El parany del caça (I)

El parany del caça

Steve Miller

33 anys abans de la batalla de Yavin.

I

El palau sempre semblava adormir-se quan la Reina Amidala es trobava fora. La majoria dels funcionaris i administradors del govern es tancaven a les seves oficines, desitjant treure’s de sobre la major quantitat de treball possible durant aquests tranquils moments.

Les oficines d'administració de la Força Reial de Seguretat de Naboo estaven gairebé completament buides, ja que els oficials de seguretat aprofitaven l'absència de la Reina per treballar en projectes extraplanetaris endarrerits o s'ocupaven d'assumptes personals i familiars. Només Essara Till, instructora de vol i membre de l'esquadró d'elit de Naboo, l'Esquadró Bravo, es trobava treballant al seu despatx.

Per a l’Essara, moments com aquests eren l'oportunitat perfecta per revisar les sol·licituds d'ingrés en el Cos de Caces Estel·lars de Naboo, revisar els registres de manteniment i informes de despeses, i per solucionar paperassa encara menys agradable del seu despatx i la del seu immediat superior, el líder de l'Esquadró Bravo i pilot personal de la Reina Amidala, Ric Olié.

L'únic so que sentia provinent de fora de la seva oficina durant tot el matí era el distant murmuri dels joves pilots en servei de l’Esquadró Eco parlant a la seva sala d'espera, així que el ressò d'unes passes acostant-se va trencar la seva concentració. Quan es va adonar que els sons s'anaven acostant a la seva oficina, es va posar dreta i va notar quant li feia mal el coll. Un cop d'ull al cronòmetre en el mur li va fer adonar-se que havia estat ajupida sobre la taula durant tres llargues hores.

A la porta de l'oficina va aparèixer el llargarut home-ala d’Essara, Dren Melne.

-Hola, cor, -va dir.

-Es diu Cor Líder-, va replicar amb un somriure-. En estar Olié fora del planeta, jo sóc el gran veermok. Que no se t’oblidi.

-Un gran veermok que passa la majoria del temps fent tasques de secretariat o d'infermeria-, va dir en Dren acostant-se a la seva taula.

-D'una manera o altra tots servim a Naboo, Essara -li va dir, reclinant-se en la seva cadira i estirant-se -. Com estan les tropes?

-L'Esquadró Eco està estudiant en els seus caces amb il·lusió, desitjant que els conduïm a la glòria, i una oportunitat per pilotar els N-1.- La va mirar arrufant les celles. -Ric no hauria de desaprofitar el teu talent d'aquesta manera. És de bojos fer que el seu millor pilot porti la paperassa i faci de mainadera. No em diguis que no estàs morta d'avorriment.

-Si no fos jo la que fa els informes de despeses, seria en Ric-, va respondre.

-Millor ell que no tu. Tu ets una dels millors pilots de l'Esquadró Bravo.

-Et perd la passió-. Es va aixecar i li va tocar afectuosament la galta, somrient en mirar-lo als ulls. Com ell, Dren havia passat diversos anys fora de Naboo treballant com a pilot de caces. Mai havien creuat els seus camins fora del planeta, però quan es van conèixer després del seu retorn a Naboo fa poc més d'un any, la seva experiència comuna encoratjava una inesperada amistat. En els últims mesos, aquesta amistat s'havia convertit en alguna cosa més-. Com ja t'he dit, Ric no m'obliga a fer-ho. L'hi vaig demanar jo. A més, d'aquesta manera tu i jo podem passar una mica de temps tranquil junts.

Ell li va agafar la mà i la hi va besar.

-Potser. D'altra banda, hi ha una manera en què podem tenir les dues coses. Per què no acabes aquest informe, i després lloguem un parell de cotxes aeris i ens anem a les muntanyes per fer un berenar?

-Jo estava pensant en alguna cosa més permanent-, va replicar-. Recordes el governador del sistema Agamar i el contingent de caces que està intentant crear?

El somriure d’Essara es va diluir. Va retirar la seva mà.

-Sí. Ja t'ho he dit, no estic interessada.

Dren va girar els ulls i va agafar amb una mà la maqueta platejada d'un caça a la seva taula.

-Vinga, Essara! Aquí estàs desaprofitada! A Agamar...

-No estic interessada en treballs de mercenari-, va interrompre’l-. Ja no. Estic a Naboo i aquí vull quedar-me, i si això significa paperassa i liderar les missions d'entrenament dels Eco, puc passar amb això. M'he retirat d'aquella vida, i m'agrada com estan les coses així.

-No t'enfadis-. Va deixar la maqueta i va anar a tocar-li la mà, però ella la va retirar i va agafar un datapad. Va sospirar-. Em promets que almenys ho pensaràs?

Essara es va reclinar a la cadira i va llançar una exasperada mirada cap al sostre.

Però què et passa amb Agamar?-, va exclamar, mirant-li una altra vegada als ulls-. Ni que tinguessis al meu...

Una alarma es va disparar, emmudint l'oficina. Tots els pilots a la sala de reunions. AQUESTA ÉS UNA EMERGÈNCIA DE CLASSE U, ressonava una veu. REPETEIXO, TOTS ELS PILOTS A LA SALA DE REUNIONS.

Essara es va aixecar d'un salt.

-Ves a pel teu vestit de vol.

-Et veuré a la sala de reunions. Pensa en allò d’Agamar, Essara -va dir en donar mitja volta i sortir corrent de l'habitació.

Essara va sacsejar el cap, arrufant les celles irritada per Dren, el dolor en el seu coll i la interrupció. Va obrir la taquilla a la cantonada més allunyada a l'oficina. La seva jaqueta de vol taronja estava penjada sota el casc i la pistolera amb el cinturó enrotllat al seu voltant. Va agafar el seu equipament, detenint-se breument per mirar la perxa buida amb el nom de l’Olié.

-Estic contenta fent la paperassa-, va murmurar mentre es posava el casc.

Quan van entrar Essara i Dren a la sala de reunions de pilots, un oficial Reial de Seguretat estava activant l’holocàpsula a la part davantera de l'habitació. Per a sorpresa de l’Essara, Sio Bibble, el Governador de Theed i cap del Comitè Consultiu Reial, es trobava dempeus a uns passos enrere de l'oficial de seguretat, amb aspecte impacient.

-Governador Bibble-, va dir Essara, saludant-lo -. Llavors això no és un simulacre?

-No-, va respondre Bibble. Va arrufar les celles-. És més, aquesta pot ser una situació greu.

Els pilots de l'Esquadró Eco van començar a entrar a la sala juntament amb un estrèpit produït per les converses excitades i la dringadissa de l'equipament.

-Esquadró Eco present i llest-, va dir en Dren, tancant la fila.

-El que queda de l'Esquadró Bravo es presenta per al servei-, va dir Essara, saludant una altra vegada al governador-. El tinent Melne i jo dirigirem avui l'Esquadró Eco.

-Hem rebut fa catorze minuts una trucada de desastre de l'Estació TFP-9-, va dir l'oficial de seguretat. L’holocàpsula va projectar una parpellejant imatge en tres dimensions de l'estació espacial en la vora del sistema de Naboo. La seva forma era ovoide amb una sèrie de ports d'atracament i abastiment en els seus extrems més amples.

Una fragata corelliana es trobava acoblada a cadascun dels dos ports d'abastiment. En rotar la imatge, Essara va poder veure l’allargat perfil d'una nau capital dissenyada a Sullust.

-L'estació està sota atac d'un transport de classe Agulló i un esquadró d’Incursors Z-95.

Els pilots Eco van irrompre en murmuris. Les seves veus delataven una barreja d'excitació i por.

-Silenci-, va dir Essara. Les veus van callar, i tots els ulls es van fixar en la imatge de l'estació.

-TFP-9 amb prou feines té defenses-, va continuar l'oficial de seguretat, assentint lleugerament a l’Essara-. Els enginyers de l'estació encara estan actualitzant els seus sistemes d'armes de defensa, així que les seves úniques defenses són els seus escuts i un parell de fragates YT-1250. Estic segur que comprendran que no són rival per als Incursors. Esquadró Eco s'enlairarà immediatament i defensarà l'estació. Esquadró Bravo liderarà la missió. Una vegada que els Incursors hagin estat caçats, una part de l'Esquadró Eco triada pel Líder Till romandrà a TFP-9 fins que les seves defenses tornin a estar operatives. Alguna pregunta?

-Sí, senyor-, va dir Eco Cinc, un jove anomenat Rhys que s'havia unit feia poc a l'equip.-Un agent de compres de TaggeCo a Oxon un cop gallardejà comentant que podria comprar el sistema de Naboo al complet amb el seu compte de despeses personal. Per què no li truquem perquè liquidi comptes amb aquests pirates?

-Prou, soldat-, va tallar Essara. Llavors va veure a Dren picar i donar un cop de colze a Eco Cinc.

-Senyor, tinc una pregunta-, va dir Eco Vuit amb una veu suau. Era una noia jove, d'uns setze anys, que tot just omplia l'uniforme.

L'Oficial de Seguretat va assentir cap a ella.

-Quina classe d’Incursors són? Els Standard Z-95 o de la sèrie AF?

L'Oficial de Seguretat la va observar perplex durant un moment i va mirar a líder d'Esquadró Bravo, que estava dret al seu costat.

-Els sensors de la plataforma d’abastiment de la TFP no són prou precisos com per distingir entre els diferents tipus d’Incursors-, va dir l’Essara-. No obstant això, el més normal és que els pirates tinguin de la classe I.

-Sí, és clar-. L'Oficial de Seguretat va tractar de sonar autoritari, però les seves galtes s'estaven posant vermelles-. Aquesta és tota la informació que tenim.

-Que la Força us protegeixi a vosaltres i a la bona gent de TFP-9-, va dir el Governador Bibble.

-Esquadró Eco, a les seves naus-, va cridaren  Dren-. Preparats per a l'enlairament!

-Sí, senyor!

Els pilots van sortir corrent de la sala.

Essara va seguir als seus pilots pel túnel dèbilment il·luminat fins a l'hangar del palau, recordant que havia d’assegurar-se que tots els oficials de seguretat rebessin les noves dades tècniques de la generació actual d’Incursors.

