Sacrifici
El llegat de la Força 5
Karen
Traviss
Per
portar la pau i l'ordre a una galàxia en guerra, Jacen Solo sacrificarà
qualsevol cosa... o a qualsevol. Ara s'acosta el moment de l'elecció.
Sospitosos
de traïció, Han i Leia Solo estan fugint, perseguits per ni més ni menys que el
seu propi fill, Jacen. Però encara que la seva família veu en Jacen
l'esgarrifós llegat del seu avi Sith, Darth Vader, moltes de les tropes de
primera línia l'adoren, i un sens fi de ciutadans el veuen com un salvador en
una galàxia esquinçada per massa guerres. Tot el que Jacen vol és seguretat i
estabilitat per a tots... i està disposat a fer el que sigui necessari per
aconseguir aquest objectiu... fins i tot si això significa abraçar els
ensenyaments de la Lumiya, la Dama Fosca dels Sith. Però hi ha una prova final
que Jacen ha de passar abans que pugui obtenir l'impressionant poder d'un
veritable Senyor Sith: Ha de provocar la mort d'algú a qui valora molt. El que
més li preocupa no és si té la força per cometre l'assassinat o no, sinó a qui
ha de sacrificar.
PRÒLEG
DORMITORI
DELS SKYWALKER, ZONA DE LA ROTONDA, CORUSCANT: 0300 HORES
Aquesta serà una altra nit sense dormir.
Però l’hauria d'haver matat?
Potser hauria de prendre algun medicament.
Fins i tot provar amb llet calenta.
He arrabassat tantes vides. Des que Ben ens
va preguntar quantes, he estat comptant-les. Potser Luke ha estat fent també
els seus comptes. Però no ho ha esmentat.
On és Ben?
Jo estava millor col·locada que ningú per
assassinar a Palpatine. Ara miro cap enrere i em pregunto com hauria canviat la
història si hagués recobrat el sentit i l'hagués matat quan vaig tenir
l'oportunitat. En aquell moment hauria estat una traïdora. Ara seria una
heroïna. I de totes maneres ara estaria mort. La perspectiva és una cosa
divertida.
Quanta gent va morir perquè no ho vaig fer?
Ni tan sols em vaig adonar que podia fer-ho.
Ben, puc sentir que ets viu. Però, on ets?
Han passat dies.
Així que... com hauria sabut quan quedava
només una opció?
Quan les coses havien anat massa lluny, i
algú havia de fer-ho? I com segueix dormint Luke com un nerf comatós? Tant de
bo jo pogués.
No obstant això, si encenc les holonotícies,
fins i tot sense so, podria despertar-lo. La meditació tampoc està funcionant.
Potser hauria d'abandonar i anar a fer una passejada.
Ben... si Jacen no sap on ets, en quin
embolic t'has ficat?
He de deixar de fer això.
És un nen intel·ligent i ha estat entrenat
pel millor. Estarà bé. I potser ara sap que matar algú és una dècima de segon,
un instant, una cosa que se t'ha entrenat per fer fins que no et pares a
debatre-ho, i llavors mai pot desfer-se.
Ara que ell mateix ha matat, i sap la marca
que deixa al teu cap, potser no ens jutjarà a mi o al seu pare molt durament.
Aquest és el seu llegat de la mare i el pare:
assassí, lluitador per la llibertat, soldat, digues-ho com vulguis.
Tot es redueix a un recompte de cadàvers. Ben
s'ha unit al negoci de la família.
Però no sé què està fent o fins i tot on està
just ara. Estic malalta de preocupació. No m'importa com de forts que siguin
els seus poders en la Força.
Els Jedi moren com tots els altres, i la
galàxia és un lloc gran i despietat, i ell és només un nen.
El meu nen.
Ben, si pots sentir-me, contacta amb mi.
Fes-me saber que estàs bé.
Luke mai em creu quan li dic que ronca.
Per descomptat que ronca.
Ben...
-Estàs bé?
-Luke està despert. Pot fer això sense
avisar. Bang, i està totalment alerta-. És mitjanit.
-Ho sé.
-Estàs preocupada
pel Ben.
-No, pot
cuidar-se sol. -Per què li dic això? Luke
sap el que estic pensant-. No hauria d'haver menjat tan tard.
-Jo també
estic preocupat per ell. -Li dóna uns copets al coixí per estar més còmode i
enterra el cap en ell-. Però està bé. Encara puc sentir-lo.
Ja res està bé.
Luke ho sap. Jo ho sé. Tota la família ho
sap.
Hi ha una guerra per tota la galàxia, però és
la guerra dins de la meva família la que més m'importa.
El meu fill és un estrany la majoria dels
dies.
I Jacen...
No crec que conegui gens a Jacen Solo. I la
Lumiya...
Va intentar matar al meu nen. Per això,
preciosa, hauràs de respondre davant meu. Aniré a per tu, i aviat.
Crec que ara puc dormir. Em sento més
relaxada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada