L'amenaça interior (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

Qui-Gon veia passar a tota velocitat els inexpressius edificis hexagonals per la finestra del transbordador en què es dirigia cap a la zona laboral de la ciutat. Les vistes eren d'allò més insulses, i els pensaments d’en Qui-Gon es van centrar en Obi-Wan.

Qui-Gon havia esperat a la porta de la residència dels Port i va veure al seu padawan pujar al transbordador rumb a la zona educativa. No volia espiar-lo, però alguna cosa el va retenir aquí. En contemplar a Obi-Wan pujant amb total confiança en el transbordador, segur de les seves capacitats i del seu pla. Qui-Gon va sentir la mateixa punxada emotiva de la nit anterior.

Aquell sentiment era nou per a ell, i tan desconegut que li desconcertava. No estava segur de per què se sentia poc inclinat a permetre que Obi-Wan s'encarregués de la missió per si sol. Era perquè tenia por de perdre'l o perquè estava preocupat per la seguretat del noi?

-Sector de Producció Set -va dir una veu inexpressiva.

Qui-Gon es va sobresaltar en adonar-se que era la seva parada, i va agrair que l’anunciessin per megafonia. No hi havia cap marca en el paisatge que l'ajudés a trobar el camí cap a les oficines de Multycorp on havia estat el dia anterior. Va sortir del vagó darrera d'uns treballadors i va procurar aclarir la seva ment. Havia de concentrar-se en la missió.

Al seu voltant, eixams de vorzydians es apressaven a arribar als seus llocs de treball. Qui-Gon es va preguntar com podien alimentar el seu entusiasme per la feina dels vorzydians. Semblaven tenir molta pressa per arribar al treball, i estaven gairebé frenètics.

Sense deixar de pensar en com parar els peus del president, Qui-Gon va pujar al turboascensor, rumb a la planta 24. Però abans d'arribar al despatx del president va percebre que alguna cosa no anava bé. Tot d'una es va adonar que els vorzydians que sortien del transbordador estaven nerviosos per alguna cosa que no tenia a veure amb arribar aviat a la feina.

Les portes del turboascensor es van obrir a la planta 24. En sortir. Qui-Gon es va trobar amb una pertorbadora escena... i un soroll.

Un brunzit insectoide greu, molt més enervant que el que havia sentit la tarda anterior, rebotava en les parets i ressonava en l'estada. Els treballadors es gronxaven d'endavant enrere en les seves cadires, com nens confosos, murmurant en veu baixa.

A l'interior de la sala de reunions, el president Port donava voltes al voltant de la taula. Li tremolaven les antenes i els seus ulls semblaven més grans del normal. Quan va entrar Qui-Gon, va estar a punt de llançar-se sobre ell.

-Per fi -va dir en un to de veu més elevat del normal-. S'ha produït un altre atac. Hem de contactar amb Vorzyd V immediatament!

-Tot al seu temps -va dir en Qui-Gon amb tranquil·litat-. Primer explica’m el que ha passat.

-És horrible -va dir el president, caminant cada vegada més de pressa al voltant de la taula-. El pitjor incident fins al moment. L'ordinador central. Controla tota la xarxa. S'ha espatllat. Estem tots desconnectats.

A Qui-Gon li va donar la impressió que el president es posaria a plorar, o pronunciar aquell brunzit inintel·ligible. Va haver de tranquil·litzar al líder. Sense l'ajuda d’en Port li resultaria impossible calmar les masses vorzydianes.

Qui-Gon va avançar a l'extrem oposat de la sala i es va interposar en el camí del president. Port va deixar de donar voltes.

-Primer expliqui’m què és l'ordinador central -va dir en Qui-Gon amb fermesa-. Després li diré el que ha de fer.

El president va alçar la vista per mirar el Jedi. Qui-Gon va veure que alguna cosa li canviava a la cara, com si de sobte s'hagués adonat que havia de controlar-se. Però no estava segur que Port sabés com.

-Sí, sí, sí -va dir el president Port-. Hem de tornar a treballar. A treballar -les antenes van semblar tremolar més lentament.

-Què és l'ordinador central? -va repetir Qui-Gon.

-Està al sots-soterrani. Cal agafar el turboascensor fins a la planta S-1.

Qui-Gon va assentir.

-Truqui als tècnics i avisi'ls que vaig cap allà. I, quan ho hagi fet, assigni tasques als treballadors. Posi’s en contacte amb els responsables de secció. Que tothom es mantingui ocupat fins que torni la connexió. És igual el que facin. Però que estiguin fora de perill i ocupats. Aquest és el teu treball -Qui-Gon va subratllar l'última paraula.

El president va assentir. Va semblar alleujat de tenir per fi una missió, i Qui-Gon va esperar que les tasques senzilles també tranquil·litzessin als altres vorzydians. Però no tenia temps per quedar-se a comprovar-ho.

El turboascensor estava ple de treballadors confusos. Molts d'ells es gronxaven endavant i enrere. Altres s’estaven tapant les orelles. En lloc d'obrir-se pas entre l'embogida multitud. Qui-Gon es va dirigir cap a les escales i va començar a baixar.

En arribar a la vint-i-tresena planta, es va adonar que molts dels vorzydians estaven intentant anul·lar el soroll. Els ordinadors de la planta vint-i-tres emetien aguts xiulets en encendre’s i apagar-se. Es va adonar que probablement era molt pitjor per als vorzydians, per la seva sensibilitat auditiva. Per a ell, era un soroll irritant i caòtic. Però va escoltar atentament prou com per adonar-se’n que no era aleatori.

El caos es va anar incrementant a mesura que anava baixant plantes. En Muntatge 8, les màquines de la cadena també estaven encenent-se i apagant-se, emetent aguts tons en el procés. Els treballadors eren totalment incapaços d’aguantar-ho. Es posaven contra la paret, estremint-se, mentre un producte alimentari enganxós queia a la cinta transportadora i després a terra.

Recepció 4 tampoc estava molt millor. Uns enormes tancs que calia col·locar sota les canonades receptores estaven col·lapsats. El gra s'estava sortint, generant petites muntanyetes en tota l'àrea, així com un relliscós perill per als espantats vorzydians. Uns quants treballadors que havien caigut a terra jeien allà entre tremolors, mentre altres els observaven horroritzats, massa confosos per oferir la seva ajuda.

Qui-Gon va negar amb el cap. Quan les coses no sortien segons el planejat, els vorzydians resultaven extremadament indefensos. No recordava haver vist mai una inflexibilitat de pensament semblant. En la vida d'un Jedi, les coses poques vegades sortien segons el planejat. La improvisació era una necessitat per als Jedi.

Qui-Gon va arribar per fi al sots-soterrani. Hi havia menys vorzydians en aquesta planta, per la qual cosa Qui-Gon va poder distingir amb més claredat l'entonació de les màquines, els tons i els ritmes. Es va aturar un moment a escoltar i va estar a punt de posar-se a riure, però li ho va impedir un sanglot. Per als vorzydians allò no era cosa de riure.

Qui-Gon va baixar pel passadís de durciment en direcció a una vorzydiana situada al costat d'una enorme estada plena de circuits. Alguns d'ells estaven fallant, i la pobra treballadora els mirava horroritzada, movent els braços feixugament de dalt a baix. Era obvi que no sabia què fer.

A Qui-Gon li hauria encantat tranquil·litzar-la, però sabia que seria més útil trobar l'ordinador central. Va donar mitja volta i va tornar pel passadís.

El tècnic del gran terminal premia botons com un boig, però els pilots lluminosos continuaven parpellejant. Es va espantar quan va veure a Qui-Gon, encara que va donar a entendre que l'estava esperant.

-No hi ha res avariat –cridà -. No hi ha fallades elèctriques ni mecàniques. No és lògic.

-No és un error mecànic -va assentir Qui-Gon-, però sí que té lògica. L'ordinador està posant música. Està dirigint les màquines de l'edifici perquè toquin una melodia determinada.

- Una què? -el tècnic va deixar de prémer botons prou com per mirar fixament a Qui-Gon.

-Algú s'ha dedicat a jugar amb el vostre sistema - va explicar en Qui-Gon -. L'ordinador està tocant música.

El tècnic va posar una ganyota de disgust.

-Igual que en Vorzyd V. Els hi encanta jugar. És l'únic que fan -va deixar anar un grunyit-. El joc impedeix la productivitat.

Qui-Gon va ajudar en silenci al tècnic a trobar i eliminar l’ordre errònia. Quan van saber el que buscaven, no van trigar gaire. I quan van eliminar l’ordre, els xiulets aguts de l'edifici es van aturar.

Hi va haver un silenci gairebé total en el sots-soterrani, i de sobte. Qui-Gon va escoltar un crit que li resultava familiar. Va abandonar al tècnic i va córrer pel passadís. La vorzydiana que havia vist abans seguia cridant, però tenia els braços i les antenes immòbils. Semblava estar paralitzada per la por.

Qui-Gon havia suposat que els circuits estaven connectats amb el sistema informàtic. I havia suposat que quan se solucionés el problema informàtic, els circuits deixarien de fallar.

Però es va equivocar.

En apropar-se, es va adonar que es trobava davant els circuits de tota la zona laboral de la ciutat. Era la xarxa de la qual Port li havia parlat. El circuit de la xarxa de l’edifici en què es trobava funcionava bé, però s'havia produït una reacció en cadena i els circuits de tota la zona laboral estaven saltant en onades. La dona va assenyalar al següent cartutx de la xarxa que saltaria.

-És l'hospital infantil -xiuxiuejà-. No pot quedar-se sense llum.

Sense res més que el seu simple instint. Qui-Gon va tornar a l'ordinador central. Si podia controlar el col·lapse de la xarxa i netejar el sistema, potser podria aturar l'efecte dòmino. En cas contrari, aquella mala passada provocaria un caos encara més gran.

I donaria com a resultat alguna mort.

Següent