Espectre del Passat (VII)

Anterior 

CAPÍTOL 7

La Gran Cambra d'Assemblea del Senat de la Nova República s'havia completat només tres mesos abans, la seva construcció deguda a la necessitat després que les bombes d’en Kueller havien afeblit massa l'estructura de la vella Sala del Senat per reparar-la. I encara hi havia detalls que faltaven per acabar, l'efecte global era tan impressionant com els seus dissenyadors havien promès. El vell arranjament, amb els seients dels delegats col·locats en semicercles concèntrics, descendint cap a una tarima elevada al centre, havia estat reemplaçat per una sèrie de blocs de seients de mida i forma variable, connectats entre si per curtes escales o rampes que havien col·locat aparentment a l'atzar, però que mantenien una gràcia i estil consistent. Separant els grups de seients hi havia panells de vidre clars, o gelosies tallades, o meres baranes curtes i un metre o dos d'alçada vertical, a on la imaginació dels dissenyadors els havia portat. Cada bloc de seients tenia una vista lliure d'obstacles de la tarima central, així com una pantalla que podia ajustar-se per a mostrar-la o una vista més de prop de la tarima o qualsevol dels altres blocs de seients a la cambra.

De moltes maneres el lloc li recordava a la Leia el magnífic teatre Corioline Marlee a Alderaan, un famós palau de les arts que sempre havia estat sinònim en la seva ment de cortesia, cultura, i civilització. Havia estat la seva secreta esperança que el disseny similar de la Gran Cambra ajudaria a encoratjar aquestes mateixes qualitats en els senadors que es congregaven allà.

Però per ara, almenys, clarament aquest no seria el cas.

-Deixeu-me estar segur que ho entenc, President Gàvrisom,- va dir una veu aspra opquis pel sistema de so de la càmera. -Està dient que els bothans van ser la clau de la destrucció de Caamas i el gairebé genocidi comès contra el poble caamasi. I no obstant això al mateix temps ens demana que no busquem justícia per aquest odiós acte?

-Això no és el que he dit, senador,- va dir suaument el president Ponc Gàvrisom, sacsejant la cua un cop i recolzant-se contra les potes del darrere. -Permetin-me repetir-ho. Un petit grup, un petit grup, de bothans encara no identificats van estar involucrats en aquesta tragèdia. Si poguéssim esbrinar els seus noms, certament aplicaríem tot el pes de la justícia com sé que tots busquem. Fins llavors, però, simplement no pot fer-se res.

-Per què no?- va demanar una alienígena amb el cabell verd-blavós llanut i cara llarga i prima. Una forshul, la Leia la va identificar temptativament, representant els vuitanta-set mons habitats del sector Yminis a la Vora Exterior. -El conseller Fey’lya no nega que els bothans estiguessin involucrats. Bé, llavors: deixin que siguin castigats degudament per aquesta monstruosa taca contra la civilització galàctica.

La Leia va mirar a través de la tarima a Borsk Fey’lya, assegut a l'altre extrem de la fila corba d'Alts consellers. L'expressió i pelatge del bothan estaven sota un rígid control, però els seus sentits Jedi no van tenir cap problema a captar el tumult d'ansietat darrere de la seva cara. Havia tingut, ella sabia, una llarga conversa amb els caps dels Clans Combinats de tornada a Bothawui just abans d'aquesta reunió. Per la duresa de la seva expressió, ella va suposar que la conversa no havia anat bé.

-Entenc els seus sentiments, Senadora,- va dir en Gàvrisom. -No obstant això, he d'assenyalar que les pautes legals de la Nova República no són iguals que els codis tradicionals de justícia forshuliri.- Va estendre les ales plegades sobre la seva llarga esquena i les va portar davant d'ell. Les puntes de les seves plomes prènsils van pressionar una de les tecles del faristol, i una secció de la legislació criminal de la Nova República va aparèixer a la pantalla sobre el seu cap. -Aquestes pautes no ens permeten castigar tot el poble bothan pels crims d'uns pocs.

-I per què no coneixem les identitats d'aquells supòsits pocs?- va exclamar el Senador ishori. -Veig al conseller Fey’lya assegut a la seva dreta. Què té ell a dir sobre tot això?

En Gàvrisom va girar el cap per mirar sobre la seva creu en Fey’lya.

-Conseller Fey’lya, vol respondre?

Visiblement donant-se valor, el bothan es va posar dempeus.

-Entenc l'enuig que aquesta revelació ha causat en molts de vostès,- va dir. -Els hi asseguro que nosaltres els líders dels clans bothans sentim el mateix enuig, i el mateix desig que els perpetradors d'aquest terrible crim siguin portats a la justícia. I els hi asseguro que si sabéssim exactament qui van ser aquests perpetradors, ja ens hauríem ocupat d'ells fa temps. El problema és que no ho sabem.

Hi va haver un curt crit trinant. Per reflex, la Leia va saltar, tardanament identificant el so com l'esgarrifós equivalent ayrou d'un esbufec ​​escèptic.

-Espera que el creguem?

-President Gàvrisom, li demanaria que una vegada que més li recordés al Senador del sector Moddell que no faci aquest soroll!- una altra Senadora va interrompre enutjada. -Els harmònics ja m'han fet perdre dos ous aquesta temporada, i si no puc covar els meus colomins anuals a temps, perdré el meu estatus i qualsevol possibilitat de reassignació per la meva assemblea de sector.

-Si fos per mi, això seria un alleujament,- va interposar algú més abans que en Gàvrisom pogués respondre. -Alguns de nosaltres estem excepcionalment cansats que els seus preciosos ous siguin usats com una excusa per a tot el que a vostè no li agrada.

Les puntes de les ales d'en Gàvrisom van tocar una tecla, i la veu va ser silenciada quan el sistema de so es va apagar. Durant un altre minut les veus enfadades van continuar sentint-se, fent ressò indistintament des de diversos sectors de la cambra, abans de finalment callar-se reticentment quan els participants van comprendre que cap de les seves estocades verbals estava arribant als seus designats destinataris. En Gàvrisom va esperar altres pocs segons abans de tornar a encendre el sistema de so.

-El Pròleg de l'Estatut de la Nova República,- va dir en veu baixa, -exhorta a tots els mons membres a comportar-se entre si d'una manera acceptable i civilitzada. Deuen els membres d'aquest Senat ser considerats a un nivell inferior?

-Vostè parla de civilització, President Gàvrisom,- va dir obscurament un bagmim alt. -Com podem nosaltres del Senat de la Nova República considerar-nos civilitzats si no mostrem la nostra repugnància per l'horrible crim comès contra els caamasi?

La Leia va aclarir-se la seva gola.

-Puc recordar al Senat,- va dir ella, -que qualsevol quin sigui el paper que algun grup de bothans pugui haver representat, no hi ha cap indici que cap d'ells hagi realment participat en la destrucció de Caamas. El que, al meu entendre, hauria de ser el punt focal del nostre ultratge i justícia.

-Intenta llavors excusar els bothans?- va demanar un senador que ella no va reconèixer.

-A més, els perpetradors reals eren indubtablement agents del llavors Senador Palpatine,- va agregar algú més des del costat oposat de la càmera. -Tots aquests agents segurament ja han estat destruïts durant la nostra onerosament llarga guerra contra l'Imperi.

-Esteu segur d'això?- va dringar una altra veu. -Encara estem esbrinant tota la profunditat dels enganys de l'Emperador Palpatine contra els pobles de la galàxia. Qui pot dir que els seus agents no caminen encara entre nosaltres?

-Està acusant algú de nosaltres?

-Si s'exigeix ​​el títol, què significa això per a mi?- l'altre va respondre el foc. -Encara hi ha rumors d’agents Imperials escampats entre nosaltres...

De nou en Gàvrisom va prémer l'interruptor, i de nou el debat es va reduir a veus distants cridant-se inútilment entre si. La Leia va escoltar, el debat en potència esvair-se, i per enèsima vegada agraint a la Força que ella almenys temporalment ja no era més la que estava a càrrec d'aquest manicomi.

Les veus es van esvair en un tens silenci. En Gàvrisom va estrènyer la tecla.

-Estic segur que el Senador del sector Chorlian només estava parlant figuradament,- va dir amb el seu usual equilibri immutable. -De totes maneres, aquest debat ja ha passat el punt d'utilitat i per tant serà suspès de moment. Si el document recuperat per la Consellera Organa Solo pot reconstruir al punt en què puguin descobrir noms, tornarem a obrir la discussió. Fins llavors, hi ha molts altres assumptes que requereixen de la nostra atenció.

Va mirar la pantalla, llavors va mirar amunt a la dreta.

-Començarem amb l’informe del Comitè d'Economia. Senador Quedlifu?

 

***

L’informe del Comitè d'Economia va ser més llarg de l'usual, amb dos projectes de llei elevats a la consideració de tot el Senat. Això en si mateix era bastant inusual: amb cada Senador limitat a introduir un projecte a l'any, i una votació de dalt-a-baix requerida per treure aquest projecte del comitè, la majoria de la legislació proposada mai trobava el suport necessari per arribar a tot el Senat. Només un petit fragment d'aquells pocs, a més, sobrevivien l'escrutini del Senat per convertir-se realment en llei.

Que era precisament com se suposava que el sistema havia de funcionar. Amb ja gairebé mil Senadors, i amb cada un representant de cinquanta a dos-cents mons complets, no hi havia cap forma possible que Coruscant pogués realment tenir cura dels interessos de tots els éssers que constituïen la Nova República. Aquesta última modificació del Senat havia reduït el seu paper a poc més de proveir a la defensa comuna i intervenir en les disputes entre els sectors membres. El govern més comú del dia a dia s'exercia a nivells de sector, sistema, planeta, regió, districte, i local.

