Espectre del Passat (XXIII)

Anterior

CAPÍTOL 23

Aquesta vegada, l'alarma no va venir enmig de les postres. Va venir a canvi enmig de la nit.

En Wedge es va despertar amb una sacsejada, amb la mà manotejant a la recerca d'un interruptor d'apagada que no estava on se suposava que havia d'estar. El seu genoll es va sacsejar al costat, picant contra una cosa sòlida, i mentre la breu punyalada de dolor l’espavilava del tot, va recordar on era. Seguint l'ordre, i un dels pressentiments del General Bel Iblis, ell i la resta de l'Esquadró Murri estaven dormint en els seus ala-X.

Pel so de l'alarma que encara sonava, el pressentiment del general havia aparentment donat fruit.

Va palmetejar l'interruptor de l'alarma, encertant aquesta vegada, i va teclejar el comunicador.

-Antilles,- va exclamar.

-Alerta de combat,- va exclamar en resposta la veu del Comandant Perris. -Tenim una trucada de pànic de Bothawui.

-Terrífic,- va murmurar en Wedge, colpejant el preencès del seu motor. Confia en els bothans per espatllar una bona nit de son. -Està bé, Murris, tots han sentit a l'home. Posem-nos en l'aire.

Hi va haver un cor de reconeixements, i el gemec de preencesos de motors va començar a omplir la seva cantonada del Cercle de Desembarcament Diplomàtic Di'tai'ni. Algú en un mameluc de manteniment, un trintic, probablement, encara que era difícil de distingir en l'escassa llum que hi havia, estava tallant camí cap als ala-X, gesticulant frenèticament sens dubte per aquest soroll sense autorització. En Wedge li va fer senyals que s'allunyés i va encendre els seus repulsors.

-Què passa, un altre enrenou a l'Edifici dels Clans?

-Agafa't bé el casc,- va dir severament en Perris. -D'acord als bothans, una força d'atac leresena està de camí.

En Wedge va parpellejar.

-Una força d'atac leresena?

-Això és el que diuen,- va confirmar el coordinador de caces. -Una flota de guerra completa, i no em preguntis quin és el seu problema.

-Escull un,- va rondinar Murri Tres. -Hi ha tantes raons avui dia per odiar als bothans.

-No ens enfonsem al divisor menor aquí,- el va amonestar en Wedge. Tots els ala-X estaven en l'aire ara, formant-se al voltant d’en Wedge mentre sortien a l'espai. -Perris, on està el general?

-Està de camí amunt,- va dir en Perris. -C'taunmar i els seus ala-A estan volant-li d'escorta a la seva llançadora, només per si de cas. Encara que nosaltres estarem uns minuts darrere de vostès, i ell va dir que vostès vagin endavant.

-Per fer què?- va preguntar Murri Cinc. –Dissuadir-los presumint als leresai fins que vostès hi arribin?

-Segur,- va dir secament en Perris. -Tret que, per descomptat, l'enlluernadora reputació de l'Esquadró Murri els derroti completament.

-Oh, sí, està bé,- va tornar Murri Cinc, igual de secament. -No és afortunat per als bothans que nosaltres i la nostra enlluernadora reputació estiguéssim per casualitat a només dos sistemes de distància d'ells?

En Wedge va arrufar les celles. Tenien sort, ara que ho pensava. Eren increïblement afortunats, de fet.

-Perris, pots buscar l'ordre original que ens va portar aquí?- va preguntar.

-Ja està buscada,- va dir en Perris. -Segons Coruscant, el govern di'tai'ni va demanar específicament al General Bel Iblis per intervenir en aquesta disputa amb els seus treballadors residents no-tai'ni.

-Alguna idea de si el govern di'tai'ni li deu favors o grans quantitats de diners al govern bothan?- va preguntar Murri Nou.

-Aquesta és una bona pregunta,- va dir en Perris pensativament. -Una molt bona pregunta, en realitat.

-És el meu vell entrenament de CorSec,- va dir Murri Nou. -Ens van ensenyar a sempre seguir els diners.

