Conquesta (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

En Talon Karrde va ajuntar les mans sota la barbeta i va estudiar amb els seus pàl·lids ulls blaus la pantalla de la coberta de comandament del Salvatge Karrde.

-Bé, Shada -va dir a la cridanera dona situada a la seva dreta-, sembla que la nostra missió per fer de cangurs s'ha tornat més... interessant del que podíem suposar.

-Opino el mateix -va respondre la Shada D'ukal-. Els sensors detecten almenys set naus en òrbita a Yavin IV i altres sis a la superfície.

-Però cap és yuuzhan vong.

-No. Són de molts tipus diferents, però apostaria doble contra senzill que pertanyen a la Brigada de la Pau.

-Apostar és d'idiotes -va sentenciar en Karrde-. Jo vull saber. I vull saber què estan fent -va donar uns copets nerviosos amb el dit sobre el braç del seu seient-. Sabia que havíem d'haver vingut abans, l'Skywalker tenia raó -va sospirar i es va inclinar cap endavant, estudiant els sensors de llarg abast.

-H'sishi, estan combatent a la superfície?

-Això sembla -miolà la togoriana.

-Solusar? -es va preguntar en Karrde-. Potser. Quant de temps trigarem a arribar-hi?

-Ens superen en nombre. Molt -va assenyalar la Shada-. Abans de fer res, hauríem de cridar a la resta de les nostres naus.

-Les cridarem, sí, però no podem esperar. Aquí a baix lluiten per sobreviure, i segurament ho fan alguns dels que vaig prometre a l'Skywalker que protegiria. És més, el que encara hi hagi naus a la superfície suggereix que no han acabat el que han vingut a fer. És a dir, que encara no tenen els nens Jedi. Serà molt més complicat rescatar-los si esperem que els tinguin a bord de les seves naus, en ple espai.

-D'acord -va acceptar la Shada-. Però si ens escombren del cel, serà més complicat encara.

-Shada, quan aprendràs a confiar en els meus instints? -va riure obertament en Karrde-. Quan he fet que et matin?

-En això tens raó, suposo.

En Karrde apuntà cap a Yavin IV, que en aquell moment era una silueta semblada a un disc fosc contra el perfil ataronjat del planeta al voltant del qual orbitava.

-Vull anar-hi. Ara. Dankin, mantingues el dispositiu d'emmascarament a plena potència... però avisa'm quan ens detectin.

-És clar, senyor.

Aquest moment va arribar una hora després, quan ja gairebé es trobaven sobre la més propera de les naus orbitals.

-Ens envien un missatge, senyor -va anunciar en Dankin-. I preparen les seves armes.

-Obre un canal.

Uns segons després, un humà canós de marcats trets va aparèixer a l'holopantalla de comunicacions.

-Transport, identifiqueu-vos -va ordenar remugant les paraules, fins i tot les síl·labes.

-Em dic Talon Karrde, senyor. Potser hagi sentit parlar de mi.

-Sí, he sentit parlar de vostè, capità Karrde -els ulls de l'home es van entretancar cautelosos-. És una grolleria acostar-se furtivament a algú com ha fet vostè. Una grolleria perillosa.

-També és una grolleria preguntar per un nom i no oferir un altre a canvi -contraatacà en Karrde.

Una expressió d'enuig va creuar la cara de l'home.

-No em posi a prova, capità Karrde. Pot dir-me capità Imsatad. Què vol?

En Karrde li va oferir a l'home un somriure.

-Curiosament, anava a fer-li la mateixa pregunta.

-No el segueixo -va reconèixer l'Imsatad.

-Sembla tenir alguna classe de problemes. Li estic oferint la meva ajuda.

-No necessitem ajuda, l'hi asseguro. I sent franc, capità Karrde, no el crec. Si no recordo malament, vostè va ser acusat de contrabandista, pirata i traïdor a l'Imperi.

