Espectre del Passat (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

-Així de sobte, no puc recordar cap vegada,- va haver d'admetre la Mara, mirant fixament pel finestral del pont del Gel Estrellat al camp d'asteroides que s'estenia fora davant d'ells. -Encara que he de dir que prendre a tot un niu de pirates tu sol va fins i tot més enllà del teu usual nivell d'audàcia. Què estàs fent aquí, de qualsevol forma?

-Intentant sortir,- va contestar secament l'altre. -Què estàs fent aquí?

-Karrde em va demanar que veiés com estaves,- va dir ella. -Semblava pensar que podries necessitar una mà.

-La necessito,- va concedir. -On estàs?

-De moment, fora mirant cap a dins,- li va dir la Mara, arrufant les celles. Va ser aquesta una explosió allà endavant en l'asteroide principal dels Cavrilhu? -Estàs posant bombes o alguna cosa?

-No, però algú ho està fent-ho puc sentir explosions a la distància. Pots veure el que està passant?

Asseguda a la propera consola, la Capitana Shirlee Faughn va donar uns copets al braç de la Mara.

-Fes una mirada a l'extrem d'estribord de l'asteroide,- va murmurar, apuntant-hi. -Tenim una flotilla dirigint-se cap a l'espai profund. Crec que... divuit naus.

-Genial.- va murmurar la Mara. -Tens problemes, Luke, les teves rates estan organitzant una deserció en massa.

La Faughn va captar lectures de divuit naus; probablement més de camí. Deu a un que aquestes explosions que estàs sentint són el sistema d'auto-destrucció de la base activant-se. Tens algun transport?

-Tenia un vaixell de càrrega Y60 quan vaig venir, amb l’R2 i una ala-X ocults a bord,- va dir en Luke. -Però no he pogut cridar-los.

-Bé, no t'espantis encara,- li va aconsellar la Mara, donant una ràpida mirada a les pantalles. -Encara estan bloquejant la teva freqüència primària de comunicador, nosaltres tenim per casualitat l'equip per infiltrar-nos en un harmònic. Com de lluny estàs de la teva badia d'aterratge?

-No ho sé exactament.

La Faughn vas fer petar els dits, va apuntar a una de les pantalles de la Mara.

-Espera,- el va interrompre la Mara. –El seu bloqueig acaba d'apagar-se. Deixa’m alliberar la teva freqüència primària de comunicador.

Va mirar a l'altre costat del pont de l'estació de comunicacions.

-Corvus?

-Ja està lliure,- va informar l'altre. -Et posaré de tornada a la primària.

Abruptament l'altaveu del comunicador va esclatar en un flux staccato de llenguatge de màquina astromecànica.

-Més a poc a poc, R2,- el va interrompre la veu d’en Luke enmig dels trinats i xiscles. -No entenc res del que estàs dient.

-Diu que ell i l'ala-X estan bé,- li va explicar la Mara, mirant la traducció que passava per la seva pantalla d'ordinador. -Estaven venint a per ell, així que va treure l'ala-X fora del seu amagatall.

Ella va fer una ganyota.

-I es va desfer d'ells destruint els generadors d'escut-atmosfèric de la badia d'aterratge.

Hi va haver un llarg moment de silenci.

-El que presumeixo que significa que la badia d'aterratge està plena de pur buit ara?- va preguntar en Luke. -Fins la vora,- va confirmar la Mara. -Suposo que seria esperar massa que hi hagués un marcador de vestits de buit en algun lloc prop de la badia.

-No ho sé, però no voldria haver de comptar amb això,- va dir en Luke.

-Ni jo tampoc,- va convenir la Mara. -Faughn, tu solies volar en Y60’s, no?

-Més sovint que el que m'importa recordar,- va dir l'altra dona. -Estàs pensant en què ell intenti un encreuament de camisa-freda?

-És la manera més simple de treure’l d'allà,- va dir la Mara. -Pot fer-ho?

