Conquesta (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

La foscor va embolicar a l'Ànakin com una capa i li va murmurar com una mare. Li va prometre un rostre de duracer i un cor de ferrociment. Li va oferir una supernova de poder i una voluntat indomable per utilitzar-lo.

Coneixia aquella sensació. Era el seu somni més antic i recurrent, el que va tenir per primera vegada quan el clon de l'Emperador Palpatine el va tocar a través del ventre de la seva mare. I aquest somni es va fer més fort, més viscut, més detallat, en conèixer la història del seu avi Vader. Va veure futurs en els quals era adult i el blau dels seus ulls era gris com el casc d'una nau espacial. Es va veure amb la màscara d'en Darth Vader, sent el Cavaller de la Foscor renascut.

A la cova de Dagobah, la mateixa cova en què l'oncle Luke s'havia enfrontat al seu propi Costat Fosc i fracassat, va aconseguir arribar a una espècie de pau amb aquest somni. Però pau no significava silenci, i aquí, en una lluna tan profundament tacada pel Costat Fosc com els propis sith, el somni resultava especialment preocupant.

Alguna cosa s'havia trencat, un dic que retenia les negres aigües que l'envestien, tan fredes i estranyes que li va donar la impressió que un puny es tancava sobre el seu cor.

Va sentir un riure suau, familiar i estrany a la vegada; el to i el timbre no eren els adequats, però la cadència li resultava tan familiar com un discurs del seu pare. El riure d'una dona, gutural i sardònica. Va fer que se li ericés els cabells del clatell.

Va donar mitja volta i la va veure.

El seu pèl era daurat, com una veta d'or a la llum crepuscular de Coruscant o el d'una sobtada espurna de l'infern. Un dels seus ulls era de color jade i l'altre obsidiana. Els seus llavis estaven orlats per cent incisions, i una cicatriu blanquinosa recorria la cara del front a la barbeta. Una armadura de substància quitinosa, a ratlles negres i grises, recobria i modelava el seu cos -un cos molt adult, molt humà-, encara que estigués formada per plaques i articulada com la closca d'un insecte. Tenia embalums i pues enganxades a les espatlles i els colzes.

Li va somriure amb els seus llavis fendits i va alçar alguna cosa en forma de bastó, que es va retorçar a la mà com un llimac. Una llum va emergir d'un extrem i va esdevenir una flamejant fulla blava. L'energia fosca crepità al seu voltant cridant-lo, i va sentir una atracció sobtada i terrible. Totes les parts del seu ésser l'anhelaven d'una manera que mai havia sentit abans.

Ella va somriure més obertament i un riure va esclatar des del seu interior. Tot d'una, l'Ànakin va comprendre que no el mirava a ell, sinó a una altra persona, algú que ell no podia veure...

-L'últim de la teva espècie -va dir la dona amb una veu xiuxiuejant-. L'últim de la meva espècie.

I brandant en alt la fulla, i l'Ànakin la va reconèixer.

-Tahiri! -udolà.

Ella va fer una pausa, com si hagués sentit una cosa molt llunyana. Llavors, va baixar l'arma i va fer un pas endavant, i l'Ànakin gairebé es va ofegar de veure en la seva mirada una barreja d'anhel i desesperació, d'alegria i tristesa.

Va despertar gairebé sense alè, amb una mà pressionant-li la boca. Es va retorçar, però la presa era forta i segura. Va intentar recollir els peus sota ell però va fallar.

Calma. No tinguis por, va pensar. Tranquil·litza't, Ànakin. Se suposava que estaves de guàrdia. Ets a la cova i, si mors, ni tan sols et sentiran.

Va usar la Força per retorçar la mà que pressionava la seva boca i empènyer al seu atacant. Un instant després, ja estava dret i empunyava el sabre làser. Sota la seva llum va poder veure una cara barbuda i una pistola. Va donar un salt cap a elles.

-Espera, Jedi! Sóc... sóc un amic.

-Ah, sí? Llavors, per què m'has atacat?

-No sabia... No sabia... -va panteixar. La seva veu sonava estranya, feble, com si tot just l'usés-. Em dic Qorl. Sempre he estat amic dels Jedi. No sabia qui eres.

-Qorl? El meu germà i la meva germana van conèixer a un Qorl. Els hi arreglar la seva nau.

-Jacen i Jaina -va dir l'ancià-. Qorl també els va salvar de l'Acadèmia de les Ombres.

-Eres el pilot d'un caça de combat, un TIE, que va quedar aquí abandonat quan l'Estrella de la Mort va ser destruïda. Però vas marxar...

-... I vaig tornar. Vaig marxar com a enemic dels teus germans i vaig tornar com amic. De debò ets el seu germà? -Entornà els ulls-. Ja no veig molt bé.

-Què fas aquí?

-Vaig veure unes naus sobrevolant aquesta selva, combatent. I vaig veure com una d'elles era enderrocada, així que vaig venir a fer una ullada -es va encongir d'espatlles-. Han passat set dies, però aquí estic.

-Aquí estàs -L'Ànakin es va esforçar a recordar el que sabia d'aquell vell canós. En Jacen i la Jaina havien trobat el seu caça TIE enderrocat i van intentar arreglar-lo aliens al fet que el seu pilot seguia per allà, amagat a la jungla, sense saber que la guerra havia acabat. En Qorl els va obligar a acabar les reparacions i els va abandonar perquè morissin, però més tard els va ajudar a escapar de l'Acadèmia de les Ombres. L'Ànakin va recordar que en Qorl havia acabat tornant a Yavin IV, però res més, sense detalls. Sabia que en Jacen i la Jaina el consideraven un amic i que l'oncle Luke es va donar per satisfet deixant a l'ancià en pau.

-Podries allunyar això de mi, si us plau? -En Qorl gesticulà assenyalant el sabre làser.

-Ep, és clar.

-Anaves en una d'aquestes naus que vaig veure? Contra qui combaties?

-Contra La Brigada de la Pau.

-Qui?

-er... Quant de temps fa que no tens notícies de l'exterior, Qorl?

-No ho sé. El vell Peckhum em va portar alguns subministraments fa... dos anys més o menys, potser tres. Li vaig dir que no tornés.

-Oh, llavors necessito explicar-te unes quantes coses. Bé, en realitat bastant coses.

-M'explicaràs què són les noves naus que he vist? Les estranyes?

L'Ànakin va sentir una opressió al pit.

-Com eren aquestes naus?

-Semblaven com... com si no haguessin estat construïdes, sinó que haguessin crescut elles soles d'alguna manera. Eren lletges.

-Oh, no -va xiuxiuejar l'Ànakin-. D'acord, t'ho explicaré tot el més resumit que pugui, i després... -va recordar la seva visió, la de la futura Tahiri, una Jedi fosca amb cicatrius i implants típics dels yuuzhan vong-... després tinc una cosa a fer, costi el que costi.

* * *

-Necessito parlar amb tu, Vehn -va dir l'Ànakin, asseient-se enfront de l'home.

-Doncs parla. Ei, qui és aquest vell?

-Una espècie d'ermità. Vaig a posar-te sota el seu càrrec.

-Què vols dir? -va preguntar en Vehn amb sospita.

L'Ànakin va aspirar profundament i va decidir explicar-ho sense embuts.

-D'acord, aquí va. Vehn, necessito la teva ajuda.

-Fa dies que t'ho estic dient.

-I tenies raó.

-Sí, bé... llàstima. Fins ara m'has tractat com si fos bava de hutt, per què no hauria de fer ara el mateix amb tu?

-Els yuuzhan vong són aquí.

Això va aconseguir captar la seva atenció. En Vehn va aconseguir que el seu rostre no expressés cap emoció, però l'Ànakin va sentir que la por s'obria pas al seu interior.

-En Qorl ha vist les seves naus -va explicar el noi.

-Ens trobaran -va dir en Vehn rotund.

-Per què? Segur que ni tan sols ens busquen. Llevat que la Brigada de la Pau els expliqués que vam combatre contra ells i vam acabar estavellant-nos a la jungla... Però no crec que ho hagin fet. Això només demostraria la seva incompetència, oi?

...Així que els yuuzhan vong només ens buscaran si ens descobreixen per casualitat durant una de les seves patrulles de vigilància, i les probabilitats que ho facin són...

-Depèn de quantes naus estiguin patrullant -va interrompre-li en Vehn-. No saps quantes estan utilitzant, així que no pots calcular les probabilitats.

-És cert. Però l'assumpte és que... Penso tornar al temple a la recerca de la meva amiga, i penso fer-ho ara mateix. Vull que en Qorl i tu tragueu la Sannah i en Valin d'aquesta lluna.

-Què? T'ha entrat la febre o què?

-Pots acabar les reparacions de la teva nau, oi?

