Pandemònium (VII)

Anterior

7

Infortuni, es deia el veler, i va ser purament l'infortuni el que va fer que els mariners keshiri es feren a la mar aquella nit, va reflexionar l'Edell.

Ell i la seva tripulació havien sortit de la costa sud de la península -Punta Desafiament, l'anomenava el mapa local- minuts després de trobar el vaixell. Només s'havien retardat per dur a la Quarra i l'anomenat Jogan a bord en qualitat de presoners. La dona s'havia oposat; l'home malferit seguia perdent i recuperant la consciència a estones. Però l'Edell necessitava un guia, i fins ara el seu espòs, si això era el que era, havia estat la seva millor basa per fer-la cooperar.

El moment va ser l'adequat: les forces de Coll de Garrow van arribar just quan estaven desapareixent en la nit aquosa. Les tropes trobarien el lloc buit i saquejat; el cos de l'Ulbrick havia estat llançat a una cisterna. Mentrestant, l'Edell i companyia avançaven cap al vaixell que havia vist, remant amb força contra la contracorrent per arribar-hi, mentre la foscor de la nit els va mantenir a cobert.

Efectivament, els mariners keshiri no s'havien adonat de la batalla anterior; la sorpresa va ser absoluta. Van lluitar com animals salvatges, però. Els Sith van necessitar tota la nit per prendre el control de l'Infortuni, i així i tots menys un dels defensors havien lluitat fins a la mort.

Ara, amb el sol pujant a la tardorenca posició del migdia al nord, l'últim tripulant de l'Infortuni havia mort en agonia cridant sota la tortura dels seus interrogadors. L'Edell observava des de proa com Peppin sortia de la caseta del timó, llevant-se els guants.

-Què has esbrinat?

-No gaire -va dir la Peppin-. Per ser pescadors, eren bastant durs de rosegar.

-Sembla ser un tret local -Va contestar ell, mirant de nou a la coberta de proa, on la Quarra i la seva parella estaven lligats a un pal.

-El vaixell era aquí pescant crustacis. Està programat que l'Infortuni es quedi aquí fondejat durant una setmana abans de tornar.

L'Edell va examinar la línia de la costa. No hi havia estacions de senyals visibles en cap lloc de la terra, de manera que no hi havia manera que els keshiri demanessin a l'Infortuni que tornés... i l'única manera en què podien veure qui estava a bord del vaixell era per via aèria , a lloms d'uvak.

-Podríem quedar-nos aquí per un temps.

La Peppin semblava sorpresa.

-Potser no haguem de fer-ho, senyor. Els keshiri tenen bons mapes dels corrents aquí baix. Arribar a casa podria ser qüestió d'hissar l'àncora.

-A casa. -L'Edell va aixecar la vista cap a la solitària vela quadrada, enrotllada en les vergues. En efecte, la Peppin podria trobar la manera de governar el vaixell. Ella havia estat en el seu equip durant anys, amarant-se dels seus coneixements d'enginyeria. Podrien fer-ho... i tenia sentit tornar a casa el més ràpidament possible. Això completaria la missió assignada, i portar de tornada encara que només fos una humil embarcació de pesca seria un èxit. Era més gran que qualsevol altre vaixell de navegació marítim que Keshtah hagués produït mai.

La Peppin va llegir-li els seus pensaments.

-Seria un bon transport... podria portar a un parell de centenars de Sith, o més, m'imagino. Molt més fàcil que portar-los volant. -Va fer una pausa. -Molt més segur, també.

Els pensaments de l'Edell es van dirigir a l'explosiva arribada... i després va recordar el somni del seu deliri a la riba. El seu estat d'ànim es va enfosquir. Tornar amb l'Infortuni seria un triomf personal suficient? No tal com estaven les coses a casa. En Korsin Bentado ja estava preparant la propera onada. La Flota de Banús, vint vegades més gran que la seva pròpia expedició. Esperaria en Bentado el seu retorn, o partiria abans d'hora?

Ell sabia la resposta. I sabia que, d'estar invertits els seus papers, en Bentado certament no navegaria mansament de tornada a casa. Però, què més podia fer?

Va tornar a mirar a la Quarra i al Jogan. No sabia res de l'home, però era evident que ella era algú entre els keshiri. Els documents que portava ho afirmaven, però ell ho havia vist en primer lloc en el seu comportament. Havia estat per tota aquesta terra, aquesta "Alanciar". Sabia com funcionava l'estació de senyals, així com les diverses armes d'allà. I comprenia en el profund del seu pit el que feia que aquests keshiri lluitessin amb tal força.

Sí, això seria quelcom digne de saber-se.

L'Edell es va girar cap a la Peppin.

-Tinc noves ordres -va dir-. Escolta... i després segueix el meu exemple...

***

La Quarra observava amb cura mentre el líder dels Sith parlava. Ella no podia sentir-lo, però els matons que l'acompanyaven estaven ara al seu voltant, prestant-li atenció. En comparació amb els invasors més joves, l'Edell era relativament menut. Com havia arribat a estar en la missió... i més encara al comandament? Probablement, va concloure, a través de mostres de brutalitat com la de l'exterior de l'estació de senyals.

No obstant això, dues vegades havia sentit per casualitat a un d'ells dient-li "Alt Senyor", un terme de significat molt més gran en les Cròniques. La primera vegada, havia pensat que estaven sent sarcàstics amb el petit humà: els Sith tenien una manera burleta de parlar-se els uns als altres. Però en veure la deferència amb què li estaven tractant ara, ja no estava tan segura. Un Alt Senyor! Eren els Sith tan pocs en nombre que aquest era l'equip d'invasió més gran que un dels seus alts càrrecs podia reunir?

Esperava que fos així, però també temia que el que havia vist sobre la badia fos només una part de les forces dels Sith. Que hi hagués hagut més aeronaus més al nord, amenaçant les granges fèrtils de l'Escut Occidental... o pitjor encara, passant sobre elles cap a les poblats altiplans de l'interior. Uhrar hi era. Estarien els seus companys de treball i la seva família fora de perill?

Per primera vegada en hores, va pensar en Brue, el seu marit. Ell sabia tan poc de la guerra, o dels seus preparatius. Què hauria dit als nens, quan van sonar els xiulets d'alarma?

Almenys una cosa ja no li preocupava: Llevat que el vell guàrdia del Coll de Garrow recordés el seu nom, ningú sabria que havia estat a Punta Desafiament. Era estrany pensar que, en segrestar-la, els Sith podien haver salvat el seu matrimoni!

Però ella no era l'única persona que havien pres. Lligat al seu costat, en Jogan entrava i sortia de la consciència. Es va adonar que les costelles gairebé li havien perforat els pulmons en l'istme; tenia sort de seguir viu. Especialment després d'haver estat maltractat pels Sith movent-lo d'un lloc a un altre. Li havien lligat al pal assegut, i ella podia sentir la seva agonia a través dels seus esforços... i a través de les seves espatlles que estaven en contacte amb els d'ella. Cada vegada que l'Infortuni tirava de la seva àncora, en Jogan bullia de dolor.

Va obrir els ulls una altra vegada.

-On estic? -va preguntar.

-Amb mi -va dir ella, lluitant per trobar paraules que poguessin portar algun consol en aquesta situació-. Ja hem deixat de moure'ns.

-No és cert -va dir l'Alt Senyor Sith, donant un pas cap a ella-. Almenys, no per a tu, Quarra Thayn. Vindràs amb mi.

-Què? -La Quarra va lluitar contra els seus lligams i es va aturar de cop i volta, recordant que en Jogan estava lligat a ella.

L'Edell va ajuntar les mans davant seu.

-Aquesta... Primera trobada dels nostres pobles no ha anat bé. No heu proporcionat als vostres veïns una benvinguda adequada.

-Quina llàstima!

-Les reparacions vindran més tard. Però mentrestant, m'agradaria saber més de tu.

-De mi?

-De tots vosaltres. Alanciar, -va dir, fent un gest amb la mà cap als cims amb prou feines visibles en l'horitzó del nord-. Vull veure a qui estigui al comandament aquí, i tu m'hi portaràs, Quarra. Però segons els meus termes... i quan jo ho digui. -Prenent un mapa en un pergamí que li oferia la Peppin, es va acostar a la barana i senyalà-. Hi ha una petita cala cap al nord-est. A l'ombra de les muntanyes, i sense vigilància. Tu i jo remarem fins allà. D'acord amb això, la vostra capital militar està a diversos dies a peu d'aquí. L'Infortuni es quedarà aquí fins que jo indiqui des de les muntanyes que he tornat -va dir.

La Quarra el va mirar fixament.

-Estàs boig. No et sembles gens a nosaltres. Ja sabem que sou aquí. La nostra gent et veurà en un no-res.

-Ja se't passarà alguna cosa pel cap -va dir suaument l'Edell, passant el mapa a la seva companya-. Més et val... si vols que el teu preuat Jogan segueixi amb vida. Si no he tornat lliurement en dues setmanes, acompanyarà als pescadors que vam tirar al fons de l'oceà.

La Quarra mirà a Jogan. S'havia desplomat de nou, esvaït. Ella dubtava que hagués sentit una sola paraula.

-No vull deixar-lo!

-No tens una altra elecció.

Estirant el coll, la Quarra va veure a Tellpah.

-Ja tens al teu propi esclau keshiri amb tu. Que sigui ell el teu animal de càrrega. Per què em necessites a mi?

-No siguis ximple. Necessito un guia local que conegui la zona. Vam portar keshiri amb nosaltres per difondre la seva religió... una religió centrada en nosaltres. Però ens heu rebut amb guerra. Vull veure què més ens teniu reservat.

La Quarra va estudiar a Jogan per una llarga estona abans de tornar a mirar a l'humà.

-Potser hi hagi una manera d'ocultar qui ets -va dir-. Però només ho faré amb una condició...

-No et trobes en condicions de negociar...

-... Amb la condició que es deslligui a Jogan d'aquest pal. Hi ha lliteres a la cabina. Deixeu que es fiqui al llit. Si seguiu sacsejant-lo, el matareu.

L'Edell fer que sí amb el cap.

-Puc ser raonable. Moveu-lo.

Immediatament els seus companys van fer un pas endavant per deslligar a la parella keshiri del pal.

Sentint que els lligams s'afluixaven, en Jogan la va mirar amb els ulls lleganyosos. La seva cara es va omplir de gratitud... i després de preocupació.

-Quarra, no estic segur del que està passant -Va murmurar-. Però sigui el que sigui, no has de fer això per mi. No mereixo la pena.

-Deixa que sigui jo qui jutgi això -va dir. Va estudiar als éssers humans de nou. No eren keshiri, però potser tampoc monstres; tan capaços com ella de dubtar, i de prendre males decisions-. I crec que puc tenir just el necessari per espantar a aquests Sith i que es tornin per on van venir. -Va mirar cap al nord-. Tinc a Alanciar.

 Següent