Exili (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

ZIOST

Des d'una òrbita alta, el planeta de Ziost no semblava com un lloc de maldat.

Era un planeta típicament blau i verd, amb una bona barreja de masses de terra i aigua oberta, gel en els pols i formacions de núvols blancs, incloent la característica espiral d'un huracà sobre un dels oceans. Les masses de terra de l'equador semblaven gairebé enterament verds, graduant-se del verd al blanc a través de les zones temperades i tornant-se blanc pur poc després, donant-li al planeta grans bosses polars. No hi havia ni rastre de desert o de cap terreny a part de boscos i tundra.

Era, de fet, un lloc bonic, si un mirava només amb els ulls.

Però Ben tenia altres sentits i mitjançant la Força va poder sentir alguna cosa més, alguna cosa malvolent sobre el planeta. Semblava estar mirant-lo a ell, com si fos un ull clapejat pertanyent a alguna cara horrorosa i plena d'odi que no podia distingir completament.

Ben mirà a Ziost i Ziost va mirar a Ben. Ben va empassar.

-Sacsejador, reculls alguna cua d'impulsors? -va preguntar en Ben.

Realment no esperava molta ajuda en això. Les cues d'emissions dels impulsors desapareixien ràpidament i atès que el trànsit de vehicles i naus d'un planeta era alt, totes les cues tendien a esborronar-se unes amb les altres.

L’astromecànic trinà un soroll afirmatiu i línies de text van aparèixer en una de les pantalles de la cabina de l'Ala-Y:

UNA PESADA COLA ORBITAL INDICA UN O MÉS VEHICLES EN UNA ÒRBITA ESPECÍFICA DURANT UN TEMPS CONSIDERABLE.

EL VEHICLE (O VEHICLES) VA DEIXAR L'ÒRBITA FA APROXIMADAMENT VUIT HORES ESTÀNDARD I VA FER UN DESCENS PLANETARI.

La pantalla del sensor de la cabina va canviar d'una imatge en viu del sensor a un diagrama de la superfície del planeta, amb línies de punts mostrant l'òrbita abandonada i el camí de descens.

Ben va sentir una onada d'alleujament. Per descomptat, Ziost era un món mort, en termes de civilització planetària. Això canviava la perspectiva de trobar un únic vehicle en una àrea de la mida d'una superfície planetària de «bogeria» a «possible».

Va canviar les dades de la unitat R2 al seu ordinador de navegació i va traçar el seu propi descens.

Des d'una altitud d'uns quants quilòmetres, viatjant prou lentament perquè l'Ala-Y no causés esclats sònics ni dibuixés esteles visibles des de terra, Ben va estudiar el vehicle que havia d'haver portat a Faskus de tornada a Ziost.

Era un transport lleuger Corellià YT 2400, amb forma de disc, com el venerable Falcó Mil·lenari de l'oncle Han, però amb la cabina a la punta de la projecció d'estil estabilitzant al costat d'estribord.

Com a mínim un cop havia estat un YT 2400. Ara era un munt socarrat de duracer doblegat, ennegrit en nombrosos llocs pel foc. El fum encara s'elevava cap al cel dels llocs on el casc s'havia trencat. La cabina i el seu tub d'accés s'havien separat del cos principal del transport i havien rodat, o havien estat llançats cap avall per una suau pendent, col·locant-los a vint metres del nucli principal. Una lleugera nevada baixava a la deriva a través de les porcions principals de la nau destruïda.

S'havia estavellat? Ben va incrementar l'augment de la seva pantalla visual i va negar amb el cap. No, els patrons cremats de les porcions del nucli mostraven clars signes de bombardeig amb turbolàser.

Al transport li havien disparat múltiples vegades i després havia cremat.

Ben va tornar ràpidament als seus sensors principals, però no hi havia rastre d'un altre trànsit aeri en aquesta àrea. L'atacant s'havia anat feia molt.

Ben va fer una espiral per baixar per aterrar en el mateix clar que Faskus havia triat. Va posar l'Ala-Y ben lluny de les restes cremades i després va investigar a peu.

Porcions del transport estaven prou fredes per aproximar-se i ser fins i tot capaç d'entrar en un lloc o dos on les escotilles havia volat o s'havien obert forats al casc prou amples per deixar-lo passar. No hi havia res dins excepte fum persistent i l'olor de plàstic i pseudo-cuir cremats.

Buscant més pistes, es va obrir a la Força... i es va estremir. La sensació que li estaven mirant era més forta aquí del que ho havia estat en l'òrbita. Va intentar deixar de banda aquesta sensació, per sentir al seu voltant i més enllà d'ella, i no va poder detectar rastres de mort. No pensava que el pilot hagués mort en el transport.

On era llavors? Ben no era un rastrejador consumat. No creia que pogués seguir a un objectiu, particularment a un al qui li havien disparat recentment i probablement era previngut i estava alerta, a través d'un bosc profund.

I llavors ho va sentir, just a la perifèria dels seus sentits de la Força, un petit rastre de malvada alegria, just com la que havia sentit a l'expositor de Drewwa.

L'alegria va romandre fixa, encara que distant, mentre va tornar al seu Ala-Y.

-Sacsejador, aniré extravehicularment durant un temps. Potser dies -li va dir a l’astromecànic.

Sacsejador li va oferir una interrogació musical.

Ben no va necessitar treure el seu quadern de dades i llegir el text transmès per entendre-ho. Què vols que faci?

Ho va pensar. En aquest món hostil, els sensors, les eines i les altres capacitats d'una unitat R2 podrien ser molt útils, assumint que el petit droide no es quedés atrapat en un pantà o quelcom així. Però Ben no tenia la grua necessària per treure a Sacsejador del seu buit en l'Ala-Y. Alguns astromecànics tenien modificacions que els permetien alliberar-se i fer un descens segur, però Sacsejador semblava ser un model comú i corrent, sense modificacions d'alguna conseqüència.

Tot i així, Ben tenia la Força disponible per a ell.

Simplement no estava segur que pogués manegar-s’ho per fer una proesa precisa de telequinesi amb una cosa tan pesada com una unitat R2.

-Espera un moment, amiguet.

Ben va tancar els seus ulls i es va concentrar.

A través de la Força, va poder sentir la massa de l'Ala-Y prenent forma, fins i tot va poder traçar els seus contorns. I allà també estava Sacsejador, però no podia separar el droide en la seva ment del caça. No volia aixecar tot el caça, no podria fins i tot voler intentar-ho.

Llavors Sacsejador va fer un soroll de curiositat i de sobte el droide era diferent del caça, amb les seves pròpies línies clarament definides. Ben va somriure i es va concentrar en l’astromecànic.

Suaument el va empènyer cap amunt, com si intentés extreure una clavilla d'un motor. La clavilla va demostrar ser tossuda, així que va empènyer amb més força.

El sobtat grall d'alarma de Sacsejador gairebé va trencar la concentració d’en Ben, però ell va arrufar les celles i la va mantenir, i va poder sentir a l'astromecànic elevant-se en l'aire i surant lliure de l'Ala-Y. Ben va fer un gest lateral i Sacsejador es va moure cap a un costat.

Curosament, Ben va baixar al droide fins a terra i va obrir els ulls.

-Crec que vindràs amb mi -va dir tentinejant una mica, cansat per l'esforç.

El droide refilà, amb els seus tons suggerint alleujament.

Dirigint-se cap a l'oest, la direcció en què Ben sentia la distant alegria, es van llançar cap al bosc de Ziost.

Era un dia fred. Encara que Ben s'havia sentit còmode en el clar, sota la llum del sol esmorteïda pels núvols, aquí la coberta del bosc bloquejava la major part de la llum del sol i Ben va sentir fred. Els troncs enormes, foscos i retorçats, semblant com cossos congelats instantàniament i preservats en la seva agonia, s'afegien a la seva intranquil·litat. Va treure la seva capa Jedi de la seva motxilla i se la va posar, agraït per la seva calidesa i per la protecció simbòlica que li oferia.

No hi havia senders a través d'aquest bosc, només densa mala herba. Les limitacions de Sacsejador en aquest ambient (el droide podia moure’s vivament sobre les seves rodes sobre superfícies planes i dures, però havia d’anquejar lentament sobre les potes en el terreny desigual) va mantenir lent el seu progrés. Però en la primera hora de viatge, Ben no va sentir que l'alegria que estava perseguint es tornés més distant. En tot cas, Sacsejador i ell semblaven estar acostant-se, molt lentament, a la seva presa.

Llavors va sentir sons de la direcció per la qual havien vingut. Els sons eren llunyans, esmorteïts per la distància i el bosc opressiu, però Ben va pensar que reconeixia el xiscle dels motors d'ions, el thoom del foc làser.

Sacsejador va començar a refilar un missatge complicat. Amb un mal pressentiment, Ben va treure el seu quadern de dades i el va obrir. Una sèrie d'informes de diagnòstics van rodar per la pantalla massa ràpid per llegir-los, però el missatge es va aturar.

L'última línia deia:

RESUM DE DIAGNÒSTICS DE L'ALA-Y: IMPOSSIBILITADA FUNCIÓ D'AVALUACIÓ DE DANYS. COMUNICACIONS ACABADES. PROBABILITAT DEL 84% QUE L’ALA-Y HAGI ESTAT TOTALMENT DESTRUÏT.

Ben es va enfonsar per seure a la neu pols que cobria el terra del bosc. Els enemics d’en Faskus havien tornat i havien destruït el seu transport, l'única manera que coneixia per tornar a sortir del planeta.

Els arxius que tenia suggerien que ningú estava segur que quedés algun ésser intel·ligent a Ziost.

Podria no haver-hi ningú perquè l'ajudés a sortir del planeta, mai... i ningú a qui ell li importava sabia que era aquí. Anava a morir sol a Ziost.

Es va forçar a redreçar-se. Tant si moria com si no, hi havia una missió per acabar. I una vegada que estigués feta, tenia una segona missió, una de personal.

Castigar a la gent que havia intentat exiliar-lo en aquest món solitari.

CORUSCANT, TEMPLE JEDI, SALA DEL CONSELL

Es van reunir en el seu cercle de cadires, elegants seients de pedra, no molt diferents de trons en fastuositat i no prou còmodes per animar reunions que duraven hores. Els altres (Mara, Corran, Kyle Katarn, Cilghal i Kyp Durron) van esperar que Luke s'assegués, una tradició que havien adoptat informalment i que ell desitjava, només una mica, que abandonessin.

Quan tots van estar asseguts, Luke va parlar.

-Cilghal, agrairia que assumissis el paper de Taras-txi per aquesta reunió.

La Mestra Jedi mon cal va parpellejar en direcció a ell. Els seus ulls sortits van fer l'acció més impressionant del que seria en un humà.

-No entenc, Gran Mestre. Que assumís el paper de què?

Kyp va fer un petit soroll. Podria haver estat una concessió evasiva. Luke va mirar per veure que la cara d’en Kyp estava fixa per l'esforç per no riure.

-Taras-txi -va continuar en Luke-. Una tradició que no hem observat recentment. Trobes un desafiament per a una idea o proposició que creus que no està sent posada a prova adequadament.

-Ah -va dir la Cilghal-. Sí, per descomptat.

Kyp va arronsar-se només una vegada, una supressió final del riure, i després es va relaxar.

-Tenim diversos assumptes a considerar -va dir en Luke-. Sense cap ordre en particular... Tot i que no tenim restriccions de quants Mestres Jedi hauria d'haver, la guerra clarament ha ocupat temps addicional a cada Mestre i l'empitjorament de la guerra probablement encara en requerirà més. Això vol dir que els ensenyaments patiran. Proposo, doncs, que considerem si algun dels Cavallers Jedi més grans són els més adequats per avançar. No necessitem debatre els candidats avui, però tots hauríeu de preparar una llista d'aquells que creieu que són adequats.

La majoria dels mestres presents van assentir, tots menys la Cilghal, que va considerar la petició, amb els seus ulls bulbosos elevats a nivells diferents, però no va oferir objecció.

-Segon -va continuar en Luke-, com molts de vosaltres sabeu, Ben ha desaparegut. Hi pot haver fugit per arribar fins a Jacen. Podria haver-se anat a alguna missió personal per provar-se a si mateix. Podria... -Li va portar un moment forçar les paraules a què sortissin-. Podria haver estat segrestat. Les evidències que la Mara i jo hem descobert suggereixen que podria haver ferit a una dona que després va morir de les seves ferides... i que la mare de la dona era la Lumiya.

Això va provocar alguns murmuris de Kyle, Corran i Kyp. Cilghal va ser ràpida en preguntar.

-Va ser aquesta la raó de l'atac de la Lumiya contra la Mestra Lobi?

Luke va assentir.

-Presumiblement. Lobi estava seguint a Ben. Si la Lumiya va fer alguna cosa relacionada amb Ben (va parlar amb ell, li va plantar un rastrejador, etcètera), voldria eliminar als testimonis.

-Llavors -va dir la Cilghal-, això no és només un cas de dos mestres demostrant una inclinació excessiva cap a un aprenent. La situació podria resultar en les morts de més Jedi.

Ben fet, va pensar en Luke. Ja hi ha una salva llançada contra un problema exactament identificat.

-Correcte.

-Però he de preguntar -va continuar ella- si tu i l'altra Mestra Skywalker sou prou desapassionats sobre Ben per prendre bones decisions en aquest assumpte.

Mara es va inclinar cap endavant com per oferir una rèplica enfadada. Luke la va mirar i, a través del seu vincle en la Força, es va obrir amb un toc de precaució. Mara va mantenir el seu posat però no va parlar.

-Això crec -va respondre en Luke-. En qualsevol cas, Mara i jo tenim molt poc amb el que seguir endavant en termes de la desaparició d’en Ben. Des d'aquest matí, he estat incapaç de trobar-lo en la Força. El que podria significar que ha après a ocultar-se, que està en un lloc, com Dagobah, on les característiques de la Força del que l'envolta emmascara la seva presència, o... -No va acabar aquest pensament dolorós-. Però per estar segurs, us demano als mestres que parleu si algú pensa que ens estem comportant inadequadament. Seré el primer a admetre que necessitem dependre dels vostres judicis més objectius en aquest assumpte.

-I altres assumptes de lligams, si em permet -va continuar la Cilghal-. Mestre Horn, l'assumpte de la teva família està resolt?

Corran va assentir.

-Tots els Jedi excepte els que ajuden a les forces armades de l'Aliança a reunir dades d'intel·ligència estan fora de Corèllia, igual que la meva dona.

Encara que ella podria divorciar-se de mi, atès que me'n vaig anar sense donar-li un petó de comiat.

Cilghal no va oferir la declaració que havia afirmat la seva pregunta. Els Jedi haurien d'abandonar l’afecció. Havia estat un dogma bàsic de la filosofia Jedi en l'era de l'Antiga República i en temps anteriors. Luke, com un experiment a través dels anys, l'havia relaxat, descrivint als seus estudiants el seu paper en la història Jedi però sense insistir que fos observat per les modernes generacions Jedi. Havent triat ell mateix una vida amb dona i fill, difícilment podria denegar-li això als altres i aquests dies molts estaven formalment casats i sovint criaven als seus propis fills, amb una varietat de graus d’apropiada desafecció Jedi. Ell havia d'admetre que en aquests casos, fins i tot en el seu propi, l'autèntica desafecció podria de vegades ser gairebé impossible.

La Cilghal no era probable que oferís aquesta crítica, perquè ella mai havia indicat que creia en el mèrit absolut de la vella tradició. Però òbviament s'estava prenent el seu paper com a Taras-txi molt seriosament.

-També a la meva agenda -va dir Luke- hi ha un informe sobre la Leia. Tots heu estat pacients i d'àmplies mires en permetre-li romandre amb Han. I jo continuo pensant que això serveix als interessos de l'Orde Jedi i de l'Aliança Galàctica en permetre'ns fer-li una ullada a altres perspectives ja fetes que d'altra manera no estarien disponibles per a nosaltres. Mara i jo la vam veure durant la nostra visita a l'espai corellià. Volia proposar la idea que continuem fent-ho i que no li oferim cap censura per oposar-se aparentment a les metes de l'Aliança... fins i tot quan l'Aliança continua insistint en mesures de càstig.

Aquesta vegada va ser Kyle Katarn qui va presentar la probabilitat de discussió. Lleugerament barbut, uns quants anys més gran que en Luke, realment semblava una mica més jove perquè no hi havia adquirit una impressionant col·lecció de cicatrius facials.

-Estàs segur que la teva afecció cap a la teva germana no influència la manera en què estàs manejant aquest assumpte?

Luke va assentir.

-A diferència de la situació amb el meu fill, estic tranquil amb aquest assumpte, còmode amb totes les meves decisions.

-L’Aliança Galàctica té raons vàlides -va dir Katarn-. No necessàriament un cas recobert de duracer, però raons vàlides. No ens estan demanant que la portem davant la justícia encadenada. Però si l'Orde Jedi dóna suport a l'Aliança i una Cavaller Jedi està donant suport activament a l'enemic, el seu argument és que la Cavaller Jedi en qüestió ha de ser expulsada de l'Orde.

-Potser hauríem de fer-ho -va dir la Mara-. Una vegada que un judici just hagi demostrat que ella ha ajudat a l'enemic. No s'ha demostrat encara. La seva presència amb Han en diversos successos ha estat notada, si. Però ni tan sols la Tenel Ka, la pretesa víctima del seu suposat intent d'assassinat, creu que siguin culpables.

-I -va afegir en Kyp-, hi ha la qüestió de si ells poden tenir un judici just en l'ambient actual.

Katarn va fer un gest per apartar els seus comentaris.

-Considerant-lo desapassionadament -va dir-. Què canviaria si la Leia només fos expulsada de l'Orde? Ella continuaria amb Han, continuaria proporcionant informació crucial (no deixaria de ser la teva germana, després de tot) i podríem readmetre-la una vegada que el judici decretés la seva innocència.

-I per tant fer feliç al govern de l'Aliança -va dir en Luke-. Però estaria bé, Mestre Katarn? Expulsar-la per prendre la iniciativa i investigar coses que ella veu que ningú més veu? Qui de nosaltres no ha fet això? -Ningú va aixecar una mà i ell va continuar-. Realment estàs advocant per això, o estàs assumint el paper de la Cilghal com oponent de debat honorífic durant un moment?

Katarn va somriure, mostrant les dents blanques.

-Importa? La proposició té mèrit, o no té mèrit, per si mateixa, independentment de si jo crec en ella.

-Té raó -va dir la Cilghal-. Necessitem analitzar la proposta pel seu propi mèrit i analitzar la resposta del Gran Mestre de la mateixa manera.

-Bé, aquí està la meva resposta -va dir en Luke-. Si li prenem a la Leia la seva Cavalleria Jedi a causa d'al·legacions i en fer-ho evitem que l'Aliança ens imposi penes, penes que podrien reduir la nostra efectivitat, llavors estaríem fent un petit mal per evitar un mal major potencial. Però no és la missió de l'Orde Jedi fer el mal. El nostre treball és identificar les coses que estan malament i posar-les en marxa. Fins i tot si això ens costa els nostres recursos, o la nostra felicitat i les nostres vides. Això és el que proposo que fem.

Katarn va fer que sí com si estigués complagut amb la resposta. Es va tornar cap a Corran.

-Mestre Horn, m'he adonat que no has dit molt.

Corran havia estat assegut amb el seu nas arrufat durant la major part de la discussió. Ara va assentir.

-Tenia la impressió que el Taras-txi era alguna mena de bestiola de Kèssel. Booster va dir que feien un gust com el llot sortint d'un motor mal mantingut.

Mara li va dirigir a Corran un arrufament de celles que gairebé deia: Ara no, tros d’idiota.

Kyp va baixar la seva cara fins al seu palmell de la mà.

-Parlant de desviar-se del tema -va dir. Corran es va relaxar, amb la seva expressió tornant-se més neutral. -D'acord. De tornada al tema. Tots hem estat parlant sobre l'anàlisi desapassionada en aquest assumpte. Ara, aprovo això de l'anàlisi desapassionada. Així és com s'agafa als criminals i se'ls tanca. Però també som Jedi i se'ns anima a confiar en els nostres sentiments. Només vaig passar diversos dies en la companyia de la Leia i, amiga o no, vaig tornar convençut que ella no estava donant suport a Corèllia, no més del que està donant suport a l'Aliança. Vol trobar la veritat. La veritat darrere de la guerra, la veritat darrere de les decisions qüestionables del seu fill, que també desacrediten a l'Orde, tot i el fet que són aprovades pel govern, podria afegir. Ella està intentat identificar el mal i maniobrar per col·locar-se davant seu. No crec que haguem de desanimar-la per això, fins i tot amb una reprimenda que alguns de nosaltres considerem irrellevant. Crec que hauríem de confiar en els nostres sentiments.

Tots van guardar silenci durant un moment i Luke va voler victorejar-lo.

-Sóc probablement el Mestre present que té menys connexions de família o amistat a llarg termini amb la Leia Solo -va dir finalment Katarn-, i recomano formalment que no portem a terme cap acció contra ella d'ara en endavant.

Els altres van estar d'acord.

-Aquesta és la meva agenda -va dir Luke-. Algú més?

-Jo tinc una cosa -va dir la Cilghal-. La guerra, tan limitada com ho ha estat fins ara, ha incrementat el nombre de ferits Jedi... i, tristament, de morts. No hem tingut problemes tractant amb l'increment dels nostres recursos disponibles. Però ara la guerra s'està propagant...

ZIOST

Ben va passar una nit freda.

A la primera part de la nit, va trobar un lloc d'una depressió baixa on el vent no podia atrapar-lo. Es va enrotllar bé en la seva capa Jedi i va caure dormit gairebé instantàniament.

Llavors, dues hores després, es va despertar, amb tant de fred que va ser el sotrac del seu propi cos el que li havia despertat del seu somni. També estava cec, o això va pensar, incapaç de veure a Sacsejador a menys d'un metre de distància. Però quan la seva mà engarrotada pel fred va ser capaç de treure una barra lluminosa de la seva butxaca i encendre-la, va comprendre que estava envoltat per la boira.

Junts, Sacsejador i ell, van sortir arrossegant-se de la depressió i ell va descobrir que la temperatura s'elevava diversos graus mentre ascendien la costa.

Cap al cim, va utilitzar el seu sabre làser per tallar branques seques d'alguns arbres. Amb elles i fulles va construir un foc, encenent-lo amb el seu sabre làser. Després d'uns minuts escalfant-se, va fer una mena de niu amb neu i més fulles. Només llavors es va permetre quedar-se adormit de nou.

El fred li va despertar diverses vegades durant la nit.

I un cop crits distants, com el d'un primat sent torturat, li va treure del seu descans. Cada vegada va ser capaç de quedar-se adormit de nou, encara que era per tenir somnis sense formes en què les siluetes fosques s'apinyaven al voltant del seu cos adormit i li murmuraven a l'orella en una llengua que ell no coneixia.

Al matí estava lleugerament més descansat, però hauria canviat un mes de servei en una companyia netejadora de banys de hutt per una tenda i un escalfador portàtil.

Una vegada que el sol va estar prou alt per proporcional mica de calor escàs al que l'envoltava, Sacsejador i ell es van posar de camí de nou.

Encara podia sentir la distant alegria.

A mig matí se li va acabar el menjar que s'havia emportat de Drewwa.

-Suposo que no tens res emmagatzemat en un compartiment interior -li va preguntar a Sacsejador.

El droide va respondre amb un trinat baix i negatiu.

-Saps alguna cosa sobre caça?

Sacsejador li va donar la mateixa resposta.

-Vull dir, no t'estic demanant que cacis tu, només em preguntava si tens algun text sobre caça, quelcom que pugui llegir. Per aprendre com fer-ho.

La resposta de Sacsejador aquesta vegada va ser una sèrie de xiulets més excitats, però la unitat R2 va trontollar cap endavant, tentinejant més ràpidament.

Ara estaven a la vora d'una clariana gran i plena de neu i Sacsejador es va moure cap a l'espai obert.

Seguint-li, Ben va veure la raó de l'agitació de l’astromecànic. En la distància, més enllà del següent vora dels arbres, una voluta de fum s'elevava cap al cel. Algú havia fet un foc. I aquest far estava exactament en la mateixa direcció que la sensació d'alegria que Ben buscava.

Una hora més tard, estaven a la vora d'una altra clariana, mirant a un campament. Hi havia una tenda, improvisada amb diverses mantes vermelles d'emergència i cordill groc. Hi havia un foc, tan miserable com el del mateix Ben la nit prèvia. Hi havia una enorme motxilla, improvisada d'un enorme sac de càrrega, uns quants pals de duracer indubtablement trets del condemnat YT-2400 i més cordill groc.

I hi havia un home.

Deixant enrere a Sacsejador, Ben es va arrossegar cap endavant, mantenint-se ajupit darrere dels munts de neu. Quan va estar prou a prop per fer un bon cop d'ull a l'home, va sentir una sensació de decepció.

Faskus de Ziost no s'assemblava molt a un protector d'artefactes Sith. Era un humà de pell pàl·lida amb una barbeta que estava just dos passos per sota de ser adequada i un gruixut bigoti negre arrissat que només emfatitzava el fet inadequat de la seva barbeta.

Portava unes vestidures grises que eren el súmmum de l'anonimat. Es movia lentament, afegint branques al seu foc i parlant per a si mateix, paraules que Ben no podia sentir.

I la primera vegada que es va tornar en la direcció d’en Ben, per afegir un altre grapat de branquetes al foc, Ben va poder veure que portava l'Amulet de Kalara amb la seva cadena al voltant del coll.

Ben es va quedar gelat. Si Faskus sabia que ell hi era, l'home podria esvair-se de les seves percepcions, podria seguir-lo i matar-lo amb poc esforç.

Ben havia d'obtenir l'amulet sense alertar a Faskus.

I això significava esperar una oportunitat...

No. Ben tenia gana ara i després només en tindria més.

I tindria més fred, ja que l'exercici era contraproduent quan un agent estava intentant evitar que el detectessin. Si esperava, o es tornaria tan feble i encarcarat que no podria completar la seva missió, o es congelaria fins a morir.

Així que la situació significava que hauria d'atacar... i atacar aviat.

I atacar sense misericòrdia. Qualsevol que pogués robar l'amulet i brandar el seu poder havia de ser formidable.

Quan Faskus li va girar l'esquena de nou, encara murmurant per a si mateix, Ben es va arrossegar fins a més a prop. Una depressió en el terreny li va permetre aproximar-se a deu metres de la tenda. Va poder sentir algunes de les paraules d’en Faskus.

-... Preocupis per res... ha de ser un refugi... no és tan dolent com sembla...

Ben es va aixecar per mirar per la vora de la depressió. Faskus tenia de nou la seva esquena cap a ell.

Ben es va llançar cap endavant, empenyent-se a través de la Força, donant-li al seu salt una distància extra, una altitud extra. A la meitat del seu arc, va aixecar el seu sabre làser. Mentre començava el seu descens, el va encendre.

El so va alertar a Faskus, que va començar a girar-se.

I al quart de segon final abans de l'impacte, Ben va veure, més enllà d’en Faskus, asseguda a les mantes davant de la tenda, mirant-lo amb ulls meravellats, a una nena petita.

Anava a tallar-li el cap a l'home davant d'aquesta nena petita.

Ben va aterrar sobre els seus peus, enviant d'un cop a Faskus cap enrere a l'altra banda de la nena. Aterrant a cavall sobre l'home, va sentir el grunyit de dolor d’en Faskus i va sentir el crit apagat de la nena.

El sabre làser d’en Ben va tallar la manta superior de la tenda, calant-li foc a les vores. Ell va apagar l'arma.

Llavors va posar la mà lliure sobre l’amulet i va tirar. La cadena no va cedir i tampoc va cedir el coll d’en Faskus. Ben va jurar i va tirar cap amunt, traient la cadena de qui la portava. Només llavors es va retirar, gatejant cap enrere des de la boca de la tenda i va deixar caure l'amulet a la seva butxaca.

La nena petita es va estrènyer per sortir de sota les cames d’en Faskus i va mirar al seu voltant amb els ulls molt oberts. Tenia els cabells foscos tallats curts i els ulls blaus. Podria tenir uns sis anys estàndard i portava unes vestidures que eren la còpia infantil d'un vestit de vol taronja d'Ala-X. Quan ella va veure a Ben, va cridar de nou. Va allargar el braç cap avall i la seva mà va tornar amb unes quantes branquetes i fulles, que va llançar a Ben. Una branqueta va volar fins al peu d'ell.

La resta de les branques es van quedar curtes.

-Calla -va dir en Ben.

La nena es va llançar sobre Faskus.

-Papa, desperta. Papa...

-Papa?

Ben es va aixecar i es va moure de nou cap endavant.

La nena es va girar i va agafar més restes de l'interior de la tenda per llançar-les-hi. Aquesta vegada era una cassola per cuinar de duralimin. Ell la va apartar a un costat, sense aturar el pas i va entrar a la tenda.

-Atura’t ja.

-No li facis mal al papa.

Ella va allargar la mà cap a alguna cosa més: una pistola làser. Ben, sobtadament alarmat de nou, va tirar d'ella a través de la Força i aquesta va volar fins a la seva mà.

Era lleugera, massa lleugera. La va examinar. Era una joguina de nens, una còpia en miniatura de la pistola làser clàssica DL-44, com la que el seu oncle Han portava normalment. Ben la va llançar fora a través de l'obertura.

-Deixa de tirar-me coses. Ho dic de debò.

La nena es va congelar, amb la mà aixecada amb una forquilla en ella.

Mantenint un ull en ella quan podia, Ben va mirar a Faskus. L'home estava inconscient. Era estrany, atès que Ben no creia que li hagués colpejat tan fort. Però això ajudaria. Ben va retornar el seu sabre làser al seu cinturó i després va escorcollar a Faskus.

La pistola làser en la cartutxera del cinturó d’en Faskus era real. Com ho era la petita que tenia a les botes i en la petita cartutxera sota la seva màniga dreta. Com ho era la vibrofulla a la beina de la seva màniga esquerra. Ben es va apropiar de totes les armes i després va mirar al seu voltant.

Hi havia un rotllo de cordill groc en una cantonada de la tenda. Ben el va recollir. Després li va donar la volta a Faskus, descobrint una altra pistola làser en una cartutxera a la base de la seva esquena, i apropiant-se d'ella, i posant-se a treballar en lligar-li les mans.

La forquilla li va colpejar a la galta, clavant-se per un moment i després caient.

-Li estàs fent mal!

Ben es va fregar la galta. Els seus dits van tornar amb una taca de sang.

-No. No ho estic fent. Només l’estic lligant.

-Ja estava ferit, només ho estàs empitjorant.

Ben va acabar amb les mans d’en Faskus i es va posar a treballar en els peus de l'home.

-On?

-En el seu estómac.

Ben va tornar a donar-li la volta a Faskus i va pujar la túnica grisa de l'home.

Va xiular. Un embenat improvisat, de gruixudes capes de tela de camisa subjectades per lligams fets de tires trencades de tela, cobria la part inferior esquerra de l'estómac d’en Faskus. Estava xop de sang.

Curosament, Ben va deixar anar les tires i va aixecar completament l'embenat. Una ullada a la pell banyada en sang de sota li va mostrar que Faskus havia patit una ferida penetrant d'almenys set centímetres de llarg. Més sang va brollar d'ella mentre l'embenat se separava. En Faskus va grunyir però no va despertar.

Ben va reemplaçar-la i va tornar a lligar la tela. Hi havia rebut entrenament en primers auxilis dels seus professors Jedi i a la Guàrdia, però aquí feia falta alguna cosa més que primers auxilis.

Va posar les mans sobre el pit i el front d’en Faskus i va buscar quin coneixement i sentiments podia enviar a través de la Força. No sabia molt sobre curació de la Força, però la Mestra Cilghal i el seu pare li havien ensenyat unes quantes coses, simples necessitats.

Faskus no era fort en la Força, no estava fort aquí. Era com una flama parpellejant comparat amb la seva filla. Hi havia una turbulència de la ferida. Mentre Ben mirava més profundament, va sentir la sang fluir cap on no devia. Va sentir la vida decréixer.

No sabia molt sobre ferides a l'estómac.

Altres Jedi li havien dit que a vegades no sagnaven molt, però que normalment feien molt de mal.

Faskus hauria d'estar mort ara i estava clar que només el poder de la seva voluntat i un desig de protegir la seva filla l’estaven mantenint amb vida. I fins i tot això no seria suficient durant molt de temps. Ben va dubtar, preguntant-se com dir-ho a la nena.

-Com et dius? -va preguntar.

-Kiara. Vas a fer que es posi millor?

-No puc.

Els ulls d’en Faskus es van obrir. Estaven vidriosos. Va intentar rodar sobre un costat i va fallar. La seva visió es va aclarir una mica i va mirar a Ben.

-Qui ets? -va preguntar.

-Ben Skywalker. Guàrdia de l'Aliança Galàctica.

-Algun parentiu amb Luke Skywalker?

-Sóc el seu fill.

-Bé. -Faskus es va tendir i va tancar els ulls durant un moment. Ben va pensar que l'home podia morir en aquell moment i en aquell lloc, però era només un gest d'alleujament i Faskus va obrir els ulls per mirar a la seva filla-. El guàrdia Skywalker tindrà cura de tu d'ara endavant.

-No, papà. -Kiara es va llançar al pit del seu pare-. Ell et va fer mal.

