CAPÍTOL 11
Qui-Gon va respirar
fondo i va activar un interruptor. La pantalla es va posar en blanc, i després
va tornar a encendre’s. A l'altre extrem del passadís, per fi, van cessar els
crits. L'aturada havia sortit bé. Els circuits van deixar de saltar, i
l'hospital infantil va quedar fora de perill. Però hi havia estat a prop...,
massa a prop.
Qui-Gon va sospirar.
Sabia que el següent que havia de fer era explicar al president Port el que
podria haver succeït, una perspectiva gens desitjable. Potser es va equivocar
en concedir tres dies a Obi-Wan. Després de l'última malifeta dels Lliures,
anava a ser més difícil que mai intentar aturar els peus del nerviós vorzydià.
Potser fins i tot sigui impossible, va pensar mentre retornava
a la planta 24. No estava preparat per al que va veure quan va entrar a la sala
de reunions.
El president Port
estava davant d'una gran projecció en la qual es veia una vorzydiana d'aparença
majestuosa amb un turbant. Era Felana, la líder de Vorzyd V.
- Què vol dir això?
-va preguntar Felana-. Com s'atreveix a acusar Vorzyd V de sabotatge després d’insultar-nos
amb l'expulsió dels nostres ambaixadors? No li comprenc, president Port.
-Aquí hi ha el Je...
Je... Je... Jedi -va quequejar el president Port. Va indicar a Qui-Gon que
s'acostés davant de l’holoprojector-. Ell coneix la veritat. El la hi explicarà.
Felana es va quedar
encara més sorpresa.
-Ha sol·licitat
ajuda externa? Creu que així aconseguirà una base més sòlida per les seves
acusacions sense fonament?
Per un moment.
Qui-Gon no va saber què fer. Per descomptat, així no solien funcionar les
mediacions. El president Port li havia posat en una situació incòmoda, i ara
anava a ser impossible posicionar-se de forma neutral. Va arribar a la
conclusió que l'única cosa que podia fer era intentar que la cosa no anés a
pitjor.
-Expliqui-li-ho -va
cridar el president Port al Jedi-. Expliqui el que li han fet al nostre
planeta!
-Ja n'hi ha prou!
-va exclamar Felana entre dents-. Portem molt de temps sota el seu jou,
president. I ara ens acusa injustament. No tolerarem els falsos càrrecs.
Qui-Gon va recolzar
una mà a l'espatlla del president Port. Utilitzant la Força, va tranquil·litzar
al nerviós vorzydià prou com perquè no digués res del que pogués penedir-se.
Després es va tornar cap a la imatge de Felana.
-Si us plau, accepti
les disculpes del president -Qui-Gon va realitzar una inclinació-. Vorzyd IV ha
estat experimentant activitats terroristes i l'únic que volia era advertir-la
d'aquest fet perquè investigués sobre activitats similars al seu planeta.
Qui-Gon es va adonar
per l'expressió de la líder que no li estava creient. Però tampoc li anava a
contradir.
-Si us plau, comuniqui-li
al president que agraeix la seva preocupació i que li garanteixo que Vorzyd V
ja està preparat per a la lluita -va respondre Felana en to gèlid-. Vorzyd V no
serà humiliat. Ja no som el planeta més feble. L'únic que necessitem és
l'oportunitat de demostrar la nostra força.
Qui-Gon va donar les
gràcies a Felana i va finalitzar la transmissió. Va identificar l'última frase
com el que realment era: una amenaça.
Si Vorzyd IV
insistia a acusar Vorzyd V d'activitats il·legals, el resultat més probable
seria devastador.
Seria la guerra.
***
Qui-Gon va anar d'un
costat a un altre del passadís de la casa d'asil mentre esperava al seu
padawan. Es va adonar que podia demanar-li que vingués per l'intercomunicador,
però no volia espatllar la tapadora del jove Jedi o posar-lo en perill. A més,
necessitava temps per pensar en el que anava a dir quan aparegués l’Obi-Wan.
Qui-Gon va arribar
al final del passadís i va fer mitja volta. Si no concedia a Obi-Wan els tres
dies promesos, el noi perdria seguretat, però les coses s'estaven descontrolant.
Si Qui-Gon no deia res...
Tot d'una, els
pensaments d’en Qui-Gon van ser interromputs per una tímida veu femenina.
-Disculpi -va dir.
Amb les seves
llargues gambades, Qui-Gon havia recorregut la distància del passadís unes
dotze vegades sense fixar-se en aquella porta oberta. I ara estava dret davant
d'ella, contemplant a l'anciana vorzydiana que li cridava.
-Ho sento -va dir
ella, alçant la vista per contemplar la imponent figura d’en Qui-Gon-. No és
vostè un treballador, oi? Vaig pensar que potser seria un treballador que venia
de visita. Els treballadors semblen creure que la vida acaba quan acaba la
feina. Estan massa ocupats per visitar a ningú. Però vaig escoltar a algú al
passadís i vaig pensar que...
-Me encantaria
visitar-la -va dir en Qui-Gon amablement. Fins i tot en el seu distret estat
mental, va sentir compassió per aquella dona.
-De debò? No em
visiten sovint. No m’interpreti malament... No els culpo. Així són les coses a Vorzyd
IV.
Qui-Gon va seguir a
l'anciana a la seva petita habitació i es va asseure en una cadira al seu davant.
La dona no li va preguntar qui era i es va limitar a seguir parlant, gaudint
del simple fet que hi hagués allà algú que l'escoltava.
-Vivim per
treballar, sap? Ningú s'adona que hi ha vida més enllà de la feina. Ningú ho
sap. I de vegades m'agradaria que no n'hi hagués. De vida, vull dir. M’agradaria
morir-me, com els altres, però està Tray. Tray segueix venint i opina que les
coses canviaran. Que tot serà diferent. I jo vull creure, però són només nens...
La dona va callar de
sobte i va decantar el cap. Al passadís, Qui-Gon va escoltar soroll de passos.
Era l’Obi-Wan.
Qui-Gon es va
disculpar davant l'anciana i va sortir al passadís. La seva breu conversa amb
ella havia despertat noves preguntes en la seva ment. Hi havia moltes coses que
volia preguntar-li, però hauria d'esperar. De moment havia de parlar amb el seu
padawan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada