Pandemònium (V)

Anterior

5

Els núvols es van obrir i el sol es va reflectir de nou a les torres de vidre de Tahv. L'Edell ascendia els esglaons de marbre de la capital... sol. Cap escorta l'havia rebut, cap desfilada havia marcat la seva arribada.

A l'interior, a l'atri on tres grans faccions havien lluitat entre si un quart de segle abans, l'Edell va trobar la Tribu treballant a l'uníson. Senyors Sith i Sables s'inclinaven sobre una rèplica del mapa secret d'en Korsin, disposat com una enorme taula al centre de l'habitació. L'Edell l'havia mirat moltes vegades durant la planificació del seu viatge... un viatge que ara havia finalitzat.

-Senyors i Sabres, he tornat! -va dir. Ningú va apartar la mirada de la taula. Va saludar altre cop... i un altre.

Finalment, els Senyors van enviar a un subaltern. Ni tan sols un aprenent, sinó un mer Tyro, d'un terç de l'edat de l'Edell. El jovenet va adoptar un aire despectiu.

-Què vol?

-Tinc notícies -va dir l'Edell, alçant-se-. He estat en el nou continent, i he tornat triomfant.

-I com exactament ha triomfat?

-Ens he portat allà. He demostrat que existia.

-Velles notícies -va dir el noi, mostrant encara desdeny-. La conquesta va per bon camí.

Es va obrir un espai entre els Senyors que es trobaven drets d'esquena a ell. L'Edell va veure a través de l'obertura que el mapa de la taula estava poblat amb desenes de marcadors que simbolitzaven forces Sith i les aeronaus que les transportaven.

L'Edell va arrufar les celles.

-No esperava que envaïssin tan ràpidament.

El Tyro no va dir res.

-Molt bé -va dir l'Edell, donant un pas endavant-. Estic preparat per assessorar...

-No. -El tyro va encendre un sabre de llum, bloquejant el seu camí. Més endavant, el buit entre els que estudiaven el mapa es va tancar de manera que l'Edell ja no podia veure la taula.

L'Edell va protestar.

-Tinc dret a ser aquí. He confirmat que el continent existia!

-I? Algú ho hauria fet igualment.

-Jo vaig inventar les aeronaus!

-Que podem construir-les sense tu.

-Però Jo sóc un Alt Senyor de la Tribu dels Sith...

-Un veritable Sith hauria fet alguna cosa més -va dir el Tyro-, no només fer una ullada. Ets un manetes, res més. -Dos guàrdies corpulents, que mai abans havia vist, el van agafar per darrere-. Llanceu-lo fora. No té dret a ser aquí.

***

L'Edell va panteixar i va obrir els ulls a la nit. Agafant les sorres humides, va deixar escapar l'aigua de mar dels seus pulmons.

Quant de temps havia estat inconscient, es va preguntar, per arribar a somiar? Semblava haver estat una eternitat... però no podia haver estat més que uns pocs minuts. Mirant cap a l'oest al llarg de la irregular costa, va veure a quatre dels seus companys encallats de manera similar, nedant amb prou feines des de la badia. A un quilòmetre al nord-est, les restes de la Candra encara cremaven a l'aigua. Sense ser vistos, ell i el seu grup havien caigut bastant al nord de l'estació de senyals; el globus havia portat les restes de la góndola més a l'est. Aclucant els ulls, va veure uvaks brunzint sobre les restes, mentre que els llums es van moure a la costa nord a l'altre costat de la badia.

Encara no saben que som aquí, va pensar. Tenim una oportunitat.

L'Edell es va incorporar maldestrament. Masegat i xop, però per la resta il·lès, va trontollar seguint la línia de la costa per reunir-se amb les altres persones que havien sobreviscut. Peppin, la capatàs d'uvak; Ulbrick i Janns, dos dels guerrers; i un dels keshiri, el nom no importava. Amb l'Edell, eren cinc. Era això tot el que quedava, d'una expedició de trenta?

-Pugeu! -va dir, assenyalant unes ruïnes de pedra. Per sobre, a la part alta del cim occidental, es va asseure una alta torre blanca envoltada per un alt mur. Refugi, o més enemics? No ho sabia... però el complex era molt més petit que el de la península del nord, i si algú havia disparat míssils des d'aquí, no ho estaven fent ara-. No utilitzeu els sabres de llum -va murmurar. La foscor sempre havia estat un aliat dels Sith... i particularment ara.

Els guerrers van arribar primer al cim. L'Edell va sentir un fort espetec.

-Alto senyor!

L'Edell va grimpar per veure a Ulbrick a terra, agafant-se a una ferida a la cuixa que sagnava abundantment. Metres més endavant, una dona keshiri d'uniforme s'ajupia darrere del cadàver d'un uvak i disparava brillants projectils amb una arma exòtica. Els trets per poc arriben a Janns, que es va capbussar posant-se a cobert darrere d'una cabana en ruïnes. L'Edell va escoltar com els projectils es feien miques mentre impactaven. Vidre, es va donar compte, com petites fulles shikkar. I encara més perilloses, com provaven els gemecs de l'Ulbrick.

La dona el va veure i va tornar la seva arma contra ell. L'Alt Senyor va saltar just a temps. Quants trets li quedarien al carregador? Ell no volia esbrinar-ho. Picant a terra, va fer un bol amb la mà i va estripar la superfície amb la Força, responent als trets de la keshiri amb un raig de sorra. La dona estava preparada per això, però la seva arma es va negar a disparar de nou. L'Edell va tractar d'agafar el shikkar que guardava en el seu cinturó...

... Només per ser colpejat violentament per un poder invisible. Sota ell, els seus genolls es van doblegar, i va caure d'esquena, deixant caure la fulla. La dona va estar al costat d'ell en mig segon, agafant l'arma i abalançant-se sobre ell. Ell la va agafar del braç mentre ella el baixava amb força per apunyalar-lo... i llavors va veure els seus ulls. Més grans i separats que els ulls de qualsevol altre keshiri que hagués vist mai, i plens d'una por furiosa.

Traient forces de les seves emocions, l'Edell va exhalar amb força. La dona va caure cap enrere, perdent el control sobre la daga. Quan va aterrar, es va trobar amb Peppin i Janns aguaitant sobre ella. Les mans enguantades dels Sith la van agafar, i van aconseguir reduir-la llançant-la a terra.

Posant-se dempeus, l'Edell va mirar a la seva atacant. La dona keshiri semblava ser de la seva edat. Portava una armilla elaborada amb un cuir que mai havia vist abans, gairebé una armadura. Va reconèixer l'uvak mort darrere d'ella com al desafortunat Estribord, de la Candra... i prop d'ell jeia un keshiri incapacitat, vestit com la dona a excepció d'un abric mig embolicat al voltant del seu cos.

L'Edell va aixecar la vista cap a la torre, a l'altre costat del mur. Hauria vist algú la baralla? Va fer un senyal al seu ambaixador keshiri supervivent perquè anés a veure a l'Ulbrick.

-Jo m'encarrego d'aquest -va dir, recuperant el seu shikkar i donant un pas cap a l'home ferit.

-No el toquis, fastigós Sith!

Tots van mirar bocabadat a la seva presonera, que seguia conscient. L'Edell va quequejar.

-Què... Què has dit?

Lluitant contra els seus captors, la dona va tornar a parlar.

-He dit que no el toquis, fastig...

-Ja t'havia sentit -va dir l'Edell, indicant a Peppin que li tapés la boca a la keshiri-. Simplement, em sorprèn sentir-te.

Ningú sabia quin idioma esperar dels natius del continent ocult. El millor que havien esperat era algun antic dialecte keshiri, si és que hi havia hagut algun intercanvi prehistòric entre les cultures; el seu ambaixador estava familiaritzat amb diverses versions. Però el que ella estava parlant, per molt que fos amb un fort accent, era la llengua que la tripulació del Presagi havia portat a Kesh!

Calmant, la dona de cabells platejats mirà a Peppin i va parlar de nou en aquest idioma.

-Voleu alliberar-me.

La Peppin la va mirar incrèdulament.

-Oh, no em diguis...

-Sí -va dir l'Edell, amb els seus ulls daurats plens de sorpresa-. Jo tenia raó. Ho vaig pensar a l'oceà... i una altra vegada quan la vaig veure lluitar. Aquests keshiri saben com fer servir la Força. O aquesta ho sap. -Va tornar a mirar l'estranya arma de fusta tirada a la sorra-. Tenen diverses armes secretes.

-Ens vam preparar per a vosaltres -va dir la presonera, clavada a terra.

-Preparats contra nosaltres? Com podeu tan sols saber de nosaltres? -L'Edell mirà a través de la foscor al mur del complex-. Qui més és hi ha aquí?

-Un destacament sencer!

L'Edell va deixar anar una rialleta.

-Això és mentida.

Finalment, un respir. Potser els keshiri d'allà fessin ús de la força, però aquesta dona no estava molt versada en la tècnica de les defenses mentals. Això era un bon presagi.

-El teu nom és... Quarra, crec. I estàs sola.

La Quarra el va fulminar amb la mirada... i es va estremir. A un costat, el seu company keshiri es va despertar tossint. Els ulls de la dona es van moure en aquesta direcció.

-No vols que ell mori -va dir l'Edell-. Bé. Això pot ser-me útil. Porteu-los a tots dos dins de la torre, ràpid.

-Aneu amb compte amb ell -va dir la Quarra-. El vostre maleït uvak va caure sobre ell i li ha trencat les costelles!

-Vosaltres mateixos vau abatre la criatura sobre vosaltres. -Va fer cruixir els artells-. Aviat moltes més us cauran a sobre.

-No ho crec -va dir la Quarra mentre els seus captors la posaven dreta-. Ja heu vist el que ha passat allà fora! Mai travessareu les nostres defenses.

-Oh, ja ho crec que ho farem. -L'Edell va assenyalar l'obertura al mur del complex-. Ens has deixat la porta oberta, veus?

L'Edell va veure que farien falta dues persones per moure el voluminós natiu ferit. Tot d'una es va recordar del seu propi guerrer ferit. En les ombres de l'estructura, la víctima de la Quarra es recolzava pesadament sobre les espatlles del lacai keshiri de l'Edell. L'embenat improvisat al voltant de la cama dreta de l'Ulbrick estava completament saturat de sang.

-Quina és la seva condició... com et diguis?

-Em dic Tellpah, Alt Senyor -va respondre l'erudit keshiri-. El Sabre Ulbrick té molts resquills a la cama.

-Haurem d'actuar amb rapidesa. Pot caminar?

L'Ulbrick serrà les dents pel dolor.

-No sense dificultat, Alt Senyor -va dir el jove Sith-. No ho crec.

L'Edell va mirar al guerrer i després una altra vegada a Quarra. Li va oferir un somriure a la dona... i es va tornar, encenent el seu sabre de llum i decapitant-lo amb una espurna vermella. En Tellpah evità el cop que no anava dirigit contra ell, però l'ajudant keshiri no va poder evitar el desastre.

-Oculta el cos -va ordenar-li l'Edell, desactivant la seva arma. Aquest lloc estava protegit de la vista de la badia, de manera que ningú havia pogut veure l'acte... excepte el públic al qual anava destinat.

La Quarra va escopir horroritzada.

-Era un dels teus!

-Sí -Va dir l'Edell suaument en passar per la porta-. No ho oblidis. -Va tornar a mirar el trio restant dels seus companys-. Porteu l'home a la part baixa de la torre. Jo aniré a la part superior per fer una ullada.

-Aviat arribaran altres -va dir la Peppin.

-Llavors fem-ho ràpid -va dir-. Hem de saber a què atenir-nos. Lligueu a la dona... i porteu-la també al pis de dalt. Pot ser que sigui capaç de dir-me a què estic mirant!

***

Un sabre de llum!

Lligada i asseguda contra el banc de treball bolcat d'en Jogan, la Quarra llançà mirades furtives al líder dels Sith mentre aquest registrava el campanar... i a l'arma curta lligada a la seva corretja, que reflectia suaument la llum del llum de neó que portava. Els sabres de llum havien estat descrits en les Cròniques de Keshtah, i fins i tot corria el rumor que existia un a Alanciar, portat allà per l'Herald, fa molt de temps. Si tal cosa era certa, l'objecte estaria guardat en els arxius més secrets de la terra, enterrat al costat del quarter general d'avançada del Gabinet de Guerra a Sus'mintri. Es va preguntar si la relíquia encara funcionaria, com havia fet l'arma de l'humà. Un pilar d'energia màgica, que no es desfeia en xocar contra alguna cosa.

Sens dubte, els Sith eren els Destructors de la llegenda. O els seus sequaços. O les seves creacions.

Les Cròniques també havien descrit als éssers humans, però res podria haver-la preparat per les diferències entre ells. Aquesta varietat de tons de pell i color de cabell, en comparació de la pell porpra dels keshiri. Era difícil de creure que l'Edell, amb el seu cabell del color del sol, pertanyés a la mateixa espècie que la dona Peppin i la seva impactant cabellera vermella. No eren poc atractius, com solien ser els monstres, però les Cròniques també havien advertit als alanciari sobre aquest fet.

El líder dels Sith es va inclinar amb impaciència sobre el seu assistent.

-Has trobat alguna cosa, Tellpah?

-No, Alt Senyor -li va respondre l'home més vell, fullejant notes a terra, no lluny d'on ella estava asseguda. En Tellpah era qui més la desconcertava. Era keshiri, i en canvi no ho era del tot, amb un front més baix i una cara lleugerament més estreta. No era una branca molt llunyana de l'arbre keshiri, però sí una diferent de la seva. Vindrien els humans cada un de diferents llocs, per semblar tan diferents?

I per què un keshiri estaria allà, ajudant els Sith que l'havien esclavitzat?

-No tens per què obeir, Tellpah -li murmurà-. Aquí els keshiri són lliures!

En Tellpah la va mirar fixament, sense comprendre.

-Ignora-la -Va bordar l'Edell-. Necessito saber el senyal correcte que he d'enviar!

La Quarra va somriure. En arribar al campanar, l'Edell havia anat de balcó a balcó, estudiant l'escena nocturna de l'exterior. Això clarament li havia posat nerviós. Només la negror de l'oceà a l'oest i al sud; rastrejadors armats a la badia cap al nord. I al llarg de la península cap a l'est, les tropes s'estaven reunint a les portes de la fortalesa del Coll de Garrow, preparant-se per dirigir-se cap a ells. Pel que havia dit el Sith, els globus de foc havien estat encesos allà i en totes les fortaleses cap al nord, per ajudar a les forces de defensa. Un bon senyal, va pensar la Quarra. Els alanciari ja no tenien por que arribessin més aeronaus, i estaven preparant l'operació de neteja.

L'única cosa que semblava anar d'acord amb els plans del líder Sith va ser l'arribada de dos humans més, guerrers, evidentment nàufrags de l'aeronau igual que ell. Havien sorgit, il·lesos, des de la badia prop de la punta occidental de Punta Desafiament, i havien fet que el seu nombre ascendís fins a sis. Però si volia evitar l'arribada de les tropes des de l'est, el seu temps s'estava acabant.

-El senyal, Tellpah! El senyal!

-Ja t'ho he dit abans, conec el codi de tot net -es va fer sentir la Quarra.

Dempeus a l'exterior al costat de l'aparell del senyal, l'Edell va treure el cap per mirar-lo i llançar-li una ganyota burleta.

-No crec que hagi de confiar en el senyal que hi enviaries.

-Tu decideixes -Va dir. L'havia pujat al pis de dalt pensant que en tenir a Jogan en el seu poder, ella cooperaria. Però fins i tot tenint aquest avantatge, va comprovar que el Sith seguia sent altament suspicaç.

L'Edell va entrar de nou al campanar i es va quedar mirant amb enuig a la base amb els cilindres de senyals. En un rampell de poder de la Força, el va estavellar contra el mur de pedra.

Bé, va pensar la Quarra. S'està enfonsant.

-No, no és així -va dir ell, girant-se cap al sud. A través de la porta oberta, va veure alguna cosa lluny en l'horitzó. Ràpidament va sortir-. Tellpah, per aquí. Veus el mateix que jo?

