Conquesta (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

-Et consumirà, Ànakin -va dir solemne la veu aspra i familiar de l'Ikrit.

L'Ànakin va alçar la vista de l'intercomunicador en el qual treballava. L'ancià Jedi i ell es trobaven en el que va ser un centre de comandament quan el Gran Temple era un lloc rebel. Hi havia desaparegut la major part de l'equip d'aquells temps però quedava alguna cosa, com els diversos sistemes de comunicacions. Fins i tot un intercomunicador que transmetia per tot el temple i els seus voltants.

-Mestre?

-La teva ràbia. T'has construït un recipient per emmagatzemar-la i contenir-la, però arribarà un dia en què aquest mateix gresol es fongui, i llavors cremarà i et consumirà... i a altres amb tu. Segurament, a molts altres.

L'Ànakin va col·locar el modificat xip de dades al seu lloc i es va aixecar.

-Els Yuuzhan vong fan que m'enfadi, Mestre. Estan destruint tot el que conec, tot el que estimo.

-No. Tu mateix t'enfurismes. La gent mor i tu t'enfurismes perquè no pots salvar-los.

-Parla d'en Chewbacca.

-I d'altres. Les seves morts estan gravades en tu.

-Sí, Chewbacca va morir per culpa meva. Molts han mort per culpa meva.

-La mort dels reclama -va contestar l'Ikrit-. No pots sostenir l'aigua a les teves mans molt de temps. Degota entre els dits i acaba anant on ha d'anar. A la terra i al cel. Als ions i després a l'espai, on neixen les estrelles.

La frustració va contreure els llavis de l'Ànakin.

-Molt poètic, Mestre Ikrit, però això no és una resposta. El meu avi era Darth Vader i va matar a milers de milions d'éssers, però va ser conseqüència de viure dècades en el Costat Fosc. Jo només tinc setze anys, i mira el que he fet ja. En Darth Vader se sentiria orgullós de mi.

L'Ikrit clavà en ell els seus lluminosos ulls blaus.

-Cal reconèixer el mèrit per sentir aquestes morts, per lamentar-les. Però tu no vas matar a tota aquesta gent, no els has desitjat la mort ni després et vas vanagloriar d'això.

-No -va acceptar l'Ànakin-, però a Centràlia vaig desitjar que tots els yuuzhan vong morissin, vaig desitjar matar fins a l'últim. I si el meu germà no m'hagués detingut, potser ho hauria fet. Sovint crec que vaig haver de fer-ho.

-El teu germà no et va aturar.

-Vostè no hi va ser, Mestre Ikrit. Ho hauria fet.

-Sí vaig estar allà, Ànakin. A tots els efectes, els importants, vaig estar. Has d'alliberar la teva ràbia, Ànakin. Cada pas que dones excava un solc en el camí cap al Costat Fosc. És un camí fàcil de seguir i difícil d'evitar.

L'Ànakin es va tornar cap al control remot del generador d'energia i trastejà una mica en ell.

-Això podria funcionar - va murmurar-. Tant de bo tingués temps de treure el generador.

-Ànakin -la veu del Mestre tenia un to imperatiu.

L'Ànakin no va alçar la mirada del seu treball.

-Sap, Mestre Ikrit? Totes les nits solia somiar que em convertia al Costat Fosc, que em convertia en allò en el que es va convertir el meu avi. Ara em sembla una ximpleria. La Força no converteix una persona en bona o dolenta. És una eina, com un sabre làser. No es preocupi per mi.

-Escolta'm, Jove Solo, mai he dit que la Força us conduiria al mal -va explicar l'Ikrit-. T'he advertit que els teus sentiments podrien portar-te a ell.

-Mentre no permetis que et controlin, els sentiments també són eines -va replicar l'Ànakin.

-I com saps si els teus sentiments t'estan controlant? -va preguntar l'Ikrit, deixant escapar una suau rialleta-. Quan la ràbia guia la mà o quan la culpabilitat no t'abandona?

L'Ànakin va sospirar.

-Amb el degut respecte, Mestre Ikrit, no és moment per a aquesta discussió. La Brigada de la Pau arribarà en qualsevol moment.

-És el moment perfecte -va dir l'Ikrit-. Potser l'únic.

-Què vol dir?

-Sóc vell, Ànakin, he viscut diversos segles -L'Ikrit pestanyejà molt lentament i va deixar anar un llarg esbufeg-. Vaig venir aquí, a Yavin IV, per alliberar els esperits empresonats dels nens Massassi, o això vaig pensar en aquell moment. Ara crec que hi havia una altra raó, una més important.

-Mestre? Quina raó és aquesta?

