Exili (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

CORUSCANT, EDIFICI DEL SENAT DE L'ALIANÇA GALÀCTICA, OFICINA DEL CAP OMÀS

Aquest cop era una reunió petita i privada: Luke, Mara, el Cap Omàs, l’almirall Niathal i en Kyp. Els homes i dones de la seguretat del govern esperaven fora a la sala de recepció i, si Luke coneixia als de la seva classe tan bé com pensava, estarien inquiets, infeliços per no estar a prop per protegir els líders del govern en cas que els Jedi decidissin causar problemes.

Luke va somriure davant d'això. La possibilitat que els Jedi causessin problemes en una situació com aquesta era aproximadament igual a què Cal Omàs i l’almirall Niathal es proclamessin els nous Emperador i Emperadriu. Llavors es va posar seriós. Històricament, l'última vegada que una cosa com això va passar, no hi havia anat tan bé per als Jedi.

-Entenc les demandes del seu temps -estava dient el Cap Omàs. Amb els cabells blancs i entusiasta, la personificació deliberada de la simpatia i la bona voluntat del govern, estava assegut davant Luke, amb les mans unides sobre la taula que hi havia entre ells-. Així que seré breu. Jo, representant a moltes veus en el govern de l'AG, volia donar-li l'oportunitat de fer un grandíssim favor a aquest govern.

Luke va assentir.

-En elevar a Jacen Solo al rang de Mestre Jedi.

El Cap Omàs va dubtar. La seva expressió no va canviar, però Luke va tenir la impressió distintiva que l'home havia estat agafat per sorpresa.

Luke va evitar mirar a Kyp. Així que el comentari d'abans d’en Kyp era o un secret o una suposició... i atès que Omàs de sobte no sospitava d’en Kyp,

Kyp no ha traït un secret. Una suposició, llavors. Interessant.

-Bé... Si -va concedir el Cap Omàs-. Aquests són temps inestables, Mestre Skywalker. El coronel Solo és un heroi del poble, algú cap a qui tots els membres de l'Aliança Galàctica poden tornar-se en la recerca de lideratge. En donar-li el comandament de la Guàrdia de l'Aliança Galàctica, el govern ha mostrat una tremenda fe en les seves habilitats i la seva lleialtat i ell ha demostrat que es mereix aquesta fe i que continuarà guanyant-se-la. Jacen també pot servir ara com un potent exemple de la cooperació entre el govern secular i l'Orde Jedi... si tan sols els Jedi demostressin una fe semblant en ell.

La veu del Cap Omàs era tan controlada com sempre, els seus modals igual de persuasius, però a través de la Força, Luke va poder sentir que l'home no tenia interès personal en aquesta discussió. Clarament, havia d'estar fent aquesta proposició davant la petició d'altres, potser tornant algun favor a causa d'un altre polític, a un dels protectors d’en Jacen. Luke va fer una ràpida ullada a l’almirall Niathal, la política més altament situada a l'Aliança Galàctica que també era una ansiosa partidària d’en Jacen, però la mon caç estava sota control, sense oferir emocions perquè ell les detectés.

-Bé, hi ha un problema. -Luke va mirar als seus companys Jedi. Mara tenia una cara pètria, sense oferir cap expressió perquè la llegissin els polítics, tot i que en Luke podia sentir, a través del seu vincle en la Força que els ajudava a estar units, la seva irritació amb Omàs. Kyp estava assegut descaradament a la cadira, somrient dèbilment, i Luke va pensar que podia detectar que Kyp s'ho estava passant en gran-. En la meva estimació, Jacen no té la maduresa emocional que necessita per ser un Mestre.

El Cap Omàs li va dirigir una mirada dubtosa.

-Molts Jedi, en l'Antiga República i en l'era moderna, es van convertir en Mestres a la seva edat o més joves.

Luke va arronsar les espatlles.

-No és una qüestió d'edat.

-I -va continuar Omàs- ell ha demostrat que posseeix habilitats i poder que ni tan sols la majoria dels mestres confirmats poden igualar.

Mara va sospirar i finalment es va inclinar cap endavant per unir-se a la conversa.

-Tampoc és una qüestió de poder. Si el poder fos el criteri que creu que és, llavors un nen de vuit anys amb un detonador termal estaria qualificat per ensenyar al nivell de la universitat. Cert?

Davant seu, l’almirall Niathal també es va inclinar cap endavant, com si es posicionés com un creuer mon cal per contrarestar el destructor estel·lar que representava la Mara. Va parlar amb els tons greus que eren comuns en els Mon Calamari.

-Potser el poder, l'edat i la saviesa no són les úniques consideracions aquí. -Els seus ulls bulbosos van mirar al seu voltant per fixar-se en la Mara i després en Luke per torns-. Si Jacen és el mestre de la Guàrdia i un Mestre entre els Jedi, això esborra les línies entre aquells que han jurat obeir al govern i aquells que merament accepten un deure i una responsabilitat vagues envers el govern. Una pèrdua inquietant d'autoritat personal per al Gran Mestre de l'Orde Jedi. No és així?

Luke va deixar que una mica de gel es colés en la seva veu.

-El deure que he acceptat durant quaranta anys és qualsevol cosa menys vague.

Niathal va assentir.

-Precisament. Així que no té res a témer.

-I aquesta no és la qüestió. -Luke li va dirigir a l’almirall un petit arrufament de celles, un missatge que els seus esforços per portar la conversa del camp de la lògica al camp de posar-se a la defensiva no tindria èxit-. Jacen no està preparat. Està prenent massa decisions desafortunades. Necessita guia i es nega a buscar-la.

-En vostès. Trobo que és molt receptiu a la meva guia.

Luke no va respondre. Va deixar que el silenci entre ells s'allargués durant llargs segons.

Finalment Niathal es va girar per mirar a Kyp.

-Mestre Durron, tinc ben entès que advoca per elevar a Jacen Solo al rang de Mestre.

El propòsit de la presència d’en Kyp finalment va tenir sentit per al Luke. Mesos abans, en una reunió del Consell Jedi, Kyp havia proposat augmentar a Jacen al rang d'ells. Òbviament, la notícia d'això d'alguna manera s'havia escapat de les Sales del Consell i havia arribat a les oïdes i membranes timpàniques d’Omàs i Niathal i Kyp havia estat portat per reforçar el seu argument.

Kyp va semblar sorprès, però Luke no va detectar cap emoció genuïna de sorpresa en ell.

-Disculpi?

Niathal el va mirar.

-Vostè va proposar que Jacen Solo fos elevat.

Kyp va assentir, una mica insegur.

-És una manera de parlar.

La sospita crepità en la veu de la Niathal.

-De quina manera?

Kyp va continuar semblant incòmode.

-Bé, clarament no està familiaritzada amb el paper del Taras-txi als debats del Consell Jedi.

-El Taras...

-... Txi. Sí. Una mena d’oponent del debat ritual. -Kyp mirà al Luke i la Mara com si busqués confirmació-. En certes tradicions Jedi, qualsevol grup de discussió o el seu moderador, tria un Taras-txi. El propòsit del Taras-txi és llançar idees que van en contra de la saviesa predominant. Això és així de manera que totes les idees siguin posades a prova... de vegades fins a la destrucció. La idea que promociona el Taras-txi no és la que es posa a prova. La idea que promociona és la que posa a prova la idea que actualment està sota discussió. És com una larva que només menja carn morta. Posa-la a una ferida i només devorarà el que no pot sobreviure de cap manera. La carn viva, com una idea sòlida o un raonament vàlid, no patirà cap dany per ella. -Kyp va pensar durant un moment-. Suposo que els equivalents més propers que tenen en el món del govern serien els bufons de tall o la premsa lliure.

El Cap Omàs i l’almirall Niathal van intercanviar una mirada. Omàs semblava lleugerament confós. La postura de la Niathal suggeria que estava irritada.

Omàs es va aclarir la gola.

-No veig...

-La discussió en aquella reunió -va continuar en Kyp- era sobre les activitats d’en Jacen Solo i si eren apropiades per a un Jedi. Així que en l'esperit del Taras-txi, no només vaig parlar amb un suport sense crítica d'elles, vaig proposar donar-li la recompensa més gran que els Jedi poden concedir-li. Com a prova a la idea principal de la discussió.

Ara hi havia un petit calfred en la veu de la Niathal.

-Així que està dient que mai va donar suport l'elevació d’en Jacen Solo.

Kyp li va dirigir una mirada burleta.

-Dono suport a les decisions del Mestre de l'Orde, almirall. I deixi’m donar-li un petit exemple de com el poder i les habilitats amb les arts Jedi no corresponen amb el mestratge.

»Quan era encara un adolescent, vaig ser capaç d'obrir-me al pou gravitatori d'un gegant gasós i treure una nau espacial d'ell. Això és una cosa que no molts mestres podrien aconseguir. Vaig poder fer-ho perquè era poderós en la Força... i perquè tenia una fe absoluta en el meu dret, la meva necessitat d'utilitzar aquesta nau per a un propòsit específic. Però dubto que pogués fer-ho avui. No sóc més feble en la Força i sóc molt més hàbil... però avui sabria que el meu pretès propòsit no era bo i aquest coneixement em negaria la concentració que necessitava per dur a terme la tasca. Així que, era un Mestre llavors o sóc un Mestre ara?

El Cap Omàs i la Niathal van intercanviar una altra mirada. La cara de l’Omàs estava serena, però estava clar pel llenguatge corporal de la Niathal que aquesta part de la reunió no havia anat de la manera que ella volia.

Omàs ho va intentar de nou, creuant la mirada amb Luke.

-La història del Mestre Durron simplement reforça el meu argument. Ell no tenia l'experiència que necessitava, experiència que li hauria compel·lit a cercar el consell d'altres. Però el coronel Solo no té aquesta experiència. Ve a nosaltres a la recerca de guia. Si us plau, Mestre Skywalker, no confongui la fúria que pugui sentir perquè ell no hagi consultat prou amb vostè amb sospites sobre la seva saviesa i la seva preparació.

Luke va somriure, de sobte alegre.

-D'acord, no ho faré. -Mentre la Niathal es redreçava expectant, Luke va afegir-: Continuaré avaluant el progrés d’en Jacen com a Jedi i en l'instant en què descobreixi que està a punt per al rang de Mestre, vostè serà el primer al qual informaré.

-Ah. -Omàs va seure cap enrere, però va mantenir una màscara d’educada alegria-. Si us plau, faci-ho.

Luke es va aixecar i va assentir.

-Gràcies per rebre'ns. Si no hi ha res més, no vull robar-li més temps.

-No, això era tot. -Hi havia un fals mal humor en la veu de l’Omàs-. Gràcies.

Els Jedi van guardar silenci en el camí de sortida de l'oficina, al turboascensor mentre baixaven fins al nivell de l'hangar de l'edifici i fins que el lliscant d’en Kyp els va portar fora de l'Edifici del Senat.

La Mara va trencar el silenci.

-Què és un Taras-txi?

Kyp va somriure, mostrant les dents.

-Un bestiola a les mines de Kèssel -va dir-. Sis potes sota una closca rodona i dura d’uns tres centímetres de diàmetre. Apropiadament rostit, només tenen un gust una mica fastigós. Quan podies agafar-los, t’oferien una mica de nutrició i t’ajudaven a morir-te de fam més lentament.

Luke va semblar pensatiu.

-Gràcies per donar-me suport allà darrera. Per què ho vas fer?

-Luke... -Kyp es va aturar i va negar amb el cap-. No. Mestre Skywalker. Crec que Jacen hauria de ser un Mestre o no hauria tret el tema en aquella reunió. Però estic totalment a favor de mostrar solidaritat, un Orde Jedi unit, quan aquesta mena de coses passen. Quan s'obren esquerdes i els polítics fiquen els dits en elles, ocorren coses dolentes. Es formen Imperis. També estic més que una mica enfadat que hagin tret el meu suggeriment d'aquella reunió... com ho van descobrir, en tot cas? –Va arrufar el gest-. Probablement, de xerrades relaxades entre els mestres i els aprenents pel Temple.

-Probablement -va dir la Mara, però Luke podia sentir una resta de sospita creixent dins d'ella, com estava creixent dins d'ell.

Fins i tot si les opinions d’en Kyp havien estat escoltades d'amagat a les sales del Temple, algú, algun Jedi, havia d’haver-se-les passat al govern. Potser ho havia fet el propi Jacen.

Luke es va apartar d'aquesta línia de pensament i fins i tot de la possibilitat més pertorbadora que hagués estat en Ben qui hagués passat la informació.

Següent