-Llavors, potser també recordi el que els hi va passar a tots aquells que em van faltar al respecte -va replicar fredament en Karrde-. Però ja que estem sent francs, que és el millor, ja que sembla faltar-li l'educació necessària per a un discurs més civilitzat, li diré que sóc aquí per la mateixa raó que vostè... Aconseguir la recompensa oferta pels joves Jedi que viuen allà baix.

-No sé de què està parlant.

-És vostè un mentider, capità, i a més molt dolent -En Karrde es va inclinar cap a la pantalla, amb els ulls brillant perillosament-. No veig cap raó per continuar amb aquest joc.

-Confio que hagi notat que els superem en nombre.

-I jo confio que hagi notat que vaig poder arribar al seu costat d'una manera... diguem, sorprenent. Realment creu que només he portat una nau?

L'Imsatad el va contemplar fixament un segon i va tallar el senyal. En Karrde va esperar pacientment fins que, moments després, va tornar la imatge.

-Això no és cosa seva -va escopir l'home.

-Els beneficis sempre són cosa meva.

-Aquí no hi ha beneficis. I si és així, hauria arribat massa tard.

-Au, no ho crec. Per què continuen les seves naus a la superfície? Per què els meus sensors mostren el que sembla ser una perllongada activitat de recerca? Vostè ha permès que la seva presa se li hagi escapat d'entre els dits, capità -En Karrde va somriure i es va inclinar en la seva cadira-. Penseu en la meva oferta d'ajuda, i li demanaré molt poca cosa a canvi. Si rebutja la meva amabilitat podria arribar a convertir-me en una veritable molèstia per a vostè.

-Això sembla una amenaça.

-Prengui-s'ho com vulgui -En Karrde mostrà les mans impacient-. Seguim discutint o no?

-Diu que demanarà molt poca cosa. Què, exactament?

-Unes quantes paraules amables a les orelles dels yuuzhan vong. Una presentació. Sap, capità?, fa alguns anys que vaig abandonar la meva professió preferida però aquests són temps interessants, exactament els temps en què pot prosperar la gent com jo, vostè ja m'entén. I m'agradaria abandonar el meu retir.

-Segueixi.

En Karrde va acariciar el seu bigoti pensativament.

-Els Yuuzhan vong han promès que si els hi lliurem als Jedi, acceptaran una treva. I un cop quedin establertes les fronteres, m'agradaria poder negociar un permís de pas a través de l'espai yuuzhan vong.

-Per què haurien de permetre que un contrabandista usés el seu espai?

-Potser necessiten certes coses que jo podria aconseguir-los-hi. Si no accepten comerciar, no importa; centraré totes les meves activitats en les restes escampades de la Nova República. I, de vegades, aquestes restes han d'estar separades per sistemes ocupats pels yuuzhan vong. El cost d'envoltar-les serà prohibitiu, francament.

L'Imsatad va assentir amb el cap, i un indici d'aversió li va creuar la cara.

-Ja veig. Sap que no puc prometre res d'això.

-Només li demano que m'ajudi. I això sí que pot prometre-m'ho.

-Sí, puc -va reconèixer l'Imsatad-. Què m'ofereix a canvi, exactament?

-Per començar, millors sensors que els seus; un coneixement detallat de Yavin IV, una cosa del que no disposa; una tripulació que és molt, molt bona trobant coses; certes defenses especials contra els Jedi... i els mitjans necessaris per trobar-los.

-Jo estava amb Thrawn a Wayland -la veu de l'Imsatad va baixar diversos tons-. Vostè encara...?

-Ah. Llavors, sap a què em refereixo.

-Sé que el va trair.

-Què avorrit -En Karrde va fer rodar els ulls-. Està bé, capità, si vostè no desitja els meus serveis, hi haurà altres que els vulguin.

-Esperi! -L'Imsatad es va mossegar el llavi un segon-. Necessito consultar amb els meus oficials.

-Prengui's el seu temps -va acceptar en Karrde-, però no m'avorreixi.

I va tallar la transmissió.

Següent