Pandemònium (X)

Anterior

10

Van aparèixer com a taques de quitrà en un cel de colors pastís, bombolles de maldat a mil metres d'altura sobre el sòl. Una ominosa agrupació en forma de V d'aeronaus, els extrems s'estenien més enllà de l'horitzó... i un altre grup, per darrere, més alt encara. Els vaixells eren més grans que els àgils vaixells exploradors de l'Edell, amb el doble d'uvaks captius propulsant-los. Dissenys pintats convertien els globus en bèsties que amenaçaven les terres de cultiu. I els monstres tenien dents a sota: cadascuna de les poderoses góndoles amb estructura de fusta de vosso acabava amb una llança a la punta.

La Flota de Banús d'en Bentado.

-Han arribat massa aviat -va repetir l'Edell. El gruix de la força ja estava gairebé llest quan ell s'havia embarcat en el seu viatge, però suposava que esperarien el seu retorn. El seu propi trànsit aeri havia pres tres dies; l'Edell es va adonar que, per ser aquí ara, en Bentado deuria d'haver partit gairebé immediatament després de rebre el missatge d'èxit de la Taymor.

Boig impulsiu! Per què el Gran Senyor Hilts ho hauria permès? L'Edell ja sabia la resposta: la consort, Iliana, veuria de bon grat la marxa d'en Bentado. Però la política no importava ara, no quan els vaixells ja havien creuat la costa i estaven descendint. Simplement havien sobrevolat les bateries de ballestes del litoral. Desesperadament, l'Edell va buscar algun lloc on pujar-se. Serien les fortaleses dels camps l'única defensa que quedava?

Va obtenir la seva resposta quan un dels dirigibles va esclatar en una brillant flor de foc, i després un altre. No podia distingir què estava disparant a les aeronaus, però les boles de foc eren bastant familiars. Un so eixordador va sonar per les terres de cultiu cap a ells, i una boira va aparèixer al llarg de tot l'horitzó occidental.

-Maledicció!

-Quantes n'hi ha? -va preguntar la Quarra.

Ell va arquejar una cella.

-Ets l'enemic. No vaig a dir-te...

-No es tracta de la guerra -va dir ella, agafant-lo de l'impermeable-. Es tracta de la meva família! Uhrar està a només un parell de dies a peu. Aquestes coses podrien ser-hi en hores!

Abans que pogués respondre, un carro de fenc impulsat per muntoks passà precipitadament davant d'ells. Es va aturar just abans del pont de la cadena, on van baixar diversos soldats keshiri. Mentre un separava el carro de les bèsties de tir, dos van retirar la cobertura de fenc. Van retirar les parets de fusta del vehicle, deixant al descobert una versió de grans dimensions de l'arma que la Quarra havia brandat contra ell abans.

L'Edell es va quedar immòbil. Havia pensat que només era boira, el que estava formant-se a l'oest. Mirant més de prop, va veure que estava plovent cap amunt: javelines flamejants i fragments de vidre eren disparats cap al cel des de similars unitats mòbils camuflades, amagades pels camps. Molt a prop, els muntoks van xisclar sorpresos quan l'equip de la ballesta va disparar la seva arma amb un dolorós espetec.

-De pressa! -va cridar la Quarra, corrent cap a la casa de l'estació de la cadena. La torre de senyals sobre ella resplendia amb llums i colors, comunicació dels informes dels guaites en un i altre sentit de la línia defensiva. Obligant a les seves cames a moure's, l'Edell la va seguir. Hi va haver més explosions, amb espurnes més enllà dels horitzons del nord i del sud.

-Maleït sigui! -L'Edell va escopir a terra-. Massa aviat!

-A què et refereixes?

-Em refereixo a Bentado -va dir-. Un altre Alt Senyor. Se suposava que no llançaria el seu atac fins que jo tornés! Llavors ell estaria sobre avís sobre les vostres armes de foc... i tota la resta!

Es va maleir a si mateix, també. Li havia preocupat que en Bentado intentés algun tipus d'assalt en les pròximes setmanes, que intentés això; per això l'Edell s'havia quedat, amb l'esperança d'aprendre prou per evitar una altra derrota. Però en Bentado havia actuat immediatament i, pitjor encara, havia enviat la major part de les aeronaus llestes: un desastre incalculable. Des de darrere de la casa al costat del canal, va veure un trio de poderoses aeronaus que encara es trobaven a un parell de quilòmetres d'allà. Les dues estaven perdent alçada ràpidament, amb els seus globus punxats. Un va esclatar en flames, mentre que l'altre va perdre tota la seva elevació de cop i va caure a plom, enviant als seus tripulants cridant als camps de sota.

La fortalesa més cap al nord-oest en els camps es va obrir, catapultant un núvol brillant contra les restes marcides de la tercera aeronau. Diamants de nou! Les restes es van estavellar contra el camp, on els llançadors els van colpejar sense pietat. L'Edell estava bocabadat. Estava passant una calamitat de proporcions històriques i, si no era el seu artífex, si més no era el seu testimoni. Almenys res havia colpejat massa a prop...

-Vigila!

El tret de ballesta del carro va passar brunzint, gairebé colpejant l'estació de senyals. Un segon més tard alguna cosa la va colpejar. Una aeronau va caure a tota velocitat, fregant la torre. Deixant-se anar de cop, la góndola es va desplomar cap al canal. Alliberat del seu pes, el globus va caure allunyant-se pels camps cap a l'est.

Sense previ avís, la Quarra es va apartar del seu costat, sortint disparada cap al pont del canal al nord. Cridant el seu nom, l'Edell la va seguir... al centre d'una estampida. Separats dels seus jous en els vaixells de la cadena, els muntoks van sortir en tromba, tirant a l'Alt Senyor de cap al canal.

L'Edell bracejà en l'aigua salobre i va cridar de nou.

-Quarra!

Va enfilar-se pels murs llisos i va pujar corrent les escales d'una plataforma de càrrega al costat del canal. El cel serè havia desaparegut, reemplaçat per fum de banús. Per tot arreu en les terres de cultiu escalonades que s'estenien fins a l'oceà, hi havia restes de dirigibles cremant en munts a terra, i encara hi havia més columnes de fum ascendint més enllà de l'horitzó. I hi havia figures en terra prop d'alguns dels vaixells caiguts. Algunes immòbils; altres corrent, amb sabres de llum brillant en les seves mans.

Atacant o sota atac? Ell no podia veure-ho, però podia sentir la mateixa emoció de tots dos bàndols a través de la Força. Pur pandemònium. L'aniquilació havia començat!

-Moriu, Sith!

L'Edell va girar bruscament el cap davant la veu coneguda... però l'amenaça no era contra ell. A metres de la berma de formigó de la riba nord, un guerrer Sith vestit de negre combatia contra un enemic invisible. Sense reconèixer a l'humà, l'Edell va saltar de la plataforma. Quan va haver una mica de llum sota el guerrer, l'Edell va poder veure el seu adversari: Quarra! Dempeus sobre el cos d'un keshiri caigut, la Quarra disparava ronda rere ronda amb la ballesta de repetició del soldat a l'invasor Sith. El guerrer esquivava els projectils fàcilment amb el seu sabre de llum.

-Tyro! -va cridar l'Edell, traient-se la caputxa-. Per aquí!

La Quarra va deixar de disparar. Va mirar-lo, sorpresa, però el guerrer Sith estava encara més sorprès.

-Alt Senyor Vrai!

-Així és -va dir l'Edell, parlant en veu alta per fer-se sentir per sobre de l'estrèpit circumdant. Va donar un pas cap a la parella-. Què esteu fent aquí? Se suposava que tots vosaltres esperaríeu el meu retorn, quan la resta de la flota estigués completa!

-L'Alt Senyor Bentado va ordenar...

Abans que pogués acabar, el jove guerrer va veure de cua d'ull com la Quarra aixecava la seva arma i es va llançar contra ella, partint en dos el dispositiu de fusta. Es va donar la volta per descarregar un altre cop... i tant l'Edell com la Quarra el van empènyer amb la Força, llançant al sorprès guerrer i el seu sabre de llum per separat al camp proper.

L'Edell es va tornar cap a ella, que encara sostenia les restes de l'arma partida.

-Què pretenies fer disparant-li?

-El meu treball -va cridar ella, agenollant-se per sostenir el keshiri caigut de qui havia pres l'arma. L'Edell va veure que el guerrer de pell espígol no era més que un nen-. Vaig fer un tracte amb tu, Lord Sith. Amb ningú més!

L'Edell va fer un pas cap a ella, només per ser enderrocat a terra per una altra explosió, molt més a prop. Mirant cap amunt, va veure una nau enorme, la més gran de tota la Flota de Banús, més enllà dels núvols. Tatuada amb el burleta emblema d'en Korsin Bentado, el vaixell insígnia Yaru avançava ràpidament cap a les terres altes orientals, amb la seva góndola fumejant per les javelines clavades a la part inferior.

L'Edell va parpellejar. Sí, aquest era el Yaru, per descomptat, desapareixent en l'horitzó oriental. Segons després, una espurna de llum i un tro va anunciar la seva arribada -o no- al cim de l'altiplà.

L'Edell va agafar el braç de la Quarra.

-Ràpid, seguim-los!

Ella es va apartar del seu costat.

-Jo no hi aniré!

-Han anat cap a l'est... que és cap a on anàvem nosaltres de totes maneres!

-El pla ha canviat -va dir, posant-se dreta. El seu rostre es recargolava de dolor mirant el caos que regnava en els camps-. La guerra està en marxa! He de veure que la meva gent està fora de perill... que els meus fills estan fora de perill!

Va córrer a través del fum cap al pont, tornant per on havien vingut.

L'Edell va tornar a col·locar-se la caputxa sobre el seu cap i la va perseguir.

-Vaig veure el teu districte al mapa del vaixell! Està al sud-est de la capital... a dos dies d'allà, vas dir. I ha d'estar almenys a tres dies d'aquí. Està fora del nostre camí!

-No m'importa -va dir-. He d'arribar a casa!

-I què hi ha del teu volgut Jogan?

En sentir el nom, es va aturar sota de l'estació de senyals i va mirar cap amunt.

-No sé què fer al respecte -va dir, amb la veu trencada en mirar les llums-. No puc fer-ho tot. Però he de fer això.

L'Edell va empassar saliva. Per tots els camps escalonats, els Sith estaven sent volats a trossos o travessats pels vidres dels artillers keshiri. Alanciar no havia estat abans un bon lloc per ser un humà sol. Certament, no ho seria ara. Es va tancar encara més la caputxa al voltant del seu cap i es va acostar a ella.

-Sigui com sigui, hem de sortir d'aquí -va dir. Li va donar un copet a l'espatlla-. Està bé. Ho farem a la teva manera. Però després, ho farem a la meva!

 Següent