Espectre del Passat (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Era baixeta, era peluda, parlava fort, i estava determinada a vendre-li un meló.

-Ho sento,- va dir en Wedge Antilles, apartant-se el millor que podia en la pressió de l'atestat mercat de Morishim, sostenint les mans amb els palmells cap a fora davant d'ell. -No estic interessat en melons wk'ou avui, gràcies.

O la morish no entenia el bàsic o encara no estava llista per concedir la derrota. El va seguir a l'altre costat de la taula de productes, en paral·lel a la seva retirada, estirant el doblement bulbós meló vermell pàl·lid cap a ell i barbollant sense parar en el seu idioma.

-Avui no,- va repetir fermament en Wedge, fent una mirada al seu voltant i intentant trobar a qualsevol dels seus companys de l'Esquadró Murri en la multitud de compradors. Se suposava que en Janson i en Tycho sabien una mica l'idioma morish, però cap d'ells se’ls veia enlloc.

Però hi havia un buit acabat d'obrir al patró de trànsit pedestre al seu costat.

-Potser demà,- va dir a la venedora de wk'ou, i va fer la seva fugida.

-Per a un guerrer d'ala-X tan gran i dolent, segur que estàs fart de dir que no,- va dir la veu d’en Janson des de darrere d'ell.

-No ho vaig comprar, o sí?-va contraposar en Wedge, tornant-se per enfrontar al seu somrient company d'equip. -On eres quan et necessitava?

-Oh, vaig veure la majoria del xou,- va dir en Janson, eixamplant el seu somriure. -Em va agradar sobretot la part on li vas fer aquest senyal amb els palmells cap a fora.

En Wedge va sentir que els seus ulls s'estrenyien.

-Això no vol dir que 'no' aquí?

-No del tot,- va dir en Janson, clarament gaudint. -Significa que no ho vols a aquest preu però que ella podria voler intentar una oferta millor.

-Oh, bé, gràcies per explicar-m’ho quan has arribat,- va grunyir en Wedge. -Ara sé per què no em deixava tranquil.

-És una galàxia molt gran,- va dir en Janson filosòficament. - Hi ha tant que aprendre allà fora. Anem-hi, m’he trobat amb un vell amic teu per aquí.

-Mentre que no intenti vendre’m res,- va rondinar en Wedge mentre en Janson el guiava entre els compradors. -Algun missatge de la base?

-Difícil,- va dir en Janson per sobre de la seva espatlla. -La reunió acaba de començar fa mitja hora. Amb un general de la reputació d’en Bel Iblis, probablement no s'han acabat encara amb els compliments preliminars. Aquí vinga. Ei, general!

A unes persones de distància un home d'aspecte distingit en una capa negra es va donar la volta.

-Bé, bé,- va dir en Wedge, passant entre transeünts i oferint-li la mà. -General Calrissian.

-És només Calrissian a seques ara,- el va corregir Lando Calrissian, posant-se el meló wk'ou que estava portant sota un braç i agafant la mà d'en Wedge, -Ja vaig deixar els meus dies militars molt enrere. M'alegra veure't de nou, Wedge.

-A mi també,- va dir en Wedge. -Què estàs fent en aquesta part de la galàxia?

-Esperant una oportunitat per parlar amb el General Bel Iblis,- va dir Lando, assenyalant amb el cap cap a les torres de llançament piramidals de la base de Caces Estel·lars de la Nova República que s'alçaven darrere de la ciutat. -Hem de fer alguna cosa sobre l'activitat pirata que hem tingut prop de Varn.

-Estan assaltant els teus embarcaments de minerals, no?- preguntar en Wedge.

-Això, i espantant a potencials clients,- va dir Lando. -No sé si sabies que li vaig agregar un casino i una galeria d'observació a Butxaques Profundes.

-Sona com una atracció molt gran,- va dir secament en Janson.

-Et sorprendria del com d’interessant que és mirar la mineria sota l'aigua,- li va explicar Lando. -En realitat, a plena capacitat, el casino podria probablement pagar per si mateix les despeses generals de tota l'operació. Però no si tots tenen por d'anar-hi.

-Les bandes pirates han estat sortint de sota de les pedres per tot arreu,- va convenir en Wedge. -Fins i tot en els sistemes del Nucli. Has intentat parlar amb Coruscant?

-Fins quedar-me sense veu,- va dir agrament Lando. -No em va servir de res. Els classificadors de bits burocràtics són tan dolents com els que teníem sota l'Imperi.

En Janson va esbufegar.

-Alguns són els mateixos.

-Aquesta última reorganització política hauria d'ajudar-, va dir en Wedge, intentant allunyar la conversa del que era un permanent punt dolorós per a ell i els seus camarades de l'Esquadró Murri. -Tornar la majoria del poder polític de tornada cap als nivells de sistema i sector és definitivament el camí a seguir. L'Imperi ja va demostrar que l'acostament centralitzat no funciona.

Va mirar amunt al cel blau clar sobre els seus caps.

-És divertit, no, com acaben les coses. Recordo quan estar en un sistema tan proper a la vora de l'espai Imperial significava que dormies al teu ala-X. En canvi, ara som aquí, passejant-nos com si estiguéssim a Svivren o a Ord Mantell.

-Si fos tu no em confiaria massa,- li va advertir en Janson. -L'Imperi encara no està exactament mort. Encara podrien donar-nos un bon cop si volguessin.

-I ja ha semblat que estaven preparats per llançar les seves cartes abans-, va afegir Lando. -Recordes com estaven les coses just abans que el Gran Almirall Thrawn tornés d'onsevulla que s'havia estat amagant?

-Wedge?- va cridar una veu per sobre de l’estrèpit. –Ei, Wedge!

Wedge va treure el cap per sobre de la multitud, va entreveure una cabellera castanya clar despentinada, i va alçar la mà.

-Per aquí.

-Qui és?- va preguntar Lando, estirant el coll per treure el cap damunt de la multitud.

-El seu nom és Tycho Celchu,- li va explicar en Wedge. -Un dels meus homes de l'Esquadró Murri. No sé si el coneixes.

En Tycho hi va arribar.

-Ei, Wedge, has de venir a sentir aquest tipus,- va dir, amb la veu i cara fosques. –Anem, està per aquí.

Els va portar a través del mercat fins a una caseta petita amb un morish esgrogueït inclinat a sobre.

-Aquí està,- va dir en Tycho, ajuntant als altres davant de la caseta. -W'simip'rotou?

-M'rish'kavjsh f'oril,- va panteixar el morish. -M'shisht C'aama 'per kri'vres'ymj B'oth.

En Janson va xiular suaument.

-Què passa?- preguntar en Wedge.

-Diu que acaben de desenterrar nova informació sobre la destrucció de Caamas,- va dir severament en Tycho. -I que van resultar ser els bothans qui eren els responsables.

En Wedge va mirar fixament a Tycho.

-Has d'estar fent broma,- va dir.

-En faig cara d’estar fent broma?- va dir entre dents Tycho, amb foc en els seus ulls blaus. -Té sentit, no? Endor, Borleias, i ara això.

-Pren-t’ho amb calma,- va dir en Wedge, posant una mica d'amenaça en la seva veu. -Borleias no va ser realment culpa dels bothans.

Les espatlles d’en Tycho es van moure inquietes.

-No del tot, de qualsevol forma,- va concedir a contracor.

En Wedge va mirar Lando.

-Has sentit alguna cosa sobre si hi ha informació fresca sobre Caamas?

-Ni un xiuxiueig,- va dir Lando, mirant sospitosament al morish. -Pregunta-li on ho va sentir.

-Està bé.- En Tycho va parlar amb el morish de nou, i va obtenir una resposta. -Diu que ve del Vell Solitari,- va traduir. -Viu en una cova al capdamunt de les Tatmana. Aparentment sap tot sobre el que passa a la galàxia.

En Wedge es va girar i va mirar a dalt a les Muntanyes Tatmana, alçant-se en una cresta de dents de serra a la distància, a l'altra banda de la ciutat que era la base de la Nova República. Des del seu vessant, era absurd pensar que algun vell nadiu ermità tingués tan sols alguna idea del que estava passant aquí baix a la ciutat, molt menys en la galàxia més gran sobre les seves muntanyes.

Però d'altra banda, en Wedge havia estat amb Luke Skywalker prou com per saber que hi havia moltes coses inexplicables a la galàxia. Potser aquest Vell Solitari era un d'aquests latents usuaris-de-la-Força que en Luke sempre estava tractant de trobar.

I no era com si estiguessin exactament ocupats ara mateix, de qualsevol forma.

-Pregunta-li on podem trobar aquest Vell Solitari, -li va instruir a Tycho.

-Vas a pujar-hi?- li va preguntar Lando mentre en Tycho començava a parlar de nou amb el morish. -Per a què Mons?

-Curiositat,- li va explicar en Wedge. -Tenim temps, el general no ens necessitarà almenys per algunes hores més. Vens?

En Lando va sospirar.

-Mostra'ns el camí.

  

***

Sostenint-se lleugerament al vent ferm, els tres ala-X es van posar fàcilment al penya-segat des del qual es veia la ciutat.

-Fàcil per a vostès,- va murmurar pel baix Lando, mesurant mentalment el petit racó d'espai que li havien deixat per aterrar la Dama Afortunada. Estaria atapeït, però el seu orgull per si sol li dictava que no fes marxa enrere ara. Murmurant una mica més, va baixar el iot cap al penya-segat.

Era de fet una mica estret, complicat a més pel vent. Però les hi va arreglar sense massa problemes i, el més important, sense passar vergonya. Posant els motors en espera, va baixar per l'escala de mà a popa rere la cabina del pont i es va dirigir cap a l’escotilló del iot.

En Wedge, en Janson, i en Tycho estaven esperant al peu de la rampa de la Dama Afortunada.

-Fa fred aquí,- va comentar, agafant la vora de la seva capa perquè no bategués. -Espero que la cova del Vell Solitari estigui escalfada.

-Almenys estarà resguardada d'aquest vent,- va convenir en Janson, apuntant cap a una esquerda estreta, de dos metres d'alt en la cara del precipici. -Aquesta ha de ser. Anem.

La cova era molt més profunda del que en Lando hauria suposat per la grandària relativament petita de l'entrada. També era sorprenentment càlida.

-Sembla que hi ha una llum endavant,- va dir en Wedge, la seva veu sonava rara en l'espai tancat. -Passant aquesta corba.

-Em pregunto si ens hauríem d’anunciar,- va dir Lando, mirant inquietament al seu voltant. Volar en naus espacials petites mai li havia molestat en el més mínim, però caminar per un passadís estret amb el pes del cim d'una muntanya sobre el seu cap era una cosa completament diferent.

O potser era que el lloc li recordava massa a l'interior de la Muntanya Tantiss. De qualsevol manera, quan van girar la cantonada, va trobar la seva mà dreta descansant a l'empunyadura del seu blàster enfundat.

Potser ho va fer l'escena que es va obrir davant d'ells, més o menys anticlimàtica. Assegut al fons d'una secció més ampla de la cova hi havia un sol vell morish, encara més vell que amb el que havien parlat a la caseta, meditativament puntejant les cordes tenses d'alguna espècie d'instrument musical. A la seva dreta hi havia un llum sobrant-militar rabassut, a la seva esquerra, un antic braser de fusta. A banda i banda de la cova, només vagament tocats per la llum del llum, hi havia una col·lecció d'objectes que pel que sembla eren els béns casolans del Vell Solitari. A la seva esquena, sense cobrir del tot la paret del fons de la cova, hi havia una cortina de tela decorada a mà d'aspecte pesat.

Si el Vell Solitari estava sorprès de veure'ls, no ho va demostrar. Els va estudiar per un moment en silenci mentre s'apropaven a un parell de metres d'ell, llavors va abaixar la mirada de tornada al seu instrument i va murmurar alguna cosa en la seva llengua.

-Està saludant-nos,- va traduir en Tycho. -Més o menys. També demana saber el que volem.

-Digues-li que hem sentit que sap alguna cosa sobre la destrucció de Caamas,- va dir en Wedge. -Ens agradaria sentir-ne més.

-Voldrà diners,- li va advertir en Janson.

-Està bé,- va convenir en Tycho. -Prova d'oferir cinquanta.

El morish es va regirar.

-Tres-cents,- va dir en bàsic clar i gairebé sense accent. -Aquesta història val tres-cents.

-Bé, bé,- va dir secament en Wedge. -Fins aquí ha arribat el color local. Vaig creure que probablement parlaven més bàsic del que ens feien creure. Et donaré cent.

-Tres-cents,- va insistir el Vell Solitari. -O no hi ha història.

-Cent cinquanta,- va oferir en Wedge. -Diners de la Nova República. Tot el que tinc a sobre.

-Tres-cents. Res menys.

-Jo ho cobriré,- va dir Lando, fent una mirada al voltant de la cova. Hi havia alguna cosa estranya en aquest lloc. Una cosa que estava portant-li alguns records molt desagradables.

-Està bé,- va sospirar en Wedge. -Que siguin tres-cents. Però més val que valgui la pena.

-Ho val,- li va assegurar el Vell Solitari. -Quan la flota de batalla fosca es congregava fora de Caamas...

I de sobte va encaixar en el fons de la ment d’en Lando. Donant la volta darrere del braser, va agafar la vora de la cortina.

-Ka'alee!- va cridar el morish, tirant a un costat el seu instrument musical i carregant cap a la llum. Va llançar la mà sota d'ella

-Quiet!- va exclamar en Wedge. Els tres pilots de l'Esquadró Murri s'havien ajupit en posicions de combat, amb blàsters a les seves mans apuntant al morish -Treu la mà,- va demanar en Wedge. -Buida.

A poc a poc, mirant ferotgement, el Vell Solitari va treure la mà. En Janson va envoltar la llum i es va ajupir al seu costat, traient un blàster petit però d'aspecte nociu.

-Està bé,- va dir en Wedge mentre en Janson tornava al costat d’en Tycho. -Ara només asseu allà i sigues bo. I mantingues les mans on puguem veure-les.- Enfundant el seu blàster, va donar la volta darrere dels seus companys d'equip i va arribar fins al Lando. -Què vas trobar?

-La font de la seva omnisciència,- va dir en Lando severament, apartant la cortina. -Facin una mirada.

En Wedge va xiular suaument sota el seu alè; i fins i tot Lando que més o menys havia sabut què esperar, va haver d'admetre que estava impressionat. Atapeït en una ampla esquerda que anava del terra al sostre de la paret del fons de la cova hi havia un centre de comunicacions Imperial funcionant completament, complet amb mòduls d'encriptació / desencriptació, preses per endollar una varietat de droides i sensors, un mòdul monitor espai / planetari, i un generador d'energia autocontingut Generacions III.

-Bé, bé,- va comentar en Wedge. –Maca la troballa, Lando. Què t’ho va suggerir?

-L'olor,- li va explicar Lando, un calfred involuntari el va travessar. -Els electrònics polsosos tenen una olor que no s'assembla a res més a l'univers. La càmera de cilindres Spaarti al magatzem de la Muntanya Tantiss era plena d'ell.

-Probablement van armar aquest lloc just abans que els traguéssim a Morishim,- va suggerir en Janson. -Han d’haver-lo usat per espiar la base.

-I per a propaganda política i incitar als nadius,- va dir en Wedge, apartant la cortina per mirar més de prop. -Aquí hi ha una entrada directa al servei de notícies Imperial. I una entrada directa a l’Horari de Coruscant.

-Podria ser interessant fer que algú retrocedís pels registres d'història recents,- va dir Lando. -Per veure si podem descobrir la seva mà en els esdeveniments.

-Sí,- va convenir en Wedge. -Han d’haver abandonat amb pressa per haver deixat tant material enrere...

Es va interrompre, arrufant-li el nas a la pantalla del monitor espacial.

-Tycho, surt a la teva ala-X i crida a la base. Sembla que tenim una Corbeta Corelliana acostant-se. Transmetent un ID Imperial.

Abruptament es va posar tens.

-Espera,- va exclamar, deixant caure la cortina i passant més enllà del Vell Solitari. -Aneu als caces a doble velocitat.

Els altres es van posar darrere d'ell, i el grup va desaparèixer al voltant de la corba del túnel.

-Què passa?- va demanar ansiosament el Vell Solitari. -Tu, humà, què passa?

Una sola mirada a la pantalla va ser tot el que Lando va necessitar.

-És un Destructor Estel·lar Imperial,- va dir. -Va caure just darrere de la Corbeta. Dirigint-se cap aquí.

  

***

-Lando?- va venir la veu d’en Wedge des de la consola de la Dama Afortunada. -M'escoltes?

-Fort i clar,- va dir Lando, fent un últim ajust al control de l'altaveu.

-Queda't a prop,- li va advertir en Wedge. -Aquest truc de barrejar freqüències no funcionarà contra el seu bloqueig d'interferències si ens allunyem massa.

-Entesos,- va dir Lando, mirant les confuses lectures del seu tauler de comunicacions. El seu sistema de comunicacions era de bastant última tecnologia, a més amb uns pocs addicionals exòtics, però no estava realment preparat per tractar amb les freqüències i codis militars de la Nova República. Però fins ara la modificació que havien armat al vol semblava estar aguantant. -Què està passant?

-Vaig parlar amb la base mentre t'estaves preparant,- va dir en Wedge. -La resta de l'Esquadró Murri ve de camí juntament amb cada caça estel·lar que la base pot enviar.

Un parell d'ales d'ala-X i ala-A, contra un Destructor Estel·lar Imperial. Genial.

-Què hi ha del Pelegrí i la Fragata d'Assalt en la qual va venir l'Almirall Vriss?

-El Pelegrí està de camí, però ha de donar la volta des del costat llunyà del planeta,- va dir en Wedge, amb un lleuger menyspreu insinuant-se al calmat professionalisme de la seva veu. La Fragata d'Assalt, malauradament, es quedarà fora. Aparentment, van deixar que els sistemes s'apaguessin una mica més lluny que l'estat d'espera.

-Descuidats,- va grunyir en Lando. -Qui està al comandament?

-Un comitè de bagmims,- ​​li va explicar en Wedge. -La tripulació és principalment de bagmims, humans, i povanarians.

-Els bagmims són bastant bons guerrers quan s'irriten.

-Llavors, s'haurien d'haver quedat més irritats,- va dir en Wedge. -Ara mateix, només són un malbaratament d'aire.

-Massa tard per preocupar-se per això ara,- va dir en Lando, acuradament abstenint-se de recordar-li a Wedge els comentaris que ell mateix havia fet més d'hora sobre com de relaxades que s'havien tornat les coses. -Quin és el pla?

-Nosaltres intentem retardar-lo,- va dir en Wedge. -El Pelegrí ve de camí, i el general va aconseguir dos Creuers Estel·lars que vénen des de Haverling. Fins que hi arribin, estem sols.

Els tres ala-X i el iot van pujar sobre la corba de l'horitzó de Morishim, i allà estaven: la intimidant mida del Destructor Estel·lar Imperial amb la Corbeta precedint-lo cap al planeta.

I llavors en Lando va arrufar les celles.

-Wedge?

-Ja ho veig,- va murmurar en Wedge. -Murri Set, dóna'm una anàlisi ràpida.

-No hi ha error, Líder Murri,- va venir ràpidament la veu d’en Tycho. -Aquests no són trets accidentals, el Destructor Estel·lar està definitivament apuntant a la Corbeta. La Corbeta està corrent a velocitat de flanqueig, amb els escuts deflectors de popa a plena potència. Està perseguint-la, confirmat.

-També estan bloquejant les seves transmissions-, va afegir en Janson. -La projecció del curs mostra que es dirigeix ​​dret cap a la vora de l'escut d'energia de la base. Sembla que tenim un robatori-i-deserció a les nostres mans.

-Podria ser,- va dir en Wedge cautelosament. -També podria ser un truc per aconseguir que la deixem passar sense examinar-la sota l'escut d'energia.

-Així que, què fem?- preguntar en Janson.

-Intentem crear una mica d'interferències,- va dir en Wedge. -Murri Dos, Murri Cinc: girin al voltant del costat d'estribord de la Corbeta i vegin si poden distreure-la una mica de l'atenció del Destructor Estel·lar. Jo prendré l'altre costat. Compte amb els raigs tractors que poden intentar estirar de la Corbeta.

-Rebut, Líder Murri.

Els dos ala-X es van separar d’en Wedge i Lando.

-Què hi ha de mi?- va preguntar Lando.

-Millor queda't aquí darrere,- li va dir en Wedge, fent el seu propi esclat de velocitat. -Aquest iot no està dissenyat per a aquesta classe de maniobres. Tanmateix, podem necessitar que actuïs com a intermediari entre nosaltres i els nostres reforços.

Les paraules a penes havien sortit de la seva boca quan hi va haver una mena de flamarada esmorteïda a la Corbeta, acompanyada per un núvol de runa.

-Li van donar al grup sensor superior,- va informar en Janson. -Foc interior, probablement van a haver d'apagar el nucli del reactor principal.

El que significava que no tindrien motors, ni escuts, ni tampoc esperances d'escapament. Lando va jurar a sota veu, teclejant el seu sistema comunicador secundari perquè examinés tots els canals. L'estàtica li xiuxiuejava en cadascuna de les freqüències que els Imperials estaven bloquejant.

-Raig tractor activat,- va dir estretament en Tycho. -Fent la connexió... La tenen.

-S'acosten naus a popa,-va interrompre en Janson. -La resta de l'Esquadró Murri, més tres ales d'ala-A i dos d'ala-X. Temps estimat, uns quatre minuts.

El d'en Wedge va ser un ressò més suau del xiuxiueig d'interferència.

-Massa poc, massa tard,- va dir reticentment. -Suspenguin. Ja no hi ha res que puguem fer per ajudar-los.