-Ho dubto,- va dir la Faughn. -Skywalker, hi ha la rampa d'aterratge del vaixell de càrrega amunt o avall?

-A baix, l'última vegada que la vaig veure.

La unitat R2 va refilar, la confirmació del droide va aparèixer per la pantalla.

-Encara està a baix,- va dir la Mara.

-En aquest cas, no té cap oportunitat-, va dir la Faughn, agitant el cap. -El mecanisme de la rampa de l’Y60 és un tros de ferralla. Segellar-lo i repressuritzar la nau portaria quinze minuts almenys.

-Em temia això,- va dir la Mara. -Una miqueta massa temps perquè ell contingui la respiració.

-Què hi ha de la seva ala-X?- va suggerir la Faughn. -No pot ser molt pressuritzar una cabina de pilot d'aquesta mida.

-Excepte que la majoria de les carlingues de caces tenen tancaments de pressió aquests dies,- va assenyalar la Mara. -Obrir-se al buit sense prémer l'anul·lació manual usualment activa el seient ejector. És un mecanisme de seguretat, no crec que l'R2 pugui anul·lar-lo.

-Tens raó, no pot,- va dir en Luke. -Millor espero que pugui trobar un vestit de buit.

-Segur.- va xiuxiuejar suaument entre dents la Mara, mesurant la distància a l'asteroide a ull. Les oportunitats que els pirates tinguessin equip de buit a l'abast de la mà de pròfugs potencials anaven d'escasses a cap. -En cas que no puguis, entrarem.

Pel cua d'ull va veure que la Faughn es tornava cap a ella amb ulls sobresaltats.

-Jade, no sabem el camí segur per entrar,- va murmurar l'altra dona.

-No, però el droide astromecànic de l’Skywalker si,- li va recordar la Mara. -Droide, què tal si ens envies alguns números?

L’R2D2 va fer un tri en reconeixement, i un esquema de curs va aparèixer a la pantalla de l'ordinador.

-Ho tinc-, va dir la Mara. -Anem-hi.

La Faughn va tornar al timó, encara òbviament menys entusiàsticament pel fet d’arriscar la seva nau així. Hi va haver una breu onada d'acceleració, i el Gel Estrellat va començar a moure’s cap endavant.

-El camí no sembla tan dolent,- li va dir la Mara, estudiant la pantalla.

-No ho semblava,- va dir la capitana, tocant la pantalla de navegació. -Només hi ha un lleuger problema: els asteroides ja no estan en les mateixes posicions relatives.

La Mara va tornar la seva atenció a la seva pròpia pantalla de navegació. La Faughn tenia raó.

-Explosions, els han remenat,- va dir ella, sortint de la seva cadira i dirigint-se ​​a la porta. -Haurem d'obrir-nos camí a l’estil bantha. Jo prendré la Número Un; digues-los a l’Elkin i en Torve que vagin a les altres.

Havia arribat a la seva estació turbolàser i estava cordant-se el seu arnès quan la Faughn va cridar.

-Acabem d'ensopegar amb una boia automàtica que ens adverteix que ens allunyem,- va informar la capitana. -Podem xocar amb la primera onada de problemes en qualsevol moment.

-Entesos,- va dir la Mara, posant el turbolàser en preescalfament d'emergència i desitjant per aproximadament vintena vegada en aquest viatge que el Foc de Jade no estigués atracat a Duroon amb els seus sistemes de navegació sent recondicionats. En Karrde havia fet una bona feina armant els seus vaixells de càrrega, però el Foc tenia molt més pur poder de làser que el Gel Estrellat i a sobre molta més maniobrabilitat.

Però no hi era aquí, i no hi havia res que ella pogués fer al respecte. Fregant-se breument els palmells en el seu vestit de vol per assecar-se’ls, va agafar fermament els controls i es va estirar a la Força. Podia no ser una Jedi tan noble i poderosa com el gran Luke Skywalker, però estaria disposada a comparar el seu finament afinat sentit del perill amb el seu qualsevol dia.

El problema era que el sentit del perill no era particularment direccional. I hi havia moltes direccions diferents allà fora per on podien venir els problemes.

-Aquí anem, Luke,- va cridar pel seu auricular. -És l'última oportunitat perquè onegis la mà i escombris totes les trampes.

En el mateix instant en què les paraules van sortir de la seva boca ella es va penedir d'haver-les dit. En Luke estava massa lluny perquè ella pogués tocar la seva ment totalment, però tot i així, va poder sentir que estava ferit pel seu comentari. Va obrir la boca per disculpar-se...

I de sobte el seu sentit del perill va resplendir, un asteroide que surava a prop va atrapar tota la seva atenció. Va descobrir un cercle de suavitat antinatural en la seva vora, la feble brillantor del metall.

El seu turbolàser va centellejar, destrossant l'asteroide sospitós en roques i runa. Del núvol de pols en expansió va venir un únic tret de foc turbolàser contestant-ne: massa poc, massa tard, i molt lluny del seu blanc.

-Bon tir, Mara,- va venir la veu de l'Elkin a la seva orella.

La Mara va assentir, massa preocupada amb la seva tasca i la seva culpa per aquest comentari tan baix com per contestar. La seva culpa, i una creixent molèstia amb si mateixa per sentir-se culpable en primer lloc. Després de tot, eren Skywalker i els seus aprenents de Jedi, no ella, els que estaven jugant ràpidament i casualment amb el seu poder. Així que si algú li ho assenyalava li molesta, aquest era problema d’ell, no el seu.

Hi va haver un altre pessigolleig d'advertència, però abans que pogués identificar la font del perill, múltiples trets de foc vermell van sortir des del turbolàser d’en Torve i un cordó de petits blocs de roca van explotar prematurament en núvols de resquills esmolats com ganivets.

La Mara va fer una ganyota de dolor quan unes quantes estelles a la deriva van rebotar en l'escut deflector del Gel Estrellat davant de la seva cabina, i llavors la nau havia passat aquesta trampa i estava de camí a la propera. Tornant a posar els dits en els controls, la Mara es va estirar de nou a la Força.

Entre els tres havien destruït vuit trampes més per quan el Gel Estrellat va arribar a la base principal.

-Ja som aquí,- va anunciar la veu de la Faughn a l'orella de la Mara. -Skywalker? On estàs?

-Estic a la meva badia d'aterratge,- va contestar en Luke. -R2, dispara uns trets a la vora per marcar-la.

El droide va xiular, i una ombra entre dues crestes rocoses va refulgir amb foc làser.

-Està bé, et tenim,- va dir la Faughn. -Anem entrant.

Els trets de làser es van aturar, i quan ho van fer, una altra de les explosions emmudides va sacsejar la superfície de l'asteroide, incòmodament prop de la badia designada.

-Aquí va una altra explosió,- va dir la Mara.

-T'has perdut gairebé tota la funció des d'allà fora,- va dir en Luke. -Jo he estat sentint una cada deu segons més o menys. Semblen estar movent-se en la meva direcció.

Una altra explosió va centellejar, aquesta encara més a prop de la badia d'aterratge. -Massa a prop, si m'ho preguntes,- va grunyir la Faughn. -Estàs segura que vols arriscar-te a aterrar allà, Jade?

-No especialment,- va concedir la Mara, -però sembla que no tenim moltes opcions. Esteu devent-nos molt per això, Luke.

-Ho posaré en el seu compte,- va prometre en Luke. -Millor apurin-se, no, esperin. Allunyeu-vos!

-Què?- va preguntar la Faughn.

-Ja ho vas sentir,- va exclamar la Mara amb el seu propi sentit del perill formiguejant. -Allunya't!

El Gel Estrellat va trontollar cap enrere i quan ho va fer una de les crestes que emmarcaven la badia d'aterratge va començar a cruixir amb explosions seqüencials com un coet ornamental multietapa del Dia d'Endor.

-Jade, això és una bogeria-, va dir la Faughn. -No puc baixar aquí. Tota l'àrea podria ensorrar-se en qualsevol moment.

-Té raó,- va dir en Luke... i quan la Mara es va estirar a la Força va sentir un subtil toc de severitat en les seves emocions. -Suposo que només ens queda una opció.

Onejar la mà i escombrar tots els paranys?

-Quina?- va preguntar en veu alta.

-Haurem de trobar-nos a mig camí,- va dir ell. -Tens una badia d'atracada que pugui portar la meva ala-X?

-Tenim un parell de mig-ports amb ajuda de tractors,- li va dir la Faughn. -Posaran un segell d'aire al voltant de la cabina del pilot, de qualsevol forma.

-Està bé. R2, surt allà fora ara mateix i atraca amb ells.

-Espera un segon,- el va interrompre la Mara. Hi havia alguna cosa en la veu i pensaments de l’Skywalker que li deia que estava a punt d'intentar una cosa molt estúpida. -No estàs pensant a venir a camisa-freda tot el camí a fora fins a nosaltres, no? No podem acostar-nos prou per això.

-Ja ho sé,- va dir en Luke. -Hauré d'entrar en un tràngol d'hibernació Jedi quan passi la porta blindada.

Està bé, ja ho havia dit, una cosa molt estúpida.

-I com esperes aconseguir-ho?- li va demanar. -Hauràs d'entrar en el tràngol just després que hagis volat la porta. Això no et deixarà cap reserva d'aire.

-Si tallo la porta de la forma apropiada hauria d'haver una fuita d'aire que surti amb mi,- va assenyalar en Luke. -Això hauria de donar-me’n suficient per començar la hibernació, al mateix temps que em pot empènyer en la seva direcció.

-Tens possibilitats podrides.

-Les opcions d'últim recurs són així. I si ens prenem massa temps per discutir-ho, no tindrem cap oportunitat en absolut.

-Sona com una de les línies d’en Solo,- va grunyir la Mara. Però ell tenia raó, i com per emfatitzar les seves paraules, l'altra carena que el flanquejava va començar la seva pròpia desintegració. -Tu guanyes. Fem-ho.

-Està bé,- va dir en Luke. -R2, tu comences.

El droide va donar un refilet infeliç, però l'ala-X es va alçar obedientment de la badia d'aterratge i es va dirigir cap al Gel Estrellat.

-Faughn?- va cridar la Mara.

-El tractor d'ajuda està a punt al mig-port,- va dir la Faughn. -La porta exterior de la resclosa d'estribord està oberta, amb una barrera atmosfèrica en el seu lloc, i en Krickle està esperant dins amb un medpac. Estem preparats quan ell ho estigui.

-Has sentit això, Luke?

-Sí,- va dir. -Prepararé la frase 'benvingut a bord' per despertar del tràngol.

-'Benvingut a bord', correcte.

-Està bé, aquí anem. No em fallis.

La Mara va esbossar un prim somriure. No em fallis. Un cop, aquestes paraules havien tingut una connotació totalment diferent per a ella. En Luke Skywalker en la mira del seu blàster, l'ordre de l'Emperador moribund que matés al nouvingut Jedi fent ressò a través de la seva ment...

Però ja havia passat per aquesta crisi fa ja deu anys dins de la Muntanya Tantiss, i la veu de l'Emperador era ara només una memòria distant i impotent.

L’Skywalker tindria la seva pròpia crisi per la qual passar un d'aquests dies. Potser estava ara mateix enmig d'ella.

Ella esperava això.

Hi va haver un parpelleig de les emocions d’en Luke. La Mara es va concentrar, visualitzant el centelleig del seu sabre de llum quan la fulla verda va apunyalar el gruix metall de la porta blindada

I llavors, abruptament, es va esvair.

-Faughn?- va cridar la Mara, tancant els ulls quan s'estirava tan fort com podia. Però la presència d’en Luke ja no era perceptible, almenys no per a ella. O havia entrat en el seu tràngol d'hibernació, o si no era mort.

-Aquí ve,- va dir la Faughn.

La Mara va obrir els ulls. Ell hi era, d'acord, semblava una titella trencada mentre lliscava ràpidament cap al Gel Estrellat. Els seus membres s'agitaven flàccidament mentre el seu cos lentament donava tombarelles, la llum fluctuant de la continuada autodestrucció de l'asteroide li agregava un aire surrealista a tota l'escena.

Amb un sotragueig que la va sobresaltar, el Gel Estrellat va començar a baixar cap a la superfície: la Faughn maniobrava la nau per correspondre a la trajectòria d’en Luke.

O més aviat, intentant correspondre. La Mara li va arrufar les celles a la figura que s'aproximava, intentant extrapolar la seva trajectòria i velocitat d'impacte, la Faughn, amb accés a l'ordinador de la nau, va aconseguir la resposta primer.

-Tenim problemes,- va dir estretament. -Amb la velocitat que estimo haig de fer servir per agafar-lo, va o a rebotar al casc, o si no colpejarà la paret interna de la resclosa, prou fort com per trencar-se el coll.

-Tu només assegura't que arribi endins,- va dir la Mara, prement l'obertura-ràpida dels seus arnesos i corrent als seus peus. -Jo m'asseguraré que hi sobrevisqui.

Ell estava gairebé allà quan la Mara va arribar a la resclosa, corrent cap a ells molt més ràpid del que era saludable.

-L'ordinador diu que el tenim just en el blanc,- va cridar la veu de la Faughn per l'altaveu quan la Mara va mirar a través de la barrera atmosfèrica. -Impacte en deu segons.

Respirant fondo, la Mara es va recolzar contra la mampara de la resclosa i es va estirar a la Força.

L'Emperador li havia ensenyat els fonaments de l'ús de la Força per moure objectes, entrenament rudimentari que el mateix Skywalker havia desenvolupat més durant els seus viatges a través del bosc de Wayland i més tard durant un temps breu en aquesta acadèmia seva a Yavin. Hi havia seguit practicant per si mateixa després d'això, i havia pensat que s'havia tornat bastant hàbil amb la tècnica.

Però moure objectes petits com el seu sabre de llum era una cosa. Agafar en Luke mentre queia cap a ella era una cosa completament diferent, més aviat com intentar detenir el Gel Estrellat amb les dents. Va posar tot el que tenia en l'esforç, tot just conscient que tot el seu cos s'havia posat rígid per la tensió, lluitant per almenys reduir la velocitat abans que ell passés disparat més enllà d'ella a través de la barrera atmosfèrica. Podia sentir baixar la velocitat, sabia que no seria suficient. I en l'últim segon possible es va apartar de la mampara directament en el seu camí.

Ell va donar de ple contra ella, l'impacte els va llançar als dos per darrere i avall.

-Benvingut a bord,- va panteixar la Mara, un instant abans que els dos xoquessin junts contra la coberta.

Un aterratge que va ser considerablement menys dolorós del que ella havia esperat. Va parpellejar, intentant treure’s les tardanes estrelles de la seva visió

-Gràcies,- va murmurar en Luke en la seva orella.

Les estrelles es van aclarir, i la Mara es va trobar mirant a munt a una cara estranya, la cara d’en Luke, va comprendre, molt disfressada. Ell estava muntat sobre ella, amb mans i peus a la coberta, aparentment havia sortit del seu tràngol just a temps per prendre la seva part de l'impacte en lloc d'afegir el seu pes mort extra al seu.

-De res,- se les va arreglar per dir ella. -Bonica disfressa.

-Gràcies,- va dir ell. -També va funcionar, durant la major part.

-'Durant la major part' no serveix de gaire, oi?- va dir ella. -Per què no vas fer servir una il·lusió de la Força, com ho vas fer abans?

-He estat intentant reduir el meu ús de la Força excepte quan sigui absolutament necessari-, va explicar. -No semblava necessari en aquest cas.

-Ah,- va dir la Mara. Això era interessant. Molt interessant en realitat. -Llavors. Vols treure't de sobre, o només estaves posant-te còmode?

-Eh, segur,- va dir ell feixugament, amb una mica d'aquesta vella torbació de granger passant per la seva cara mentre s'apartava d'ella. -Ho sento.

-No hi ha problema-, va dir la Mara, posant-se dempeus i mirant-lo amb ull crític. Alguns estrips per resquills de lleig aspecte a la seva roba, probablement lesions igualment lletges sota d'ells. -Sembla que necessites passar per la badia mèdica.

-No hi ha temps,- va dir ell, sacsejant el cap. -Estic bé per ara, i hem de sortir d'aquí. Va atracar bé la meva ala-X?

-No ho sé,- va dir la Mara, palmetejant el tauler de control per tancar la porta exterior de la resclosa. -Faughn?

-Ha estat assegurat al port-B,- va dir la capitana. -Skywalker, coneixes una ruta segura per sortir d'aquesta trampa mortal?

-Solia conèixer-la,- va dir en Luke, prement el botó de la porta interna. -Probablement no és més segura que qualsevol altre camí ara.

-Seguirem als pirates,- va decidir la Mara, fent senyals a Krickle perquè se n'anés mentre s'acostava amb el seu medpac i va guiar en Luke pel corredor cap als mig-ports del Gel Estrellat. -Ells probablement ens dispararan, però no es pot tenir tot.

-El problema és que sembla que ens hem quedat sense pirates als quals seguir,- va dir la Faughn. -Res ha partit de l'asteroide des de fa gairebé dos minuts.

La Mara va sentir que se li feia un nus a l'estómac.

-El que vol dir que el gran final del seu sistema d'auto-destrucció probablement està per explotar ara mateix.

-Probablement,- va convenir la Faughn. -Què fem, triem una direcció i anem?

-Més o menys,- va dir la Mara. -Comença a allunyar-te de la base principal, però no massa ràpid. Vull estar al meu turbolàser abans que ens trobem amb res lleig.

-Dóna'm temps a mi també per sortir allà-, va afegir en Luke. -Puc anar per davant de vosaltres i fer saltar les trampes.

-Només si pots veure-les venir-, va assenyalar la Mara, mirant-lo durament. -Jo tinc un sentit del perill millor que el teu, potser jo hagi d’agafar la teva nau i aclarir el camí.

-Jo puc fer-ho,- va dir ell fermament. -De qualsevol forma, és la meva responsabilitat, són aquí a causa meva.

Tenia raó.

-Si així és com ho vols,- va dir la Mara, apuntant al corredor. -Ves per la primera a l'esquerra, llavors gira a la dreta. Fes-ho ràpid.

No va necessitar haver-se de preocupar. Per quan va arribar la seva estació de turbolàser l'ala-X ja estava cremant espai davant d'ells.

-Estic llesta,- va anunciar quan es va cordar de nou l'arnès. -Segueix endavant, Luke. Bona sort.

-Que la Força t'acompanyi,- va dir ell amb el que va decidir que era probablement una lleu desaprovació. -Estigues atenta.

El viatge d'anada a través dels asteroides havia estat un turment per als nervis. El viatge de tornada, per a sorpresa de la Mara, va ser gairebé casualment fàcil. Una vegada i una altra l'ala-X canviava lleugerament de curs i disparava, accionant un distant parany de dispersió o una bomba de fragmentació o un niu turbolàser automàtic, usualment abans que el mateix sentit del perill de la Mara tan sols s'hagués activat. Ràpidament es va tornar un patró: l'ala-X maniobrava, disparava, i esquivava, amb el Gel Estrellat seguint-lo impassiblement per darrere, amb la seva pròpia tripulació de turbolàser necessitant fer solament algun treball de neteja ocasional. O intencionadament o per accident, en Luke semblava, estar anant lleugerament per sobre del vaixell de càrrega, fent la majoria del seu treball d’escombramines dins l'angle de foc de la Mara. La majoria del treball de neteja per tant requeia en els sectors de l’Elkin o en Torve, deixant a la Mara poc a fer excepte ajudar a vigilar per qualsevol sorpresa que els pirates poguessin haver deixat enrere, va esperar pacientment que passessin el camp d'asteroides, i es va preguntar obscurament si en Luke estava sent sobreprotector deliberadament només per incomodar-la.

Va ser en un dels seus escombrats visuals del cel que ella va descobrir la nau. El seu pensament inicial va ser que era un Caça TIE: era de mida similar i a primera vista tenia una mica de la mateixa silueta. Però fins i tot mentre obria la boca per alertar els altres la nau es va girar.

-Tenim companyia,- va exclamar. -Traient el cap prop de la vora del camp d'asteroides en aproximadament vint per cinquanta.

-El tinc-, va dir la Faughn. -Sembla com... a què s'assembla?

-M’has atrapat,- va dir la Mara. -Vaig pensar que era un Imperial, però aquests no són panells solars de TIE als seus costats.

-Qualsevol cosa que siguin, té dos més apuntant a popa a la cua,- va assenyalar l’Elkin.

-Això no necessàriament vol dir que no sigui un Imperial,-va grunyir la Faughn. -Skywalker? Estàs al dia dels nous dissenys de caces estel·lars Imperials?

-No realment,- va dir en Luke, amb una veu que donava mostres de la tensió mentre s'esforçava per dividir la seva atenció entre l'intrús i la tasca més immediata a la mà. -Encara que mai he vist una cosa així abans.

La Mara va mirar fixament a la nau espacial distant. Clarament, estava mirant-los. S'hauria adonat compte que l'havien descobert?

-Crec que un de nosaltres hauria d'intentar veure’l més de prop,- va dir ella.

-Millor no, pot ser?-va grunyir la Faughn. No necessitem atreure més problemes dels que ja tenim.

-A més, amb la nostra sort només seria una altra d'aquestes inútils coses qella-, va afegir en Corvus amb desdeny. -Com la que Lando Calrissian va perseguir per tot l'espai.

-Jo dic que li fem una ullada,- va dir la Mara, posant la fermesa en la seva veu que la feia una ordre. -Luke, tu ets la nau més ràpida. Vols veure si pots atrapar-lo?

-Puc intentar-ho,- va dir, amb un to estrany en la seva veu. Sentia ell el mateix que ella sobre aquesta nau? -Pots cobrir-me?

-Això crec,- va dir la Mara. -Ja hem d'estar prop de la vora de l'esfera de defensa dels pirates.

-Està bé. R2, activa tots els registradors i sensors. Anem a voler un registre complet d'això.

El droide va xiular en reconeixement i amb una rapidesa que va sorprendre fins i tot a la Mara, l'ala-X es va girar i es va disparar cap a l’intrús. Va esquivar els asteroides flotants, passant pel seu costat per tenir la màxima cobertura. La Mara va mantenir el seu turbolàser apuntat cap a l'altra nau espacial, preguntant-se intensament si escollirien lluitar o córrer.

Però l'ala-X encara estava acostant-se, i fins ara no hi havia cap reacció. Podia l'intrús d'alguna manera estar mirant en una altra direcció? Ridícul. Llavors a què estava esperant?

En Luke estava gairebé a distància de combat tancat ara. Darrere d'ell, un asteroide a la deriva va surar lentament entre l'intrús i la línia de visió de la Mara.

La seva única advertència va ser un sobtat sotragueig en les emocions d’en Luke. Un instant més tard ella només va captar una besllum de l'intrús mentre s'allunyava a increïble velocitat pel cel, fins a la vora del camp d'asteroides.

-Alça!- Va bramar en Torve mentre la Mara intentava girar el seu turbolàser per apuntar a la nau distant. Però era massa tard. Tot i que lluitava per apuntar un altre asteroide es va ficar entre ells, de nou bloquejant la seva visió. Hi va haver un parpelleig de pseudomoviment a la vora dels asteroides, i la nau se n'havia anat.

Algú per l'intercomunicador va maleir suaument.

-Em rendeixo,- va dir la Faughn. -Què flamarades va ser això?

-No tinc ni idea,- va dir la Mara. -Luke? Segueixes allà?

-Just aquí,- va contestar en Luke. -Van veure tot això?

-Només una part,- li va explicar la Mara. -Va esperar fins que vam estar bloquejats per un asteroide abans de fer el seu moviment.

-Interessant,- va dir en Luke. -La nau va emetre una signatura d'energia molt inusual quan va escapar, vaig gravar el que vaig poder d'ella, però dubto que els meus sensors poguessin recollir més que una fracció del que realment hi havia.

-Potser va ser per això que va esperar fins que nosaltres no poguéssim veure-ho.

-Probablement,- va convenir en Luke. -Hi ha d'haver suposat que una nau de la teva mida tindria millors sensors que la meva.

La Mara es va fregar els llavis.

-Està bé, llevat que vulguis seguir el seu vector de l’hiperespai, no hi ha molt que puguem fer ara mateix al respecte. Què tal si ens transmets el que els teus sensors van captar?

El droide astromecànic va fer un so rude.

-Està bé, R2,- el va tranquil·litzar en Luke. -Podem considerar que aquesta és la seva tarifa de rescat.

-Part de la seva tarifa de rescat,- va corregir la Mara. -Discutirem sobre la resta més tard.

-Entesos,- va convenir en Luke. -Aquí va.

-Ho tinc-, va dir la Faughn.

-Gràcies,- va dir la Mara. -Necessites alguna cosa més, Luke?

-No als teus preus,- va dir ell secament. -De debò, gràcies per tot.

-Ens alegra haver ajudat,- va dir la Mara. -No t'oblidis de fer-te veure aquestes lesions.

-No ho faré,- li va assegurar. -L’R2 ja està traient una llista dels establiments mèdics de la Nova República més propers. Ens veiem més tard.

-Està bé. Cuida't.

El comunicador va fer clic, i amb un parpelleig de pseudomoviment l'ala-X va fer el salt a la velocitat de la llum. La Mara es va quedar mirant, amb una estranya barreja d'emocions perseguint-se entre si a través de la seva ment. Els resplendents informes que havia llegit dels gloriosos èxits d’en Luke... i no obstant això, eren molt diferents al que acabava de veure-li fer ara. Li havia passat alguna cosa?

O hi havia finalment entrat en raó?

-Jade?- va preguntar la Faughn. -I ara què?

La Mara va exhalar suaument, apartant l’Skywalker de la seva ment.

-Li enviem un informe a Karrde, -va dir, fent un ràpid càlcul de temps.- Per veure si vol que ens posem al dia per a la reunió a Nosken o si no per intentar rastrejar la ruta d'escapament dels pirates.

-Correcte,- va dir la Faughn. -A propòsit, Jade, en cas que ningú ho hagi esmentat abans, tu i l’Skywalker fan un molt bon equip.

La Mara va fixar la mirada en els asteroides que suraven.

-Mossega't la llengua, Faughn,- va dir suaument. -Mossega't la llengua.

 Següent