En Vehn el va contemplar fixament, com si estigués boig.

-No. Els motors sublumínics...

-Estan gairebé llestos, t'ho demostraré.

-Impossible.

-No. Necessiten alguns recanvis, però en Qorl sap on pots trobar-los. I tens a Fiver. L'he programat amb tot el que pots necessitar.

-I per què hauria de fer això? Segueixo sense veure-ho.

-Perquè també és la teva única oportunitat. Creus que si et troben els yuuzhan vong et tractaran com a un aliat? Ho dubto molt. Dius que només estaves amb la Brigada de la Pau pels diners, que en realitat no comparties la seva causa... així que, suposem que accepto la teva paraula. Posa els nens fora de perill i et garanteixo una bona recompensa.

-Com saps que no aniré directament amb els vong per entregar-los en Valin i la Sannah?

-Per diversos motius. El primer és que, si ho intentes, en Qorl t'obrirà al pit un forat de la mida d'un puny. No confio del tot en ell, seguia sent un soldat imperial vint anys després de la mort de l'Emperador, però pel mateix motiu mai lliuraria uns humans als yuuzhan vong... ni deixaria que tu els lliuressis. Potser quan tingui la menor oportunitat els porti al Romanent Imperial, però tal com ho veig, acabar a molts pàrsecs de distància d'aquest lloc segueix sent millor que quedar-se. Segon, perquè crec que faràs tot el possible per sortir d'aquest embolic amb la pell intacta... i perquè ets prou intel·ligent com per no apostar per la bona fe dels yuuzhan vong. Tercer... -es va inclinar cap a ell-, tercer, perquè si li causes algun dany al Valin o la Sannah, faràs bé en resar perquè jo estigui mort. Perquè si no ho estic, et trobaré passi el que passi. Ho juro. I llavors...

-Calma, Jedi, ho faré. Qualsevol cosa és millor que quedar-se en aquesta selva i morir d'una mossegada de llangardaix. Però no vull que tornis a amenaçar-me, estic fart d'això.

-He dit el que volia dir i no ho repetiré -L'Ànakin va alçar la veu-. Qorl, pots venir un moment, si us plau?

El vell pilot es va acostar i va mirar a Vehn de dalt a baix. Es va agenollar al costat d'ells i va agitar el seu dit enfront de la cara d'en Vehn.

-Et conec -va murmurar.

-Estàs boig -va replicar en Vehn-. No t'he vist en la meva vida.

-Ep, no. Encara que haguessis vist al vell Qorl no el reconeixeries, no tens la base de dades necessària. D'altra banda, el vell Qorl ha conegut a cent com tu i sap que no li causaràs cap problema. Faràs el que ell digui.

-D'acord -va acceptar en Vehn-. Però allunya't de mi, d'acord? O banya't, almenys. Fas la mateixa pudor que l'aixella d'un wookiee.

En Qorl va riure bruscament, va recolzar les mans en les seves cuixes i es va aixecar, lentament i dolorosament, fins a mirar a l'Ànakin als ulls.

-Llavors, estàs segur? -va preguntar.

-He de fer-ho -va assegurar l'Ànakin-. La Força tira de mi, m'urgeix a què ho faci.

-La Força, d'acord. La Força et permetrà recórrer mitja lluna en menys un any? Perquè això és el que trigaràs si has de recórrer aquesta distància a peu, sempre que no siguis devorat pels escarabats-piranya o moris de febre creek. Per què no esperes a què haguem reparat la nau?

-No hauré de caminar -va aclarir l'Ànakin-. Els repulsors de l'Ala-E estaven intactes i els he unit per formar una mena de lliscant.

-Ja?

-Fa dies. Però fins que no ens em trobat, no m'atrevia a anar-me'n. No podia portar-me els nens, i tampoc podia deixar-los aquí.

Però ara tinc dos senyals, va afegir per a si mateix, en Qorl i el meu somni. Sentia que intentar rescatar la Tahiri era el correcte, i el no fer-ho suposava una equivocació terrible. Sentia que... La cara d'en Chewbacca llampeguejà en la seva ment tal com l'havia vist per última vegada, i la de la Tahiri, sola, envoltada d'enemics. La d'una Tahiri adulta, portant una armadura yuuzhan vong i manipulant el Costat Fosc de la Força.

Era un risc que havia de córrer.

-Vaig a explicar-li-ho tot a Valin i la Sannah -va anunciar l'Ànakin-. I partiré al matí.

 Següent