L'amenaça interior (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Obi-Wan es va prémer tant com va poder contra la paret del transbordador, que va entrar al túnel. La dura superfície de durciment va raspar la part posterior de la seva túnica, però no li va arribar a la pell. Un moment després, el túnel es va ampliar, i el transbordador es va aturar grinyolant.

Obi-Wan va estar a punt de sortir acomiadat. Amb tota la determinació de la qual disposava, es va agafar amb força a la barra. Tenia els artells blancs i les puntes dels dits li bategaven de dolor, però no podia caure, no podia arriscar-se a què el descobrissin. Després del que li va semblar una llarga estona, la nau es va aturar totalment. Obi-Wan va respirar fondo i va lliscar amb cura a terra.

Les portes del vehicle van tornar a obrir-se, i Grath sortí al costat del conductor. Obi-Wan va poder veure que era una noia. Tots dos van desaparèixer per un passadís mentre xerraven animadament.

Obi-Wan els va seguir a uns passos de distància. El passadís era fosc, i havia de caminar amb compte perquè el sòl no era regular.

Grath i la noia van recórrer un laberint de passadissos i van pujar una sèrie de trams d'escales. Obi-Wan es va adonar que els nois vorzydians caminaven amb rapidesa, com els adults. Va suposar que era una qüestió d’eficiència, però la seva animada conversa no tenia res a veure amb el limitat mètode de comunicació dels seus pares.

En acabar de pujar les escales, es van trobar en un edifici d'oficines desert. Els escriptoris buits i les taules i cadires polsoses estaven repartits pel lloc, que clarament portava un temps sense utilitzar-se. Hi havia un gran grup de joves reunit en un enorme despatx buit. Obi-Wan va decidir no entrar a la sala i es va amagar darrere d'un escriptori just a l'entrada.

- Per què heu trigat tant? -va preguntar un dels nois quan van entrar Grath i la noia.

-Un pengi del transbordador -va respondre Grath lentament.

Hi va haver un silenci, i Obi-Wan va témer per un moment que Grath s'estigués referint a ell. Però, si l'havia vist, el xaval no tenia cap raó per dissimular.

-Nània ha arribat tard -va afegir Grath.

Obi-Wan va sospirar alleujat.

-Els meus pares m'estaven vigilant de prop -va explicar la Nània-. Vaig haver d'esperar a què es dormissin.

-Bé, doncs ja esteu aquí -va dir una veu masculina-. La reunió dels Lliures pot donar començament oficialment.

Hi va haver un moment de silenci, i tots van deixar caure els braços com morts. Llavors van parlar a l'uníson, dient: "Això serà un secret. Això serà pacífic. Això serà una sorpresa." Les paraules van ressonar a les parets.

Obi-Wan es va quedar sorprès davant com de diferent que era aquell cant en comparació amb el brunzit greu que reproduïen els treballadors en acabar la seva jornada. El cant dels nois sonava viu i ple d'energia.

Després de recitar les regles, va començar la reunió. Pel que Obi-Wan va poder esbrinar, el tema es va centrar en els informes oferts pels joves respecte als últims actes de sabotatge. Van parlar per torns, explicant els uns als altres el que havien fet i com havien sortit les coses. Hi havia gran animació en les seves veus, però també sabien esperar el seu torn amb paciència. La reunió estava plena d'energia, però també d'organització.

-Hem canviat els senyals de trànsit, i els treballadors van arribar una hora tard als seus llocs -va informar un d'ells.

-El meu pare va arribar furiós a casa per això -va intervenir una noia-, però crec que vaig veure a la meva mare somriure quan li ho va explicar.

-Bé -va dir Grath-. Volem que pensin.

-Les falses ordres de treball que enviem a la fàbrica d'electrònica van confondre a tothom -va dir una altra veu-. I la veritat és que van estar introduint coordenades equivocades en la màquina durant la meitat del matí.

-Em sembla que les màquines es van posar a reproduir música en lloc de soroll de fons - va informar altra veu.

- Però sabia algú que allò era música? -va preguntar una noia.

Obi-Wan escoltava atent, i es va sentir dividit. No estava segur que el que estaven fent els nois estigués bé. Ja havia pogut comprovar per si mateix que estaven causant confusió i angoixa entre els adults. I les acusacions contra Vorzyd V eren injustes. Però havia d'admetre que si ell fos un xaval de Vorzyd IV, li encantaria fer bromes com aquelles. Sobretot tenint en compte el futur trist i ple de treball que l'esperaria. I els nois estaven treballant junts, fent funcionar les seves ments d'una manera creativa. Per no esmentar que era obvi que confiaven els uns en els altres, que es portaven bé i que s'hi ajudaven. Això era molt més que el que podien dir els treballadors.

A més, va pensar Obi-Wan, la veritat era que ningú estava sortint perjudicat. Les normes dels Lliures deixaven clar que les entremaliadures havien de ser inofensives. I encara que no podia estar segur, sospitava que tenien un bon motiu. Un motiu en què Obi-Wan també creia.

Tot d'una li van venir imatges de Melida/Daan al cap. Mort, destrucció...

Melida/Daan era un planeta arrasat per generacions i generacions de guerres civils on un grup anomenat dels Joves estava intentant posar fi al conflicte armat. Obi-Wan va simpatitzar profundament amb la seva causa, i fins i tot va abandonar la senda Jedi per unir-se a ells.

Aquella decisió va ser un error. Tot i que les idees dels Joves eren bones i justes, la situació era complicada. Els líders estaven enfrontats, i les mentides dataven de moltes generacions enrere. Molts dels Joves van ser assassinats, i es va produir una massacre al planeta. Obi-Wan es va veure atrapat en la batalla. Quan tot va acabar es va sentir tan devastat com el mateix planeta. Se sentia molt agraït pel fet que el Consell Jedi li hagués acceptat de nou. Sabia per experiència que era perillós creure massa ràpid en les causes dels altres.

Tot d'una. Obi-Wan es va sentir aclofat sota l’escriptori. Necessitava aire i espai. Es va posar dret i es va sentir millor. A més, així podia veure els joves al despatx. Es va adonar que alguns d'ells havien adornat les seves granotes amb bocins de tela de vius colors. Altres portaven al cap mocadors o barrets fets per ells mateixos. El grup seguia xerrant animadament. Perdut en els seus pensaments. Obi-Wan no es va fixar en la noia que s'aproximava cap a ell.

-Escolta, què fas tu aquí? -li va preguntar.

Sorprès. Obi-Wan va alçar la mirada i es va posar la caputxa ràpidament per ocultar el fet que no tenia antenes. Per sort, l'oficina estava bastant fosca.

-No em trobo bé -va dir l’Obi-Wan, aixecant-se ràpidament-. He vingut aquí a descansar, però crec que me n’aniré a casa.

La noia el va mirar amb curiositat.

- Per què portes aquesta roba tan estranya? -li va preguntar.

Obi-Wan es va mirar l'hàbit Jedi.

-És el meu barnús nou. Vaig haver d’escapar en l'últim minut i no em va donar temps a canviar-me -Va mirar la túnica senzilla de la noia i va esperar que els vorzydians tinguessin un altre tipus de pijames-. Quines pintes, eh? -va afegir tímidament.

-Doncs sí -va respondre la noia. Obi-Wan va veure que ella semblava dubtar, però va somriure abans d'anar-se'n pel passadís i sortir per la porta.

Mentre baixava els graons, va sospirar d'alleujament. De moment, s'havia salvat.

 Següent