Essara va comprendre per què Dren i altres professionals que havien tornat a casa algunes vegades se sentien frustrats amb la Força Reial de Seguretat de Naboo. Tots a la Força Reial de Defensa de Naboo estaven lliurats a Naboo, però la majoria d'ells no tenia experiència en combat i les connexions de mercenaris que l’Essara i un grapat d'altres tenien. No era infreqüent que l'ignorant liderés l'inexperimentat en la força de defensa de voluntariat de Naboo, però aquesta situació només canviaria si soldats més bregats compartissin la seva experiència amb la resta. Estaven vivint temps perillosos, si bé pocs a Naboo es molestaven a adonar-se'n. Hi havia comentat ella alguna vegada aquest sentiment amb Dren? Potser aquest era l'argument que aconseguiria que ell veiés les coses com ella. Últimament, les seves converses es convertien en discussions sobre si valia la pena que soldats totalment lliurats servissin a la Força Reial de Seguretat de Naboo. Dren era clarament infeliç a Naboo, i en els moments foscos i silenciosos, Essara es preguntava si hauria de triar entre ell i el món que ella estimava.

Anirem en aquest berenar quan s'acabi la missió, es va prometre a si mateixa mentre entrava a l'hangar. Li explicaré com d’importants que som per a Naboo, quant ens necessita. No perdré els nervis, ho juro.

La majoria dels membres de l'Esquadró Eco ja estaven en els seus caces, i els androides astromecànics estaven movent les naus a posicions d'enlairament. Els caces d’en Dren i l’Essara destacaven entre ells, amb el lluent contraxapat del nucli en crom i groc contrastant amb els blaus caces de l’Esquadró Eco. Essara es va introduir a la cabina del seu caça. Va connectar el seu casc al sistema de comunicacions. La unitat R2 va tancar la coberta de la cabina i va emetre els familiars xiulets i trinats de: TOTS ELS SISTEMES LLESTOS. Va verificar dues vegades els indicadors d'estatus. El model R2 era una gran millora sobre els altres androides astromecànics amb els quals havia treballat, però encara se sentia empesa a assegurar-se que l'androide no estava passant per alt alguna cosa. Tots els sistemes de vol semblaven preparats, així que va deixar el control del seu caça al Control de Llançament i va comprovar dues vegades els interruptors dels seus sistemes d'armes i escuts.

SÉ EL QUE ESTIC FENT, CAP D’ESQUADRÓ, va aparèixer escrit a la pantalla d'interfície del droide astromecànic.

-Ho sé, ho sé-, va replicar l’Essara pel comunicador intern. Va comprovar la identitat de l'androide. Li havien donat una altra vegada el seu R2-L1, un droide al que li deia L1. Hi havia una fallada persistent a les seves subrutines de personalitat que feien que la unitat fos atípicament arrogant i confiada-. És el costum.

COMPRENSIBLE. ÉS UN COSTUM QUE HAURIES DE TRENCAR. ET FA MENYS EFICIENT.

-Bravo Set a Esquadró Eco-, va dir Essara pel comunicador, ignorant la resta dels comentaris del droide-. Ja sabeu el que cal fer. Control de Llançament us guiarà a la zona de combat i us retornarà el control quan estiguem a l'abast dels sensors de l'enemic. Assegureu-vos que els vostres droides astromecànics han carregat el vostre primer torpede de protó per quan hi arribem, i verifiqueu dues vegades l'assignació d'energia als vostres escuts i canons làser. Necessitarem poder de foc i escuts més que velocitat contra aquests Incursors. Seguiu el patró d'atac Zeta-Gamma U quant s'alliberi el control. So fora, Esquadrons Eco i Bravo.

Mentre Control de Llançament conduïa els caces a l'àmplia obertura de l'hangar, els pilots passaven llista. Essara va escoltar en primer lloc la veu d’en Dren, seguida dels pilots de l'Esquadró Eco, alguns dels quals tenien una veu que sonava a massa jove com per pilotar un lliscant, i molt menys volar un caça estel·lar.

- Això serà com navegar al Llac Paonga a l'estiu, Cap d’Esquadró-, va declarar Eco Cinc pel comunicador-. Fins i tot si els pirates tenen Incursors AF-3, les nostres naus poden vèncer-los en un mà a mà qualsevol dia!

-Vols dir?-, va preguntar Eco U.

-He estudiat els Incursors després que Essara ens expliqués el més bàsic-, va dir Eco Cinc amb confiança-. Estan molt més adaptats per a la defensa en atmosfera, no importa el que digui la publicitat de SubPro. Tenim millors escuts, més abast a les nostres armes degudes als millors camps estabilitzadors en els nostres raigs làser, i una millor maniobrabilitat i velocitat proporcionades pels nostres motors Nubian. Això hauria de finalitzar ràpidament.

-No et confiïs massa-, va interrompre’l Essara-. El caça és menys de la meitat de l'equació. Jo m'he passat un any en el prototip del Z-95 AF-3 i dos anys en el model definitiu. Si aquests pilots són mínimament bons, xavals, aneu a necessitar tot el que us puguin donar les vostres naus.

-Potser, Líder d'Esquadró-, va respondre Eco Cinc-. Però no diries...

-Ets massa xerraire, Eco Cinc-, va interrompre’l Dren-. No donem als dolents més alerta de la qual hem de donar-los. Manteniu silenci en les comunicacions fins que Control de Llançament alliberi el pilot automàtic.

-Un xaval agut, aquest Eco Cinc-, va arribar la veu d’en Dren. Una llum parpellejant en el panell instrumental de l’Essara indicava que ell estava fent servir un canal tancat de curt abast reservat per a emissions entre membres d'un grup de caces-. Si vola tan bé com parla, potser aconsegueixi el teu treball.

Ella va passar al mateix canal.

-Bé. Així podré retirar-me a una caseta de camp a les muntanyes.

En Dren va riure.

-No puc imaginar-te allà per molt temps. Ets com la resta de nosaltres els professionals. Tens combustible a les venes.

Tens combustible a les venes. Aquest era un dels clixés favorits entre els pilots de caces, una manera elegant i breu d'explicar el seu amor per la velocitat i el perill per sobre de qualsevol altra cosa. Tot el que comporta una vida, diguem, normal -família, diners, i fins i tot amor- era secundari o absent a la cabina.

Cap al final de l'adolescència, Essara trobava l'enfocament educacional de Naboo cap a les arts i la filosofia avorrit. Sentia que el seu talent per la tàctica i els seus excel·lents reflexos es desaprofitaven i fins i tot es cohibien. Va començar a rebutjar formar part de les actuacions setmanals del cor en el qual havia format part des que tenia nou anys, i progressivament va girar l'esquena a Naboo per complet. La vigília del seu dinovè aniversari, va dir adéu als seus pares i va partir rumb al desconegut més enllà del seu món natal.

Els primers anys van consistir en una sèrie de grans aventures, la galàxia sencera semblava rendir-se als seus peus. Posteriorment va descobrir, per la seva consternació, que les estrelles que observava al cel des de casa amagaven un caos i crueltat desconeguts per als de Naboo.

Va lluitar per romandre pura de la malaltia infecciosa d'egoisme que semblava motivar la majoria dels éssers amb els quals tractava fora de Naboo, però en fer-ho, va haver d'haver de refinar aquest combustible en les seves venes.

Feia dos anys estava treballant contractada per l'Associació d'Agricultura Garqi. Protegia un cop més un altre comboi d'atacs pirates quan es va adonar que sentia nostàlgia i avorriment. Mentre els vençuts caces pirates es dispersaven davant ella i el seu home-ala, va sentir el primer pessigolleig sobtat de necessitar veure els turons de Naboo, i es va adonar que pilotar caces s'havia convertit en una rutina, com el menjar al migdia. Quan va començar a perdre l'emoció? No ho sabria dir, però havia desaparegut per complet en aquella batalla.

Essara va treballar fins que es va acabar el contracte i va tornar a Naboo.

Totes les coses que li van portar a anar-se'n de Naboo de cop i volta semblaven més desitjables. Encara estava sorpresa de quant gaudia en muntar un gat de grans ullals per la praderia i acampar sota les estrelles a la riba d'un llac blau brillant. Quan uns vells amics li van demanar cantar amb ells, no va dubtar ni un instant. Per suposat, la seva veu ja no era un instrument afinat amb precisió, però no s'havia sentit així, part d'alguna cosa, en més d'una dècada.

Quan Ric Olié li va demanar que s'unís a la força de defensa de voluntaris de caces estel·lars de Naboo, va aprofitar l'oportunitat. Ràpidament va ascendir a l'esquadró d'elit Bravo, i va usar la seva àmplia experiència extraplanetària per proporcionar un millor entrenament als joves pilots dels esquadrons Eco i Delta, els punts d'entrada en el Cos Reial de Caces Espacials. En els seus tretze anys com a pilot de lloguer, mai s'havia sentit tan vital i important. El seu món natal li necessitava.

No obstant això, sospirava pel dia en què Naboo ja no la necessitaria. Si bé els seus pares eren uns líders respectats i famosos al planeta, Essara ja no sentia que hagués de provar res. Ja havia tingut una reeixida vida separada d'ells. Fins i tot malgrat tenir només trenta-cinc anys, se sentia llesta per retirar-se a una vida plàcida a les muntanyes. Però primer havia d’assegurar-se que els càndids patriotes de Naboo que li protegirien sabessin com de perillosa que és la galàxia fora del seu sistema natal. Ella seria incapaç de dormir a la nit sabent que els cels eren guardats per algun noi que pensés que pot raonar amb pirates i segrestadors espacials. En Dren va riure quan li va esmentar allò de retirar-se a la caseta de camp a la muntanya, però assentar-se li semblava el més adequat. Potser s'estava fent gran. Potser per fi havia crescut. Fos el que fos, anava a parlar-ho amb ell molt seriosament després d'aquesta missió.

Els auriculars de l’Essara es van omplir de xiulets i trins.

ENEMICS A L'ABAST DELS SENSORS, va aparèixer a la pantalla.

Essara va realitzar una ràpida comprovació del desplegament tàctic. El seu panell de control mostrava que les naus enemigues deixaven TFP-9 per enfrontar al seu equip. Una única fragata corelliana surava immòbil entre l'estació i la nau de transport enemiga, però no hi havia senyal de la segona fragata. O la tripulació havia aconseguit escapar o ja havien caigut davant els atacants.

L'Esquadró Eco era més que capaç de manejar aquest enfrontament, i Essara estava segura que els Creuers Policials de Naboo podrien humiliar els Z-95. El seu escàner va confirmar que l'enemic consistia només en Incursors bàsics o de classe II, cap dels quals eren tan maniobrables o ràpids com l’N-1 o el Creuer Policial. Els Z-95 no tenien escuts prou forts com per aguantar l'impacte dels torpedes de protons dels Naboo, si bé les cúpules reforçades del model AF-3 probablement protegirien al pilot enemic. I al revés, perquè diversos Z-95 poguessin penetrar en els escuts d'un únic caça Naboo necessitarien bastants trets molt ben col·locats.

El govern i les drassanes de Naboo havien invertien tant de temps i diners en la construcció d'un únic caça com els que altres governs planetaris invertien en enters esquadrons. Tant els Creuers Policials com els N-1 eren per a l’Essara unes naus de somni. Els pilots als quals els faltava experiència es veien recolzats pels droides astromecànics i uns impressionants sistemes de sensors i de marcat de blancs, si bé els veterans com ella podrien disposar per si mateixos de l'avançada maniobrabilitat que proporcionaven els motors calibrats amb gran precisió.

Per al seu disgust, Essara va tornar a pensar en Dren. Ni tan sols l'excitació generada per l’N-1 era suficient per impedir-li seguir mirant cap a les estrelles i somiant en la vida com a mercenari. Dren treia a col·lació una i altra vegada Agamar. Quina era l'obsessió d’en Dren amb aquest tranquil racó en la Vora Exterior? Allà no tenia ni família ni amics. Els caces d’Agamar eren piles de ferralla volants que no podrien competir ni amb els Incursors més lents, i molt menys amb els N-1. Necessitava diners? Potser ell trobava difícil que s'unissin els dos extrems? Si així era, Essara no havia vist res que donés peu a això.

Sempre que Essara pensava sobre la seva caseta de camp, Dren estava al seu costat. Ella també somiava amb una nena -la seva filla- jugant amb naus de joguina. Si els diners fossin realment l'arrel del seu descontentament, aquest problema se solucionava fàcil. Tenia diners més que suficient per a tots dos, i no anava a deixar que una cosa tan estúpida com els crèdits s’interposessin entre ells. Però hauria de tenir cura sobre com tractar aquest punt. Els pilots de caça, ella inclosa, són obstinats i desborden d'orgull.

Un missatge del seu droide astromecànic va aparèixer a la pantalla de la interfície de traducció.

CONTROL DE VOL DE THEED DESACTIVARÀ EL PILOT AUTOMÀTIC EN CINC... QUATRE... TRES... DOS... UN. ARA TENS CONTROL ABSOLUT DEL TEU CAÇA, BRAVO SET

Essara va tornar a comprovar els indicadors d'estatus. Tots els sistemes estaven en verd, i el droide astromecànic ja havia focalitzat l'energia tal com ella preferia: escuts al 95%, canons làser al 101% i propulsió sublumínica al 104%.

-M'alegro que hagis decidit fer les coses a la meva manera, L1-, va dir Essara després d'apagar el seu comunicador. Ella i el droide havien discutit abans sobre la focalització de l'energia, durant una trobada rutinària que Essara amb prou feines podia recordar.

AL FINAL, LA DECISIÓ ÉS TEVA, CAP D’ESQUADRÓ.

Essara va canviar el comunicador a freqüència oberta.

-Incursors Z-95, aquí Essara Till Líder d'Esquadró del Cos Reial de Caces Estel·lars de Naboo. Desactivin els seus escuts i tornin al seu transport, o seran disparats.

L'ESTACIÓ NO TÉ ESCUTS. ELS CACES ENEMICS HAN REBUT LA TEVA TRANSMISSIÓ, PERÒ NO RESPONEN.

L'androide astromecànic no era completament precís en la seva estimació. La resposta dels Z-95 era silenciosa, però subtil: allunyant-se de la vençuda estació espacial, van donar la volta, van volar en formació i van accelerar cap als caces Naboo que s'acostaven. No anaven a fer-ho de la manera fàcil.

Essara va tornar a passar la seva freqüència al canal tancat que compartia amb Dren.

-Vull a alguns d'aquests desfets amb vida. Intenta desarmar un parell en comptes de destruir-los, i jo faré el mateix.

-Què hi ha d’Esquadró Eco? –va preguntar.

-Tu i jo podem amb això sense problemes. No estic segura si ells poden aguantar tan bé els seus trets.

-Rebut.

-Bravo Set fora.

Va canviar a la freqüència compartida per tots els caces Naboo i va verificar el vector d'aproximació dels Z-95.

-Esquadró Eco, aquí Bravo Set. Els escuts a màxima potència. A velocitat d'atac. Enfrontament amb els objectius a voluntat. Deixeu que els vostres astromecs s'ocupin de qualsevol dany als vostres caces i concentreu-vos en volar i disparar. Passi el que passi, romaneu amb el vostre home-ala, i mantingueu als dolents fora de les cues dels altres.

-Rebut, -va respondre Eco Cinc. La resta dels pilots d’Essara passaven llista mentre ella veia els catorze punts verds que representaven al seu equip aproximar-se als divuit punts vermells que representaven als Z-95. Va prendre aire profundament i va donar propulsió al seu caça. Passant a la freqüència que compartia amb Dren, va dir:

- L1, marca al caça més proper.

OBJECTIU MARCAT. ELL ENS TORNA EL FAVOR.

Dren va igualar la seva acceleració. Essara va usar la seva lectura de comandaments per passar per la telemetria de l'Esquadró Eco. Tots estaven també marcant caces enemics. Fins ara, estaven mantenint la formació. No està malament per a un grapat de novells, va pensar.

De seguida es va veure davant del més atrevit dels Z-95. Es dirigia directament cap a ella. El caça enemic va obrir foc, i l’N-1 va vibrar lleugerament quan els trets làser van impactar innòcuament en els seus escuts.

ESCUTS AL 91 PER CENT I RECARREGANT, informà L1 mentre Essara i el seu enemic es creuaven a la velocitat del llamp. Essara va realitzar un gir de 180º sobre l'ala i es va posar a la cua del seu enemic amb tanta facilitat que va sacsejar el cap.

-Massa fàcil, -va dir-. Tenim a uns passerells en Incursors bàsics, Dren. Ni tan sols estan armats amb míssils. Esquadró Eco podria fer això sense nosaltres.

La seva pantalla tàctica era un calidoscopi de punts verds i vermells, i els flaixos del foc dels canons van il·luminar el negre cel estrellat.

El pilot del Z-95 serpentejava de costat a costat en un intent frenètic però inútil de treure’s l’Essara de la seva cua. Ella va apuntar acuradament a la coberta que protegia el generador de potència principal de l'Incursor i va prémer el gallet del canó. Els escuts de l’Incursor van aguantar la primera andanada, així que va disparar una altra vegada. L'altre pilot va començar a sacsejar la nau cap enrere i endavant, intentant desenganxar-se-la.

-Ho sento, amic. Som molt superiors.

Essara va disparar una altra vegada. Aquesta vegada, els seus làsers van perforar la coberta, aixecant-la. Van saltar espurnes del generador de potència mentre el pilot de l’Incursor realitzava una caiguda en gir en un últim intent de desempallegar-se de la seva perseguidora. Essara va disparar una altra vegada, i el generador descobert va explotar separant-se de la nau. El Z-95 va començar a girar sense control.

-Aquest serà un divertit cas per al Cos de Rescat Espacial, Dren –Va comentar deixant anar una rialleta.

Essara va reduir lleugerament la seva velocitat per mirar de prop l’Incursor mentre l’avançava. El caça tenia un color taronja sòlid sense emblemes o altres marques d'identificació.

EL PILOT ESTÀ VIU, PERÒ INCONSCIENT, va informar L1.

-Ei, Dren, tens idea de qui poden ser aquests tipus?

-Eco Cinc a Cap d’Esquadró, -Essara va sentir abans que Dren respongués. Va canviar la freqüència de comunicació.

-Bravo Set aquí. Endavant, Eco Cinc.

-Hem fet fugir als dolents, Cap d’Esquadró. Set baixes contra només mal rebut per Eco Tres, Eco Vuit i Eco Onze. La resta dels Incursors es retiren cap al transport. Perseguim?

-Ei!, -va replicar Eco Un, que tenia la veu aguda d'una adolescent. -Se suposa que sóc jo la que he de donar l'informe de situació!

-Ells formen un equip amb mi, -va dir Eco Vuit-. Com se suposa que m'anava a ocupar de tres alhora quan Kammie no podia encertar ni tan sols a un?

-Acabo de donar d’un altre!, -va interrompre’l Eco Set-. Tenies raó, Rhys! Això està xupat! Anem a per ells!

Essara va arrufar les celles.

-Eco Un i Eco Dos, uniu-vos en formació amb Bravo Set. Vull que la resta de vosaltres eviti que els altres Z-95 assoleixin aquest transport. Però manteniu-vos fora de l'abast del seu armament. Si algun d'ells s'escapa, doncs que així sigui.

-I nosaltres? –Va preguntar Eco Un.

-Anirem a pel transport. Prepareu torpedes de protons.

-Yuju! –Va cridar Eco Dos-. Una nau capitana! Això és genial!

El caça N-1 d’en Dren es va unir en formació al seu costat.

-Sembla que Eco Cinc es barallarà pel teu càrrec, -va dir en Dren.

Essara va assentir, somrient per si mateixa.

-Això no serà fàcil, Eco Un i Eco Dos. Establiu els escuts en recàrrega màxima, fins i tot si això significa haver de reduir la taxa de recàrrega dels vostres làsers. Patirem foc intens a mesura que ens aproximem. Però manteniu-vos tranquils. Adopteu la Formació d'Atac Zeta Nou.

Eco Un i Eco Dos es van unir a ella i a Dren en formació. Junts van girar cap a l'estilitzat perfil del transport.

-Entrem en un vector de 65 graus, -va dir ella-. Això hauria de limitar el nombre de canons que puguin ser-los útils. Estigueu en formació.

TORPEDES LLESTOS.

Tot d'una, una altra onada de punts va aparèixer a la pantalla tàctica d’Essara: Setze Incursors més se'ls acostaven per darrere, des de la direcció de Naboo.

-Líder d'Esquadró, -va dir Eco Un-, el meu ordinador tàctic funciona malament. Un grapat d’Incursors nous acaba d'aparèixer del no-res.

-Al meu també, -va dir Eco Dos.

-No és un error, -va comentar Eco Nou-. Estan venint més caces.

-Els veig, -va dir Eco Cinc-. D'on vénen? Els Incursors no tenen hiperpropulsors no?

-Deixeu que vagin cap a vosaltres, Esquadró Eco, -va dir Essara. Llavors va aparèixer una altra nau a la pantalla tàctica. Per a la seva sorpresa, era un altre transport de classe Agulló. Bé, almenys el misteri dels Incursors s'ha resolt, va pensar. Va preguntar al droide astromecànic: -D'on ha sortit aquest segon transport?!

HA D'ESTAR UTILITZANT PROPULSORS SUBLUMÍNICS AMB PANTALLES ACÚSTIQUES I SISTEMES DE POTÈNCIA AMB SORDINES. ELS SENSORS NO HO HAN DETECTAT FINS QUE HA AIXECAT ELS ESCUTS.

-Quina classe d’insignificants pirates espacials tenen accés a propulsors amb pantalles acústiques? –Va remugar l’Essara, sorpresa per l'anàlisi del droide astromecànic, però adonant-se que era l'únic que tenia sentit.

INSIGNIFICANTS PIRATES ESPACIALS QUE NO SÓN PIRATES ESPACIALS INSIGNIFICANTS.

Una veu profunda va arribar des del fosc silenci de l'espai.

-Caces Naboo, sóc el Capità Sorran del transport Velumina. Apaguin les seves naus i permetin ser remolcats en un dels nostres transports. No se’ls hi farà cap mal. L'únic que volem són els seus caces.

A través de l'enllaç tancat amb Dren, Essara va preguntar_

- Qui són?

-Els Naboo no accepten ordres de lladres i terroristes d'estar per casa! -va dir enfadat Eco Cinc.

-Capità Sorran, aquí Líder d'Esquadró Bravo Essara Till. Suggereixo que recuperi les seves naus i abandoni el nostre territori immediatament. No serem amenaçats de cap manera.

Més naus hostils van aparèixer a la pantalla tàctica d’Essara: cinquanta petites naus, ni la meitat de llargues que un N-1, van ser llançades pel primer transport. El seu ordinador de bord no va reconèixer la seva configuració. -Què acaben de deixar anar?

DESCONEGUT. EL DISSENY NO ENCAIXA AMB CAP CONFIGURACIÓ EN LES MEVES BASES DE DADES.

Essara va empassar saliva en veure accelerar les petites naus. En tan sols tres segons, viatjaven tan de pressa que els seus escàners no podien seguir-los. Els llums parpellejaven apareixent i desapareixent. Va dir a Dren:

-Alguna vegada has vist una cosa tan veloç?!

Va ser no obstant això el seu androide qui va contestar: BASANT-ME EN LA SEVA RÀPIDA ACCELERACIÓ, HE ARRIBAT A LA CONCLUSIÓ QUE ESTAN PILOTATS PER DROIDES. NO HI HA ESPAI PER A UN PILOT BIOLÒGIC AMB AQUESTA CONFIGURACIÓ DELS MOTORS.

-Esquadró Eco, -va dir Essara-. Aquests caces es mouen massa de pressa per a una persecució efectiva. Ens caldrà basar-nos en la clàssica habilitat d'artilleria per encarregar-nos de ells.

-Rendeixi’s, Líder d'Esquadró-, va ordenar Sorran-. Vostè i els seus pilots no poden competir amb la nostra unitat especial de caces. De veritat creu que val la pena morir per un caça estel·lar?

Essara va sentir com s'estava enfellonint.

-Eco Un, Eco Dos, Bravo Vuit. Formació d'atac Beta-Zero. Ens ocuparem de les bestioles veloces. Eco Tres a Eco Sis, vosaltres us encarregueu dels Incursors. La resta, centreu-vos en aquests nous caces. Manteniu-los a la vista i fora de les cues dels altres. No confieu en el vostre instrumental.

Llavors va sentir la veu d’en Dren.

-Recordes aquesta oportunitat d’Agamar sobre la qual et pressionava? No volia fer-te triar d'aquesta manera, però aquesta és la teva última oportunitat, perquè el meu contracte comença ara.

-Dren? Essara va mirar a la seva esquerra, per veure com el seu home-ala trencava formació, elevant-se bruscament i descarregant una cortina de foc làser-. Dren què estàs fent?

-Líder d'Esquadró, ens ataquen! –Va cridar Eco Dos presa del pànic-. No sé d'on...

-És Dren!, -va xisclar Eco Un.

-Dren ens està disparant! Però què passa?

-M'ha tret el generador d'escuts! Em...

-Què està passant aquí, Cap d’Esquadró? –Va preguntar Eco Cinc.

-Centra't en els Incursors, Eco Cinc! –Va tallar l’Essara-. Deixa'ns a nosaltres preocupar-nos per la situació aquí.

-Oh, no! –Va cridar Eco Vuit. -Aquests nous Incursors ens estan disparant míssils!

-Aquests són només míssils de commoció, -va dir Eco Sis-. Podem abatre'ls, cap problema. Els nostres escuts poden fins i tot rebre l'impacte d'un o dos.

Essara es va inclinar cap a l'esquerra, veient els ràpids caces aparèixer i desaparèixer de la seva pantalla tàctica mentre els sensors intentaven detectar-los. Deu es dirigien cap a ella i els dos caces Eco propers a ella mentre que els altres s'enfrontaven a la resta de l'Esquadró Eco. Va tractar de trobar un angle de tir cap a Dren mentre ell disparava una altra vegada contra Eco Dos.

La barqueta dreta d'Eco Dos va explotar fent volar runes i metralla, i el Creuer Policial va començar a girar fora de control. Eco Un va reaccionar amb una rapidesa admirable, desplaçant-se bruscament cap avall i cap a l'esquerra tractant d'evitar al seu home-ala danyat, però tot i amb tot no va ser prou ràpida. El pilot d'Eco Dos va xisclar quan la cúpula de la seva cabina va xocar contra el fusellatge d'Eco Un, destruint al seu androide astromecànic.

-Kerl?! -Va cridar Eco Un, girant i entrant en el camp de visió d’Essara a la seva dreta.

Dren va realitzar un arc al voltant d’Eco Dos, que s'estava escorant, va virar de popa a proa i va girar l'eix del seu caça per establir una trajectòria d'intercepció d'Eco Un. Essara va mantenir la seva persecució, intentant encara aconseguir aquest elusiu angle de tir.

Eco Un va seguir cridant al seu home-ala.

-Kerl? Vinga, Kerl! Estàs bé? Kerl?

-Dren! -Essara va cridar per la seva freqüència tancada-. Què estàs fent?

-Jo no volia que cap dels dos hagués de triar la seva lleialtat d'aquesta manera, -va respondre-. I no vull que cap més d'aquests nens mori si es pot evitar. Digues-los que apaguin els seus caces, ara.

Essara va passar per les lectures d'ordres fins que va aparèixer la telemetria del caça d’en Dren. Hi havia armat un altre parell de torpedes i estava establint l’escàner de marcat d'objectius a Eco Un.

-Dren, si us plau, no ho facis.

-Essara! –Va cridar Eco Un mentre començava a fer brusques maniobres evasives. -Dren m'ha marcat! Ajudeu-me! Si us plau, ajudeu-me!

-Escolta, -va dir Dren-. Nosaltres no pertanyem ja a aquí, Essara.

-De què estàs parlant? -Essara veia com l'objectiu centrat en Eco Un es perdia, tornava a aconseguir-lo i es tornava a perdre. Bon vol, noi, va pensar. Segueix així i et recomanaré quan tot això s'acabi.

-No veus per què els veritables soldats com nosaltres no hauríem de ser malgastats en un món inútil com és aquest?

-Dren, crec que ha de passar alguna cosa estranya amb l'aire en la teva cabina. Estàs dient ximpleries. Per això abans que sigui massa tard-. Essara va virar bruscament i va apuntar els seus làsers a la nau d’en Dren. L1 va emetre una sèrie de xiulets d'alarma, als quals ella va cridar: -Ignora els protocols de tret CaC! No has vist el que està passant aquí?!

El droide grallà uns sons de penediment. Quan Essara va disparar el seu canó làser, l'androide no va fer res per evitar-ho. Dren va apartar el caça de la seva línia de foc. Els trets únicament van fregar els seus escuts, i ell va aconseguir evitar que Essara entrés a la zona de mort automàtica a la seva cua.

-Tu ja has vist com alguns d'ells ens miren, -va dir en Dren-. Ens necessiten per protegir-los dels perills de la galàxia, però la majoria preferirien veure'ns molt lluny de Naboo. He trobat un lloc en el qual serem apreciats per la nostra habilitat, no menyspreats.

-Dren, el que dius no té sentit, -va dir Essara-. Quan no ha estat tractada com a heroi la gent de la Força de Seguretat? Deixa d'atacar-nos. Ajuda'ns a ocupar-nos de l'enemic real.

El droide astromecànic de l’Essara va xiular amb urgència. Essara va serrar les dents i va lluitar per tenir a Dren en l'objectiu. Un parell de torpedes ben col·locats haurien de baixar els seus escuts i desarmar el seu caça sense matar-lo.

Dren estava jugant ara amb Eco Un, anticipant cada moviment de la jove pilot.

-M'he adonat fa una mica de temps que no hi ha lloc per a mi a Naboo. Saps el que diuen, que mai més pots tornar a casa? Bé, ara sí que ho crec.

-Ajuda, Cap d’Esquadró! No puc seguir fent-ho! No sóc prou bona sense l'androide!

-Oh no! -va cridar de sobte Eco Vuit-. Oh no!

Eco Quatre va deixar sortir un xiscle de pànic.

Essara va passar a la freqüència general.

-Eco Tres, informi.

-Eco Cinc! Treu-me’l de la cua!

-Líder d'esquadró, -suplicava Eco Un. La noia ara estava sanglotant. Dren la tenia contínuament en el punt de mira, però Essara encara no havia aconseguit mantenir l'objectiu tancat en Dren. Essara sabia que no anava a salvar aquesta noia.

L'androide va xiular una altra vegada.

-Si no vas a ser útil, apaga’t, -va increpar ella-. I què passa amb Esquadró Eco? -Pel que estava veient a la pantalla tàctica, Esquadró Eco estava podent amb els Incursors: el nombre d'enemics s'havia reduït a la meitat. Llavors què estava provocant el pànic? Estava perdent a més gent a part de les víctimes d’en Dren? I a on havien anat aquestes dues naus misterioses?

Següent