Alguns dels Senadors, recordant els dies de glòria de l'Antiga República, rondinaven de tant en tant que el Senat s'havia reduït al que ells veien com poc més que una elaborada societat de debats. Per a la majoria, però, era més vívida la memòria de la dominació de Coruscant durant els dies foscos de l'Imperi. Un govern central relativament feble era exactament el que volien.

Així va resultar que el Comitè d'Economia era l'únic amb algun projecte de llei a introduir o, dit sigui de passada, alguna cosa realment nova als quals informar. En Gàvrisom va circular per la resta dels comitès amb practicada facilitat i els va despatxar, portant la reunió gairebé al tancament en menys de dues hores després que havia començat.

I no obstant això, tot i que la Leia es va unir al flux d'éssers que sortien de la càmera, va sospitar que cap dels senadors o Alts consellers estaria ocupat amb els seus assumptes de costum aquesta tarda. Caamas seria el pensament en les ments de tots. Caamas, i Justícia.

O potser Venjança.

-Sa Altesa?- va cridar una veu temptativa a través del ressò de les converses.

La Leia es va parar i va alçar una mà.

-Per aquí, C3PO.

-Ah,- va dir el droide, obrint-se un temptatiu camí entre el trànsit cap a ella. -Confio que l'assemblea hagi sortit bé?

-Tan bé com pot esperar-se, sota les circumstàncies,- li va explicar la Leia. -Algun missatge dels tècnics sobre la datacard?

-Em temo que no,- va dir C3PO, sonant pesarós. -Però tinc un missatge del Capità Solo. Ha tornat, i l’està esperant.

La Leia va sentir els batecs del seu cor accelerar-se.

-Va dir alguna cosa sobre la seva missió a Iphigin?

-Em temo que no,- es va disculpar de nou C3PO. –Hauria d’haver preguntat?

-No, està bé,- li va assegurar la Leia.

-No semblava estar inclinat a ser massa conversador,- va meditar el droide. -Podria no haver contestat ni que li hagués preguntat.

La Leia va somriure.

-Probablement no,- va convenir, amb cent records afectuosos del seu marit passant a través de la seva ment. Hi havia planejat dirigir-se directament a la seva oficina per classificar una mica de la muntanya de dades que l'esperava en el seu escriptori. Ara, de sobte, va decidir que podia esperar. En Han l'estaria esperant a les seves habitacions.

-Consellera Organa Solo?- va dir una veu al seu costat.

La Leia es va tornar, amb un sentiment d'inquietud caient-li a sobre. Aquesta veu i perfil mental...

I tenia raó. Era de Ghic Dx'ono, el Senador ishori.

-Sí, Senador Dx'ono?

-Puc parlar amb vostè, Alta Consellera,- va dir fermament l'altre. -A la seva oficina. Ara.

-Segur,- va dir la Leia, amb la sensació d'angoixa fent-se més profunda. Les emocions de l'alienígena indicaven inquietud, però això era tot el que ella podia llegir. -Vingui amb mi.

Junts es van obrir camí entre el flux d'éssers, amb C3PO esforçant-se per seguir-los el pas, i van entrar al corbat corredor lateral on els membres de l'Alt Consell tenien les seves oficines. La Leia va albirar en Fey’lya que desapareixia a la seva oficina, abans d’acabar d'envoltar la corba.

La Leia es va aturar en sec, amb un suau crit de sorpresa escapant dels seus llavis abans que ella pogués contenir-lo. Preocupada amb els seus pensaments, i amb la presència una mica dominant d’en Dx'ono al seu costat, no havia estès els seus sentits endavant pel corredor. Tres persones estaven dretes fora de la porta de la seva oficina: un dels ajudants d’en Dx'ono, i dos éssers prims completament coberts per capes encaputxades.

-Volen parlar amb vostè,- va dir Dx'ono asprament. -Parlarà amb ells?

La Leia va empassar saliva, els seus records portant-la enrere a la seva infantesa a Alderaan i al temps en què el seu pare adoptiu Bail Organa l'havia deixat anar amb ell en un viatge privat a les Illes del Sud...

-Sí,- va dir en veu baixa a Dx'ono. -Em sentiré honrada de parlar amb els seus amics caamasi.

 

***

Per la forma en què les reunions del Senat usualment resultaven anar, en Han havia esperat quedar-se encallat a l'oficina de la Leia almenys per una altra hora abans que ella tornés. Va ser per tant una moderada sorpresa que quan tot just s'havia posat còmode a l'oficina interna de la seva esposa, la fluctuació de pressió d'aire desplaçada va anunciar que la porta de l'oficina exterior acabava d'obrir-se.

Va baixar els peus de la cantonada de l'escriptori d'ella i els va recolzar en silenci a terra, es va aixecar igual de silenciosament de la cadira i va anar de puntetes fins a la porta que separava les seccions de l'oficina. En els vells dies, hauria intentat sorprendre-la apareixent de sobte i fent-li una gran abraçada i un petó. Excepte que les seves creixents habilitats Jedi fa molt de temps que feien que intentar acostar-se furtivament a ella fos un exercici bastant fútil.

A més d'això, avergonyir-la amb alguna ximple entremaliadura d'escolar la faria enfadar encara més amb ell que el que probablement ja ho estava sobre el tema d’Iphigin. Especialment si estava acompanyada.

Ho estava. Amb la seva orella premuda contra la porta, podia sentir almenys dues veus més de la de la Leia.

Per un moment es va quedar allà, esperant a veure si ella anava a portar-li als seus visitants o sinó a convidar-lo a què sortís a saludar-los. Segurament ella ja sabia que ell hi era aquí dins. Llevat que preferís que ell es quedés completament fora de la vista...

I llavors, a l'altre costat de la cambra en el seu escriptori, la pantalla de l'intercomunicador es va encendre abruptament.

“-Entengui que no tenim desitjos de crear-li cap problema a ningú,”- algú estava dient. “-Nosaltres no volem venjança, i és massa tard per la justícia.”

Arrufant les celles, en Han va creuar de tornada a l'escriptori. Llavors bé. La Leia volia que ell escoltés la conversa, però no li volia allà fora. O no volia que qualsevol que fos sabés que estaven sent escoltats.

I llavors li va donar la seva primera mirada de prop a la pantalla, i de sobte va entendre la seva reticència. Hi havia dos ishori allà fora... i dos caamasi.

“-No és un assumpte de venjança”,- va insistir un dels ishori. Probablement un senador, va decidir en Han, si l'elaborada trena del fermall a la seva espatlla era alguna indicació. “-I mai és massa tard per la justícia.”

“-No obstant això quin propòsit serviria aquesta anomenada justícia?”- va contraposar en veu baixa un dels caamasi. “-El nostre món està destruït, i som pocs i escampats. Castigar els bothans ens faria estar miraculosament bé de nou?”

“-Potser ho faria,”- va dir l’ishori, començant a alçar la veu. Pensant dur i ràpid, amb aquesta còlera característica ishori que venia de la mà de l’espècie. En Han va fer una ganyota, el record del seu barroer intent de negociació a Iphigin fument-lo dolorosament. “-Si els bothans fossin declarats culpables i forçats a fer reparacions...”

A l'altra banda del tauler, va sonar el comunicador. La cadena de comunicador privat de la Leia, va notar en Han amb molèstia. Just quan la conversa allà fora estava començant a posar-se interessant, però era probablement un dels nens, i ell realment hauria de contestar. Posant el canal de l'intercomunicador a gravar la resta de la conversa que seguia allà fora, el que era probablement il·legal, però a ell no li importava, va emmudir el volum de l'altaveu i va estrènyer la tecla del comunicador.

No eren els nens, ni la Winter, ni tan sols un dels noghri.

-Hola, Solo,- va dir en Talon Karrde. -No esperava trobar-te en aquest canal.

-Igualment,- va dir en Han, arrufant-li el nas al contrabandista. -Com vas aconseguir aquesta freqüència?

-La teva esposa me la va donar, per descomptat,- va dir en Karrde, arreglant-s’ho per veure’s murri i innocent al mateix temps. -Jo la vaig agafar fent autoestop de tornada a aquí des de Wayland en el Salvatge Karrde. Vaig pensar que ho sabies.

-Sí, vaig rebre un missatge ràpid d'ella sobre això,- va dir en Han -Encara que no sabia que li havies tret la seva freqüència privada.

En Karrde va somriure, llavors es va asserenar.

-Tots nosaltres estem de sobte asseguts sobre alguns assumptes altament explosius, amic meu,- va dir. –La Leia i jo vam decidir que podria ser útil que jo pogués posar-me en contacte amb ella, diguem, discretament. Ja t'ha explicat sobre la datacard de Caamas que vam portar de Wayland?

Els ulls d’en Han es van tornar a la pantalla de l'intercomunicador i als dos caamasi.

-No, no he tingut l'oportunitat de parlar amb ella des que vaig tornar,- va dir. -Però dóna la casualitat que ella té un parell de caamasi ara mateix a l'oficina exterior. Juntament amb un parell d’ishori.

En Karrde va xiuxiuejar suaument entre dents.

-Així que els ishori s'estan involucrant. Això significa que els diamales indubtablement vindran per l'altre costat.

-Oh, indubtablement,- va convenir en Han -L'altre costat de què?

-No crec que segueixi sent molt secret,- va dir en Karrde. -Almenys no en els exaltats nivells pels quals circules per aquests dies. Estic segur que la Leia t'ho explicarà en detall més tard, però l'última línia és que hem descobert que va ser un grup de bothans fins ara no identificats els que van sabotejar els escuts de Caamas en la vigília de la seva destrucció.

En Han va sentir un nus a l'estómac.

-Genial,- va grunyir. -Genial. No hi ha prou gent allà fora que ja odiï als bothans. Això és el que necessitem.

-Estic d'acord,- va dir en Karrde. -Espero que el Senat estigui a l'altura de la tasca de mantenir això sota alguna semblança de control. La raó principal per la qual trucava era per explicar-li a la Leia que el nostre amic Mazzic ha agafat en Lak Jit, el devaronià que realment va trobar la datacard. El tenim tancat, i el mantindré allà tant de temps com ella em demani. Desafortunadament, sembla que ell ja ha corregut la veu fins on els seus peuets i el flux de crèdits el van portar. No crec que hi hagi cap oportunitat de mantenir aquest assumpte en privat dins de la jerarquia de la Nova República.

-Sí, està bé, les coses estaven avançant massa bé de qualsevol manera,- va dir agrament en Han -Gràcies.

-Quan sigui,- va dir en Karrde suaument. -Saps que sempre estic al teu servei.

-Això és bo-, va dir en Han -Perquè tinc un altre problema que m'agradaria que abordessis.

-Segur. Efectiu o a compte?

-Vam tenir una petita correguda amb alguns pirates a Iphigin,- va dir en Han, ignorant la pregunta. -Una horda de bona mida: tenien un creuer de batalla Kaloth, un parell de canoneres corellianes, i alguns caces estel·lars Corsari.

-Un grup ben proveït,- va convenir en Karrde. -D'altra banda, series un ximple si ataques un lloc com Iphigin sense suficient poder de foc per poder fer la feina.

-De totes maneres em va sorprendre una mica,- va dir en Han -Però aquí està el més peculiar. En Luke diu que el creuer de batalla tenia clons a bord.

L'expressió d’en Karrde no va canviar, però les arrugues a les cantonades dels seus ulls es van estrènyer notòriament.

-Ho diu, no,- va dir. -Alguna idea de quin tipus de clons?

-No ho va dir,- va dir en Han -Alguna vegada vas sentir parlar d'una banda pirata que usés tripulants clonats?

-No que pugui recordar,- va dir en Karrde, acariciant-se la barba pensativament. -La meva suposició seria que són sobrants d'aquesta gran ofensiva Imperial de fa deu anys. El Gran Almirall Thrawn va tenir la Muntanya Tantiss prou temps per haver tret molts d'ells.

-Llavors, què estan fent amb una banda pirata?- va persistir en Han -No creus que el que queda de l'Imperi voldria quedar-se amb ells?

-Punt al teu favor,- va concedir en Karrde. -D'altra banda, potser han decidit que és més efectiu fer-los contractar per una o més bandes com a consellers o guerrers d'elit. Potser a canvi d'una mà a l’hora d'escollir els seus blancs, o sinó una porció del pillatge.

-Podria ser,- va dir en Han -També podria ser que algun grup pirata ha trobat el seu propi subministrament de cilindres de clonació.

El llavi d’en Karrde va tremolar.

-Sí,- va convenir severament. -Aquest podria ser un cas plausible.

-Llavors què farem al respecte?

-Suposo que serà millor que ho investigui,- va dir en Karrde. -Veuré el que puc trobar.- Va alçar lleugerament una cella. -Efectiu o a compte?

En Han va girar els ulls. Cada vegada que pensava que en Karrde podria realment estar a punt de fer alguna cosa noble i sacrificada, l'altre sempre trobava una forma de recordar-li al Han que la seva relació amb la Nova República era estrictament professional.

-Em rendeixo,- va dir. -Què caldria per portar-te al nostre costat, de qualsevol forma?

-Oh, no sé,- va dir en Karrde considerant-lo. -Què va fer falta per allunyar-te de la vida descuidada d'un comerciant independent?

En Han va fer una ganyota.

-La Leia,- va dir.

-Exactament,- va dir secament en Karrde. -Ara, si ella tingués una germana... no crec que la tingui, oi?

-No que jo sàpiga,- va dir en Han -Encara que amb la família Skywalker mai se sap.

-No vaig a contenir la meva respiració,- va dir en Karrde. -Llavors posarem això a compte. Podem fixar el preu més tard.

-Ets tot cor.

-Ho sé,- va dir en Karrde. -A qui he d’informar, a tu o al Luke?

-Millor a mi,- va dir en Han -Luke pot estar fora de contacte; se n'ha anat en la seva pròpia petita cacera de pirates.

-Realment,- va dir en Karrde, arrufant les celles. -Darrere de qui va, si puc preguntar?

-La banda Cavrilhu. Va rebre d'Intel·ligència de la Nova República la ubicació d'un dels seus forats amagats, és un cúmul d'asteroides en el sistema Kauron, i va decidir ficar-se furtivament i fer una ullada.

-Ja veig,- va dir en Karrde. -Massa tard per cridar-lo de tornada, suposo?

-Probablement,- va dir en Han -No et preocupis, en Luke pot tenir cura de si mateix.

-Aquesta no era la part que em preocupava,- va dir en Karrde. -Estava pensant més aviat com la seva aparició sobtada podria espantar el subsòl on no podem arribar a ells en absolut.

-Bé, si s'espanten tan fàcilment, no poden ser una gran amenaça, no?- va suggerir en Han.

-Suposo que aquesta és una forma de veure-ho.- En Karrde va fer una pausa, i una ombra va semblar passar-li per la cara. -Parlant d’en Luke, com li va en aquests dies?

En Han va estudiar al contrabandista, intentant desxifrar el seu sobtat canvi d'expressió.

-Bé, suposo,- va dir cautelosament. -Per què?

-Un sentiment,- va dir en Karrde. -Mara ha estat estranyament inquieta darrerament, i semblava una mica susceptible durant algun temps després que ens vam trobar amb la Leia a Wayland. Vaig pensar que podria tenir alguna cosa a veure amb ell.

-És curiós que ho mencions,- va dir en Han, gratant-se la barbeta pensativament. -Vaig obtenir aquest mateix sentiment sobre en Luke l'última vegada que li vaig esmentar la Mara. Coincidència?

-Potser,- va dir en Karrde. -D'altra banda, ells dos són bastant perceptius a la Força. Potser hi ha alguna cosa que passa allà que els dos estan sentint.

-Podria ser,- va dir a poc a poc en Han -No obstant això, això no explicaria allò altre pel que en Luke semblava estar passant a Iphigin. O si? Aquests clons, potser?

En Karrde va arronsar les espatlles.

-Intentaré parlar amb ella sobre això. Potser trobem una forma d'ajuntar-los a tots dos.

-Sí, fa temps que no parlen,- va convenir en Han -Intentaré estovar en Luke d'aquest costat quan torni.

-Està bé,- va dir en Karrde. -Mentrestant, millor que m'ocupi d'aquest assumpte pirata. Digues adéu a la Leia per mi, si no és molèstia, i digues-li que estaré en contacte.

-Segur,- va dir en Han -Bona cacera.

En Karrde va somriure, i la pantalla es va posar en blanc.

En Han es va recolzar a la cadira, mirant obscurament a res en particular. Caamas. Era, com li havia dit a Karrde, just el que la Nova República necessitava ara.

Perquè no era només Caamas, encara que Caamas per si mateix era certament prou dolent. El problema era que portar a Caamas de nou a la llum anava a reflotar records d'altres mil atrocitats que havien estat infligides per un o altre grup al llarg dels anys. Velles rancors, vells feus, vells conflictes, la galàxia estava plena d'ells. Era el que havia fet possible a gent com en Karrde, i ell i en Chewie, per això guanyar-se bé la vida fent contraban. Hi havia tants bàndols de tants conflictes als que els contrabandistes els hi podien vendre coses.

Per l'últim parell de dècades la necessitat d'una resistència comuna a l'Imperi havia mantingut a la majoria d'aquests ressentiments enterrats sota la superfície. Però ja no. L'amenaça Imperial era ara tan petita que gairebé era risible. Si aquest assumpte de Caamas feia sortir a tots aquests vells problemes bullint de nou a la superfície...

Va començar a aixecar-se quan la porta a la seva esquerra es va obrir amb un xiuxiueig.

-Hola,- va dir la Leia suaument quan va entrar a la cambra.

-Ah. Hola,- va dir en Han, posant-se precipitadament dempeus i fent una mirada tardana a la pantalla de l'intercomunicador. Absort primer amb en Karrde i llavors amb els seus propis pensaments, ni tan sols havia notat que els convidats de la Leia se n'havien anat. -Ho sento, m’he distret.

-Està bé,- va dir la Leia, posant-se en els seus braços per a una abraçada ràpida.

O no tan ràpida. Es va quedar allà, estrenyent-se contra ell, abraçant-lo fort.

-Acabo de parlar amb en Karrde,- va dir en Han, amb el seu cabell fent-li pessigolles als llavis. -Ell em va explicar el que veu esbrinar sobre Caamas.

-Estem en problemes, Han,- va dir la Leia, amb la veu emboçada per la seva camisa. -No s'han adonat encara, la majoria d'ells. Però aquesta podria ser la major amenaça que la Nova República ha enfrontat mai. Podria literalment trossejar-nos.

-Tot anirà bé,- la va tranquil·litzar en Han, sentint-se una mica cregut tot i la gravetat del moment. La majoria dels Senadors allà no havia descobert el perill de l'afer de Caamas, però ell ho havia fet. –Vam superar aquella rebel·lió a Almània, no?

-No és el mateix,- va dir la Leia. –En Kueller era un home amb problemes assotant-lo tot al seu voltant, i la Nova República estava intentant aturar-lo sense que li semblés a tots que ens estàvem tornant una nova versió de l'Imperi. El que Caamas farà és polaritzar la gent bona i honesta, tots els que autènticament volen justícia però difereixen violentament sobre el que creuen que aquesta justícia ha de consistir.

