L'únic testimoni (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

En sortir del magatzem, van veure que el cel s'havia enfosquit, i era d'un to gris lletós. Qui-Gon va mirar al seu voltant pels visors que li ocultaven de la mirada dels transeünts. Estava fosc i els carrerons estaven deserts.

-Reunir-se amb la Zanita és un risc innecessari -va afirmar Qui-Gon mentre sortien del portal i avançaven ràpidament. Tot d'una va saber que el millor que podien fer era sortir del planeta el més aviat possible-. Tenim les pistes d’en Rutin, i això hauria de ser suficient. No cal posar-te en perill ni a tu ni a la teva sogra.

-Ella està corrent perill perquè jo l'hi vaig demanar -va argumentar la Lena-. No puc deixar-la plantada.

Arrufant les celles. Qui-Gon va tornar a mirar el missatge del datapad.

ESTACIÓ DE CÀRREGA DE TRANSPORT,

MOLL 12

A LES 22 HORES D'AQUESTA NIT

SOLA

PER RUTIN

-No havia d'haver involucrat la Zanita -es va lamentar la Lena-, però ja és massa tard per canviar això. Si puc anar sola, parlaré amb ella i la convenceré que he canviat d'opinió. Li diré que m'ha entrat por i que he decidit anar-me'n del planeta. Així estarem tots més segurs.

Qui-Gon va haver d'admetre que no era mal pla. Això els hi donaria una mica de temps per poder abandonar el planeta més fàcilment. Va assentir per mostrar la seva aprovació.

-Però no deixarem que vagis sola -va dir l’Obi-Wan, i Mica va semblar alleujada en sentir allò.

-És clar que no -va repetir Qui-Gon-. No és segur.

-Aquesta és l'única forma de convèncer la Zanita -replicà la Lena-. Ja us va veure a la finca. Probablement sàpiga que heu vingut en representació de la República Galàctica. I així no podré convèncer-la que he canviat d'idea, si em veu acompanyada de Jedi.

-Estem aquí per protegir-te -va dir en Qui-Gon amb fermesa. I per assegurar-nos que ets qui dius ser. Després de saber que la Lena havia tornat a casa mentre estava sola, Qui-Gon va sentir de nou créixer la sospita al seu interior. Podia haver fet de tot mentre hi era. Encara que sabia que el seu dolor per la pèrdua era sincer, no anava a passar per alt el fet que podia estar sotmesa a pressions de les que ells no sabessin res.

-Em temo que no et vas a lliurar de nosaltres fins que estiguem de tornada sans i estalvis a Coruscant -va somriure Obi-Wan-. Romandrem ocults, però no aniràs sola.

Lena li va tornar el somriure a Obi-Wan.

-D'acord -va dir-, però més ens val apressar-nos, per arribar abans. No és lluny d'aquí.

-Vés amb compte -va dir la Mica abraçant la seva cosina. Estaré aquí si em necessites. Sempre estaré aquí si em necessites.

Lena li va acariciar la galta.

- Tornaré de seguida! -va prometre.

Qui-Gon, Obi-Wan i Lena van abandonar el magatzem i van avançar pels foscos carrerons, il·luminats únicament per la llum ocasional de les dues llunes del planeta. La nit queia, i Frego semblava un lloc menys hospitalari. Era com si la foscor tragués a la llum les mentides i els enganys que infestaven el planeta.

Quan es van acostar a l'estació. Qui-Gon i Obi-Wan es van ocultar entre les ombres. Lena va insistir en caminar tranquil·lament pel carrer, a la llum dels fanals.

-Hauria de vigilar més -va murmurar Obi-Wan.

-No, Padawan -va dir en Qui-Gon- No pot donar la impressió que té alguna cosa a amagar. A més, la seva presència aquí ajudarà a eclipsar la nostra.

Al moll 12 hi havia un silenci esgarrifós. Uns edilicis baixos envoltaven una pista enorme d'aterratge en què descansaven unes quantes naus carregades de mercaderia. Els extrems de la pista estaven sumits en una foscor gairebé total.

Obi-Wan va fer un senyal al seu Mestre i tots dos van saltar sense fer soroll sobre la teulada d'una de les construccions. Després es van acostar fins a la vora. Qui Gon es va estirar al costat d’Obi-Wan i els dos van contemplar-la caminant lentament cap al quadrat taronja de llum que hi havia al centre de la pista d'aterratge. Des de la seva talaia, els Jedi podien veure-ho tot i podien acudir en ajuda de Lena en qualsevol moment.

Encara que la Lena era l'única figura que es podia albirar en la foscor, es va adonar que no estaven sols. Hi havia sentit una altra presència gairebé en el moment en què havien sortit de l'amagatall, i ara aquesta sensació s'incrementava, es feia més amenaçadora.

Zanita va aparèixer a l'altra banda de la pista. Lena va obrir els braços i es va dirigir cap a la seva sogra. Però la Zanita no va alçar els braços ni va oferir cap gest de salutació. Després de donar un altre pas endavant, la raó es va fer òbvia.

La seva boca estava coberta per una mordassa. Darrere d'ella, agafant fermament els seus braços lligats a l'esquena, estava el seu fill gran Solan Cobral.

Següent