L'esclau keshiri es va unir al seu amo a la barana.

-Un vaixell, senyor!

La Quarra va fer una ganyota. Només els vaixells de la Guàrdia Costanera navegaven al mar occidental, però la flota recol·lectora pescava en els bancs de corall del Passatge del Sud. Deixant caure àncores de pedra massissa per lluitar contra el ràpid corrent, els vaixells i els seus bussos sortien durant setmanes. Sabia que se suposava que no havien de pescar tan lluny a l'oest, però els capitans endarrerits en les seves quotes de recol·lecció de productes del mar eren coneguts per saltar-se algunes normes.

-Està bé -va dir l'Edell, apuntant al sud-est-. Veus on és? Aposto a què no poden veure en absolut la torre de senyals en aquesta fortalesa a prop nostre. -Va fer un copet a Tellpah a l'espatlla. -Ràpid, anem-hi. Portem-la a baix!

Forçant-la a aixecar-se, l'esclau va estrènyer la corda que li lligava els canells a l'esquena i la va empènyer cap endavant. La Quarra va mirar cap a les gargamelles obertes de l'escala... i va veure una oportunitat. Seria fàcil fer un pas en fals i caure a la seva mort. Era, de fet, la seva horrible responsabilitat ara. Cap alanciari havia d'ajudar als Sith en els seus plans d'invasió. Ella ja havia fet massa, amb només obrir la boca. Va donar un pas en l'aire, amb la seva bota posada en el buit. Calia fer alguna cosa...

No. Va pensar en els seus fills en la seva llar... i en Jogan, ferit i potser moribund al pis de sota. No, havia d'haver-hi una raó que li hagués portat fins allà, precisament en aquest moment. I hi havia esperança. Les tropes s'apropaven. Potser el seu matrimoni no sobrevisqués quan hi arribés, però tampoc ho farien els humans assassins. Amb determinació renovada, va baixar les escales, seguida per Tellpah i el seu amo.

Els guerrers nouvinguts van sorgir des del soterrani, amb els braços carregats de llibres i pergamins, tal com havia estat en Jogan.

-Arxius, Alt Senyor!

-Aquí fora? -L'Edell va mirar la partida de pergamins amb aire avaluador-. Porteu-los. Podrien ser d'utilitat.

La Quarra tot just va ofegar una rialla. Es va imaginar el que hi hauria a la biblioteca d'en Jogan. Probablement, la meitat d'ells serien històries d'aventures o romanços. Recordant de cop i volta, va mirar a un costat. Des de la seva habitació, en Jogan va gemegar.

L'Edell la va empènyer cap a l'habitació d'en Jogan.

-No et posis massa còmoda.

La Quarra va veure que, certament, en Jogan no estava gens còmode. Els Sith l'havien deixat a terra, ignorant per complet el seu llit. Però ara el seu rostre tenia millor color. En Jogan havia entrat en estat de xoc quan l'uvak el va copejar; la Quarra havia necessitat totes les seves habilitats en la Força per mantenir-lo amb vida. Es va agenollar al seu costat. Amb les mans lligades a l'esquena, l'únic que podia fer era besar la seva galta morada.

Atordit, en Jogan la va reconèixer.

-Així no és com m'havia imaginat que entraries en el meu dormitori -va dir, arrossegant les paraules.

-Silenci, ara.

En Jogan va escoltar les veus estranyes de fora i va tractar d'aixecar-se, lluitant contra el dolor. Ella li va fer baixar empenyent-lo amb el colze. En Jogan va panteixar, esgotat per l'esforç.

-Aquests són... els Sith?

-Sí -Va murmurar ella, acariciant-li la galta amb la seva-. Però ara mateix no estan contents. Només hem d'esperar...

-S'ha acabat el fet d'esperar -va dir l'Edell, dret al llindar sobre ells. Va somriure-. És una llàstima haver d'interrompre a semblant parella d'enamorats. Però hem trobat el vostre vaixell allà fora. Estem a punt de fer un altre viatge... tots nosaltres!

 Següent