-Bé, de moment els diners és irrellevant,- va dir en Wedge. Havien arribat ara a la foscor més profunda de l'espai, gairebé prou lluny per fer el salt a la velocitat de la llum. -Ens han trucat per defensar a un membre de la Nova República de l'agressió, i això és el que farem.

-Bona sort-, va dir en Perris. -Estarem allà en quan puguem.

El panell va xiular: el curs estava traçat.

-Està bé, Murris,- va dir en Wedge. -Anem-hi.

El vol a Bothawui va prendre una mica més que aquesta correguda per la crida de pànic que havien fet per ajudar els sif'kries al seu embarcament de planta pommwomm feia una setmana. Encara que, d'alguna manera, es va sentir molt més curt. En Wedge va trobar la seva ment rebotant d'un costat a un altre entre preguntes de la imminent agressió leresena, la possible duplicitat bothana, la tensió galàctica general, i que carai estava fent el seu esquadró enmig de tot això.

Massa aviat, ja hi eren.

-Formeu,- va ordenar quan la resta dels ala-X va sortir de l’hiperespai al voltant d'ell. -Encenguin els seus escàners de llarg abast.

-No crec,- va dir Murri Dos estretament, -que això hagi de ser necessari.

En Wedge va fer una ganyota.

-No,- va convenir. -Suposo que no.

Era una força d'atac leresena, està bé. I per una vegada semblava que els bothans no havien estat exagerant. Esteses directament fora pel cel davant dels ala-X entrants hi havia sis naus capitals, totes de disseny i manufactura alienígena però cadascuna gairebé de la grandària d'una Fragata d'Assalt de la Nova República. Altres vint naus més petites omplien els buits entre elles, amb almenys cinc esquadrons de naus de classe caça estel·lar formant un perímetre defensiu al voltant de tot el grup.

-Més val que la nostra reputació sigui molt enlluernadora avui,- va murmurar Murri Dotze.

-Talla la xerrada,- li va dir en Wedge, estudiant al grup. Estaven bé fora de l'escut planetari de Bothawui, més enllà del rang de qualsevol arma basada en el sòl que els defensors poguessin tenir. No podia recordar si els bothans tenien o no alguna plataforma de batalla orbital rondant el seu planeta natal, però si ho feien no hi havia cap d'aquest costat del planeta en el moment.

El que deixava a l'Esquadró Murri bastant per si sol aquí fora. Dotze ala-X i una reputació.

Es va aclarir la gola i va teclejar el comunicador per a una freqüència comuna de banda ampla.

-Aquest és el General Wedge Antilles i la unitat Esquadró Murri de la Nova República trucant a la força d'operacions leresena,- va anunciar. -Estan envaint sense permís l'espai bothan. Si us plau declarin les seves intencions.

-Aquest no és assumpte seu, Esquadró Murri,- va respondre una sorprenentment melodiosa veu. -És una disputa privada entre els governs leresen i bothan.

En Wedge va mirar els seus escàners. Encara cap senyal d’en Bel Iblis i el Pelegrí. -Puc preguntar la naturalesa d'aquesta disputa?

-Mort i resolució,- va dir la veu melodiosa. -La mort de dos leresai a les mans dels bothans, i la negativa bothana a resoldre-ho.

En Wedge va fer una ganyota, teclejant la freqüència privada dels Murris. Clarament hi havia un problema de terminologia aquí, algun concepte o frase leresena que no es traduïa de manera apropiada al bàsic. Però tot i així, hi havia alguna cosa més que ell no estava captant aquí.

-Alguna idea sobre el que està parlant?- va preguntar.

-Espera, estic verificant els fitxers,- va dir Murri Onze. -Tinc un pressentiment... sí, aquí està. Hi va haver dos leresai morts en aquest enrenou a l'Edifici dels Clans Combinats. Els dos disparats, un d'ells abans que la multitud irrompés a l'edifici.

-Gràcies,- va dir en Wedge, tornant a l'altra freqüència. -Comandant leresen, entenc el seu enuig per la seva pèrdua. Què és el que volen que els bothans facin en restitució?

