CAPÍTOL 5
Obi-Wan es va moure
en silenci pel passadís, cap a la sortida. Al contrari que el seu Mestre,
estava massa inquiet com per meditar. Encara que en ocasions desitjava tenir la
capacitat d’en Qui-Gon per tranquil·litzar la seva ment, ja havia après que hi
havia moments en què era simplement impossible, i que era millor acceptar-ho.
Hi havia moments en els que el millor era donar-li un ús més actiu a la seva
energia.
El passadís de
l'edifici de retir era fosc i silenciós, i Obi-Wan estava sortint per la porta
quan va escoltar un so que va trencar el silenci. Sorprès, va fer mitja volta.
Havia sentit un riure?
Obi-Wan es va
encaminar cap a la font del so. En girar una cantonada, va veure dues vorzydianes,
una jove i una dona gran, juntes en una de les habitacions de retir. L'anciana
jeia al seu llit, mentre la jove estava dempeus, recolzada tranquil·lament
contra la paret.
-Quines ximpleries
feia l'avi -va dir la vorzydiana més jove.
L'anciana va
assentir.
-Això és el que
m'encantava d'ell -va somriure, i el seu petit i prim cos va semblar omplir-se
d’energia quan es va redreçar al llit-. Era com una alenada d'aire fresc. Però,
és clar, ja no se'ns permet fer aquest tipus de bajanades. I menys ara.
La jove vorzydiana va
assentir solemnement.
-Las coses
canviaran, àvia -va dir. Va mirar el rellotge que tenia al cinturó i es va
impulsar per separar-se de la paret, en direcció a la seva àvia-. Me n'he
d'anar, però vindré aviat.
L'àvia va acariciar
la cara de la seva néta amb les antenes. Tenia la mirada molt trista.
-Promet-m’ho -li va
demanar en veu baixa-. No em queda gaire temps.
La noia va arrufar
les celles i va negar amb el cap.
-No diguis això,
àvia. Vas a viure moltíssim temps –entrellaçà les antenes amb la seva àvia i es
van quedar així una estona.
Malgrat les paraules
de la noia. Obi-Wan es va adonar que ella sabia que l'anciana tenia raó. El seu
aspecte era d'allò més feble, i semblava que els seus sistemes vitals estaven
començant a fallar.
-A treba... -la dona
va interrompre el comiat tradicional vorzydiana-. Adéu, llavors -li va dir amb
un trist somriure.
-Ens veiem aviat,
àvia -va respondre la noia gairebé en un murmuri, però va esperar uns segons
més abans de separar les antenes de la seva àvia. Després va donar mitja volta
i va marxar de l'habitació.
Obi-Wan es va amagar
en una cantonada, sense saber si la noia li havia vist. Es va sentir una mica
culpable perquè resultava obvi que era una visita privada, però va alegrar-li
saber que hi havia relacions emocionals a Vorzyd IV. Li va donar un indici
d'esperança.
La noia va recórrer
ràpidament el passadís i va sortir a l'exterior. Obi-Wan la va seguir. A
l'exterior, la nit estava fosca i tranquil·la. No se sentia res a part dels
passos de la noia. Gairebé tot el planeta estava dormint.
Mentre ella entrava
en un edifici proper, una altra figura va aparèixer just a la porta de la casa
dels Port. Obi Wan va suposar que era Grath, el fill del president. Va sentir
una lleu emoció. Ja havia reunit valuosa informació aquella nit, i potser
podria recollir-ne encara més abans que sortissin els sols.
Mirant al seu
voltant amb expressió furtiva. Grath va creuar el carrer, cap a la plataforma
del transbordador. Allò va sorprendre a Obi-Wan. Si gairebé tothom estava
adormit, per què continuava havent transbordadors? No era un ús molt efectiu
del transport.
Mentre Obi-Wan
s'amagava entre les ombres, Grath va esperar a l'andana. Poc després va aparèixer
un transbordador de manteniment que es va aturar i va obrir les seves portes
per deixar-lo entrar.
Obi-Wan es va adonar
que no podria abordar el transport sense que el veiessin, la qual cosa li
deixava una única opció...
Examinant ràpidament
l'exterior del vehicle, es va fixar en una barra de duracer que recorria tota
la part superior. Estava a uns metres per sobre del seu cap i era molt estreta.
No estava segur que allò fora a suportar el seu pes, o de si podria agafar-se sense
problemes. No tindria res en el que recolzar els peus, i tampoc tenia ni idea
de quant duraria el viatge.
No li quedava molt
temps per pensar. En aquell moment, les portes van començar a tancar-se. Va
saltar de l'andana i es va agafar a la barra. Els seus dits es van corbar al
voltant del sortint, assegurant-li un adherència inestable.
Allò no anava a ser
divertit.
El petit
transbordador va anar prenent velocitat i molt aviat avançava acompanyat del
rugit del motor. Obi-Wan va intentar ignorar el dolor dels braços i els dits
per poder concentrar-se en la conversa que es desenvolupava a l'interior del
vagó. Amb el soroll del transport i el vent, era difícil assabentar-se, però
una de les finestres estava oberta i de tant en tant podia escoltar petits
extractes.
-La reunió... La
millor fins el moment... L’atenció dels nostres pares...
Mentre escoltava,
Obi-Wan es va adonar que acabava de descobrir el secret de Vorzyd IV. Els joves
del planeta es portaven alguna cosa entre mans. Passava molt més del que els
treballadors adults podien imaginar. Fins i tot era probable que els joves
fossin els responsables del sabotatge.
Obi-Wan es va
preguntar quins motius podien tenir els nois, així com quin seria la seva
pròxima broma. Llavors va mirar a la seva dreta: el transbordador estava a punt
d'entrar en un estret túnel, i no hi havia lloc per a ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada