L'únic testimoni (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

Mentre Obi-Wan corria cap a les dues dones, Qui-Gon es va acostar ràpidament a Bard i al seu ostatge, però no podia veure on s'havien amagat en la foscor. Tot just percebia el so ofegat d'unes passes fugint davant seu.

Qui-Gon va girar una cantonada just a temps per veure a Solan pujant al seu vehicle propulsat. Bard va empènyer a la seva mare a l'interior, darrere del seu germà, i el motor va arrencar.

Qui-Gon es va aturar en sec, panteixant sense alè. Els Cobral tenien un vehicle esperant-los. Era inútil perseguir-los a peu. A més, Qui-Gon estava ansiós per tornar a la pista. Tenia un pressentiment terrible respecte al que anava a trobar-hi.

Qui-Gon va girar la cantonada de l'edifici. Al quadrat de llum ataronjada va veure dues figures agenollades. Una tercera jeia en els braços del seu padawan. El cos no emetia senyals vitals.

Mica estava morta.

Lena es va llançar sobre el cos de la seva cosina plorant.

-No. Mica -va cridar suplicant-. Tu no. No em deixis.

Qui-Gon va contemplar l'escena petrificat. La seva ment va tornar al moment en què la Tahl es va dirigir a ell per última vegada. Va sentir un dolor horrible al pit.

On vagi, t'esperaré, Qui-Gon, li va dir ella. Sempre em va agradar viatjar sola.

No ho tornaràs a fer, va fer broma ell. A partir d'ara anirem junts. M'ho vas prometre, no pots fer-te enrere ara. Mai deixaré que ho oblidis.

Tahl va esbossar un somriure amb gran esforç. Qui-Gon es va adonar en aquell moment que ella corria un greu perill. Que anava a morir. Va invocar a la Força, als Jedi, al seu enorme amor per ella. Res va aconseguir salvar la dona que estimava.

Qui-Gon va recolzar el front al cap de la Tahl. Les seves respiracions es van entremesclar.

Que aquest moment sigui l'últim, va dir ella.

I així va ser.

-Mestre -va dir Obi-Wan en veu baixa, i Qui-Gon va tornar de sobte al present. Lena estava sobre la Mica, davant d'ell, rebolcant-se de dolor. No hi havia ni rastre de la dona forta i decidida que Qui-Gon va conèixer en arribar a Frego. No era la dona de la qual va sospitar que els estava enganyant. Només va veure una dona ajupida sobre un cadàver, incapaç de suportar l'agonia.

I ell sabia exactament com se sentia. Però ell havia sobreviscut, ho havia superat. I sabia que la Lena també podia fer-ho.

Qui-Gon es va ajupir al seu costat.

-Ho sento moltíssim -va dir en veu baixa-. Sé que no puc compartir el teu dolor, però l’entenc.

Estremint-se, la Lena va deixar anar el cos de la Mica.

-M'agradaria embolicar el cos -va dir, netejant-se els ulls-. És el costum.

Obi-Wan va trobar una vella lona al costat d'una nau pròxima i Lena va mostrar als Jedi el costum tradicional per embolicar els morts.

-Mica sempre em va cuidar -va dir la Lena mentre embolicava curosament el cos a terra-. Sempre va intentar guiar-me en la direcció adequada.

Els tres van guardar uns minuts de silenci, a manera de comiat. Després van deixar-la jaient sota la llum ataronjada.

-El parc -va dir la Lena mentre s'allunyaven lentament del cadàver-. Mica em va dir que vau estar allà hores.

-Així és -va confirmar Obi-Wan.

Lena va estirar les espatlles i la seva mirada es va aclarir.

-Ja sé el que Rutin m'estava intentant dir -va dir amb una seguretat sobtada-. Hem d'anar al parc immediatament.

Qui-Gon es va meravellar davant la capacitat de la Lena per tornar a centrar-se en trobar les proves necessàries. El seu rostre estava marcat per una profunda tristesa, però va guardar les formes mentre guiava als Jedi pel parc Tubal.

Un cop dins, Lena es va encaminar directament cap a un punt en la part més allunyada del parc. Seguia estant fosc, però el cel estava clar i les dues llunes del planeta relluïen en el firmament. La seva llum platejada il·luminava senders, ponts i rierols.

Qui-Gon va seguir escanejant l'àrea al seu voltant. No va percebre res perillós: el parc semblava serè i tranquil, igual que durant la resta del dia, però hauria estat una ximpleria baixar la guàrdia. Obi-Wan va romandre a una distància prudencial, vigilant que no aparegués ningú.