-La llei leresena és molt precisa,- va dir l'alienígena. -Arpa per arpa, banya per banya, vida per vida. Un culpable per si mateix, o deu innocents de la seva tribu.

Un calfred va recórrer l'esquena d’en Wedge.

-Què vol dir, deu innocents?- va preguntar acuradament.

-Els bothans s'han negat a lliurar-nos els membres dels clans que van matar dos leresai desarmats,- va dir la veu de la mateixa manera. -Per tant dues vides seran pagades per vint.

Tan matemàticament precís, va pensar en Wedge. Però com exactament pensaven que aconseguirien semblant truc amb tots els bothans apinyats fora de perill darrere del seu escut planetari...

-Uh-oh,- va dir Murri Quatre en veu baixa. -Vector 3-6 per 4-1.

En Wedge va mirar. Recentment entrant en el seu camp visual al voltant de l'horitzó planetari per darrere i sota d'ells hi havia una petita estació espacial.

-És una planta industrial de vidre zero-ge d'òrbita baixa,- va continuar severament Murri Quatre. -De disseny mon-cal. Si no recordo correctament, el complement normal de treballadors és de 15-22.

En Wedge va reprimir una maledicció entre dents, teclejant de tornada a la freqüència privada.

-Curs d'intercepció,- va ordenar. -Vull que estiguem entre l'estació i els leresai.

Va canviar de nou el comunicador mentre li donava energia al motor.

-Entenc el seu enuig i frustració amb el govern bothan,- li va explicar al comandant alienígena. -Però ha d'entendre que nosaltres no podem simplement esperar i deixar-los matar persones innocents. El General Garm Bel Iblis aviat estarà aquí; potser ell pugui intervenir.

-No pot haver cap mediació,- va dir el leresai amb una nota de finalitat en la seva veu. -La llei és la llei, i les seves demandes s'han de complir. Ni vostè ni cap altre ens aturarà.

Hi va haver un clic, i la conversa havia acabat.

-Potser no,- va murmurar en Wedge a sota veu quan va teclejar de tornada a la freqüència dels Murris. -Però segur que podem donar-li un bon intent. Està bé, Murris, temps de posar-se seriosos. Ales en posició d'atac.- Es va estirar cap al control

-No!- va exclamar de sobte Murri Nou. -No moguin les ales.

En Wedge va aturar la mà a sobre de l'interruptor.

-Per què no?

-No ho sé,- va dir Murri Nou, la seva veu estreta de tensió. -Alguna cosa està malament. No puc realment... però definitivament alguna cosa està malament.

-Líder Murri?-va preguntar Murri Vuit.

-Esperin,- va dir en Wedge, canviant el seu comunicador a la freqüència personal del Murri Nou. -Corran? Què passa?

-Com ja vaig dir, no ho sé,- va repetir Murri Nou. -Tot el que sé és que vaig sentir perill quan vas ordenar obrir les ales. Ara estic corrent un diagnòstic, però fins ara no he trobat res.

-És aquest un dels teus...?- En Wedge va titubejar, no volent preguntar per les seves habilitats Jedi ni tan sols en un canal segur.

-Això crec, sí,- Murri Nou va contestar la pregunta de qualsevol forma.

En Wedge va mirar la força d'operacions leresena. No s'havien mogut de la seva posició. Esperant pacientment perquè el seu blanc orbités cap a ells.

I clarament sense esperar cap problema en absolut per part de l'Esquadró Murri...

Va teclejar de tornada a la freqüència principal dels Murris.

-Tots mantinguin el curs,- va ordenar, dirigint la seva ala-X cap a Murri Nou. -Especialment tu, Murri Nou. Vaig a acostar-me.

Un minut més tard estaven volant en estreta formació de vol de desfilada, els làsers bessons en les puntes de les ales d'estribord d’en Wedge gairebé fregant la part inferior del fuselatge de Murri Nou.

-Està bé,- va dir, acostant-se un altre parell de centímetres. -Tu tens el meu flanc d'estribord; Jo tinc el teu de babord. Dóna-li una mirada ràpida i digues-me si pots veure alguna cosa que no hauria d'estar allà. Si no veus res, canviarem de costat.

-No cal,- va dir Murri Nou, amb veu tensa. -Allà està: un cilindre prim que corre verticalment entre les ales-S, just endavant de la línia d'energia del làser.

-Tu també en tens un,- grunyir en Wedge. Ara que sabia on mirar, l'afegit era obvi. -Deu a un a què tot l'esquadró té trampes caça-babaus.

-Està bé, així que si no movem les ales,- va dir Murri Dos. -Tots podrem disparar, no?

-No crec que hàgim d’intentar-ho,- va advertir en Wedge, arrufant-li les celles intensament al cilindre d'aspecte innocent. -De fet, Corran, roda un parell de graus a estribord, vols?

El fuselatge de Murri Nou va rodar allunyant-se lentament d'ell. -Tenia raó,- va dir entre dents en Wedge, completament fastiguejat ara. -La punta del cilindre té dues branques. Un va a la línia del servo de l'ala, l'altra sembla alimentar-se directament de la línia d'energia del làser. La meva suposició és que tant obrir les ales o disparar destruirà els làsers. O pitjor.

Murri Dotze va maleir amb sentiment.

-Han d'haver estat aquests dos leresai en el personal de manteniment di'tai'ni que sempre estaven per aquí,- va dir. -Llavors què fem, intentar dissuadir-los presumint?

En Wedge va mirar les naus leresenes. Estaven en moviment ara, començant a formar-se al voltant de l'estació industrial que s'accelerava impotent cap a ells.

-No té sentit-, va dir en veu baixa. -Ells ja saben que estem fora d'això.

I així van mirar impotents com els leresai es disposaven ràpidament, eficientment, i sistemàticament a demolir l'estació. Prenent les seves vint vides innocents en pagament pels culpables.

Per quan la resta de la força d'operacions del Pelegrí va arribar, ja havia acabat tot.

O, potser per ser més precís, acabava de començar.

 

***

-Finalment ha començat,- va anunciar tristament la Leia quan va tancar amb clau la porta del departament darrere d'ella i es va enfonsar al sofà al costat d’en Han -Finalment ha començat el tiroteig.

-Sí, ho vaig sentir,- va dir severament en Han, radiant preocupació mentre lliscava el braç al voltant d'ella. -Què està fent el Senat al respecte?

-Principalment intentant deduir què poden fer,- li va explicar la Leia.

-Què cal deduir?- va preguntar en Han -Els leresai van matar vint-i-un bothans, sense esmentar el fet de destrossar una perfectament bona estació espacial. No pot en Gàvrisom simplement ordenar que s'aixequin càrrecs contra el govern leresen?

-Desitjaria que fos tan fàcil,- va dir la Leia. -Desafortunadament, no ho és. Tres dels Alts consellers ja han declarat que votaran en contra de qualsevol resolució d'aquest tipus, basats en què no hem fet demandes de reparació similars al govern bothan sobre la destrucció de Caamas.

-Però no són la mateixa cosa,- va insistir en Han -De fet, són precisament oposades. Els leresai van matar a gent innocent, l'assumpte de Caamas és sobre no castigar gent innocent.

-Tampoc demanem que els bothans castiguin els guàrdies supervivents que van disparar contra els esvalotadors,- li va recordar la Leia.

Ella va sentir la seva rude torbació passatgera.

-Sí,- va grunyir ell. -A causa de mi.

La Leia li va estrènyer el genoll tranquil·litzadorament.

-No només a causa de tu, estimat,- va dir. -La posició del Consell és que l'acció dels guàrdies es qualificava com a autodefensa. Desafortunadament, no tots ho veuen d'aquesta manera.

En Han va esbufegar.

-Pensament de clan.

-Sí, ja ho sé,- va dir la Leia. -Tampoc té sentit per a mi, el fer responsable a un parent o membre del mateix clan de les accions d'algú més. Però la realitat és que aquesta responsabilitat de la família o del clan és un principi central de moltes cultures allà fora.

-Potser,- va concedir en Han -Però encara han de detenir d'una bufetada als leresai. Si no, això només animarà a tots els altres que tenen algun rancor contra els bothans.

-Ja ho han fet,- va dir la Leia, amb una esgarrifança travessant. -Una dotzena d'altres governs han elevat notes al Senat que van a presentar les seves pròpies llistes de demandes contra els bothans.

-O si no?

La Leia va arronsar les espatlles.

-Aquesta és l'amenaça implícita.

En Han va fer un soroll rude en el fons de la seva gola.

-Saps quan alta estima tinc jo dels bothans, estimada, però això s'està tornant ridícul. Suposo que en Fey’lya li està demanant a crits protecció a Gàvrisom?

-No ha de fer-ho,- li va explicar la Leia. -Els diamales i els Mon Calamari han anunciat que enviaran naus per defensar Bothawui contra qualsevol altra agressió.

En Han va xiular a sota veu.

-Estàs fent broma. Quin tipus de naus?

-Grans,- va dir la Leia. -Creuers Estel·lars dels mon cals, algunes naus de guerra classe Nebulosa i Resistència dels diamales. Ells diuen que estan protegint els drets dels innocents. Els altres diuen que només són les últimes víctimes de la manipulació bothana.

-Jo votaria per això,- va dir en Han. -Ja ha provat Bel Iblis que els bothans estaven darrere d'aquesta enganyosa demanda de mediació di'tai'ni?

-Cap prova concreta, però personalment no té cap dubte que tot va ser un ardit per mantenir la força d'operacions a distància fàcil d'actuar a Bothawui,- va dir la Leia, fent una ganyota. -Entre això i el sabotatge leresai als làsers de l'Esquadró Murri...

-Què, ho han admès?

-No només ho van admetre, estaven orgullosos,- va dir la Leia. -Consideren que el fet d’impedir que els tercers siguin ferits en les seves baralles és el més alt honor.

En Han va esbufegar.

-Aposto a què en Wedge estava realment content sobre això.

-Ell i en Garm estan preparats per escopir rajos de blàster,- va dir la Leia. –En Garm li va dir a Gàvrisom senzillament que la Nova República no jugarà de peça menor en els jocs polítics de ningú més.

-Això sona com una cita directa,- va dir en Han -Vinga, dóna't la volta una mica.- Traient el braç de darrere del coll d'ella, va començar a fer-li un massatge a les espatlles.

-Ho era,- va dir la Leia, sentint els seus músculs tensos ablanint-se reticentment sota la pressió de les puntes dels dits d’en Han -Això se sent bé.

-Que bé, se suposa que així ha de ser,- va dir en Han amb un toc d'humor forçat. -Saps, molestar algú com Bel Iblis no va ser una cosa intel·ligent per part dels bothans.

-Estic segura que ho saben,- va convenir la Leia. -Mostra com de desesperats que s'estan posant.

Va sentir el moviment als costats quan en Han agitar el cap.

-Això és una bogeria, Leia. Ni tan sols li importa a ningú que en Thrawn estigui de tornada?

-Per descomptat que no,- va dir la Leia. -La meitat d'ells no creu ni una paraula d'això, creuen que els diamala va inventar-s’ho tot per espantar a tothom per treure als bothans de la forca. L'altra meitat concedeix que pot ser veritat, però no veuen cap manera en què l'Imperi pugui possiblement continuar sent una amenaça per a ells.

-Llavors són tots uns ximples,- va grunyir en Han. –En Thrawn té alguna cosa a la màniga. Aposto el Falcó que sí.

-Estic d'acord,- va dir la Leia amb un sospir. -D'altra banda, a hores d'ara ell no ha de fer gairebé res en absolut. La Nova República està degenerant ràpidament en cent campaments armats diferents, tots polaritzats pel problema de Caamas.

-No poden els caamasi fer res per aturar-lo?- va preguntar en Han -Ells no poden voler això.

-Per descomptat que no,- va dir la Leia. -Però has d'entendre que Caamas s'ha tornat més una excusa que un problema genuí. Tots diuen que tenen els interessos de Caamas i la justícia en el cor, però molts d'ells només ho estan utilitzant com un crit de batalla mentre salden vells comptes.

-Sí,- va dir agrament en Han -Així que, què fem nosaltres?

-Només hi ha una cosa que nosaltres puguem fer,- va dir la Leia. -Hem de treure’ls-hi l'excusa, i això significa aconseguir els noms dels bothans que realment van estar involucrats i sotmetre'ls a judici.

Hi va haver un canvi subtil en les emocions d’en Han.

-Sí,- va dir ell. -Bé... En Karrde ho està intentant.

La Leia va arrufar les celles.

-Vas parlar amb ell avui? Vaig creure que ja se n'havia anat de Coruscant.

-Fins on jo sé ho ha fet,- va dir en Han -No, jo només vaig passar la veu entre alguns contrabandistes que conec que vull parlar amb Mazzic.

-Sobre què?

-Només vull esbrinar si aquesta Shada D'ukal realment treballava per a ell,- li va explicar en Han. -I exactament per què se'n va anar.

La Leia va somriure.

-No t'estaràs preocupant per en Karrde, no?

-No,- va protestar en Han. -Per descomptat que no. Pot cuidar-se sol.

-Està bé, estimat,- el va tranquil·litzar ella, donant-li copets a la cama de nou. -A mi també m'agrada ell.

-Ell no m'agrada exactament,- va dir Han, encara protestant. -Vull dir, que de vegades pot ser un veritable mal de coll.

-També tu, estimat,- li va recordar la Leia. -Encara pots, dit sigui de pas. Saps, de vegades penso que en Karrde és una cosa així com el que hauries estat tu si no t'haguessis unit a la Rebel·lió.

-Potser,- va dir en Han. -Excepte per la barba.

-Gràcies a la Força pels petits favors,- va dir secament la Leia. -De qualsevol manera, així és com vaig passar el meu dia. A banda de xerrar amb contrabandistes, què vas fer en el teu?

-Vaig pensar, principalment,- va dir ell. -Vaig estar pensant que ja és hora que ens escapem per algun temps.

-I és un pensament encantador,- va murmurar la Leia. -Però en Gàvrisom tindria un atac si jo intento anar-me’n ara mateix.

-Això podria fer-ho valer la pena per si mateix,- va dir en Han. -No crec que mai hagi vist a Bufador tenir un atac.

La Leia va somriure.

-Agraeixo l'oferta, Han, realment ho faig. Però saps que no podem.

-Et rendeixes massa fàcilment,- la va reprovar casualment. –T’aposto a què podria arreglar alguna cosa.

La Leia es va apartar del massatge, girant-se per arrufar-li les celles. Hi havia hagut un altre canvi en les seves emocions just llavors... -I assumint que prengui aquesta aposta,- va preguntar ella sospitosament, -què més em contaries que has fet avui?

Ell li va mostrar una de les seves mirades innocents.

-Jo? Oh, no gaire. Prens l'aposta o no?

-Digues-m'ho, Han,- va dir ella, posant un gest una mica intimidatori. -A on ens has reservat un vol?

Com sempre, la intimidació va rebotar sense efecte notable.

-A cap part important-, va dir ell, amb un somriure aguaitant ara sota tota la innocència. -Jo només vaig pensar que podríem prendre un petit passeig al sector Kanchen. Pakrik Major, per ser exacte.

La Leia va buscar en la seva memòria. Havia sentit parlar del sector Kanchen, i vagament recordava que Pakrik Major era la capital del sector. Però de què es tractava. -Què hi ha allà fora que pugui interessar-me?- va preguntar.

-Absolutament res,- li va assegurar en Han -Bé, vull dir excepte una conferència del sector anual a la qual un oficial de la Nova República realment hauria d'assistir. Tu saps cortesia diplomàtica i tot això.

