb això va semblar oblidar-se'n. Els seus ulls es van buidar de qualsevol indicació que existís o que simplement l'hagués vist alguna vegada, i es va allunyar.

-T'equivoques! -va cridar mentre l'arrossegaven fora de la sala-. La Força és més forta que vosaltres! Els Jedi seran la vostra perdició, Tsavong Lah!

El Mestre Bèl·lic no es va tornar, ni tan sols va disminuir el pas.

Una hora després, l'Swilja ja no creia en les seves valents paraules. Ni tan sols les recordava. Per a ella només existia el dolor.

I més tard, ni tan sols això.

 Següent