-Era impossible que jo pogués realitzar la tasca que em va portar aquí, estava més enllà del poder de qualsevol Jedi adult. La Tahiri i tu vau ser els únics que vau poder realitzar-la.

-Amb la seva ajuda i el seu consell. Sense vostè, mai els haguéssim alliberat.

-Ho haguéssiu fet amb mi o sense mi -roncà l'Ikrit, refilant el pelatge-. Per això dic que vaig ser guiat fins aquí per una altra raó, adormida durant segles per una altra causa.

-Quina raó?

-Per veure com de la Tahiri i de tu naixia alguna cosa nova. I per oferir-vos la poca ajuda que pugui en il·luminar aquest naixement.

Un calfred va recórrer l'espina dorsal de l'Ànakin. No sabria dir per què, però les paraules de l'Ikrit li arribaven molt endins.

L'Ikrit va caminar fins a la finestra.

-Ja són aquí -va anunciar.

L'Ànakin va acudir al seu costat. Les naus de la Brigada de la Pau estaven aterrant per tot arreu.

-Encara no estic preparat! -va exclamar l'Ànakin.

-Sí, ho estàs -el va corregir l'Ikrit.

-No tant com m'agradaria, deu minuts més m'haurien anat de perles. Podria haver activat les defenses automàtiques del generador d'energia.

-Digues el que sí has ​​fet.

-Bé, he aconseguit aixecar un escut d'energia, encara que només un i només sobre el temple. Si el bombardegen una mica, l'abatran -l'Ànakin va connectar l'intercomunicador i febles sons de converses van brollar al seu voltant-. Amb això semblarà que aquí s'amaga un grapat d'homes. I això... -es va apropar al que abans fos el panell de control dels sensors locals-. Puc utilitzar la vella xarxa de sensors per generar la il·lusió que es produeixen petits moviments per tot el temple.

-Furtius, com si trisquéssim per tot arreu... -va afegir l'Ikrit.

-Exacte. Si s'acosten a la font dels sorolls no veuran res, és clar, però els seus instruments els diran que estem disseminats per tot el recinte.

-Oh, sí veuran alguna cosa, ja ho crec. Deixa'm això a mi -va assegurar l'Ikrit-. Ara, en marxa.

* * *

El Gran Temple era un ziggurat de tres gegantins nivells, amb el vell centre de comandament situat en el segon pis. L'estructura antiga tenia cinc obertures per sortir a l'exterior, a la superfície pavimentada que formava la teulada del nivell inferior. L'Ànakin i l'Ikrit es van acostar al costat més proper al camp d'aterratge i van treure el cap a l'exterior.

Més enllà de la vaga distorsió de l'escut d'energia, l'Ànakin va veure cinc naus posades al camp. De dues d'elles ja desembarcaven brigadistes armats.

-Espero que s'empassin els nostres trucs, espero que se'ls creguin -gairebé va implorar l'Ànakin-. Si comencen a buscar a Kam, la Tionne i els nens, podrien trobar-los.

-Se'ls creuran -li va assegurar l'Ikrit-. Creuran que els nens segueixen aquí perquè ho volen creure i perquè són febles. No et preocupis, Ànakin. Com he dit abans, potser no sigui un guerrer, però la Força no és feble en mi.

-Ho sento, Mestre Ikrit -es va disculpar l'Ànakin-. No hauria de dubtar de vostè.

-Llavors, no ho facis. Estudia els teus sentiments cada dia, controla'ls acuradament. Els pitjors monstres no es troben fora de tu -el mestre va tancar els ulls i va cantussejar feblement per a si mateix. L'Ànakin va sentir que una onada de Força sorgia de l'Ikrit i banyava als brigadistes situats sota ells, elevant la seva credulitat al límit.

L'Ànakin va aixecar una unitat de comunicacions de control remot i va empalmar els altaveus exteriors.

-Han entrat il·legalment en els terrenys de l'acadèmia Jedi -va dir-. Si us plau, marxin-se immediatament.

Davant el so de la seva veu amplificada, alguns brigadistes van buscar refugi immediatament. Un segon després, van retrunyir els altaveus exteriors d'una de les naus.

-Ei, els que esteu dins del Temple! -va bramar una veu-. Sóc el tinent Kot Mumo, de la Brigada de la Pau. Estem autoritzats a prendre el control d'aquesta instal·lació.

-Autoritzats per qui?

-Per l'Aliança dels Dotze.

-Mai n'he sentit a parlar -va contestar l'Ànakin-. Qualsevol que sigui no té jurisdicció en aquest sistema.

-Ara la té -va replicar en Mumo-. Nosaltres som els seus enviats. Rendiu-vos i no patireu cap mal.

