L'amenaça interior (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

Qui-Gon va obrir els ulls i es va redreçar amb un moviment fluid. L'habitació estava fosca, però no necessitava mirar el rellotge per saber que era molt tard. No necessitava mirar el llit buit per saber que l'habitació seguia buida, que Obi-Wan no havia tornat.

On està?, va pensar Qui-Gon, frustrat. Hi hauria d'haver parlat amb mi abans de marxar.

Va ficar la mà a la butxaca de la túnica, va agafar l'intercomunicador i el va encendre. Estava a punt de contactar amb el seu padawan quan alguna cosa li va dir que no ho fes.

Deixem que el noi investigui. Ja no és un nen que necessiti instruccions constants. Potser estigui fent alguna cosa important, i les seves investigacions podrien ser bones per a la missió.

Qui-Gon va deixar l'intercomunicador amb un sospir. De nou li van venir al cap multitud d'imatges del seu padawan. Imatges d'un noi impacient i amb talent que estava fent-se un home. Havien passat moltes coses junts: venjança, enganys, guerres, mort. I les coses no sempre havien anat bé entre ells. Cada un tenia un caràcter fort, i aquests caràcters xocaven de tant en tant. Però també havien après a dependre i a confiar l'un en l'altre. Més que un equip Jedi formidable, eren dos persones que s'apreciaven i que tenien una veritable amistat.

Mentre contemplava l'habitació buida. Qui-Gon va desitjar que Obi-Wan mai deixés de ser un nen. No volia que canviés, que creixés.

Si ho fa, el perdré, va pensar. Igual que vaig perdre la Tahl.

A Qui-Gon li va horroritzar el seu propi desig. Com podia anhelar alguna cosa així? Obi-Wan havia de viure la seva vida, el seu destí. No corresponia a Qui-Gon interferir o desitjar que les coses fossin diferents a com eren.

Va tornar a estirar-se al llit, però la culpa i la tristesa li impedien adormir-se. Va intentar deixar que les emocions fluïssin cap a l'exterior.

Van trigar molt de temps a sortir.

***

Qui-Gon estava descansant tranquil·lament quan Obi-Wan va tornar. Quan el seu padawan va tancar la porta, Qui-Gon va poder percebre la seva excitació. L'energia rajava del noi com un corrent elèctric. Qui-Gon es va redreçar.

Obi-Wan va encendre un llum i es va asseure al seu llit.

-Mestre -va dir amb els ulls lluents-. Tinc notícies. He esbrinat moltes coses que ens ajudaran en aquesta missió.

Qui-Gon va somriure. Fa tot just un any. Obi-Wan li hauria deixat anar les notícies amb els nervis propis d'un nen. Ara ho estava presentant de forma lògica, malgrat que estava molt emocionat.

-Endavant -li va ajudar Qui-Gon amb suavitat.

-Són dues coses -va explicar Obi-Wan-. La primera és que els vorzydians són capaços de compartir forts llaços emocionals. Vaig veure una noia amb la seva àvia i, a jutjar per la seva interacció, era obvi que s'estimaven molt.

Qui-Gon es va alegrar en sentir allò. D'alguna manera, li consolava assabentar-se que els nadius d'aquell planeta tenien més sentiments dels que mostraven.

- Quina és l'altra dada?

-És una cosa encara més important -va dir l’Obi-Wan-. Vorzyd V no és responsable de cap dels sabotatges.

Qui-Gon va alçar les celles.

-I suposo que vas a dir-me qui és l'autèntic responsable.

Obi-Wan aspirà profundament.

-Els Lliures. Joves vorzydians.

Qui-Gon es va quedar callat un moment per poder assimilar la informació. Allò trastocava considerablement la missió.

-Vaig seguir uns xavals a una reunió secreta i els vaig estar espiant des de l'entrada -va explicar Obi-Wan-. Si aconseguís fer-me passar per vorzydià podria fingir la meva adhesió a la causa i obtenir informació sobre els xavals i el que estan intentant fer. D'aquesta manera podríem...

-Ni parlar -va interrompre’l Qui-Gon-. La infiltració no forma part de la nostra missió. Hem d’explicar al president Port el que està passant.

Obi-Wan va obrir la boca per dir alguna cosa, però la va tornar a tancar. Qui-Gon va tenir la impressió que al seu padawan li havia costat tota la seva voluntat no explotar de frustració.

Obi-Wan es va prendre una estona per recompondre els seus pensaments, posant-se dret i passejant per l'habitació abans de girar-se cap al seu Mestre. Qui-Gon gairebé podia veure els mecanismes de la ment del noi en funcionament.

-És obvi que aquesta societat no funciona –va dir finalment Obi-Wan amb veu tranquil·la-. No treballa per al seu poble. Les accions dels joves són un patent crit d'ajuda. Si no anem amb compte amb la forma de revelar el seu moviment, ens arrisquem a espatllar-ho tot. I al mateix temps ens faria acomiadar-nos de qualsevol esperança de canvi.

Obi-Wan va deixar de parlar un moment, però va seguir mirant fixament al seu Mestre. Qui-Gon es va adonar que no anava a cedir.

-Els habitants de Vorzyd IV es veurien més beneficiats si preparéssim a ambdues parts per a l'enfrontament que ens espera -va acabar de dir l’Obi-Wan-. Seguiria sent una mediació, només que no tindria lloc entre les parts que nosaltres pensàvem.

Qui-Gon va mirar al seu padawan. Estava dret al costat de la porta, amb els braços creuats sobre el pit. En els seus ulls cremava la flama de la determinació, però no hi havia ira. Simplement creia que aquell era el millor procediment a seguir per a la missió.

Qui-Gon no estava d'acord. El Consell no els havia enviat per infiltrar-se entre els vorzydians. Només havien d'explicar que Vorzyd V no era culpable i deixar que Vorzyd IV solucionés els seus propis problemes. Els Jedi es dedicaven al manteniment de la pau, no a la política o l'espionatge.

Però el cert és que les missions no solien sortir segons el planejat. I aquella no anava a ser una excepció. Res a Vorzyd IV era com s’ho havien esperat. El sopar que havien compartit amb els Port no havia estat només culturalment diferent, sinó incòmode i artificial. S'havia adonat que la Bryn no era feliç, que potser fins i tot estava deprimida. Les relacions intergeneracionals podrien descriure’s com a mínim sanes, però era aquesta la millor forma d'arreglar-ho?, i tenien jurisdicció per a això?

Qui-Gon es va aixecar i va anar d'un costat a un altre. Que potser no estava dient constantment a Obi-Wan que es fiés dels seus instints? Com podia oferir semblant orientació al noi si no li deixava guiar-se per ella?

Perquè tens por de deixar-lo volar, por del dia en què ja no siguis el seu Mestre.

- Mestre? -la veu d'Obi-Wan es va obrir pas entre els seus pensaments. No era la seva intenció guardar silenci durant tant de temps. Obi-Wan li mirava fixament, esperant pacient una resposta.

Qui-Gon va donar un profund sospir.

-Pots reunir informació durant tres dies -va dir-, però has de mantenir-me informat de tot el que ocorri. I si després d'aquest temps no has convençut els Lliures de què han de donar-se a conèixer i parlar dels seus problemes amb els adults, hauré d'informar de la seva relació amb els contratemps al president Port.

Obi-Wan va deixar caure les mans i va somriure. En els seus ulls blaus hi havia gratitud.

-Gràcies -va dir.

Qui-Gon va assentir. No estava segur en absolut d’haver pres la decisió correcta.

Següent