L'únic testimoni (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

-Obi-Wan, espera -va ordenar el seu Mestre. Obi-Wan no volia escoltar-lo. No en aquest moment. No mentre la Lena estigués sola i en perill. Però es va aturar en sec a la part alta de les escales.

-Tenim més possibilitats de trobar-la si pensem on pot haver anat -va dir en Qui-Gon. Es va asseure al costat de la Mica-. On creus tu que pot haver anat? -li va preguntar sense alçar la veu.

Obi-Wan va romandre a la part alta de les escales. Sabia que la seva impaciència no tenia a veure amb trobar la Lena. Estava impacient amb el seu Mestre, i una mica confós. Abans coneixia bé a Qui-Gon, tant que va arribar a pensar que compartien una mateixa ment. Tots dos sabien com reaccionaria l'altre davant de determinades situacions, a quins pensaments i accions arribarien. Però ja no era així.

Just quan Obi-Wan començava a pensar que a Qui-Gon tant li feia la missió, el seu Mestre es posava al comandament. Si Qui-Gon no hagués aturat a Obi-Wan, ell ja hauria trobat la Lena i l'hauria posat fora de perill. Recolzat contra la barana de les escales, Obi-Wan va deixar escapar un sospir de desesperació. No tenia sentit interrogar la Mica.

-Vinga, doncs -va dir en Qui-Gon. Es va posar dempeus i va baixar per les escales amb moviments fluids. Mica, amb els ulls encara vermells pel plor, es va apressar a guiar-los.

Obi-Wan els va seguir. S'havia abstret tant en els seus propis pensaments que no havia sentit on es dirigien. Respirant profundament, va deixar escapar la seva frustració i va concentrar tota la seva energia en el que estava fent. Qui-Gon no tenia dret a dubtar de la Lena perquè portava tota la missió distret i per tant, no podia haver apreciat l'essència, la veritable naturalesa de la noia. Però si Qui-Gon es concentrava en la missió, almenys de moment, Obi-Wan també podria fer-ho.

A la Mica ja no li va importar tant que la veiessin mentre guiava als Jedi pels carrers de Rian. Van deixar enrere els magatzems i carrerons i es van endinsar a la ciutat. Per sobre del cap d’en Qui-Gon, Obi-Wan va veure una lluent estructura translúcida, com una enorme serp obrint-se pas pel cel, entre els gratacels gegantins.

Dins de l'estructura. Obi-Wan va veure fulles verdes i formes en moviment. L'aigua s'acumulava en l'interior de les corbades parets de transpariacer, donant-li l'aspecte un formidable hivernacle de diversos pisos. Encara que Obi-Wan no podia veure ni el principi ni el final, l'estructura semblava estendre’s diversos quilòmetres.

-Aquí -va dir la Mica sense alè, assenyalant a una porta en l'estructura-. Crec que pot estar al parc Tubal.

-Jo esperava una cosa més reduïda -va dir en Qui-Gon. Obi-Wan no sabia si allò li divertia una mica o li frustrava profundament.

Obi-Wan va arribar fins a la Mica mentre s'apropaven a l'entrada.

- Per què havia de venir aquí? -li va preguntar.

-Aquest parc significa molt per a la Lena. Solia venir aquí amb Rutin, i sempre ve aquí a pensar -va respondre la Mica-. O almenys solia fer-ho.

Les titàniques portes ovalades es van obrir, i els tres van entrar. Quan les portes es van tancar darrere d'ells. Obi-Wan es va sentir com si acabessin de sortir d'una nau en un altre planeta. L'aire estava carregat d'humitat. El soroll de la ciutat va quedar esmorteït, substituït per les reverberacions de l'aigua corrent i les veus d'uns nens.

Obi-Wan va alçar la vista, però amb prou feines podia distingir les juntures del sostre, més enllà de les copes dels gegantins arbres. Els senders s’entrecreuaven, conduint cap a unes plantes brillants, o serpentejant entre rierols i petites cascades. La gent passejava pels ponts i s'ajupia per entrar en els túnels teixits a través i al voltant de l'espessa vegetació. Hi havia alguns animalons voletejant per aquí i per allà, i amfibis encara més petits xipollejant a les basses.

Obi-Wan va entendre perfectament les raons de la Lena per anar en aquest lloc. Li va recordar a l'Estada de les Mil Fonts del Temple Jedi, que també era un santuari i un lloc idoni al qual acudir a pensar.

- Saps on sol anar exactament? -preguntà Qui-Gon.

Mica va negar amb el cap tristament.

-Jo mai he vingut amb ella. Venia sola o amb Rutin. Podria estar en qualsevol lloc.

-Llavors suggereixo que ens separem -va dir en Qui-Gon a Obi-Wan-. Mica vindrà amb mi.

Obi-Wan va fer que sí i es va dirigir cap a l'esquerra. Li vindria bé allunyar-se una estona d’en Qui-Gon. Necessitava una mica de temps per pensar.

Quan es va allunyar del seu Mestre, la seva ment es va omplir de la Lena. Al seu voltant, la gent es reunia en petits grups: menjaven, jugaven i es tombaven a la gespa per contemplar el fullatge. Però Obi-Wan només es fixava en ells el temps just com per assegurar-se que no eren la Lena.

Serà que sento alguna cosa per ella de veritat?, es va preguntar Obi-Wan. Després de prendre aire diverses vegades per deixar anar la seva ira i la seva frustració, es va adonar que no podia negar-ho. Com sempre, Qui-Gon tenia raó. Estava colat per la Lena. Però no era només per la seva bellesa. No, era alguna cosa més que això.

Era per la seva força; la força que treia de la seva pròpia vulnerabilitat. D'això s'havia enamorat. Lena era una pobra jove vídua. Havia perdut feia molt poc al marit al qual tant estimava, però, en lloc de mostrar la cicatriu que això li havia deixat, intentava treure partit del dolor. No s'ofegava en això negant-se a parlar de la pèrdua. No com Qui-Gon.

Obi-Wan va pensar en el seu Mestre. Va negar amb el cap mentre ascendia per un pont que s'estenia sobre una cascada. Potser la seva relació no estava tan malmesa com ell creia. Per molt que ho intentés. Obi-Wan no podia negar que Qui-Gon havia percebut correctament el que ell sentia per la Lena, i abans que ell mateix.

Però com pot veure tan clarament els sentiments dels altres quan ell no és capaç de desentranyar els seus propis?, es va preguntar Obi-Wan.

"El temps", hauria dit el Mestre Yoda. "El temps tot ho cura."

Obi-Wan va sentir una nova energia fluint pel seu interior mentre es relaxava per deixar enrere tot el que l'angoixava. Havia estat a punt d’encegar-se amb els seus sentiments. I ara se sentia més segur.

Tot i així. Obi-Wan no pensava que el seu Mestre tingués raó en tot. Va estrènyer el pas i va agusar la vista a la recerca de la Lena, adonant-se que la seva determinació per trobar-la era major que mai. Tant si la seva capacitat de raonament s'havia ennuvolat pel que sentia per la Lena com si no, sabia que ella estava al costat correcte.

Per primera vegada en hores, Obi-Wan es va sentir despert. I estava més segur que mai que la Lena estava fent el correcte. Estava lluitant per la pau i la justícia, i no només pel seu propi bé. Pel bé de tot el planeta. Com a Jedi, era el seu deure ajudar-la.

Mentre aquests pensaments s'amuntegaven al seu cap, un de nou va començar a sobrevolar a tots com un núvol ben fosc: S'estaven quedant sense temps.

Següent