-Només em va fer caure. Jo ja estava ferit. El caça estel·lar em va fer mal.

Incòmode amb l'intercanvi, amb el que s'acostava, Ben va interrompre’ls.

-Per què va robar l'Amulet de Kalara?

Faskus el va mirar, confós.

-No el vaig robar.

-Sí, el va robar. D'un edifici d'oficines a Drewwa.

-Drewwa és on ells me'l van donar, si. Allà és on visc i treballo.

-Vaig pensar que era de Ziost.

Faskus va negar amb el cap, no amb un moviment enèrgic.

-Sóc d’Almània. Sóc un correu.

-Qui li va donar l'amulet?

-Un bothan. Anomenat Dyur. Em va dir que el portés aquí. Que aterrés en unes coordenades específiques i portés l’amulet a una cova propera. Que vingués sol. -Va riure, un petit lladruc que va acabar en un panteix de dolor-. Ho sento, Kiara. Tant de bo ho hagués fet. Ho sento tant.

-I va ser bombardejat? -va preguntar en Ben.

Faskus va assentir.

-Estava camí de la cova quan vaig sentir el rugit del motor. Vaig tornar corrent a l’Ullal Negre. Estaven disparant contra ell, un caça TIE. Kiara encara estava dins. Vaig haver d’arribar fins a ella...

Llavors no va necessitar preguntar res més. La resta de la història va estar clara per a ell. Faskus havia tret a la seva filla del transport, però alguna calamitat, potser una explosió, havia enviat un resquill de duracer a les seves entranyes.

I l’havia matat. Lentament.

-Si us plau. -La seva veu era feble, vacil·lant-. Deslliga’m les mans. Perquè pugui abraçar-la.

Ben s’ho va pensar i després va assentir. Utilitzant la mateixa vibrofulla d’en Faskus, va tallar els lligams de les mans de l'home.

Llavors, mentre la Kiara sanglotava i Faskus li parlava tranquil·litzadorament a ella, en els seus tons sempre més baixos, Ben va començar a desmuntar el campament de l'home i a inventariar els seus béns.

I a pensar.

Tinc l’amulet i no poden utilitzar-lo contra mi. Aquest estadi de la seva missió s'havia completat.

Ben podia treure’l de la seva llista. Ara necessitava trobar una manera de sortir del planeta, o almenys d'enviar un senyal a Jacen.

Si Faskus, o el que fos que pogués ser el seu nom real, no va robar l'amulet, qui ho va fer? Dyur, qui vulgui que fos. I Dyur havia culpat a Faskus deixant la nota. Però per què li donaria Dyur l'amulet autèntic a Faskus perquè l'enterrés en una cova? Aquest havia de ser l'autèntic. De prop, feia pudor d’energia del Costat Fosc i a l'esgarrifosa felicitat que li havia permès a Ben seguir-lo. Alguna cosa no encaixava.

Ben va comptar sis enormes mantes, una d'elles lleugerament danyada pel seu sabre làser, diversos pals de fusta utilitzats com a pals per a la tenda, quatre claus de duracer que ancoraven la tenda a terra, tres pistoles làser i una vibrodaga, cadascuna d'elles amb cèl·lules d'energia extra, racions de menjars, possiblement per a una setmana, una quantitat de cordill, la motxilla, el contingut de les butxaques d’en Faskus, incloent un quadern de dades, nombroses monedes de crèdits, targetes de dades i targetes d'identitat, i les robes de l'home si les volia. Però no les volia.

Curosament va desmuntar la tenda, exposant a la nena i el seu pare a la primera nevada del dia, i va doblegar les mantes excepte les que constituïen el sòl, en què Faskus i Tiara encara estaven estesos. Els ulls d’en Faskus encara estaven oberts, però ja no parlava i Ben no podia sentir-lo a través de la Força.

L’astromecànic va venir trontollant des de la seva posició oculta mentre Ben dividia tots els seus nous béns entre la seva pròpia motxilla i la motxilla més gran que Faskus havia fet.

-Bones notícies, Sacsejador -va dir Ben-. Diverses cèl·lules d'energia. Si tens adaptadors, podem mantenir-te funcionant durant molt de temps.

Però la resposta de Sacsejador no va sonar feliç. El droide va mantenir els seus receptors òptics apuntats cap a la Kiara i Faskus, refilant una nota discordant.

-Sí -va dir Ben-. És trist.

Fins i tot més trist era el que havia de fer en un minut. Però el seu deure era clar. Havia de portar l'amulet a Jacen. I això significava no córrer riscos amb els subministraments.

Va pensar en demanar-li a Kiara que es mogués de manera que pogués reclamar les dues mantes finals, però va decidir que aquesta petició era innecessària. Quatre mantes serien suficients només per a ell.

Va passar uns quants minuts utilitzant més cordill per lligar la gran motxilla a la cúpula de Sacsejador i llavors va començar a caminar.

No va sentir a Sacsejador seguint-lo. Es va tornar per veure l'R2 encara al seu lloc. El seu sensor òptic es movia de davant a darrere, mirant-lo primer a ell i després a la Kiara.

-Anem, Sacsejador.

L’astromecànic va començar a trontollar en la seva direcció. Ben va imaginar que podia sentir reticència en el seu pas, però va apartar la idea. Sacsejador mai s'havia trobat abans amb aquesta gent i per tant no podria tenir-los afecte.

-Ei! -Kiara es va asseure. La neu s'estava acumulant en el seu pèl i les llàgrimes s'estaven congelant en les seves galtes-. No pots anar-te'n. El papa va dir que anaves a tenir cura de nosaltres.

-Ho sento -va dir en Ben-. Però jo no vaig dir que ho faria.

-No pots deixar-lo! Els animals se’l menjaran!

-Ho sento.

Girar-li l'esquena a la nena una segona vegada va requerir un acte de voluntat, però el reconeixement del seu deure li va donar la fortalesa per fer-ho. Va començar a caminar de nou, lentament, i Sacsejador el va seguir.

El droide trinà, una comunicació llarga i complicada. Ben va obrir el seu quadern de dades i aquest havia rebut el missatge de Sacsejador.

QUIN ÉS EL NOSTRE DESTÍ?

-Li vaig fer una ullada al quadern de dades d’en Faskus. -Ben li va donar uns copets a la seva butxaca per assegurar-se que el quadern encara hi era-. Hi ha informació sobre Ziost que jo no tinc.

Com les coordenades on se suposava que s'havia de posar, la cova on se suposava que havia de deixar l’amulet (crec que va abandonar aquesta part del pla després de ser ferit) i moltes localitzacions marcades com a ruïnes. Aposto a què on sigui que hi ha ruïnes, hi ha coses que trobar. Potser fins i tot gent. Potser fins i tot la base d'on és aquest caça TIE. Ens dirigirem a les ruïnes més properes.

Aposto al fet que Faskus també es dirigia cap a allà.

PER QUÈ ESTÀS DEIXANT ENRERE LA NENA?

Això va fer que l'estómac d’en Ben es fes de nou un nus.

-Perquè si ella està amb nosaltres, acabarem amb els nostres recursos més ràpidament, com el nostre menjar. I podríem no arribar a on necessitem anar. La nostra missió és més important que la seva vida.

ÉS LA MISSIÓ TAMBÉ MÉS IMPORTANT QUE LA TEVA VIDA?

Ben s’ho va pensar durant cinquanta metres de viatge.

-Sí.

LLAVORS DIGUES-ME QUINA ÉS LA TEVA MISSIÓ DE MANERA QUE SI FLAQUEGES JO PUGUI ABANDONAR-TE I COMPLETAR-LA.

Ben es va girar i li va donar un cop de peu circular a l’astromecànic a la cúpula. Sacsejador va grinyolar i va caure.

Però els lligams que Ben havia utilitzat per lligar la gran motxilla en el seu lloc no es van deixar anar.

-Calla, tros, tros de xapa calenta amb potes. Si no tinguessis uns quants sistemes útils juntament amb aquest cervell droide teu que funciona malament, també et deixaria.

Sacsejador no li va oferir resposta. No va intentar redreçar-se.

Ben es va forçar a calmar-se. Esperaria fins que estigués segur que no necessitaria ja l’astromecànic i llavors l’aixafaria en un cargol de banc o el tiraria per un finestral d'un pis alt.

No, això no tenia sentit. Era una propietat valuosa. Podria vendre’l per aconseguir passatge a un altre planeta, si podia trobar algú disposat a quedar-se'l.

Amb un sospir, va redreçar l’astromecànic i després va continuar caminant.

* * *

Una hora després, mentre creuaven una cadena muntanyosa amb poc bosc, el quadern de dades d’en Ben va xiular. Però Sacsejador no havia fet cap so indicant que estigués intentant comunicar-se. Ben es va aturar i va obrir el seu quadern de dades.

Les imatges dels seus pares van girar fins a quedar-se fixes en la diminuta pantalla. Tots dos estaven somrient.

-Ben -va dir la Mara-. En cas que no t'hagis adonat... tens catorze anys!

-Enhorabona per un altre aniversari -va dir en Luke-. Així que qualsevol tortura que els teus professors, incloent-me a mi, tinguéssim preparada per a tu avui... oblida-la. Presenta't a mi per recollir alguns crèdits d'aniversari i la resta del dia és teu perquè el gaudeixis.

Les seves imatges es van esvair en la negror.

Sacsejador va arribar fins a Ben i va esperar amb la paciència d'un droide.

Estranyament, Ben se sentia com si no hi hagués res dins d'ell, com si de sobte s'hagués convertit en un globus amb la forma d’en Ben ple de gas.

El gas no podia pensar i tampoc podia fer-ho ell, durant un llarg moment.

Ells havien d'haver gravat això poc abans que ell comencés aquesta missió.

-Hola, mare -va dir ell-. Hola, pare. En el meu catorzè aniversari, vaig matar a una nena petita.

Va seure, amb la part inferior de la seva esquena descansant contra l’astromecànic. Es va inclinar cap endavant, embolicant els seus braços al voltant dels seus genolls.

I va començar a plorar.

La Kiara apunyalava el terra amb el ganivet. Era un estri de menjar, no una vibrofulla i quan donava cops al terra, feia un soroll metàl·lic. A vegades raspava una mica del sòl endurit pel gel. A vegades no. Després d'una hora cavant, puntuada per esclats de sanglots, havia cavat un forat una mica més gran que la seva mà.

Però seguia cavant. El seu pare era mort i ella havia de posar-lo a terra perquè els animals no vinguessin i se’l mengessin.

A través de la nevada, va poder veure que hi havia uns peus amb botes davant d'ella. Va aixecar la mirada fins a la cara d’en Ben Skywalker. El trontollant astromecànic estava entrant a la clariana des de la part més allunyada.

Ben no va dir res durant uns moments. Llavors va observar el seu voltant.

-Crec -va dir- que necessitem embolicar-lo en una de les mantes i després apilar roques damunt d'ell. Això mantindrà allunyats als animals.

-No se’l menjaran?

-No se’l menjaran. Jo l’embolicaré i trobaré les roques. Tu posa't l'altra manta al teu voltant i ves a seure amb Sacsejador.

Kiara va fer el que li havien dit. Les seves llàgrimes no van deixar de fluir, però ara va saber que el seu pare estaria fora de perill sota les pedres.

Següent