dijous, 2 de febrer del 2017

L'únic testimoni (XVI)

Anterior



CAPÍTOL 16

No van perdre temps en tornar al magatzem. Havien estat un parell d'hores al parc, i ja era al matí d'hora.
Obi-Wan estava ansiós per arribar a l'improvisat apartament i obrir el paquet. També estava exhaust i esperava que poguessin descansar unes hores abans de planificar el següent moviment. Però el seu Mestre no era partidari del descans. En multitud d'ocasions. Obi-Wan va pensar que Qui-Gon ni tan sols necessitava dormir.
Un cop fora de perill dins del magatzem, Lena va obrir el paquet. En el seu interior hi havia un datapad, ben embolicat i protegit de l'aigua i dels cops. Lena va encendre el dispositiu i van esperar a què donés senyals de vida.
Els moments que van seguir van semblar prolongar-se durant hores. Amb mans tremoloses, Lena va posar el datapad en una tauleta i es va asseure al sofà.
El datapad va emetre un xiulet.
Lena va prémer una sèrie de tecles a un costat del dispositiu i la informació va començar a parpellejar a la pantalla. Informació sobre negociacions il·legals, suborns, extorsió al Govern, assassins contractats... La llista de delictes es perllongava fins a l'infinit.
-Digues adéu al poder, Solan -va xiuxiuejar la Lena, que va alçar la mirada cap als Jedi, somrient-. Això posarà als Cobral darrere dels barrots durant una temporadeta -va dir.
Obi-Wan va sospirar alleujat. Molt aviat, la missió acabaria. Lena estaria fora de perill, i Frego seria lliure.
Qui-Gon no va perdre temps a contactar amb el senador Crote a Coruscant. Li va explicar que ja tenien les proves necessàries i que emprendrien el viatge a primera hora del matí.
-Fantàstic -va respondre el senador-. Agafin el Degarian II. És ràpid i està disponible. Espero veure'ls demà.
Sense res més a fer, Lena i els Jedi es van disposar a descansar unes hores. Però mentre Lena dormia a l'habitació del costat i el seu Mestre roncava al seu costat. Obi-Wan es va adonar que, tot i el cansament, no podia dormir. No deixava de pensar en la conversa que havia sentit entre el seu Mestre i la Lena al parc. Qui-Gon no havia parlat amb tanta franquesa del seu dolor. Amb ningú. Per què havia optat per desfogar-se amb una dona de la qual amb prou feines es fiava, i no amb el seu propi padawan?
Obi-Wan sabia que la mort de la Tahl havia estat un cop duríssim per a Qui-Gon. I sabia que el seu Mestre estava enamorat d'ella. Però mentre la Tahl va estar viva. Obi-Wan no va saber res d'aquella relació. Quan va florir? Qui-Gon i Tahl amb prou feines tenien temps per passar junts, que ell sabés.
Allà, estirat en la foscor, es va sentir culpable. Sabia que no havia d’enfadar-se amb el seu Mestre, perquè podia confiar en qui volgués. I si no era Obi-Wan, que així fora.
Va canviar de postura i va recordar el que el seu Mestre li havia dit a la Lena. Va recordar la mirada d’en Qui-Gon. I va desitjar més que res al món trobar la manera d'alleujar el dolor del seu Mestre.
A la fi, la fatiga de la missió es va apoderar d'Obi-Wan, que va començar a quedar-se dormit. Però, just quan els seus sentits estaven començant a relaxar-se, va escoltar moviment a la cambra de la Lena.
Obi-Wan es va aixecar, preguntant-se per un moment si la Lena estaria intentant fugir sense ells. Si el seu Mestre havia tingut raó en qüestionar les raons de la noia. Quan va parlar amb Solan ho va fer amb convicció, i potser realment volia portar-se bé amb els Cobral. Després va escoltar una altra vegada passos i un forcejament. Algú estava atacant-la!
Es va assegurar que tenia el seu sabre làser i va irrompre en l'habitació del costat. Lena estava en una cadira, lligada i emmordassada. Una figura encaputxada, amb una túnica vermellosa, estava al seu costat.
Llançant-se pels aires, Obi-Wan va passar per sobre de tots dos, llevant-li la caputxa a l'intrús. Va esperar trobar-se cara a cara amb un Cobral, però no va reconèixer a l'estrany, el rostre es va contraure en una ganyota de fúria mentre empunyava una pistola làser.
Obi-Wan ja tenia el sabre làser preparat, però, de sobte, l'intrús es va ficar alguna cosa a la butxaca i es va acostar a la porta de transpariacer. Estava a punt de desaparèixer, quan Qui-Gon va irrompre a la sala i va colpejar l'home contra la paret amb un impuls de la Força. L'intrús va lliscar fins a terra i es va quedar immòbil.
Obi-Wan va desencadenar ràpidament a la Lena.
- Estàs bé? -va preguntar.
Lena va assentir.
-Un altre pinxo a sou dels Cobral -va dir, intentant somriure-. Ja gairebé m'estic acostumant a ells.
-Què oportú has estat Mestre -va dir Obi Wan irònicament, mentre ajudava a la Lena a aixecar-se.
-Gràcies –va respondre Qui-Gon mentre s'ajupia al costat de l’home-. Em sembla que es despertarà amb un terrible mal de cap.
Qui-Gon portava setmanes sense fer una broma, i allò va ser música per les oïdes d'Obi-Wan.
Qui-Gon va registrar les butxaques de l'assaltant i recuperà el datapad d’en Rutin. També va recuperar una altra cosa, Obi-Wan va poder veure-la, però Qui-Gon se la va guardar a la mà.
El Mestre Jedi es va aixecar i es va posar davant de la Lena i Obi-Wan. En el seu rostre es dibuixava una greu preocupació.
-Hi ha hagut un canvi de plans. Hem d'abandonar Frego el més aviat possible -va dir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada