Sacrifici (I)

Anterior

CAPÍTOL 1

Ell triarà el destí del feble

Ell guanyarà i trencarà les cadenes.

Ell triarà com serà estimat.

Ell s'enfortirà a si mateix a través del sacrifici.

Ell farà una mascota.

Ell s'enfortirà a si mateix a través del dolor.

Ell s'equilibrarà entre la pau i el conflicte.

Ell coneixerà la germanor.

Ell es refarà a si mateix.

Ell immortalitzarà el seu amor.

- «Motius Comuns en les Profecies Gravades, a la Simbologia de les Borles Nuades» per la doctora Heilan Rothan, Universitat d'Estudis Culturals Pangalàctics.

Convocatòria de ponències: la universitat convida a la contribució de khipulogistes i analistes de registres de fibres sobre l'assumpte de les borles que romanen sense ser traduïdes de l'Artefacte de Lorrd.

Les dates del Simpòsium poden canviar, a causa de l'actual situació de seguretat.

ESFERA DE MEDITACIÓ SITH, DIRIGINT-SE A CORUSCANT, ESTIMAT

Era estrany haver de confiar en una nau.

Ben Skywalker estava sol a la nau que havia trobat a Ziost, confiant que entengués que ell volia que el portés a casa. Ni pantalles de navegació, ni controls, ni seient del pilot... res. A través de les parets podia veure les estrelles com taques de punts de llum, però havia deixat de trobar pertorbadora la transparència de la nau. El casc hi era. Podia veure’l i no veure’l alhora. Sentia com si estigués al cor d'una gemma vermella buida que s'obria camí somnolentament cap al nucli.

I no hi havia palanca o panell de control físic, així que havia de pensar les seves ordres. L'estranya nau, més semblant a una bola de vermell desigual que a una nau feta en una drassana, responia a la Força.

Pots anar més ràpid? Seré un vell per quan torni.

La nau es va sentir instantàniament enfadada. Ben va escoltar. En la seva ment, la nau va parlar amb una veu masculina que no tenia so o manera real, però va parlar: i no estava sorprès per la seva impaciència. Li va mostrar llums blanques natjades fluint d'un punt central en un buit negre, la vista de l'hiperespai per a un pilot, i llavors una explosió.

-D'acord, així que vas tan ràpid com pots...

Ben va sentir la breu satisfacció de la nau sabent que l'idiota del seu pilot ho hagués entès per fi. Es va preguntar qui l'hauria fet. Era difícil no pensar-hi com a cosa viva, com les naus yuuzhan vong, però va optar per veure-la com un droide, un artefacte amb personalitat i... sí, emocions. Com Sacsejador.

Ho sento, Sacsejador. Sento deixar-te perquè ho arreglis tot per tu mateix.

El droide astromecànic estaria bé, ho sabia.

Ben l’havia deixat a Drewwa. Allà era d'on venia Sacsejador, com la Kiara, així que els dos estaven ara a casa. Els astromecànics eren unitats bones, de confiança, sensibles, i Sacsejador la conduiria fins algú que cuidés d'ella, pobra nena...

El seu pare és mort i tota la seva vida està cap per avall. Simplement els van utilitzar per atreure’m a Ziost perquè algú pogués intentar matar-me. Per què? He fet ja tants enemics?

La nau es va sentir irritada de nou, deixant a Ben amb la impressió que estava sent un ploramiques, però no va dir res. Ben no gaudia que li examinessin els seus pensaments. Va fer un esforç conscient per controlar la seva ment errant. La nau coneixia la seva voluntat, dita en veu alta o no, i encara no estava segur de les conseqüències que això podia comportar. Just llavors, ella li feia sentir envaït, i l'alleujament de trobar l'antiga nau i arreglar-se-les per escapar de Ziost en ella li havia donat una manera de sentir-se preocupat, enfadat i ressentit.

I impacient. Tenia un comunicador, però no volia advertir de la seva presència en el cas que hi hagués altres naus perseguint-lo. Hi havia destruït una.

Això no significava que no hi hagués altres.

L'Amulet no era tan important, així que, per què sóc un objectiu ara?

La nau no hauria anat més ràpid si ell hagués tingut un seient i una palanca de control amb la qual ocupar-se, però ell no s'hauria sentit tan perdut.

Gairebé podia sentir a Jacen recordant-li que l'activitat física era una substitució freqüentment i que necessitava desenvolupar una millor disciplina mental per elevar-se per sobre de la inquieta impaciència. Una ment inquieta no era receptiva, deia.

Ben va estirar les cames per fregar-se un genoll moradenc i després es va col·locar una altra vegada amb les cames creuades per intentar meditar. Anava a ser un viatge llarg.

Les parets i la coberta eren de pedra tosca ambarina i, de tant en tant, les superfícies semblaven cremar amb un foc incrustat en el material.

Qui vulgui que l'hagués fet havia tingut alguna cosa a veure amb flames. Ben va intentar no pensar en una flama, per si de cas la nau ho interpretava com una ordre.

Però la nau no era estúpida. Gairebé podia pensar per ell.

Ell va ficar la mà dins de la seva túnica i va sentir l'Amulet, la cosa estúpida i sense valor que no semblava ser un instrument de gran poder Sith després de tot, només una quincalla d'adorn que el pare de la Kiara havia estat enviat a lliurar. Ara l'home estava mort, tot per culpa d’en Ben, i el pitjor era que Ben no sabia per què.

Necessito trobar a Jacen.

Jacen tampoc era estúpid i era difícil de creure que li haguessin entabanat amb l'Amulet. Potser era part d'algun pla. Si ho era, Ben esperava que valgués la vida d’en Faskus i la misèria de la Kiara.

Aquesta és la meva missió: posar l'Amulet de Kalara en mans d’en Jacen. Ni més ni menys.

Jacen podia estar ara en qualsevol lloc: a les seves oficines de Coruscant, al front en alguna batalla, caçant a subversors. Sempre ho estava: el coronel Jacen Solo, cap de la Guàrdia de l'Aliança Galàctica, l'heroi públic que estava per tot arreu contenint les amenaces de la galàxia. D’acord, estic sentint pena per mi mateix. Atura’t. No podia aterrar aquesta nau en els amarradors de Coruscant i sortir d'allà com si fos només un caça TIE que havia salvat. La gent faria preguntes rares. No estava ni tan sols segur de què era. I això significava que li corresponia a Jacen el fet d'esbrinar-ho.

-D'acord -va dir en Ben en veu alta-. Pots trobar a Jacen Solo? Tens alguna manera d'escanejar comunicadors? Pots trobar-lo en la Força?

La nau va suggerir que havia de ser capaç de fer-ho.

Ben es va concentrar a la cara d’en Jacen i llavors va intentar visualitzar l’Ànakin Solo, el que era més difícil del que pensava.

La nau d'esfera va semblar ignorar-lo. No podia sentir la seva veu. Fins i tot quan no s'estava dirigint a ell o reaccionant a ell, hi havia un feble soroll de fons en la seva ment que li donava la sensació de què la nau estava murmurant per si mateixa, com algú ocupat amb una tasca repetitiva.

-Pots fer-ho? -Si no pot, intentaré aterrar a la caserna de la GAG i esperar el millor-. Aposto a què no vols que els mecànics de l'Aliança Galàctica t’envoltin amb hidroclaus.

La nau li va dir que fos pacient i que de totes maneres no tenia res que una hidroclau pogués agafar.

Ben es va ocupar amb intentar situar a Jacen abans que ho fes la nau. Però el truc d’en Jacen d’amagar-se en la Força s'havia tornat permanent.

Ben va descobrir que ell era impossible de seguir llevat que volgués ser trobat i just llavors no hi havia res d'ell, ni un murmuri ni un eco. Ben va pensar que podria haver tingut més sort persuadint a la nau que busqués en els canals d’holonotícies... o potser era tan vella que no tenia la tecnologia per trobar aquestes freqüències.

Ei, vinga. Si les hi va arreglar per destruir un caça només amb el poder dels meus pensaments, pot trobar un senyal d’holonotícies.

Ah, va dir la nau.

La ment d’en Ben estava sufocada amb una autèntica sensació de descobriment. La nau va sortir de l’hiperespai durant un moment i va semblar buscar ansiosament i llavors es va sentir com si hagués trobat alguna cosa. El camp d'estrelles, encara allà, sent d'alguna manera visible fins i tot a través de les parets feres i rocoses, es va inclinar mentre la nau canviava de curs i tornava a saltar a l'hiperespai.

La nau radiava una sensació de feliç satisfacció, semblant gairebé... excitada.

-El vas trobar?

La nau va dir que havia trobat el que estava buscant. Ben va decidir no embrancar-se en una discussió de com ella podria trobar a un Jacen desconnectat que s'amagava en la Força.

-Bé, fes-m'ho saber quan estiguem a deu mil klicks -va dir en Ben-. Llavors puc arriscar-me a utilitzar el comunicador.

La nau no va respondre. Va murmurar feliçment per a si mateixa, en silenci però omplint el cap d’en Ben amb antigues harmonies d'una classe que ell mai havia imaginat que els sons poguessin crear.

CABINA DEL CORONEL SOLO, DESTRUCTOR ESTEL·LAR ÀNAKIN SOLO. CURS ESTÈS, DIRIGINT-SE A 000: CORUSCANT, VIA EL SISTEMA CONTRUUM

Ningú de la tripulació de l’Ànakin Solo semblava trobar estrany que la nau estigués seguint un curs extraordinàriament tortuós per tornar a Coruscant.

Jacen va sentir la resignada paciència general. Era el que esperaven del cap de la Guàrdia de l'Aliança Galàctica i no van fer preguntes. També va sentir a Ben Skywalker i li estava portant cada mica de la seva concentració centrar-se en el seu aprenent i localitzar-lo.

Està bé. Ho sé. Però alguna cosa no va anar com es va planejar.

Jacen es va concentrar en un punt de llum blava al repetidor del pont col·locat a la mampara. Sentia a Ben al fons de la seva ment de la manera que podia olorar una aroma esmunyedissa però familiar, de la classe que és tan distintiva com inconfusible. Il·lès, viu, bé... però alguna cosa no estava bé. La pertorbació en la Força, una feble picor aspre en el fons de la seva gola que mai abans havia sentit, va posar ansiós a Jacen. Aquests dies no li agradava el que no sabia.

Era un contrast extrem amb els dies en què havia viatjat per la galàxia a la recerca d’allò exotèric i misteriós per a un nou coneixement de la Força. Darrerament, volia certesa. Volia ordre i un ordre de la seva pròpia creació.

Llavors no s’estava lliurant a la galàxia del caos.

Els temps han canviat. Ara sóc responsable de planetes, no només de mi mateix.

La missió d’en Ben li hauria portat a... on, exactament? Ziost. Localitzar amb precisió a un noi de catorze anys (ni tan sols a una nau, sinó només a cinquanta-cinc quilos d'humanitat), en un ample corredor que es retorçava al voltant de la Ruta de Comerç Perlemiana era difícil fins i tot amb l'ajuda de la Força.

Té un comunicador segur. Però no el farà servir. Li vaig ensenyar a mantenir les transmissions al mínim. Però Ben, si tens problemes, has de trencar el silenci...

Jacen va esperar, mirant a través de les pantalles i lectures canviants que igualaven les consoles d'operacions al cor de la nau. Havia començat a perdre l'hàbit d'esperar que la Força li revelés les coses. Era fàcil fer-ho després de prendre tant en les seves pròpies mans i forçar al destí en els últims mesos.

En algun lloc de l’Ànakin Solo, va sentir la Lumiya com un remolí giratori portat fins a la ribera d'un riu. Ell es va deixar anar i va magnificar la seva presència a la Força.

Ben... Sóc aquí, Ben...

Mentre més es relaxava Jacen i deixava que la Força l’arrossegués (i ara era difícil deixar-se anar i ser arrossegat, molt més difícil de controlar el seu poder), cada cop més tenia la sensació que Ben estava acompanyat. Llavors... llavors va tenir la sensació que Ben el buscava, rastrejant per trobar-lo.

Té alguna cosa amb ell. No pot ser l'Amulet, per descomptat. Estarà enfadat. El vaig sentir en un exercici en meitat d'una guerra. Hauré d'explicar-li-ho això molt, molt acuradament...

Havia estat només una estratagema per alliberar-lo d’en Luke i la Mara durant un temps, per donar-li una mica d'espai perquè fos ell mateix. Ben no era ja el nen petit dels Skywalker. Ocuparia el lloc d’en Jacen un dia i aquesta no era una tasca per a un nen sobreprotegit al que mai li havien permès provar-se a si mateix lluny de l'ombra aclaparadorament llarga del seu pare el Gran Mestre Jedi.

Ets molt més dur del que creuen. No és veritat, Ben?

Jacen va sentir el feble ressò d’en Ben tornant-hi i ho va sentir convertint-se en una pressió insistent en el fons de la seva gola. Va prendre aire. Ara tots dos sabien que s'estaven buscant l'un a l'altre. Va sortir de cop de la seva meditació i es va dirigir cap al pont.

-Aturin-lo tot. -El pont estava en una mitja foscor, il·luminat per les brillantors de les suaus llums verdes i blaves projectades per les pantalles d'estat que li treien el color a les cares de la tripulació escollida una a una i totalment lleial. Jacen va caminar cap al finestral principal i va mirar cap als estels com si pogués veure alguna cosa-. Mantinguin la posició. Estem esperant... una nau, crec.

La tinent Tebut, actual oficial de guàrdia, va aixecar la mirada de la consola sense aixecar realment el cap. Li va dirigir una mirada de desaprovació, però era purament un costum.

-Si pogués estrènyer la recerca, senyor...

-No sé quina classe de nau -va dir en Jacen-, però ho sabré quan la vegi.

-Aquí té raó, senyor.

Van esperar. Jacen era conscient d’en Ben, molt més concentrat i intens ara, un humor general de «les coses van com sempre» a la nau i el corrent ocult de l'agitació nerviosa de la Lumiya.

Tancant els ulls, va sentir la presència d’en Ben més fortament que mai.

Tebut va posar el seu dit sobre la seva orella com si hagués sentit alguna cosa en el seu auricular de mida petita.

-Nau no identificada en curs d'intercepció. Distància deu mil quilòmetres a babord del raig.

Un punt de llum groga es va moure contra una constel·lació de marcadors de colors en l’holomonitor. El rastre era petit, potser de la mida d'un caça estel·lar, però era una nau, apropant-se amb velocitat.

-No sé exactament què és, senyor. –L’oficial va sonar nerviosa. Jacen es va preocupar breument en pensar que ara inspirava por per cap raó aparent-. No coincideix amb cap signatura de calor o perfil de motor que tenim. No hi ha indicació de si està armada. Tampoc hi ha senyal del transponedor.

Era una petita nau i això era un destructor estel·lar. Era una curiositat més que una amenaça.

Però Jacen no donava res per fet. Sempre hi havia trampes. Aquesta no se sentia com una, però encara no podia identificar aquella diferència que sentia.

-Està desaccelerant, senyor.

-Facin-m’ho saber quan tingui una visual. -Jacen gairebé podia assaborir on era i va considerar moure l'Ànakin Solo de manera que pogués veure a la nau esdevenir un punt sobre la llum reflectida de l'estrella Contruum i després créixer fins a una forma recognoscible. Però no necessitava saber-ho. La pantalla de seguiment li donava una imatge millor-. Prepareu els canons i no obri foc excepte a la meva ordre.

A la gola d’en Jacen, en una línia a nivell de la base del seu crani, hi havia el feble formigueig de l'ansietat d'algú. Ben sabia que l’Ànakin Solo estava tenint una solució de tir sobre ell.

Tranquil, Ben...

-Contacte a l'abast visual, senyor. -Tebut va sonar alleujada. La pantalla es va actualitzar, canviant d'un pla a una imatge real que només ella i Jacen podien veure. Ella li va donar un copet amb el dit al transpariacer-. Per totes les estrelles, això és yuuzhan vong?

Era un ull incorpori amb... bé, ales dobles a cada costat. No hi havia una altra paraula per descriure-les.

Membranes estirades entre dits units de penells com una xarxa. La superfície ambre i voluminosa semblava cobrir-la en una traceria de vasos sanguinis.

Durant un breu moment, Jacen va pensar que era precisament això, una nau orgànica. Una nau viva i un ecosistema pel seu propi dret, de la classe que només els odiats invasors yuuzhan vong havien creat. Però d'alguna manera era massa regular, massa construïda. Espires agrupades de projeccions punxegudes s'elevaven des del casc com un compàs alçat, donant-li un aspecte estilitzat semblant a una creu.

En algun lloc de la seva ment, Lumiya s'havia tornat molt alerta i quieta.

-Vaig conèixer bé als yuuzhan vong -va dir en Jacen-. I això no és prou del seu estil.

La connexió d'àudio va fer un so brunzent i després es va connectar.

-Aquí Ben Skywalker. Ànakin Solo, aquí Ben Skywalker de la Guàrdia de l'Aliança Galàctica. No disparin... si us plau.

Hi va haver un sospir col·lectiu de divertit alleujament al pont. Jacen va pensar que com menys personal veiés la nau, i mentre abans atraqués aquesta en l'hangar per a ser ocultada amb lones dels ulls curiosos, millor.

-Estàs sol, Skywalker? -Tècnicament, Ben era un tinent subaltern, però Skywalker serviria: Ben no, no ara que tenia els deures d'un adult-. No hi ha passatgers?

-Només la nau... senyor.

-Permís per atracar. -Jacen va mirar al seu voltant a la tripulació del pont i va assentir cap a la Tebut-. Apagueu les dades visuals. Tracti aquesta nau com classificada. Ningú la discuteix, ningú no la va veure i mai la vam pujar a bord. Entesos?

-Sí, senyor. Retiraré el personal de l'àrea de l'Hangar Zeta. Només un procediment de seguretat de rutina.

Tebut era just com el capità Shevu i el caporal Lekauf: es podia confiar en ells completament.

-Ben pensat -va dir en Jacen-. Jo m'encarregaré que Skywalker atraqui fora de perill. Doni’m accés a les escotilles de la badia.

Jacen es va obrir camí cap a la coberta, resistint la urgència d'arrencar a córrer mentre prenia la ruta més curta a través de passatges i baixava per escales de duracer fins a la secció més baixa del casc, ben lluny dels ocupats hangars dels caces estel·lars. Els droides i la tripulació encarregant-se dels seus deures van semblar sorpresos de veure-li.

Quan va arribar a l'Hangar Zeta, el clapejat buit de l'espai era visible a través del forat de l'escotilla que normalment admetia llançadores de subministraments i el reflex que va veure en la barrera de l'escotilla de transpariacer era el d'un home lleugerament despentinat per la pressa de l'ansietat. Necessitava un tall de cabells.

També va poder sentir la Lumiya.

-Així que, què et porta aquí baix? -va preguntar ell, desactivant l’holocàmera de seguretat de la coberta-. La benvinguda a casa de l'heroi?

Ella va emergir de l'ombra d'una columna d'accés al motor, amb la cara mig coberta per un vel. Els seus ulls traïen una mica de fatiga: el més feble dels cercles blaus els vorejaven. La lluita amb Luke havia d'haver-li exigit molt.

-La nau -va dir ella-. Mira.

Una esfera venosa de deu metres d'ampla omplia l'obertura de l'escotilla, amb els seus panells semblants a ales doblegades cap enrere. Va surar silenciosament durant un moment i llavors es va posar suaument al centre de la coberta. Les portes de l'escotilla es van tancar darrere d'ella. Van passar uns moments abans que l'hangar es repressuritzés i una obertura va aparèixer en la carcassa de l'esfera per obrir una rampa.

-Ben ho va fer molt bé en pilotar-la -va dir la Lumiya.

-Ho va fer bé en localitzar-me.

Ella va tornar a fondre’s en les ombres, però Jacen sabia que encara hi era vigilant mentre ell pujava per la rampa. Ben va sortir per l'obertura amb robes civils brutes. No semblava complagut amb si mateix. Si de cas semblava una altra cosa, era cautelós i ressentit, com si esperés problemes. També semblava de sobte més gran.

Jacen va allargar la mà i va prémer l'espatlla del seu cosí, sentint l'energia reprimida en ell.

-Bé, per descomptat saps com fer una entrada, Ben. On vas aconseguir això?

-Hola, Jacen. -Ben va ficar la mà en la seva túnica i quan va treure la mà, una cadena platejada penjava del seu puny: l'Amulet de Kalara. Aquest traspuava energia fosca gairebé com un perfum acre que penjava d'ell i que no se n’aniria-. Em vas demanar que aconseguís això i jo ho vaig fer.

Jacen va allargar la mà. Ben va col·locar l'Amulet de gemmes incrustades en el seu palmell. Després plegà la cadena sobre ell. Físicament, el va sentir bastant ordinari, una peça de joieria pesada i bastant vulgar, però li va donar la sensació com d'un pes que travessés el seu cos i es posés en el buit del seu estómac. Se’l va ficar dins de la jaqueta.

-Ho vas fer bé, Ben.

-El vaig trobar a Ziost, en cas que vulguis saber-ho. I allà és on vaig aconseguir també la nau. Algú va intentar matar-me i vaig agafar el primer que vaig poder trobar per escapar.

L'intent contra la vida d’en Ben no va colpejar a Jacen amb tanta duresa com la menció de Ziost: el planeta natal Sith. Jacen no havia estat d'acord en això.

Ben no estava preparat per sentir la veritat sobre els Sith o que era l'aprenent, informalment o no, de l'home destinat a ser el Mestre de l'Orde. Jacen no va sentir cap reacció de la Lumiya, però ella havia d'estar sentint això. Encara estava aguaitant.

-Va ser una missió perillosa, però sabia que podies encarregar-te d'ella. -Lumiya, Tu vas organitzar això. Quin és el teu joc? -. Qui va intentar matar-te?

-Un bothan em va parar una trampa -va dir en Ben-. Dyur. Va pagar a un missatger perquè portés l’Amulet a Ziost, li va fer semblar el lladre i el tipus va acabar mort. Encara que iguali les coses amb el bothan... Vaig volar la nau que em tenia com a objectiu. Espero que fos la d’en Dyur.

-Com?

Ben va fer un gest per sobre de la seva espatlla amb el seu polze.

-Està armada. Sembla tenir qualsevol arma que vulguis.

-Ben fet. -Jacen va tenir la sensació que Ben sospitava de tota la galàxia en aquell moment. Els seus ulls blaus tenien una llum grisa, com si algú hagués apagat la llum entusiasta en ell. Això era el que li feia semblar més gran. Un frec amb un món hostil, un altre pas lluny de la seva protegida existència prèvia... i una part essencial del seu entrenament-. Ben, tracta això com a alt secret. La nau ara està classificada, com la teva missió. Ni una paraula a ningú.

-Com si anés a escriure-li a la mare i al pare sobre ella... el que vaig fer en les meves vacances, per Ben Skywalker, edat catorze anys i dues setmanes.

Ouch. Ben ja no era entusiasta i estava cegament ansiós per complaure’l... però això era una cosa bona en un aprenent Sith. Jacen va canviar de tàctica.

Els aniversaris tenien una manera de fer-te recapacitar si els passaves en algun lloc desagradable.

-Com vas volar en això? Mai he vist res igual.

Ben va arronsar les espatlles i va creuar els braços fortament sobre el seu pit, amb l'esquena cap a la nau, però va seguir mirant al seu voltant com per comprovar que ella encara hi era.

-Penses en el que vols que faci i ella ho fa. Fins i tot pots parlar-li. Però no té cap control pròpiament dit. -Va tornar a mirar per sobre de la seva espatlla-. Et parla a través dels teus pensaments. I no té una gran opinió de mi.

Una nau Sith. Ben havia pilotat una nau Sith per tornar de Ziost. Jacen va resistir la temptació d'entrar i examinar-la.

-Necessites tornar a casa. Els vaig dir als teus pares que no sabia on estaves i vaig suggerir que podrien haver fet que fugissis per ser tan sobreprotectors.

Ben va semblar una mica lúgubre.

-Gràcies.

-Encara que és veritat. Saps que ho és. -Jacen va comprendre que no havia dit el que realment importava-. Ben, estic orgullós de tu.

Va sentir un feble brillantor de satisfacció en Ben que va morir gairebé tan aviat com va començar.

-Ompliré un informe complet si vols.

-Tan aviat com puguis. -Jacen es va dirigir cap a la sortida de l’hangar-. Probablement és millor que no arribis a casa en aquesta nau. Et portarem en llançadora fins al planeta segur més proper i pots fer un viatge més convencional en un vol de passatgers.

-Necessito alguns crèdits per al bitllet. Estic fart de robar per seguir endavant.

-I tant. -Ben havia fet la feina i havia demostrat que podia sobreviure del seu enginy. Jacen va comprendre que l'art de crear a un home era empènyer-lo amb prou força per endurir-lo sense alienar-lo. Era una línia que va explorar acuradament. Va ficar la mà a la butxaca a la recerca d'una barreja de diferents valors de monedes de crèdits impossibles de seguir-. Aquí tens. Ara aconsegueix també una mica de menjar.

Amb una última mirada a la nau esfèrica, Ben li va dirigir a Jacen una salutació casual abans de caminar a grans gambades cap a la direcció del turboascensor d'emmagatzematge. Jacen va esperar. La nau li vigilava: ell la sentia, no viva, però conscient. Finalment va sentir les suaus petjades de la coberta darrere d'ell i la nau d'alguna manera va semblar ignorar-lo i mirar cap a un altre costat.

-Una esfera de meditació Sith -va dir la Lumiya.

-Una nau d'atac. Un caça.

-És antiga, absolutament antiga.

Va pujar cap a ella i va col·locar la mà al casc.

Semblava haver-se fos fins gairebé mitja esfera, amb els penells i, va assumir Jacen, els pals de sistemes en la quilla plegats sota ella. Just llavors li va recordar a una mascota ajupint-se davant la seva propietària, buscant aprovació. Realment semblava brillar com una brasa avivada.

-Quina magnífica peça d'enginyeria. –Les celles de la Lumiya es va aixecar i els seus ulls es van arronsar en les cues. Jacen va imaginar que estava somrient, sorpresa-. Diu que em va trobar.

Era un comentari absent, rar en la Lumiya, i gairebé una admissió. Ben havia estat atacat durant una prova que la Lumiya li havia tendit. La nau venia de Ziost. Circumstancialment, no tenia bon aspecte.

-T’estava buscant a tu?

Ella va fer una pausa de nou, escoltant una veu que ell no podia sentir.

-Diu que Ben necessitava trobar-te i quan et va trobar a tu, també em va reconèixer a mi com a Sith i va venir a mi a la recerca d'instruccions.

-Com em va trobar? No em pot sentir en la Força si no vull que em sentin i no vaig deixar que em detectés fins...

Una pausa. Els ulls de la Lumiya eren remarcablement expressius. Semblava molt commoguda per l'atenció de la nau. Jacen va imaginar que ningú, res, havia mostrat cap interès pel seu benestar en molt, molt de temps.

-Diu que tu vas crear una pertorbació en la Força en el sistema Gilatter i que una combinació del teu... deixant i el fet que estaves buscant al... noi del cap vermell... i la impressió que la tripulació de la teva nau va deixar a la Força et va fer rastrejable abans que magnifiquessis la teva presència.

-Vaja, això diu molt per si mateix.

-Pots quedar-te-la, si vols.

-És curiosa, però no sóc un col·leccionista. -Jacen es va sentir a si mateix parlant simplement per omplir l'aire buit, perquè la seva ment estava corrent. Se’m pot seguir. Se’m pot seguir per la manera en què reaccionen aquells al meu voltant, fins i tot encara que estigui ocult. Sí, deixant era la paraula precisa-. Sembla feta per a tu.

Lumiya va agafar aire una mica audiblement i la sedosa tela blau fosc de la seva cara es va enfonsar durant un moment per revelar la línia de la seva boca.

-La dona que és més màquina i la màquina que és més criatura. -Ella va posar una bota a la rampa-. Molt bé, trobaré una utilitat per a això. Te la trauré de les mans i ningú necessita veure-la mai més.

Aquests dies, Jacen estava més interessat pel que la Lumiya no deia que pel que si deia. No hi havia dubte de la prova que havia preparat per a Ben i per què l'havia portat a Ziost i cap a un parany. Va vacil·lar a punt de preguntar-li directament, però no creia que pogués escoltar la veritat o una mentida. Totes dues li irritarien. Es va tornar per anar-se'n. En menys d'un dia, l’Ànakin Solo tornaria a Coruscant i ell tindria una guerra i una batalla personal que lluitar.

-Pregunta’m, -va dir ella a l'esquena d'ell quan es retirava-. Saps que vols fer-ho.

Jacen es va tornar.

-El què?, si pretenies que Ben fos assassinat?, o a qui he de matar per aconseguir el complet Mestratge Sith?

-Conec la resposta a una però no a l'altra.

Jacen va decidir que hi havia una fina línia entre una prova realista i exigent de les habilitats de combat d’en Ben i intentar matar-lo deliberadament.

No estava segur de si la resposta de la Lumiya li diria el que necessitava saber de totes maneres.

-Hi ha una altra pregunta -va dir ell-. I és quant de temps tinc abans que estigui davant de la meva pròpia prova.

L'esfera Sith va donar uns copets i va cruixir, flexionant la secció superior de les seves ales palmípedes. Lumiya es va quedar en la vora de l'escotilla i va mirar al seu voltant durant un moment, com si estigués nerviosa per entrar al casc.

-Si sabés quan, també podria saber qui -va dir ella-. Però tot el que sento és aviat i proper. -Alguna cosa va semblar tranquil·litzar-la i ella va fer una pausa com si escoltés de nou. Potser la nau li estava oferint la seva pròpia opinió-. I tu també saps això. La teva impaciència t'està cremant.

Per descomptat que sí. Jacen volia acabar amb tot: amb la lluita, la inseguretat, el caos. La guerra de més enllà reflectia la lluita al seu interior.

Lumiya estava dient la veritat: aviat.

REUNIÓ DELS CLANS, PAVELLÓ DE MANDALMOTORS, KELDABE, CAPITAL DE MANDALORE

Un centenar o així dels homes i dones d'aspecte més dur que Fett havia vist mai estaven reunits a l'auster edifici de granit gris carbó que MandalMotors havia donat a la comunitat.

La cara més dura de totes era la de la seva néta.

Mirta Gev el mirava des del costat de la sala de reunions amb els ulls del seu pare.

Els meus propis ulls.

Fierfek, ella realment tenia els ulls Fett. Potser ell estava veient el que no hi era realment, però la mirada travessava la seva ànima de totes maneres. Era una mirada que deia: Vas fallar. No sentia el murmuri de les veus al seu voltant, només les acusacions silencioses que la seva filla Ailyn estava morta, que ell mai havia estat allà per a ella fins que va ser massa tard i que també podria ser massa tard per ser un digne Mandalore. El seu pare li havia preparat per ser el millor i, fins i tot si mai havia esmentat això de ser Mandalore un dia, això anava amb el llegat. El llegat d’en Jaster.

Llavors serà millor que em doni pressa. M'estic morint. Tinc negocis dels quals encarregar-me. Prioritats: una cura, després descobrir què li va passar a la meva dona, què li va passar a Sintas Vel.

No és que Mirta no l'hi digués.

Ella no ho sabia. Tenia la gemma del cor-de-foc que ell li havia donat a la Sintas com a regal de noces, però l'havia trobat en una botiga d'un comerciant. Era només un esquer. I ell havia picat.

Però, Fett sent Fett, era més que un esquer. Era una motivació: era un altre tros d'evidència.

Mai és massa tard per descobrir-ho. Vaig pensar que ho era, però no ho és.

El xivarri dels cabdills dels clans, caps de companyies i una barreja de mercenaris veterans es va apagar veu a veu. Li van mirar amb cautela. Tampoc eren tots humans. Un togorià i un mandallià, tots dos portant armadures impressionants, es van inclinar contra la paret més allunyada, amb els enormes braços creuats sobre els seus pits. Les espècies no importaven molt als mandalorians. La cultura els definia. Fett es va preguntar en què li convertia això.

-Oya!

Va ser murmurat al principi i després cridat unes quantes vegades.

«Oya!» Era una paraula amb cent significats per als mandalorians. Aquesta vegada significava «Anem, comencem amb això». Sempre començaven les seves reunions d'aquesta manera i això era el més semblant que tenien mai els mandalorians a un senat. No portaven molt bé això dels procediments.

Un cabdill amb una barba afaitada de manera extravagant i un pegat en un ull es va posar dret per parlar sense cerimònia.

-Llavors, Mand'alor? -va dir-. Lluitarem o què?

-Amb qui vols lluitar? -Fett va notar que tornaven al bàsic quan es dirigien a ell, en deferència a la seva ignorància del mando'a-. L'Aliança Galàctica? Corèllia? Algun forat en la Vora abandonada per la Força?

-Mai hi ha hagut una guerra on no hàgim lluitat.

-La hi ha ara. Aquesta no és la nostra lluita. Mandalore té els seus propis problemes.

-La guerra està escalant. Els seus problemes podrien venir i trobar-nos a nosaltres.

Fett estava al costat d'una finestra llarga i estreta que corria al llarg de la paret que mirava a l'oest. Era més com un llarg llaç que una imatge de la ciutat. Els mandalorians construïen per defensar-se i s'esperava que els edificis públics servissin com a ciutadelles, ara fins i tot més. Els yuuzhan vong havien infligit una revenja terrible a Mandalore pel seu treball encobert per a la Nova República durant la invasió, però la carnisseria només havia tornat als mando'ade més determinats a romandre al seu lloc. Els hàbits nòmades encara hi eren: es tractava més de la negació a rendir-se que l'amor a la terra. Però no podien perdre un terç de la població i treure-s’ho de sobre, no mentre molts encara recordaven l'ocupació imperial.

Perdedors irritats, els vongs. Però no és que jo tingués alternativa. Millor la Nova República que els nois cranc.

Fett va escanejar la sala, conscient de la mirada fixa i gairebé amenaçadora de la Mirta.

-Quina és la primera regla de la guerra?

En els seients, en els bancs, inclinant-se en alcoves o simplement dempeus amb els braços creuats, els líders de la societat mandaloriana, o tants com podien estar a Keldabe, el van mirar amb deteniment. Fins i tot el cap de MandalMotors, Jir Yomaget, portava l'armadura tradicional. La majoria s'havien tret els seus cascos, però alguns no ho havien fet. Per Fett estava bé. Ell també mantenia el seu posat.

-Què hi ha en ella per a nosaltres -va dir l'humà rabassut inclinant-se cap enrere en una cadira que semblava haver estat improvisada de caixes-. La segona regla és quant hi ha en ella per a nosaltres.

-Així que... què hi ha en ella per a nosaltres aquesta vegada?

Nosaltres. Fett era Mand'alor, cabdill de cabdills, comandant de supercomandos, i no podia evitar per més temps el nosaltres. No se sentia com si hi hagués un nosaltres. Se sentia com un marit absent que havia tornat a casa d'amagat per trobar-se amb una esposa enfadada que demanava saber on havia estat tota la nit, sense estar segur de com evitar la inevitable discussió. Ells podien fer-li sentir incòmode. Va examinar la sensació per veure què l'estava causant.

No estic a l'alçada de la feina.

Podria haver estat el millor caça-recompenses, però no creia que fos el millor Mandalore i això li pertorbava perquè ell mai havia estat simplement adequat. Se suposava que ell havia de sobresortir.

Hi havia acceptat la feina. Ara havia d'estar a l'altura del títol, el que era molt, molt més fàcil a la guerra que en temps de pau.

No obstant això, Fenn Shysa havia d'haver pensat que ell podia fer-ho. El seu últim desig abans de morir va ser fer que Fett assumís el títol, tant si ho volia com si no. Barve boig.

El comandament rabassut va arronsar les espatlles.

-Crèdits, Mand'alor. Necessitem diners, en cas que no t'hagis adonat.

-Per gastar important menjar.

-Aquesta és la idea.

-Suposo que aquesta és una manera d'equilibrar l'oferta i la demanda.

-Quina?

-Recolzar un costat o un altre en aquesta guerra. Això reduirà el nombre de boques a alimentar. Els homes morts no mengen.

Va haver-hi rialletes i comentaris en mando'a aquesta vegada.

Fett va prendre nota mentalment per programar el traductor del seu casc per tractar amb això i això va ser com l'admissió final de derrota per a un líder: no podia parlar la llengua del seu propi poble. Però a ells no semblava importar-los-hi.

-Estic amb el Mand'alor en això -va dir una aspra veu masculina al fons de l'assemblea. Fett va reconèixer aquest: Neth Bralor. Hi havia conegut a uns quants Bralor en la seva època, però no eren tots del mateix clan. Era un nom comú, de vegades una indicació simplement de les arrels en Norg Bral o un altre poble en un turó fortificat-. Vam perdre a gairebé un milió i mig de persones lluitant amb els vong. Això podria ser un petit canvi per a Coruscant, però és un desastre per a nosaltres. No més fins que posem a Manda'yaim en ordre. Dinarem bas neral si hem de fer-ho.

Un murmuri de rugent acord onejà pel pavelló. Uns quants cabdills van colpejar els seus guantellets contra les seves armadures en senyal d'aprovació. Un d'ells era la dona comando que Fett havia conegut a Zèrria i a Drall, Isko Talgal. La seva expressió encara era tan sorruda, amb els cabells negres encanudits pentinats cap enrere de la seva cara colrada pel vent i trenat amb cintes platejades, però va xocar el seu puny contra la placa de la cuixa amb aprovació entusiasta. Fett es va preguntar quin aspecte tindria quan estigués descontenta.

-Volíeu una decisió de la meva part. Aquí la teniu. -Fett va sentir que el temps s'accelerava més enllà d'ell i desgastava la poca paciència que tenia. Cada os del seu cos li feia mal just d'un costat a un altre de la seva espina dorsal-. L'Aliança Galàctica o la Confederació. Creieu que marcaran alguna diferència per a nosaltres?

-No -va dir una altra veu, amb un accent concordià del nord-. Coruscant no ens demanarà que ens desarmem d'aquí a poc. Podrien necessitar-nos si tenen una altra guerra vong.

-Chakaare! -va riure algú.

Però el debat va continuar a corre-cuita, encara principalment en bàsic.

-I què passa si la guerra s'acosta massa a casa? Què passa si s'expandeix fins a un sistema veí o dos?

-Fins i tot si donem suport a l'Aliança, qui diu que no es tornessin contra nosaltres i esperessin que seguim la seva bonica i ordenada línia de desarmament?

-No és desarmament el que volen, és reunir els actius de tots els planetes en la Força de Defensa de l'AG i tots sabem com d’hàbil i eficient que això serà...

Fett es va retirar i va mirar. Era inspirador i entretingut a la seva manera. Era la classe de procés de presa de decisions que només podia ocórrer en una petita població de gent ferotgement independent que sabia immediatament quan era hora de deixar de ser individualistes i reunir-se com una nació.

Té gràcia, això és l'últim que és Mandalore: una nació. De vegades lluitem en costats diferents.

Estem escampats per la galàxia. Ni tan sols som una espècie. Però sabem què som i què volem i això no canviarà d'aquí a poc.

Tots els arguments portaven a una cosa. Molta gent necessitava els crèdits. Els temps encara eren durs.

Fett va descarregar amb força el seu puny contra la superfície sòlida més propera, una taula petita, i el cruixit va detenir l'aldarull de la discussió.

-Mandalore no té posició en la guerra actual i no hi haurà divisions respecte a això -va dir ell-. Si algú vol vendre els seus serveis individualment a qualsevol bàndol... això és el vostre problema. Però no en nom de Mandalore.

Es va preparar per a l'esclat de discussions després del silenci sobtat, amb els polzes enganxats al seu cinturó. La visió d'angle obert del seu casc va captar a una figura totalment armada dreta al fons del pavelló. No sempre era possible dir si un comando amb armadura era home o dona, però Fett estava segur que aquest era un home, d'alçada mitjana i amb les mans unides darrere de l'esquena.

La placa de la seva espatlla esquerra de la seva armadura porpra i negra era d'un marró clar metàl·lic.

No era inusual veure plaques de colors estranys, perquè molts mandalorians mantenien una peça de l'armadura d'un ésser estimat mort, però aquesta era notable per alguna raó que Fett no va poder descobrir. Una cosa brillava en el panell central del pectoral de l'home, un petit punt de llum com si el sol hagués tallat a través de la sala en una llança tan esmolada i blanca que semblava gairebé sòlida.

Hauria de fer això. Hauria de portar una peça de l'armadura del pare amb la meva pròpia, tots els dies.

Se sentia malament per no haver-ho fet, però va tornar la seva atenció a la reunió.

-D'acord llavors -va dir un home alegre i de pèl blanc assegut a uns quants passos d'ell. Un tatuatge blau fosc d'una enfiladissa sortia per sobre de la seva armadura i acabava sota la seva barbeta. Baltan Carid, aquest era el seu nom. Fett l’havia vist per última vegada despatxant yuuzhan vong amb un espatllat rifle làser de l'era imperial a l'Estació Caluula-. Això és tot el que necessitàvem saber. Que no hi ha una prohibició per al treball mercenari.

-Li deixaré clar a tots dos bàndols que no hi ha una involucració oficial en la seva disputa -va dir en Fett-. Però si algú de vosaltres vol fer que el matin, això és cosa vostra.

-Així que podríem veure a mandos lluitant contra mandos en aquesta guerra dels aruetiise. -Tothom va mirar a l'home de l'armadura porpra. Fett no veia necessitat d'aprendre la seva llengua, però hi havia paraules que no podia evitar saber: Aruetiise. No mandalorians. Ocasionalment era pejoratiu, però normalment només era una manera de dir no un de nosaltres-. Això difícilment condueix a restaurar la nació, oi?

-Però la lluita és la nostra exportació número u -va dir Carid-. Què vols, que convertim a Keldabe en un punt turístic o alguna cosa així? -Va rugir amb un riure-. Ara puc veure-ho. Visiteu Mandalore abans que Mandalore el visiti a vostè. Emporteu-vos a casa alguns souvenirs: una rajola de pastís uj i una bufetada a la boca.

-Bé, la nostra política econòmica just ara sembla ser guanyar uns quants crèdits estrangers... fer que ens matin... i descuidar el planeta.

Carid tenia un magnífic somriure de menyspreu.

Era molt més intimidatori sense un casc.

-Tens una idea millor? Oh, espera. Això serà una diatriba de tot el dia sobre l'autodeterminació i l'estabilitat kadikla? Perquè no m'estic fent més jove, fill, i m'agradaria arribar a casa a temps per sopar, perquè la meva senyora està fent pastís de carn amb farina de pèsols.

Això va provocar moltes rialles. Carid generalment les provocava. Hi va haver crits i rialles.

-Sí, sabem això dels pastissos de carn, Carid...

Però... kadikla. Així que el primer moviment de Mandalore ara tenia un nom i fins i tot també el seu propi adjectiu. Encara no s'havia ensopegat amb Kad'ika, l'home que deien que estava dirigint el nou nacionalisme. Fett va pensar que això era negligent per part de l'home, veient com ell havia fet just el que li havien demanat i havia tornat per liderar Mandalore.

-Massa crítica, ner vod. -Home Porpra va ignorar els udols de riure. La seva veu tenia el to d'algú que havia discutit això moltes vegades abans-. Tenim una població de menys de tres milions aquí i potser unes tres vegades això en diàspora. Vam perdre a molts dels nostres millors soldats, les nostres granges han estat enverinades i després de deu anys la nostra infraestructura industrial encara està convertida en haran. Així que potser aquest és el moment ideal per portar a alguna gent a casa. Reunir els exiliats mentre la resta de la galàxia està ocupada.

Carid estava concentrat ara en el debat i Fett estava temporalment oblidat.

-Sí, agrupem-nos per ser un bonic objectiu. Tots nosaltres en un lloc.

-Ningú excepte els vong ens ha atacat en molt temps.

-L’Imperi ens va aniquilar. Tens poca memòria.

O potser encara portaves bolquers quan Shysa va haver de retornar-nos una mica d'orgull a puntades de peu.

-D'acord, llavors abandonem Mandalore. Tornem a ser totalment nòmades. Seguim movent-nos. Depenguem dels capricis de tots els governs excepte el nostre propi.

-Fill, nosaltres som el shabla govern -va dir Carid-. Així que, què vols fer?

-Consolidar Mandalore i el sector. Portar a la nostra gent a casa i construir alguna cosa que ningú vagi a envair de nou. -Home Porpra tenia un accent feble: una mica coruscantí i una mica keldabià-. Una ciutadella. Una base de poder. De manera que triem quan ens quedem a casa i quan anem d'expedicionaris.

-Té gràcia, vaig pensar que això era just el que estàvem fent.

Fett mirava l'intercanvi fascinat. Llavors es va adonar que tothom li estava mirant a ell, esperant que respongués, o almenys a què els detingués. Així que això era el lideratge fora del camp de batalla. Era com dirigir els seus negocis, només que més... complex. Més variables, més incògnites (odiava les incògnites) i una cosa que era completament estrany per a ell: la responsabilitat per altres persones, milions d'elles, però persones que podien tenir cura d'elles mateixes i dirigir el lloc bastant bé sense burocràcia.

O sense mi. Em necessiten d'alguna manera?

-Com et dius? -va preguntar Fett.

Home Porpra estava inclinat contra la paret, però es va apartar d'ella amb un encongiment d'espatlles per estar recte dempeus.

-Graad –Va dir.

-D'acord, Graad, aquesta és la política d'ara en endavant. Li estic demanant a dos milions de persones que tornin a Mandalore. Quants creus que aconseguirem?

Tenia sentit: el planeta necessitava una població treballadora. Necessitava mans extra per netejar el terra que els vong havien enverinat i per conrear la terra deixada en guaret pels propietaris morts. Però tots els mandalorians de la galàxia no representaven ni una única ciutat en molts planetes.

-Encara anem curts de crèdits fins que tornem a ser autosuficients en producció de menjar.

-Nosaltres contribuirem amb la meitat dels nostres guanys -va dir el cap de MandalMotors-. Mentre puguem vendre caces i equipament a qualsevol bàndol, per descomptat.

-El negoci és el negoci. -Fett li va dirigir un assentiment d'acceptació. Jo també contribuiré amb uns quants milions de crèdits.

Carid va mirar al seu voltant com per assenyalar a qualsevol prou boig com per dissentir, però tothom tenia el que volia de la reunió.

Mirta encara se les hi va arreglar per semblar amenaçadora. El tros de la pedra del cor-de-foc de la seva mare penjava d'un cordill de cuir al voltant del seu coll. Almenys ara tenia un casc decent, aparentment el primer, de manera que això mostrava el mandalorià que havia estat el seu pare, o el poc que ella li havia vist.

Potser els pares mando l'han estat decebent tota la vida.

-Una última cosa -va dir en Fett-. Vaig a estar fora de la base durant uns dies. No es podrà contactar amb mi.

-Com ens donarem compte? -va murmurar algú.

Era just.

-No sóc de la classe que governa. Però encara no us he deixat abandonats. Mentre estic fora, Goran Beviin ocuparà el meu lloc.

No hi va haver dissentiment. Beviin era sòlid i digne de confiança i no volia ser Mandalore. També era un complet salvatge amb un beskad, un antic sabre de ferro mandalorià, com molts yuuzhan vong havien descobert de la manera difícil.

Qualsevol discussió sobre la política d'aïllament en absència d’en Fett no duraria molt.

-Hem acabat aquí -va dir Carid-. Doneu-me l'inventari de totes les granges que estan en guaret i el meu clan s'assegurarà que són adjudicades a qui vulgui que torni perquè l'exploti. -Es va quedar enrere durant un moment i va fer un treball exagerat per tornar a posar-se el casc-. M'alegro que portessis a Jango a casa, Mand'alor. Era el correcte.

Ho era? La llar pel seu pare era Concord Dawn. Era el correcte per Mandalore, potser. Els hi agradava que els seus capitostos estiguessin on poguessin veure'ls, fins i tot els morts.

-Ningú ha d’escoltar-me si no volen.

-Mai vaig saber que et quedessis fora d'una baralla. Tens les teves raons. Això és pel que t'estem escoltant. -Carid va fer una pausa-. Sento això de la teva filla.

-Sí. -Així que tothom sabia això de l’Ailyn. Fett no recordava haver-li dit a ningú que estava morta, molt menys que Jacen Solo l'havia matat. Mandalore tampoc era la llar d'ella. No hi hauria apreciat que l'enterressin aquí-. I aposto a què tots us esteu preguntant per què aquest Jedi no és una pila de fumejant carbó a hores d'ara.

-Com vaig dir, tens les teves raons. Qualsevol cosa que puguem fer... només digues-ho.

-El seu moment arribarà. Deixeu-m'ho a mi.

Però no ara, va pensar Fett. Havia de tornar a la persecució d'un clon amb uns guants grisos i la seva millor oportunitat d'una cura per a la seva malaltia terminal.

Mentre el pavelló es buidava, Mirta es va quedar dreta sola, amb els braços creuats, inclinada contra la paret.

-Em pregunto si Cal Omàs ho té tan fàcil al Senat –Va dir ella.

-No pots governar als mandalorians. Només fas suggeriments sensibles que ells volen seguir.

Fett va caminar fins a fora i va passar la seva cama per sobre del seient del lliscant que Beviin li havia prestat, fent una ganyota de dolor darrere del seu visor.

Estava prop d’abandonar-se als calmants diaris.

-I des de quan els mandalorians tenen necessitat de què se'ls digui què té sentit?

-Des que tenen el costum de ba'slan shev'la quan les situacions no semblen vencibles.

Fett recordava aquesta frase. Beviin l'havia utilitzat molt en la Guerra Yuuzhan Vong. Es traduïa com «desaparició estratègica»: dispersar-se i amagar-se en temps incerts. Era difícil aniquilar un poble que es fragmentava com les gotetes de mercuri i esperava al moment adequat per reunir-se de nou. No era retirar-se. Era tendir a esperar.

-Anem -va dir ell-. Tinc algunes pistes per seguir al clon.

Mirta va gatejar fins al seient del darrere. La seva armadura va dringar en xocar amb la d'ell. Ara tenia una completa, fins i tot amb una motxilla coet, per cortesia d’en Beviin.

-Sempre et porta tant de temps seguir a algú?

Han passat mesos.

No pressionis.

-Ho faig en uns seixanta-cinc dies.

-Llavors creus que existeix.

-Tu no em mentiries altra vegada i no t’inventaries el nom d’Skirata.

-No. Vols que vagi amb tu?

-Creus que necessito una infermera?

-He dit que no et mentiria altra vegada.

Fett gairebé va desitjar no haver-li-ho dit. Realment hauria d’haver-li-ho dit primer a Beviin. Aquest era un home en qui podia confiar. Quan el lliscant es va llançar sobre Keldabe i cap al camp de més enllà, l'escala de la represàlia dels yuuzhan vong es va tornar massa clara de nou. El curs del sinuós riu Kelita era visible durant quilòmetres ara perquè la majoria del bosc que l'envoltava havia estat arrasat. Keldabe s'alçava en un replec del riu, un desafiant turó amb la part alta plana amb el granit brillant, i la torre de cent metres de MandalMotors, que d'alguna manera havia sobreviscut a la guerra tot i el mal que havia patit.

La pedra trencada i amb marques de cremades encara hi era com a recordatori que Mandalore podia ser apallissat, omplert de blaus i temporalment subjugat, però mai completament conquerit.

Els petits assentament de cases en els arbres a les branques dels antics boscos de veshok de lent creixement havien estat arrasats de la faç del mapa. Sota el lliscant ja no hi havia pegats de collites en els clars. Hi havia sòl ennegrit i ceps d'arbres convertides en carbó i encara no creixia res, ni tan sols les llavors que normalment germinaven després dels focs.

-Escòria –maleí en Fett. Va escorar el lliscant agudament i va sentir a la Mirta contenir l’alè-. Ni tan sols van intentar plantar les seves llavors vong aquí. Simplement van enverinar la terra.

Era un alt preu a pagar per enganyar els invasors. Però l'alternativa hauria estat molt, molt pitjor.

-Res d'ajuda de la Nova República o l'AG? -va dir la Mirta-. Res de fons de reconstrucció com tots els altres?

-No esperàvem aconseguir res. I no ho vam aconseguir.

Fett va disparar els motors del lliscant i es va dirigir cap al camp, conscient del fet que s'hauria enfrontat als yuuzhan vong fins i tot si haguessin estat els millors amics de la Nova República. La granja Beviin-Vasur va aparèixer en la distància gairebé en el moment correcte com una mena de consol que la devastació no era global.

I allí estava l’Esclau I, posat en una pista d'aterratge provisional. Això era la seva llar. La seva nau, la nau del seu pare, la cabina on havia passat literalment anys de la seva vida.

-Llavors, aniré amb tu o no?

Mirta era molt més problemàtica si se la deixava a les seves pròpies tàctiques. A més, ell no volia deixar que aquest penjoll del cor-de-foc s'allunyés massa. Era l'únic vincle que tenia per descobrir com havia mort la Sintas.

-D'acord -va dir. Ella era la seva néta, fins i tot si havia intentat matar-lo. Això no li importava, però lluitava per trobar la devoció protectora que havia vist en el seu propi pare. Una cosa simplement no encaixava. Així que ho va fingir, perquè així era com havia après tot el que s'havia convertit en una segona naturalesa per a ell: repassava els moviments fins que eren part d'ell. També podia aprendre a ser un bon avi. Podia sobresortir en això-. Quina és la millor manera de trobar a un altre caça-recompenses?

-Pensar com ell?

Fett va negar amb el cap i va posar el lliscant amb un cop sec. Hauria de dir-li a Beviin on anava. Si alguna cosa li passava, Goran Beviin era el seu successor escollit.

Fett no l'hi havia dit encara, però Beviin es prenia aquesta classe de notícies amb força facilitat.

-No -va dir Fett-. El contractes.

Següent