En Lando va mirar la Corbeta, colpejant un puny frustrat suaument contra la vora del seu tauler de control. Emmudida i desvalguda, la Corbeta seria presa o destruïda sense que ningú sabés qui eren o què estaven fent aquí.

A menys que...

-Wedge?- va cridar. -Tinc una idea. Encenguin totes les freqüències de transmissió, els tres de vostès que poden usar a plena potència, amb tota l'encriptació que puguin posar. Potser puguem diluir el seu bloqueig d'interferència prou per almenys treure alguna cosa de la Corbeta.

-Val la pena intentar-ho,- va dir en Wedge. -Fem-ho, Murris.

En Lando va girar al voltant del tauler de comunicació, teclejant en un d'aquests addicionals exòtics en què havia gastat tots aquests bons diners. No era probable que això funcionés. En realitat, era gairebé segur que no funcionaria, i el sol intent podria fàcilment irritar als Imperials perquè li donessin un cop letal. Però almenys estava fent alguna cosa. Va mirar fixament les lectures del comunicador, contenint la respiració.

I llavors, fins i tot per la seva sorpresa de jugador, hi va haver un parpelleig d'alguna cosa a través de l'estàtica.

-Segueixin fent això,- va cridar a Wedge i els altres, teclejant bojament al tauler. El parpelleig es va enfortir, es va esvair, es va enfortir de nou.

Es va tallar de sobte. Lando va alçar la vista just a temps per veure un besllum final de pseudomoviment mentre el Destructor Estel·lar s'esvaïa a l'hiperespai.

-Bé, això va ser tot,- va dir en Tycho.

-No estava mirant,- va dir Lando. -Es van endur la corbeta amb ells?

-La van arrossegar a la seva badia i es van anar de seguida,- li va explicar en Wedge. –Vas captar alguna cosa?

-No ho sé.- Lando va teclejar demanant una repetició. -Vegem.

Hi va haver un esclat d'estàtica, i llavors, gairebé enterrades sota del xiuxiueig, podien sentir unes paraules febles.

-... Bla el Cor... zh Vermel... Enviat especial del... Mirant... Enviat aquí... sar a Gen.. El Iblis va acostar... Egoc... Lliga... bla... tre... Imperi i la Nova Repub... sota el ataq... ments Traid... a l'Imperi... no espe... sobreviure. Si la Nova Re... En sost... ta... ions... Alm... Pell... mini... Aband... itiin... mes per trob... peteixo: Parla... nel... Vermel...

L'enregistrament va acabar.

-No hi ha molt allà,- va comentar en Wedge.

-No,- va concedir Lando, -I ara què?

-Millor que tu donis la volta i li portis aquesta gravació al General Bel Iblis,- va dir en Wedge. -Crec que nosaltres ens quedarem aquí fora una mica més.

-En cas que això fos només el primer acte?- va suggerir Lando.

-Mai se sap.

En Lando va clavar la mirada fora on la Corbeta havia perdut la seva carrera cap a la seguretat, un calfred desagradable li va pujar per la columna. Tot aquest assumpte era molt similar, de fet horriblement similar, a la carrera que la nau consular de la Princesa Leia Organa havia perdut amb el destructor estel·lar de Darth Vader sobre el planeta Tatooine fa gairebé dues dècades. Havia estat un carreró sense sortida en el forcejament contra la tirania de l'Imperi, encara que ningú ho havia sabut en aquell moment.

I ara, aquí sobre Morishim, la mateixa escena acabava de repetir-se. Podria haver-hi una mica d’iguals conseqüències darrere?

-Wedge?

-Sí?

-No hi va haver, per casualitat -va titubejar Lando, tement que això fos a sonar ximple- alguna càpsula d'escapament llançada per la Corbeta?

-En realitat, això va ser el primer en el que vaig pensar,- li va explicar en Wedge sòbriament. -Però no, no hi havia.

-No vaig pensar que hi hagués,- va dir Lando, sacsejant els records del passat. La història mai es repetia de veritat, després de tot. Les possibilitats eren que en Janson hagués encertat: un simple robatori-i-deserció.

Les possibilitats eren també que cap d'ells mai ho sabria amb seguretat.

 

***

Oficialment, el planeta es deia Muunilinst, extraoficialment, era conegut per molts com Dinerlàndia *. I si Bastió era el centre polític de l'Imperi, Muunilinst era el seu nucli financer.

Les raons pel seu estatus eren moltes i variades, una llarga història que datava de molt enrere en els dies de l'Antiga República. El fet que encara retenia el seu paper en aquests temps més foscos era tant un triomf de la inèrcia i l'hàbit com ho era de les dues Plataformes de Defensa Golan III que traçaven les seves mandroses òrbites a les altures sobre els seus caps.

Aturat a la finestra de la sala de conferències, en Pellaeon va mirar amunt mentre una de les plataformes passava davant del sol de Muunilinst, momentàniament disminuint la seva llum. Quan la capital Imperial va ser mudada a Bastió, va recordar, el Moff Disra havia intentat fer transferir aquests dos Golan III allà també, argumentant que el centre governamental de l'Imperi mereixia més protecció que els giradors de crèdit. Havia estat un dels rars càlculs erronis d’en Disra, i una de les seves més vergonyoses derrotes polítiques.

Darrere en Pellaeon, algú va tossir discretament.

-Sí?- va preguntar en Pellaeon, donant-se la volta per enfrontar-se de nou a la taula.

Els sis oficials d'antiguitat reunits al voltant de la taula estaven retornant-li la mirada.

-Presumeixo, Almirall,- va dir en veu baixa l'Alt General Suit Ramic, -que aquest no és simplement un suggeriment hipotètic. Vostè i els Moffs ja han acordat aquesta oferta, no?

Per un moment en Pellaeon va estudiar la cara de l'altre. El General Ramic, comandant d'un dels Golans de dalt, era l'home més antic de la força de defensa de Muunilinst, tant en experiència com en rang. Si escollia resistir-se al proposat acord de pau, els altres probablement s'alinearien darrere seu.

Però no. La pregunta no havia estat un desafiament, només una simple pregunta.

-Els Moffs l'han aprovat, sí,- va dir. –Per si serveix, ells no estaven gens més contents amb la idea del que cap de la resta ho estem.

-Vaig creure que va ser vostè qui va fer la proposta,- va interposar el General Jaron Kyte, amb la veu i els ulls enfosquits per la sospita. -Com pot dir ara que s'oposa?

-No he dit que m'oposi,- el va corregir en Pellaeon. –He dit que no m'agradava. En la meva opinió professional, simplement no ens queda cap altra opció.

-Tenia la impressió que teníem nous sistemes i efectius revolucionaris llestos per ser posats en línia,- va dir en Ramic.

Amb sincronia perfecta una de les llums al comunicador d'en Pellaeon va començar a parpellejar.

-Alguns d'aquests sistemes no han demostrat ser tan funcionals com els seus dissenyadors havien esperat,- va dir en Pellaeon, caminant fins al seu seient i ajupint-se per prémer el botó de confirmació. Pel que fa als efectius, una part ha estat contaminada per activitat decididament traïdora. -Enfront d’en Pellaeon la porta de conferències es va obrir, i un home prim que vestia el tradicional mantó i el pendent de banquer muunilinstiní va entrar.

La seva reacció a la sala plena d'oficials podria haver estat interessant, però en Pellaeon no l’estava mirant. Els seus ulls estaven en canvi en els mateixos oficials, mentre les seves expressions de sorpresa o indignació per l'acusació vetllada van ser interrompudes per aquesta intrusió inesperada. Es van tornar, la majoria d'ells evidentment irritats, per veure qui era el que havia presumit de ficar-se en els assumptes de la Flota.

I a mig camí del costat esquerra de la taula, el General Kyte es va sobresaltar.

No va ser una gran reacció, a penes més que una sacsejada del cap i una passatgera expressió d'impressió en la seva cara abans que recuperés el control. Però contra el fons de la curiositat més o menys indiferent dels altres, destacava com un far en una badia de desembarcament.

-Ah, Lord Graemon,- va dir en Pellaeon, enfocant-se per fi en el banquer. -Gràcies per haver vingut. Si m'espera allà a l'altra sala, l’atendré en breu.

-Com desitgi, Almirall Pellaeon,- va dir en Graemon. Els seus ulls, va notar en Pellaeon, es van fixar en Kyte un cop mentre creuava a la càmera interna i desapareixia dins.

-I què va ser tot això?- va preguntar en Ramic.

L'home era subtil, cert; clarament, havia reconegut que la interrupció del banquer no havia estat completament una coincidència: -Estava parlant de traïció,- va dir en Pellaeon, indicant amb una mà la càmera interna. -Lord Graemon és un dels fils en aquesta teranyina.

Una nova onada de sorpresa va passar sobre la resta de la taula, però el mateix Ramic ni tan sols es va emprenyar.

-Pot demostrar això?- va demanar.

-Prou,- va dir en Pellaeon. -Ell és un dels homes de diners que ajuda a desviar fons Imperials a un consorci que està construint les Aus de Presa que ara estan complementant als més tradicionals caces estel·lars classe-TIE a bord de les nostres naus.

-Jo no veig cap traïció en això,- va respirar algú. -Em sembla que l'Imperi està obtenint el valor dels seus diners amb aquestes Aus de Presa.

-La traïció està en el fet que el tracte ha estat realitzat per fora dels canals apropiats,- va dir en Pellaeon. -I en el fet que certs alts oficials Imperials estan succionant un percentatge significant d'aquests fons per als seus guanys personals.

Deliberadament, va tornar la mirada a Kyte.

-I en el fet que el tracte inclou el lliurament d'equip i personal Imperial a diverses bandes de pirates.

En Kyte li va aguantar la mirada sense retrocedir, però la seva cara va empal·lidir notòriament. En Pellaeon ho sabia, està bé, i ara en Kyte sabia que ell ho sabia.

-I com espera que el seu tractat amb la Nova República detingui això?- va preguntar en Ramic.

-La cooperació i les línies de comunicació obertes ens permetran rastrejar més eficaçment als participants,- va dir en Pellaeon. -I aquests participants ja no podran fingir que estaven merament fent els assumptes de l'Imperi en la seva pròpia, diguem, forma creativa.

-Llavors sospita que alguns a la Flota estan involucrats?- va preguntar un dels altres.

-No ho sospito,- va dir en Pellaeon. -Ho sé.

Per un llarg moment ningú va parlar. En Pellaeon va deixar passar i endurir-se el silenci, llavors va assenyalar als datapads davant d'ells.

-Però aquest no és el problema aquí avui. El problema és la proposta del tractat de pau, i si la recolzen. Suggereixo un recés d'una hora perquè tinguin temps de considerar totes les ramificacions. Discuteixin-lo entre vosaltres si ho desitgen; Jo seré aquí si tenen alguna pregunta que vulguin fer-me en privat.

Els va mirar a cada un per torns.

-Al final d'aquesta hora ens tornarem a reunir, i esperaré les seves respostes. Alguna pregunta final? Bé, llavors, poden retirar-se.

Es va tornar de nou cap a la finestra, donant-li l'esquena a la taula, mentre ells recollien els seus datapads i datacards i sortien calladament de la cambra. La porta es va tancar, i en Pellaeon va prendre alè acuradament.

-Els seus comentaris?- va preguntar, donant-se la volta altra vegada.

En Ramic no s'havia mogut del seu seient.

-Discrepo completament,- va dir bruscament l'alt general. -La Nova República va a autodestruir-se vostè ho sap i jo ho sé. Les úniques preguntes són com de violenta serà l'explosió i si el detonant serà aquest assumpte de Caamas del qual seguim escoltant o alguna cosa més. No hi ha necessitat que ens humiliem davant dels alienígenes i amants dels extraterrestres d'aquesta manera.

-Entenc la seva posició,- va dir en Pellaeon. -És aquesta la seva paraula final?

Els prims llavis d’en Ramic van comprimir-se breument.

-Jo no suporto el seu tractat, Almirall,- va dir, posant-se dempeus. -Però sóc un oficial Imperial, i obeiré els meus superiors. Vostè i els Moffs s'han posat d'acord, si i quan es doni l'ordre de cessar les hostilitats, jo l'obeiré.

Una part del pes a les espatlles d’en Pellaeon es va alleujar una mica.

-Gràcies, general,- va dir en veu baixa.

-Agraïu-lo a la meva família i a la seva història de servei orgullós,- va contraposar en Ramic. -Ells són els que em van instal·lar el sentit del deure i la lleialtat.- Va baixar la mirada a la taula i es va posar a reunir les seves datacards. -Creu que la Nova República acceptarà la seva oferta d'una reunió?

-Ho esbrinarem prou aviat,- va dir en Pellaeon. -El Coronel Vermel ha d'estar arribant al sistema Morishim ara.

-Sí,- va murmurar en Ramic. Es va encaminar cap a la porta, es va aturar i es va girar. -Està segur que hi ha bandes de pirates involucrades en tot això?

-No hi ha cap dubte en absolut,- li va assegurar en Pellaeon. -Pel que he pogut esbrinar, estan sent contractades per atacar embarcaments especificats de la Nova República. Es queden amb el botí, l'Imperi aconsegueix un grau de confusió i consternació en la Nova República i els socis en les ombres, sabent quins embarcaments van a ser atacats, guanyen diners en els negocis i intercanvis d'influències.

En Ramic va arronsar les espatlles.

-A part d'això últim, sembla una activitat privada perfectament raonable.

-Potser,- va concedir en Pellaeon. -El problema és que les decisions fonamentals sobre els embarcaments que seran atacats vénen dels socis en les ombres, no de l'Alt Comandament o Intel·ligència Imperial. I hi ha també forts indicis que les cèl·lules dorments que el Gran Almirall Thrawn va crear estan sent buidades per proporcionar tripulants a les bandes.

-Si és que aquelles al·legades cèl·lules dorments realment existeixen,- va retrunyir Ramic. -Mai vaig estar molt convençut.

-Si els soldats no vénen de les cèl·lules dorments, llavors els conspiradors estan aconseguint-los d'alguna altra banda,- va dir en Pellaeon. -L'única altra opció és que estiguin succionant-los de les forces de línia regulars.

La cara d’en Ramic es va endurir.

-Si estan fent això, jo personalment l’ajudaré a escorxar als perpetradors. No tenim prou soldats i tripulants per començar.- Els seus ulls es van estrènyer lleugerament. -I quin de nosaltres sospita que estigui en això amb Lord Graemon?

-El General Kyte va ser l'únic que va reaccionar a la seva entrada,- va dir en Pellaeon. -Com a tal, ell és el meu principal sospitós. Amb sort, pot espantar-se i portar el meu equip d'Intel·ligència a alguns dels altres involucrats.

-En Kyte no s'espantarà,- va dir en Ramic. -Però pot considerar prudent alertar-los.

-De qualsevol manera em servirà,- va dir en Pellaeon. -Ara, si em disculpa, necessito passar uns minuts amb Lord Graemon.

-Tirant d'un altre fil de la teranyina?

En Pellaeon va somriure severament.

-Una cosa així. El veuré a vostè i als altres en una hora.

-Molt bé, senyor.- Per un moment en Ramic li va estudiar la cara. -Encara que, li aconsellaria que sigui acurat. Cada teranyina té alguna cosa desagradable al centre... i qualsevol que estigui al mig d'aquesta podria bé decidir que amb un tractat de pau en camí l'Imperi ja no necessita un Comandant Suprem de la Flota. Especialment un que està arrencant trossos a la seva teranyina.

En Pellaeon va mirar a la sala on Lord Graemon esperava.

-Sí,- va dir en veu baixa. -Se m'ha ocorregut aquesta idea.

  

***

La porta secreta es va obrir, i en Disra va alçar la vista mentre en Tierce entrava a la cambra.

-I doncs? -va demanar. -Vostè té notícies d’en Dorja?

-Finalment, si.- va assentir Tierce. -Informa que la missió va tenir més o menys èxit.

-Més o menys?

En Tierce va arronsar les espatlles.

-Dorja va dir que tenia un bloqueig d'interferència funcionant en el moment en què va emergir de l'hiperespai. Però que una part del senyal del Coronel Vermel podria haver travessat abans que portés la seva Corbeta a bord.

En Disra va xiuxiuejar entre dents.

-Descuidat.

-Aquesta observació ja li ha estat expressada pel nostre Gran Almirall,- va dir en Tierce. -Hi havia alguns ala-X i un iot no identificat sortint de Morishim que estaven per casualitat en el vector d'entrada de la Corbeta quan va sortir de l'hiperespai.

En Disra va esbufegar.

-En la meva experiència, els ala-X no apareixen en cap lloc per casualitat.

-Coincideixo,- va dir en Tierce. -La meva suposició és que d'alguna manera van detectar a les naus entrants i van sortir a fer una ullada. Possiblement usant el vell centre espia Imperial que vam abandonar a la superfície, encara com ho hauran localitzat, no ho sé.

-Tenia en Dorja alguna idea de quant del missatge d’en Vermel podria haver passat?

-Unes poques paraules com a màxim,- li va assegurar en Tierce. -I això suposa que una o més de les naus pròximes a més tingués l'equip apropiat, el que és improbable.

En Disra va pensar un moment.

-Sí,- va concedir. -I tot si ho van fer, unes poques paraules no captaran l'atenció de ningú. Ningú que compti, almenys.

-Especialment considerant quantes altres crisis estan a punt de caure'ls sobre els seus caps,- va convenir en Tierce.

-Correcte,- va dir en Disra. -Què li va demanar a Dorja que faci amb la nau i la seva tripulació?

-Ell està actualment de camí de tornada cap a aquí, fent una ràpida interrogació de camí. La major part de la tripulació, sospito, no tindrà cap idea de quina era la missió d’en Vermel, a aquests podrem tornar-los al servei amb vagues indicacions de què en Vermel planejava alguna mena de traïció. Quant al propi Vermel -Va arronsar les espatlles. -He pensat que el podríem tancar en algun lloc tranquil de moment. Podríem trobar-li utilitat més endavant.

-Sona raonable,- va dir en Disra. -Alguna notícia d’en Trazzen i els altres?

-Hem rebut el seu últim informe programat,- va dir en Tierce. -Estaran fora de contacte d'ara endavant fins que siguin convocats.

-Um,- va grunyir en Disra. Tot semblava anar segons el pla.

I no obstant això, tot això sobre Vermel i el seu missatge possiblement filtrat li molestava d'alguna manera. Segurament ningú podria haver captat res d'ell, i tot i que ho haguessin fet, segurament ho haurien desestimat com contrabandistes o un simple intent de robatori-i-deserció que no va funcionar.

-Se m'acut, Major,- va dir a poc a poc, -que potser hem d’empènyer una mica el nostre itinerari. Per si de cas.

Hi va haver un llarg moment de silenci.

-Suposo que això seria possible,- va dir en Tierce. -Però realment no crec que sigui necessari. Ningú va a prestar molta atenció a l'incident de Morishim.

En Disra el va mirar fixament i durament.

-Està vostè segur d'això?

En Tierce va esbossar un prim somriure.

-Ho garanteixo.

  

***

L'enregistrament es va reproduir fins al final per tercera vegada, i finalment el general Garm Bel Iblis el va apagar.

-Gairebé tan clar com el fang tèrbol,- li va comentar a Lando. -No obstant això, hauria apostat que no podria haver obtingut ni tan sols això a través de tot aquest bloqueig. Ben fet.

-Només desitjaria haver-hi aconseguit més,- va dir Lando. –En Janson va pensar que probablement es tractava d'un robatori-i-deserció que va sortir malament.

-Sí, s'assembla a això,- va dir en Bel Iblis, tocant-se pensativament el bigoti. -Però d'alguna manera no crec que ho hagi estat.

Lando el va mirar.

-Llavors què va ser?

-Encara no ho sé,- va dir Bel Iblis. -Però consideri els fets. L'Imperi ja gairebé no té prou Destructors Estel·lars Imperials restants com per a usar-ne un en una simple missió de persecució. I el volien viu, i volien assegurar-se que no parlés amb ningú.

-I sabia que vostè hi era aquí,- va assenyalar Lando. -Gairebé es pot sentir les paraules 'General Bel Iblis' allà.

-Sí,- va convenir Bel Iblis. -No obstant això seguir el rastre del meu parador ja no és tan difícil. Ja no ens mantenim tan en secret com fa cinc anys.

Es va girar sobre el seu ordinador i va començar a prémer botons.

-Em sembla que també es pot sentir esmentar el nom 'Vermel'. Si recordo correctament, hi havia un oficial Imperial d'aquest nom en el personal de l'Almirall Pellaeon.

En Lando va mirar pel finestral baix a la corba del planeta, i a les distants brillantors dels ala-X que encara volaven en cercles en la distància.

-Em sembla que això li agregaria pes a la teoria de la deserció,- va suggerir. -No voldrien matar algú d'aquest rang immediatament, i certament no voldrien que nosaltres sabéssim que ho havia intentat.

-Potser.-En Bel Iblis es va acostar a la pantalla. -Sí, aquí està. Coronel Meizh Vermel!

Lando va estendre les mans.

-Ja ho té, llavors.

En Bel Iblis es va tocar el bigoti de nou.

-No,- va dir a poc a poc. -Els meus instints encara diuen que no. Per què fer servir una corbeta Corelliana si anaves a desertar? Per què no quelcom més ràpid o millor armat? O que requerís una tripulació més petita, llevat que tots els cent i escaig tripulants estiguessin desertant junts?

-No ho sé.

-Jo tampoc ho sé.- En Bel Iblis va treure la Datacard de l'enregistrament d’en Lando. -Però crec que faré unes quantes còpies d'això i veuré si puc esbrinar-ho.

En Lando va alçar una cella.

-En tot el seu copiós temps lliure?

El general va arronsar les espatlles.

-He estat necessitant un hobby de qualsevol forma.

* N. del T.: Moneyland en anglès sona més o menys semblant a Muunilinst.

 Següent