Ella va sospirar.

-I per quina crisi estan passant en què necessiten que n’hi hagi un?

-Aquesta és la bellesa de tot això,- va dir ell, somrient obertament ara. -No hi ha cap. Tot allà fora és realment pacífic. Ens asseurem en algunes reunions avorrides, i llavors sortirem a la tranquil·litat i el relax.

-Assumeixes que hi haurà tranquil·litat en algun lloc proper on puguem anar.

-N'hi ha,- va dir en Han. -Pakrik Major té un planeta bessó, Pakrik Minor, on no tenen mes que granges, alguns esplais, i molt camp sense desenvolupar.

Això estava sonant cada vegada millor.

-Granges, dius?

-De fruita i gransalts, principalment,- va dir en Han amb una inclinació. -I boscos i muntanyes i tota la tranquil·litat que vulguis. I ningú aquí ni tan sols ha de saber que ens anem.

La Leia va sospirar.

-Excepte en Gàvrisom,- va dir ella, sentint una punxada de tot. -I ell mai ho aprovarà.

La ganyota d’en Han es va tornar envanida.

-És clar que sí. El fet és, que el vaig trucar aquesta tarda i ho vaig preparar tot. Li encanta la idea.

Ella va parpellejar.

-Li encanta la idea?

-Bé, potser no li encanta, exactament,- va retrocedir en Han -Però ens deixarà anar, i això és el més important. Correcte?

-Correcte,- va dir la Leia, mirant-lo. -Vas a deixar caure l'altre guant, o no?

En Han va arronsar les espatlles.

-Ell no ho va dir directament,- va admetre reticentment, -però vaig entendre que no li importaria si nosaltres dos com que desapareixem per algun temps.

-Fins i tot amb en Thrawn solt?

En Han va fer una cara.

-Especialment amb en Thrawn solt.

La Leia va sospirar, embolicant els braços al voltant del seu coll. Ella va haver de suposar que hi hauria alguna cosa així darrere d'això. Entre la controvèrsia del tiroteig bothan encara aferrant-se al Han i el seu propi suport a les declaracions incomprovables d’en Lando sobre que va veure en Thrawn, els dos d'ells s'havien tornat torbacions polítiques. No era sorprenent que en Gàvrisom aprofités l'oportunitat de treure'ls durant algun temps de l'ull públic.

-Ho sento, Han,- es va disculpar ella. -Sempre faig aquesta pregunta de més, no?

-Està bé, estimada,- va dir ell, prement-la fort. -No hem de deixar-los treure la brillantor, saps. Va ser la nostra idea prendre unes vacances, no importa el que pensin que és.

La Leia va esbossar un prim somriure.

-No poden acomiadar-me’n; renuncio,- ella va citar el vell acudit.

-Una cosa així,- va dir ell. -De totes maneres, vaig parlar amb Chewie, i no hi ha cap problema de deixar als nens a Kashyyyk una miqueta més. Serà un temps només per a nosaltres dos.

La Leia va esbossar un prim somriure contra el coll d'ell.

-Saps, això és gairebé exactament el que jo em vaig dir a mi mateixa quan en Gàvrisom ens va enviar a Bothawui,- va dir. –Vas veure com de bé que va resultar.

-Bé, aquesta vegada va a funcionar,- va dir en Han positivament. -Cap bothan, cap aldarull, ningú que dispari contra nosaltres. Garantit.

-Et prenc la paraula,- li va advertir ella, apartant-se de l'abraçada per un petó ràpid. -Quan hi anem?

-Quant empaquetis les teves coses,- va dir ell, estrenyent-li el braç. -I afanya't, jo tinc tot empacat fa hores.

-Sí, senyor,- va dir la Leia, burlant-se seriosament, mentre es posava dempeus i es dirigia cap al dormitori. Algun temps tranquil, pacífic lluny dels problemes i controvèrsies. Sí, era exactament el que ella necessitava.

Les granges de gransalts de Pakrik Minor. Amb prou feines podia esperar.

Següent