Tot d'una, la Lena es va aturar al costat d'uns arbres tropicals. Un corrent rajava d'entre les roques polides fins un toll d'aigües cristal·lines.

Amb un sospir, Lena es va asseure.

-Aquest era el nostre lloc especial -va dir-. Recordo la primera vegada que Rutin em va portar aquí, fa quatre anys. Ni tan sols estàvem casats. Però teníem tants plans, tants somnis -els seus ulls van brillar de felicitat un moment, però poc van trigar a omplir-se de llàgrimes i ella va caure entre sanglots.

-Ho sento moltíssim -va dir-. Hi ha moments en què em resulta insuportable. Em trobo desitjant que tant de bo m'haguessin assassinat a mi, i no a ell. Jo hagués donat la meva vida sense dubtar-ho per salvar la seva.

Qui-Gon va assentir.

-Jo també hauria desitjat donar la meva vida per salvar una altra, algú a qui vaig estimar, però ara sé que pot ser pitjor ser el qui es queda. Jo no hauria volgut que ella sentís aquesta soledat, que passés pel que jo he hagut de passar –Va acariciar breument el braç a la Lena-. Rutin va deixar aquestes coses per a tu perquè sabia que la seva mort era possible, i va confiar que seguissis endavant.

Qui-Gon va mirar-la fixament als ulls i va saber que les seves paraules estaven fent efecte. Sorprenentment, ell també va sentir un alleujament al pit. El seu dolor per la Tahl seguia sent insuportable, però de sobte va saber que arribaria un dia en què podria suportar-ho. I sabia de cor que la Tahl així ho hagués volgut. Ella hagués detestat la forma en què ell va decidir plorar per ella, va pensar de sobte. S'havia permès deixar que el seu dolor li apartés de tots els que havien intentat ajudar-lo. Perquè el pes del seu sofriment era tan enorme que no podia alçar el cap per veure que hi havia altres patint també. Obi-Wan, Yoda, Bant, Clerc Rhava, la llista era llarga.

Va veure la cara de la Tahl en la seva ment. Va poder veure el seu somriure irònic.

- I ara qui és el cec? -li va dir.

I la seva veu va sonar tan real. Qui-Gon va desitjar poder contestar...

-Gràcies. Qui-Gon -va dir la Lena en veu baixa, traient-lo del seu estat de somni -. Per molt difícil que sigui viure sense Rutin, sé que tens raó.

Qui-Gon li va estrènyer la mà suaument. Es va adonar de l'expressió del seu padawan, una confusa frustració, i es va adonar que li devia alguna explicació que una altra, però no era el moment. Havien de trobar les proves i sortir del planeta.

- Tens alguna idea sobre el significat de les pistes del paquet? -va preguntar Qui-Gon.

Lena es va posar dreta i va començar a mirar sota les roques i les grans fulles verdes.

-Sé que és aquí -va explicar-, però les pistes no tenen sentit. Per què havia de voler jo un trepant o unes botes?

Els tres van buscar per la zona, però no van trobar res a part de l'herba, l'aigua, les roques i les plantes.

-Aquí no hi ha res -va dir l’Obi-Wan a la fi, en to exasperat-. No és més que un altre racó encantador en aquest bosc.

En sentir aquestes paraules, Lena va alçar la mirada de sobte.

-No, no ho és -va dir ella-. Està tot fabricat per mans humanes -va començar a mirar el terra amb uns altres ulls. Va trobar un pegat de sòl artificial cobert de molsa. Es va agenollar i el va retirar.

I va veure un gran panell tancat amb clau.

Lena va agafar el trepant i va forçar el pany. Aixecant l'entrada i va veure un curt túnel que baixava.

Emocionada. Lena es va introduir al túnel. Un moment després, Qui-Gon va escoltar una audible capbussada.

-D'acord, ja sé per què eren les botes -va exclamar ella-. L'aigua m'arriba fins als turmells. Almenys no són aigües fecals!

Qui-Gon li va apropar les botes. Eren grans, i Lena se les va posar per sobre de les sabates. Després va encendre la llanterna i va anar d'un costat a un altre. Estava dins d'una petita cambra de bombament.

- Necessites ajuda? -li va preguntar Obi-Wan.

Hi va haver més xipolleig, però cap resposta. I després una estona de silenci total.

Qui-Gon i el seu padawan es van mirar. Qui-Gon estava a punt d'entrar quan van sentir un crit d'alegria.

- Ho he trobat! -va exclamar la Lena.

Un moment després va sortir amb un petit paquet embolicat amb aïllants.

Qui-Gon va desitjar que fossin les proves que necessitaven.

Següent