-De totes maneres estarà bé,- va insistir en Han, prenent-la pels avantbraços i apartant-la prou per mirar-li fermament als ulls. -No ens rendim abans de començar, d'acord?

Es va aturar, amb una horrible sospita sobtada empipant-lo.

-Tret que,- va agregar a poc a poc, -ja hagi acabat. Saps alguna cosa que jo no?

-No ho sé,- va dir la Leia, apartant els ulls de la seva mirada. -Estic sentint alguna cosa sobre els propers dies. Un, no sé, un punt de crisi, suposo, on alguna cosa summament important pot anar per qualsevol de dos camins.

-Sobre Caamas?- va preguntar en Han.

-No ho sé,- va sospirar la Leia. -He intentat meditar, però fins ara no he pogut aconseguir res més. Tot el que sé és que va començar quan jo em vaig trobar amb en Karrde a Wayland i vam llegir la datacard de Caamas.

-Mm-, va dir en Han, desitjant ara haver intentat persuadir en Luke a no fer la seva cacera privada de pirates. Ell podria haver ajudat a la Leia a enfocar aquest sentiment seu. -Bé, no et preocupis, ho aconseguiràs. Una mica de temps de tranquil·litat, una mica d'afecte marital, i totes les peces encaixaran soles en el seu lloc per a tu.

La Leia li va somriure, una mica de la tensió va deixar la seva cara quan ho va fer.

-És això el que vols ara mateix? Una mica d'afecte marital?

-El primer que vull és treure't d'aquí,- li va dir en Han, prenent-la del braç i encaminant-se cap a la porta. -Necessites una mica de pau i quietud, i un cop els nens tornin de les seves classes, hi haurà molt poc d'això. Aprofitem mentre puguem.

-Sona bé per a mi,- va sospirar la Leia. -No m'imagino que estiguin fent res allà fora ara mateix excepte discutir sobre justícia i venjança. Poden fer-ho sense la meva ajuda.

-Segur,- va dir en Han -Res important passarà a la galàxia durant la propera hora.

-Estàs segur?

En Han li va estrènyer el braç tranquil·litzadorament.

-T'ho garanteixo absolutament.

  

***

Hi va haver un parpelleig a les llums del pont, i a través dels finestrals el cel jaspiat de l'hiperespai es va esvair.

Però no en el patró usual de línies d'estrelles. Aquesta vegada quan el cel jaspiat es va esvair, es va esvair en la negror total.

I en la ceguesa total.

Per un llarg moment el Capità Nalgol va mirar al buit pel finestral del Tirànic, lluitant contra una nauseabunda sensació de vulnerabilitat. Cert, fer saltar el seu Destructor Estel·lar Imperial mentre estava invisible els havia portat al sistema Bothawui completament cecs i sords, el que era una posició potencialment desastrosa per a una nau de combat. Però en aquest cas, naturalment, l'escut d'invisibilitat funcionava també per l'altre costat, ocultant-lo dels seus enemics. De totes maneres, amb totes les altres coses sent iguals, no era un intercanvi que ell hauria escollit fer voluntàriament.

-Informe de la badia de l’hangar,- va cridar l'oficial de control de caces. -Les naus d'observació han partit.

-Entès,- va dir en Nalgol, mirant tota la negror de fora que podia sense moure el cap-no es veuria bé que la tripulació del pont el veiés mirant d'un costat a un altre al no-res. Va veure la brillantor d'un dels motors sortint de sota del casc, i llavors l'explorador va creuar el límit de l'escut invisible i es va esvair.

Va respirar profund, preguntant-se una altra vegada més per l'Imperi què estaven ell i els altres fent aquí. Asseguts allà a l'oficina del Moff Disra amb Trazzen i Argona i Dorja, tot havia sonat prou raonable. Aquí fora al més salvatge del sistema Bothawui, a milions de quilòmetres de qualsevol part, ja no semblava ni de prop de ser tan intel·ligent.

D'altra banda, quantes de les maquinacions del Gran Almirall Thrawn havien semblat almenys vagament raonables alguna vegada fins que li van saltar a la cara a l'enemic?

En Nalgol va esbufegar a sota veu. Mai havia servit directament sota en Thrawn, ni qualsevol dels altres Grans Almiralls de l'Emperador dit sigui de pas, així que mai havia pogut formar-se una opinió personal de les seves habilitats. De totes maneres, fins i tot vist des de les vores de la màquina de guerra d’en Thrawn, on el deure del Tirànic li havia portat la majoria d'aquest temps, en Nalgol havia d'admetre que a l'Imperi li anava força bé mentre el Gran Almirall estava al comandament. Abans que hagués estat assassinat per en Rukh, aquest noghri traïdor.

O fora aparentment assassinat. Aquest havia estat un enginyós truc de prestidigitació. Com ho havia fet, de totes maneres?

A més a més, per què s'havia quedat amagat tots aquests anys, deixant a necis megalòmans incompetents com l’Almirall Daala dessagnar de recursos a l'Imperi sense guanyar res a canvi?

I per què, ara que havia tornat, s'havia unit amb el Moff Disra, de tota la gent?

En Nalgol es va fer una ganyota a si mateix. Mai li havia agradat en Disra. Mai havia realment confiat en l'home, per començar, sempre li havia caigut com el tipus que lluitaria ferotgement per quedar-se amb la seva porció de les restes de l'Imperi en lloc de veure’l créixer per beneficiar algú més. Si en Thrawn s'havia unit a ell, potser no era tan intel·ligent com deia la llegenda.

Per descomptat, en Dorja havia avalat fermament al Gran Almirall, per ambdós el seu caràcter i el seu geni militar. Però llavors, l’Argona avalava tan fermament la competència del mateix Disra. Així que, què en sabia qualsevol d'ells?

Però almenys era en Thrawn el que estava de tornada allà. L'anàlisi genètica que havia fet l'havia confirmat més enllà de qualsevol rumor de dubte. Era en Thrawn, i tots deien que era un geni. Només havia d'esperar que simplement tinguessin raó.

Un moviment a l'esquerra va captar la seva atenció, i es va girar per veure a una de les naus d'observació travessar la vora de l'escut invisible, i canviar de curs per quedar dins.

-I doncs?- va demanar en Nalgol.

-Estem gairebé a sobre d'ell, senyor,- va informar l'oficial de comunicacions. -Un petit canvi de curs i estarem en posició.

-Transmeti el curs al timó,- va demanar en Nalgol, encara que si encara no havien fet això anava a estar enfadat. -Timó, posi'ns en moviment. Comunicacions, què hi ha sobre l’Obliterador i el Mà de Ferro?

-Els nostres exploradors han fet contacte amb els seus, senyor,- va dir l'oficial de control de caces. -Estan coordinant els nostres cursos per assegurar-se que no ensopeguem l'un amb l'altre.

-Més val que ho facin,- va advertir fredament en Nalgol. Ocultar-se aquí fora cec i sord era prou dolent; seria el pinacle de la humiliació professional si els tres Destructors Estel·lars se les arreglessin per ensopegar a cegues col·lisionant entre si. Encara més si els escuts invisibles queien i l'espectacle s'exposava nuament a la vista de tots en el sistema Bothawui.

Però de moment, per descomptat, no podien veure’ls. Aquest era tot el punt d'aquest exercici. Fins on li concernia a l'aparell de defensa del planeta natal dels bothans, no hi havia res allà fora excepte les descàrregues d'un grapat de naus petites movent-se aparentment sense rumb per aquí.

Naus petites... i un no-tan-petit estel.

-Estem en marxa, Capità,- va anunciar el timó. -Temps estimat, cinc minuts.

En Nalgol va assentir.

-Entès.

Lentament, van passar els minuts. En Nalgol va mirar la negror fora del finestral, ocasionalment albirant una lluentor de motor quan un o altre dels seus exploradors es ficava dins la mortalla de l'escut d'invisibilitat per verificar el progrés del Tirànic i llavors tornava a sortir. El cronòmetre va arribar a zero, va sentir a l'enorme nau baixar la velocitat, i llavors, abruptament, allà estava, al costat d'estribord: una rodanxa de roca i gel brut sobresortint a través de la vora de l'escut, movent-se ràpidament a popa.

-Allà!- va exclamar. –L’estem excedint!

-Estem en això, senyor,- va tornar a cridar el timó. Efectivament, davant la vista d’en Nalgol, el moviment a popa de la vora del cometa es va aturar i llavors lentament va retrocedir fins simplement quedar-se penjant del costat d'estribord just davant de la superestructura de comandament. -Ara estem estabilitzats, Capità.

-Línies d'amarratge?

-Les llançadores estan de camí amb elles ara, senyor,- va informar un altre oficial. -Seran afermades en deu minuts.

-Bé.- Les línies d'amarratge no eren ni a prop de prou fortes per sostenir units físicament al Destructor Estel·lar i al cometa, naturalment. El seu propòsit era merament donar la retroalimentació necessària al timó per assegurar-se que els cossos orbitant quedessin en les mateixes posicions relatives mentre el cometa continuava la seva assossegada trajectòria cap a l'interior de Bothawui. -Alguna notícia dels altres dos Destructors Estel·lars?

-El Mà de Ferro s'ha amarrat amb èxit,- va informar l'oficial de comunicacions. –L’Obliterador està en posició; haurien d’amarrar-se aproximadament al mateix temps que nosaltres.

En Nalgol va assentir, inhalant profundament i exhalant suaument. Així que ho havien aconseguit. Estaven aquí, presumiblement inadvertits pels bothans.

I ara no hi havia res més a fer que esperar. I esperar que el Gran Almirall Thrawn fos realment el geni que tots deien que era.

 Següent