L'amenaça interior (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

Obi-Wan va escodrinyar la finestra per si tornava a veure la persona de l'interior, però no va poder. Sense deixar de pensar en la conversa que acabava de tenir amb el seu Mestre, va caminar cap a la residència Port. Era hora de trobar-se amb Grath.

Grath no va trigar a aparèixer. Quan el noi avançava, Obi-Wan li va deixar donar unes passes més fins que el va cridar i el va atrapar corrent. Abans de veure-li la cara. Obi-Wan es va adonar que estava molt abatut.

-No sé com ha pogut sortir malament -va dir Grath, destrossat. Semblava molt cansat i tenia els ulls vermells. No hi havia ni rastre del noi juganer i carismàtic que Obi-Wan havia conegut el dia anterior.

-S’ha degut de produir una fallada en el dispositiu d'activació remota. Es va activar durant... -Grath es va anar quedant sense veu.

-Ho sé -va dir l’Obi-Wan, posant-li una mà a l'espatlla.

Grath va empassar saliva.

-He convocat una reunió d'urgència. Espero que ningú s'adoni que anem a faltar tants a la formació laboral i al treball.

Obi-Wan va intentar mostrar-se més optimista del que se sentia realment. A Grath no li vindria bé tenir més preocupacions.

-Anem -va animar-lo.

La reunió es va celebrar a la construcció abandonada. Grath va aconseguir recobrar les formes i va tornar a aparèixer sobre un munt de runes, com un líder, per cridar a l'ordre els assistents a la reunió.

-Tenim un problema -començà-. Els explosius no es van activar ahir a la nit, com planejàvem. En lloc d'això, van fer explosió durant l'hora punta del matí.

Hi va haver un murmuri generalitzat de preocupació entre dels estudiants, però una veu nerviosa es va alçar sobre la resta. Era Flip.

- La ciutat està sumida en el caos! -va exclamar-. Sabíem que anàvem a causar un impacte més gran si ens concentràvem i esperàvem a què la gent prestés atenció. Ara els nostres pares no tindran més remei que fixar-se!

El grup estava en silenci, mirant a Flip.

- Has estat tu? -va preguntar Grath al noi-. Has manipulat tu el control remot?

Flip va assentir amb orgull.

- Sí! -Mirà a Grath, expectant. Obi-Wan va tenir la impressió que el petit estava esperant que Grath li ruixés d'afalacs, però el Jedi estava segur que no era això el que l'esperava.

Grath es va quedar bocabadat un moment i va tancar la boca. Les antenes li penjaven sobre el front, i la boca se li va torçar en un gest furiós. Però els seus ulls van revelar un altre sentiment: culpabilitat.

Obi-Wan no estava segur de quin d'aquests sentiments prevaldria. Els Lliures van començar a parlar.

- Què farem ara?

-Espero que no els hagi passat res als meus pares.

-Ja era hora que algú fes alguna cosa de veritat.

Obi-Wan es va girar per veure qui havia fet aquest últim comentari. Però el lloc estava ple i era impossible endevinar-ho.

Grath es va aclarir la gola i va tranquil·litzar a tots, almenys de moment.

-Hi ha hagut molts ferits aquest matí -va dir greument-. Alguns no sobreviuran. La nostra missió és que la gent desperti, que vegi el que està passant. No matar-los -Grath mirà fixament Flip-. No havies d'haver alterat el pla -va dir sense expressió-. Ha estat una equivocació.

Hi va haver un breu silenci. Tots van mirar a Flip. El noi semblava confós, i després es va enfadar. Mirà iracund a Grath.

-Era necessari –Va dir-. I era el que calia fer. Ara ens faran més cas.

El grup es va revolucionar. Obi-Wan es va adonar que s'estaven dividint. Alguns pensaven que Grath tenia raó, i que l'acció pacífica era l'única via, però altres estaven farts de l'estratègia pacífica i sentien que la violència era part necessària de la revolució.

-Els adults mai ens prestaran atenció si seguim actuant pacíficament – Va cridar Flip-. El que hem fet fins ara no ha funcionat. Les nostres males passades han de convertir-se en una tàctica.

-No volem començar una guerra! -va respondre algú-. Estem parlant dels nostres pares.

-Estem parlant d'uns adults que ens ignoren! -va exclamar un altre.

Molt aviat, tots els presents estaven cridant tan alt que Obi-Wan prou feines podia entendre el que deien. El grup estava dividit. Llavors, una veu va ressonar per sobre de les altres. La d'en Flip.

-Sols els covards temen fer un pas endavant i lluitar pel que cal -va exclamar.

Això va encoratjar de nou a la concurrència. La companyonia que Obi-Wan havia admirat en el grup havia desaparegut sense deixar rastre. Els mateixos nois que havien treballat colze amb colze es parlaven ara a crits. Les antenes es movien amb agressives tremolors. La sala sencera estava sumida en el caos.

A la fi, Nània va pujar a un munt de runes.

- Prou! -va exclamar. El grup va callar de sobte i tots es van girar cap a ella. Alguns semblaven molestos per la interrupció, però ningú va dir res.

-És inútil enfrontar-nos -va dir la Nània-. Si no col·laborem no aconseguirem res. Anem a informar als nostres espais d'educació laboral abans que ens trobin a faltar. Aquesta nit ens reunirem segons el planejat.

Alguns dels Lliures van grunyir en veu alta, però el grup va sortir a poc a poc de l'edifici. No quedava res a dir, i Obi-Wan podia sentir la tensió en l'aire.

També sentia un nus a l'estómac. La divisió en el grup no era bon senyal. Si els lliures volien que els prenguessin seriosament, haurien de donar-se a conèixer pacíficament i parlar amb els adults com un grup unit. I semblava que les possibilitats que això passés disminuïen per moments.

Obi-Wan va decidir anar a buscar a Grath per veure el que opinava ell. Va envoltar un munt de runes a prop del lloc on l'havia vist per última vegada, però, en lloc d'això, va veure a Flip i una noia bruna que no va reconèixer. Tots dos dialogaven, i Obi-Wan va intentar acostar-se com casualment per captar el que estaven dient.

-... això no n'hi ha prou -va dir ella-. Grath està amb ells.

Va veure a Flip assentir lentament, i la noia es va acostar més. Parlava gairebé en murmuris.

-No tenim més opcions d'emprendre accions pel nostre compte -va dir ella-. Com més aviat millor.

Obi-Wan es va acostar un pas més als dos Lliures. No volia perdre’s ni una paraula, però el seu moviment va atreure la seva atenció, i es van separar. Era obvi que no volien que ningú els sentís. Però Obi-Wan no va saber si s'havien adonat que els havia sentit.

La seva ment anava a tota velocitat. Necessitava una estona per aclarir-se. Va sortir de l'edifici abandonat i va contemplar als grups de nois tornant a l'espai d'educació laboral. Es va adonar que la zona d'educació laboral no era el millor lloc per poder pensar una estona, així que es va dirigir a l'altra direcció, cap a la zona residencial.

Mentre caminava. Obi-Wan es va fixar en els treballadors adults que seguien caminant cap als seus treballs. Alguns anaven de dos en dos, xerrant. Altres passejaven mirant al cel. Cap d'ells semblava desesperat per arribar a l'oficina. I no se sentia cap brunzit. Era gairebé com si, en veure’s forçats a abandonar l'entorn laboral, tinguessin un nou punt de vista.

Potser els adults estiguin preparats per al canvi, va pensar Obi-Wan. Va sentir una petita onada d'esperança. Si Qui-Gon i ell poguessin reunir a joves i adults. Vorzyd IV potser tingués una possibilitat.

Següent