-En serio? Segur que quan lliureu als yuuzhan vong els nens que heu vingut a segrestar no els hi causaran cap mal?

Aquesta vegada es va produir una pausa abans que en Mumo contestés.

-És el preu de la pau -va sentenciar-. Ho lamento, però així són les coses. Si pensem en el que els yuuzhan vong poden fer en tots i cadascun dels mons habitats d'aquesta galàxia, un grapat de Jedi no és molt sacrifici. Vosaltres veu provocar aquest desastre... i heu de pagar el preu.

-Esteu culpant als Jedi de la invasió yuuzhan vong? -va preguntar l'Ànakin incrèdul.

-Els Jedi han provocat aquesta guerra i volen aprofitar-se d'ella per augmentar el seu propi poder. Fa molt que coneixem els vostres plans de dominar aquesta galàxia. Aquesta vegada, la tàctica s'ha tornat en la vostra contra.

-És el major munt de femta de bantha que he sentit en tota la meva vida -va esclatar l'Ànakin-. Sou uns covards i uns traïdors. Ens voleu? Doncs veniu a per nosaltres.

Va disparar el seu làser a través de l'estreta finestra, i va haver d'ajupir-se quan els brigadistes van retornar el foc que va rebotar a l'antiga pedra. Un escut de partícules com el que havia erigit no servia per aturar les descàrregues energètiques. L'espès aire de la selva es va omplir amb el xiuxiueig i el xiulet dels làsers, mentre es disparava també contra altres parts del complex.

-Per què disparen contra el cim del temple? -es va preguntar l'Ànakin en veu alta.

-Fantasmes de boira i bogeria -va respondre l'Ikrit.

-No s'adonaran que ningú respon als seus trets?

-Encara no. Creuen veure raigs d'armes energètiques dirigides cap a ells.

-Quant temps podrà mantenir-los enganyats?

-Molt més si de tant en tant reben algun tret real.

-Fet -va dir l'Ànakin, recolzant-se contra el bastidor de la porta. Va apuntar amb cura utilitzant la Força i va arrencar un rifle làser de les mans d'un home encaputxat. Va seguir així durant vint minuts aproximadament, triant els seus tirs amb cura. Cada segon alleugeria una mica el pes que s'havia tirat sobre les espatlles; cada moviment del seu rellotge allunyava més i més la Tahiri i els altres del perill.

-Han trobat el generador -va murmurar l'Ikrit-. El teu escut caurà molt aviat.

-No importa, pràcticament hem acabat -va acceptar l'Ànakin-. Encara que aconsegueixin desconnectar-lo, prendran moltes precaucions abans d'entrar. Tenim temps més que suficient per anar a l'hangar i escapar amb el meu Ala-X. Després, només haurem d'eludir el seu petit bloqueig.

Hi havia notat que tres de les cinc naus estaven aparcades davant les tancades portes de l'hangar. No li estranyava, era una mesura de precaució lògica, però el que ells no sabien era que un dels canons d'ions que protegien els hangars seguia operatiu... i tenia una font d'alimentació pròpia que li permetria realitzar un o dos trets.

Va treure el cap a l'exterior per llançar un últim tret.

Una descàrrega làser va passar per sobre de la seva espatlla i va caure entre els brigadistes de la pau. L'Ànakin va mirar sorprès al seu voltant.

-Aquest tir procedeix de sobre nostre!

-Sí. No ho has notat? No sabies que vindria?

-Notar què?

I de sobte, ho va saber. La Tahiri estava allà dalt. La Tahiri i dos més. Tots Jedi.

-Baba de hutt, el que ens faltava! -va maleir, abans de girar-se cap al Mestre Ikrit-. No hi cabrem tots a l'Ala-X. Ens trobarem a la gruta, ja pensaré alguna cosa pel camí.

I es va llançar cap al passadís, amb una pistola làser en una mà i el sabre Jedi a l'altra.

* * *

Els va trobar al refectori: la Tahiri, en Valin Hora i la Sannah. Havien aixecat una barricada amb taules davant de la porta exterior i disposaven de dues pistoles làser. No va voler ni pensar d'on les haurien tret. Quan l'Ànakin va entrar en tromba, la Tahiri el va encanonar amb la seva arma.

-Què esteu fent? -udolà l'Ànakin.

-Ajudant-te -va respondre la Tahiri amb un somriure.

-Com heu pogut...?

-En Kam va creure que anàvem en el bot de la Tionne, i la Tionne que anàvem en el d'en Kam. Fàcil, si ho planeges una mica.

-Però... Valin?! En  Valin només té onze anys!

-Dotze! -va replicar en Valin molt seriós-. I puc ajudar.

-Això és una bogeria.

-No ets el més adequat per parlar, Ànakin -va tallar la Tahiri-. Tu vas marxar de Coruscant sense permís, no? Què vols, encarregar-te de tot mentre nosaltres fugim sense fer res? Doncs no, amiguet.

-Ah, no? Doncs el meu pla era escapar a l'Ala-X i ara som massa per això. Què proposa exactament que fem la genial Tahiri?

-Ep -els ulls verds de la noia es van obrir desmesuradament-. No hi havia pensat en això.

-No, suposo que no.

El sòl va vibrar de sobte com la caixa d'un llaüt hapan.

-Què és això? -va preguntar la Sannah.

Va respondre en Valin, després d'entreveure-ho per la finestra.

-L'escut ha caigut. Ara estan disparant contra les portes. I alguns ja pugen les escales.

-Se'ns acaba el temps -es va lamentar l'Ànakin-. Haurem de pensar en com sortir d'aquí mentre fugim. Li vaig dir a l'Ikrit que ens reuniríem amb ell a la gruta.

-Però... Estarem atrapats sota terra.

-No he tingut molt de temps per polir el pla, Tahiri.

-Vols dir que el pla va més enllà d'amagar-nos en una cova?

-És clar -L'Ànakin esbufegà amb força-. Robarem una nau de la Brigada de la Pau.

-Ei, no ha estat tan difícil, oi ?! -va somriure la Tahiri.

Van arribar davant del turboascensor al mateix temps que un grup de brigadistes apareixia pel passadís al qual donaven les escales exteriors.

-Ei, atureu-vos! -va cridar un d'ells.

Dos raigs làser van impactar contra les portes del turboascensor mentre es tancaven. L'Ànakin va deixar anar un sospir d'alleujament quan aquest va començar a baixar. Un segon després, va canviar d'opinió.

-S'aturarà -va anunciar l'Ànakin-. En el segon nivell.

-Anul·la l'ordre.

-No puc -va reconèixer, activant el seu sabre làser amb un xiuxiueig-. La porta es mantindrà oberta uns segons, si ens esperen fora...

La porta es va obrir davant els canons de sis armes làser. L'Ànakin no s'ho va pensar. Ja li havia donat un copet al botó de baixada quan va saltar enmig dels seus enemics, bloquejant els dos primers trets amb el seu sabre làser i tornant-los contra els brigadistes. Va tallar un rifle per la meitat i va girar sobre si mateix. Alarmats, els atacants es van tirar a terra cridant, intentant disparar sense por de ser ferits. Dos d'ells es van abalançar contra l'Ànakin armats amb bastons atordidors. Ell va saltar i girar, desarmant un amb un tall que li va seccionar diversos dits i partint l'altre bastó per la meitat. Va sentir que un altre cop estava a punt de caure sobre ell, un que no podria evitar.

Però quan va aterrar a terra es va veure enfront d'un altre sabre làser i la seva vibrant fulla blavosa.

Darrere d'ella, somrient obertament i ferotgement, estava la Tahiri. Hi havia partit en dos la pica d'energia que anava a empalar-lo.

No va deixar que la sorpresa el desconcertés. El turboascensor, amb la Sannah i en Valin a bord, feia molt que havia seguit descendint. Busqueu al Mestre Ikrit, va ser el missatge que va emetre per als joves candidats a Jedi confiant que, encara que no poguessin entendre les paraules, almenys captarien el sentit.

Llavors, va quadrar les espatlles i es va enfrontar als brigadistes de la pau que ja es reagrupaven cautelosament a un parell de metres de distància.

-No teniu la més mínima oportunitat -va escopir l'Ànakin-. He intentat no ferir-vos greument, però si ens dispareu una sola vegada més... s'acabarà això.

-No podran contra tots nosaltres -va anunciar una dona situada a primera fila. Tenia un rostre castanyer solcat de cicatrius i els ulls foscos.

-És clar que podrem -va assegurar l'Ànakin.

-Contra tots? -va somriure ella amb suficiència. Per darrere van arribar sons provinents del que només podrien ser reforços.

L'Ànakin va llançar contra la dona una empenta telequinètica, que la va enviar volant contra els seus companys, abatent-los a tots. Llavors, va girar i va clavar quatre ràpids cops de sabre a les portes del turboascensor, obrint-hi un forat.

-Vinga -va dir a la Tahiri-. No deies que estaves preparada per a tot? Doncs salta.

La Tahiri va assentir amb el cap i va saltar pel forat sense la menor vacil·lació. L'Ànakin la va seguir amb trets làsers resplendint sobre ell.

Junts, van caure a través de la foscor.

Següent