CAPÍTOL 17
Qui-Gon es va adonar
que el seu padawan estava passant-ho malament. Es va veure temptat a pressionar-lo
una mica per veure si seguia endavant, però sabia que no era l'opció correcta.
El que Obi-Wan necessitava era una mica de temps, quelcom que Qui-Gon també es
prenia de tant en tant.
L'habitació del
complex de jubilats va quedar en silenci uns minuts. Després, Qui-Gon va
prendre la paraula.
-Crec que hauríem de
sortir i entrenar -va dir-. Portem molt de temps sense practicar amb el sabre
làser.
Qui-Gon esperava que
l'activitat física ajudés al seu padawan a alleujar tensions i a ajuntar les
peces del trencaclosques. De qualsevol forma, centrar-se en alguna cosa
totalment diferent seria el millor per canviar de ritme.
En sortir de
l'edifici, Obi-Wan no semblava tenir moltes ganes d'entrenar, però quan va
estar fora, enfront del seu Mestre, els ulls li van brillar amb una intensitat
que va sorprendre a Qui-Gon. El jove Jedi va encendre el sabre làser i Qui-Gon
va fer el mateix.
Els dos Jedi van
avançar en cercle, amb els sabres alçats com en una coreografia. Obi-Wan es
movia amb elegància, sense deixar de mirar a Qui-Gon. Era com si li estigués
reptant a fer alguna cosa, a donar el primer pas.
I així va ser. El
Mestre va deixar caure el sabre làser en una potent estocada, una vegada, dues,
tres. Obi-Wan va estar allà per bloquejar-lo en tot moment. Els elegants arcs
que descrivia amb la fulla eren segurs i precisos. No va deixar de mirar als
ulls del seu Mestre.
Qui-Gon es va adonar
de sobte que les habilitats d'Obi-Wan amb el sabre làser havien millorat moltíssim
en els últims mesos. La seva energia física era excepcional, jove i autèntica.
Obi-Wan estava lluitant com un Cavaller Jedi.
Per no esmentar que es fiava de la seva
intuïció,
va pensar Qui-Gon amargament. Es va adonar que, algun dia, el noi li venceria.
I que potser aquell dia no estava tan lluny.
Els dos Jedi es van
esquivar i es van moure a una velocitat inversemblant, amb les fulles lluents
de blau i verd vessant llum en la nit vorzydiana. Però hi havia alguna cosa més
forta encara: la voluntat Jedi. Obi-Wan volia que el tractessin com a un igual,
i Qui-Gon ho sabia. Però, encara que havia madurat molt en els últims quatre
anys, seguia tenint disset. Li quedava molt per aprendre.
Amb cada moviment.
Qui-Gon feia retrocedir més a Obi-Wan. No era tan difícil, però en seguir
avançant davant el seu padawan. Qui-Gon va tenir la sensació que Obi-Wan li ho
estava permetent, que, d'alguna manera, el seu padawan tenia el control.
I així era. Amb una
resplendor d’encegadora llum verda. Obi-Wan va girar, es va ajupir i va fer
mitja volta. Els seus ulls blaus es van reduir, i un petit somriure va corbar
les comissures dels seus llavis. Ara era ell qui tenia el domini.
Qui-Gon estava
acostumat en aquest tipus de tàctiques arrogants per part de l'enemic, però era
lleugerament inquietant veure-ho en el seu aprenent padawan. I tot i així,
havia funcionat.
Com si llegís el
pensament del seu Mestre. Obi-Wan va accelerar el ritme una mica més. Donava
estocades rítmiques amb una força descomunal, fent retrocedir a Qui-Gon en un
arc ampli per tot el pati. La seva fulla verda era tot just una taca de llum en
la foscor, i tot el seu cos es movia amb seguretat i confiança.
Qui-Gon va haver de
concentrar-se molt per mantenir el ritme del seu padawan. Havien lluitat sovint
braç a braç, prou com perquè pogués esbrinar quin seria el seu següent
moviment. Per suposat, a Obi-Wan li passava el mateix i de tant en tant,
l'aprenent de Jedi bloquejava un cop tan ràpidament que Qui-Gon sabia que el
noi l’havia previst amb exactitud.
Amb una resplendor i
un brunzit, els sabres làser es van trobar formant una aspa. Tots dos estaven
sense alè, suant i exhausts. Allò no havia estat un entrenament qualsevol.
Obi-Wan va alçar la
vista cap al seu Mestre, amb la mirada brillant i intensa. Era obvi que no
havia guanyat la topada, però ho havia fet realment bé. Alguna cosa havia
canviat entre ells. Obi-Wan havia fet un pas més cap a la seva meta de ser un
Cavaller Jedi, i Qui-Gon estava més disposat que mai a deixar-lo marxar.
-Has d'anar a veure
a Grath -li va dir en Qui-Gon en veu baixa-. Els estudiants i els treballadors
tenen molt a ensenyar-se els uns als altres.
Obi-Wan va assentir.
-Hi estic d'acord –Va
dir-. I tu també tens molt a ensenyar-me. Et dono les gràcies. Mestre.
Qui-Gon es va sentir
molt orgullós. Obi-Wan era un gran home, i seria un excel·lent Cavaller Jedi.
-Aprenem l'un de
l'altre, padawan -va dir-. Però gràcies.
Obi-Wan va assentir.
-Crec que hauria
d'anar a buscar a Grath com més aviat millor -va dir-. Estic començant a
entendre que encara tenim possibilitats d'aturar la disputa, que tots dos
bàndols s'escoltin. Però no queda gaire temps. Crec que, en el fons, els
estudiants i els adults volen el mateix.
-Sí, en el fons -va
assentir Qui-Gon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada