Exili (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

SISTEMA BOTHAWUI, FRAGATA SHAMUNAAR DE L'ALIANÇA GALÀCTICA

La porta al centre de comandament es va obrir i l'almirall, un home panxut i de mitjana edat que no obstant això semblava autoritari amb el seu uniforme blanc, va entrar, flanquejat per dos oficials de menor rang d'escorta. Un d'ells va cridar.

-Almirall al pont!

El comandant de la Shamunaar, un robust devaronià, va saltar per aixecar-se de la seva cadira i quadrar-se.

-Almirall Klauskin. M'alegro de tenir-lo a bord.

Klauskin li va tornar la salutació, amb el seu gest sent tan clar com el seu uniforme.

-Capità Biurk. M'alegro de conèixer-lo. –Va prémer la mà del capità i va mirar al seu voltant al pont-. Necessitem parlar en privat.

-A l'instant.

Biurk va portar a l'almirall a través d'una altra porta cap a la seva oficina privada, que estava decorada en tons marró fosc i clar. Enlloc d'ocupar la seva cadira de costum darrere de l'escriptori, es va quedar al costat d'una de les dues cadires davant d'aquest i li va fer gestos a l'almirall perquè ocupés l'altra.

Klauskin es va asseure i, mentre el propi Biurk s'asseia, li va lliurar al capità una targeta de dades.

-Això no són exactament ordres -va dir-, sinó una autorització perquè accepti les meves ordres verbals. La Shamunaar ha estat separada de les activitats ordinàries de la flota i assignada a la Guàrdia de l'Aliança Galàctica per a una missió especial.

-Senyor, no ho entenc. La missió actual de la Shamunaar és qualsevol cosa menys ordinària. Estem coordinant totes les forces de reconeixement i de lluita de l'Aliança en el sistema Bothawui i estem a càrrec d'evitar que les flotes bothan deixin secretament el sistema. La nostra missió és estratègica... i important.

-Ho hauria estat, si no li haguessin traït.

Això va causar que l'esquena d’en Biurk es redrecés.

-Traït com?

-La GAG ha estat assignada en aquesta missió perquè certes parts de l'exèrcit han estat compromeses -va dir Klauskin-. No és massa sorprenent en una època de guerra, per descomptat. He passat les últimes setmanes en missions especials, descobrint traïdors i planejant una resposta.

Biurk havia sentit que Klauskin havia estat desposseït precipitadament del seu comandament de la força d'atac a Corèllia feia algun temps. Hi havia hagut rumors que havia experimentat alguna classe d'enfonsament... però qualsevol reassignació sobtada d'un comandant era probable que engendrés tals rumors.

-Així està la situació -va continuar Klauskin-. Diversos dels oficials sota el seu comandament són realment empleats bothans. En el dia en què els bothans decideixin enviar les seves flotes a l'acció, faran el que sigui que calgui per evitar que les forces de l'Aliança descobreixin el fet... fins que sigui massa tard.

»Però no deixarem que això passi. Em proporcionarà una llista de tots els oficials sota el seu comandament i jo li indicaré quins són els traïdors.

Reorganitzarem els seus canvis de deures per deixar a cada un d'ells sense observació i desprotegits en moments específics, en aquests moment els capturarem o els eliminarem. Llavors nosaltres, pel que em refereixo a la Shamunaar, prendrem la zona d'observació que ells haurien estat cobrint i omplirem el forat que les seves absències deixin.

-Entesos. Però, senyor, conec molts d'aquests oficials molt bé. No són traïdors.

-Estic segur que aquells pels quals vostè personalment respon són completament lleials. Quan em doni la llista d'oficials, assegureu-vos d'indicar de quins està segur. -Klauskin es va inclinar cap endavant per donar-li a Biurk un comprensiu copet a l'espatlla-. Sé que això li arriba com una sorpresa, fill. Però ho arreglarem, molt silenciosament, i no es reflectirà en el seu full de serveis.

-Gràcies, senyor.

DREWWA, LLUNA D’ALMÀNIA

Ben va passar la major part de dos dies planejant el seu viatge a Ziost. En aquest temps, va dur a terme la seva tècnica de robar targetes de crèdit dues vegades més i es va complaure en descobrir que es tornava més fàcil, més refinat i menys detectable cada vegada.

Va fer algunes investigacions en les bases de dades planetàries per descobrir si alguna llançadora correu o servei d'excursions feia viatges a Ziost.

La resposta era un definitiu i inequívoc no donat que Ziost no apareixia en cap base de dades pública. No obstant això, les seves coordenades estaven en els arxius que Jacen li havia donat.

Ni tampoc hi havia, fins on podia determinar, molta activitat contrabandista allà. No hi havia res que suggerís que propietaris de naus desesperats, com ho havia estat el seu oncle Han feia tants anys, aguaitessin en totes les tavernes, disposats a dur a joves aspirants a Jedi a on necessitessin anar.

Bé, llavors, simplement hauria de robar un vehicle.

Sabia que no seria tan simple com colar-se d'amagat en alguna línia de vol, saltar a un Ala-B i enlairar-se. Els vehicles tenien codis de seguretat que feia que robar-los fora difícil.

La seguretat al voltant de l’espaiport no era exactament laxa, però tampoc estava preparada per detenir un Jedi. El perill principal de la detecció al qual s'enfrontava descansava amb els petits droides de seguretat utilitzats per tota la base: de la meitat de l'alçada d'un humà, llargaruts, amb caps / paquets de sensors cònics damunt d'una configuració de braços i cames humanoides. Un munt d'aquests droides deambulaven individualment a través dels voltants de l’espaiport, de vegades ocults en els impulsors de vehicles en els hangars, de vegades muntats en les parts posteriors de vehicles de lliurament d'equipatges.

Ben els va mirar durant una hora o així a través del finestral de la sala d'espera fora de les àrees segures i es va adonar que no reaccionaven davant la gent que portava els micos groc brillant del personal de l'espaiport.

Aquest coneixement ho va fer més fàcil. Un toc de telequinesi Jedi va evitar que les portes es tanquessin i traguessin fermament el pestell darrere del personal del port que entrava en àrees segures. Ben va caminar sense rumb per elles, trobant finalment una sala de taquilles i aconseguint-se un mico i el corresponent microxip que evitava que els droides de seguretat li prestessin atenció a qui el portava.

Això li va donar la llibertat de caminar pel port durant un dia. Encara que es va mantenir ben allunyat de la majoria del personal humà. Podrien fer preguntes sobre un noi estranger adolescent fent òbviament el que semblava com un conscienciós inventari de totes les naus de la base. Però els droides ja no eren un problema.

No li va portar massa temps trobar la nau que pensava que era més apropiada per portar-lo a Ziost. Era un vell caça estel·lar Ala-Y, acuradament mantingut, amb la pintura del seu casc sense esgarrapar.

Descansava sota una lona d'ambient coberta per una gruixuda capa de pols.

L'ordinador de la porta de l'hangar tenia registrat al propietari com Hemalian Barkid de Drewwa i indicava que el seu últim vol amb l'ala-Y havia estat mig any estàndard abans. Una mica de temps més a la xarxa planetària va proporcionar dades personals d’en Hemalian Barkid. Era un empleat de Robòtica Trang i els seus missatges estaven ara sent dirigits a Kuat. Clarament havia estat assignat fora del planeta i havia deixat enrere el seu vehicle personal.

L’astromecànic de l'ala-Y no es veia per enlloc i el seu sistema d'armes estava desmantellat i havia desaparegut, probablement a causa de les ordenances locals sobre els ciutadans privats tenint làsers, canons d'ions i torpedes de protons. Però el seu hipermotor estava intacte i la petita brillantor en el panell de control que Ben va poder veure a través de la coberta de la cabina deixava clar que els ordinadors estaven carregats. Probablement estaven fent diagnòstics amb una bateria.

I això, almenys, li va dir a Ben què necessitava fer per aconseguir que l'ala-Y estigués operacional.

-En el camp, quan no pots fer alguna cosa per tu mateix -li havia dit la seva mare una vegada-, la teva solució òbvia és trobar algú que pugui fer-ho per tu.

Va descarregar la informació de contacte d’en Hemalian Barkid en el seu quadern de dades, després va passar diverses hores més buscant en les bases de dades planetàries més informació que necessitaria i lletres com les que havia d'escriure. Acuradament i tenaçment, va extreure un fet d'aquí, una frase d'allà i va acabar amb una cosa que, per als seus ulls, semblava autèntica.

De: Hemalian Barkid

Compte 7543 BH (Hangar 113)

Per a: L'encarregat de l'Hangar, espaiport Drewwa

Tornaré a casa demà. M'agradaria realment que el meu Ala-Y estigués a punt quan hi arribi. Si us plau, feu una encesa, una comprovació de manteniment estàndard i una anàlisi d’astromecànic de l'ordinador, particularment de l'ordinador de navegació, i afegiu la seva tarifa estàndard al meu compte.

Era aquesta última part la que Ben pensava que convenceria als encarregats de l’espaiport de fer aquesta tasca. Tothom deia que a la gent li encantava fer tasques d'última hora als seus preus estàndard, perquè els preus estàndard d'última hora eren sempre tres o quatre vegades el que serien els preus estàndard si s'organitzaven amb molt de temps.

En Ben va enviar el missatge des de l'ordinador de la porta de l'hangar, el que plausiblement podria haver rebut i lliurat el missatge de l'autèntic Barkid. Va treure la seva holocàmera de butxaca, la qual havia estat portant des de la seva missió amb Jacen a Adumar, i la va fixar a les bigues, apuntant-la cap al panell d'accés de seguretat de l’Ala-Y, i després es va assegurar que acceptaria les ordres transmeses des el seu quadern de dades. Finalment va tornar a col·locar la manta d'ambient sobre de l'Ala-Y va igualar la pols tant com va poder i es va trobar un forat ocult darrere d'algunes caixes de plastiacer deixades de banda per esperar.

No li va portar molt de temps. Tres hores més tard, la porta de l'hangar es va obrir i dues formes van entrar: una mecànica humana amb un mico groc estàndard i un astromecànic R2.

El cor d’en Ben es va enfonsar. Hi havia assumit, basat en com d’automatitzades que estaven les coses per aquí, que una operació tan simple com la comprovació de rutina d'un vehicle seria portada a terme per un droide mecànic. Hi havia planejat esperar fins que el droide hagués acabat amb la seva tasca i després tallar-li el cap, evitant que se n'anés amb l’R2.

Però no podia tallar-li el cap a la dona.

Bé, tècnicament sí podia. Simplement no devia. Encara que si s'arribava a una qüestió de fer això o fallar en aquesta missió, una missió important, què faria? Va arrufar les celles, lluitant amb la resposta.

La dona, d'uns trenta i tants, musculosa i amb el cabell fosc recollit sota una gorra groga, li va treure la manta ambiental de l'Ala-Y, enviant una tremenda quantitat de pols a l'aire. Immediatament va començar a esternudar. La seva unitat R2 li va trinar.

Mentre la pols en l'aire arribava fins a Ben, ell també va sentir com si anés a esternudar. Va sostenir un dit sota el seu nas i li va arrufar les celles a la dona.

Mentre la dona s'acostava a la cabina, Ben va activar l’holocàmera. La unitat R2 trinà de nou, girant la part superior del seu cos semblant a una cúpula, amb els seus sensors òbviament buscant alguna cosa. Ben es va ajupir més, com si això li fes fins i tot més invisible.

-No siguis ximple, Sacsejador -va dir la dona-. Què t’apostes a què l'amo té col·locats els sensors antilladres? Probablement hem fet saltar un d'ells.

Apaivagat, la unitat R2 trinà de nou i va tornar la seva atenció a la seva companya.

En qüestió de minuts la dona va introduir el codi de seguretat a la barra lateral, aixecant la coberta i després va utilitzar la grua magnètica de l'hangar per a elevar l’astromecànic i baixar-lo al seu lloc darrere de la cabina. Ben va mirar mentre ella obria els panells al llarg del fuselatge de l'Ala-Y i connectava el seu propi quadern de dades enorme en ells, un a un, comprovant lectures mentre passava. Quan l’R2 va realitzar la seva pròpia sèrie de comprovacions i anàlisis, la dona va deixar l'hangar durant uns quants minuts. Va tornar darrere dels controls d'un petit tanc de combustible i va procedir a proveir el caça estel·lar.

L'ansietat va començar a créixer en Ben. La dona i l’astromecànic havien d'estar arribant al final de la seva tasca. Aviat ella trauria l'R2 del seu buit darrere de la cabina. Ben necessitava decidir ja què anava a fer respecte a la dona.

Bé, amb tota certesa no li tallaria el cap.

Però hauria d’incapacitar-la. Quan ella i la unitat R2 estaven mirant a una altra banda, Ben va saltar cap amunt fins a les bigues, es va obrir camí fins a on estava subjecta la seva holocàmera i la va recuperar, llavors es va obrir camí cap a un lloc directament sobre la porta de l'hangar i va esperar. Quan va semblar que la dona i el droide tenien la seva atenció fixa en un altre lloc, es va deixar caure silenciosament fins al permacret i va utilitzar aquest impuls per rodar fora de l'hangar.

Llavors va caminar just de tornada, amb el quadern de dades a la mà. L’astromecànic estava encara darrere de la cabina. La dona estava ara preparant el vehicle de proveïment per emportar-se'l.

-Hola -va dir en Ben.

La dona el va mirar.

-Hola. No ets una mica jove per ser un treballador del port?

-Aprenent. -Ben va fer que la seva veu sonés trista-. Tot per al que sóc bo és per lliurar els missatges, crec. I tinc un per a vostè.

-Endavant.

-El propietari de l'Ala-Y diu que el seu astromecànic va patir un lleig esfondrament de programació i li estan esborrant la memòria. Així que necessita un altre temporalment. Li agradaria llogar el qui sigui que s'utilitzés per al calibratge de l'ordinador del vehicle.

Ella es va netejar les mans en un drap i va arronsar les espatlles.

-Llavors per què m'ho dius a mi?

-Perquè pugui deixar el droide aquí.

-Oh, arribarà aquí tan aviat.

Ben va assentir.

Ella va mirar cap enrere per sobre de la seva espatlla cap al droide.

-Sembla que te n’aniràs de vacances pel sistema solar durant la resta del dia, Sacsejador. Rodder afortunat. –Llançà el drap a un costat i va tornar la seva atenció a Ben-. Tens el codi d'autorització per a això?

Ella va recuperar el seu quadern de dades del seient davanter del tanc de proveïment i el va allargar cap a ell.

-Just aquí. Prepareu-vos per rebre’l. -Llavors Ben li va arrufar les celles al seu quadern de dades-. Maledicció. La llum de la meva pantalla s'ha apagat. Hem de fer-ho a la llum del sol.

Amb un sospir (si per la confiança d'altres en aparells inferiors o per la inconveniència d'haver de caminar deu passos, Ben no ho sabia), la dona es va dirigir cap a Ben i cap a la porta que portava fora.

Ell va obrir la marxa i es va tornar cap a l'esquerra un cop passada la porta, detenint-se on estigués just fora de la vista de la unitat R2. En el segon que va tenir disponible abans que la dona arribés fins a ell, va observar el seu voltant. La persona més propera, un treballador amb un mico, estava en un altre hangar a més de cinquanta metres de distància. Això era bo.

-D'acord -va dir la dona-. Transmet-lo.

Ben va pressionar un botó en el seu quadern de dades, encara que havia apagat l'aparell.

-Transmès. Hi ha res que necessiti saber per preparar el droide?

-Només cal llevar-li el forrellat de seguretat. I això ho faré jo. Ei, no vaig aconseguir el codi.

Arrufant les celles amb pretès enuig, Ben va pressionar de nou el botó.

-I ara?

-No.

Ell es va acostar més i ara estava a l'abast d'un braç d'ella.

-Una vegada més -va dir ell i va llançar el seu puny contra el plexe solar d'ella.

Els ulls d'ella es van obrir molt, amb tot l'aire escapant d'ella en un «Oooosh» que sonava dolorós i involuntàriament es va inclinar cap endavant.

Aquesta vegada ell va colpejar cap amunt, amb un cop amb el palmell obert que li va encertar a la barbeta. Ell va sentir com la mandíbula es trencava sota l'impacte.

Ella va caure tan fluixa com una bossa de roba plena de farratge per a banthes, amb el seu quadern de dades rebotant contra el duracret al costat d'ella.

Ell es va sentir malament, fins i tot amb nàusees, durant un breu moment, i després l'eufòria va reemplaçar aquesta sensació. Ja està, es va dir a si mateix. No molt de mal. Jacen m'hauria perdonat si t'hagués matat i ni tan sols he fet això. Movent-se ràpidament, la va aixecar fins a una posició asseguda i després la va arrossegar cap amunt i sobre les seves espatlles, una manera bàsica de portar dels rescatadors que els hi ensenyaven a tots els aprenents Jedi.

La va portar fins al costat de l'edifici, fins a l'estret carreró entre dos hangars i la va deixar allà. Llavors va tornar fins a la part davantera de l'hangar, va recollir el quadern de dades de la dona i va tornar darrere dels controls del tanc de proveïment.

En els pocs moments que li va portar familiaritzar-se amb els controls, el droide li trinà.

-Tot està arreglat -li va assegurar Ben a la unitat R2-. Ella s'està encarregant dels últims detalls i em va demanar que mogués això.

Va encendre el vehicle, després acuradament va tornar cap a la  part posterior de l'hangar i va aparcar immediatament el tanc on bloquejaria qualsevol línia de visió de la dona inconscient.

Llavors va tenir un cop de sort. La dona aparentment havia obert el seu quadern de dades de l'arxiu de treball per a la tasca de manteniment de l'Ala-Y. Totes les dades que necessitava, incloent les especificacions completes de manteniment per a l'Ala-Y i les dades de la unitat R2, hi eren.

Així que estava xiulant quan va tornar a l'hangar.

Va utilitzar les pròpies eines de la dona per treure el forrellat de seguretat del droide.

-Se suposa que he de portar l'Ala-Y en una prova de vol -li va dir a l’R2-. D'aquesta manera, si esclata, l'amo no s’incomoda.

El droide va xiular i li trinà, amb els seus tons musicals suggerint que li era indiferent el canvi de plans però que estava més que content amb anar-se’n.

-Bé. Deixa’m agafar la meva motxilla i podem començar les comprovacions de prevol.

SISTEMA CORELLIÀ, ZONA D'EXCLUSIÓ, VENTURA ERRANT

En els primers dies després que el Ventura Errant fos autoritzat a proporcionar els seus serveis per al personal militar de l'Aliança en el sistema corellià, els seus casinos i altres entreteniments van fer grans negocis. Booster Tèrrik, el Gran Ancià de l'operació, encara que estava teòricament retirat dels deures del dia a dia, era vist sovint en els casinos, movent-se en la seva cadira flotant, saludant els clients i animant als treballadors, amb els seus ulls il·luminats d'una manera en què només podia il·luminar-los el comerç.

Les seves noves treballadores que no cobraven tampoc feien mal.

Iella i Myri treballaven com a crupiers. Iella portava suficient maquillatge per disfressar la seva autèntica identitat. Myri no necessitava aquesta precaució, però canviava el color dels cabells de to i combinació amb esprai cada dia, només perquè era el seu estil. Dues dones atractives separades per una generació, conversadores hàbils i crupiers, atreien multituds de bona mida a les seves taules cada dia i les seves propines eren prou grans com per fer que la Myri es preguntés si Intel·ligència era la carrera que volia després de tot.

Lando i Han també treballaven en els casinos, però no com a repartidors de cartes. Cada dia es col·locaven, en diferents casinos, a les taules de sàbacc.

Lando mantenia la seva identitat de Bescat Offdurmin i Han continuava posant-se el seu maquillatge de pell groga i fi bigoti cada matí. Al final de cada dia comparaven els seus guanys. Després de la primera setmana Lando estava lleugerament per davant.

Mírax passava la major part del seu temps amb el seu pare. Durant els anys de retir a Corèllia, havia ignorat alegrement els esforços del seu pare per portar-la al Ventura Errant perquè aprengués i potser es fes càrrec de les seves operacions. Ara el seu món natal era de moment hostil i ella no tenia res a fer més apropiat amb els seus talents, així que es va llançar en aquests nous estudis amb la seva típica obsessió, delectant al seu pare.

Leia, Wedge i Corran es concentraven a la part d'interpretació de dades. Aventurant-se poques vegades per les àrees públiques de la nau (cada un d'aquests viatges, encara que curts, els provocaria haver de posar-se una disfressa), es confinaven en una cabina auxiliar d'ordinadors proporcionat per Booster i van començar a reunir meticulosament i a analitzar les dades que els altres proporcionaven.

Les dades venien dels clients borratxos i dels sobris, dels feliços i dels amargats, dels oficials amb problemes maritals i dels ulls que es desviaven, del personal amb ressentiments acumulats i filtres inadequats entre els seus cervells i les seves boques.

Les dades més valuoses sovint venien de clients que, al final dels seus permisos de descans i recreació, estaven sense blanca i massa beguts per mantenir-se drets. El cercle especial dels empleats del Ventura Errant tenia cura d'ells, els deixaven sanglotar en petits salons tranquils, donant-los suficients crèdits per a un vol en llançadora de retorn fins a les seves unitats militars, assumint que no havien comprat un bitllet d'anada i tornada en primer lloc, el que sovint no havien fet, i fins i tot mig portant-los als molls de la llançadora per ala viatges de sortida. Han, Lando i els altres que reunien dades es van convertir en els millors amics d'un immens nombre de joves soldats, pilots i personal tècnic.

Però la informació que aconseguien era frustrantment tènue. Una setmana després del començament de l'operació, els qui reunien les dades es van reunir per veure si hi havia alguna gemma informacional a trobar.

-Dic que comencem per tu -va dir Lando apuntant a Wedge-. Sembles infeliç. I això vol dir resultats.

Wedge va semblar malhumorat i la mirada que li va dirigir a Lando no va fer res per disminuir aquesta impressió.

-Infeliç, sí -va dir-. Resultats, en realitat no.

Syal està aquí avui, jugant al Casino de les Goles.

Syal, la filla gran d’en Wedge, era una pilot amb les forces de l'Aliança i Lando va sentir un arravatament de compassió per Wedge. Estar tan a prop d'ella i no obstant això ser incapaç d'aproximar-s'hi, tot per l'estúpida i petita raó que a ell tècnicament se'l veia com a personal enemic.

-Amb un noi -va afegir llavors Wedge.

Lando va esbufegar.

-Un noi? De quant, dotze, tretze anys?

La mirada d’en Wedge no va vacil·lar.

-Més o menys de la seva edat. I un pilot. Hi ha dos tipus de pilots mascles. Els bons homes, com ara aquells als quals jo mai vaig intentar destruir o fer fora dels meus esquadrons, als quals els hi dispararia abans de confiar-los-hi mai la meva filla. I els homes pitjors, als quals els hi dispararia si els enxampo mirant a la meva filla.

-Trenta segons -va dir Corran- i ja ens hem desviat de la conversa. La guerra, oi? La gent encara està interessada en la guerra i els que manegen els fils?

Wedge va sospirar i va tornar la seva mirada cap a la taula.

-Sé que això sonarà estrany -va dir la Leia-, però no he trobat cap indicació que aquesta guerra es precipités per forces exteriors. He estat revisant els informes de les notícies, les anàlisis històriques, totes les dades que tenim a mà i sembla que el conflicte central entre Corèllia i l'AG era la conclusió inevitable de les seves respectives direccions polítiques.

-En menys síl·labes, si us plau -va dir Lando-. Recorda que el teu marit està a la taula.

Han li va dirigir una mirada feblement divertida de «tu ets el proper» i després va tornar la seva atenció a la seva esposa.

-Així que això vol dir que no hi ha ningú manejant els fils?

Ella va negar amb el cap.

-Vol dir que la pròpia guerra no és el pla original de qui maneja els fils, o almenys no és culpa seva. Però les manipulacions que creiem que hem detectat signifiquen alguna cosa. Podem veure una relació causa-efecte... simplement hem de descobrir el motiu.

Iella va obrir el seu quadern de dades.

-Successos com l'emboscada corelliana a la Flota de l'AG que va venir a intimidar-la. El resultat? Corèllia va romandre independent una mica més. Si no hagués estat independent, un altre món probablement s'hauria convertit en el punt focal del moviment independentista. Bothawui o Commenor serien probables candidats, però Corèllia tenia una cosa que ells no tenien.

Wedge va assentir.

-L’Estació Centràlia i una flota d'assalt secreta.

-Correcte -va dir la Iella-. Llavors tenim l'almirall Klauskin, amb qui està bastant clar que van interferir, si tenim raó sobre que aquestes manifestacions de fantasmes de la Força són evidències de qui està movent els fils. El resultat d'aquesta interferència? La situació aquí va empitjorar, l'Aliança va ser vista sota una llum dolenta i Corèllia va rebre molta simpatia.

-Accelerant els processos pels quals altres mons van considerar entrar al bàndol de Corèllia -va dir la Leia-. Després hi ha tota la situació de l'Estació Toryaz i la mort de la Primera Ministra Saxan. Això va causar un canvi en el lideratge corellià, permetent que Thrackan Sal-Solo s'impulsés de Ministre de Guerra a president. I amb els preparatius per a la guerra accelerant-se, va haver de col·locar la seva flota secreta a la llista de recursos.

Amb veu baixa, com si dubtés dir quelcom entre aquesta companyia exaltada, Myri va parlar.

-I també va dispersar als Jedi.

La Leia va arrufar les celles.

-Què?

La Myri va semblar incòmoda.

-Bé, no va dispersar als Jedi, en realitat. Vull dir, el Consell Jedi de Coruscant no es va veure afectat. Però si mires els llaços familiars, que han marcat tanta diferència al llarg dels anys amb l'extensa família Solo-Skywalker, un minut estàveu tots junts i llavors, boom, estàveu dispersos per la galàxia. Alguns de vosaltres en conflicte. Va ser com una granada secreta.

Leia i Han van intercanviar una mirada sospitosa i Iellava  mirar la seva filla amb interès.

-Aquesta és una interpretació interessant -va dir la Leia. El seu to suggeria precaució, reserva-. No hi havia considerat això com un factor.

La Myri, en no tenir la seva idea feta trossos pels asos acumulats, va començar a semblar més còmoda.

-A l'escola, ens ensenyaven a seguir el principi. Segueix als diners. Segueix l'amant. Segueix els recursos. El truc està de vegades a identificar els recursos.

Corran havia estat assentint des que la primera paraula «seguir» va deixar els llavis de la Myri.

-Estàs dient que el clan Solo-Skywalker és un recurs significatiu i que ha estat eliminat.

-Sí.

La Leia no va ser capaç d'evitar que una mica de fúria aparegués en la seva veu.

-No hem estat eliminats.

-No com a individus, no. -Corran li va dirigir una mirada compassiva però no va cedir-. Però com a família... digues-me que pots enviar una trucada, com podries haver fet fa sis mesos, i concentrar l'atenció i les habilitats de tota la teva família al complet en un únic problema o enemic. Digues-m'ho.

La Leia va pensar en això i llavors va semblar llanguir.

-No puc.

-Heu estat eliminats del panorama. Com una força unida. -Corran li va dirigir a la Myri un petit assentiment de respecte-. Bon treball, nena.

-Gràcies. -Myri va semblar complaguda i incòmoda amb la lloança-. Així que potser podem assumir que fer que la teva família es faci trossos, que no encaixin mai més, va ser una de les metes principals de qui mogués els fils. Perquè a llarg termini, si la història galàctica recent és una evidència, això marcarà una diferència molt, molt gran.

-I has de tornar a reunir aquest clan altra vegada -va dir Lando.

Han no va poder mantenir el dolor lluny de la seva cara o de la seva veu quan va parlar.

-No estic segur que això sigui possible. No estic segur que algunes de les peces tornin a encaixar mai.

-No obstant, Lando té raó. –L’expressió de la Leia es va tornar decidida, determinada-. Han, hem estat concentrant-nos en les coses equivocades. En provar la nostra innocència, a descobrir quin dels associats de Dur Gejjen necessiten caure quan ell ho faci... res d'això és realment important, no comparat amb arreglar les coses. Crec que necessitem deixar de banda els conspiradors corellians...

-Almenys -va interrompre-la Wedge-, fins als judicis de guerra.

-Exacte. Deixar de banda els conspiradors, relegar a qui mou els fils a un segon pla i concentrar-nos en resoldre els problemes reals. Reunir els Skywalker i als Solo en escena com un front unit.

-És clar, per què no? –Han li va oferir un somriure tort-. Tot el que Luke i Mara han de fer és aconseguir que també els exiliïn. I llavors podrem viatjar per les rutes espacials com una gran família feliç.

Però quelcom en els seus ulls suggeria que havia deixat alguna cosa sense dir i Lando estava bastant segur que sabia què era: Excepte per Jacen.

Dotzenes de cobertes per sota, una petita nau de càrrega es va elevar fins a la badia de l'hangar principal del Ventura Errant.

No era un vehicle bonic. Al voltant de quaranta metres de llarg des del morro a la popa, tenia una part del davant, el seu casc principal de càrrega, que era tan elegant i aerodinàmic com un gruix filet de nerf tallat en forma rectangular i posat de costat sobre la vora. Després d'això, constituint al voltant d'una tercera part de la longitud de la nau, estava l'eix de maniobres, un cilindre baix que albergava els impulsors principals i els servos que les aletes de maniobres, superfícies llargues i semblants a ales que s'allargaven lateralment des l'eix.

En resum, semblava com el plançó mutant d'un ocell i un maó, redissenyat pels verpins perquè volés cap enrere.

Aquest exemple de la línia YV 666 tenia bonys, cicatrius de trets i pegats oxidats per tot el nucli, fent-lo especialment lleig.

En la porció davantera de la coberta superior, la capitana Uran Lavint va maniobrar acuradament la nau maldestre fins a l'hangar i després va seguir al brillant droide esfèric sobre un rastre de llums intermitents a terra de l'hangar fins al seu amarrador designat.

-Tan aviat com aterrem -va dir-, voldràs ficar-te en el compartiment del contraban. Faran una cerca bàsica des de fora.

-Ho entenem. -La veu de l’Alema va arribar des d'un lloc en ombres, impenetrables per la vista ordinària, en el fons del pont-. Per què es preocupen de si hi ha passatgers no declarats?

-Tot es tracta de diners. -Lavint va posar la nau amb tan sols el més feble dels cops, tot i que en aquest soroll es va unir els grinyols i els cruixits dels components de duracer posant-se. Ella es va encongir sota aquest soroll-. Si no saben res de tu, no poden cobrar-te per, bé, per tot. Tan aviat com tingui assignada la meva cabina, et trucaré per dir-te on és.

-Bé. Per què aquesta nau, capitana? Què és tan especial en aquest gegantí casino i complex de botigues?

-Portaria molt explicar-t’ho ara. Però recorda’m que alguna vegada et doni el meu discurs sobre els contrabandistes corellians.

-Ho farem.

Lavint no va veure esvair-se l’ombra, però el pont va semblar il·luminar-se i va saber que Alema s'havia anat.

Tres pisos més avall, els treballadors de l'hangar es van apropar. En un moment estarien connectats a un port de comunicacions del casc exterior i preguntarien quin dels seus molts serveis caríssims estarien disponibles per a ella: proveïment, desoxidació, pintura, transmissió dels últims holodrames... Ella va fer un gest amb la mà i els va somriure com si no li importessin les seves presències.

I va desitjar que el Ventura Errant fora on trobessin als Solo, de manera que pogués deixar enrere l’Alema Rar i la seva bogeria.

Següent